dimecres, 30 de desembre del 2020

ENTRE L'ABUNDÀNCIA I L'APRIMAMENT.

 No fa gaires anys que, gairebé a cada cantonada, ens podiem trobar una oficina bancària; ja sigui d'un gran banc o d'una més gran o més petita caixa d'estalvis.

  El cert és que hi havia moltíssimes entitats bancàries que, d'alguna manera, cobrien tot el territori tan de Catalunya, com e la resta de Comunitats Autònomes.

  Amb el temps han anat fusionant-se o, en molts casos, entitats més petites han estat materialment, fagocitades per d'altres de molta més envergadura.

  Aquestes fusions i/o absorcions han fet que, de mica en mica, hagi anat concentrant-se el món de la banca en unes poques entitats que, actualment, ja només són quatre grans entitats que, a més, han anat "aprimant-se", reduint a la mínima expressió el nombre d'oficines. Així, en molts indrets on abans hi havia una oficina bancària, s'han quedat sense ni tan sols un trist caixer automàtic. I, sobre tot, en poblacions on hi viu molta gent gran, aquest és un bon inconvenient.

  I és que ha estat tanta la concentració i "aprimament" de les entitats bancàries que, fins i tot, en un poble de la província andalusa de Màlaga, on hi viu molta gent gran, el farmacèutic ha hagut d'incorporar a la seva ja laboriosa tasca la dels que antigament s'anomenaven; "corresponsals de banca".

dimecres, 23 de desembre del 2020

JA ÉS NADAL

 

Ja és Nadal, Christmas, Noël, Weihnachten o Rozhdestvo, com l'anomenen en rús, només per citar-ne alguns exemples.

Una desta de reunionzs familiars que enguany es veuran una mica alterades degut a la COVID, que tot ho ha trastocat. Però, en definitiva, seguirà essent una festa amb uns protagonostes  indiscutibles, que són els infants.

 A la tradició europea del Pare Noël,  també cal sumar-ne d'altres de diferents indrets; com el tió, a Catalunya, o personatges; com l'Olentzero, a Euskadi i O Apalpador, a Galícia, només per citar dos casos de personatges trradicionals del  Nadal a diverses Comunitats.

  En la tradiciño cristiana; tan la catòlica, com la luterana, el Nadal es celebra demà, dia 25, mentre que els ortodoxos el celebraran quan ja haurà entrat el nou any 2021. Però hi ha altres sectors dins del Cristianisme que, per dir-ho d'una manera respectuosa, ni tan sols el celebren.

  Des d'aquest programa i aquestes línies:

 BON NADAL  I BONES FESTES A TOTHOM!

dimecres, 16 de desembre del 2020

ARRIBEN ELS "TRANSESPÈCIE"

   fa uns anys, en un mitjà digital, es publicava una notícia sobre el fet que algunes persones volien que, en el seu DNI, no figurés si són homes o dones, amb lo qual neixia una tercera catagoria de persones que podriem anomenar; "X".

El dilluns, 14 de Desembre, i des de la pàgina; "Somatemps", consultada per aquest programa, es difonia la notícia d'un jove que es defineix com a "transespècie". I, per tal de considerar-se com a tal, el jove no ha tingut altre acudit que implantar-se unes aletes de peix, això si, fetes de silicona, a ambdós costats del cap.

  El jove afirma que les aletes en qüestió, estan connectades al seu crani, per tal de detectar les variacions meteorològiques un fet que, segons ell, el converteix, precisament, en un "transespècie".

  Diu un refrany que hi ha gent per a tot. I, el cert és que sí, doncs després dels "pastafaris", que es cobreixen el cap amb un colador, aquest és, sens dubte, un altre dels acudits curiosos de la vida...

dimecres, 9 de desembre del 2020

LLUM AL FINAL DEL TÚNEL

   Aquests darrers dies han començat a aparèixer notícies sobre l'arribada de la tan esperada vacuna contra la COVID-19, una vacuna que alguns paisos; com ara Regne unit o Rússia, ja s'avancen a la resta en començar la seva administració  Rússia, amb una que ha estat desenvolupada per científics d'aquell pais, mentre que Regne Unit amb una que ha estat desenvolupada per laboratoris farmacològics nord-americans.

  I, amb la vacuna, també ha arribat la controvèrsia; per una banda, persones, entrevistades per diversos mitjans de comunicació, han assegurat que "esperaran a veure què passa", mentre que persones ben conegudes; om ara; Barak Obama, ex-President dels Estats Units, o Joe Biden, President Electe, fins i tot han mostrat la seva intenció de vacunar-se davant les càmeres.

  I, com sempre, o quasi sempre, mitjans de comunicació i xarxes socials s'omplenen d'opinions a favor i en contra de la vacuna, un de quins mitjans contraris, l'ha desqualificada en diverses ocasions, emprant diversos arguments, molts d'ells, extremadament absurds.

Si la Ciència treu una vacuna, és per salvar vides, per protegir-nos. I, tenint en compte que es tracta de protegit-nos d'una malaltia que ens pot afectar greument, tots quants comentaris en contra puguin sorgir, només són el resultat de polítiques de la por i la desinformació, tan absurdes que no haurien de ser tingudes en compte.

dimecres, 2 de desembre del 2020

ADÉU; "PELUSA"

   La mort, el 25 de Novembre passat, de qui fora un dels grans astres del futbol mundial del passat segle XX; Diego-Armando Maradona, despertava passions arreu del Món, sobre tot entre els molts afeccionats a l'esport-rei.

A la vista de la bogeria que el traspàs del qui fora gran astre del peu-pilota, al seu pais natal, un mitjà de comunicació digital qualificava el pais de "fracassat".

  Defugint parlar del que, políticament, viu l'Argentina, doncs no és la intenció d'aquest programa, el cert és que "El Pelusa", tot i haver estat un gran jugador, no és l'únic esportista que la pàtria del tango i la milonga ha donat a l'esport-rei. Tot i així, els entesos el situen a l'alçada del mític; "Pelé".

  Ens ha deixat Maradona, despertant tantes passions com quan, als estadis, defensava tan els colors dels equips on va jugar, entre ells; el Barça i el Sevilla, de la Lliga espanyola, a quins fans va donar grans recitals de bon futbol, com a la Selecció del seu pais, a la que l'any 1986 va contribuir per que guanyés el Campionat del Món.

  Senzillament. Fins sempre; "Pelusa".

dimecres, 25 de novembre del 2020

UN MITJÀ QUE S'HA FET LITERALMENT VIRAL

   Fa 64 anys, allà per 1956, engegava el primer canal televisiu d'Espanya. Es tractava de la incipient; Televisión Española.

  En un principi, només emetia unes quantes hores al dia, principalment durant el vespre-nit encara que, progressivament, i amb l'augment del nombre d'aparells i de la cobertura d'aquell primer canal televisiu públic, l'horari es va anar ampliant.

  Durant els anys 60, apareixia un segón canal, també associat a la mateixa; TVE i que anomenàvem, de manera popular; "UHF", doncs emetia en aquella banda de freqüències, més altes que les del primer canal.

  Durant els anys 80 del passat segle XX  l'oferta, pública, de moment, es va ampliar a Catalunya amb TV3, i a Euskadi, amb Euskal Telebista, q ue van començar a  oferir continguts de més proximitat, tot i que ja els canals de TVE, n'oferien de manera intermitent..

  A finals dels 80 o principis dels 90, va irrompre la televisió local i la privada, essent en l'actualitat, i mercès a la tecnologia; "TDT", un ventall immens de canals els que es poden sintonitzar, molts d'ells, monotemàtics; com els de caire esportiu o els que ofereixen només sèries televisives.

  Darrerament s'han incorporat a la llista una nova sèrie de canals. Aquests arriben o bé via satèl·lit o via cable o Internet. Uns són lliures, mentre que d'altres, sobre tot de caire esportiu, són de pagament.

  El diumenge passat es va celebrar el Dia de la Televisió, un mitjà que, amb el temps, ens l'hem fet nostre, i és actualment molt rar trobar una casa on no hi hagi, al menys, un receptor.

  Amb l'aparició de tants i tants canals, caldrà preguntar-se on arribarà i, sobre tot, còm serà la televisió del futur.

dimecres, 18 de novembre del 2020

BO PER UNS, DOLENT PER ALTRES...

   Tota innovació tecnològica porta aparellades les opinions favorables d'uns i contràries dels altres, els detractors. Així ha passat al llarg de la Història. I, com no podia ser d'altra forma, ens esrà passant en els nostres dies.

  Fent una ullada a la Història, la invenció del ferrocarril, va fer que negocis de transport, tan de persones, com de mercaderies, que anaven amb carros, poséssin el crit al cel, esgrimint, fins i tot, idees ben absurdes en contra del nou sistema de transport, aparegut allà pel segle XIX.

  Gairebé el mateix va passar amb el telèfon, doncs els telegrafistes van veure perillar el seu negoci. O, amb la revolució industrial del segle XIX que, segurament va posar en peu de guerra els artesans de l'època.

  El darrer crit de la tecnologia s'anomena; "5G". A nivell de carrer el veurem, sobre tot, en els telèfons mòbils de nova generació, més ràpids i capaços d'establir connexions més segures i privades.

  Dissortadament, el "5G" ja té detractors, i són uns detractors als que podriem anomenar gairebé; "catastrofistes", doncs en alguns mitjans digitals ha aparegut la idea, evidentment, errònia, de que aquesta tecnologia és la responsable de la COVID-19. I, fent cas a tal mentida, tan tècnics, que instal·len dispositius per aquesta nova tecnologia, com torres de distribució, han restat, dissortadament, víctimes del vandalisme i la ràbia de detractors fanatitzats.

  Fins i tot, llegia fa molt pocs dies en un mitjà digital les suposades declaracions d'una científica, en el sentit de que el "5G", no és si no una nova arma.

  Com totes les tecnologies, si el "5G" ha d'ajudar a millorar la nostra vida com a tecnologia auxiliar per fer més fiables aspectes de la mateixa; com per exemple la medicina. Benvinguda sigui. 

dimecres, 11 de novembre del 2020

TÉ GÈNERE LA ROBA?

  Té gènere la roba?

   Aquesta és una d'aquelles "preguntes del milió", quina resposta seria diferent en diferents èpoques de la Historia i, fins i tot en diferents cultures.

  Una convenció no-escrita fa que, si un nadó és nen, se'l vesteixi de blau. I, si és nena, de rosa.

  Aquesta qüestió ha sorgit arran del que va passar fa poc en un Institut, on un professor va enviar al psicòleg un alumne que va anar a classe amb una faldilla.

  Tai situació ha fet que, a la xarxa social; "Tik Tok", es multipliquéssin les imatges de nois i noies vestint aquesta peça de roba, sota l'epígraf; "La roba NO té gènere".

  No és la primera vegada i, segurament que no serà la darrera que passa tal fet, doncs ja en un Institut de Regne unit, va passar quelcom semblant quan la Direcció del centre es va negar a que els alumnes portéssin pantalons curts en època de calor.

  Tot i que la roba, per convenció no-escrita, té "gènere", seria gairebé com un insult dir-li a un escocès que porti una "faldilla" escocesa, que porta una "skirt", tal i com es diu; "faldilla", en anglès, doncs l'esmentada peça escocesa s'anomena; "kilt", per diferenciar-la d'una faldilla qualsevol.

  D'altres elements de l'aspecte d'una persona que han passat a tenir "gènere", són les sabates de taló, inventades, segons sembla, per maniobrar millor quan es monta a cavall, doncs aquesta peça encaixava millor en els estrebs . I, tot i que en un principi les portàven majoritàriament els guerrers que montàven a cavall, bén aviat va estendre's també a les dones, per convertir-se en una peça netament femenina.

  El mateix va passar amb els cabells llargs i les arracades que, en èpoques passades, els lluien  els homjes de casta noble tot i que, finalment, es convertirien en trets més femenins.

  De moment, una "protesta" al "Tik Tok", s'ha fet viral , però sembla que el col·lectiu que l'ha protagonitzada pretén seguir endavant, segons es feia públic el diumenge, dia 8 de Novembre.

  I, qui sap si, en un futur, la roba pot deixar de tenir "gènere". 


dimecres, 4 de novembre del 2020

REALITATS I FICCIONS

   Estem vivint una altra onada de la pandèmia de la COVID-19, una malaltia que ens té a tots en guàrdia, doncs hem de prendre algunes mesures per evitar-la, tals com les tres mesures, abreujades com a; "DMM", (Distància-Mans-Mascareta).

  I, com en tots els aspectes de la nostra vida, hi ha informacions autèntiques i, evidentment, també n'hi ha de falses.

  El cap de setmana del 31 d'Octubre a l'1 de Novembre, arribava a les meves mans un article, escrit en un mitjà digital que, de forma clara, es dedica, entre altres coses, a defensar amb ungles i dents el llavors encara President dels Estats Units; Donald Trump qui, el dimarts, dia 3 de Novembre, es sotmetia a la confiança (o no) del poble nord-americà en unes renyides Eleccions Presidencials.

  El cert és que l'article era tota una declaració catastrofista, doncs ens presentava un món tan absurd com el que reflecteixen pel·lícules distòpiques, de la talla de; "La Fuga de Logan" o "La fortalesa Infernal".

  En aquest article, algú que, a tenor del text, es declara un negacionista empedreït de les vacunes i, gosaria dir que, fins i tot, de la mateixa; COVID, culpava el 5G de tot plegat, arribant a proferir afirmacions tan distòpiques; com que les vacunes duran un "xip", o que les nostres monedes actuals; com l'euro, es convertiran en moneda virtual, com el bitcoin, i que tot estaria controlat.

  El cert és que, de pandèmies, que no; "plandèmies", com l'autor defineix l'actual, n'hi ha hagudes, i molt greus, al llarg de tota la Història. I, en el passat, no hi havia; ni laboratoris, ni enginyeria genètica de cap classe. Dissortadament, els nostres abans-passats, tampoc disposaven de cap medicament dels que disposem ara.

  Possiblement seria millor, abans de dir barrabassades així, informar-se, i donar-se un bon bany d'Història, per saber que el que estem passant no és si no una mena de "déjà vu", amb la diferència de que avui hi ha armes per combatre-ho cosa que, per no anar tan lluny, l'any 1918, quan va declarar-se la mal anomenada; "grip espanyola", no n'hi havia. I, de la mateixa manera que l'actual; COVID, aquella grip, que es va endur per davant 50 milions de persones, no va sortir de cap mena de laboratori. I, curiosament, el 5G encara trigaria un segle en arribar!.

dimecres, 21 d’octubre del 2020

UN CINEMA MENYS...

   El dia 17 d'Octubre passat es feia públic el tancament dels bars i restaurants, per part de la Generalitat, com una mesura més contra la COVID-19.

  Però també saviem que els cinemes; "Texas", de Barcelona, tancaven, en aquest cas, per no obrir portes mai més.

  Tot i que ja havien estat tancats, l'any 2014 el cineasta; Ventura Pons, va reobrir-los. En aquelles sales, es projectaven pel·lícules, a manera de re-estrena, en versió original, subtitulades en català.

  Des de ja fa uns quants anys, el degoteig de sales de cinema que han tancat ha estat constant. O dit d'altra forma, més que constant. I, fins i tot, sales que, en un moment donat, van gaudir de gran afluència, han hagut d'abaixar persianes.

  Una cançó, dels anys 70 del passat segle, predeia que el llavors incipient i encara rudimentari vídeo, mataria l'estrella de la ràdio.

  El cert és que la ràdio encara perviu. I per molts anys.

  Però, primer els videoclubs, després els DVD i ara les plataformes d'"streaming", estàn matant poc a poc l'estrella de la gran pantalla, sobre tot, donat que algunes produccions cinematogràfiques de nova  creació, ja ni tan sols s'estrenen als cinemes, si no en aquells nous "videoclubs" en linia que, dissortadament, encara tenen un aliat més per acabar amb les sales de projeccions;, com és la COVID-19.







  Foto: Entrada principal de leds sales; TEXAS. Font; CCMA 3/24.cat


dimecres, 14 d’octubre del 2020

ENCARA HA D'APRENDRE MOOLT

  Fa uns anys s'estrenava una pel·lícula, de títol; "Intel·ligència Artificial". Ambientada en un futur, la cinta explica la història d'una adopció, en aquest cas, d'un nen-androide per part d'una família quin pare treballa en una empresa, dedicada a la Intel·ligència Artificial.

  No en forma d'androides, però sí en la de xarxes informàtiques, tenim una intel·ligència artificial que, des de la gestiò de bancs, fins les xarxes socials, passant per les compres en linia, ja podem dir que ho controla tot o gairebé tot.

  Però com reflectia l'agència EP el cap de setmana dels dies 13 i 14 d'Octubre, els sistemes d'I. A. també cometen errors, com el que la xarxa social; "Facebook", ha comès, quan ha blocat un anunci de llavors d'una determinada classe de ceba que una empresa canadenca, dedicada a aquesta hortalissa, havia inserit a la xarxa social. A l'anunci hi apareix una fotografia d'unes quantes cebes senceres i una d'elles, separada de la resta, partida per la meitat. Tal imatge va ser qualificada, per part del sistema d'I. A
. com a; "Obertament sexual" i blocada.

  De fet, no és la primera vegada que això passa, doncs hi ha hagut altres casos, encara que, dsesprés, la xarxa social s'ha disculpat, reactivant els comptes o desblocant els anuncis.

  Tenim una I. A., que ha arribat per quedar-se. Però, la veritat sigui dita,encara li queda molt per aprendre, si volem que actui de manera correcta.




Foto: Captura de l'anunci, objecte de la polèmica. Font: Agència EUROPA PRESS.


dijous, 8 d’octubre del 2020

DEL MAL GUST A LA DESTRUCTIVITAT

 Rebre informació és tot un dret. I, per altra banda, informar correctament és un deure dels qui estem davant d'un micròfon o de les càmeres.

  Però hi ha determinats mitjans que, més que a informar, es dediquen a "fer llenya" de determinades notícies des d'una doble perspectiva; per una banda, acarnissant-se amb els protagonistes de les mateixes, sobre tot, si aquests són famosos i, d'altra banda, tractant una determinada notícia a tota la graella de programació, lo qual podria, d'alguna manera, cansar l'audiència.

  Tal és el que hem vist aquest dies passats amb el que li ha passat a Josep-Maria Mainat, ex-component de "La Trinca" i, actualment, productor televisiu.

  Un determinat canal televisiu (O, millor dit, anti-televisiu), ha estat, per una banda, assetjant aquesta persona mentre que, per l'altra, ha inclòs el tema a la totalitat de la programació de diversos dies, convertint un problema personal en una mena de "culebrot" de baixa qualitat.

No sé si, en aquest canal, saben que hi ha un Llibre d'Estil i una normativa per informar de manera imparcial i sense cap mena de biaix.

  Si no se l'han llegit, que se'l llegeixin. I, si ho han fet, sembla que ho hagin oblidat.

 

dimecres, 30 de setembre del 2020

DE LA FOTOGRAFIA A LA FARMACOLOGIA

 La pandèmia de COVID-19, que s'ha acarnissat amb diferents paisos de tot el Món, ha obligat diferents empreses a reorientar o "reinventar"  la seva producció habitual.

  Així, hem pogut veure com empreses que fabricaven roba esportiva s'han dedicat  a la fabricació de material sanitari. O, fins i tot la multinacional espanyola; SEAT, ha transformat una part de la seva fàbrica de Martorell en fàbrica de respiradors. Fins i tot, alguns tallers artesans han aturat la seva producció habitual,d'elaborar, per exemple, sabates i bosses de ma, a fer mascaretes.

  Aquest passat estiu, el mitjà; "Periodista Digital", ens acostava la notícia d'una transformació radical en una empresa nord-americana, líder en el món de la fotografia.

  I és que, invocant la Llei de Producció de Defensa, sorgida durant l'anomenada; "Guerra Freda", el President nord-americà; Donald Trump, ha decidit que la multinacional, dedicada al mnón de la fotografia; "KODAK", es deducció de medicaments contra un pandèmia que s'0està acarnissant, i molt, amb el Continent Americà.

  "Renovar-se o morir", diu una coneguda frase feta. I és que, entre l'aparició de la fotografia digital i la COVID-19, empreses que es dedicaven al món de la pel·lícula i el paper fotogràfic hauran de reinventar-se. 

dimecres, 29 de juliol del 2020

ENTRETENIMENT O MISÈRIA?

 Quan van aparèixer els canals de "tele" privada, allà per 1990, potser ningú es pensava que un d'ells,; Telecinco, acabaria derivant en el que ha esdevingut en els darrers temps.

  Realment ja hem dit en moltes ocasions que el canal, propietat de l'empresa italiana; "Mediaset", s'ha anat convertint en "anti-televisió". I és que, amb el pas dels anys, aquest canal va cada cop pitjor. En aquest sentit, hom podria dir que cada quilòmetre que caminen, el fan en pitjors condicions. I no em refereixo als problemes de mobilitat, si no d'ètica, respecte i bon "savoir faire" televisiu, aspectes absents en el canal, regentat per Paolo Vasile,.

  Només cal posar-lo a qualsevol hora del dia o la nit, i escoltar crits, insults, discussions, males formes i, fins i tot, veure com es treuen els "drapets bruts" els uns als altres.

  Antigament, quan la "tele" era única i en blanc i negre, hom qualificava alguns programes, sobre tot, sèries i pel·lícules, amb els "rombes"; un pels programes destinats a majors de 14 anys, i dos pels destinats a majors de 18. Però amb aquest canal televisiu, si així podem anomenar-lo, caldria inventar-se un nou codi d'avaluació que, dissoetadament, ja no podrien ser els "rombes", si no directament la sana precaució de no recomanar-lo a cap edat  

dimecres, 22 de juliol del 2020

EMOJIS; TOT UN "LLENGUATGE DE SIGNES".

Quan van aparèixer els primers aplicatius per al Windows, hom anomenava; "smartIcons" les petitees icones que hi havia a la barra de comandaments i funcions d'aquells primers aplicatius, molts dels quals van ser distribuits de manera gairebé gratuita, incorporats a cursets d'informàtica per fer des de cassa.

  Més tard, i amb l'aparició de les xarxes socials, apareixien les emoticones, anomenades; "emojis" de forma abreujada, quin dia mundial s'ha celebrat recentment.

  De fet, aquestes petites icones que van començar com unes caretes amb diferents expressions, han arribat a convertir-se en tot un conjunt de petites representacions gràfiques que, en la pràctica, ens podrien servir pèr a comunicar-nos sense escriure ni pronunciar un sol mot un fet que ja els ha convertit en el nou i gairebé unoiversal; "llenguatge de signes".

  Precisament amb motiu del passat; Dia Mundial de l'Emoji, les diferents; "majors" de la tecnologia informàtica han anunciat la incorporació de nous i molt suggerents d'aquests ja moltíssims; "ninotets".

  No seria de descartar que, dintre d'uns anys, es féssin servir aquestes imatges, en lloc de lletres, per comunicar-nos per escrit,en el que podria ser una nova i sorprenent forma de "llenguatge jeroglífic".








FOTO: Diverses emoticones o "emojis"


dimarts, 14 de juliol del 2020

ELA SNUNCIS "FAKE"

  Fa uns quants anys, una coneguda revista setmanal anunciava, entre d'altres, una mena de llanterna que, amb el suggerent nom de; "disc lluminós", es venia via correu.

  Es tractava, efectivament, d'un "disc", doncs era rodó, de color vermell, i duia una bombeta, de les anomenades; "de gota de lent" que, en efecte, feia una llum força potent.

  L'engany de l'anunci consistia en que l'anunciant assegurava que aquell "disc lluminós" disposava d'una "font inesgotable" d'energia. El cert és que d'"inesgotable", no en tenia res, doncs al cap d'un parell o tres de mesos, aquella llanterna va deixar de funcionar. I, en desmuntar-la, hom descobria que la pretesa; "font inesgotable d'energia", era tan caduca com poden ser-ho un parell de piles; "AA" (Abans es deien; "R6"), soldades a una bombeta i un polsador que, en accionar-lo , encenia la bombeta. Tot un engany.

  Actualment aquests anuncis "fake", ens arriben per diferents mitjans que van des de les revistes, fins a Internet, passant també per la "tele". I, a les pàgines web, quin únic afany és el de fer diner fàcil, ens venen qualsevol cosa, en la majoria dels casos, inservibles. I, per fer-les més "creibles", ens ofereixen alguns "testimonis" que, segurament, són tan falsos com allò que ens anuncien.

  I és que la pirateria ja no es restringeix a la música, les pel·lícules o els llibres, si no també a d'altres aspectes de la nostra vida, com poden ser els "medicaments que tot ho curen". I és que davant d'un anunci que pot semblar una falsedat, el millor és no fer-ne cas.

 

dimecres, 8 de juliol del 2020

FINS I TOT, "LA SIRENETA"

  Arran de la campanya; "Black lives matter", ha sorgit una anomenada; "guerra de les estàtues", que ha comportat l'acarnissament, per part de radicals, contra diversos monuments que, no només s'han vist coberts de pintura de diversos colors, si no que alguns, fins i tot han estat fets caure dekls seus pedestals, arrossegats per terra i, fins i tot, fets miques.

  En d'altres ocasions el que ha passat és que hom ha fet pintades als mateixos pedestals dels monuments; com el cas de Fray Juníper Serra, a les Balears, o el primer cap de setmana de Juliol, en que es feia públic el fet que "La Sireneta", monument en memòria del seu creador, l'escriptor i poeta danès; Hans-Christian Andersen (1805-1875), ha aparegut vandalitzat amb una pintada a la seva base, en que hom qualifica l'ésser fantàstic com a "peix racista".

  El cert és que, quan ándersen va escriure el conte de "La Sireneta", que més tard, la Factoria Disney va dur a la gran pantalla, no va pensar en cap mena de racisme.

  Però, dissortadament, hi ha qui, o de petit, no es va llegir aquesta obra de l'autor danès o, senzillament, ignora el que és. I, dissortadament, el desconeixement i la ignorància també fan mal.

dimecres, 1 de juliol del 2020

LA VIDA DIGNA IMPORTA.

  la mort, fa unes setmanes, d'un ciutadà afroamericà dels Estats units, a mans d'un policia blanc, ha gemnerat tota una polèmica al voltant del tema racisme.

  Per una banda, l'anomenada; "guerra de les estàtues", en la que han estat enderrocats multitud de monuments a personatges, que hom ha considerat que eren; "esclavistes", on han estat incloses figures tan poc relacionades amb el tema; com ara; Fray Juníper Serra, Cristòfor Colòm, quin monument a Barcewlona s'ha vist amenaçat per part de radicals, o també; Miguel de Cervantes, un escriptor espanyol qui, lluny de ser esclavista, va estar empresonat al Marroc.

  El dilluns, 29 de Juny passart, al matí, em va sobtar la notícia, apareguda al 3/24.cat,, d'una campanya, engegada a la plataforma; "Change.org", en contra d'una llaminadura, creada durant els anys 60 del passat segle XX que, malgrart tot, encara exoisteix..

  A la campanya es recomana no utilitzar aquest poroducte, consistent en uns cacahets, recoberts de xocolata. La recomanació vé donada per la imatge que es mostra impresa a l'embolcall del producte que, segons els promotors, estignatitza els congolesos. Fins i tot, demanen a la firma que produeix tal llaminadura, que es disculpi.

  I és que malgrat la guerra de les estàtues, o la dels "conguitos", el que més importa en aquesta vida és el respecte a la vida digna de totes les persones, vinguin d'on vinguin. 

dimecres, 24 de juny del 2020

ENTRE DOS EXTREMS

  L'aparició de la COVID-19 no ha estat exempta de les notícies falses, quina única pretensió no és altra que desinformar.

  Un exemple ens el donava la setmana passada l'agència REUTERS, que citava tota una sèrie de curiosos "remeis", sorgits al Brasil, el segón país del Continent Americà més castigat per la pandèmia, després dels Estats Units.

  Segons aquesta agència assegura, sembla ser que, en aquell pais iberoamericà, han aparegut fòrmules del tot excèntriques per intentar "curar" la malaltia, tals com aspirina amb mel, per només citar-ne un exemple.

  Perpò probablement, la palma se l'endú el col·lectiu anti-vacunes que, en un article, publicat al mitjà; "Alerta Digital", qualifica la futura vacuna contra la COVID-19 directament com a; "satànica".

  I, per això, tot fent gala del seu desconeixement sobre el que és una vacuna, han tirat de les teories de l'Arquebisbe de València, per fer afirmacions tan fora de lloc, com que la base de les vacunes són cèl·lules de fetus avortats, lo qual, evidentment, no és cert.

  A més, i per que la teoria conspiranoica dels anti-vacunes sembli més "versemblant", gosen assegurar que les vacunes duran un "xip", per controlar-nos.

  Certament que la ment humana és capaç de crear el més bo. I, dissortadament, el més dolent. En aquest cas, només una recomanació per a tots els anti-vacunes. I és que, abans d'obrir la boca s'informin per tal d'evitar, amb les seves teories, casos com el del nen d'Olot que, per rebuig dels pares a les vacunes, va morir de diftèria.

dimecres, 17 de juny del 2020

CONTRA EL RACISME

  El tema del racisme ha aparegt de nou a l'actualitat arran de la mort, a mans d'un policia blanc, d'un ciutadà afroamericà dels Estats units.

  Curiosament, la setmana passada, es feia pública la notícia de que una important xarxa de pel·lícules i sèries en "streaming", retirava, al menys tempooralment, un clàssic de la seva oferta fílmica; "Allò que el Vent s'endugué", una cinta que narra, p3ecisament, el drama que van viure els esclaus, portats d'Àfrica, pels terratinents nord-americans.

  Sembla que les protestes contra el racisme han obligat aquella multinacional a retirar aquesta pel·lícula que, volguem-ho o no, només és un d'aquélls clàssics que, de tant en tant, algun canal de televisió en obert ens programa.

  De fet, no només és aquesta cinta, si no que també es  va projectar fa uns anys una sèrie televisiva  molt més dura, si ho analitzem de manera acurada, que la pel·lícula, ara objecte de polèmica.  Em refereixo a la sèrie que, si la memòria no em falla, duia com a títol; "Raíces" o; "Raíces profundas". Va emetre's en "prime time" a la llavors encara única, i en blanc i negre; Televisió Espanyola. I, realment, ningú va dir res en aquells moments.

  Realment sembla que hem passat d'un extrem a l'altre. La sèrie televisiva va ser força extensa, arribant a tenir una audiència considerable, mentre que ara obliguen a retirar una pel·lícula que, si bé només dura 4 hores, tampoc és tan violenta com aquella sèrie televisiva.

dimecres, 10 de juny del 2020

PRENDRE LLET; SI O NO?

  El cap de setmana del 6 al 7 dse Juny, el mitj+a digital; "Periodista Digital", es feia ressó d'una curiosíssima protesta que va tenir lloc a la capital gal·la. Estava formada per algunes activistres de PETA, una associació que vetlla per el benestar animal.

  Les activistes, despùllades de cintura amunt, mostraven pintats al seu cos, eslógans del tipus; "No és la teva mare, no és la teva llet", tot fent referència al fet que, segons elles, no hauriem de beure llet de vaca, ja que és per que els vedells s'alimentin.

  De fet, i segons s'ha descobert en excavacions arqueològiques, el det que els humans prenguem llet, fins i tot en edat adulta, sembla remuntar-se a la Prehistòria. Fins i tot, alguns jaciments ens han aportat el tesrtimoni de que, ja en temps prehistòrics, es fabricava formatge.

  La controvèrsia existeix des de ja fa temps. I, exceptuant aquelles persones que són intolerants a la lactosa i, en conseqüència, no poden prendre llet, al menys a Occident, aquest costum està força arrelat.

  Si la primavera passada va ser una activista vegana, i aquest any han estat activistes de PETA en contra de la llet, a saber què ens depara la primavera de l'any vinent.
  

  

dimecres, 3 de juny del 2020

VARIANT O "ARGOT"?

  El diumenge, 31 de Maig passat, el mitjà informatiu digital; "AlertaDigital", qualificava el bable o "asturianu" com a ; "argot" de manera despectiva en un article.

  Segons la Viquipèdia, tan el bable com la "fabla" aragonesa, tenen categoria de llengües. El mateix passa, per exemple, amb l'occità, parlat al Llenguadoc-Rosselló i a la Val d'Aran. En aquella enciclopèdia gratuita, consultada per aquest programa, les tres llengües tenen pàgina amb quantyiosa informació en cada una d'elles.

  De tots és sabut que les llengües poden tenir alguna variant. I, sense anar més lluny, no és el mateix el català de Girona que el de les Terres de l'Ebre, Lleida o la Franja, on aquesta es barreja una mica amb el castellà, donada la seva proximitat amb Aragó.

  A Espany hi ha quatre llengües; el castellà, comuna a tot el territori, així com el català a Catalunya, l'euskera a Euskadi i el gallec a Galícia.

  Encara que desconegui si gallec i euskera tenen variants,  és de suposar que si. I, evidentment, no són"argots", de la mateixa manera que l'"extremenñu", la "fabla" aragonesa o l'andalús tampoc en són ni es poden considerar com a tals, doncs qualsevol castellanoparlant les pot entendre, malgrat que tinguin algunes paraules o expressions diferents, tal com passa amb els catalans i  l'occità. que entenem, sí, però els podem parlar en català.

  Toits les llengües tenen variacionms segons la regió del pais on es parla. Per exemple, no és el mateix l'anglès de Londres que el d'Edimburg, el de Dublin o Nova York o el de Sydney, com tyampoc és el mateix el freancès de Paris,  de Pêrpinyà o Lió.

  Podrriem considerar; "argot", el llenguatge que es refereix a alguna branca de la tecnologia o la ciència. Però, per raons òbvies, no l'anomenem mai així, si no que en diem, senzillament, llenguatge tècnic

dimecres, 27 de maig del 2020

UN EQUÍVOC LINGÜÍSTIC

  El dijous, 21 de Maig, el mitjà digital; "Somatemps", parlava del que es podria anomenar; "neollengua", és a dir, expressions noves que han entrat a formar part del nostre llenguatge col·loquial quotidià.

  Una d'aquestes expressions és la que fa referència a la "distància social", repetida gairebé fins l'infinit pels mitjans informatius.

  En realitat volen dir distància "física" de seguretat. I és que a un metre i mig o dos de distància, també és possible comunicar-nos sense problemes.

  Diu una dita antiga que "parlant,  la gent s'entén". Però, en ocasions, hi ha qui tergiversa els missatges, amb lo qual es crea una confusió de grans proporcions.

  Una cosa és la distància "física", que consisteix en una separació petita, entre un i mig i dos metres.  Però la "distància social" consisteix, bàsicament, en el fet que dues o més persones  deixin, per la raó que sigui, de comunicar-se.

dimecres, 20 de maig del 2020

MASCARETES...DE DISSENY?

la mascareta és un element que, generalment, s'associa a la tasca intrahospitalària, no només a l'àrea quirúrgica, si no també en altres punts del centre sanitari on és imprescindible dur una protecció per evitar contaminacions innecessàries; com pot ser en unitats d'hospitalització amb pacients que necessiten d'una atenció especial. Però també s'utilitzen a la Farmàcia Hospitalària, quan es preparen fòrmules magistrals.

  De fet, de ciutats molt contaminades; com ara Nova Delhi o Pequin, també ens han arribat imatges de persones que en porten pel carrer.

  L'arribada de la pandèmia de la COVID-19 ha obligat tothom a dur aquesta peça, de la que n'hi ha de diversos tipus; des de les quirúrgiques, que són les més senzilles, fins a mascaretes que van preovistes de filtre.

  Però, com en tots els aspectes de la vida, sembla que hi hagi que utilitzi la seva inventiva per tal de dissenyar-ne de molts més tipus.

  Són de roba, i es fabriquen de manera artesanal en tallesrs que, d'alguna manera, han hagut de reconvertir la seva labor quotidiana en una altra, destinada a protegir-nos a tots. I, com hem pogut comprovar, ja n'hi ha de totes les mides, formes i colors. Fins i tot, n'hi ha de transparents, per que es pugui veure si qui la porta somriu. I, tal i com alguns canals de televisió ensenyaven el dilluns, 18 de Maig, un enginyós creador israelià n'ha dissenyat una que es pot dur posada, fins i tot quan mengem, doncs una pera d'aire obre una part de la mascareta per que es pugui introduir l'aliment a la boca.

  Però aqui no acaba tot, doncs sembla ser que algunes "celebs", que ja han donat nom a col·leccions de roba, calçat o perfums, també volen ara pujar al carro de donar nom a les mascaretes de disseny.

  I és que, en aquesta vida, ja hi ha mascaretes per tots els gustos.


Foto: Diverses mascaretes de disseny o "casolanes"

dimecres, 13 de maig del 2020

A NOUS TEMPS, NOVA SINTONIA

  Possiblement tots n'hem près alguna vegada de petits. És un producte per donar a la llet sabor a cacau, nascut a Catalunya l'any 1946, però que actualment s'està venent arreu del Món, fins i tot en paisos de costums tan diferents dels nostres, com els paisos asiàtics.

  Ja des del començament, la publicitat que se'n feia a la ràdio era amb una cançó que estem segurs que tothom recorda, doncs va sonar força durant aquells anys, a cavall entre la primera i segona meitat del segle XX, malgrat que actualment la publicitat del producte s'ha fet mitjançant la televisió, evidentment, sense la sintonia radiofònica que durant tants anys ens va acompanyar per recordar-nos l'existència del producte.

  Els temps canvien, però la música sempre és aqui. Tots la recordem.

  Però fa dos o tres mesos ens va arribar la que hom qualifica de sintonia "neutra", "plana" o "inclusiva", per tal de fer l'anunci del producte.

   Cantada per un cor infantil, la cançó té el mateix ritme i tempo que la original. Però com a característica principl, la nova és inclusiva, no racista, doncs ha desaparegut la referència al "negrito". Perrò, això si, manté i, fins i tot, reforça, l'esment als i les esportistes.

  I és que hi ha cançons que, si en un moment van tenir la seva raó de ser, actualment podriem considerar-les "desfassades" en molts sentits.

dimecres, 6 de maig del 2020

UN "TEMPS DE FLORS"...SENSE FLORS

  Estem en ple mes de Maig, mes de les flors per definició. Un mes en el que la primavera esclata arreu on mirem i hi hagi quelcom de vegetació.

  És un temps en el que els colors, les olors i l'esclat dela vida es nota per tot arreu. Però, com ja deiem la setmana anterior, aquesta pandèmia ens ha capgirat la vida completament.

  I és que, per aquests temps, Girona hauria d'estar plena de flors, amb el Festival; "Temps de flors", uns dies en els que els carrers, les places i els patis dels barris gironins haurien d'estar lluint les millors gales, com també haurien d'estar fent-ho altres llocs de la resta d'Espanya, com els famosíssims patis cordovesos que, com explicava fa pocs dies una família d'aquella ciutat andalusa a un canal de televisió,  enguany només en podran gaudir ells a nivell de confinament.

  Maig, Temps de Flors. Però de flors que creixen a la Natura i que, de moment, només podem admirar des de la llunyania. O bé des de la finestra de casa nostra o bé quan sortim a passejar, ara que ja es pot una ,mica.

dimecres, 29 d’abril del 2020

NO HI HA ENEMIC PETIT...

  Segurament que, durant aqusrts dies de quarantena,a tots ens ha vingut el record de pel·lícules de ciència-ficció. O, possiblement fariem millor en dir; "catàstrofe-ficció?, amb títols, tals com; "Contagi", "Virus" o la nissaga; "Resident Evil", en les que un element patògen amenaça la vida humana.

  El cert és que mai hauriem imaginat haver de passar per tal situació. Perpo, des del 13 de Març passat que estem experimentant en pròpia pell el malsòn que, en ficció, ja haviem pogut veure.

  El Coronavirus, o, senzillament; "COVID-19", tal i com l'OMS l'ha batejat, ens ha capgirat la vida com mai hauriem pogut imaginar, deixant-nos confinats a casa i obligant a ajornar, quan no cancel·lar, tota mena d'activitats i esdeveniments que van, des de concerts, concursos i festivals, com el Concurs d'Eurovisió, que es cancel·la per primer cop des que es va començar a celebrar l'any 1956 a la ciutat suïssa de Lugano, fins a competicions esportives; com la Lliga de dfiversos esports, el Mundial de Motociclisme o de Fòrmula 1. O fins i tot, els Jocs Olímpics, que s'havien de celebrar aquest estiu ala ciutat de Tokyo, passant per altres esdeveniments més propers i també populars; com la Setmana Santa o la Diada de Sant Jordi, només per posar alguns exemples.

  Tot això es podrà recuperar, de bén segur, en el futur. Però hi ha una cosa que no es pot recuperar. I és l'alt preu en vides humanes que aquest petit, però contundent patògen que no coneix fronteres, nacionalitats, religions o ètnies, s'ha endut per davant.

dijous, 12 de març del 2020

ACANÇANT CAP A LA IGUALTAT

  El diumenge, 8 de Març passat, es celebrava, com cada any, el Dia de la Dona, un dia en el que les dones reivindiquen cada cop més igualtat.

  El cert és que, progressivament, però dissortadament de manera molt lenta, les dones han començat, d'un temps ençà, a assumir tasques que, en altres temps, estaven exclusivament reservades als homes.  I, progressivament, hem pogut comprovar com diverses especialitats de la Medicina han anat, per així dir-ho, feminitzant-se gairebé per complet, tal i com hem pogut veure  als nostres Hospitals i Ambulatoris.

  Però també hi ha dones empresàries encara que, de moment, són poques. I, a la política, també hi ha dones que assumeixen Carteres Ministerials, algunes, fins i tot, de vital importància..

   A l'esport es compta amb una cada cop més nombrosa participació femenina, entre quins èxits podem comptar els dels equips de Natació Sincronitzada, Waterpolo, Patinatge Artístic , Bàsquet o Handbol.

  Precisament el darrer que s'ha posat en marxa no és altra cosa que una Lliga Femenina de futbol, en que hi prenen part els equips femenins de clubs tan potents; com ara el Barça, l'Espanyol o el Reial Madrid. Tot i això, les jugadores van haver de fer pressió, per tal d'aconseguir alguns beneficis que, en un principì, no tenien.

  Però, dissortadament, aquests avantatges per a les dones, encara no es donen en alguns paisos on absurdes idees masclistes les releguen a la pràctica invisibilitat.

  I és que, tot i que s'ha avançat molt en el sentit de donar visibilitat a les capacitats de les dones, encara falta concienciar molt sobre el tema en aquests paisos on la dona és, pràcticament, un zero a l'esquerra.

dimecres, 5 de febrer del 2020

BON TEMPS VS. MAL TEMPS

  El canvi climàtic que està experimentant la Terra ens està portant diversos canvis en el temps. Després del temporal; "Glòria", que va deixar quantiosos danys a la costa i també als conreus, ha estat fent uns dies de temps estable; "bon temps", com alguns el qualifiquen, amb temperatures massa benignes per un hivern que hauria de ser més fred a les nostres terres.

  Però el cert és que el temps està revoltat a tot el planeta, doncs també en altres latituds hi ha hagut nevades que, normalment, són inusuals allà. O a Austràlia, que en aquests mesos viu un dels estius més secs que allà recorden, uns incendis devastadors han cremat milers d'hectàrees de boscos, la majoria, protegits i, dissortadament, han provocat la mort de milers d'animals; com ara cangurs o koalas.

  "Mal temps" o "bon temps", són termes tan relatius que tothom interpreta a la seva manera. Per algunes persones, "bon temps" és que faci fred, hi hagi pluja, nevades i  demés fenòmens meteorològics, associats a l'hivern més rigorós, mentre que per altres persones, el que importa és que faci "bon temps", és a dir, calor encara que no toqui.

  I és que el diumenge, dia 2 de Febrer, mentre aqui celebràvem La Caldelera (Que en aquest cas, va riure), i en una ciutat nord-americana, de nom força difícil de pronunciar, alguns "entesos" jugaven a veure si la marmota veia o no la seva ombra,  algú comentava que ja havia anat a la platja, a donar-se un banyet...

dimarts, 28 de gener del 2020

DE NOM; GLÒRIA, PERÒ MOLT TRÀGIC

  Gemeralment es posa nom, preferentment de dona, als huracans i també als tifons, encara que aquests darrers el tenen en xinès, japonès hindú o tagal, llewngües dels paisos de l'Orient Llunyà.

  La setmana del 20 al 26 de Gener, la Península Ibèrica va estar afectada per un temporal, en aquest cas, de Gregal i Llevant, al que es va posar el nom de; "Glòria".

  Però el cert és que "Glòrria" ha portat amb ell incomptables desperfectes, sobre tot a la costa i els cursos dels rius, com el Ter, que va inundar alguns carrers de la capital del Gironès, així com algunes instal·lacions  tals com piscines i cmplexos esportius , l'Auditori o també el subterrani de l'Hospital Trueta

    Però on més mal va fer, va ser a la costa, on va deiuxar el Delta de l'Ebre en una situació realment desastrosa, amb incomptables perdues, no només pels pescadors i criadors de musclkos i ostres, si no també pels conreus d'arròs, que es van omplir d'aigua salada.

  La resta de la costa tambné va patrir la fúria del mar, que ha deixat platges cmpletament inservibles i plenes de restes, no només orgàniques, si no també de plàstics, com podiem veure en els reportatges que els informatius televisis oferien.

Seguríssim que encara hi haura qui negui l'existència del canvi climàtic, i expliqui que això ès una cosa ciclica. Però el cert és que l'acció humana també està influint molt en aquest escalfament i aquestes variacionbs de temps i clima


dimecres, 22 de gener del 2020

PAGAR PER EMPROVAR

  En els darrers temps s'estan donant una sèrie de fets que posen en clara evidència l'immens poder d'Internet.

  I és que, a la Xarxa, s'hi pot trobar gairebé de tot; des de la possibilitat de llegir les darreres notícies en linia o escoltar música i programes de ràdio o veure'n de televisió "a la carta", fins a comprar tot el que necessitem per la llar, passant per entrades de concerts, cinema i teatre o, si volem viatjar, bitllets de tren o d'avió.

  Internet també ens permet vestir-nos sense haver d'anar per res a la botiga física, un fet que, com ja s'ha pogut comprovar, està perjudicant els petits comerços dels que, segons un informe que apareixia fa unes setmanes, cada dia se'n perden uns 35 a tot el territori espanyol.

  I, sembla que aprofitant que les botigues físiques també tenen la seva homònima a Internet, hi ha qui actua amb certa picardia, i s'emprova les peces a la botiga física, on les podria comprar de forma fàcil. Però prefereix fer-ho en linia per que, senzillament, li ho portaran a casa.

  Fa temps que algú va proposar combatre aquest fenòmen mitjançant el cobrament d'una mena de fiança quan una persona vagi a la botiga física a emprovar-se peces que llavors no comprarà. I, segons informava TVE el 18 de Gener, ja hi ha una botiga, precisament de moda, que ha començat a posar en pràctica el cobrament, lo qual ha creat controvèrsia entre els clients de la mateixa, que es troba a la ciutat de Bilbao.

  Una cosa sí és certa. I és que, si comprem alguna de les peces que ens hem emprovat, el comerç ens descompta la fiança, que és de 15 euros, del preu final de l'adquisició.

  Una dita diu que cal "renovar-se o morir". Però en ocasions, l'"enemic" a batre és massa poderós i, més que renovar-se el que cal és protegir el moitjà de vida.

dimarts, 14 de gener del 2020

SEMÀFORS ACÚSTICS

  Una pel·lícula, de títol; "Blade Runner", del gènere de ciència-ficció, presenta una societat en la que els semàfors dels passos de vianants, a més de donar senyal lluminós, en donen també d'acústic en forma de la repetició de la frase; "Don't walk" quan està en vermell, i la paraula; "Walk", quan aquest es posa verd.

  Des de ja fa uns quants anys que existeixen aquests dispositius. Però els primers que es van instal·lar, emetien el senyal acústic dia i nit, lo qual va generar les protestes dels veins de els cruïlles on aquests dispositius es trobven instal·lats.

  D'un temps ençà, les noves tecnologies han permès que els dispositius, instal·lats per ajudar les persones amb discapacitat visual. pugiuin ser controlats a demanda dels usuaris amb lo qual, si no s'activa l'emissió del senyal, el dispositiu no l'emet.

  En un afany d'eliminar barreres arquitectòniques, Girona té previst augmentar el nombre d'aquests dispositius a la ciutat.

  I és que les ciutats haurien de ser més intel·ligents, amb menys barreres arquitectòniques.

dimecres, 8 de gener del 2020

UNA FORMA FÀCIL DE COMUNICAR-SE

  Com cada any, i ja en fa uns quants, l'anomenada; "Fundación del Español Urgente" (FUNDÉU), un organisme que depèn de l'agència EFE, i patrocina el BBVA, proposa una paraula  que etiqueta com a "paraula de l'any".

  2019 no ha estat una excepció i, per sorpresa de molts de nosaltres, la paraula triada ha estat; "emoji" que, en essència, no és una sola paraula, si no un conjunt de petites icones que permeten, en xarxes socials, expressar diversos aspectes que van, des de l'estat d'ànim, fins a voler expressar una idea de manera molt gràfica.

  Tot i que les emoticones van començar a ser emprades de manera molt puntual a finals del segle XIX, no ha estat fins l'actual; Era Digital, quan aquestes petites imatges han cobrat gran protagonisme.

  I és que, en ocasions, hi ha qui les utilitza de forma pràcticament exclusiva per tal de comunicar-se, arribant al que podriem titllar de llenguatge gairebé; "codificat".

  I és que, si fa uns dies una publicació digital assegurava que el fet de no practicar l'escriptura manual pot ser contraproduent, encara no se sap què pot passar si, en un moment donat, a les xarxes socials s'utilitzen de manera exclusiva emoticones (o emojis) i s'elimina tot rastre de text escrit.