notícies o innocentades?

 

  Bussejant per Internet,  concrertament per plataformes informatives o, algunes d'elles, desinformatives, ens podem trobar gairebé de tot.

  Amb pocs dies de diferència, una mateixa pàgina ha publicat dues peces que, després de llegir-les, podriem pensar que encara estem en el Dia dels Innocents.

  Realment semblen d'acudit. Però el cert és que aquestes dues notícies han estat publicades en una plataforma.

  La primera d'elles fa referència a que, segons la pàgina, a Espanya les tabaqueres hauran de pagar la neteja de les moltes burilles que hi ha en alguns carrers dels nostres pobles i ciutats, mentre que la segona ens situa al Canadà, un país on hi ha regions anglòfones i francòfones.

  Sembla d'acudit, i probablement ho siui, doncs  a la peça es parla de la "condemna" a un psicòleg per; "no utilitzar els pronoms inclusius correctament".

  Realment no se sap ben bé quí ha escrit les peces, però les mateixes semblen força absurdes doncs, per una banda, seria absurd demanar a les empreses que fabriquen les cigarretes que paguin per l'incivisme d'alguns fumadors, com també ho seria condemnar les Protectores d'Animals i botigues de material poer a mascotes a pagar per l'incivisme d'alguns amos de gossos que no netegen quan les mascotes fan les seves necessitats.

  I, respecte de la "condemna" a un psicòleg, per "no utiñlitzar correctament els pronoms inclusius", sembla més aviat un acudit, doncs mai s'ha condemnat ningú per la utilització errò0nia de paraules.

  Possiblement el mitjà que ha publicat ambdues peces hauria de controlar una mica més el que publica a no ser que, com sembla, es tracti d'un mitjà de desinformació.

FOTO: Burilles al carrer Dont: Alerta Digital.

CANÇONS QUE DISPAREN AMB BALA.

   El passat cap de setmana, tots els mitjans de comunicació ens feiem ressò de la cançó que la cantant colombiana; Shakira, acabava de publicar. Es tracta d'una cançó que podriem anomenar; "venjativa", doncs en la lletra de la mateixa hi podem escoltar, tot i que metafòrics, alguns retrets cap a Gerard Piqué, ex parella de la de Barranquilla.

  No és la primera vegada que apareix una cançó amb aquestes característiques, doncs n'h iha hagut d'altres, malgrat que no hagin obtingut el ressò mediàtic que ha obtingut aquesta.

  Fins i tot en èpoques passades, cantants com ara; Lluis Llach Pi de la Serra i altres, havien fet cançons que, tot i que hi havia censura, van passar, d'alguna manera, el "tall" possiblement per que algunes paraules es deien en sentit figurat.

  Deixant de banda les conseqüències que han tingut o poden tenir pels seus autors, el cert és que de poemes i cançons amb atacs , n'hi ha hagut sempre, malgrat que en altres èpoques no hi havia el ressò mediàtic que avui, amb les tan poderoses xarxes socials, tenen aquestes cançons que, malgrat que sonin a "innocentones", són autèntics atacs.

FOTO: Imatge de Shakira, mentre grava la cançó. Font: CCMA-324.cat

NEOLLENGUA O NEOEMBOLIC?.

   El llibre; "Palabras moribundas", ens explica de manera detallada com les llengües han anat evolucionant al llarg dels segles.

  I, amb tota seguretat, ningú ens entendria si parléssim com es feia fa uns 500 anys, sobre tot per que hi ha paraules que, si bé existeixen encara, han evolucionat o bé han canviat ekl seu sentit. Tal és el cas de; "servidor", que actualment s'aplica en un conrtext informàtic tot i que, antigament, era una altra cosa ben diferent.

  D'un temps ençà s'està parlant molt de l'anomenada; "neollengua", una forma de parlar més "inclusiva", segons els seus impulsors assenyalen.

  Abans d'ahir, des de la pàgina; "Dolça Catalunya", podiem accedir a una guia sobre aquesta; "progrellengua", on es donen instruccions per canviar determinats termes que els autors de l'esmentada guia consideren "erronis", per altres, possiblement menys exactes. Però que, a judici dels mateixos autors, són més "correctes".

  Correcció i incorrecció són termes molt relatius. Però el cert és que, amb tantíssima "correcció", ja no sabem de quina manera hem de parlar, ni tampoc com seran les llengües del futur, si més senzilles o més complexes que les actuals.

UNA AUTÈNTICA PANDÈMIA A COMBATRE.

   Són moltes les pandèmies que hi ha hagut al llarg de la Història. Moltes d'elles, causades per malalties que, en l'actualitat, sabem qure tenen solució, i la gran majoria han estat ja erradicades.

  La darrera que hem tingut, la de la COVID-19, ja està pràcticament superada en molts paísos sobre tot, mercès a la higiene i les vacunes que, malgrat el que els negacionistes opinen, estan fent molt per salvar vides.

  Dissortadament, però, en tenim una que no és sanitària, si no social. Es tracta de la violència, exercida sobre les dones.

  És una autèntica pandèmia, a la que el Ministre espanyol de l'Interior; Fernando Grande-Marlaska, qualificava literalment com a "terrorisme masclista".

  És penós llegir a la premsa, o escoltar a la ràdio o la televisió esfereïdores notícies sobre assasssinats, totalment injustificables, de dones, un fet que es dona  a pràcticament tot el món, constituïnt una autèntica pandèmia que cal condemnar i caldria lluitar per erradicar-la.

  I, per erradicar-la el primer que cal fer és educar en la tolerància i el respecte cap els demés, en aquest cas, les donjes, oblidant-se de prejudicis i tòpics que, especialment en algunes societats, s'apliquen tot ighnorant que s'està menyspreant la meitat de la població per motius religiosos o pseudo-religiosos de dubtosa credibilitat.

  Ja sabem que és un tòpic. Però amb tota mena de violència el que cal és aplicar TOLERÀNCIA ZERO.