dijous, 27 de juny del 2019

MOLT ÚTILS, PERÒ CONTAMINEN...

  Tot i que són utilitzats de manera massiva des de la segona meitat del segle XX, el cert és que es que els pl+àstics, quin nom els vé de la seva caractewrística, consistent en deixar-se amotllar sense trencar-se, el que es coneix com a plasticitat, ja s'utilitzaven a l'actual; Amèrica Central, des del segle XVI abans de l'Era Cristiana.

  Aqusts materials que han adoptat diferents formes, que van des de caixes per contenir aliments, fins a recobriments per a cables, passant per les, avui tan polèmiques, bosses, ha esdevingut un autèntic probem per el medi ambient, degut a que la majoria dels plàstics no són biodegradables.

  I és que les restes plàstiques han arribnat, fins i tot, a remotes illes del Pacífic. I, segons estudis, realitzats per experts en vida marina, ajudats per robots submergibles que poden assolir grans profunditats, han estat trobades aquestes substàncies a profunditats on mai podriem haver imaginat que aquestes  puguéssin arribar.

  Fins i tot, segons Viquipèdia, existeix una anomenada; "illa" o "sopa" de plàstic. Qualificat ja com el més gran abocador del Món pel que fa els residus plàstics, hom calcula que la seva superfície podria ser d'aproximadament 1.400.000 quilòmetres quadrats.

  Malgrat que sembli que a la Mediterrània n'hi ha poc, o no n'hi ha, el cert és que, segons reflectia el 3/24.cat el 23 de Juny passat, la costa de Barcelona té el trist rècord de ser la que més residus plàstics conté de tota la Mediterrània.

  Una primera solució ha passat per cobrar taxa per bossa de plàstic. Però la solució definitiva seria poder eliminar tot aquest material contaminant o, fins i tot, fabricar-ne que sigui bodegradable, com sembla que ja pot cornqar a passar amb els gots, coberts ò canyetes. I, amb les bosses, la solució passa per utilitzar-ne de reutilitzables, com abans es feia. O, ja que tothom en disposa, anar a comprar amb el carro de la compra.

dimarts, 18 de juny del 2019

UNA LLUITA CONSTANT.

Ja fa temps que va fer-se pública una estadística, segons la qual és molta la quantitat d'aliments que, ja sigui per que no es venen als comerços, ja sigui per altres circumstàncies, acaben el seu cicle al contenidor de la fracció orgànica.

  Per evitar aquest malbaratament han aparegut diferents formes d'aprofitament que van des de les anomenades; "doggy bags", que alguns restaurants ja ofereixen als seus clients amb allò que no s'han acabat, fins a una senzilla aplicació per a mòbils.

  "Too good to go", Així és com l'aplicatiu s'ha batejat.  El mateix posa en contacte botigues d'alimentació i restaurants amb persones que, d'alguna manera, poden aprofitar  al final de la jornada, aquells productes que no han sortit a la venda.

  L'"app", de la que ja n'hem parlat en aquest programa, té dues parts; per una banda, la dels comerços d'alimentació i rstaurants, que s'hi inscriuen i ofereixen els anomenats; "lots sorpresa" on, per un preu inferior al de venda estàndard, ofereixen diversos productes que poden ser elaborats, si es tracta de restaurants, o naturals, si es tracta de botigues d'alimentació. Per l'altra banda, hi ha la part dels possibles compradors, que s'inscriuen i reben les ofertes al mòbil.

  També alguns paisos es "posen les piles" en aquest sentit, i França feia públic fa pocs dies que aprovarà una llei que prohibirà llençar o destruir allò que no es ven.

  Però no cal anar tan lluny, doncs a la mateixa ciutat de Girona ja hi ha qui també lluita, i de manera molt activa, contra el malbaratament alimentari. Es tracta del Banc dels Aliments de Girona, un 40 per cent de quins recursos actuals, ja provenen d'aquesta lluita.

  I és que si lluitem contra el malbaratament alimentari , també lluitarem en bé del planeta en certa manera, sobre tot per que no es generaran tants residus.

 

dimarts, 11 de juny del 2019

UN ASSISTENT DE VEU, "NEUTRE"

  Darrerament, tan les operadores de telefonia, com la megafomia de les estacions de tren o dels aeroports, estan servides per veus, generalment femenines.

  La majoria de les operadores de telefonia ofereixdsen també els seus sistemes de conrtestador automàtic "al núvol" amb notificacions i instruccions enregisrtrades per veus femenines, encara que són comptades les que ofereixen també aquestes notificacions mitjançant gravacions de veu masculina.

  Recentment han aparegut uns "assistents de veu", per tenir a casa, els més famosos dels quals són; "Siri", de la nord-americana; Apple, i "Alexa", que és també d'orígen nord-americà. Ambdues usen veu de dona, per tal de comunicar-se amb nosaltres..

  Però com que en tot hi ha ja el gènere; "neutre", acaba d'aparèixer; "Q". Es tracta d'un sistema de veu que, segons els seus impulsors proclamen, ´és de veu "neutra".

  "Neutre", però en escoltar-lo, hom s'adona de que aquesta "neutralitat", no és més que una veu,més aviat semblada a la d'un adolescent que a la de quelcom "neutre" de vereitat.

  Els impulsors l'anomenen; "veu neutra". Pewrò tampoc se sap si algun dia  s'arribara a aconseguir una veu que no s'assembli a cap de les que coneixem actualment.

dimarts, 4 de juny del 2019

LLENGUATGE; INCLUSIU O NO?

  Fa algunes setmanes, i durant la presentació del seu darrer llibre, que va tenir lloc a Buenos Aires, l'escriptort i periodista espanyol; Arturo Pérez Reverte, va parlar sobre el tan polèmic tema del "llenguatge inclusiu", tan en boca de tothom en els darrers temps.

  En moltes ocasions haurem vist, en alguns textos escrits, el terme inclusiu; "Tot@s", en català o; "Tod@s", en castellà.

    El límit que aquesta grafia té al parlar és que, si diem; "Todes", en castellà, semblara que estem parlant en asturià. En català ja diem; "totes", per tal de referir-nos al gènere femení, i "tots", pel gènere masculí.

  Aquesta "inclusió" va fer que, en les passades Eleccions Generals, un partit; "Podemos", no es presentés com; Unidos Podemos", com fins llavors havia sigut, si no com; "Unidas Podemos"com si el partit estigués format únicament per dones, cosa que no és així, doncs també hi ha homes al partit morat.

  Si volem emprar un llenguatge inclusiu, el millor serà dir; "tots i totes", en lloc d'emprar alguna expressió que ens pogués prestar a confusió.

  Possiblement, tal i com deia Reverte en declaracions a Reuters; "Si el llenguatge no hagués evolucionat, avui parlariem en llatí". Però no és així, i els diferents idiomes tenen un "efecte plastilina", que els adapta als nous temps en que vivim.

  I quí sap com seran, d'aqui a cent o dos-cents anys, els idiomes que avui coneixem i parlem...