Quan va aaparèixer la televisió, aquesta era una finestra a l'entrreteniment, la informaciío i també, per què no, la formació, on confluien programes dels tres tipus; des de `pel·lícules o novel·les, fins a informatius, documentals i, en una època, una proposta, que rebia e nom de "Televisión Escolar", i s'emetia de dilluns a divendres, a les 10 del matí (No vaig arribar mai a veure cap programa d'aquesta proposta).
La televisió, llavors única, ha anat diversificant-se donant entrada a canals autonòmics i grups privats que produeixen continguts i, evidentment, enriqueixen el panorama de la pluralitat televisiva, malgrat el que alguns pensin.
Però el ceert és que, en algunes ocasions, els continguts se'ls escapen de les mans. Tal és el cas que hem viscut els darrers dies, en que s'ha especulat molt sobre si la "tonadillera"; Isabel Pantoja, enterava o no a presó, en virtud d'una condemna, imposada per l'Audiència Provincial de Màlaga, per blanqueig de capitals. I el que ha estat més curiós; s'ha especulat sobre quin centre escolliria la cantant.
El cert és que el divendres, dia 21 de Novembre, aquesta persona ingressava a presó, envoltada de càmeres de les diferents "teles" privades, que van estar tot el dia oferint i comentant les imatges de l'entrada a presó d'aquesta persona.
Resulta una mica ridícul que, en els temps que vivim, s'acabi mediatitzant una cosa que, en altres paisos, no es mediatitza de cap de les maneres, doncs l'únic que es fa és, com a notícia als informatius, dir el que ha passat i sense imatges, donat que la Justícia ho prohibeix expressament.
dimecres, 26 de novembre del 2014
dilluns, 24 de novembre del 2014
Recuperada una petita planta que es considerava gairebé extingida a Catalunya
Recuperada una petita planta que es considerava gairebé extingida a Catalunya
És molt positiu per a la Natura que es vagin recuperant plantes i animals que estaven en franca regressió.
És molt positiu per a la Natura que es vagin recuperant plantes i animals que estaven en franca regressió.
dijous, 20 de novembre del 2014
ENTRE SER EXÒTIC I FER EL MURRI
En segles passats, novel·les com ara; "Lazarillo de Tormes" o "La vida del Buscón don Pablos, eren del gènere de la picaresca, protagonitzades per personatges certament molt murris.
Però al llarg dels temps, no només s'ha produït l'aparició de murris, si no també de personatges exòtics, com va ser el cas de "Rodolfo Chikilicuatre", qui va protagonitzar una curiosa aventura, en aqust cas, a Eurovisió.
El personatge en qüestió no era si no un personatge de ficció, amb una disfressa d'allò més graciosa i, per arrodonir-la, una mini guitarra que, segons vam poder saber, se li va trencar dos dies abans de pujar a l'escenari per cantar el "Chiki chiki" una cançó que, a més de ser una mena de rap, contravenia una de les normes del concurs, qual és la que prohibeix parlar de política, en l'estrofa que parla de l'incident entre el rei Joan-Carles I i el ja desaparegut; Hugo Chávez.
I és que després del concurs, el personatge va desaparèixer de l'escena, com si s'hagués evaporat, fins i tot, no ha estat possible saber quin actor (o pallasso) va interpretar tan curiós paper, i de manera tan magistral.
Després de Chikiliquatre, l'any 2010 va estar marcat per la irrupció de Jimmy Jump a l'escenari d'Eurovisió, mentre Dani Diges cantava; "Algo Chiquitito", actuació que l'intèrpret, repreesentant de TVE, va poder repetir al finbal del concurs.
Estem al penúltim mes de 2014, i d'ençà la proclamaciuó de Felip VI com a rei, ò potser una mica abans, es parla d'un tal ·Pequeño Nicolás", un personatge qiue actua de la mateixa manera que ho feia el tal "Jimmy Jump". És a dir, té la estranya habilitat de colar-se en qualsevol acte, per sol·lemne i exclusiu que aquest sigui.
I és que ja només falta que aquest personatge surti un dia, per exemple, al costat del President dels Estats Units. I algú pregunti, senzillament quí és aquell que està al costat del Pequeño Nicolás?...Com en un acudit dels anys 70 del segle passat.
Però al llarg dels temps, no només s'ha produït l'aparició de murris, si no també de personatges exòtics, com va ser el cas de "Rodolfo Chikilicuatre", qui va protagonitzar una curiosa aventura, en aqust cas, a Eurovisió.
El personatge en qüestió no era si no un personatge de ficció, amb una disfressa d'allò més graciosa i, per arrodonir-la, una mini guitarra que, segons vam poder saber, se li va trencar dos dies abans de pujar a l'escenari per cantar el "Chiki chiki" una cançó que, a més de ser una mena de rap, contravenia una de les normes del concurs, qual és la que prohibeix parlar de política, en l'estrofa que parla de l'incident entre el rei Joan-Carles I i el ja desaparegut; Hugo Chávez.
I és que després del concurs, el personatge va desaparèixer de l'escena, com si s'hagués evaporat, fins i tot, no ha estat possible saber quin actor (o pallasso) va interpretar tan curiós paper, i de manera tan magistral.
Després de Chikiliquatre, l'any 2010 va estar marcat per la irrupció de Jimmy Jump a l'escenari d'Eurovisió, mentre Dani Diges cantava; "Algo Chiquitito", actuació que l'intèrpret, repreesentant de TVE, va poder repetir al finbal del concurs.
Estem al penúltim mes de 2014, i d'ençà la proclamaciuó de Felip VI com a rei, ò potser una mica abans, es parla d'un tal ·Pequeño Nicolás", un personatge qiue actua de la mateixa manera que ho feia el tal "Jimmy Jump". És a dir, té la estranya habilitat de colar-se en qualsevol acte, per sol·lemne i exclusiu que aquest sigui.
I és que ja només falta que aquest personatge surti un dia, per exemple, al costat del President dels Estats Units. I algú pregunti, senzillament quí és aquell que està al costat del Pequeño Nicolás?...Com en un acudit dels anys 70 del segle passat.
dimecres, 12 de novembre del 2014
UNA GRAN FICADA DE POTA
Procedeixen del Continent Asiàtic, més concretament del que avui coneixem com l'India. Són els romanís, zíngars o, senzillament, els gitanos, nom que prové del terme; "egipciano", donat antigament a aquest poble, ja que hom creia que procedien d'Egipte. Actualment estàn estesos per tot el continent europeu, essent dintre dels pobles considerats "minoritaris", un dels més nombrosos. També n'hi ha, però en menor número, a la resta del Món. Tenen una cultura i també una llengua pròpia; el romaní o caló, malgrat que molts dels integrants d'aquesr poble han adoptat la llengua del pais on resideixen, i a Espanya han adoptat majoritàriament el castellà.
Fa unes poques setmanes, la Real Academioa Española de la Lengua va treure la nova edició del seu Diccionari Oficial; el DRAE. En ell hi figuren paraules molt utilitzades, i d'altres no tant, amb les seves respectives definicions.
Doncs el divendres, 7 de Novembre, diversos membres de la Comunitat Gitana van manifestar-se davant d'aquest organisme regulador de la llengua castellana, donat que el flamant DRAE dona al terme; "Gitano", entre d'altres, la definició de "trapella".
En aquest sentit, fonts de la Unión Romaní van qualificar la definició com; "Un argument més per avivar el racisme en aquest país", mentre quer la RAE sembla defensar aquesta monumental pifia, feta després d'assegurar que, entre d'altres, havien estat suprimides definicions de caràcter eminentment masclista.
I és que si realment són tants els controls que es passen abans de plasmar una obra tan important com el DRAE en paper i en digital, cal preguntar-se còm és que als senyoprs Acadèmics se'ls hagi passat per alt semblant pifia.
Segons sembla, aquests senyors no s'han molestat en absolut a comprovar que, si bé hi ha alguns gitanos que encara practiquen el nomadisme, en l'actualitat la majoria s'han assentat i treballen, havent-se guanyat la ciutadania dels paisos on resideixen.
Fa unes poques setmanes, la Real Academioa Española de la Lengua va treure la nova edició del seu Diccionari Oficial; el DRAE. En ell hi figuren paraules molt utilitzades, i d'altres no tant, amb les seves respectives definicions.
Doncs el divendres, 7 de Novembre, diversos membres de la Comunitat Gitana van manifestar-se davant d'aquest organisme regulador de la llengua castellana, donat que el flamant DRAE dona al terme; "Gitano", entre d'altres, la definició de "trapella".
En aquest sentit, fonts de la Unión Romaní van qualificar la definició com; "Un argument més per avivar el racisme en aquest país", mentre quer la RAE sembla defensar aquesta monumental pifia, feta després d'assegurar que, entre d'altres, havien estat suprimides definicions de caràcter eminentment masclista.
I és que si realment són tants els controls que es passen abans de plasmar una obra tan important com el DRAE en paper i en digital, cal preguntar-se còm és que als senyoprs Acadèmics se'ls hagi passat per alt semblant pifia.
Segons sembla, aquests senyors no s'han molestat en absolut a comprovar que, si bé hi ha alguns gitanos que encara practiquen el nomadisme, en l'actualitat la majoria s'han assentat i treballen, havent-se guanyat la ciutadania dels paisos on resideixen.
dijous, 6 de novembre del 2014
UNA GUERRA INACABABLE
Des que està permès l'ensenyament de les llengües autonòmiques, cooficials amb el castellà, a les comunitats que disposen de llengua pròpia, hi ha hagut un inacabable degoteig de picabaralles a les mateixes. Unes picabaralles que, fins i tot, han acabat amb sentències judicials tan absurdes com la que existeix a Catalunya, que obliga la Generalitat a pagar els estudis dels fills de les famílies que demanin poder escolaritzar aquests en castellà i no exiateixi aquesta linia al centre docent on aquests alumnes acudeixen.
La nit del dimecres 29 al dijous 30 d'Octubre passat, em va sobtar una curiosa "Carta al Director", adreçada al de Periodista Digital, per part d'una dona, natural de la ptovíncia de Salamanca, que, per raons de treball, ha hagut d'anar a viure a la Comunitat Valenciana on, a més del castellà, es parla el valencià.
La dona en qüestió denuncia la pressumpta "persecució de la llengua castellana" en una Comunitat on precisament el que es parla, el valencià, té força més quantitat de paraules en castellà que en català, si bé és veritat que hi ha paraules que a un castellanoparlant segurament li costen d'entendre.
No sé si aquesta dona s'ha adonat que en aquella Comunitat, si és que no han canviat recentment les coses de manera dràstica, si entrem en una botiga o un restaurant, ens atenen, sempre i en tot moment, en castellà tot i que després, entre els treballadors de l'establiment, es parlin en valencià per passar-se la comanda, un fet que és comprovable i que he viscut en persona.
Ò sigui que el castellà està viu i ben viu en aquella Comunitat, si les coses no han canviat
La nit del dimecres 29 al dijous 30 d'Octubre passat, em va sobtar una curiosa "Carta al Director", adreçada al de Periodista Digital, per part d'una dona, natural de la ptovíncia de Salamanca, que, per raons de treball, ha hagut d'anar a viure a la Comunitat Valenciana on, a més del castellà, es parla el valencià.
La dona en qüestió denuncia la pressumpta "persecució de la llengua castellana" en una Comunitat on precisament el que es parla, el valencià, té força més quantitat de paraules en castellà que en català, si bé és veritat que hi ha paraules que a un castellanoparlant segurament li costen d'entendre.
No sé si aquesta dona s'ha adonat que en aquella Comunitat, si és que no han canviat recentment les coses de manera dràstica, si entrem en una botiga o un restaurant, ens atenen, sempre i en tot moment, en castellà tot i que després, entre els treballadors de l'establiment, es parlin en valencià per passar-se la comanda, un fet que és comprovable i que he viscut en persona.
Ò sigui que el castellà està viu i ben viu en aquella Comunitat, si les coses no han canviat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)