Només queda una setmama per que sigui Nadal, una festa eminentment familar que, segurament, a molts de nosaltres, ens porta bons records de la infantesa; com el tió o les minivacances escolars, esperades amb candeletes només començar el mes de Desembre.
No fa gaires dies algú em comentava que no hi ha forma humana de que, qui no li agradi el Nadal, pugui ignorar-lo.
Però el cert és que vivim en un món globalitzat, on diferents comunitats han vingut a casa nostra per establir-se. I, certament, moltes d'elles no el celebren, doncs cada una d'elles té les seves festes particulars, ja acceptades per tots nosaltres, de la mateixa manera que ells, ara com ara, també accepten les nostres a excepció, segons vaig poder saber fa uns poques setmanes, d'in imàm de Regne Unit qui, segons sembla, no n'està gaire conforme.
Sigui com sigui, el cas és que des del 27 de Novembre passat, l'ambient nadalenc ha anat estenent-se com taca d'oli per tot. I, ho volguem o no, aquest ambient es manifesta a cada pas.
dijous, 17 de desembre del 2015
dijous, 10 de desembre del 2015
FESTES2015-16
Bunes Festes i que l'Any Nou que comencem dintre de pocs dies ens porti coses miñllors que elque estem ja deixant enrere.
dijous, 26 de novembre del 2015
L'ESPORT ÉS COSA DE TOTS
Fa uns pocs dies llegia en un servei informatiu en linia una notícia que feia referència a un esgarrifós episodi de violència en un partit de futbol de categories inferiors.
En concret, els fets van tenir lloc a Andalusia,en el decurs d'un partit entre dos equips de categories inferiors, concretament, aficionats, quan una decissió de l'àrbitre en contra d'un dels dos conjunts que s'enfrontaven, va fer que un aficionat fanàtic comencés a insultar de manera molt grollera el Jutge de Linia que, en aqust cas, era una dona.
Segons el servei informatiu, els insults van durar des del moment de la decissió arbitral, fins el final de la confrontació. I, el més trist del cas, és que el fanàtic es valia dun megàfon per increpar la pobra assistent arbitral, un fet que va provocar que el col·legiat ho reflectís a l'acta de l'encontre.
Evidentment que l'esmentada acta va tenir el seu efecte, de tal manera que l'aficionat que es va creure superior als àrbitres, ja no podra entrar a cap competició esportiva durant un llarg periode de temps.
En aquests temps, en que es reclama igualtat entre homes i dones, el millor és considerar que si una dona pot, per exemple,m treballar com a taxista, també pot ser assistent d'un jutge esportiu. I, òbviament, fer-ho tan bé com qualsevol home doncs, independentment del sexe, per fer aquesta feina només cal conèixer bé la normativa de l'esport que s'està arbitrant. I, com a dona, es mereix tot el respecte.
En concret, els fets van tenir lloc a Andalusia,en el decurs d'un partit entre dos equips de categories inferiors, concretament, aficionats, quan una decissió de l'àrbitre en contra d'un dels dos conjunts que s'enfrontaven, va fer que un aficionat fanàtic comencés a insultar de manera molt grollera el Jutge de Linia que, en aqust cas, era una dona.
Segons el servei informatiu, els insults van durar des del moment de la decissió arbitral, fins el final de la confrontació. I, el més trist del cas, és que el fanàtic es valia dun megàfon per increpar la pobra assistent arbitral, un fet que va provocar que el col·legiat ho reflectís a l'acta de l'encontre.
Evidentment que l'esmentada acta va tenir el seu efecte, de tal manera que l'aficionat que es va creure superior als àrbitres, ja no podra entrar a cap competició esportiva durant un llarg periode de temps.
En aquests temps, en que es reclama igualtat entre homes i dones, el millor és considerar que si una dona pot, per exemple,m treballar com a taxista, també pot ser assistent d'un jutge esportiu. I, òbviament, fer-ho tan bé com qualsevol home doncs, independentment del sexe, per fer aquesta feina només cal conèixer bé la normativa de l'esport que s'està arbitrant. I, com a dona, es mereix tot el respecte.
dijous, 12 de novembre del 2015
MODA, PSICOSI I VIRALITAT
Fa unes poques setmanes es feia públic un informe de l'OMS, segons el qual la carn vermella i la processada poden ser potencialment cancerígenes.
La forma sn que el mateix es va difondre va encendre totes les alarmes, tan de consumidors, com de productors temerosos, aqusts, darrers, de la baixada de les seves vendes i, en conseqüència,dela caiguda en picat dels preus dels seus productes.
Posteriorment l'OMS suavitzava la notícia tot afirmant que, si bé es pot menjar de tot, cal fer-ho amb molta moderació.
No és aquesta la primera vegada que es crea psicosi, doncs en altres ocasions va ser el peix blau, del que avui se sap que és beneficiós per la salut. Però també es va dilapidar en un temps l'oli d'oliva en benefici d'altres olis, no tan saludables i més fràgils; com els de soja i gira-sol, entre d'altres. O el sucre, en benefici dels anomenats "sucres-alcohol", com ara la sacarina, que va arribar a ser popularíssim en determinats moments.
Vist el panorama, i posats a demonitzar aliments, hauriem de preguntar-nos quines seran les properes demonitzacions alimentàries que es faran virals...
La forma sn que el mateix es va difondre va encendre totes les alarmes, tan de consumidors, com de productors temerosos, aqusts, darrers, de la baixada de les seves vendes i, en conseqüència,dela caiguda en picat dels preus dels seus productes.
Posteriorment l'OMS suavitzava la notícia tot afirmant que, si bé es pot menjar de tot, cal fer-ho amb molta moderació.
No és aquesta la primera vegada que es crea psicosi, doncs en altres ocasions va ser el peix blau, del que avui se sap que és beneficiós per la salut. Però també es va dilapidar en un temps l'oli d'oliva en benefici d'altres olis, no tan saludables i més fràgils; com els de soja i gira-sol, entre d'altres. O el sucre, en benefici dels anomenats "sucres-alcohol", com ara la sacarina, que va arribar a ser popularíssim en determinats moments.
Vist el panorama, i posats a demonitzar aliments, hauriem de preguntar-nos quines seran les properes demonitzacions alimentàries que es faran virals...
dijous, 5 de novembre del 2015
POPULAR O INPOPULAR?
Les noves normes respecte dels edificis ordenen que, si aquests són molt antics, es restaurin, tot deixant-los la façana tal com va ser construïda. Per això valen les tasques de neteja que, senzillament, desprenen la pàtina que el temps i la contaminació han deixat a les pedres i elements ornamentals que la cobreixen.
Però aquestes normes també ordenen que, si les entrades als edificis tenen barreeres arquitectòniques que impideixen entrar a persones amb mobilitat reduïda o que van en cadira de rodes, es pugui fer un accés, adequat a aquestes persones, una condició que han de tenir llocs com edificis oficials i altres edificis d'utilitat pública.
A la Gran Via de Girona, fent cantonada amb el Carrer Nou, hi ha la oficina central d'una d'aquestes entitats bancàries que podriem anomenar; "de tota la vida". L'edifici que la conté ha patit recentment un d'aquests "rentats integrals de cara", tan de dins com de fora, que l'ha deixat com si realment haguéssin acabat de construïr-lo ara mateix.
Però les escales de la porta principal segueixen allà. I aquí està la pregunta; Es que ningú s'ha rcordat de fer aquesta oficina bancaria accessible per a les persones discapacitades?
Però aquestes normes també ordenen que, si les entrades als edificis tenen barreeres arquitectòniques que impideixen entrar a persones amb mobilitat reduïda o que van en cadira de rodes, es pugui fer un accés, adequat a aquestes persones, una condició que han de tenir llocs com edificis oficials i altres edificis d'utilitat pública.
A la Gran Via de Girona, fent cantonada amb el Carrer Nou, hi ha la oficina central d'una d'aquestes entitats bancàries que podriem anomenar; "de tota la vida". L'edifici que la conté ha patit recentment un d'aquests "rentats integrals de cara", tan de dins com de fora, que l'ha deixat com si realment haguéssin acabat de construïr-lo ara mateix.
Però les escales de la porta principal segueixen allà. I aquí està la pregunta; Es que ningú s'ha rcordat de fer aquesta oficina bancaria accessible per a les persones discapacitades?
dijous, 22 d’octubre del 2015
ENTRE NO CELEBRAR I NO RESPECTAR
El dia 12 d'Octubre passat es celebrava el Dia del Pilar, festa grossa a Saragossa i, per extensió, a tota la Comunitat Aragonesa. Però també a la resta d'Espanya.
La polèmica salta ja d'uns quants anys ençà, doncs alguns col·lectius que no tenen res a celebrar, treballen aquell dia com si fos un dia laborable qualsevol. Això si, respectant els qui volen fer festa.
Però enguany la gota que va fer vessar el got la va deixar cauee; Willy Toledo, un actor polèmic a més no poder, quines opinions són, si més no, causa de freqüents discussions.
I és que les seves constants sortides de to no deixen ningú undiferent.
La darrera la podiem llegir el passat dia 12 d'Octubre, a través del seu comprte de la xarxa social; Twitter, quines piulades eren reproduïdes per alguneas agències i mitjans digitals. En elles l'actor carregava grollerament no tan sols contra l'anomenad Dia de la Hispanitat (Recordem que es commemora el principi d'un genocidi del que, quan erem petits i estudiàvem Història d'Espanya, no ens en van parlar mai), fins a fer-ho contra la Verge del Pilar venerada, i molt, no només pels aragonesos, si no també per la Guàrdia Civil.
És nirmal, i en democràcia acceptat, que algú pugui voler treballar en festa tan assenyalada, més quan hi ha col·lectius als que, pecisament per motius del servei, els toca. Però en tot cas, cal respectar qui vulgui fer festa.
El que realment aquest actor no vol veure és que, ni la Verge del Pilar, ni molt menys els pobres aragonesos, no tenen cap culpa del que va passar a l'actual Iberoamèrica. I, per tant, són bén dignes de respecte.
La polèmica salta ja d'uns quants anys ençà, doncs alguns col·lectius que no tenen res a celebrar, treballen aquell dia com si fos un dia laborable qualsevol. Això si, respectant els qui volen fer festa.
Però enguany la gota que va fer vessar el got la va deixar cauee; Willy Toledo, un actor polèmic a més no poder, quines opinions són, si més no, causa de freqüents discussions.
I és que les seves constants sortides de to no deixen ningú undiferent.
La darrera la podiem llegir el passat dia 12 d'Octubre, a través del seu comprte de la xarxa social; Twitter, quines piulades eren reproduïdes per alguneas agències i mitjans digitals. En elles l'actor carregava grollerament no tan sols contra l'anomenad Dia de la Hispanitat (Recordem que es commemora el principi d'un genocidi del que, quan erem petits i estudiàvem Història d'Espanya, no ens en van parlar mai), fins a fer-ho contra la Verge del Pilar venerada, i molt, no només pels aragonesos, si no també per la Guàrdia Civil.
És nirmal, i en democràcia acceptat, que algú pugui voler treballar en festa tan assenyalada, més quan hi ha col·lectius als que, pecisament per motius del servei, els toca. Però en tot cas, cal respectar qui vulgui fer festa.
El que realment aquest actor no vol veure és que, ni la Verge del Pilar, ni molt menys els pobres aragonesos, no tenen cap culpa del que va passar a l'actual Iberoamèrica. I, per tant, són bén dignes de respecte.
dimecres, 14 d’octubre del 2015
PSEUDOCATALANITAT I HISTÒRIA
Fa poc tornava a llegir en un portal de notícies el fet que, no sé per quin motiu, hi ha qui s'entesta en atribuïr catalanitat a personatges de la Història que, ni de bon tros, havien nascut en terres catalanes, encara que, possiblement, haguéssin passat per elles.
Així, qui ha tingut aqueasta "lluminosa" idea,, no ha sdubtat en catalanitzar l'orígen de Cristòfor Colom qui, evidentment, era genovès, tsl i com es pot consultar a l'Arxiu Històric de la ciutat portuària italiana.
O el més gros encara, atribueixen catalanitat a Miguel de Cervantes, autor d'una de les obres capitals de la Literatura clàssica espanyola; "El Quixot". Resulta que el militar i novel·lista era natural de la llavors petita població, avui tan o més gran que la veina Girona; Alcalá de Henares, que es troba a la Comunitat de Madrid.
El fet del seu possible pas per Catalunya no pressuposa que, ni Colom ni Cervantes siguin catalans.
I és que no tenim cap necessitat de catalanitzar qui no va néixer en aquesta terra, més quan comptem amb escriptors de la talla de Ramón Llull, Mossèn Cinto Verdaguer, Salvador Espriu o Mercè Rodoreda; arquitectes, com Gaudí, Jujol, Puig i Cadafalch o Masó; compositors de l'alçada de Toldrà, Morera, Viladesau o Bardagí i pintors tan reconeguts com Dalí, Miró o Tàpias, només per citar algúns dels moltíssims que hi ha, i quina obra és bén representativa de Catalunya.
Així, qui ha tingut aqueasta "lluminosa" idea,, no ha sdubtat en catalanitzar l'orígen de Cristòfor Colom qui, evidentment, era genovès, tsl i com es pot consultar a l'Arxiu Històric de la ciutat portuària italiana.
O el més gros encara, atribueixen catalanitat a Miguel de Cervantes, autor d'una de les obres capitals de la Literatura clàssica espanyola; "El Quixot". Resulta que el militar i novel·lista era natural de la llavors petita població, avui tan o més gran que la veina Girona; Alcalá de Henares, que es troba a la Comunitat de Madrid.
El fet del seu possible pas per Catalunya no pressuposa que, ni Colom ni Cervantes siguin catalans.
I és que no tenim cap necessitat de catalanitzar qui no va néixer en aquesta terra, més quan comptem amb escriptors de la talla de Ramón Llull, Mossèn Cinto Verdaguer, Salvador Espriu o Mercè Rodoreda; arquitectes, com Gaudí, Jujol, Puig i Cadafalch o Masó; compositors de l'alçada de Toldrà, Morera, Viladesau o Bardagí i pintors tan reconeguts com Dalí, Miró o Tàpias, només per citar algúns dels moltíssims que hi ha, i quina obra és bén representativa de Catalunya.
dijous, 8 d’octubre del 2015
QUAN ALGUN FAMÓS OPINA
Durant aquesta època, que podriem anomenar; "entrecomicis", són moltes les veus que es pronuncien, no només sobre les passades Eleccions Autonòmiques de Catalunya, si no també sobre les futures Generals, que seran el 20 de Desembre, segons anunciava el President del Govern espanyol; Mariano Rajoy, en el decurs d'una entrevista.
Entre les opinions hem pogut escoltar les d'historiadors, politòlegs, sociòlegs, economistes, empresaris i també des de l'Esglesia Catòlica.
Però què passa quan algun artista, esportista o altra personatge famós opina sobre quelcom que és d'actualitat i toca tanta gent?.
Fa uns pocs dies un mitjà informatiu digital oferia la possibilitat de veure una entrevista que no sé quin cnal de televisió havia fet a Joan-Manuel Serrat.
En el decurs de la mateixa el pñeriodista preguntava al Noi del Poble Sec sobre la independència de Caalunya, a lo qual, el cantautor responia que no veia viable tal independència. A més, va admetre que la seva opinió no seria bén vista per tots aquells que sí que la volen.
Retrocedim uns quants anys, concretament, a 1968. El Concurs d'Eurovisió es va celebrar a Londres, per obra i gràcia de les "Puppets on a String" (Marionetes a la corda) que Sandie Shaw, "La Cantant dels Peus Descalços", va defensar magistralment a Viena.
Aquell any, Serrat va ser l'escollit per representar RTVE, a la capital de Regne Unit, amb el "La, la, la". Però ell va declinar fer-ho si no podia cantar-la en català en lloc d'en castellà. Aquesta opinió va vetar-lo durant molt de temps a Espanya.
La decissió de demanar cantar aquella cançó en català possiblement no va voler ser interpretada com un senyal de que, a Esànya, no només es parla castellà, si no altres llengües i que, possiblement, es podria fer com a Bèlgica, on cada any es presenta una cançó en una de les dues que hi són cooficials.
No seria també una cosa enriquidora que, ja que hi ha quatre llengües, cada any s'anés a Eurovisió amb una cançó en cada una de les llengües cooficials del pais?.
Entre les opinions hem pogut escoltar les d'historiadors, politòlegs, sociòlegs, economistes, empresaris i també des de l'Esglesia Catòlica.
Però què passa quan algun artista, esportista o altra personatge famós opina sobre quelcom que és d'actualitat i toca tanta gent?.
Fa uns pocs dies un mitjà informatiu digital oferia la possibilitat de veure una entrevista que no sé quin cnal de televisió havia fet a Joan-Manuel Serrat.
En el decurs de la mateixa el pñeriodista preguntava al Noi del Poble Sec sobre la independència de Caalunya, a lo qual, el cantautor responia que no veia viable tal independència. A més, va admetre que la seva opinió no seria bén vista per tots aquells que sí que la volen.
Retrocedim uns quants anys, concretament, a 1968. El Concurs d'Eurovisió es va celebrar a Londres, per obra i gràcia de les "Puppets on a String" (Marionetes a la corda) que Sandie Shaw, "La Cantant dels Peus Descalços", va defensar magistralment a Viena.
Aquell any, Serrat va ser l'escollit per representar RTVE, a la capital de Regne Unit, amb el "La, la, la". Però ell va declinar fer-ho si no podia cantar-la en català en lloc d'en castellà. Aquesta opinió va vetar-lo durant molt de temps a Espanya.
La decissió de demanar cantar aquella cançó en català possiblement no va voler ser interpretada com un senyal de que, a Esànya, no només es parla castellà, si no altres llengües i que, possiblement, es podria fer com a Bèlgica, on cada any es presenta una cançó en una de les dues que hi són cooficials.
No seria també una cosa enriquidora que, ja que hi ha quatre llengües, cada any s'anés a Eurovisió amb una cançó en cada una de les llengües cooficials del pais?.
dimecres, 30 de setembre del 2015
EL DE TOT, UNA MICA COMPLEIX 20 ANYS.
I és que l'any 1995, en que va començar el nostre programa, va ser proclamat per Nacions Unides com a Any Mundial en record de les víctimes de la II Guerra Mundial. Aquell any, el mateix organisme va considerar-lo Any de la Tolerància.
1995 també veia néixer "Windows 95", el nou sistema operatiu, llançat per Microsoft, que hauria de revolucionar per sempre el món de la informàtica.
"Tres" era el títol de l'àlbum que el cantant espanyol; Alejandro Sanz, treia al mercat.
Al cinema trionfaven pel·lícules; com ara; "Allibereu Willy II", "Aleerta Màxima", "Abans de l'alba", "Apolo XIII", "Batman Forever", "Kasper", "Jutge Dredd", "Sense and Sensibility", o "Seven"m, a nivell internacional.
Aquell any es va produïr una gran onada de calor a l'estiu. I, en el terreny polític, el diumenge, 19 de Nobembre, van tenir lloc les cinquenes Eleccions al Parlament dse Catalunya després de la recuperació de la Democràcia. Una vegada més; Jordi Pujol era escollit com a President de la Generalitat.
Com cvada any, l'any 1995 es va celebrar el Concurs d'Eurovisió, A ell, Espanya va presnetar-hi Anabel Conde, qui interpretava una cançó queduia com a títol; "Vuelve conmigo"
1995 també veia néixer "Windows 95", el nou sistema operatiu, llançat per Microsoft, que hauria de revolucionar per sempre el món de la informàtica.
"Tres" era el títol de l'àlbum que el cantant espanyol; Alejandro Sanz, treia al mercat.
Al cinema trionfaven pel·lícules; com ara; "Allibereu Willy II", "Aleerta Màxima", "Abans de l'alba", "Apolo XIII", "Batman Forever", "Kasper", "Jutge Dredd", "Sense and Sensibility", o "Seven"m, a nivell internacional.
Aquell any es va produïr una gran onada de calor a l'estiu. I, en el terreny polític, el diumenge, 19 de Nobembre, van tenir lloc les cinquenes Eleccions al Parlament dse Catalunya després de la recuperació de la Democràcia. Una vegada més; Jordi Pujol era escollit com a President de la Generalitat.
Com cvada any, l'any 1995 es va celebrar el Concurs d'Eurovisió, A ell, Espanya va presnetar-hi Anabel Conde, qui interpretava una cançó queduia com a títol; "Vuelve conmigo"
dimecres, 16 de setembre del 2015
QUÈ PASSARIA SI...
El dimarts, 15 de Setembre passat, Tordesillas,a Castella i Lleó, vivia una altra edició de l'anomenat "toro de la Vega". Es tracta d'una més de les moltes formes de torturar un pobre animal fins provocar-li la mort.
Enguany els ànims estaven tan caldejats que, fins i tot vam poder veure com un pobre reporter televisiu, quina intenció no era altra que fer unes entrevistes, va rebre un cop de pal, fruit de la ràbia d'algú a qui no sé si no li ageradava la barbàrie que allà s'estava fent o senzillament la presència d'un imparcial reporter.
El dimecres, dia 16, l'agència Europa Press reflectia la notícia d'una iniciativa que, segons sembla, ja s'ha presentat en alguna altra ocasió, de sustituïr la cruel matança del toro per quelcom tan inofensiu com un festival de música que, segons vaig poder intuïr, potenciaria la riquwesa artística i cultural que la població castellano-lleonesa té.
En la mateixa nota de peremsa, la portaveu del grup que proposa aquesta alternativa afirma que seria millor que aquella vila fós coneguda pel Festival i els trets culturals que pels aldarulls que cada any provoca l'acte de matonisme que ara mateix es fa cada setembre.
Són d'elogiar propostes com aquesta. Però també és d'esperar que, des d'aquella població, s'avinguin a canviar quelcom tan anacrònic per altres propostes, més d'acord amb la societat del segle XXI .
Enguany els ànims estaven tan caldejats que, fins i tot vam poder veure com un pobre reporter televisiu, quina intenció no era altra que fer unes entrevistes, va rebre un cop de pal, fruit de la ràbia d'algú a qui no sé si no li ageradava la barbàrie que allà s'estava fent o senzillament la presència d'un imparcial reporter.
El dimecres, dia 16, l'agència Europa Press reflectia la notícia d'una iniciativa que, segons sembla, ja s'ha presentat en alguna altra ocasió, de sustituïr la cruel matança del toro per quelcom tan inofensiu com un festival de música que, segons vaig poder intuïr, potenciaria la riquwesa artística i cultural que la població castellano-lleonesa té.
En la mateixa nota de peremsa, la portaveu del grup que proposa aquesta alternativa afirma que seria millor que aquella vila fós coneguda pel Festival i els trets culturals que pels aldarulls que cada any provoca l'acte de matonisme que ara mateix es fa cada setembre.
Són d'elogiar propostes com aquesta. Però també és d'esperar que, des d'aquella població, s'avinguin a canviar quelcom tan anacrònic per altres propostes, més d'acord amb la societat del segle XXI .
divendres, 11 de setembre del 2015
ENTRE EL QUE ÉS CORRECTE I EL QUE NO
Amb motiu de la Diada de Catalunya, li van plourre a TV3 crítiques de tots cantons, fins el punt que un mitjà digital ja la qualificava de "TeleMas". Tot per que el dia 11 de Sewtembre a la tarda, el mitjà televisiu públic de Catalunya va fer una cobertura molt àmplia de la manifestació que es va dur a terme a la Meridiana una transmissió que, donat que la marxa va tenir lloc el primer dia de la campanya electoral per les Autonòmiques del 27S, va ser qualificada d'"acte de campanya", per part de la Junta Electoral Central, que va permetre la retransmissió, però a condició de que es dediqués un temps proporcional a les formacions que no la secundàven.
Paral·lelament a això, que va ser totalment puntul, dia si dia no, per no dir que cada dia a totes hores, les television privades a nivell de tot el territori espanyol, a la que ara s'ha afegit TVE, que és pública, bombardejen l'audiència amb el circ mediàtic en el que s'ha convertit la pena de presó a que ha estat condemnada la "tonadillera"; Isabel Pantoja, pena de presó de la que, ho volguem o no, se'ns donen tota mena de detalls, com si realment estiguéssin sotmetent la cantant a un "gran germà" nacional.
I és que, en ocasions, es critica moltíssim una cosa tan puntual com la Diada Nacional de Catalunya, mentre que es fan els ulls massa grossos a una aberració com el bombardeig mediàtic sobre un tema que, en altres paisos, és, no ja "tabú", si no que les mateixes Lleis restringixen la informació a quan un famós entra a presó, normalment sense imatges, i quan en surt, tot sens més detalls.
El cert és que, entre el que és correcte i el que no, hi ha una finíssima linia vermella que, a vista del que passa actualment, costa molt poc de travessar.
Paral·lelament a això, que va ser totalment puntul, dia si dia no, per no dir que cada dia a totes hores, les television privades a nivell de tot el territori espanyol, a la que ara s'ha afegit TVE, que és pública, bombardejen l'audiència amb el circ mediàtic en el que s'ha convertit la pena de presó a que ha estat condemnada la "tonadillera"; Isabel Pantoja, pena de presó de la que, ho volguem o no, se'ns donen tota mena de detalls, com si realment estiguéssin sotmetent la cantant a un "gran germà" nacional.
I és que, en ocasions, es critica moltíssim una cosa tan puntual com la Diada Nacional de Catalunya, mentre que es fan els ulls massa grossos a una aberració com el bombardeig mediàtic sobre un tema que, en altres paisos, és, no ja "tabú", si no que les mateixes Lleis restringixen la informació a quan un famós entra a presó, normalment sense imatges, i quan en surt, tot sens més detalls.
El cert és que, entre el que és correcte i el que no, hi ha una finíssima linia vermella que, a vista del que passa actualment, costa molt poc de travessar.
dimarts, 1 de setembre del 2015
ENTRE LA LLIBERTAT I EL LLIBERTINATGE
La nit de l'1 al 2 de Setembre, tot fent una cerca a Internet, vaig topar-me amb la trista notícia que explicava els motius pels quals un metge resident, un "pasante", cm a Mèxic se'ls anomena, ha estat inhabilitat
Sembla ser que, després d'haver aprovat l'exàmen del MIR del seu pais, aquest recent llicenciat en Medicina va ser destinat a l'Ambulatori de Cerritos, un petit poblet de emuntanya, per que fés part de la seva residència.
El cert és que el protagonista de tan trista història no va tenir altre acudit que començar a criticar i burlar-se, mitjançant la xarxa social; "Twuitter", dels habitants de la població, més concretament dels nens i les dones embarassades.
L'assumpte, però, ja ha arribat a oïdes de les autoritats sanitàries del pais que, sense que els tremoléssin les mans, han procedit a inhabilitar el resident.
A més, la xarxa social va començar a bvullir amb comentaris dels usuaris que, si bé són molt respectuosos, li diuen clarament a aquest metge que més hauria valgut que hagués deixat la seva plaça a la Universitat per una altra persona amb autèntica vocació. Òbviament, el seu compte a Twitter ja ha estat eliminat de la xarxa.
En ocasions ha sorgit el debat sobre la llibertat d'expressió a les xarxes socials. Aquesta ha d'existir, sempre i quan no comporti maltrctaments, insults o menysteniments per altres persones o col·lectius.
El cas és que notícies com aquesta són molt tristes i ens donen una idea del fet que hi ha qui no sap distingir la linia vermella que hi ha entre el respecte i el menysteniment. Caldrà, en un futur, haver de passar un exàmen per tenir compte a les xarxes socials?.
Sembla ser que, després d'haver aprovat l'exàmen del MIR del seu pais, aquest recent llicenciat en Medicina va ser destinat a l'Ambulatori de Cerritos, un petit poblet de emuntanya, per que fés part de la seva residència.
El cert és que el protagonista de tan trista història no va tenir altre acudit que començar a criticar i burlar-se, mitjançant la xarxa social; "Twuitter", dels habitants de la població, més concretament dels nens i les dones embarassades.
L'assumpte, però, ja ha arribat a oïdes de les autoritats sanitàries del pais que, sense que els tremoléssin les mans, han procedit a inhabilitar el resident.
A més, la xarxa social va començar a bvullir amb comentaris dels usuaris que, si bé són molt respectuosos, li diuen clarament a aquest metge que més hauria valgut que hagués deixat la seva plaça a la Universitat per una altra persona amb autèntica vocació. Òbviament, el seu compte a Twitter ja ha estat eliminat de la xarxa.
En ocasions ha sorgit el debat sobre la llibertat d'expressió a les xarxes socials. Aquesta ha d'existir, sempre i quan no comporti maltrctaments, insults o menysteniments per altres persones o col·lectius.
El cas és que notícies com aquesta són molt tristes i ens donen una idea del fet que hi ha qui no sap distingir la linia vermella que hi ha entre el respecte i el menysteniment. Caldrà, en un futur, haver de passar un exàmen per tenir compte a les xarxes socials?.
dijous, 27 d’agost del 2015
TRADUÏNT L'INTRADUÏBLE
Tots hem escoltat cançons en la seva versió original. De bén segur que hem llegit algun llibre en francès o anglès i, ara, amb la TDT que ho permet, ens hem posat a veure pel·lícules en la seva versió original uns treballs que, quan es tradueixen, poden canviatr completament de sentit.
Així, qui no recorda la cançó alemanya del concurs d'Eurovosió de 1978 que, en aquella llengua, era una alegre polka?. Però quan va arribar la versió en castellá que, per cert, apareuixia en el primer àlbum que va enregistrar un llavors joveníssim Iván, un cantant de la Comunitat de Madrid, l'esmentada cançó era tan trista que, fins i tot el títol; "Sin amor" ja ens donava una idea força clara del que l'adaptració de la lletra ens deparava.
El dijous, 27 d'Agost passat, al vespre, Europa Press es feia ressò d'una infornmació en que es feia referència a les declaracions de qui fora en altres temps Portaveu del Govern de la Generalitat; Francesc Homs.
A l'annex on es poden inserir comentaris a la notícia, un dels lectors es referia al polític tot maltraduïnt el seu nom per "Paco Hombre" o "Poco hombre".
Aquesta "perla" lingüística és el resultat d'una inventiva, no exempta del caràcter burlesc que, de bén segur, el lector volia donar al seu comentari. El cert, però, és que, en lloc de fer riure, fa més aviat plorar.
I és que els nom,s i cognoms, generalment són intraduïbles. O, si tenen traducció, possiblement sigui millor deixar-los tal com sonen en la seva versió original, no sigui que ens piquem els dits.
Així, qui no recorda la cançó alemanya del concurs d'Eurovosió de 1978 que, en aquella llengua, era una alegre polka?. Però quan va arribar la versió en castellá que, per cert, apareuixia en el primer àlbum que va enregistrar un llavors joveníssim Iván, un cantant de la Comunitat de Madrid, l'esmentada cançó era tan trista que, fins i tot el títol; "Sin amor" ja ens donava una idea força clara del que l'adaptració de la lletra ens deparava.
El dijous, 27 d'Agost passat, al vespre, Europa Press es feia ressò d'una infornmació en que es feia referència a les declaracions de qui fora en altres temps Portaveu del Govern de la Generalitat; Francesc Homs.
A l'annex on es poden inserir comentaris a la notícia, un dels lectors es referia al polític tot maltraduïnt el seu nom per "Paco Hombre" o "Poco hombre".
Aquesta "perla" lingüística és el resultat d'una inventiva, no exempta del caràcter burlesc que, de bén segur, el lector volia donar al seu comentari. El cert, però, és que, en lloc de fer riure, fa més aviat plorar.
I és que els nom,s i cognoms, generalment són intraduïbles. O, si tenen traducció, possiblement sigui millor deixar-los tal com sonen en la seva versió original, no sigui que ens piquem els dits.
divendres, 21 d’agost del 2015
LA CULTURA NO ÉS POLITITZABLE
A mitjans d'Agost, la ciutat castellonenca de Benicàssim celebra un festival que, amb el nom de "Rototom sunsplash", erstà dedicat per complet a la música reggae, un estil popularitzat a la seggona meitat de la dècada dels 70 del passat segle XX pel músic jamaicà; Bob Marley.
Però el Rototom no hauria sigut si no un més dels moltíssims festivals musicals que, estiu rera estiu, esquitxen tota la geografia espanyola amb diferents propostes si no fos per que, en un nprincipi, la organització pressionada per grups anti-semites, va exigir a un artista; de pseudònim,; Matisyahu, i de religió jueva, a posicionar-se sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Convretament li demanaven que; o bé escrivís una nota, o bé enregistrés un vídeo sobre el tema, fet que l'artista va declinar, i que va suposar la cancel·lació del concert.
Però el dimecres, 20 d'agost, els organitzadors van disculpar-se públicament, convidant novament Matisyahu a participar en el certàmen. Així, el dissabtte 22, a les 12 de la nit, el músic notrd-americà oferia el seu concert.
Però la polèmica no s'ha acabat aqui. "La Gossa Sorda" és una banda de reggae en català que,segons una nota de premsa que feien pública el divendresm, dia 21 d'aost, van amenaçar amb la cancel·lació del concert si Matisyahu actuava al Rototom una cancel·lació que es va fer efectiva, doncs l'artista dels Estats Units acceptava actuar al certàmen.
De fet, el que seria ideal és que Israel i Palestina convivíssin en pau i armonia, i que no hagués d'haver-hio cap mena d'"apartheid", ni en aquelles terres, ni tampoc en un senzill festival de música on els artistres i bandes que hi actuen senzillament presenten el seu treball, i els seguidors tenen una oportunitat, en algunes ocasions, única, de poder veure de bén a prop els seus ídols. Tot aixcò està per sobre de religions i ideologies. O hauria d'estar-ho, per anar bé.
Però el Rototom no hauria sigut si no un més dels moltíssims festivals musicals que, estiu rera estiu, esquitxen tota la geografia espanyola amb diferents propostes si no fos per que, en un nprincipi, la organització pressionada per grups anti-semites, va exigir a un artista; de pseudònim,; Matisyahu, i de religió jueva, a posicionar-se sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Convretament li demanaven que; o bé escrivís una nota, o bé enregistrés un vídeo sobre el tema, fet que l'artista va declinar, i que va suposar la cancel·lació del concert.
Però el dimecres, 20 d'agost, els organitzadors van disculpar-se públicament, convidant novament Matisyahu a participar en el certàmen. Així, el dissabtte 22, a les 12 de la nit, el músic notrd-americà oferia el seu concert.
Però la polèmica no s'ha acabat aqui. "La Gossa Sorda" és una banda de reggae en català que,segons una nota de premsa que feien pública el divendresm, dia 21 d'aost, van amenaçar amb la cancel·lació del concert si Matisyahu actuava al Rototom una cancel·lació que es va fer efectiva, doncs l'artista dels Estats Units acceptava actuar al certàmen.
De fet, el que seria ideal és que Israel i Palestina convivíssin en pau i armonia, i que no hagués d'haver-hio cap mena d'"apartheid", ni en aquelles terres, ni tampoc en un senzill festival de música on els artistres i bandes que hi actuen senzillament presenten el seu treball, i els seguidors tenen una oportunitat, en algunes ocasions, única, de poder veure de bén a prop els seus ídols. Tot aixcò està per sobre de religions i ideologies. O hauria d'estar-ho, per anar bé.
dilluns, 17 d’agost del 2015
APROVANT LA TORTURA
El dia 16 d'Agost, es feien públiques les declaracions a la Premsa, realitzades per un empresari taurí, que té la concessió de diverses de les places de braus de tot el territori espanyol. En elles, l'empresari afirmava, per una banda, que als antitaurins els causa "al·lèrgia" tot allò que soni a Espanya, cosa que no és certa. Però, d'altrta banda, el magnat va caure en l'error de que el que és dolent per els menors és el col·lectiu LGBTI.
En èpoques passades, l'assistència a les curses de braus estava completament prohoibida als menors d'edat, cosa que avui no és així, però hauria de ser-ho. I, per tant, la llavors única TVE, que de tant en tant en transmetia alguna, les hi posava un "rombe" lo qual significava que no ho podien veure menors de 14 anys (Dos rombes significava que no podien veure el programa els menors de 18, si la memòria no em falla).
Possiblement aquest empresari taurí, entestat en que els menors puguin veure tanta barbàrie, no sap, o no vol saber, que hi ha col·lectius que no maltracten animals i, per tant, no són perjudicials.
Dissortadament, a Catalunya hi ha encara els "corebous". O, com veiem també el diumenge, 16 d'Agost, una estranya "empaitada d'ànecs", que es fa a Roses, tot i que es vol convocar un rferèndum, donat que hi ha gent que s'hi oposa. El fet que a algú no agradi això, no vol dir que aquesta persona renegui de Catalunya, de la mateixa manera que, i segurament que l'empresari no ho sap, o no vol sabert-ho, que hi ha gent que estàn en contra dels toros (No és cultura, ni festa ni res que s'hi assembli), però que se senten profundament espanyols, doncs Espanya no són només els toros.
I parlant del col·lectiu LGBTI. Quina culpa hi té el pobre i ja desaparegut cofundador d'Apple; Steve Jobs, per que el senyor Putin hagi fet desmuntar el monument que hi havia a Sant Peterdburg, de que l grerent actual de la companyia de la poma sigui gai.
O, anant més lluny. Què faria aquest empresari si, casualment, un fill li sortís homosexual?. Espero que no faria ni com els de l'autoproclamat "estat islàmic", llençant-lo al buit, ni tampoc com el protagonista d'una de les escenes de la peñl·lícula; "40 años sin sexo", que s'engega un tret.
Recordem que estem en el segle XXI, i en democràcia, on no val considerar cultura la tortura, però si acceptar les persones tal com són, sobre tot per que elles són respsctuoses amb tothom i amb tot.
En èpoques passades, l'assistència a les curses de braus estava completament prohoibida als menors d'edat, cosa que avui no és així, però hauria de ser-ho. I, per tant, la llavors única TVE, que de tant en tant en transmetia alguna, les hi posava un "rombe" lo qual significava que no ho podien veure menors de 14 anys (Dos rombes significava que no podien veure el programa els menors de 18, si la memòria no em falla).
Possiblement aquest empresari taurí, entestat en que els menors puguin veure tanta barbàrie, no sap, o no vol saber, que hi ha col·lectius que no maltracten animals i, per tant, no són perjudicials.
Dissortadament, a Catalunya hi ha encara els "corebous". O, com veiem també el diumenge, 16 d'Agost, una estranya "empaitada d'ànecs", que es fa a Roses, tot i que es vol convocar un rferèndum, donat que hi ha gent que s'hi oposa. El fet que a algú no agradi això, no vol dir que aquesta persona renegui de Catalunya, de la mateixa manera que, i segurament que l'empresari no ho sap, o no vol sabert-ho, que hi ha gent que estàn en contra dels toros (No és cultura, ni festa ni res que s'hi assembli), però que se senten profundament espanyols, doncs Espanya no són només els toros.
I parlant del col·lectiu LGBTI. Quina culpa hi té el pobre i ja desaparegut cofundador d'Apple; Steve Jobs, per que el senyor Putin hagi fet desmuntar el monument que hi havia a Sant Peterdburg, de que l grerent actual de la companyia de la poma sigui gai.
O, anant més lluny. Què faria aquest empresari si, casualment, un fill li sortís homosexual?. Espero que no faria ni com els de l'autoproclamat "estat islàmic", llençant-lo al buit, ni tampoc com el protagonista d'una de les escenes de la peñl·lícula; "40 años sin sexo", que s'engega un tret.
Recordem que estem en el segle XXI, i en democràcia, on no val considerar cultura la tortura, però si acceptar les persones tal com són, sobre tot per que elles són respsctuoses amb tothom i amb tot.
dimarts, 11 d’agost del 2015
PER LES COSES BONES I DOLENTES
A principis del mes d'Agost, una platforma informativa en linia, que acusava TV3 de servir d'"estora" a Artur Mas, criticava el fet que el canal autonòmic català anunciés que qui pressumptament havia provocat el virulentíssim incendi d'Òdena mentre treballava amb una trituradora de palla, era de nacionalitat "espanyola", un anunci que, segurament, la presentadora no va fer de manera gratuïta, si no basant-se, de bén segur, en alguna nota de premsa de la Policia, un Cos que, en les seves comunicacions, no distingeix mai si una persona és de tal o qual Comunitat Autònoma, si no "de tal o qual nacionalitat", atès que és el que figura en els documents identificatius que la mateixa Policia demana per tl d'identificar les persones.
A tal efecte, la plataforma, i cito textualment, deia; "Per les coses bones; catalans, i per les dolentes, espanyols", com si es referíssin al fet que TV3 fos discriminatòria a l'hora de donar les notícies.
A tots ens agrada que, si bé formen part de la Selecció Espanyola, esportistes de la nostra Comunitat obtinguin bons resultats, ja siguin gols per a la Selecció, medalles olímpiques o Campionats d'Europa o del Món. I, evidentment que les televisions i ràdios públiques de cada Comunitat que en tingui, ho ressalten, si així passa.
Per tant, no és tan "dolent" que TV3 parli d'"esportistes catalans" que han obtingut algun trionf, per que també n'hi ha d'andalusos, gallecs, madrilenys, balears, canaris, bascos, de La Rioja, navarresos, valencians, asturians, càntabres o aragonesos que poden, en algún moment, obtenir alguna fita esportiva, tot i militar a la Selecció Espanyola. I, si aquestes Comunitats gaudeixen de ràdios i teles pròpies, aquestes ho anuncien.
A tal efecte, la plataforma, i cito textualment, deia; "Per les coses bones; catalans, i per les dolentes, espanyols", com si es referíssin al fet que TV3 fos discriminatòria a l'hora de donar les notícies.
A tots ens agrada que, si bé formen part de la Selecció Espanyola, esportistes de la nostra Comunitat obtinguin bons resultats, ja siguin gols per a la Selecció, medalles olímpiques o Campionats d'Europa o del Món. I, evidentment que les televisions i ràdios públiques de cada Comunitat que en tingui, ho ressalten, si així passa.
Per tant, no és tan "dolent" que TV3 parli d'"esportistes catalans" que han obtingut algun trionf, per que també n'hi ha d'andalusos, gallecs, madrilenys, balears, canaris, bascos, de La Rioja, navarresos, valencians, asturians, càntabres o aragonesos que poden, en algún moment, obtenir alguna fita esportiva, tot i militar a la Selecció Espanyola. I, si aquestes Comunitats gaudeixen de ràdios i teles pròpies, aquestes ho anuncien.
dimecres, 5 d’agost del 2015
BEGUDA-ALIMENT O BEGUDA-FAKE?
Darrerament han fet la seva aparició diverses begudes que, sota diferens marques molt suggerents, recolzads per agressives campanyes publicitàries, han promès "alt valor energitzant". El cert, però, és que no són gaire recomanables aquests brevatges, doncs sembla que contenen substàncies no gaire saludables, segons estudis que han aparegut. Tot i així, als supermercats podem veure piles de llaunes d'aquests líquids.
Sota el títol de "Soylent Green" hi ha una pel·lícula de ciència-ficció (O, tal volta caldria anomenar-la de "desastre-ficció"?), en la que s'explica la història d'una societat en la que els únics "aliments legals", per així anomenar-los, eren els de la marca "Soylent"; una espècie de petits panets i una mena de pastilles de color verd oliva, quedant els aliments naturals totalment fora de la dieta d'aquella societat.
Doncs sembla que la marca ha fet el salt del cel·luloide a la realitat ja que, segons un portal de notícies tecnològiques, aquesta marca, qe a Europa sembla que es diu; "Joylent", estranya coïncidència, ha elaborat una beguda "alimentària" que sembla que ja es ven en alguns centres comercials.
Per les fotografies i vídeo que acompanyen la notícia, es desprèn que la beguda sembla, més aviat, llet, donat el seu color blanc. A més, segons fonts de l'empresa elaboradora i distribuïdora, consultades pel portal de notícies, aquest brevatge es pot considerar gairebé "màgic", doncs conté, sempre segons la pàgina web de l'empresa elaboradora, tots els nutrients que el cos necessita.
Estan sortint al mercat multitud de productes "màgics" per alimentar-se. Però allà on hi hagi verdures, fruites, peix i demés aliments naturals, que es retirin totes les ^pocions màgiques" del mercat, no sigui que es tracti d'autèntics "fakes".
Sota el títol de "Soylent Green" hi ha una pel·lícula de ciència-ficció (O, tal volta caldria anomenar-la de "desastre-ficció"?), en la que s'explica la història d'una societat en la que els únics "aliments legals", per així anomenar-los, eren els de la marca "Soylent"; una espècie de petits panets i una mena de pastilles de color verd oliva, quedant els aliments naturals totalment fora de la dieta d'aquella societat.
Doncs sembla que la marca ha fet el salt del cel·luloide a la realitat ja que, segons un portal de notícies tecnològiques, aquesta marca, qe a Europa sembla que es diu; "Joylent", estranya coïncidència, ha elaborat una beguda "alimentària" que sembla que ja es ven en alguns centres comercials.
Per les fotografies i vídeo que acompanyen la notícia, es desprèn que la beguda sembla, més aviat, llet, donat el seu color blanc. A més, segons fonts de l'empresa elaboradora i distribuïdora, consultades pel portal de notícies, aquest brevatge es pot considerar gairebé "màgic", doncs conté, sempre segons la pàgina web de l'empresa elaboradora, tots els nutrients que el cos necessita.
Estan sortint al mercat multitud de productes "màgics" per alimentar-se. Però allà on hi hagi verdures, fruites, peix i demés aliments naturals, que es retirin totes les ^pocions màgiques" del mercat, no sigui que es tracti d'autèntics "fakes".
dijous, 30 de juliol del 2015
BAIXADES DE CAVALL
El dimecres, 29 de Juliol passat, el Jaen, equip que milita a l Segona Divisió B de la Lliga espanyola de Futbol, presentava un nou fitxatge.
Procedent de la veina Portugal, on també jugava en un equip de Seggona Divisió, Nuno Silva-així es diu l'esportista-va presentar-se a la roda de premsa amb una samarreta que no era, precisament, la de l'equip on ara jugara, si no que en duia una amb la foto-en rigorós blanc i negre-de l'ex-dictador; Franco.
Sembla que, en determinades ocaisons, arriben al nostre pais persones que desconeixen per complet la Història, tal i com reconeixia el mateix jugador qui, evidentment, va duisculpar-se per la patinada que havia comès, tot argumentant, precisamewnt, el desconeixement de la Història recent d'Espanya i el fet que la imatge d'aquell personatge podia ferir la sensibilitat d'alguns.
No és aquesta l única "baixada de cavall" que es fa, referrent a Espanya, doncs ja fa uns quants anys, a Austràlia, i amb motiu de la victòria espanyola a la Copa Davis de tennis, qui havia de posar-o interpretar en directe, no ho recordo bé-l'Himne espanyol, va equivocar-se, segurament amb desconeixement-o no-del fet que allò que va tocar ja no era l'Himne oficial del pais. I és que, en lloc de l'Himne oficial actual, no va tenir altre acudit que posar-o tocar-l'anomenat; "Himne de Riego" (Que era el de la II República), lo qual va causar un petit problema.
I és que de patinades, en trobem tot sovint, algunes més greus que d'altres, com per exemple la que hi ha a l'aplicatiu d'instal·lació d'un programa informàtic, en el que es consideren les Illes Canàries com un pais independent. Tal aplicatiu està en anglès i sorprèn el fet que es consideri l'arxipèlag com un pais independent.
Més o menys grosses, les "baixades de cavall", "patinades" o com volguem anomenar-les tmbé tenen el seu punt de gràcia, doncs també contribueixn a alegrar-nos una mica la vida. Això si, sempre que no fereixin susceptibilitats!
Procedent de la veina Portugal, on també jugava en un equip de Seggona Divisió, Nuno Silva-així es diu l'esportista-va presentar-se a la roda de premsa amb una samarreta que no era, precisament, la de l'equip on ara jugara, si no que en duia una amb la foto-en rigorós blanc i negre-de l'ex-dictador; Franco.
Sembla que, en determinades ocaisons, arriben al nostre pais persones que desconeixen per complet la Història, tal i com reconeixia el mateix jugador qui, evidentment, va duisculpar-se per la patinada que havia comès, tot argumentant, precisamewnt, el desconeixement de la Història recent d'Espanya i el fet que la imatge d'aquell personatge podia ferir la sensibilitat d'alguns.
No és aquesta l única "baixada de cavall" que es fa, referrent a Espanya, doncs ja fa uns quants anys, a Austràlia, i amb motiu de la victòria espanyola a la Copa Davis de tennis, qui havia de posar-o interpretar en directe, no ho recordo bé-l'Himne espanyol, va equivocar-se, segurament amb desconeixement-o no-del fet que allò que va tocar ja no era l'Himne oficial del pais. I és que, en lloc de l'Himne oficial actual, no va tenir altre acudit que posar-o tocar-l'anomenat; "Himne de Riego" (Que era el de la II República), lo qual va causar un petit problema.
I és que de patinades, en trobem tot sovint, algunes més greus que d'altres, com per exemple la que hi ha a l'aplicatiu d'instal·lació d'un programa informàtic, en el que es consideren les Illes Canàries com un pais independent. Tal aplicatiu està en anglès i sorprèn el fet que es consideri l'arxipèlag com un pais independent.
Més o menys grosses, les "baixades de cavall", "patinades" o com volguem anomenar-les tmbé tenen el seu punt de gràcia, doncs també contribueixn a alegrar-nos una mica la vida. Això si, sempre que no fereixin susceptibilitats!
dilluns, 20 de juliol del 2015
QUAN ENS CONFONEN
Internet, la Xarxa, podriem considerar-la d'alguna manera un compendi de tota mena d'informació.
Allà, i a cop de clic, podem trobar de tot, o quàsi de tot; des de notícies de darrera hora fins a diccionaris, que ens treuen de dubtes sobre què significa tal o qual paraula. O també un traductor universal. I mapes, que ens permeten geolocalitzar i, fins i tot, veure des de la comoditat del nostre seient, gairebé qualsevol indret del Món.
Però Internet també compta amb mitges veritats...O mentides d'aquelles que qualsevol pot comprovar de primera ma.
El deiumenge, dia 19 de Juliol, un servei de notícies publicava el que, segons el mateix servei podrein ser els "cinc benerficis" (No provats, lògicament) de fumar.
Concretament el servei de notícies feia referència al fet que fumar protegeix contra el desgast de les articulacions i, en conseqüència, s'allumnya la possibilitat d'implantar pròtesis. No és cert, doncs a gent que ha fumat molt, també els n'han hagut d'impklantar.
També feia referència a que el tabac allunya el Pàrkinson. El cert és que hi ha hagut gent molt fumadora que, efectivament, han acabat fent la síndrome de Pàrkinson.
El tercer dels "beneficis" es referia a que fumar protegeix els que han tingut un problema cardiac. Doncs per alguna raó els cardiòlegs recomanen a qui ha tingut un problema de cor que deixi el tabac, si no vol tornar-hi, lo qual tira per terra el suposat "benefici".
El quart feia referència a que "treu les ganes de menjar". El que en realitat fa la més legal de les drogues dures és crear un estat de dependència, estrés i ansietat. Per matar la gana, el més saludable és beure aigua.
Pel que fa el darrer dels "beneficis", el servei de notícies feia referència a que fumar "potencia" l'acció de determinats medicaments. És mentida, doncs en moltes ocasions, els metges recomanen no fumar als pacients mentre prenguin determinada medicació.
L'article té moltes similituds amb un consell que, durant els anys 20 del paxssart segle XX, van donar les "majors" del tabac a les dones, en el sentit que fuméssin per no engreixar-se.
Això converteix l'article en un immens "fake", maquinat per les mateixes "majors" del sector, per tal de combatre, d'alguna manera, totes les accions que es duen a terme per tal d'erradicar l'hàbit tabàquic i, en conseqüència, potenciar una vida més saludable.
Allà, i a cop de clic, podem trobar de tot, o quàsi de tot; des de notícies de darrera hora fins a diccionaris, que ens treuen de dubtes sobre què significa tal o qual paraula. O també un traductor universal. I mapes, que ens permeten geolocalitzar i, fins i tot, veure des de la comoditat del nostre seient, gairebé qualsevol indret del Món.
Però Internet també compta amb mitges veritats...O mentides d'aquelles que qualsevol pot comprovar de primera ma.
El deiumenge, dia 19 de Juliol, un servei de notícies publicava el que, segons el mateix servei podrein ser els "cinc benerficis" (No provats, lògicament) de fumar.
Concretament el servei de notícies feia referència al fet que fumar protegeix contra el desgast de les articulacions i, en conseqüència, s'allumnya la possibilitat d'implantar pròtesis. No és cert, doncs a gent que ha fumat molt, també els n'han hagut d'impklantar.
També feia referència a que el tabac allunya el Pàrkinson. El cert és que hi ha hagut gent molt fumadora que, efectivament, han acabat fent la síndrome de Pàrkinson.
El tercer dels "beneficis" es referia a que fumar protegeix els que han tingut un problema cardiac. Doncs per alguna raó els cardiòlegs recomanen a qui ha tingut un problema de cor que deixi el tabac, si no vol tornar-hi, lo qual tira per terra el suposat "benefici".
El quart feia referència a que "treu les ganes de menjar". El que en realitat fa la més legal de les drogues dures és crear un estat de dependència, estrés i ansietat. Per matar la gana, el més saludable és beure aigua.
Pel que fa el darrer dels "beneficis", el servei de notícies feia referència a que fumar "potencia" l'acció de determinats medicaments. És mentida, doncs en moltes ocasions, els metges recomanen no fumar als pacients mentre prenguin determinada medicació.
L'article té moltes similituds amb un consell que, durant els anys 20 del paxssart segle XX, van donar les "majors" del tabac a les dones, en el sentit que fuméssin per no engreixar-se.
Això converteix l'article en un immens "fake", maquinat per les mateixes "majors" del sector, per tal de combatre, d'alguna manera, totes les accions que es duen a terme per tal d'erradicar l'hàbit tabàquic i, en conseqüència, potenciar una vida més saludable.
dilluns, 6 de juliol del 2015
SEPARATS PER UNA FINA LINIA
A primcipis de Juliol ens arribava la notícia de que la UEFA sancionava el Barça per la exhibició d'estelades, pancartes i crits d'indpendència a la Final de la Champions, que el club culé va disputar a la capital alemanya, i que el va enfrontar a la Juventyus de Torí.
Segons ha transcendit, la sanció podria consistir en el tancamernt de part delñ Camp Nou en alguns partits de la propera edició de la Champios en la que els blau-granes, en qualitat de campions de la Lliga 2014-2015, participaran de nou.
El binomi esport-política és, en certa manera, quelcopm constant en aquest món tan donat a una excessiva magnificació de les coses. Tan és així que no cal que s'exhibeixin estelades, pancartes o crits d'independència ni que es xiuli l'himne espanyol, cosa que no tan sopls ha passat a les Finals de la Copa del Rei, si no en encontres ibnternacionals de "La Roja" disputats fora del territori espanyol.
Si de politització del futbol hem de parlar, què hi pinta el nom de Qatar, pais àrab on no es respectern els Drets Humans, a les samarretes del Barça?. O, anant més lluny, la majoria dels grans equiops de peu-pilota estàn configurats a cop de talonari, amb jugadors que, ni de bon tros, deuen sentir els colors que defensen. Però si els astronòmics sous que cobren.
Arribats a aquest punt, no se saop si val la pena considerar català el Barça (Més que un club), gaidebé una màquina de fitxar jugadors estrangers, igual que altres clubs grans. I, si això no és polititzar el futbol, que vingui algu de la UEFA i ens ho expliqui.
Segons ha transcendit, la sanció podria consistir en el tancamernt de part delñ Camp Nou en alguns partits de la propera edició de la Champios en la que els blau-granes, en qualitat de campions de la Lliga 2014-2015, participaran de nou.
El binomi esport-política és, en certa manera, quelcopm constant en aquest món tan donat a una excessiva magnificació de les coses. Tan és així que no cal que s'exhibeixin estelades, pancartes o crits d'independència ni que es xiuli l'himne espanyol, cosa que no tan sopls ha passat a les Finals de la Copa del Rei, si no en encontres ibnternacionals de "La Roja" disputats fora del territori espanyol.
Si de politització del futbol hem de parlar, què hi pinta el nom de Qatar, pais àrab on no es respectern els Drets Humans, a les samarretes del Barça?. O, anant més lluny, la majoria dels grans equiops de peu-pilota estàn configurats a cop de talonari, amb jugadors que, ni de bon tros, deuen sentir els colors que defensen. Però si els astronòmics sous que cobren.
Arribats a aquest punt, no se saop si val la pena considerar català el Barça (Més que un club), gaidebé una màquina de fitxar jugadors estrangers, igual que altres clubs grans. I, si això no és polititzar el futbol, que vingui algu de la UEFA i ens ho expliqui.
dimarts, 30 de juny del 2015
QUAN ES CONFONEN ELS TERMES
La darrera setmana de Juny passat, mentre a tot el Món s celebrava la setmana de l'Orgull de la comunitat LGBTI que, als Estats Units, va agafar un caràcter més marcat, degut a la sentència sense precedents en aquelles contrtades, dictada pel Tribunal Suprem del pais, que legalitzava el matrimoni homosexual a tot el territori nord-americà, podiem llegir en una plataforma de notícies en linia el fet que un capellà de comunitat andalusa afirmava ser capaç de "curar" la homosexualitat.
Segons publicava el portal informatiu, a la web de la parròquia on està destinat el mossèn que diu haver trobat la "cura" hi ha un text, on s'explica què fa el tal "sanador" per tal de "curar" de la orientació homosexual. El cert és que, després de consultar la pàgin a la que la mateixa notícia redirigia, el text s'havia esfumat per complet.
Titllada de "satànica" o de "malaltia" pels més radicals fanatismes religiosos, aquesta respectable orientació no és més que això, una orientació i prou. I, contràriament al que alguns creguin, no hi ha "remei miraculós" per "curar" aquesta orientació que, ens agradi o no, hem de conviure democràticament amb ella, doncs és tan respectable com totes.
Segons publicava el portal informatiu, a la web de la parròquia on està destinat el mossèn que diu haver trobat la "cura" hi ha un text, on s'explica què fa el tal "sanador" per tal de "curar" de la orientació homosexual. El cert és que, després de consultar la pàgin a la que la mateixa notícia redirigia, el text s'havia esfumat per complet.
Titllada de "satànica" o de "malaltia" pels més radicals fanatismes religiosos, aquesta respectable orientació no és més que això, una orientació i prou. I, contràriament al que alguns creguin, no hi ha "remei miraculós" per "curar" aquesta orientació que, ens agradi o no, hem de conviure democràticament amb ella, doncs és tan respectable com totes.
dimecres, 24 de juny del 2015
FINS I TOT, A LA SOPA
Aquests darrers dies, els canals de televisió "roses", per així anomenar-los, han trobat una mena de mina d'or en quelcom que, en altres paisos, els estaria vetat, com és el fet que una de les més populars "tonadilleras" està empresonada per un delicte fiscal..
El cert és que, posem la "tele" a l'hora que la posem, sempre hi ha algun canal que en parla. I ho fa com si parlar-ne fos quelcom normal i corrent de tal manera que, fins i tot, hem pogut saber quin és el dia-a-dia d'aquesta persona a la garjola.
I, per arribar ja al súmmum dels despropòsits, la primera sortida que se li va permetre fer va ser, materialment, televisada en directe, com si d'un gran esdeveniment es tractés.
Tot i que, segurament, hi haura persones quer lamentin l'estatr en que aquesta artista es troba, el cert és que les televisions han convertit l'empresonament d¡aquesta persona en un veritable espectacle que, segons sembla, els dona molt de si.
El cert, però, és que en d'altres paisos, quan s'empresona una persona famosa, només es cita el fet que ha entrat a presó, sense imatges ni altres comentaris. I, quan surt, tres quarts del mateix.
Però aqui, sembla que el més productiu és donar-nos la per esmorzar, dinar, berenar i sopar, com si no tinguéssim res més de què preocupar-nos.
El cert és que, posem la "tele" a l'hora que la posem, sempre hi ha algun canal que en parla. I ho fa com si parlar-ne fos quelcom normal i corrent de tal manera que, fins i tot, hem pogut saber quin és el dia-a-dia d'aquesta persona a la garjola.
I, per arribar ja al súmmum dels despropòsits, la primera sortida que se li va permetre fer va ser, materialment, televisada en directe, com si d'un gran esdeveniment es tractés.
Tot i que, segurament, hi haura persones quer lamentin l'estatr en que aquesta artista es troba, el cert és que les televisions han convertit l'empresonament d¡aquesta persona en un veritable espectacle que, segons sembla, els dona molt de si.
El cert, però, és que en d'altres paisos, quan s'empresona una persona famosa, només es cita el fet que ha entrat a presó, sense imatges ni altres comentaris. I, quan surt, tres quarts del mateix.
Però aqui, sembla que el més productiu és donar-nos la per esmorzar, dinar, berenar i sopar, com si no tinguéssim res més de què preocupar-nos.
dimecres, 17 de juny del 2015
HUMOR SENSE TACTE
Fer riure és quelcom molt difícil en l'actualitat. I més encara si volem fer humor del bo i sense ofendre ningú.
No ho creuen així els presentadores de; "La cámaa de los Balones", un programa de sàtira esportiva que s'emet des de l'emisssora que una coneguda xarxa radiofònica privada espanyola té a Sevilla.
I és que el 4 de Juny passat, els presentadors de l'esmentat programa no van tenir altre acudit que satiritzar el col·lectiu LGBT a costa del Campionat Mundial de Futbol Femení que s'estava celebrant al Canadà.
En aquest sentit, tot i qure van començat dient que si la FIFA fa "proves de sexe" a les jugadores, van continuar pel mateix camí, ridiculitzant i burlant-se'n en un to que va transformar aquella tertúlia en un atac frontal, no ja contra les jugadores, si no contra el col·lectiu LGBT, quina coordinadora ja ha presentat denúncia contra ells davant els estament judicials pertinents.
De si la FIFA fa aquests proves, ni tan sols se sap. I, si així és, serà una cosa interna de l'organisme regulador mundoial del peu-pilota, que tampoic és del nostre interès. Però quan hi ha un micròfon obert, cal anar amb compte amb el que s'hi aboca, no sigui que ens hi enganxem els dits.
D'alta banda, i esmentant estrictament el Cmpionat Mundial de Futbol Femení, que ganyi la millor Señlecció Nacoionl.
No ho creuen així els presentadores de; "La cámaa de los Balones", un programa de sàtira esportiva que s'emet des de l'emisssora que una coneguda xarxa radiofònica privada espanyola té a Sevilla.
I és que el 4 de Juny passat, els presentadors de l'esmentat programa no van tenir altre acudit que satiritzar el col·lectiu LGBT a costa del Campionat Mundial de Futbol Femení que s'estava celebrant al Canadà.
En aquest sentit, tot i qure van començat dient que si la FIFA fa "proves de sexe" a les jugadores, van continuar pel mateix camí, ridiculitzant i burlant-se'n en un to que va transformar aquella tertúlia en un atac frontal, no ja contra les jugadores, si no contra el col·lectiu LGBT, quina coordinadora ja ha presentat denúncia contra ells davant els estament judicials pertinents.
De si la FIFA fa aquests proves, ni tan sols se sap. I, si així és, serà una cosa interna de l'organisme regulador mundoial del peu-pilota, que tampoic és del nostre interès. Però quan hi ha un micròfon obert, cal anar amb compte amb el que s'hi aboca, no sigui que ens hi enganxem els dits.
D'alta banda, i esmentant estrictament el Cmpionat Mundial de Futbol Femení, que ganyi la millor Señlecció Nacoionl.
dimecres, 10 de juny del 2015
ADÉU, FORMIGA D'OR
Fa unes poques setmanes, i ho deiem en aquest mateix programa, els músics van decidir fer un "dia sense música", per tal de protestar contra el que, tan ells, com tota la societatr, veuen excessiu, com és el fet que la cultura en general estigui considerada com un objecte de luxe i, per tant, hagi vist augmentat l'IVA fins el 21 per cent, en un afany "nivellador" de la situació econòmica.
No sé si els qui van tenir la "lluminiosa" idea, van preveure en el seu moment el que passaria posteriuorment; és a dir, teatres, cinemes i sales de concerts buids i artistes i grups estrangers que són força reticents a incloure Espanya en les seves gires degut a que, del que facturen, n'han de pagar un 21 per cent en concepte d'IVA.
El mateix passa amb las llibreries, doncs en tanquen d'aquelles que són "de tota la vida". I el darrer exemple el teniem la primera setmana de Juny, doncs la popularíssima llibreria; "La Formiga d'Or" de Barcelona, a la que quàsi tots hem anat en alguna ocasió, sobre tot a comprar llibrs de text, abaixava persianes per sempre, perdent-se una altra de les icones de la Barcelona cultural.
En culparan la pirateria (Amb l'IVA més barat, aquesta desapareixeria). Però el cert és que, segons sembla, aquella llibreria sera reconvertida en una més de les moltíssimes botigues de roba que ja hi ha.
Fa uns anys, Joan-Manuel Serrat deia, en el decurs d'un concert que va oferir al barceloní Teatre Tívoli que, si els egipcis van deixar les Piràmides, i els grecs i romans els temples i amfiteatres, la nostra civilització deixara els bancs...Hauriem d'afegir que també deixara les botigues de roba per la posteritat.
No sé si els qui van tenir la "lluminiosa" idea, van preveure en el seu moment el que passaria posteriuorment; és a dir, teatres, cinemes i sales de concerts buids i artistes i grups estrangers que són força reticents a incloure Espanya en les seves gires degut a que, del que facturen, n'han de pagar un 21 per cent en concepte d'IVA.
El mateix passa amb las llibreries, doncs en tanquen d'aquelles que són "de tota la vida". I el darrer exemple el teniem la primera setmana de Juny, doncs la popularíssima llibreria; "La Formiga d'Or" de Barcelona, a la que quàsi tots hem anat en alguna ocasió, sobre tot a comprar llibrs de text, abaixava persianes per sempre, perdent-se una altra de les icones de la Barcelona cultural.
En culparan la pirateria (Amb l'IVA més barat, aquesta desapareixeria). Però el cert és que, segons sembla, aquella llibreria sera reconvertida en una més de les moltíssimes botigues de roba que ja hi ha.
Fa uns anys, Joan-Manuel Serrat deia, en el decurs d'un concert que va oferir al barceloní Teatre Tívoli que, si els egipcis van deixar les Piràmides, i els grecs i romans els temples i amfiteatres, la nostra civilització deixara els bancs...Hauriem d'afegir que també deixara les botigues de roba per la posteritat.
dimecres, 3 de juny del 2015
HI HA CANÇONS INDEFENSABLES?
El 23 de Maig passat, Viena era la seu d'una nova edició del Concurs d'Eurovisió, concretament la número seixanta, una trobada europea del món de la cançó que cada primavera es vé celebrant, des que l'any 1956, comencés a fer-se,a la ciutat suïssa de Lugano.
Des d'aquell primer concurs, ha plogut mnolt. I n'hem vist de totes, incloent-hi un quàdruple empat, que va ser una de ñles primeres causes de canvis en la normativa que, en aquell cas, van afectar les votacions.
Però Eurovisió ha tingut diversos punts d'inflexió al llarg d'aquestes seixanta edicions entre les que cal destacar el fet que el concurs s'ha anat deixant diversos aspctes pel camí, com l'orquestra, conduïda pel director que cada pais aportava. O el fet que, qui vulgui, actualment pot cantar en anglès, prescindint de la llengua del pais al que representa, un fet que, fa pocs dies, era motiu de discussió en un progreama de ràdio en linia.
En el decurs del mateix programa també va sortir a debat si la cançó guanyadora; "Heroes", que va defensar el suec; Möns Zelmerlöw, era un plagi d'una altra peça del D.J.; David Guetta.
Però allà també es va parlar d'Edurne, qui ha estrenat versió anglesa del seu; "Amanecer". D'ella deien quie. si bé va defensar bé la cançó, aquesta era, segons ells, "indefensable", dgut a que, entre altres aspectes, no és "engaixadissa".
Totes les cançons que es presenten a Eurovisió són "defensables". Totes són allà per mèrits. I, si bé és veritat que només vam poder escoltar quatre o cinc cançons en la llengua original, entre elles l'espanyola, no és la primera vegada que ha guanyat una cançó que no sigui "enganxadissa", sobre tot quan han guanyat balades. O, com va passar fa uns quants anys, que el concurs va ser guanyat per una cançó del gènere; heavy metal.
Enganxadissa o no, el cert ´és que només una s'endúu cada any la palma.
Des d'aquell primer concurs, ha plogut mnolt. I n'hem vist de totes, incloent-hi un quàdruple empat, que va ser una de ñles primeres causes de canvis en la normativa que, en aquell cas, van afectar les votacions.
Però Eurovisió ha tingut diversos punts d'inflexió al llarg d'aquestes seixanta edicions entre les que cal destacar el fet que el concurs s'ha anat deixant diversos aspctes pel camí, com l'orquestra, conduïda pel director que cada pais aportava. O el fet que, qui vulgui, actualment pot cantar en anglès, prescindint de la llengua del pais al que representa, un fet que, fa pocs dies, era motiu de discussió en un progreama de ràdio en linia.
En el decurs del mateix programa també va sortir a debat si la cançó guanyadora; "Heroes", que va defensar el suec; Möns Zelmerlöw, era un plagi d'una altra peça del D.J.; David Guetta.
Però allà també es va parlar d'Edurne, qui ha estrenat versió anglesa del seu; "Amanecer". D'ella deien quie. si bé va defensar bé la cançó, aquesta era, segons ells, "indefensable", dgut a que, entre altres aspectes, no és "engaixadissa".
Totes les cançons que es presenten a Eurovisió són "defensables". Totes són allà per mèrits. I, si bé és veritat que només vam poder escoltar quatre o cinc cançons en la llengua original, entre elles l'espanyola, no és la primera vegada que ha guanyat una cançó que no sigui "enganxadissa", sobre tot quan han guanyat balades. O, com va passar fa uns quants anys, que el concurs va ser guanyat per una cançó del gènere; heavy metal.
Enganxadissa o no, el cert ´és que només una s'endúu cada any la palma.
dimecres, 27 de maig del 2015
UNA MESURA SOCIALMENT CORRECTA.
Poc abans de tancar el programa del dijous, 28 de Maig passat, arribava a les meves mans la notícia molt bona, per cert, que mwercès a l'aprovació per unanimoitat a l'Assemblea Nacional de la legislació pertinent, les grans superfícies comercials de França tindran, des d'ara, la obligació de donar els aliments que no hagin venut i siguin aptes per el consúm, a ONG que atenen persones sense recursos. I aquells que no siguin aptes per el consúm humà, aniran a la fabricació d ecompost per a l'agricultura.
No fa gaire tremps, un documentalk que va ser emès per la televisió mostrava la gran quantitat d'aliments que es malbnaraten a Europa, concretament a grans superfícies, on molts dels aliments que no es venen van llençats.
De fet, a la veina ciutat de Girona, alguns supermercats han arribat a acords amb determinades ONG per tal que aquestes aprofitin els aliments que no es venen i que, en la seva majoria, són aptes per el consúm humà.
Realment, si totes les grans superfícies comercials del Món féssin el mateix, possiblement es podria solucionaer el problema de la fam en alguna mesura.
No fa gaire tremps, un documentalk que va ser emès per la televisió mostrava la gran quantitat d'aliments que es malbnaraten a Europa, concretament a grans superfícies, on molts dels aliments que no es venen van llençats.
De fet, a la veina ciutat de Girona, alguns supermercats han arribat a acords amb determinades ONG per tal que aquestes aprofitin els aliments que no es venen i que, en la seva majoria, són aptes per el consúm humà.
Realment, si totes les grans superfícies comercials del Món féssin el mateix, possiblement es podria solucionaer el problema de la fam en alguna mesura.
dimecres, 20 de maig del 2015
UN DIA SENSE MÚSICA
Cinemes buids, teatres gaireebé buids, sales de concerts, tres quarts del mateix.
I és que, des que s'han volgut prendre "mesures per recuperar l'economia", a la pobra cultura li ha tocat ballar amb la més lletja, doncs ha vist incrementar l'IVA fins el 21 per cent. I el resultat, el que explicàvem al principi, a més de les incomptable ssales de cinema i llibreries, algunes, fins i tot, "de les de tota la vida" que han hagut d'abaixar persianes per sempre.
El dimecres, 20 de Maig passat, la protesta la van protagonitzar els músics, que van decidir deixar buides les sales de concerts, suspenent i ajornant els concerts que, per aquell dia, tenien en agenda,. I van ser molts, tan músics, com grups i orquestres, els que van fer aquesta "vaga silenciosa".
Des de les institucions es culpa la "pirateria". Però ja hem vist que ha poassat uns dies enrere, quan es va celebrar la Festa de Cinema; una munió de persones que van acudir a les projeccions que es podien veure a baix preu.
Una dita diu que no hi ha pitjor cec que qui no vol veure ls coses. I, com podem comprovar, quan es tracta de recaptar el màxim possible, no importa a qui es perjudiqui. Només els cal mirar cp a un altre cantó.
I és que, des que s'han volgut prendre "mesures per recuperar l'economia", a la pobra cultura li ha tocat ballar amb la més lletja, doncs ha vist incrementar l'IVA fins el 21 per cent. I el resultat, el que explicàvem al principi, a més de les incomptable ssales de cinema i llibreries, algunes, fins i tot, "de les de tota la vida" que han hagut d'abaixar persianes per sempre.
El dimecres, 20 de Maig passat, la protesta la van protagonitzar els músics, que van decidir deixar buides les sales de concerts, suspenent i ajornant els concerts que, per aquell dia, tenien en agenda,. I van ser molts, tan músics, com grups i orquestres, els que van fer aquesta "vaga silenciosa".
Des de les institucions es culpa la "pirateria". Però ja hem vist que ha poassat uns dies enrere, quan es va celebrar la Festa de Cinema; una munió de persones que van acudir a les projeccions que es podien veure a baix preu.
Una dita diu que no hi ha pitjor cec que qui no vol veure ls coses. I, com podem comprovar, quan es tracta de recaptar el màxim possible, no importa a qui es perjudiqui. Només els cal mirar cp a un altre cantó.
dimecres, 13 de maig del 2015
UNA "LLEUGERA" FICADA DE POTA
El dijous, 7 de Maig, i dintre del programa matinal del Primer Canal de TVE, es va presentar un més dels molts aplicatius que ja existeixen per fer localitzacions mitjançant el mòbil.
En aquest cas es tractava d'un aplicatiu per tal de tenir localitzades persones grans, molt semblat a d'altres que ja existeixen per localitzar els nens.
En el moment de mostrar el mòbil on hi havia instal·lat l'esmentat aplicatiu, la presentadora no es va fixar o no va voler fixar-se, no ho sabrem mai, que a la mateixa pantalla on hi havia la icona de l'aplicatiu per localitzar gent gran, n'hi havia una altra d'un servei de contactes pel col·lectiu LGTB.
L'improvisat "gat", possiblement va passar totalment desapercebut per la majoria de persones que estaven veient el programa. Però com passa amb tot, sempre hi ha qui vigila més de compte i, com no podia ser d'altra manera, va optar per treure el "suc" de la petita relliscada de la presentadora, tot conveertint la patinada en viral.
El divendres, a l'inici del programa matinal, la presentadora, ja asídua de les relliscades, va voler arreglar-ho, tot preguntant a l'audiència si pensàven que el mòbil en qüestió era d'ella o no acabant, d'alguna manera, de justificar la relliscada.
Possiblement aquesta senyora no sap, o no vol saber, que els mòbils disposen d'un sistema de configuració que hauria pogut evitar tal ficada de pota, doncs només li calia ocultar la icona d'aquell aplicatiu per que no es veiés durant la presentació. I després, si realment n'és usuària, tornar a activar-la a la pantalla.
En aquest cas es tractava d'un aplicatiu per tal de tenir localitzades persones grans, molt semblat a d'altres que ja existeixen per localitzar els nens.
En el moment de mostrar el mòbil on hi havia instal·lat l'esmentat aplicatiu, la presentadora no es va fixar o no va voler fixar-se, no ho sabrem mai, que a la mateixa pantalla on hi havia la icona de l'aplicatiu per localitzar gent gran, n'hi havia una altra d'un servei de contactes pel col·lectiu LGTB.
L'improvisat "gat", possiblement va passar totalment desapercebut per la majoria de persones que estaven veient el programa. Però com passa amb tot, sempre hi ha qui vigila més de compte i, com no podia ser d'altra manera, va optar per treure el "suc" de la petita relliscada de la presentadora, tot conveertint la patinada en viral.
El divendres, a l'inici del programa matinal, la presentadora, ja asídua de les relliscades, va voler arreglar-ho, tot preguntant a l'audiència si pensàven que el mòbil en qüestió era d'ella o no acabant, d'alguna manera, de justificar la relliscada.
Possiblement aquesta senyora no sap, o no vol saber, que els mòbils disposen d'un sistema de configuració que hauria pogut evitar tal ficada de pota, doncs només li calia ocultar la icona d'aquell aplicatiu per que no es veiés durant la presentació. I després, si realment n'és usuària, tornar a activar-la a la pantalla.
dimecres, 6 de maig del 2015
CLAR I CATALÀ
Fa uns pocs dies es feia pública la notícia del fet que algú ha tingut la lluminosa idea de posar a la cenda uns packs, en forma de tecla d'ordinador, on s'inclouen dues etiquetes adhesives, que corresponen a les combinacions de lletres; "NY" i "L·L", respectivament.
Segons la notícia que va donar TV3, cal enganxar aquestes etiquetes a les tecles; "Ñ" i"<>", respectivament, per que un aplicatiu que caldra baixar d'Internet s'encarregara de donar a aquestes dues tecles els valors que marquen les etiquetes. Sembla que, de moment, només s'han posat a la venda uns quants d'aquests packs, com si es trtactés de quelcom experimental.
Aquest fet és comparable amb el qur va passar, ja fa uns anys, amb la polèmica lletr "Ñ", que la gran majoria de teclats no posseïen, i que, quan s'escrivien en castellà paraules que la incorporaven,, calia senzillament escriure una "N" mentre no va estar disponible el caràcter. Però, quan els teclats van tenir-la,el cert és que encara va passar temps, fins que els aplicatius disposéssin de la lletra, amb lo qual el problema era majúscul doncs, quan es premia la tecla "Ñ", podia sortir qualsevol cosa.
Des que s'escriu normalment en català tots utilitzwm normalment sense problemes les combinacions "NY" i la L geminada, tot fent-les manualment, un fet que sembla no implicar cap mena de problema.
Què deu passar amb llengües que, com és el cas del xinès o el japonès, que disposne de milers de símbols a l'hora d'utilitzar un teclat adaptat?.
Segons la notícia que va donar TV3, cal enganxar aquestes etiquetes a les tecles; "Ñ" i"<>", respectivament, per que un aplicatiu que caldra baixar d'Internet s'encarregara de donar a aquestes dues tecles els valors que marquen les etiquetes. Sembla que, de moment, només s'han posat a la venda uns quants d'aquests packs, com si es trtactés de quelcom experimental.
Aquest fet és comparable amb el qur va passar, ja fa uns anys, amb la polèmica lletr "Ñ", que la gran majoria de teclats no posseïen, i que, quan s'escrivien en castellà paraules que la incorporaven,, calia senzillament escriure una "N" mentre no va estar disponible el caràcter. Però, quan els teclats van tenir-la,el cert és que encara va passar temps, fins que els aplicatius disposéssin de la lletra, amb lo qual el problema era majúscul doncs, quan es premia la tecla "Ñ", podia sortir qualsevol cosa.
Des que s'escriu normalment en català tots utilitzwm normalment sense problemes les combinacions "NY" i la L geminada, tot fent-les manualment, un fet que sembla no implicar cap mena de problema.
Què deu passar amb llengües que, com és el cas del xinès o el japonès, que disposne de milers de símbols a l'hora d'utilitzar un teclat adaptat?.
dimecres, 29 d’abril del 2015
ENTRE POC I MASSA
Fa pocs dies, un servei de notícies publicava el fet que, a Pep Guardiola, la UEFA l'ha sancionat per solidaritzar-se amb un periodista que, durant el Mundial de Futbol que el passat 2014 va tenir lloc al Brasil, va ser atropellat per un cotxe, segons sembla, robat.
El "mister" del Bayern de Munic només lluïa una samarreta negra on es podia llegir un missatge en solidaritat amb aquest periodista i res més, ni símcols de cap mena, ni publicitat de cap marca.
Tot i que a la noticia no es parla de quin sera el càstig que l'ens regulador del peu-pilota europeu acabara imposant a Guardiola, sembla ser que, dintre de pocs dies, hi haura una reunió on es decidira què passara amb un pobre entrenador que només demanava justícia per una altra persona; un periodista.
Però en contraposició amb aquests fets, també fa pocs dies assistiem a l'espectacle vergonyós del propietari del Panathinaikós qui, després de l'encontre de bàsquet de l'Eurolliga que aquest equip grec va jugar, no se li va acudir més idea que anar al vestidor de l'àrbitre, insultant molt greument el col·leguiat i tota la seva família als que va amenaçar de mort. La notícia repeoduïa l'acta arbitral de l'encontre, on el jutge denuncia els fets davant la Federació Europea.
Si el que cal és impartir justícia, seria molt de desitjar que a Pep Guardiola no se li imposi cap càstig, doncs tamopoc insultava ningú. Però si al propietari del Panathinaikós qui, amb la seva actitud, va donar moklt mal exemple.
El "mister" del Bayern de Munic només lluïa una samarreta negra on es podia llegir un missatge en solidaritat amb aquest periodista i res més, ni símcols de cap mena, ni publicitat de cap marca.
Tot i que a la noticia no es parla de quin sera el càstig que l'ens regulador del peu-pilota europeu acabara imposant a Guardiola, sembla ser que, dintre de pocs dies, hi haura una reunió on es decidira què passara amb un pobre entrenador que només demanava justícia per una altra persona; un periodista.
Però en contraposició amb aquests fets, també fa pocs dies assistiem a l'espectacle vergonyós del propietari del Panathinaikós qui, després de l'encontre de bàsquet de l'Eurolliga que aquest equip grec va jugar, no se li va acudir més idea que anar al vestidor de l'àrbitre, insultant molt greument el col·leguiat i tota la seva família als que va amenaçar de mort. La notícia repeoduïa l'acta arbitral de l'encontre, on el jutge denuncia els fets davant la Federació Europea.
Si el que cal és impartir justícia, seria molt de desitjar que a Pep Guardiola no se li imposi cap càstig, doncs tamopoc insultava ningú. Però si al propietari del Panathinaikós qui, amb la seva actitud, va donar moklt mal exemple.
dimecres, 22 d’abril del 2015
EL POLÈMIC; "LEÓN COME GAMBA"
El primer canal de TVE posava, a mitjans del mes d'Abril, una nova edició d'un dels concursos més exitosos, en marxa. Es tractava del popularíssim; "Masterchef", on acudeixen entusiastes de la cuina, per tal de provar com es desenvolupen, , no només davant els fogons, si no també davant les càmeres de la televisió.
El cert és que, en l'estrena del prestigiós concurs, es va donar l'expulsió més matinera mai feta en un concurs d'aquestes característiques.
Resulta que un jpve de 18 anys, procedent de la Comunitat Valrenciana, de nom; Alberto, i estudiant dee Medicina, no va tenir altre acudit que presentar un curiós plat, de nom; "León come gamba", consistent en un gaspatxo de maduixa, algunes cuetes de gamba i, al centre, una patata que, quan els membres del Jurat van provar-la, va resultar que estava crua.
Immediatament, i sense deliberació de cap mena, els membres del Jurat van decidir, per majoria més que absoluta, fer fora el pobre noi, tot qualificant el plat d'"insult i ximpleria". El noi, qui va posar-.se a plorar, va assegurar que mai més entraria en una cuina.
Cal preguntar-se què hauria passat si la patata hagués estat ben bulloida, lo qual hauria fet que el plat s'hagyués pogut menjar. Però, com sol passar amb tot allò que és senzill, pot ser que algú amb ganes d'emprendre, n'elabori una "tapa", amb aquests ingredients i, possiblement, aquest mateix nom.
I, anant una mica més lluny. Què hauria passat si quan gent com el sofisticadíssim; Ferràn Adrià, haguéssin presentat, quan començaven, alguna de les seves creacions en un programa d'aquest estil, si hagués existit?. Possiblement també els haurien expulsat sense dilacions.
Però, desenganyem-nos, també hi ha ximpleries que trionfen!.
El cert és que, en l'estrena del prestigiós concurs, es va donar l'expulsió més matinera mai feta en un concurs d'aquestes característiques.
Resulta que un jpve de 18 anys, procedent de la Comunitat Valrenciana, de nom; Alberto, i estudiant dee Medicina, no va tenir altre acudit que presentar un curiós plat, de nom; "León come gamba", consistent en un gaspatxo de maduixa, algunes cuetes de gamba i, al centre, una patata que, quan els membres del Jurat van provar-la, va resultar que estava crua.
Immediatament, i sense deliberació de cap mena, els membres del Jurat van decidir, per majoria més que absoluta, fer fora el pobre noi, tot qualificant el plat d'"insult i ximpleria". El noi, qui va posar-.se a plorar, va assegurar que mai més entraria en una cuina.
Cal preguntar-se què hauria passat si la patata hagués estat ben bulloida, lo qual hauria fet que el plat s'hagyués pogut menjar. Però, com sol passar amb tot allò que és senzill, pot ser que algú amb ganes d'emprendre, n'elabori una "tapa", amb aquests ingredients i, possiblement, aquest mateix nom.
I, anant una mica més lluny. Què hauria passat si quan gent com el sofisticadíssim; Ferràn Adrià, haguéssin presentat, quan començaven, alguna de les seves creacions en un programa d'aquest estil, si hagués existit?. Possiblement també els haurien expulsat sense dilacions.
Però, desenganyem-nos, també hi ha ximpleries que trionfen!.
dimecres, 15 d’abril del 2015
BENVINGUDES, GRANOTES!
A finals dels anys 80 del segle passat la zona que està entre l'estació del tren i el barri de Sant Narcís va ser urbanitzada, edificant-s'hi el Perc Central.
Era un lloc de passeig on es podia anar, fins i tot, amb els més menuts , doncs hi havia jocs per a ells. I un dels alicients que hi havia eren un parell de granotes de bronze que feien les delícies dels més petits.
Però la cosa va canviar allà per l'any 2008 ò 2009 quan el Parc Central es va desmantellar per construïr-hi la que és avui l'estació d'alta velocitat que, a finals de l'any vinent, sera Estació Intermodal.
Els dos simpàtics animalons van desaparèixser del mapa, i ningú sabia del cert si aquests simpàtics animalets tornarien al Parc.
A finals de l'any passat, l'empresa que ha construït l'estació d'alta velocitat es comprometia a tornar al Parc Central un aspecte de parc urbà que ja es pot utilitzar en una gran part amb gespa, arbres, bancs, jocs per els més menuts. I, evidentment, amb les dues granotes.
Dues granotes que acomiaden els viatgers que , des de Sant Narcís, entren a l'estació del tren i donen la benvinguda als que, des de l'estació, s'endinsen a la ciutat a través del Parc Central, en direcció a Sant Narcís.
Benvingut sigui el Parc Central i benvingudes també aquestes dues simpàtiques granotetes que tornen a fer les delícies dels més menuts!
Era un lloc de passeig on es podia anar, fins i tot, amb els més menuts , doncs hi havia jocs per a ells. I un dels alicients que hi havia eren un parell de granotes de bronze que feien les delícies dels més petits.
Però la cosa va canviar allà per l'any 2008 ò 2009 quan el Parc Central es va desmantellar per construïr-hi la que és avui l'estació d'alta velocitat que, a finals de l'any vinent, sera Estació Intermodal.
Els dos simpàtics animalons van desaparèixser del mapa, i ningú sabia del cert si aquests simpàtics animalets tornarien al Parc.
A finals de l'any passat, l'empresa que ha construït l'estació d'alta velocitat es comprometia a tornar al Parc Central un aspecte de parc urbà que ja es pot utilitzar en una gran part amb gespa, arbres, bancs, jocs per els més menuts. I, evidentment, amb les dues granotes.
Dues granotes que acomiaden els viatgers que , des de Sant Narcís, entren a l'estació del tren i donen la benvinguda als que, des de l'estació, s'endinsen a la ciutat a través del Parc Central, en direcció a Sant Narcís.
Benvingut sigui el Parc Central i benvingudes també aquestes dues simpàtiques granotetes que tornen a fer les delícies dels més menuts!
dijous, 9 d’abril del 2015
VICTÒRIA O TUPINADA?
Amb Març acabava una nova entrega de "GH VIP", un "reality" que, segons sembla, compta per milers els seguidors, i dona al canal de televisió que el posa en antena una quota de pantalla altíssima.
Aquesta versió del, no sé si anomenar-lo "concurs" o bé "olla de grills", estava dedicada als personatges més coneguts, molts d'ells, de programes del mateix canal, un fet que, a més, provocava que tota la progrmació del canal parlés del tema i, d'aquesta manera, l'espectacle, en ocasions nefast, servia també per donar oxígen la resta de la graella.
El que ha passat, però, no té altre nom que el de tupinada, doncs segons la normativa, si és que n'hi ha en aquesta mena de programes, se suposa que estableix que guanyarà qui millor es comporti un fet que, d'altra banda, seria el més normal en aquesta mena de concursos.
Doncs ha passat justament el contrari. I com si de la pel·lícula; "Perseguits" es tractés, ha guanyat justament la persona que més trampes ha fet i més males jugades ha protagonitzat. Una persona suficientment coneguda com per que repetim el nom aquí.
I és que sembla que en aquest canal privat de televisió el que més vengui sigui la vulgaritat, la poca educació, l'arrogància, la desacreditació i l'engany.
I és que ja ho diu una cançó; "S'enalteix el desvergonyit i es corona el poca-solta".
Aquesta versió del, no sé si anomenar-lo "concurs" o bé "olla de grills", estava dedicada als personatges més coneguts, molts d'ells, de programes del mateix canal, un fet que, a més, provocava que tota la progrmació del canal parlés del tema i, d'aquesta manera, l'espectacle, en ocasions nefast, servia també per donar oxígen la resta de la graella.
El que ha passat, però, no té altre nom que el de tupinada, doncs segons la normativa, si és que n'hi ha en aquesta mena de programes, se suposa que estableix que guanyarà qui millor es comporti un fet que, d'altra banda, seria el més normal en aquesta mena de concursos.
Doncs ha passat justament el contrari. I com si de la pel·lícula; "Perseguits" es tractés, ha guanyat justament la persona que més trampes ha fet i més males jugades ha protagonitzat. Una persona suficientment coneguda com per que repetim el nom aquí.
I és que sembla que en aquest canal privat de televisió el que més vengui sigui la vulgaritat, la poca educació, l'arrogància, la desacreditació i l'engany.
I és que ja ho diu una cançó; "S'enalteix el desvergonyit i es corona el poca-solta".
dijous, 26 de març del 2015
UNA GUERRA OBERTA
Aquest any, del que ja ens hem menjat tres mesos, és un any electoral doncs, a més de les Eleccions Sindicals, que tenen lloc a diferents empreses, tan públiques com privades, l'any vé marcat per unes Autonòmiques a Andalusia que es celebraven el diumenge, dia 22 de Març passat, segón dia de la Primavera.
A aquestes seguiran les Municipals, el mes de Maig, que coïncidiran amb Autonòmiques en algunes Comunitats, unes Eleccions Autonòmiques avançades a Catalunya el 27 de Setembre que, mentre que alguns només hi veuehn això, Eleccions Autonòmiques, d'altres les veuen com a "plebiscitàries". I, segons sembla, a finals d'ny, ens tocara anar altre cop al Col·legi Electoral, en aquella ocasió, per escollir el Parlament espanyol.
Els partits, com cada vegada que hi ha eleccions, ja fa temps que "escalfen motors", tan a través de les seves assamblees, a cada Comunitat, com a través d'aparicions als mitjans de comunicació.
El que no ha canviat, tal i com hem pogut veure a la recentment celebrada campanya per les Autonòmiques andaluses és la "guerra de retrets" que, tan als mítins que s'organitzen a diverses poblacions, com a la televisió, es "regalen" els uns als altres en lloc de, com seria lògic, explicar quin és el programa electoral de cada partit.
Així mateix, també ens és possible veure a les llistes la presència de persones que, si bé en el seu dia van jurar i perjurar que mai entrarien a la política, hi estàn ficades fins el coll, lo qual fa que les llistes siguin, en ocasions, una mena d'malgama de polítics "professionals" i de persones que, per dir-ho d'alguna manera molt suau, "proven sort".
Així que el mes de Maig, el 27 de Setembre i, possiblement, a finals d'any, tots a veure qui o què votem.
En aquests casos, no sé si el millor és dir; "Que guanyi el millor" ò, senzillament, tot fent al·lusió a una cançó de Jaume Sisa, que guanyi qui, en els diferents "concursos" (Llegeixi's campanyes electorals) hagfi ensenyat el plumero més gros.
A aquestes seguiran les Municipals, el mes de Maig, que coïncidiran amb Autonòmiques en algunes Comunitats, unes Eleccions Autonòmiques avançades a Catalunya el 27 de Setembre que, mentre que alguns només hi veuehn això, Eleccions Autonòmiques, d'altres les veuen com a "plebiscitàries". I, segons sembla, a finals d'ny, ens tocara anar altre cop al Col·legi Electoral, en aquella ocasió, per escollir el Parlament espanyol.
Els partits, com cada vegada que hi ha eleccions, ja fa temps que "escalfen motors", tan a través de les seves assamblees, a cada Comunitat, com a través d'aparicions als mitjans de comunicació.
El que no ha canviat, tal i com hem pogut veure a la recentment celebrada campanya per les Autonòmiques andaluses és la "guerra de retrets" que, tan als mítins que s'organitzen a diverses poblacions, com a la televisió, es "regalen" els uns als altres en lloc de, com seria lògic, explicar quin és el programa electoral de cada partit.
Així mateix, també ens és possible veure a les llistes la presència de persones que, si bé en el seu dia van jurar i perjurar que mai entrarien a la política, hi estàn ficades fins el coll, lo qual fa que les llistes siguin, en ocasions, una mena d'malgama de polítics "professionals" i de persones que, per dir-ho d'alguna manera molt suau, "proven sort".
Així que el mes de Maig, el 27 de Setembre i, possiblement, a finals d'any, tots a veure qui o què votem.
En aquests casos, no sé si el millor és dir; "Que guanyi el millor" ò, senzillament, tot fent al·lusió a una cançó de Jaume Sisa, que guanyi qui, en els diferents "concursos" (Llegeixi's campanyes electorals) hagfi ensenyat el plumero més gros.
dimecres, 18 de març del 2015
20 ANYS SENSE OVIDI MONTLLOR
El dia 10 de Març passat es complien 20 anys del traspàs d'Ovidi Montllor. un cantant i també actor, nascut a Alcoi, però format artísticament a Catalunya, més concretament a Barcelona on, segons ell mateix explicava en un programa, emès per TV3, en qe es feia un recorregut pels primers temps de la "Nova Cançó", va aprendre a tocar la guitarra de manera totalment autodidacta.
Amb motiu de la commemoració van ser molts els actes que es van organitzar a casa nostra; des d'una programació especial a Catalunya Ràdio i TV3, concretament al Canal 33, fins a una obra de teatre. I, a més, Calellla de la Costa, al Maresme, li retra també homenatge dins de la Capitalitast de la Sarsdana que aquella vila maresmenca celebra des d'ara i fins el Març del proper 2016.
Però uns dies abans d'aquesta efemèruide, ens arribava la trista notícia de que a la seva Comunitat natal; la Valenciana, el PP, que governa amb majoria, va rebutjar declarar Any Ovidi Montllor aquest any 2015 en una altra de les "baixades de cavall" a les que ja ens tenen acostumats. Ho argumentraven amb la poc sòlida afirmació de que; "Són valencians, no catalans".
Ells mateixos, tot fent al·lusió a una estrofa de la cançó; "Gola seca", d'aquelkl artista, afirmacven que "No estripem la baralla". El cert és que ja l'han estripada en tres ocasions. La primera va ser al final dels anys 80 el segle passat, quan van voler posar en marxa la seva televisió autonòmica, en que van apropiar-se dels repetidors que donaven senyal de TV3 a aquelles contrades i els van transformar en repedidors de la seva tele. Evidentment, se'n van instal·lar de nous.
La segona va ser quan van fer tancar els repetidors de TV3 sota amenaces. I las tercera, senzillament va consistir en matar allò que tan havien defensat en un moment donat; la seva ràdio i televisió autonòmiques.
Ara, i com si Ovidi Montllor no hagués existit mai, el neguen, malgtrat haver nascut a Alcoi, que es troba a la província d'Alacant.
Què passaria l'any 2039 si el partit que llavors governi Andalusia, la terra natal d'Antonio Machado, girés l'esquenma al poeta, negant-se a commemorar el centenari de la seva mort, senzillament per que va estar a l'actual Castella i Lleó i, com molts altres espanyols, va haver d'exiliar-se, acabanmt els seus dies a Colliure?
Amb motiu de la commemoració van ser molts els actes que es van organitzar a casa nostra; des d'una programació especial a Catalunya Ràdio i TV3, concretament al Canal 33, fins a una obra de teatre. I, a més, Calellla de la Costa, al Maresme, li retra també homenatge dins de la Capitalitast de la Sarsdana que aquella vila maresmenca celebra des d'ara i fins el Març del proper 2016.
Però uns dies abans d'aquesta efemèruide, ens arribava la trista notícia de que a la seva Comunitat natal; la Valenciana, el PP, que governa amb majoria, va rebutjar declarar Any Ovidi Montllor aquest any 2015 en una altra de les "baixades de cavall" a les que ja ens tenen acostumats. Ho argumentraven amb la poc sòlida afirmació de que; "Són valencians, no catalans".
Ells mateixos, tot fent al·lusió a una estrofa de la cançó; "Gola seca", d'aquelkl artista, afirmacven que "No estripem la baralla". El cert és que ja l'han estripada en tres ocasions. La primera va ser al final dels anys 80 el segle passat, quan van voler posar en marxa la seva televisió autonòmica, en que van apropiar-se dels repetidors que donaven senyal de TV3 a aquelles contrades i els van transformar en repedidors de la seva tele. Evidentment, se'n van instal·lar de nous.
La segona va ser quan van fer tancar els repetidors de TV3 sota amenaces. I las tercera, senzillament va consistir en matar allò que tan havien defensat en un moment donat; la seva ràdio i televisió autonòmiques.
Ara, i com si Ovidi Montllor no hagués existit mai, el neguen, malgtrat haver nascut a Alcoi, que es troba a la província d'Alacant.
Què passaria l'any 2039 si el partit que llavors governi Andalusia, la terra natal d'Antonio Machado, girés l'esquenma al poeta, negant-se a commemorar el centenari de la seva mort, senzillament per que va estar a l'actual Castella i Lleó i, com molts altres espanyols, va haver d'exiliar-se, acabanmt els seus dies a Colliure?
dijous, 12 de març del 2015
UN HOTEL ATÈS PER...ROBOTS!
La primera setmana de Març, Barcelona era, novament, l'escenari del Mobile World Congress, un congrés de telefonia mòbil en que ja es pensava en 5G i, sobre tot, en el que hom ha començat a anomenar; "L'Internet de les coses", un univers informàtic en el que tot podria estar més interconnectat que fins ara i, fins i tot, els rellotges intel·ligents ens podrien monitoritzar les constants vitals.
Aquestes novíssimes tecnologies són també les del "fàci-ho vostè mateix" amb l'ajut, per rexemple, de les impressores 3D.
Però és que la robòtica també està avançant a passes agegantades, i al Japó ja estàn preparant un hotel que estara, segons sembla, atès per robots, en lloc de persones.
Aquests "actroides", tal i com se'ls ha batejat, podran, segons han sabut diversos mitjans de comunicació, atendre els clients del sofisticadíssim hotel en diverses llengües, com l'anglès o el xinès mandarí.
Moltes de les prediccions d'Isaac Asimov s'han anat complint. Així, ja tenim teles planes, telèfons que fan gairebé de tot, fins i tot de comandament per algúns aparells de la llar ò de targeta-moneder. o d'entrada d'espectacles, aixì com màquines de tota mena per controlar diversos processos sw producció
L'hotel atès per robots no és, exactament, el que Sir Isaac Asimov va predir. Però si que va predir que els androides serien cada cop més intel·ligents. I no recordso a quin programa de televisió una presentadora va desitjar que les màquines no ens treguin la feina.
Però el que és ben cert és que, on hoi hagi a càlida atenció que una persona ens pot proporcionar, que s'apartin les màquines!.
Aquestes novíssimes tecnologies són també les del "fàci-ho vostè mateix" amb l'ajut, per rexemple, de les impressores 3D.
Però és que la robòtica també està avançant a passes agegantades, i al Japó ja estàn preparant un hotel que estara, segons sembla, atès per robots, en lloc de persones.
Aquests "actroides", tal i com se'ls ha batejat, podran, segons han sabut diversos mitjans de comunicació, atendre els clients del sofisticadíssim hotel en diverses llengües, com l'anglès o el xinès mandarí.
Moltes de les prediccions d'Isaac Asimov s'han anat complint. Així, ja tenim teles planes, telèfons que fan gairebé de tot, fins i tot de comandament per algúns aparells de la llar ò de targeta-moneder. o d'entrada d'espectacles, aixì com màquines de tota mena per controlar diversos processos sw producció
L'hotel atès per robots no és, exactament, el que Sir Isaac Asimov va predir. Però si que va predir que els androides serien cada cop més intel·ligents. I no recordso a quin programa de televisió una presentadora va desitjar que les màquines no ens treguin la feina.
Però el que és ben cert és que, on hoi hagi a càlida atenció que una persona ens pot proporcionar, que s'apartin les màquines!.
dimecres, 4 de març del 2015
TORNEN ELS VELLS TEMPS?
En èpoques passadesm, una de les assignatures curriculars i, òbviament, obnligatòries a les escoles, era la de Religió (Catòlica, naturalment).El cicle xcomençava ja des de petits, amb la que s'anomenava; "Història Sagrada", i continuava al llarg de tot el cicle obligatori d'ensenyament.
La Constitució espabnyola, de 1978, defineix el pais com a "aconfessional", lo qual vol dir que no recolza cap mena de religió en concret. Això si, les que no podien manifestar-se, han "sortit de l'armari", per dir-ho d'alguna manera. I, durant tot aquest temps, si bé s'ensenyava Religió a les escoles, era com quelcom no estrictament curricular.
L'arribada de la "Llei Wert", tal i com es coneix popularment la LOMCE, ens porta novetats, encara que moltes no són altra cosa que despropòsits, com els canvis a la Universitat, l'anomenat "3+2". Però també torna als currículums escolars la Religió, catòlica, per a més senyes, amb l'aprenentatge, o al menys el coneixement, de part de les oracions que hom creia ja oblidades.
Esperem que aquest retrocés no vagi més enllà, tornant a donar al Govern central, i no a la Conferència Episcopal Espanyola, la facultat de proposar candidats a Bisbe davant la Santa Seu.
La Constitució espabnyola, de 1978, defineix el pais com a "aconfessional", lo qual vol dir que no recolza cap mena de religió en concret. Això si, les que no podien manifestar-se, han "sortit de l'armari", per dir-ho d'alguna manera. I, durant tot aquest temps, si bé s'ensenyava Religió a les escoles, era com quelcom no estrictament curricular.
L'arribada de la "Llei Wert", tal i com es coneix popularment la LOMCE, ens porta novetats, encara que moltes no són altra cosa que despropòsits, com els canvis a la Universitat, l'anomenat "3+2". Però també torna als currículums escolars la Religió, catòlica, per a més senyes, amb l'aprenentatge, o al menys el coneixement, de part de les oracions que hom creia ja oblidades.
Esperem que aquest retrocés no vagi més enllà, tornant a donar al Govern central, i no a la Conferència Episcopal Espanyola, la facultat de proposar candidats a Bisbe davant la Santa Seu.
dimecres, 18 de febrer del 2015
FENT PUBLICITAT CONSTANTMENT
En temps passats estava de moda a la ràdio i sembla que, fins i tot torna a ser freqüent en alguns programes de televisió, fer anuncis en directe uns anuncis que, per ràdio, senzillament ens canten les excel·lències del producte o servei que anunciem de viva veu durant el programa. I, a la televisió, mostrant a la pantalla el producte mentre se'n canten les excel·lències.
Anys enrere, la publicitat "directa", només la veiem a les tanques publicitràries i, de manera més freqüent, a ls rondes ciclistes, on cada equip dúu el nom del seu patrocinador. També a les curses de Fòrmula 1 i motos es llueix puiblicitat a les màquines que competeixen a la pista.
La publicitat ha saltat als terrenys de joc , i els esportistes que competeixen s'han tornat, en certa manera, en esportistes-anunci, generalment de la firma que patrocina l'equip, un costúm adoptat pels clubs de bàsquet i handbol, encara que ekl futbol sembla no poder escapar-se del fenòmen.
Però darrerament també han estat els terrenys de joc i espais polivalents els que han adoptat publicitat.
Així, el camp de futbol que l'Espanyol ha estrenat fa pocs anys a Cornellà i que es deia; "Cornellà-El Prat", ja ha deixata quest nom enrere, per ser "Power8 Stadium". O el del Mallorca, abans; "LLuis Sitjar" o "Son Moix", ara també llueix publicitat.
D'altres en canvi, com el Camp Nou, el Santiago Bernabéu, el Vicente Calderón, San Mamés, Anoeta, Riazor, Mestalla, Sánchez Pizjuan, El Sardinero o Benito Villamarín, encara conserven els seus noms originals.
Però no només els camps de futbol, si no també espais polivalents emblemàtics han adoptat publicitat. Tal és el cas del madrileny; Palacio der los Deportes", que actualment es diu; Barclaycard Center".
I és que l'afany de trobar finançament com sigui porta clubs esportius o centres polivalents a modificar el seu nom per sempre, amb mires a aconseguir més diners.
Anys enrere, la publicitat "directa", només la veiem a les tanques publicitràries i, de manera més freqüent, a ls rondes ciclistes, on cada equip dúu el nom del seu patrocinador. També a les curses de Fòrmula 1 i motos es llueix puiblicitat a les màquines que competeixen a la pista.
La publicitat ha saltat als terrenys de joc , i els esportistes que competeixen s'han tornat, en certa manera, en esportistes-anunci, generalment de la firma que patrocina l'equip, un costúm adoptat pels clubs de bàsquet i handbol, encara que ekl futbol sembla no poder escapar-se del fenòmen.
Però darrerament també han estat els terrenys de joc i espais polivalents els que han adoptat publicitat.
Així, el camp de futbol que l'Espanyol ha estrenat fa pocs anys a Cornellà i que es deia; "Cornellà-El Prat", ja ha deixata quest nom enrere, per ser "Power8 Stadium". O el del Mallorca, abans; "LLuis Sitjar" o "Son Moix", ara també llueix publicitat.
D'altres en canvi, com el Camp Nou, el Santiago Bernabéu, el Vicente Calderón, San Mamés, Anoeta, Riazor, Mestalla, Sánchez Pizjuan, El Sardinero o Benito Villamarín, encara conserven els seus noms originals.
Però no només els camps de futbol, si no també espais polivalents emblemàtics han adoptat publicitat. Tal és el cas del madrileny; Palacio der los Deportes", que actualment es diu; Barclaycard Center".
I és que l'afany de trobar finançament com sigui porta clubs esportius o centres polivalents a modificar el seu nom per sempre, amb mires a aconseguir més diners.
dijous, 12 de febrer del 2015
""PODEMOS"...PORTAR-NOS A L'HORT
El dissabte, 31 de Gener pasat, el centre de la capital espanyola va ser l'escenari d'una d'aquelles manifestacions que "fan Història". Era la dels (adeptes o no) d'aquesta nova formació política que, d'un temps ençà, sembla voler menjar-se el Món amb les seves teories, molt properes a les de Syriza, la formació que recentment ha guanyat les eleccions a Grècia.
En el decurs de la mateixa, un exultamnt Pablo Iglesias va carregar contra el que ells anomenen "la casta", és a dir, els qui governen ara, als que, en actes diversos en els que ha anat participant, anomena "enemics", que no adversaris.
També l'hem sentit en altres ocasions carregar durament contra els mitjans de comunicació privats als que, si és que algun dia guanya, els la té sentenciada per que, segons ell; "entorpeixen la democràcia".
I és que, segons ell, la democràcia no és donar veu a tothom, si no treure la dels qui vulguin oposar-se a ell, de la mateixa manera que, tal i com hem vist, es fa a Veneçuela, no mossegant, si no tallant de soca a rel la ma que l'ha empès cap amunt.
Es d'esperar que tal situació no arribi mai a donar-se, doncs el molt "progre" del senyor Iglesias i la seva camarilla que, de guanyar, en definitiva, esdevindrien "casta vulgaris", sembla que volen fer retrocedir aquest pais més de mig segle, imposant allò que s'ha demostrat ineficaç.
En el decurs de la mateixa, un exultamnt Pablo Iglesias va carregar contra el que ells anomenen "la casta", és a dir, els qui governen ara, als que, en actes diversos en els que ha anat participant, anomena "enemics", que no adversaris.
També l'hem sentit en altres ocasions carregar durament contra els mitjans de comunicació privats als que, si és que algun dia guanya, els la té sentenciada per que, segons ell; "entorpeixen la democràcia".
I és que, segons ell, la democràcia no és donar veu a tothom, si no treure la dels qui vulguin oposar-se a ell, de la mateixa manera que, tal i com hem vist, es fa a Veneçuela, no mossegant, si no tallant de soca a rel la ma que l'ha empès cap amunt.
Es d'esperar que tal situació no arribi mai a donar-se, doncs el molt "progre" del senyor Iglesias i la seva camarilla que, de guanyar, en definitiva, esdevindrien "casta vulgaris", sembla que volen fer retrocedir aquest pais més de mig segle, imposant allò que s'ha demostrat ineficaç.
dimecres, 4 de febrer del 2015
+LA POMA QUE ES MENJA EL MÓN
Fa pocs dies es feia públic que Apple, la companyia fundada pel desaparegut; Steve Jobs, juntament amb Steve Wozniak, i que, d'alguna manera, es considera la competènca, no només de Microsoft, si no de totes les altres empreses que es dediquen a la informàtrica i la telefonia mòbil, havia batut tots els rècords de vendes en els darrers mesos, uns números que havien estat tan alts mercès al seu nou gadget; l'iPhone 6, un aparell que en un principi va estar envoltat per la polèmica, doncs va començar a córrer per la xarxa la notícia de que es doblegava.
I el divendres, 30 de Gener passat, una altra notícia assegurava que la marca preferida dels milionaris xinesos a l'hora de fer regals no és altra que la de la poma mossegada, lo qual eleva els seus productes a la categoria de superluxe en aquell pais.
Certament que, anar a una botiga de la marca que, a més, és exclusiva en tot, érs entrar en un altrwe món, de tasl manera que en comerços que no són de la marca si volen tenir-ne prioductes hauran d'adequar un departament amb una decoració el més semblada possible a la de les botigues originals.
I és que, a banda dels preus altíssims que els productes de la marca de Cupertino tenen, la seva exclusivitat és tal que quio tringui un ordinador d'aquesta marca haura de comprar-ho tot d'ells doncs la compatibilitat brilla, precuisament, per la seva absència.
llavors. Per què tenir quelcom car i incompatible si passem amb menys preu i amb més compatibilitat?.
I el divendres, 30 de Gener passat, una altra notícia assegurava que la marca preferida dels milionaris xinesos a l'hora de fer regals no és altra que la de la poma mossegada, lo qual eleva els seus productes a la categoria de superluxe en aquell pais.
Certament que, anar a una botiga de la marca que, a més, és exclusiva en tot, érs entrar en un altrwe món, de tasl manera que en comerços que no són de la marca si volen tenir-ne prioductes hauran d'adequar un departament amb una decoració el més semblada possible a la de les botigues originals.
I és que, a banda dels preus altíssims que els productes de la marca de Cupertino tenen, la seva exclusivitat és tal que quio tringui un ordinador d'aquesta marca haura de comprar-ho tot d'ells doncs la compatibilitat brilla, precuisament, per la seva absència.
llavors. Per què tenir quelcom car i incompatible si passem amb menys preu i amb més compatibilitat?.
dimecres, 28 de gener del 2015
TORNA LA BARBA
Les modes van i venen, un fet que és palpable en molts aspectes de la nostra vida, donat que les modes tenen els seus temps de vida.
I, si uns diuen que és per la crisi, d'altres ho atribueixen a d'altres factors. Però el cert és que la barba ha tornat, no sé si per quedar-se o no. I, amb ella, evidentment, els barbers, un ofici que, en els darrers temps sembhava haver caigut en la més absoluta obsolecència.
El cert és que, en poc temps, han començat a aparèixer establiments especialitzats en cuidar de la barba; "barberies", tal i com es coneixien antigament les perruqueries masculines.
A casa nostra, i em refereixo a tot el Món Lliure, el fet de portar barba és quelcom de lliure elecció. Però, dissortadament, ens arriben tot sovint notícies de llocs on ja sigui per un o altre motiu, portar barba és més que una obligació de tal manera que els barbers, en aquells paisos, només poden arreglat, però mai afeitar una barba.
Esperem i desitgem pel bé de tots que portar barba segueixi essent una opció més en la vida, i no una imposició de cap mena..
I, si uns diuen que és per la crisi, d'altres ho atribueixen a d'altres factors. Però el cert és que la barba ha tornat, no sé si per quedar-se o no. I, amb ella, evidentment, els barbers, un ofici que, en els darrers temps sembhava haver caigut en la més absoluta obsolecència.
El cert és que, en poc temps, han començat a aparèixer establiments especialitzats en cuidar de la barba; "barberies", tal i com es coneixien antigament les perruqueries masculines.
A casa nostra, i em refereixo a tot el Món Lliure, el fet de portar barba és quelcom de lliure elecció. Però, dissortadament, ens arriben tot sovint notícies de llocs on ja sigui per un o altre motiu, portar barba és més que una obligació de tal manera que els barbers, en aquells paisos, només poden arreglat, però mai afeitar una barba.
Esperem i desitgem pel bé de tots que portar barba segueixi essent una opció més en la vida, i no una imposició de cap mena..
dimecres, 21 de gener del 2015
"PODEM" QUEDAR BÉN RETRATATS
El dimecres, 21 de Gener, llegia a Periodista Digital una d'aquelles notícies que a un li posen els pèls de punta.
Resulta que, si "Podemos" guanya les Eleccions Municipals a Sevilla,, pretenen eliminar, ni més ni menys que la Setmana Santa, una tradició que a la ciutat del Guadalquivir, es remunta a més de 500 anys d'antiguitat. Concretament era l'alcaldable per aquella formació a Sevilla, la que, segons sembla, va deixar anar semblant basjanada.
El cert és que un videoblocaire ja els ha cantat les quaranta; tan a Pablo Iglesias, com a Begoña Gutiérrez, alcaldable per Sevilla del nou grup. I ho ha fet tot esgrimint totes les raons de pes que es poden esgrimir en aquests casos; des del fet que la festa genera molts llocs de treball i, naturalment, aporta riquesa, fins ressaltar de la labor altruïsta que les Confraries desenvolupen a la ciutat.
Sota l'eriqueta del "canvi"; "Podemos" es presenta com una mena de formació "·destralera" que, d'alguna manera, vol tirar per terra moltes de les fites que ha aconseguit Espanya fins avui.
I, parlant de festes. No sé si també voldrien veure una València sense Falles, una Menorca sense la Festa de Sant Joan, una Berga sense Patúm, una Vila-Joiosa sense la Festa de Moros i Cristians, una Càdiz o unes Canàries sense el Carnaval o unes ciutats portuàries de tota la costa espanyola sense la tradicioonalñ Priocessó del Carme, una festa tan religiosa com marinera, que només han conseguit aturar les condicions meteorològiques adverses, doncs ni la Guerra Civil va aconseguir-ho, per posar algúns exemples. Però em sembla que nop ho han valorat.
Si no els agraden aquestes festes i tradicions, el cert és que als qui viuen en aquests indrets, si. I no només per que són moltr seves, si no per que són un Patrimoni Cultural que, a més, dóna feina i vida. Val més que les respectin, si no volen que els passi el que va passar-li a un capellà d'un poblet d'aragó,qui es va proposar eliminar una festa que es celebra allà...I va haver de sortir-ne per cames.
Resulta que, si "Podemos" guanya les Eleccions Municipals a Sevilla,, pretenen eliminar, ni més ni menys que la Setmana Santa, una tradició que a la ciutat del Guadalquivir, es remunta a més de 500 anys d'antiguitat. Concretament era l'alcaldable per aquella formació a Sevilla, la que, segons sembla, va deixar anar semblant basjanada.
El cert és que un videoblocaire ja els ha cantat les quaranta; tan a Pablo Iglesias, com a Begoña Gutiérrez, alcaldable per Sevilla del nou grup. I ho ha fet tot esgrimint totes les raons de pes que es poden esgrimir en aquests casos; des del fet que la festa genera molts llocs de treball i, naturalment, aporta riquesa, fins ressaltar de la labor altruïsta que les Confraries desenvolupen a la ciutat.
Sota l'eriqueta del "canvi"; "Podemos" es presenta com una mena de formació "·destralera" que, d'alguna manera, vol tirar per terra moltes de les fites que ha aconseguit Espanya fins avui.
I, parlant de festes. No sé si també voldrien veure una València sense Falles, una Menorca sense la Festa de Sant Joan, una Berga sense Patúm, una Vila-Joiosa sense la Festa de Moros i Cristians, una Càdiz o unes Canàries sense el Carnaval o unes ciutats portuàries de tota la costa espanyola sense la tradicioonalñ Priocessó del Carme, una festa tan religiosa com marinera, que només han conseguit aturar les condicions meteorològiques adverses, doncs ni la Guerra Civil va aconseguir-ho, per posar algúns exemples. Però em sembla que nop ho han valorat.
Si no els agraden aquestes festes i tradicions, el cert és que als qui viuen en aquests indrets, si. I no només per que són moltr seves, si no per que són un Patrimoni Cultural que, a més, dóna feina i vida. Val més que les respectin, si no volen que els passi el que va passar-li a un capellà d'un poblet d'aragó,qui es va proposar eliminar una festa que es celebra allà...I va haver de sortir-ne per cames.
dijous, 15 de gener del 2015
PROHIBIR FINS I TOT, ELS PIROPOS
El seu nom té les arrels en la paraula grega clàssica; "Pyrós", que significa foc, encara que en el grec modern l'anomenin "Futià".
M'estic referint als molt populars piropos, una sèrie de frases que, més pulides i boniques en ocasions, o més senzilles en altres, es diuen a una altra persona, preferentment, a una dona.
El divendres, dia 9 de Gener, Europa Press ens regalava una d'aquelles "perles" que, de tant en tant, alguna persona il·luminada (o no) llança als quatre vents.
Concretament la protagonista del fet no era altra que la Presidenta de l'Observatori contra la violència de gènere, un organisme depenent del Consell General del Poder Judicial qui, en declaracions a RNE, consultades per EP, afirmava que "El piropo, encara que sigui bonic, envaeix la intimitat de la dona. I, per tant, ha d'erradicar-se".
Certament que, de piropos, n'hi ha de tota mena, classe i condició. Uns són més bén elaborats i, per tant, no és que es fiquin amb la intimitat de la dona si no que, fins i tot, exalten valors dela mateixa. Però també n'hi ha d'altres. I suposo que l'esmentada jurista es regferia a quests segóns que, més que piropos, algúns travessen la linia vermella que separa elegància de grolleria.
Difícil sera erradicar quielcom que és, en certa manera, tota una tradició, llevat que l'alta sensibilitat que demostra aq1uesta dona la mogui, per exemple, a instar l'elaboració d'una absurda llei que els prohibeixi. Tot i així, però, el més probable és que quelcom que és immensament popular persisteixi en el temps, i superi qualsevol temptativa d'erradicació.
M'estic referint als molt populars piropos, una sèrie de frases que, més pulides i boniques en ocasions, o més senzilles en altres, es diuen a una altra persona, preferentment, a una dona.
El divendres, dia 9 de Gener, Europa Press ens regalava una d'aquelles "perles" que, de tant en tant, alguna persona il·luminada (o no) llança als quatre vents.
Concretament la protagonista del fet no era altra que la Presidenta de l'Observatori contra la violència de gènere, un organisme depenent del Consell General del Poder Judicial qui, en declaracions a RNE, consultades per EP, afirmava que "El piropo, encara que sigui bonic, envaeix la intimitat de la dona. I, per tant, ha d'erradicar-se".
Certament que, de piropos, n'hi ha de tota mena, classe i condició. Uns són més bén elaborats i, per tant, no és que es fiquin amb la intimitat de la dona si no que, fins i tot, exalten valors dela mateixa. Però també n'hi ha d'altres. I suposo que l'esmentada jurista es regferia a quests segóns que, més que piropos, algúns travessen la linia vermella que separa elegància de grolleria.
Difícil sera erradicar quielcom que és, en certa manera, tota una tradició, llevat que l'alta sensibilitat que demostra aq1uesta dona la mogui, per exemple, a instar l'elaboració d'una absurda llei que els prohibeixi. Tot i així, però, el més probable és que quelcom que és immensament popular persisteixi en el temps, i superi qualsevol temptativa d'erradicació.
dimecres, 7 de gener del 2015
PROHIBICIONS PER INTERESSOS CREATS
Al llarg de la Història han estat, en algunes ocasions, prohibits llibres, revistes, discos i pel·lícules en diversos paisos, i per diferents raons.
Durant el franquisme, tan el que es produïa a Espanya, com el que arribava a territori espanyol des de fora, passava per una fèrria censura abans que fos publicat. Una publicació que, en ocasions, implicava retallades dràstiques en els continguts, com els canvis de diàlegs a les pel·lícules, la retallada de passatges de llibres o d'estrofes de cançons. En d'altres ocasions, però, senzillament se'n prohibia la publicació de la totalitat, una prohibició que, quan hem pogut veure els continguts, si és que s'han publicat posteriorment, ens hem adonat que era totalment infundada.
Però més recentment hem assistit a prohibicions que, en algúns paisos, han estat imposades a produccions de gtran èxit. Tal és el cas d'"Avatar" a la Xina una cinta que, degut a com està plantejat el final de la mateixa, els molt sensibles governants del pais, possiblement van considerar-la "subversiva".
Els dos darrers casos també han estat objecte, un d'ells; "The interview", d'atacs informàtics a interessos nord-americans i amenaces terroristes, doncs des de Korea del Nord la consideren "acte de guerra". I, quan aquest cas encara cueja, apareix "Exodus", una cinta que narra uns fets que estàn trets del llibre del mateix títol, inclòs a La Bíblia.
Dirigida per Tidley Scott, la cinta que compta amb gran profusió d'efectes especials,ha estat prohibida a Egipte i i també retirada dels cinemes marroquins per que, segons fonts dels dos paisos, és una "fal·làcia històrica".
Una altra de les cintes que excpliquen els mateixos fets va ser rodada allà pels anys 50 del passat segle XX. El seu títol; "Els 10 Manaments". Explica la mateixa història i, en aquells moments, va arribar a ser tot un èxit.
Si bé tampoc sabem exactament què va passar si no que el que s'explica a les cintes ha estat tret del Llibre de l'Èxode, cal pensar que aquell primer film, que durava quatre hores, aproximadament, també va ser considerada "inexacta" per part d'egipcis i marroquins. O és que, en aquells moments, no es distribuïen pel·licules als dos paisos?.
Durant el franquisme, tan el que es produïa a Espanya, com el que arribava a territori espanyol des de fora, passava per una fèrria censura abans que fos publicat. Una publicació que, en ocasions, implicava retallades dràstiques en els continguts, com els canvis de diàlegs a les pel·lícules, la retallada de passatges de llibres o d'estrofes de cançons. En d'altres ocasions, però, senzillament se'n prohibia la publicació de la totalitat, una prohibició que, quan hem pogut veure els continguts, si és que s'han publicat posteriorment, ens hem adonat que era totalment infundada.
Però més recentment hem assistit a prohibicions que, en algúns paisos, han estat imposades a produccions de gtran èxit. Tal és el cas d'"Avatar" a la Xina una cinta que, degut a com està plantejat el final de la mateixa, els molt sensibles governants del pais, possiblement van considerar-la "subversiva".
Els dos darrers casos també han estat objecte, un d'ells; "The interview", d'atacs informàtics a interessos nord-americans i amenaces terroristes, doncs des de Korea del Nord la consideren "acte de guerra". I, quan aquest cas encara cueja, apareix "Exodus", una cinta que narra uns fets que estàn trets del llibre del mateix títol, inclòs a La Bíblia.
Dirigida per Tidley Scott, la cinta que compta amb gran profusió d'efectes especials,ha estat prohibida a Egipte i i també retirada dels cinemes marroquins per que, segons fonts dels dos paisos, és una "fal·làcia històrica".
Una altra de les cintes que excpliquen els mateixos fets va ser rodada allà pels anys 50 del passat segle XX. El seu títol; "Els 10 Manaments". Explica la mateixa història i, en aquells moments, va arribar a ser tot un èxit.
Si bé tampoc sabem exactament què va passar si no que el que s'explica a les cintes ha estat tret del Llibre de l'Èxode, cal pensar que aquell primer film, que durava quatre hores, aproximadament, també va ser considerada "inexacta" per part d'egipcis i marroquins. O és que, en aquells moments, no es distribuïen pel·licules als dos paisos?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)