No fa gaires anys que, gairebé a cada cantonada, ens podiem trobar una oficina bancària; ja sigui d'un gran banc o d'una més gran o més petita caixa d'estalvis.
El cert és que hi havia moltíssimes entitats bancàries que, d'alguna manera, cobrien tot el territori tan de Catalunya, com e la resta de Comunitats Autònomes.
Amb el temps han anat fusionant-se o, en molts casos, entitats més petites han estat materialment, fagocitades per d'altres de molta més envergadura.
Aquestes fusions i/o absorcions han fet que, de mica en mica, hagi anat concentrant-se el món de la banca en unes poques entitats que, actualment, ja només són quatre grans entitats que, a més, han anat "aprimant-se", reduint a la mínima expressió el nombre d'oficines. Així, en molts indrets on abans hi havia una oficina bancària, s'han quedat sense ni tan sols un trist caixer automàtic. I, sobre tot, en poblacions on hi viu molta gent gran, aquest és un bon inconvenient.
I és que ha estat tanta la concentració i "aprimament" de les entitats bancàries que, fins i tot, en un poble de la província andalusa de Màlaga, on hi viu molta gent gran, el farmacèutic ha hagut d'incorporar a la seva ja laboriosa tasca la dels que antigament s'anomenaven; "corresponsals de banca".
