La feina de traductor és quelcom força laboriós, doncs la persona que tradueix ha d'adaptar el sentiot dels textos a la nova llengua a la qual seran migrats.
I, tot i que amb els textos en prosa el problema no sigui possiblement tant, la poesia comporta més riscos, un de quins exemples més gràfics el pòdem trobar a les cançons, doncs una cançó pot ser molt alegre en una llengua, i molt trista en una altra.
Si es convoqués un concurs d'idees esbojerrades, possiblement la que es presentava el dia 9 de Maig passat s'enduria la palma a casa.
Resulta que, per sorpresa de trots, unm grup sindical andalús, amb afinitats amb "Podemos", ha encarregat una traducció a l'andalús. Sí, heu llegit bé, a l'ANDALÚS, del conte:"El Petit Príncep", copnsiderada una de les obres capìtalñs del pilot militar i escriptor francès; Antoine de Saint-Exupéry.
"Er prinzipito", ral i com es titula en andalús, era presentat el dimarts, dia 9 de Maig, a Sevilla.
De fet, no és la primera vegada que apareix quelcom ern aquesta variant del castellà, doncs fa uns anys varen aparèixer alguns textos, sobre tot poemes, escrits per autors d'aquella Comunbitat.
Cal considerar que totes les llengües tenen diverses formes de paerlar-les, però aquestes no constitueixen, tal i com pretenen els impulsors d'aquestra excentricitat, llengües diferents, si no dformes de parlar les llengües originals, o llengües mare.
Seria ina mica estrany i, fins i tot, un embolic, que en algun moment es féssin aparèixer en les diferents formes de parlar una mateixas llengua, d'obres literàri4es de renom. Una altra cosa és acostar aquestes form3s de parlar al públic, tal i com fa TV3 amb les diferents formes de parlar a Catalunya. Un cas completament diferent seria l'aranès que, en aquest cas, sí que és considerada llengua,i equiparada a l'occità.
dijous, 18 de maig del 2017
dimecres, 10 de maig del 2017
ENTRE ANIMALISME I IRRACIONALITAT
Vivim en una socvietat on es vetlla, d'aslguna manera, per la protecció dels animals, donat que hi ha espècies que estàn en franc perill d'extinció.
Una de les expressions més clares del moviment que hom anomena; "animalisme", és el que lluita contra els espectacles en que es fa patri els animals; com les curses de braus, ja desterrades de terresw catalanes, malgrat que encara es fan alguns "correbous".
El divendres, 5 de Maig passat, tot repassant els diferents portals informatius, em vaig trobar amb una d'aquelles notícies que, si més no, són, certament, esdfereïdores.
Segobns la plataforma; "Aleertrra Digital", una noia que és aficionada a la caça, ha estat amenaçada, via xarxwes socials, per grups animalistes que, fins i tot, van gosar anar a ´l'empresa per la que treballa, per tal de demanar als seus superiors si podien acomiadar-la.
Òbviamernt que aquesta noia ha denunciat els reiterats insults i amenaces que ha rebutr darreramenmt.
Es pot setr animalista, però tampoc és legal anar insultant les persones que practiquen la caça,més quan aquesta activitat és completament legal, tan a Espanya, com a la resta de la UE. I, a més, per si els radicals no hjo sabien, els caçadors respecten moltíssim la llei en el sentit que, quan es declara la veda, deixen de caçar. Però quan cacen, també són respectuosos, i només obtenen les peces justes, per no delmar les espècies.
Una de les expressions més clares del moviment que hom anomena; "animalisme", és el que lluita contra els espectacles en que es fa patri els animals; com les curses de braus, ja desterrades de terresw catalanes, malgrat que encara es fan alguns "correbous".
El divendres, 5 de Maig passat, tot repassant els diferents portals informatius, em vaig trobar amb una d'aquelles notícies que, si més no, són, certament, esdfereïdores.
Segobns la plataforma; "Aleertrra Digital", una noia que és aficionada a la caça, ha estat amenaçada, via xarxwes socials, per grups animalistes que, fins i tot, van gosar anar a ´l'empresa per la que treballa, per tal de demanar als seus superiors si podien acomiadar-la.
Òbviamernt que aquesta noia ha denunciat els reiterats insults i amenaces que ha rebutr darreramenmt.
Es pot setr animalista, però tampoc és legal anar insultant les persones que practiquen la caça,més quan aquesta activitat és completament legal, tan a Espanya, com a la resta de la UE. I, a més, per si els radicals no hjo sabien, els caçadors respecten moltíssim la llei en el sentit que, quan es declara la veda, deixen de caçar. Però quan cacen, també són respectuosos, i només obtenen les peces justes, per no delmar les espècies.
dijous, 4 de maig del 2017
DE LA NOVA CANÇÓ A LES VELLES AMENACES
Allà per els anys 60 del passat Segle XX, quan apareixien els primers artistes d'un moviment al que sembla que el periodista; Manuel Ibáñez Escofet, va batejar com a ; "Nova Cançó", un d'ells venia de la població empordanesa de Verges. Es deia, i es diu encara; Lluis Llach.
Bén aviat aquell noiet de Verges a qui va costar una miqueta pujar als escvenaris, va començar a treure cançons que, en un primer moment, no eren de protesta, amb títols; com ara; "La Barca" o "El Bandoler", que explicaven algunes històries.
Però bén aviat Lluis Llach va començat també a ficar-se en el món de la cançó "compromesa", un de quins primers exemples, que assolia més èxit quan més la prohibien és; "L'Estaca".
Un cop retirat dels escenaris, Lluis Llach va sentir, com tants altres, les ganes de ficar-se en política. I un bon dia es va presentar a les Eleccions, aconseguint un escó.
A finals del mes d'Abril passat es va fer públic que l'ex-cantant havia assistity a diverses poblacions, on havia pronunciat un incendiarei discurs, en el que amenaçava "amb sancions" els funcionaris que "no acatin" les que hom anomena; "lleis de desconnexió amb Espanya".
Només cal comparar el Lluis Llach d'abans amb el d'ara i adonar-se que, encara que sembli mentida, sembla ser que al "Noi de Verges", se li ha pujat el poder al cap.
Bén aviat aquell noiet de Verges a qui va costar una miqueta pujar als escvenaris, va començar a treure cançons que, en un primer moment, no eren de protesta, amb títols; com ara; "La Barca" o "El Bandoler", que explicaven algunes històries.
Però bén aviat Lluis Llach va començat també a ficar-se en el món de la cançó "compromesa", un de quins primers exemples, que assolia més èxit quan més la prohibien és; "L'Estaca".
Un cop retirat dels escenaris, Lluis Llach va sentir, com tants altres, les ganes de ficar-se en política. I un bon dia es va presentar a les Eleccions, aconseguint un escó.
A finals del mes d'Abril passat es va fer públic que l'ex-cantant havia assistity a diverses poblacions, on havia pronunciat un incendiarei discurs, en el que amenaçava "amb sancions" els funcionaris que "no acatin" les que hom anomena; "lleis de desconnexió amb Espanya".
Només cal comparar el Lluis Llach d'abans amb el d'ara i adonar-se que, encara que sembli mentida, sembla ser que al "Noi de Verges", se li ha pujat el poder al cap.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)