PARCIALITAT VS. IMPARCIALITAT

 

  Existeixen a Internet diverses pàgines informatives. O desinformatives algunes?.

  En elles podem llegir notícies i articles d'opinió (o des-opinió). En alguns d'elles, els lectors poden comentar les notícies, sempre en un to distès, malgrat que sempre hi ha qui, intencionadament o no, deixi anar algun insult.

  Un conegut em comentava, a finals d'Agost passat, el fet que, en una d'aquestes plataformes, apareixia una entrada, segons la qual l'equip que hi escriu, tractava de burlar-se de l'Alcaldessa de la població asturiana de Gijón; Ana González, pel simple fet que la població, per un motiu que ara no ve a compte, es va quedar, en la Festa Major, sense cursa de braus.

  Aquest conegut meu va comentar la notícia i els va assegurar que; "per ser antitaurí, no cal ser, ni feminista, ni ateu, si no que cal no considerar com a "art", ni "cultura", el maltractament animal, encarta que sigui a les curses de braus".

  La platafor,ma, quin lema és; "La vostra opinió ens interessa", sembla que, dissortadament, només els interessa aquella que és favorable a la seva línia editorial, malgrat que contingui una burla, com la que figurava a peu de notícia.

  Però al meu amic li van respondre amb un to gairebé insultant, doncs després de preguntar-li per què enviava comentaris, si no tenien intenció d'inserir-los, van tractar-lo de "gos". 

  És curiós que pàgines d'aquest tipus puguin contenir comentaris on s'insulta a una persona i no pugui contenir-ne on, d'una forma molt "digna", com ells mateixos recomanen, es doni la opinió plana i senzilla.

  O és que, realment,  hem d'opinar tots el mateix que els ui porten la pàgina, que, en molts casos, desinforma més que res?.

FOTO: Protocol "www", que "crida" les pàgines web.

EL RETORN D'ALLÒ ANTIC

 

Es canta, en una sarsuela molt coneguda, que; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". És veritat.

  I, el cert és que ja estem immersos en plena Era Diguital, i ja tenoim la que s'anomena; "Intel·ligència artificial", entre nosaltres i molt aviat tindrem, segurament, els ordinadors quàntics a la nostra disposició.

  Però el cert és que també hi ha coses que, de ben segur, sembla que no estan disposades a desaparèixer d'una forma definitiva, com semblava en un principi.

  Tal és el cas dels discos de vinil que podem tornar a trobar a les, ja poquíssimes, botigues del sector que encara subsisteixen. I és que algunes Editorials han apostat per reeditar en aquest format els discos dels seus artistes. I, el més probable és que ens tornem a trobar "perles" d'importants figures de la música en el format que, durant més de 50 anys, va dominar el panorama discogràfic.

  A principis d'aquest any, 2021, apareixia la notícia de que una empresa, dedicada al món de l'electrònica de consum, fabricaria i posaria de nou a la venda els, en altres temps popularíssims; ràdio-cassettes uns aparells que, a més de permetre'ns escoltar la ràdio i música gravada en el format de cinta encapsulada, fins i tot ens permeten gravar la nostra veu i programes de ràdio per re-escoltar-los.

  De fet, actualment no es troba el format a disposició. Però, segons informava l'agència EFE, sembla que hi ha qui, de manera artesanal, el fabrica ja  per posar-lo de nou a la venda.

  I és que, encara que estem en plena Era Digital, també podem, encara que sigui a manera de record, donar la benvinguda a formats que hom considerava obsolets i que les noves generacions no coneixen, a no ser que ho hagin vist en pel·lícules o documentals.

FOTO: Un disc de vinil

ADÉU AL PLÀSTIC D'UN SOL ÚS

  Fa uns anys que van aparèixer, com si realment es tractés de quelcom; "pràctic", una sèrie d'estris de plàstics d'un sol ús. Així, plats, gots, coberts, bastonets i canyetes, entre d'altres, es presentaven llavors en societat com si es tractés de quelcom; "bo".

  El temps i, sobre tot, el fet que molts d'aquests objectes triguen molt per eliminar-se, generant microplàstics, han fet que, des de la UE, es prengui consciència sobre el que signifiquen les moltes tones de plàstic d'un sol ús que es generen com a residu.

  Així, des del 3 de Juliol passat, aquests estris d'un sol ús han passat ja a la Història, essent substituïts per d'altres que sí són biodegradables.

  I és que, si no volem que el planeta es deteriori, cal que es comenci a fer quelcom per estalviar-nos residus que, a banda de ser inútils, són perillosos, tan per la Natura, com per nosaltres mateixos.

FOTO:  Bastonets d'un sol ús, fets de materiañ reciclable i/o biodegradable.

 

TOTS, TOTES..."TOTIS

   Ja fa temps que s'està parlant d'un anomen¡at; "llenguatge inclusiu", una mena de falca que alguns volen incloure a les nostres llengües; tan català, com castellà per que, segons ells, el llenguatge sigui menys "discriminatori".

  El cert és que tots les llengües tenen, d'alguna manera, paraules ja "inclusives" per definició. En català podem utilitzar el "tothom", que és inclusiu de forma natural i no discrimina ningú. 

  En anglès, hom utilitza el "everybody" o també l'"every one", dos termes que, de la mateixa manera, són inclusius naturals. O, n italià; "Tutto il mondo", en portuguès; "Todo o mondo", o en romanès; "Toata lumea".

  De fet, prganismes com la RAE, ja s'han pronunciat en contra de que, en castellà, alguns utilitzin el "todes". O, com feia una diputada que deia; "niños, niñas, niñes".

  De fet, en català, sembla que algú ha volgut inventar-se una cosa molt semblada al que s'ha fet en castellà. I, segpons sembla, alguns ja començan a usar el "totis", com a forma inclusiva, renunciant al tan nostre; "tothhom".

  Si ja, en moltes ocasions, parlant normal no ens entenem.Què passarà en el futur si es comença a manipular el llenguatge=