dimecres, 29 de juliol de 2020

ENTRETENIMENT O MISÈRIA?

 Quan van aparèixer els canals de "tele" privada, allà per 1990, potser ningú es pensava que un d'ells,; Telecinco, acabaria derivant en el que ha esdevingut en els darrers temps.

  Realment ja hem dit en moltes ocasions que el canal, propietat de l'empresa italiana; "Mediaset", s'ha anat convertint en "anti-televisió". I és que, amb el pas dels anys, aquest canal va cada cop pitjor. En aquest sentit, hom podria dir que cada quilòmetre que caminen, el fan en pitjors condicions. I no em refereixo als problemes de mobilitat, si no d'ètica, respecte i bon "savoir faire" televisiu, aspectes absents en el canal, regentat per Paolo Vasile,.

  Només cal posar-lo a qualsevol hora del dia o la nit, i escoltar crits, insults, discussions, males formes i, fins i tot, veure com es treuen els "drapets bruts" els uns als altres.

  Antigament, quan la "tele" era única i en blanc i negre, hom qualificava alguns programes, sobre tot, sèries i pel·lícules, amb els "rombes"; un pels programes destinats a majors de 14 anys, i dos pels destinats a majors de 18. Però amb aquest canal televisiu, si així podem anomenar-lo, caldria inventar-se un nou codi d'avaluació que, dissoetadament, ja no podrien ser els "rombes", si no directament la sana precaució de no recomanar-lo a cap edat  

dimecres, 22 de juliol de 2020

EMOJIS; TOT UN "LLENGUATGE DE SIGNES".

Quan van aparèixer els primers aplicatius per al Windows, hom anomenava; "smartIcons" les petitees icones que hi havia a la barra de comandaments i funcions d'aquells primers aplicatius, molts dels quals van ser distribuits de manera gairebé gratuita, incorporats a cursets d'informàtica per fer des de cassa.

  Més tard, i amb l'aparició de les xarxes socials, apareixien les emoticones, anomenades; "emojis" de forma abreujada, quin dia mundial s'ha celebrat recentment.

  De fet, aquestes petites icones que van començar com unes caretes amb diferents expressions, han arribat a convertir-se en tot un conjunt de petites representacions gràfiques que, en la pràctica, ens podrien servir pèr a comunicar-nos sense escriure ni pronunciar un sol mot un fet que ja els ha convertit en el nou i gairebé unoiversal; "llenguatge de signes".

  Precisament amb motiu del passat; Dia Mundial de l'Emoji, les diferents; "majors" de la tecnologia informàtica han anunciat la incorporació de nous i molt suggerents d'aquests ja moltíssims; "ninotets".

  No seria de descartar que, dintre d'uns anys, es féssin servir aquestes imatges, en lloc de lletres, per comunicar-nos per escrit,en el que podria ser una nova i sorprenent forma de "llenguatge jeroglífic".








FOTO: Diverses emoticones o "emojis"


dimarts, 14 de juliol de 2020

ELA SNUNCIS "FAKE"

  Fa uns quants anys, una coneguda revista setmanal anunciava, entre d'altres, una mena de llanterna que, amb el suggerent nom de; "disc lluminós", es venia via correu.

  Es tractava, efectivament, d'un "disc", doncs era rodó, de color vermell, i duia una bombeta, de les anomenades; "de gota de lent" que, en efecte, feia una llum força potent.

  L'engany de l'anunci consistia en que l'anunciant assegurava que aquell "disc lluminós" disposava d'una "font inesgotable" d'energia. El cert és que d'"inesgotable", no en tenia res, doncs al cap d'un parell o tres de mesos, aquella llanterna va deixar de funcionar. I, en desmuntar-la, hom descobria que la pretesa; "font inesgotable d'energia", era tan caduca com poden ser-ho un parell de piles; "AA" (Abans es deien; "R6"), soldades a una bombeta i un polsador que, en accionar-lo , encenia la bombeta. Tot un engany.

  Actualment aquests anuncis "fake", ens arriben per diferents mitjans que van des de les revistes, fins a Internet, passant també per la "tele". I, a les pàgines web, quin únic afany és el de fer diner fàcil, ens venen qualsevol cosa, en la majoria dels casos, inservibles. I, per fer-les més "creibles", ens ofereixen alguns "testimonis" que, segurament, són tan falsos com allò que ens anuncien.

  I és que la pirateria ja no es restringeix a la música, les pel·lícules o els llibres, si no també a d'altres aspectes de la nostra vida, com poden ser els "medicaments que tot ho curen". I és que davant d'un anunci que pot semblar una falsedat, el millor és no fer-ne cas.

 

dimecres, 8 de juliol de 2020

FINS I TOT, "LA SIRENETA"

  Arran de la campanya; "Black lives matter", ha sorgit una anomenada; "guerra de les estàtues", que ha comportat l'acarnissament, per part de radicals, contra diversos monuments que, no només s'han vist coberts de pintura de diversos colors, si no que alguns, fins i tot han estat fets caure dekls seus pedestals, arrossegats per terra i, fins i tot, fets miques.

  En d'altres ocasions el que ha passat és que hom ha fet pintades als mateixos pedestals dels monuments; com el cas de Fray Juníper Serra, a les Balears, o el primer cap de setmana de Juliol, en que es feia públic el fet que "La Sireneta", monument en memòria del seu creador, l'escriptor i poeta danès; Hans-Christian Andersen (1805-1875), ha aparegut vandalitzat amb una pintada a la seva base, en que hom qualifica l'ésser fantàstic com a "peix racista".

  El cert és que, quan ándersen va escriure el conte de "La Sireneta", que més tard, la Factoria Disney va dur a la gran pantalla, no va pensar en cap mena de racisme.

  Però, dissortadament, hi ha qui, o de petit, no es va llegir aquesta obra de l'autor danès o, senzillament, ignora el que és. I, dissortadament, el desconeixement i la ignorància també fan mal.

dimecres, 1 de juliol de 2020

LA VIDA DIGNA IMPORTA.

  la mort, fa unes setmanes, d'un ciutadà afroamericà dels Estats units, a mans d'un policia blanc, ha gemnerat tota una polèmica al voltant del tema racisme.

  Per una banda, l'anomenada; "guerra de les estàtues", en la que han estat enderrocats multitud de monuments a personatges, que hom ha considerat que eren; "esclavistes", on han estat incloses figures tan poc relacionades amb el tema; com ara; Fray Juníper Serra, Cristòfor Colòm, quin monument a Barcewlona s'ha vist amenaçat per part de radicals, o també; Miguel de Cervantes, un escriptor espanyol qui, lluny de ser esclavista, va estar empresonat al Marroc.

  El dilluns, 29 de Juny passart, al matí, em va sobtar la notícia, apareguda al 3/24.cat,, d'una campanya, engegada a la plataforma; "Change.org", en contra d'una llaminadura, creada durant els anys 60 del passat segle XX que, malgrart tot, encara exoisteix..

  A la campanya es recomana no utilitzar aquest poroducte, consistent en uns cacahets, recoberts de xocolata. La recomanació vé donada per la imatge que es mostra impresa a l'embolcall del producte que, segons els promotors, estignatitza els congolesos. Fins i tot, demanen a la firma que produeix tal llaminadura, que es disculpi.

  I és que malgrat la guerra de les estàtues, o la dels "conguitos", el que més importa en aquesta vida és el respecte a la vida digna de totes les persones, vinguin d'on vinguin. 

dimecres, 24 de juny de 2020

ENTRE DOS EXTREMS

  L'aparició de la COVID-19 no ha estat exempta de les notícies falses, quina única pretensió no és altra que desinformar.

  Un exemple ens el donava la setmana passada l'agència REUTERS, que citava tota una sèrie de curiosos "remeis", sorgits al Brasil, el segón país del Continent Americà més castigat per la pandèmia, després dels Estats Units.

  Segons aquesta agència assegura, sembla ser que, en aquell pais iberoamericà, han aparegut fòrmules del tot excèntriques per intentar "curar" la malaltia, tals com aspirina amb mel, per només citar-ne un exemple.

  Perpò probablement, la palma se l'endú el col·lectiu anti-vacunes que, en un article, publicat al mitjà; "Alerta Digital", qualifica la futura vacuna contra la COVID-19 directament com a; "satànica".

  I, per això, tot fent gala del seu desconeixement sobre el que és una vacuna, han tirat de les teories de l'Arquebisbe de València, per fer afirmacions tan fora de lloc, com que la base de les vacunes són cèl·lules de fetus avortats, lo qual, evidentment, no és cert.

  A més, i per que la teoria conspiranoica dels anti-vacunes sembli més "versemblant", gosen assegurar que les vacunes duran un "xip", per controlar-nos.

  Certament que la ment humana és capaç de crear el més bo. I, dissortadament, el més dolent. En aquest cas, només una recomanació per a tots els anti-vacunes. I és que, abans d'obrir la boca s'informin per tal d'evitar, amb les seves teories, casos com el del nen d'Olot que, per rebuig dels pares a les vacunes, va morir de diftèria.

dimecres, 17 de juny de 2020

CONTRA EL RACISME

  El tema del racisme ha aparegt de nou a l'actualitat arran de la mort, a mans d'un policia blanc, d'un ciutadà afroamericà dels Estats units.

  Curiosament, la setmana passada, es feia pública la notícia de que una important xarxa de pel·lícules i sèries en "streaming", retirava, al menys tempooralment, un clàssic de la seva oferta fílmica; "Allò que el Vent s'endugué", una cinta que narra, p3ecisament, el drama que van viure els esclaus, portats d'Àfrica, pels terratinents nord-americans.

  Sembla que les protestes contra el racisme han obligat aquella multinacional a retirar aquesta pel·lícula que, volguem-ho o no, només és un d'aquélls clàssics que, de tant en tant, algun canal de televisió en obert ens programa.

  De fet, no només és aquesta cinta, si no que també es  va projectar fa uns anys una sèrie televisiva  molt més dura, si ho analitzem de manera acurada, que la pel·lícula, ara objecte de polèmica.  Em refereixo a la sèrie que, si la memòria no em falla, duia com a títol; "Raíces" o; "Raíces profundas". Va emetre's en "prime time" a la llavors encara única, i en blanc i negre; Televisió Espanyola. I, realment, ningú va dir res en aquells moments.

  Realment sembla que hem passat d'un extrem a l'altre. La sèrie televisiva va ser força extensa, arribant a tenir una audiència considerable, mentre que ara obliguen a retirar una pel·lícula que, si bé només dura 4 hores, tampoc és tan violenta com aquella sèrie televisiva.

dimecres, 10 de juny de 2020

PRENDRE LLET; SI O NO?

  El cap de setmana del 6 al 7 dse Juny, el mitj+a digital; "Periodista Digital", es feia ressó d'una curiosíssima protesta que va tenir lloc a la capital gal·la. Estava formada per algunes activistres de PETA, una associació que vetlla per el benestar animal.

  Les activistes, despùllades de cintura amunt, mostraven pintats al seu cos, eslógans del tipus; "No és la teva mare, no és la teva llet", tot fent referència al fet que, segons elles, no hauriem de beure llet de vaca, ja que és per que els vedells s'alimentin.

  De fet, i segons s'ha descobert en excavacions arqueològiques, el det que els humans prenguem llet, fins i tot en edat adulta, sembla remuntar-se a la Prehistòria. Fins i tot, alguns jaciments ens han aportat el tesrtimoni de que, ja en temps prehistòrics, es fabricava formatge.

  La controvèrsia existeix des de ja fa temps. I, exceptuant aquelles persones que són intolerants a la lactosa i, en conseqüència, no poden prendre llet, al menys a Occident, aquest costum està força arrelat.

  Si la primavera passada va ser una activista vegana, i aquest any han estat activistes de PETA en contra de la llet, a saber què ens depara la primavera de l'any vinent.
  

  

dimecres, 3 de juny de 2020

VARIANT O "ARGOT"?

  El diumenge, 31 de Maig passat, el mitjà informatiu digital; "AlertaDigital", qualificava el bable o "asturianu" com a ; "argot" de manera despectiva en un article.

  Segons la Viquipèdia, tan el bable com la "fabla" aragonesa, tenen categoria de llengües. El mateix passa, per exemple, amb l'occità, parlat al Llenguadoc-Rosselló i a la Val d'Aran. En aquella enciclopèdia gratuita, consultada per aquest programa, les tres llengües tenen pàgina amb quantyiosa informació en cada una d'elles.

  De tots és sabut que les llengües poden tenir alguna variant. I, sense anar més lluny, no és el mateix el català de Girona que el de les Terres de l'Ebre, Lleida o la Franja, on aquesta es barreja una mica amb el castellà, donada la seva proximitat amb Aragó.

  A Espany hi ha quatre llengües; el castellà, comuna a tot el territori, així com el català a Catalunya, l'euskera a Euskadi i el gallec a Galícia.

  Encara que desconegui si gallec i euskera tenen variants,  és de suposar que si. I, evidentment, no són"argots", de la mateixa manera que l'"extremenñu", la "fabla" aragonesa o l'andalús tampoc en són ni es poden considerar com a tals, doncs qualsevol castellanoparlant les pot entendre, malgrat que tinguin algunes paraules o expressions diferents, tal com passa amb els catalans i  l'occità. que entenem, sí, però els podem parlar en català.

  Toits les llengües tenen variacionms segons la regió del pais on es parla. Per exemple, no és el mateix l'anglès de Londres que el d'Edimburg, el de Dublin o Nova York o el de Sydney, com tyampoc és el mateix el freancès de Paris,  de Pêrpinyà o Lió.

  Podrriem considerar; "argot", el llenguatge que es refereix a alguna branca de la tecnologia o la ciència. Però, per raons òbvies, no l'anomenem mai així, si no que en diem, senzillament, llenguatge tècnic

dimecres, 27 de maig de 2020

UN EQUÍVOC LINGÜÍSTIC

  El dijous, 21 de Maig, el mitjà digital; "Somatemps", parlava del que es podria anomenar; "neollengua", és a dir, expressions noves que han entrat a formar part del nostre llenguatge col·loquial quotidià.

  Una d'aquestes expressions és la que fa referència a la "distància social", repetida gairebé fins l'infinit pels mitjans informatius.

  En realitat volen dir distància "física" de seguretat. I és que a un metre i mig o dos de distància, també és possible comunicar-nos sense problemes.

  Diu una dita antiga que "parlant,  la gent s'entén". Però, en ocasions, hi ha qui tergiversa els missatges, amb lo qual es crea una confusió de grans proporcions.

  Una cosa és la distància "física", que consisteix en una separació petita, entre un i mig i dos metres.  Però la "distància social" consisteix, bàsicament, en el fet que dues o més persones  deixin, per la raó que sigui, de comunicar-se.

dimecres, 20 de maig de 2020

MASCARETES...DE DISSENY?

la mascareta és un element que, generalment, s'associa a la tasca intrahospitalària, no només a l'àrea quirúrgica, si no també en altres punts del centre sanitari on és imprescindible dur una protecció per evitar contaminacions innecessàries; com pot ser en unitats d'hospitalització amb pacients que necessiten d'una atenció especial. Però també s'utilitzen a la Farmàcia Hospitalària, quan es preparen fòrmules magistrals.

  De fet, de ciutats molt contaminades; com ara Nova Delhi o Pequin, també ens han arribat imatges de persones que en porten pel carrer.

  L'arribada de la pandèmia de la COVID-19 ha obligat tothom a dur aquesta peça, de la que n'hi ha de diversos tipus; des de les quirúrgiques, que són les més senzilles, fins a mascaretes que van preovistes de filtre.

  Però, com en tots els aspectes de la vida, sembla que hi hagi que utilitzi la seva inventiva per tal de dissenyar-ne de molts més tipus.

  Són de roba, i es fabriquen de manera artesanal en tallesrs que, d'alguna manera, han hagut de reconvertir la seva labor quotidiana en una altra, destinada a protegir-nos a tots. I, com hem pogut comprovar, ja n'hi ha de totes les mides, formes i colors. Fins i tot, n'hi ha de transparents, per que es pugui veure si qui la porta somriu. I, tal i com alguns canals de televisió ensenyaven el dilluns, 18 de Maig, un enginyós creador israelià n'ha dissenyat una que es pot dur posada, fins i tot quan mengem, doncs una pera d'aire obre una part de la mascareta per que es pugui introduir l'aliment a la boca.

  Però aqui no acaba tot, doncs sembla ser que algunes "celebs", que ja han donat nom a col·leccions de roba, calçat o perfums, també volen ara pujar al carro de donar nom a les mascaretes de disseny.

  I és que, en aquesta vida, ja hi ha mascaretes per tots els gustos.


Foto: Diverses mascaretes de disseny o "casolanes"

dimecres, 13 de maig de 2020

A NOUS TEMPS, NOVA SINTONIA

  Possiblement tots n'hem près alguna vegada de petits. És un producte per donar a la llet sabor a cacau, nascut a Catalunya l'any 1946, però que actualment s'està venent arreu del Món, fins i tot en paisos de costums tan diferents dels nostres, com els paisos asiàtics.

  Ja des del començament, la publicitat que se'n feia a la ràdio era amb una cançó que estem segurs que tothom recorda, doncs va sonar força durant aquells anys, a cavall entre la primera i segona meitat del segle XX, malgrat que actualment la publicitat del producte s'ha fet mitjançant la televisió, evidentment, sense la sintonia radiofònica que durant tants anys ens va acompanyar per recordar-nos l'existència del producte.

  Els temps canvien, però la música sempre és aqui. Tots la recordem.

  Però fa dos o tres mesos ens va arribar la que hom qualifica de sintonia "neutra", "plana" o "inclusiva", per tal de fer l'anunci del producte.

   Cantada per un cor infantil, la cançó té el mateix ritme i tempo que la original. Però com a característica principl, la nova és inclusiva, no racista, doncs ha desaparegut la referència al "negrito". Perrò, això si, manté i, fins i tot, reforça, l'esment als i les esportistes.

  I és que hi ha cançons que, si en un moment van tenir la seva raó de ser, actualment podriem considerar-les "desfassades" en molts sentits.

dimecres, 6 de maig de 2020

UN "TEMPS DE FLORS"...SENSE FLORS

  Estem en ple mes de Maig, mes de les flors per definició. Un mes en el que la primavera esclata arreu on mirem i hi hagi quelcom de vegetació.

  És un temps en el que els colors, les olors i l'esclat dela vida es nota per tot arreu. Però, com ja deiem la setmana anterior, aquesta pandèmia ens ha capgirat la vida completament.

  I és que, per aquests temps, Girona hauria d'estar plena de flors, amb el Festival; "Temps de flors", uns dies en els que els carrers, les places i els patis dels barris gironins haurien d'estar lluint les millors gales, com també haurien d'estar fent-ho altres llocs de la resta d'Espanya, com els famosíssims patis cordovesos que, com explicava fa pocs dies una família d'aquella ciutat andalusa a un canal de televisió,  enguany només en podran gaudir ells a nivell de confinament.

  Maig, Temps de Flors. Però de flors que creixen a la Natura i que, de moment, només podem admirar des de la llunyania. O bé des de la finestra de casa nostra o bé quan sortim a passejar, ara que ja es pot una ,mica.

dimecres, 29 d’abril de 2020

NO HI HA ENEMIC PETIT...

  Segurament que, durant aqusrts dies de quarantena,a tots ens ha vingut el record de pel·lícules de ciència-ficció. O, possiblement fariem millor en dir; "catàstrofe-ficció?, amb títols, tals com; "Contagi", "Virus" o la nissaga; "Resident Evil", en les que un element patògen amenaça la vida humana.

  El cert és que mai hauriem imaginat haver de passar per tal situació. Perpo, des del 13 de Març passat que estem experimentant en pròpia pell el malsòn que, en ficció, ja haviem pogut veure.

  El Coronavirus, o, senzillament; "COVID-19", tal i com l'OMS l'ha batejat, ens ha capgirat la vida com mai hauriem pogut imaginar, deixant-nos confinats a casa i obligant a ajornar, quan no cancel·lar, tota mena d'activitats i esdeveniments que van, des de concerts, concursos i festivals, com el Concurs d'Eurovisió, que es cancel·la per primer cop des que es va començar a celebrar l'any 1956 a la ciutat suïssa de Lugano, fins a competicions esportives; com la Lliga de dfiversos esports, el Mundial de Motociclisme o de Fòrmula 1. O fins i tot, els Jocs Olímpics, que s'havien de celebrar aquest estiu ala ciutat de Tokyo, passant per altres esdeveniments més propers i també populars; com la Setmana Santa o la Diada de Sant Jordi, només per posar alguns exemples.

  Tot això es podrà recuperar, de bén segur, en el futur. Però hi ha una cosa que no es pot recuperar. I és l'alt preu en vides humanes que aquest petit, però contundent patògen que no coneix fronteres, nacionalitats, religions o ètnies, s'ha endut per davant.

dijous, 12 de març de 2020

ACANÇANT CAP A LA IGUALTAT

  El diumenge, 8 de Març passat, es celebrava, com cada any, el Dia de la Dona, un dia en el que les dones reivindiquen cada cop més igualtat.

  El cert és que, progressivament, però dissortadament de manera molt lenta, les dones han començat, d'un temps ençà, a assumir tasques que, en altres temps, estaven exclusivament reservades als homes.  I, progressivament, hem pogut comprovar com diverses especialitats de la Medicina han anat, per així dir-ho, feminitzant-se gairebé per complet, tal i com hem pogut veure  als nostres Hospitals i Ambulatoris.

  Però també hi ha dones empresàries encara que, de moment, són poques. I, a la política, també hi ha dones que assumeixen Carteres Ministerials, algunes, fins i tot, de vital importància..

   A l'esport es compta amb una cada cop més nombrosa participació femenina, entre quins èxits podem comptar els dels equips de Natació Sincronitzada, Waterpolo, Patinatge Artístic , Bàsquet o Handbol.

  Precisament el darrer que s'ha posat en marxa no és altra cosa que una Lliga Femenina de futbol, en que hi prenen part els equips femenins de clubs tan potents; com ara el Barça, l'Espanyol o el Reial Madrid. Tot i això, les jugadores van haver de fer pressió, per tal d'aconseguir alguns beneficis que, en un principì, no tenien.

  Però, dissortadament, aquests avantatges per a les dones, encara no es donen en alguns paisos on absurdes idees masclistes les releguen a la pràctica invisibilitat.

  I és que, tot i que s'ha avançat molt en el sentit de donar visibilitat a les capacitats de les dones, encara falta concienciar molt sobre el tema en aquests paisos on la dona és, pràcticament, un zero a l'esquerra.

dimecres, 5 de febrer de 2020

BON TEMPS VS. MAL TEMPS

  El canvi climàtic que està experimentant la Terra ens està portant diversos canvis en el temps. Després del temporal; "Glòria", que va deixar quantiosos danys a la costa i també als conreus, ha estat fent uns dies de temps estable; "bon temps", com alguns el qualifiquen, amb temperatures massa benignes per un hivern que hauria de ser més fred a les nostres terres.

  Però el cert és que el temps està revoltat a tot el planeta, doncs també en altres latituds hi ha hagut nevades que, normalment, són inusuals allà. O a Austràlia, que en aquests mesos viu un dels estius més secs que allà recorden, uns incendis devastadors han cremat milers d'hectàrees de boscos, la majoria, protegits i, dissortadament, han provocat la mort de milers d'animals; com ara cangurs o koalas.

  "Mal temps" o "bon temps", són termes tan relatius que tothom interpreta a la seva manera. Per algunes persones, "bon temps" és que faci fred, hi hagi pluja, nevades i  demés fenòmens meteorològics, associats a l'hivern més rigorós, mentre que per altres persones, el que importa és que faci "bon temps", és a dir, calor encara que no toqui.

  I és que el diumenge, dia 2 de Febrer, mentre aqui celebràvem La Caldelera (Que en aquest cas, va riure), i en una ciutat nord-americana, de nom força difícil de pronunciar, alguns "entesos" jugaven a veure si la marmota veia o no la seva ombra,  algú comentava que ja havia anat a la platja, a donar-se un banyet...

dimarts, 28 de gener de 2020

DE NOM; GLÒRIA, PERÒ MOLT TRÀGIC

  Gemeralment es posa nom, preferentment de dona, als huracans i també als tifons, encara que aquests darrers el tenen en xinès, japonès hindú o tagal, llewngües dels paisos de l'Orient Llunyà.

  La setmana del 20 al 26 de Gener, la Península Ibèrica va estar afectada per un temporal, en aquest cas, de Gregal i Llevant, al que es va posar el nom de; "Glòria".

  Però el cert és que "Glòrria" ha portat amb ell incomptables desperfectes, sobre tot a la costa i els cursos dels rius, com el Ter, que va inundar alguns carrers de la capital del Gironès, així com algunes instal·lacions  tals com piscines i cmplexos esportius , l'Auditori o també el subterrani de l'Hospital Trueta

    Però on més mal va fer, va ser a la costa, on va deiuxar el Delta de l'Ebre en una situació realment desastrosa, amb incomptables perdues, no només pels pescadors i criadors de musclkos i ostres, si no també pels conreus d'arròs, que es van omplir d'aigua salada.

  La resta de la costa tambné va patrir la fúria del mar, que ha deixat platges cmpletament inservibles i plenes de restes, no només orgàniques, si no també de plàstics, com podiem veure en els reportatges que els informatius televisis oferien.

Seguríssim que encara hi haura qui negui l'existència del canvi climàtic, i expliqui que això ès una cosa ciclica. Però el cert és que l'acció humana també està influint molt en aquest escalfament i aquestes variacionbs de temps i clima


dimecres, 22 de gener de 2020

PAGAR PER EMPROVAR

  En els darrers temps s'estan donant una sèrie de fets que posen en clara evidència l'immens poder d'Internet.

  I és que, a la Xarxa, s'hi pot trobar gairebé de tot; des de la possibilitat de llegir les darreres notícies en linia o escoltar música i programes de ràdio o veure'n de televisió "a la carta", fins a comprar tot el que necessitem per la llar, passant per entrades de concerts, cinema i teatre o, si volem viatjar, bitllets de tren o d'avió.

  Internet també ens permet vestir-nos sense haver d'anar per res a la botiga física, un fet que, com ja s'ha pogut comprovar, està perjudicant els petits comerços dels que, segons un informe que apareixia fa unes setmanes, cada dia se'n perden uns 35 a tot el territori espanyol.

  I, sembla que aprofitant que les botigues físiques també tenen la seva homònima a Internet, hi ha qui actua amb certa picardia, i s'emprova les peces a la botiga física, on les podria comprar de forma fàcil. Però prefereix fer-ho en linia per que, senzillament, li ho portaran a casa.

  Fa temps que algú va proposar combatre aquest fenòmen mitjançant el cobrament d'una mena de fiança quan una persona vagi a la botiga física a emprovar-se peces que llavors no comprarà. I, segons informava TVE el 18 de Gener, ja hi ha una botiga, precisament de moda, que ha començat a posar en pràctica el cobrament, lo qual ha creat controvèrsia entre els clients de la mateixa, que es troba a la ciutat de Bilbao.

  Una cosa sí és certa. I és que, si comprem alguna de les peces que ens hem emprovat, el comerç ens descompta la fiança, que és de 15 euros, del preu final de l'adquisició.

  Una dita diu que cal "renovar-se o morir". Però en ocasions, l'"enemic" a batre és massa poderós i, més que renovar-se el que cal és protegir el moitjà de vida.

dimarts, 14 de gener de 2020

SEMÀFORS ACÚSTICS

  Una pel·lícula, de títol; "Blade Runner", del gènere de ciència-ficció, presenta una societat en la que els semàfors dels passos de vianants, a més de donar senyal lluminós, en donen també d'acústic en forma de la repetició de la frase; "Don't walk" quan està en vermell, i la paraula; "Walk", quan aquest es posa verd.

  Des de ja fa uns quants anys que existeixen aquests dispositius. Però els primers que es van instal·lar, emetien el senyal acústic dia i nit, lo qual va generar les protestes dels veins de els cruïlles on aquests dispositius es trobven instal·lats.

  D'un temps ençà, les noves tecnologies han permès que els dispositius, instal·lats per ajudar les persones amb discapacitat visual. pugiuin ser controlats a demanda dels usuaris amb lo qual, si no s'activa l'emissió del senyal, el dispositiu no l'emet.

  En un afany d'eliminar barreres arquitectòniques, Girona té previst augmentar el nombre d'aquests dispositius a la ciutat.

  I és que les ciutats haurien de ser més intel·ligents, amb menys barreres arquitectòniques.

dimecres, 8 de gener de 2020

UNA FORMA FÀCIL DE COMUNICAR-SE

  Com cada any, i ja en fa uns quants, l'anomenada; "Fundación del Español Urgente" (FUNDÉU), un organisme que depèn de l'agència EFE, i patrocina el BBVA, proposa una paraula  que etiqueta com a "paraula de l'any".

  2019 no ha estat una excepció i, per sorpresa de molts de nosaltres, la paraula triada ha estat; "emoji" que, en essència, no és una sola paraula, si no un conjunt de petites icones que permeten, en xarxes socials, expressar diversos aspectes que van, des de l'estat d'ànim, fins a voler expressar una idea de manera molt gràfica.

  Tot i que les emoticones van començar a ser emprades de manera molt puntual a finals del segle XIX, no ha estat fins l'actual; Era Digital, quan aquestes petites imatges han cobrat gran protagonisme.

  I és que, en ocasions, hi ha qui les utilitza de forma pràcticament exclusiva per tal de comunicar-se, arribant al que podriem titllar de llenguatge gairebé; "codificat".

  I és que, si fa uns dies una publicació digital assegurava que el fet de no practicar l'escriptura manual pot ser contraproduent, encara no se sap què pot passar si, en un moment donat, a les xarxes socials s'utilitzen de manera exclusiva emoticones (o emojis) i s'elimina tot rastre de text escrit.