El 28 de Juliol passat, el Parlament de Catalunya donava llum verda a una iniciativa popular encaminada a la prohibició de les curses de braus, un espectacle no-festiu que, a Catalunya, ja només es podia veure a la única plaça de braus que queda a la capital del Principat.
Han estat molts els estires-i-arronses al voltant d'aquest trist espectacle, fins i tot, el mateix dia 28 de Juliol passat, podiem escoltar la representant del PP-sempre el PP- donant la nota discordant, parlant de la "Catalunya real" Quina Catalunya real? o d'enfrontament entre Catalunya i Espanya, com si aquesta prohibició que, valgui dir-ho, ja va decretar l'any 1991 la Comunitat Canària, constituïs una forma d'"independentisme".
Per si la senyora Camatxo no ho sap, un es pot sentir perfectament espanyol, dins de Catalunya, i estar en favor de la prohibició d'aquest espctacle que és de tot menys una festa i, no per això, hem d'enfrontar-nos amb ningú, tal i com, de bén segur, passa a Canàries. Tampoc val la pena demanar al Coingrés i el Senat que, per la por (econòmica, suposo) de més prohibicions, es reguli el macabre espectacle per llei, una petició que no és més que una forma de desbarrar per part d'aquesta senyora que, per si fora poc, confón la voluntat popular i el respecte per els animals amb la política o l'economia i, d'aquesta manera, dona la imatge del "no" a moltes coses que la seva formació ha anat fent, quan no els ha interessat, al llarg de la Història.
És d'esperar que, si hi ha eleccions, els qui surtin respectin la voluntat popular,, i no s'embarquin en aventures retrògrades, com la de regular per llei un tan pobre espectacle que cada cop té, malgrat ens vulguiin fer veure el contrari, menys afluència de públic, al menys, a Catalunya.
dimecres, 28 de juliol del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
CAP A ON MIRÀVEN?
El dia 22 de Juliol passat saltava als mitjans la notícia de que l'Esglesia Catòlica xilena demanava "clemència" per aquélls que, després de fer mal al poble del país, sota les ordres del dictador Pinochet, estàn ara complint una justa condemna.
En aquest sentit, un bisbe d'aquéll país sortia davant les càmeres demanant clemència i "entristint-se pel dolor" d'aquests, que no van ser altra cosa que titelles que van servir els malèfics designis del dictador xilè.
Darrerament l'Esglesia s'ha vist esquitxada per molts escàndols, però caldria saber cap a on miràven els jerarques eclesiàstics xilens, i d'altres indrets del Món, quan hi havia persones innocents que patíen els horrors de la repressió de la dictadura de torn.
En aquest sentit, un bisbe d'aquéll país sortia davant les càmeres demanant clemència i "entristint-se pel dolor" d'aquests, que no van ser altra cosa que titelles que van servir els malèfics designis del dictador xilè.
Darrerament l'Esglesia s'ha vist esquitxada per molts escàndols, però caldria saber cap a on miràven els jerarques eclesiàstics xilens, i d'altres indrets del Món, quan hi havia persones innocents que patíen els horrors de la repressió de la dictadura de torn.
dilluns, 12 de juliol del 2010
SANTA CONSTITUCIÓ...O MALEÏT PAPER MULLAT
El divendres, 9 de Juliol passat, el TC donava a conèixer la "lletra petita" de la sentència que, dies abans, havia estat emesa contra part d'un Estatut de Catalunya no només refrendat pel Parlament espanyol i el poble català, si no ja en vigor, en el que és un cas inaudit en la Història de la democràcia en general.
Aquesta "lletra petita", que ocupa més de 800 folis (A saber què diu tanta paperassa), deixa sense efectes el terme "nació", així com també "regula" l'ús del català, que és considerat "llengua d'úsn corrent", però no la principal a l'Administració ni als mitjans dee comunicació oficials. També, segons sembla, estipula que no podra ser tan llengua vehicular com fins ara era, a l'educació.
Pel que fa els mitjans de comunicació, seria de suposar que aquests magistrats, algúns dels quals ja han caducat el mandat, saben perfectament que a Catalunya arriben dos mitjans audiovisuals públics, en castellà, que produeixen porogrames en aquesta llengua per a tot el territori espanyol, prcisament des de la capital catalana, a més de 5 ràdios privades i 8 televisions, també de caire privat, també en aquesta llengua, a més de rotatius, algúns d'ells, malgrat tenir la redacció a Catalunya, també s'editen en llengua castellana.
El mateix divendres, ja bén entrada la nit, e nun canal autonòmic d'una comunitat governada pel partit autor del desgavell, es qualificava de "bunyol" un Estatut plenament constitucional, al que s'han retallat principis.
El dissabter, 10 de Juliol, una multitudinària manifestació, encapçalada per representants de tots els partits, menys els instigadors del nyap jurídic, va demostrar una altra vegada una unitat indissoluble dels catalans en front els qui voldrien, com deia una líder sociualista, que els catalans fóssim "ciutadans de tercera".
I el dilluns, 12 de Juliol, després que "La Roja" guanyés per primera vegada el que va ser el primer Mundial de Futbol celebrat a Sud-Àfrica, els instigadors del nyap van afanyar-se a fer ús polític de la gentada que va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes per animar aquélla selecció, tot qualificant-los de "catalans silenciosos" o d'"autèntics catalans i espanyols".
Sembla mentida que, tal i com manifestava Lluis Llach a TV3, encara avui les lletres d'algunes de les seves cançons, compostes en forma metafòrica en èpoques fosques de la Història, encara tinguin utilitat, sobre tot mentre hi hagi qui, amb un conodisme no gens de fiar, boicotegin no només el que es fa a Catalunya, si no a la rsta d'Espanya. I tit per aconseguir governar.
I és que, com diuen uns versos d'una cançó de Serrat, publicada l'any 1978:
"Que la ignorancia no te niegue, que no trafique el mercader con lo que un Pueblo quiere ser"
Aquesta "lletra petita", que ocupa més de 800 folis (A saber què diu tanta paperassa), deixa sense efectes el terme "nació", així com també "regula" l'ús del català, que és considerat "llengua d'úsn corrent", però no la principal a l'Administració ni als mitjans dee comunicació oficials. També, segons sembla, estipula que no podra ser tan llengua vehicular com fins ara era, a l'educació.
Pel que fa els mitjans de comunicació, seria de suposar que aquests magistrats, algúns dels quals ja han caducat el mandat, saben perfectament que a Catalunya arriben dos mitjans audiovisuals públics, en castellà, que produeixen porogrames en aquesta llengua per a tot el territori espanyol, prcisament des de la capital catalana, a més de 5 ràdios privades i 8 televisions, també de caire privat, també en aquesta llengua, a més de rotatius, algúns d'ells, malgrat tenir la redacció a Catalunya, també s'editen en llengua castellana.
El mateix divendres, ja bén entrada la nit, e nun canal autonòmic d'una comunitat governada pel partit autor del desgavell, es qualificava de "bunyol" un Estatut plenament constitucional, al que s'han retallat principis.
El dissabter, 10 de Juliol, una multitudinària manifestació, encapçalada per representants de tots els partits, menys els instigadors del nyap jurídic, va demostrar una altra vegada una unitat indissoluble dels catalans en front els qui voldrien, com deia una líder sociualista, que els catalans fóssim "ciutadans de tercera".
I el dilluns, 12 de Juliol, després que "La Roja" guanyés per primera vegada el que va ser el primer Mundial de Futbol celebrat a Sud-Àfrica, els instigadors del nyap van afanyar-se a fer ús polític de la gentada que va sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes per animar aquélla selecció, tot qualificant-los de "catalans silenciosos" o d'"autèntics catalans i espanyols".
Sembla mentida que, tal i com manifestava Lluis Llach a TV3, encara avui les lletres d'algunes de les seves cançons, compostes en forma metafòrica en èpoques fosques de la Història, encara tinguin utilitat, sobre tot mentre hi hagi qui, amb un conodisme no gens de fiar, boicotegin no només el que es fa a Catalunya, si no a la rsta d'Espanya. I tit per aconseguir governar.
I és que, com diuen uns versos d'una cançó de Serrat, publicada l'any 1978:
"Que la ignorancia no te niegue, que no trafique el mercader con lo que un Pueblo quiere ser"
dilluns, 5 de juliol del 2010
7 DE JULIOL...SANT FERMÍ
7 de Juliol, com cada any, Sant Fermí, patró de la capital navarresa i, dissortadament, una setmana sencera de patiment per uns pobres toros que, tot i ser el "centre" d'aquélla diada, el seu patiment no és, ni de bon tros, cap mena de festa.
Precisament uns dies abans del començament de les diades, el diumenge, dia 4 de Juliol passat, els antitaurins es van manifestar, a la mateixa Pamplona, tot formant la imatge d'un pobre toro ferit, una manifestació que, segurament que a algúns, els ha sonat a "burla", més que a protesta i reivindicació del respecte a la vida dels pobrtes animals.
Ni "festa" ni molt menys "art" poden ser els qualificatius cap a una tremenda brutalitat en vers els pobres toros, una brutalitat que, arreu del territori espanyol, es repeteix any rere any; des de la primavera fins el principi de la tardor, quan les que es poden qualificar d'autèntiques matances després de sotmetre els pobres animals a tortura, acaben. També cal dir que un pot sentir-se ESPANYOL, malgrat ser un convençudíssim detractor d'aquest trist espectacle.
Dissortadament, però, sembla que el martiri i mort d'aquests pobres animals, dona sucosos beneficis, no només als criadors, si no als qui organitzen i tenen concessió de les "places" de toros. En fi, que sembla que martiritzar pobres animals també mou, dissortadament, diners!.
Precisament uns dies abans del començament de les diades, el diumenge, dia 4 de Juliol passat, els antitaurins es van manifestar, a la mateixa Pamplona, tot formant la imatge d'un pobre toro ferit, una manifestació que, segurament que a algúns, els ha sonat a "burla", més que a protesta i reivindicació del respecte a la vida dels pobrtes animals.
Ni "festa" ni molt menys "art" poden ser els qualificatius cap a una tremenda brutalitat en vers els pobres toros, una brutalitat que, arreu del territori espanyol, es repeteix any rere any; des de la primavera fins el principi de la tardor, quan les que es poden qualificar d'autèntiques matances després de sotmetre els pobres animals a tortura, acaben. També cal dir que un pot sentir-se ESPANYOL, malgrat ser un convençudíssim detractor d'aquest trist espectacle.
Dissortadament, però, sembla que el martiri i mort d'aquests pobres animals, dona sucosos beneficis, no només als criadors, si no als qui organitzen i tenen concessió de les "places" de toros. En fi, que sembla que martiritzar pobres animals també mou, dissortadament, diners!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)