És tradició als paísos regentats per una monarquia, el fet que, quan el monarca es mor o, per causes de salut, abdica, sigui el seu fill qui el sustitueixi, un fet que, al llarg de la Història, s'ha donat gairebé sempre de la mateixa manera.
Ara, però, hi ha dos paísosm, regentats encara per obsolets règims totalitaris, en els que passa quelcom semblat al que es dona a les monarquies: Per un cantío Cuba, on el germà, en aquest cas, del dictador Fidel Castro, ha assumit la presidència del país, tot i que Fidel, des de l'ombra, seguenix encara donant ordres com si res hagués passat. I l'altre, Korea del Nord, un dels paísos més hermètics del Món. Allà no és el germà, si no el fill del dictador el que ja ha estat escollit "a dit", tal i com es fa en els règims totalitaris, per tal que la dinastia Kinjong segueixi, com si tal cosa, en el poder, sense que el poble pugui fer-hi absdolutament res.
"El Rei flaqueja...Visca el Rei!". un sistema ja obsolet de fer les coses que algú hauria de canviar, doncs això significa "Més del mateix", encara que no es tracti, en aqust cas, de reis, si no de dictadors que, quan flaquegen, la única cosa que volen és perpetuar-se i, com si fossin divinitats, embauquen el pòble, tot fent-los creure que, amb la repressió que exerceixen, són "benefactors".
Seria hora que, en aquests i altres paísos, sotmesos a dictadures, algú fés alguna cosa, evidentment pacífica, per obrir els ulls al poble i eclipsar els dictadors.
dimecres, 29 de setembre del 2010
dijous, 23 de setembre del 2010
"PRINCESA" SENSE PRINCIPAT
Durant els primers anys de vida de Televisión Española existia un programa d'entrevistes. El seu títol: "Ésta es su vida", i en ell es reflectia la vida de persones tals com escriptors, periodistes, cantants, llavors anomenats "canzonetistas" per part del règim franquista, o pintors, arquitectes, escultors, esportistes i, còm no podia ser d'altra manera en aquell moment, matatoros.
De fet, en l'actualitat tenim també programes d'entrevistes, i molt bons, a la tele pública, naturalment.
Però els canals privats s'estàn inclinant massa per tot allò que podria anomenar-se "rosa" o, en algúns casos, ja passa de rosa, per tal de convertir-se en morbós.
Tal és el que el dia 23 de Setembre començava a emetre uin d'aquests canals privats, sota el títol de "La princesa del pueblo".
I és que aquesta persona, entre controvertida i gairebé explotada, encara que sembla que això és amb el consentiment d'ella, ens la fan sortir fins i tot a la sopa.
"Molts canals i més del mateix", em deia fa poc un conegut i antigament company en una emissora de televisió. Certament és així; mentre uns posen aquesta persona fins i tot a la sopa, i l'alaben, d'altres la cririquen de mala manera...En fi, que pel que es pot veure, la guerra entre canals televisius privats ja està servida. I la munició no és altra que Belén Esteban.
De fet, en l'actualitat tenim també programes d'entrevistes, i molt bons, a la tele pública, naturalment.
Però els canals privats s'estàn inclinant massa per tot allò que podria anomenar-se "rosa" o, en algúns casos, ja passa de rosa, per tal de convertir-se en morbós.
Tal és el que el dia 23 de Setembre començava a emetre uin d'aquests canals privats, sota el títol de "La princesa del pueblo".
I és que aquesta persona, entre controvertida i gairebé explotada, encara que sembla que això és amb el consentiment d'ella, ens la fan sortir fins i tot a la sopa.
"Molts canals i més del mateix", em deia fa poc un conegut i antigament company en una emissora de televisió. Certament és així; mentre uns posen aquesta persona fins i tot a la sopa, i l'alaben, d'altres la cririquen de mala manera...En fi, que pel que es pot veure, la guerra entre canals televisius privats ja està servida. I la munició no és altra que Belén Esteban.
dissabte, 18 de setembre del 2010
XULERIA I RAUXA SENSE FI
Aquest prop-passat cap de setmana-divencres, concretament-, i en un acte d'aquélls que ens recorden molt el que feien els representants de les metròpolis amb les colònies d'Ultramar en èpoques passades, el màxim dirigent del partit en l'oposició va passejar-se, en una clara provocació al Marroc, per Melilla, ciutat situada en aquéll país, però espanyola.
El dia anterior, el dijous dia 16, Cristóbal Montoro, qui també pertany al mateix partit, declarava durant el sopart del Club Rotary que "la vaga general cal enterrar-la", tot al·ludint que "es tracta d'un obsolet recurs del segle XIX". Això si, va advocar per una baixada d'impostos (als més rics, segurament) de tal manera que, si acallen la veu dels treballadors, ells poden fer el que els doni la gana.
Per acabar d'arrodonir la demostració de xuleria infinita, la senyora Sánchez Camatxo, presidenta del PPC, no va tenir el divendres dia 17 altre acudit que anar a Badalona,a la barriada d'aquélla ciutat on més gitanos romanesos hi ha, i allà, aplaudir en públic la política del president gal a qui, per cert, la Comissió Europea ja ha obert expedient. I ho va fer amb la rauxa que la caracteritza, de tal manera que diverses persones del barri, entrevistades per TV3, van apuntar que la senyora en qüestió no vol més que demanar vots.
No sé si els dirigents i militants d'aquest partit saben (Haurien de saber-ho, no és tan llunyà) que l'època del colonialisme ja s'ha acabat, i ho va fer amb la cessió a la Xina de Macau per part de Portugal i de Hong-Kong per part del Regne Unit. Tampoc sé si recorden, tot i que evidencien que no, què va passar quan ells estaven en el poder i van abaixar les retribuciins dels funcionaris, que es van trobar amb una vaga d'aquests, també a nivell de tot el territori espanyol. O què va passar quan van decidir enviar soldats a Iraq, que no va ser una vaga, si no el crit unànime de tot un poble de "No a la guera"...Ells, amb la xuleria infinita que els caracteritza, van fer oïdes sordes i titllar els qui no voliem la guerra de "delinqüents".
De tot això només es pot arribar a una conclusió; no han après la lliçó!
El dia anterior, el dijous dia 16, Cristóbal Montoro, qui també pertany al mateix partit, declarava durant el sopart del Club Rotary que "la vaga general cal enterrar-la", tot al·ludint que "es tracta d'un obsolet recurs del segle XIX". Això si, va advocar per una baixada d'impostos (als més rics, segurament) de tal manera que, si acallen la veu dels treballadors, ells poden fer el que els doni la gana.
Per acabar d'arrodonir la demostració de xuleria infinita, la senyora Sánchez Camatxo, presidenta del PPC, no va tenir el divendres dia 17 altre acudit que anar a Badalona,a la barriada d'aquélla ciutat on més gitanos romanesos hi ha, i allà, aplaudir en públic la política del president gal a qui, per cert, la Comissió Europea ja ha obert expedient. I ho va fer amb la rauxa que la caracteritza, de tal manera que diverses persones del barri, entrevistades per TV3, van apuntar que la senyora en qüestió no vol més que demanar vots.
No sé si els dirigents i militants d'aquest partit saben (Haurien de saber-ho, no és tan llunyà) que l'època del colonialisme ja s'ha acabat, i ho va fer amb la cessió a la Xina de Macau per part de Portugal i de Hong-Kong per part del Regne Unit. Tampoc sé si recorden, tot i que evidencien que no, què va passar quan ells estaven en el poder i van abaixar les retribuciins dels funcionaris, que es van trobar amb una vaga d'aquests, també a nivell de tot el territori espanyol. O què va passar quan van decidir enviar soldats a Iraq, que no va ser una vaga, si no el crit unànime de tot un poble de "No a la guera"...Ells, amb la xuleria infinita que els caracteritza, van fer oïdes sordes i titllar els qui no voliem la guerra de "delinqüents".
De tot això només es pot arribar a una conclusió; no han après la lliçó!
dimecres, 15 de setembre del 2010
UN PERILL QUE CAL EVVITAR
Possiblement tots hem sentit parlar en ocasions de les anomenades "xarxes socials", uns portals on els usuaris poden "penjar" tota quanta informació se'ls acudeixi; com ara fotografies, textos o vídeos.
El que algunes d'aquestes xarxes tenen en comú és el fet que, si l'usuari no fa ús de l'aplicvatiu que incorporen per tal d'establir filtres que delimitin l'accessibilitat de la documebntació allà continguda, aquesta pot ser vista per qualsevol altra persona i, fins i tot, per l'empresa, en el cas que aquesta controli el que els treballadors fan amb les xarxes socials. També es pot donar el cas d'empreses que utilitzin aquests portals per tal de trobar personal per treballar.
Fa molt pocs dies, però, m'arribava un esfereïdor informe que, sens cap mena de dsubte, tothom hauria de llegir, sobre tot els pares, doncs segons sembla, no només algunes d'aquestes xarxes negocien amb els documents allà dipositats, si no que també s'utilitzen amb altres finalitats, no sempre constructives. Segons sembla, el popularíssim "FaceBook", conserva la documentació de l'usuari fins i tot després que aquest es doni de baixa o, el que és pitjor, després de la seva defunció.
El més estrany és que, malgrat els fets que es denuncien en aquest document, aquestes xarxes socials són cada cop més i més populars, essent utilitzades, fins i tot, per institucions com ara algúns departaments governamentals.
Seria d'esperar, però, que hi hagués una normativa que, per sobre de tot, protegís la privadesa i llibertat d'expressió de les persones que utilitzen aquests portals, i que no es pugui donar el fenòmen del "gran germà" que tot ho controla, fins i tot la privadesa de les persones i la seva llibertat, com ja passa, dissortadament, en paísos com la Xina, on la llibertat d'expressió està retallada "per protegir la salut (dels qui governen)", no del poble.
El que algunes d'aquestes xarxes tenen en comú és el fet que, si l'usuari no fa ús de l'aplicvatiu que incorporen per tal d'establir filtres que delimitin l'accessibilitat de la documebntació allà continguda, aquesta pot ser vista per qualsevol altra persona i, fins i tot, per l'empresa, en el cas que aquesta controli el que els treballadors fan amb les xarxes socials. També es pot donar el cas d'empreses que utilitzin aquests portals per tal de trobar personal per treballar.
Fa molt pocs dies, però, m'arribava un esfereïdor informe que, sens cap mena de dsubte, tothom hauria de llegir, sobre tot els pares, doncs segons sembla, no només algunes d'aquestes xarxes negocien amb els documents allà dipositats, si no que també s'utilitzen amb altres finalitats, no sempre constructives. Segons sembla, el popularíssim "FaceBook", conserva la documentació de l'usuari fins i tot després que aquest es doni de baixa o, el que és pitjor, després de la seva defunció.
El més estrany és que, malgrat els fets que es denuncien en aquest document, aquestes xarxes socials són cada cop més i més populars, essent utilitzades, fins i tot, per institucions com ara algúns departaments governamentals.
Seria d'esperar, però, que hi hagués una normativa que, per sobre de tot, protegís la privadesa i llibertat d'expressió de les persones que utilitzen aquests portals, i que no es pugui donar el fenòmen del "gran germà" que tot ho controla, fins i tot la privadesa de les persones i la seva llibertat, com ja passa, dissortadament, en paísos com la Xina, on la llibertat d'expressió està retallada "per protegir la salut (dels qui governen)", no del poble.
dimecres, 8 de setembre del 2010
EN VENDA, PER UN TROS DE PA
A principis de Setembre saltava a la premsa una d'aquélles notícies que, d'haver estat protagonitzada per qualsevol ciutadà anònim d'aquest o un altre país europeu, hauria passat desapercebuda.
Però, no sé si per casualitat o per què, el protagonista, i infractor, en aquest cas, no era altre que el professor Jesús Neira, conegut per haver arriscat la seva vida per ajudar una dona a la que estaven maltractant.
Al protagonista de la notícia se'l va trobar conduïnt begut, un fet que, com tots sabem, pot comportar una sanció, no només econòmica, si no de retirada de carnet pena que, en un judici "ràpid", se li va imposar a aquest conegut personatge.
El cert és que, durant algúns dies, la premsa i televisió sensacionalista ha anat plena, no només del fet d'haver estat enxampat, si no de la pena que s'ha imposat a aquest conegudíssim personatge, i del fet que "acata" la mateixa.
De fet, però, ja feia massa temps que Neira estava "a l'ombra" i no es parlava d'ell als mitjans, senzillament per que no hi havia tema per tractar.
Si deixem de banda el be o malament que aquests mitjans més sensacionalistes informen, qualsevol pot pensar, a la vista d'informacions com aquesta, una de tres coses; o bé algúns mitjans viuen d'aquesta mena de notícies, o bé en viuen els seus protagonistes, per donar-se publicitat i, de passada, guanyar-se algún euret extra, o bé tots dos, tan el protagonista com els mitjans, en treuen alguna cosa, sobre tot, amb qui més grossa la fa.
Però, no sé si per casualitat o per què, el protagonista, i infractor, en aquest cas, no era altre que el professor Jesús Neira, conegut per haver arriscat la seva vida per ajudar una dona a la que estaven maltractant.
Al protagonista de la notícia se'l va trobar conduïnt begut, un fet que, com tots sabem, pot comportar una sanció, no només econòmica, si no de retirada de carnet pena que, en un judici "ràpid", se li va imposar a aquest conegut personatge.
El cert és que, durant algúns dies, la premsa i televisió sensacionalista ha anat plena, no només del fet d'haver estat enxampat, si no de la pena que s'ha imposat a aquest conegudíssim personatge, i del fet que "acata" la mateixa.
De fet, però, ja feia massa temps que Neira estava "a l'ombra" i no es parlava d'ell als mitjans, senzillament per que no hi havia tema per tractar.
Si deixem de banda el be o malament que aquests mitjans més sensacionalistes informen, qualsevol pot pensar, a la vista d'informacions com aquesta, una de tres coses; o bé algúns mitjans viuen d'aquesta mena de notícies, o bé en viuen els seus protagonistes, per donar-se publicitat i, de passada, guanyar-se algún euret extra, o bé tots dos, tan el protagonista com els mitjans, en treuen alguna cosa, sobre tot, amb qui més grossa la fa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)