A finals d'Agost llegia una esfereïdora notícia, que publicava l'Agència EFE, segons la qual, un restaurant, aparentment de cuina brasilera, que havia d'obrir portes a la ciurtat de Berlin el Setembre, curiosament demanava quelcom força inusual.
"Flimé", aisí és com es diu l'establiment que, a priori, semblaria un restaurant normal, no demana precisament treballadors, si no que, per sorpresa de tots els qui vam llegir la notícia, el que demana són "donants" per quelcom que, com tots sabem, està prohibit, com és, una pretesa "cuina caníbal" de l'Amazones.
Tot i que, segons la notícia, tot sembla estar molt ben "arranjat", el cert és que a Alemanya, en quina capital es pretén obrir aquest establiment, ja ha començat a suscitar les més que lògiques i enèrgiques queixes.
És una broma macabra o una manera (errrònia) de captar clientela? El cert és que no sé si els qui promouen l'establiment s'adonen del fet molt greu que han ultrapassat de forma molt greu els límits dels drets humans.
diumenge, 29 d’agost del 2010
dimecres, 25 d’agost del 2010
LLENGÜES MOLT VIVES
Fa pocs dies rebia, mitjançanbt correu electrònic, un d'aquests curiosos arxivets que s'envien en format de presentació. En ell, i de manera força còmica, es mostra una mena d'"evolució" de la llengua, en aquest cas la castellana, cap a un futur més, podriem anomenar-lo, senzill.
Sense anar més lluny, el cert és que algunes de les coses que apareixen a la preswentació ja existeixen en la realitat, no escrites, si no en forma fonètica, doncs si escoltem el castellà que es parla en algúns dels paísos iberoamericans, ens adonarem de que, sobre tot algunes persones determinades, ja parlen com es proposa a la presentació. També, als Estats Units, existeix l'anomenat "spanglish", que és una mena de barreja de castellà i anglès.
De fet, les llengües evolucionen, sempre cap a una major senzillesa. Així, qualsevol llengua de les que es parlen actualment a Europa, no té gaire a veure amb les que es parlaven a l'època medieval, que va ser quan moltes d'elles van utilitzar-se per primer cop.
El futur de moltes d'elles, però, no només passa per una simplificació, això si, no tan exagerada com la del missatge que he rebut, si no també per la inclusió de moltes paraules noves, algunes d'elles relacionadfes amb les noves tecnologies. D'altres, en canvi, segurament sorgides del fet que apareguin noves formes de negoci o treball.
Sense anar més lluny, el cert és que algunes de les coses que apareixen a la preswentació ja existeixen en la realitat, no escrites, si no en forma fonètica, doncs si escoltem el castellà que es parla en algúns dels paísos iberoamericans, ens adonarem de que, sobre tot algunes persones determinades, ja parlen com es proposa a la presentació. També, als Estats Units, existeix l'anomenat "spanglish", que és una mena de barreja de castellà i anglès.
De fet, les llengües evolucionen, sempre cap a una major senzillesa. Així, qualsevol llengua de les que es parlen actualment a Europa, no té gaire a veure amb les que es parlaven a l'època medieval, que va ser quan moltes d'elles van utilitzar-se per primer cop.
El futur de moltes d'elles, però, no només passa per una simplificació, això si, no tan exagerada com la del missatge que he rebut, si no també per la inclusió de moltes paraules noves, algunes d'elles relacionadfes amb les noves tecnologies. D'altres, en canvi, segurament sorgides del fet que apareguin noves formes de negoci o treball.
dilluns, 16 d’agost del 2010
FUTBOLITIS
En certa ocasió, algú va qualificar el futbol com a "esport-rei".
Qui va dir-ho, però, segurament que no s'imaginava quàntes passions, i quelcom més, desperta aquest esport que, aquest 2010, ha celebrat el Campionat Mundial, un campionat que va tenir de tot; des de les "vuvuzel·les", fins i tot el fet que "La Roja", així s'anomena la Selecció Espanyola, el guanyés per primera vegada a la Història.
Però parlem una mica de l'altra cara del "peu-pilota", doncs en algúns paísos, com ara el Brasil, fins i tot provoca crisis nervioses i, dissortadament, suïcidis. A la selecció gal·la, el Mundial 2010 ha perovocat l'insòlit espectacle d'un jugador expulsat per enfrontar-se amb el seleccionador, i una Selecció que, en solidaritat amb ell, es va negar a entrenar, lo que va convertir els fets en quàsi un afer d'Estat.
El més sonat, però, segons sabiem a mitjans d'Agost, és el que va passar a Corea del Bord,. país asiàtic sota una fèrria i tancadíssima dictadura.
Allà, segons sembla, el fet de l'eliminació de la Selecció d'aquéll país del Mundial, ha estat considerat un autèntic afer d'Estat, tan és així que els pobres jugadors, que van fer el que van poder, van ser sotmesos a les crítiques d'afeccionats, evidentment, seleccionats, i el pobre seleccionador ha estat condemnat, segons sembla, a treballs forçats, com si realment, tan uns com l'altre, haguéssin comès una ofensa contra la nació.
Possiblement ningú els ha dit als qui tenen el poder en aquéll país que hi ha coses molt més importants que la piloteta, coses que, de bén segur, descuiden.
El "peu-pilota", però, també té annècdotes divertides, com el fet que, a Bèlgica, país on es troben les institucions de la UE, un matrimoni ha posat el nom de "Barça" al seu fill qui, curiosament, ha estat inscrit com a soci del club blau-grana. I és que, segons informava l'Agència EFE, el matrimoni volia posar Barça al primer fill, si era un nen, i "Ona" si hagués sigut una nena.
I és que hi ha aficions per tots els gustos!
Qui va dir-ho, però, segurament que no s'imaginava quàntes passions, i quelcom més, desperta aquest esport que, aquest 2010, ha celebrat el Campionat Mundial, un campionat que va tenir de tot; des de les "vuvuzel·les", fins i tot el fet que "La Roja", així s'anomena la Selecció Espanyola, el guanyés per primera vegada a la Història.
Però parlem una mica de l'altra cara del "peu-pilota", doncs en algúns paísos, com ara el Brasil, fins i tot provoca crisis nervioses i, dissortadament, suïcidis. A la selecció gal·la, el Mundial 2010 ha perovocat l'insòlit espectacle d'un jugador expulsat per enfrontar-se amb el seleccionador, i una Selecció que, en solidaritat amb ell, es va negar a entrenar, lo que va convertir els fets en quàsi un afer d'Estat.
El més sonat, però, segons sabiem a mitjans d'Agost, és el que va passar a Corea del Bord,. país asiàtic sota una fèrria i tancadíssima dictadura.
Allà, segons sembla, el fet de l'eliminació de la Selecció d'aquéll país del Mundial, ha estat considerat un autèntic afer d'Estat, tan és així que els pobres jugadors, que van fer el que van poder, van ser sotmesos a les crítiques d'afeccionats, evidentment, seleccionats, i el pobre seleccionador ha estat condemnat, segons sembla, a treballs forçats, com si realment, tan uns com l'altre, haguéssin comès una ofensa contra la nació.
Possiblement ningú els ha dit als qui tenen el poder en aquéll país que hi ha coses molt més importants que la piloteta, coses que, de bén segur, descuiden.
El "peu-pilota", però, també té annècdotes divertides, com el fet que, a Bèlgica, país on es troben les institucions de la UE, un matrimoni ha posat el nom de "Barça" al seu fill qui, curiosament, ha estat inscrit com a soci del club blau-grana. I és que, segons informava l'Agència EFE, el matrimoni volia posar Barça al primer fill, si era un nen, i "Ona" si hagués sigut una nena.
I és que hi ha aficions per tots els gustos!
diumenge, 8 d’agost del 2010
DE TELEBARALLES I INTERESSOS CREATS
El dia 6 d'Agost passat, per una d'aquélles circumstàncies tan casuals vaig encertar a veure, al menys durant uns moments, còm, a la secció de Maquillatge d'un conegut canal de televisió privat, dues dones s'estàven duscutint i, gairebé barallant, mentre les estaven "posant guapes" per aparèixer, en qualitat de convidades, en un d'aquélls programes televisius que, si bé algúns qualifiquen com "del cor", hom caldria qualificar-los més aviat com a formes absurdes d'omplenar espai televisiu.
Així mateix, el diumenge, dia 8 d'Agost passat i, també casualment, vaig poder comprovar còm l'absurda insistència d'un altre canal, tamb é privat, per entrar a un concert que es celebrava a Sant Antoni de Calonge, va acabar també en discussió que va ser emesa per la ja no tan petita pantalla.
Sembla que aquests canals privats no busquin altra cosqa que enferontaments, polèmica i morbo per omplenar els seus dies d'emissió, una polèmica i morbo que, malgrat tot, ven i dona, a més d'audiència, molts diners als mateixos canals i, per què nio, als personatges que intervenen en les discussions, en uns diàlegs gairebé impossibles, que no es donen ni als més agres debats de caire polític o esportiu.
Què seria d'aquests canals sense aquélls personatges morbosos? El cert és quer, com ja deia el desaparegut Joan-Baptista Humet en una de les cançons del seu darrer treball:"El honrado se vuelve un bufón en televisión a cambio de un trozo de pan. Y se ensalza al truhán y se enaltece al patán"...En fi, que que quan més grossa la fan, més surten davant les càmeres...i més guanyen!.
Com deia una de les figures de la Nova Cançó en un pograma commemoratiu que ve emetre TV3...: Quina engúnia!
Així mateix, el diumenge, dia 8 d'Agost passat i, també casualment, vaig poder comprovar còm l'absurda insistència d'un altre canal, tamb é privat, per entrar a un concert que es celebrava a Sant Antoni de Calonge, va acabar també en discussió que va ser emesa per la ja no tan petita pantalla.
Sembla que aquests canals privats no busquin altra cosqa que enferontaments, polèmica i morbo per omplenar els seus dies d'emissió, una polèmica i morbo que, malgrat tot, ven i dona, a més d'audiència, molts diners als mateixos canals i, per què nio, als personatges que intervenen en les discussions, en uns diàlegs gairebé impossibles, que no es donen ni als més agres debats de caire polític o esportiu.
Què seria d'aquests canals sense aquélls personatges morbosos? El cert és quer, com ja deia el desaparegut Joan-Baptista Humet en una de les cançons del seu darrer treball:"El honrado se vuelve un bufón en televisión a cambio de un trozo de pan. Y se ensalza al truhán y se enaltece al patán"...En fi, que que quan més grossa la fan, més surten davant les càmeres...i més guanyen!.
Com deia una de les figures de la Nova Cançó en un pograma commemoratiu que ve emetre TV3...: Quina engúnia!
dimarts, 3 d’agost del 2010
POBRESA I CAMPS DE GOLF
El dia 3 s'Agost passat tornava a aparèixer d'alguna manera un dels darrers dictadors de la Història contemporània; Fidel Castro, qui presentava la seva biografia.
Dos dies abans, el seu germà, titella que balla al só que el "comandant" li indica, feia algunes afirmacions, bones unes i dolentes unes altres. D'una banda, obria la porta, tímidament, això si, a la iniciativa privada en el món laboral i empresarial, una forma d'economia inexistent a l'illa, doncs, com podem veure, no es fa res en aquéll arruïnat país sense que el dictador, que governa des de l'ombra, hi dongui el vist-i-plau.
D'altra banda, el dictador-regent anunciava un fet que, en un país on manquen béns de primera necessitat, com aliments i medicaments, és una gran obscenitat i constitueix una greu burla contra un poble que ja fa massa temps que viu en un perpetu esclavatge, qual és la construcció de camps de golf a l'illa, amb xalets, això si, només a l'abast dels estrangers.
Sembla que els qui malgovernen aquella illa, estiguin del tot cecs i, tot ignorant les necessitats del poble, juguin a enriquir-se més amb aquests camps de golf que, segurament, acabaran de treure al poble de l'illa un altre dels bens preuats i escassos, com és la terra per conrear hortalises, així com l'aigua.
Arran dels clams que s'han donat des de diversos paísos per que aquélla illa deixi de ser tan pobra com és, resulta increïble que els governants no reconeguin el fet que el totalitarisme està més que obsolet. O és que a la poltrona s'hi està molt bé?
Dos dies abans, el seu germà, titella que balla al só que el "comandant" li indica, feia algunes afirmacions, bones unes i dolentes unes altres. D'una banda, obria la porta, tímidament, això si, a la iniciativa privada en el món laboral i empresarial, una forma d'economia inexistent a l'illa, doncs, com podem veure, no es fa res en aquéll arruïnat país sense que el dictador, que governa des de l'ombra, hi dongui el vist-i-plau.
D'altra banda, el dictador-regent anunciava un fet que, en un país on manquen béns de primera necessitat, com aliments i medicaments, és una gran obscenitat i constitueix una greu burla contra un poble que ja fa massa temps que viu en un perpetu esclavatge, qual és la construcció de camps de golf a l'illa, amb xalets, això si, només a l'abast dels estrangers.
Sembla que els qui malgovernen aquella illa, estiguin del tot cecs i, tot ignorant les necessitats del poble, juguin a enriquir-se més amb aquests camps de golf que, segurament, acabaran de treure al poble de l'illa un altre dels bens preuats i escassos, com és la terra per conrear hortalises, així com l'aigua.
Arran dels clams que s'han donat des de diversos paísos per que aquélla illa deixi de ser tan pobra com és, resulta increïble que els governants no reconeguin el fet que el totalitarisme està més que obsolet. O és que a la poltrona s'hi està molt bé?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)