Els estudis universitaris poden contenir temàtiques molt variades. I és que, sense anar més lluny, algunes Universitats inparteixen cursos o cicles que ens podrien sonar gairebé a insòlits.
Així, als Estats Units han creat la que anomenen; "Universitat de la Pizza" un centre que, tot i no ser una Escola d'Hostleria i Restauració pròpiament dita, ensenya les tècniques d'elaboració d'aquesta menja d'orígen italià
El cap de setmana pàssat, l'agència EFE feia públic, en el seu apartat de Cultura, que la Univeritat de Calcuta oferira, dins de la seva Facultat de Dret, uns estudis que, aparentment, no tenen res a veure amb la Judicatura ni amb el Dret, doccs s'estudiara l'univers, creat per J. K. Rowling, al voltant de Harry Potrter, al que ja s'anomena; "Porttervers".
Segons una nota de premsa d'aquesta Universitat, recollida per EFE, la Facultat de Dret, que està considerada entre les millors del Món pretén, amb aquest curset optatiu que començara a impartir-se el proper mes de Desembre, que els alumnes apliquin els seus coneixements "sense prejudicis".
De bén segur que aquests no són els únics que poden sonar a insòlits. Sensec cap mena de dubte que n'hi ha d'altres que, encara que no hagin estat fets públics, podrien semblar tan insòlits com aquests.
dimarts, 30 d’octubre del 2018
dimarts, 23 d’octubre del 2018
UN MUSEU A SUBHASTA?
L'any 2012 neixia, amb tots els honors que es mereixia, el Museu del Rock. S'ubicava al llavors recent construït i inaugurat; "Centre Comercial Les Arenes", un centre comercial guanyat per la ciutat de Barcelona a una ex-plaça de braus.
En ell, i durant un breu temps, doncs sembla ser que va fer fallida, es podien veure diversos objectes, relacionats amb aquest estil musical; com ara guitarres, partitures autògrafes, vestits que van portar diferents protagonistes del gènere i molts discos d'or, plata i platí. Tot forma part de la col·lecció que, durant molts anys, va anar recollint el ja desaparegut periodista musical; Jordi Tardà.
Quan el Museu del Rock va tancar portes les peces van desaparèixer i, durant aquests darrers sis anys, ningú sd'ha recordat ja de la gairebé efímera existència d'un Museu que, de bén segur hauria fet, de seguir existint com a tal, les delícies dels amants d'aquest gènere musical.
El passat dimarts, dia 16 d'Octubre ens assabentyavem, mitjançant els informatius de TV3, del fet que tot aquell material que, a més, està declarat Patrimoni Cultural per las Generalitat, sortira a subhasta i estara a un clic de l'abast dels internautes amb la consegüent desaparició del que podria ser un Museu dedicat al ghènere.
És d'esperar que, qui ho compri, tingui la idea de muntar, un altra cop, el Museu del Rock, tot i que, certament, seria una llàstima que les peces es disperséssin, i un Patrimoni Cultural desaparegués per sempre, com si res hagués passat.
En ell, i durant un breu temps, doncs sembla ser que va fer fallida, es podien veure diversos objectes, relacionats amb aquest estil musical; com ara guitarres, partitures autògrafes, vestits que van portar diferents protagonistes del gènere i molts discos d'or, plata i platí. Tot forma part de la col·lecció que, durant molts anys, va anar recollint el ja desaparegut periodista musical; Jordi Tardà.
Quan el Museu del Rock va tancar portes les peces van desaparèixer i, durant aquests darrers sis anys, ningú sd'ha recordat ja de la gairebé efímera existència d'un Museu que, de bén segur hauria fet, de seguir existint com a tal, les delícies dels amants d'aquest gènere musical.
El passat dimarts, dia 16 d'Octubre ens assabentyavem, mitjançant els informatius de TV3, del fet que tot aquell material que, a més, està declarat Patrimoni Cultural per las Generalitat, sortira a subhasta i estara a un clic de l'abast dels internautes amb la consegüent desaparició del que podria ser un Museu dedicat al ghènere.
És d'esperar que, qui ho compri, tingui la idea de muntar, un altra cop, el Museu del Rock, tot i que, certament, seria una llàstima que les peces es disperséssin, i un Patrimoni Cultural desaparegués per sempre, com si res hagués passat.
dimarts, 16 d’octubre del 2018
UN RETORN "POST MORTEM"
Fa un temps, parlant sobre gustos musicals amb un amic, aquest em manifestava que prefereix escoltar enregistraments de cantants i músics que "ja no hj són", tot referint.se a aquells que ja ens han deixat.
I és que quan els creadors se'n van la seva obra és el que ens deixen com a llegat per que en gaudim.
Però les noves tecnologies permeten que, per exemple, tot i que els ABBA ja no existeixin com a banda, un Museu, dedicat a ells a Estocolm, ens permeti cantar al costat dels hologrames d'Agnetha, Benny, Björn i Frida com si realment estiguéssin allà reunits.
Segons informava l'agència EP el pàssat dia 15 d'Octubre, sembla que aquesta mateixa tecnologia, que ja ha estat emprada per donar vida a artistes; com Roy Orbison, ara s'utilitzara per retornar als escenaris, ni més ni menys que Amy Winehouse (Londres, 14 setembre 1963-23 Juny 2011).
Segons la crònica d'agència, sembla ser que tal iniciatia parteix del pare de l'artista; Mitch Winehouse. L'espectacl que s'estrenara aquest proper any 2019, donara la volta al Món, i no és altra cosa que una iniciativa per tal de recollir fons per la Fundació que dúu el nom de l'artista, que ens deixava prematurament als 27 anys. La iniciativa és per ajudar persones que hagin caigut en el consúm de substàncies estupefaents.
Sembla que hi ha divisió d'opinions sobre el fet de retornar a l'escenari, en forma d'holograma, arrtistes ja deasaoareguts. Fins i tot, a la mateixa crònica es cita el fet que hi ha diversos artistes que npo ho veuen massa de bon ull.
I és que, en ocasions, tota feina és poca pe rajudar aquestes persones que abusen de les substàncies estupefaents. I, si aquest espectacle, que durara entre 75 i 115 minuts, ha de contribuïr a ajudar aquestes persones. Benvingut sigui.
I és que quan els creadors se'n van la seva obra és el que ens deixen com a llegat per que en gaudim.
Però les noves tecnologies permeten que, per exemple, tot i que els ABBA ja no existeixin com a banda, un Museu, dedicat a ells a Estocolm, ens permeti cantar al costat dels hologrames d'Agnetha, Benny, Björn i Frida com si realment estiguéssin allà reunits.
Segons informava l'agència EP el pàssat dia 15 d'Octubre, sembla que aquesta mateixa tecnologia, que ja ha estat emprada per donar vida a artistes; com Roy Orbison, ara s'utilitzara per retornar als escenaris, ni més ni menys que Amy Winehouse (Londres, 14 setembre 1963-23 Juny 2011).
Segons la crònica d'agència, sembla ser que tal iniciatia parteix del pare de l'artista; Mitch Winehouse. L'espectacl que s'estrenara aquest proper any 2019, donara la volta al Món, i no és altra cosa que una iniciativa per tal de recollir fons per la Fundació que dúu el nom de l'artista, que ens deixava prematurament als 27 anys. La iniciativa és per ajudar persones que hagin caigut en el consúm de substàncies estupefaents.
Sembla que hi ha divisió d'opinions sobre el fet de retornar a l'escenari, en forma d'holograma, arrtistes ja deasaoareguts. Fins i tot, a la mateixa crònica es cita el fet que hi ha diversos artistes que npo ho veuen massa de bon ull.
I és que, en ocasions, tota feina és poca pe rajudar aquestes persones que abusen de les substàncies estupefaents. I, si aquest espectacle, que durara entre 75 i 115 minuts, ha de contribuïr a ajudar aquestes persones. Benvingut sigui.
dilluns, 8 d’octubre del 2018
ÉSA VIC O "VICH"?
En anys passats. i concretament la primera meitat i part de la segona del segle XX, molts dels noms de poblacions catalanes havien estat, d'alguna manera, traduïts al castellà.
Aixín es parlava de "Gerona", "Lérida", "Figueras", "Bañolas" o "Vich".
Amb l'arribada de la democvràcia i, sobre tot després de la reinstauració de la Generalitat, aquests noms han tornat a la seva forma catalana, encara que en alguns rètols, sobre tot a les autopistes, apareixen en les dues formes; la catalana i la castellana.
Un cas especial és el de Vic, una ciutat de la Catalunya Central quin nom un mitjà digital s'entesta en escriure'l en la forma antiga; "Vich", com si res no hagués poassat.
Suposem que saben que ja fa anys que el nom de la ciutat ha canviat, i ha perdut la "h" que portava al final, una lletra que no té cap raó de ser, a menys que, en un altre lloc, hi hagi un altre Vic i la "h" fós, en aquest cas, una lletra diacrítica, lo qual no passa, evidentment.
Si les llengües s'actualitzen no val la pena seguir la forma d'escriure una paraula que ja ha esdevingut arcaica. I, com moltes coses, queda només com a part de la memòria històrica.
Aixín es parlava de "Gerona", "Lérida", "Figueras", "Bañolas" o "Vich".
Amb l'arribada de la democvràcia i, sobre tot després de la reinstauració de la Generalitat, aquests noms han tornat a la seva forma catalana, encara que en alguns rètols, sobre tot a les autopistes, apareixen en les dues formes; la catalana i la castellana.
Un cas especial és el de Vic, una ciutat de la Catalunya Central quin nom un mitjà digital s'entesta en escriure'l en la forma antiga; "Vich", com si res no hagués poassat.
Suposem que saben que ja fa anys que el nom de la ciutat ha canviat, i ha perdut la "h" que portava al final, una lletra que no té cap raó de ser, a menys que, en un altre lloc, hi hagi un altre Vic i la "h" fós, en aquest cas, una lletra diacrítica, lo qual no passa, evidentment.
Si les llengües s'actualitzen no val la pena seguir la forma d'escriure una paraula que ja ha esdevingut arcaica. I, com moltes coses, queda només com a part de la memòria històrica.
dimarts, 2 d’octubre del 2018
DE PLAGIS I "DÉJÀ VUS"
Possiblement en més d'una ocasió hem escoltat una cançó i, no sabem per quin motiu,ens recorda quelcom que ja coneixiem, malgrat que es tracti d'un tema totalment nou.
El 12 de Maig passat es va celebrar a Lisboa una nova edició del Concurs d'Eurovisió, on vam tenir la oportunitat d'escoltar 26 cançons, enviades allà per les respectives televisions públiques de 26 paisos europeus, alguns de la Europa de l'Est, mentrre que d'ltres, malgrat participar, ni tan sols estàn al Vell Continent.
El certàmen va ser guanyat per quarta casió en la Història del mateix, per Israel, un pais no-europeu, però que comparteix Eurovisió amb el Vell Continent i que, des de ja fa anys, envia representació musical al concurs.
La cançó que guanyava el certàmen era; "Toy" (Joguina), un tema interpretat per Netta Barzilay i que és reivindicatiu, doncs ve a ser una forma del "Me too" o del "No és no", contra els abusus i l'assetjament.
"Toy" és una cançó d'aquélles que podriem anomenar "poc convencionals", doncs se surt completament del que podria ser una "cançó eurovisiva" tipus. Al llarg dela peça podem escoltar com la intèrpret fa una sèrie de sons que, si bé poden recordar altres cançons, el cert és que ni la lletra,ni la música,ens en recorda cap en especial.
Però el mes de Juliol passat apareixia una notícia sobre el fet que hi havia hagut una denúncia de plagi contra Netta i la cançó guanyadora del Comncurs eurovisiu d'enguany lo qual, d'haver prosperat, hauria aigualit la festa i la celebració del concurs a Israel l'any vinent.
De cançons que ténen fragments que podrien assemblar-se a parts d'ltres, segurament que n'hi ha, de la mateixa manera que hi ha fragments de pel·lícules que sonen a "déjà vu". Però, com molt bé deia Netta, que aquest estiu passat visitava Espanya; "O deixem de comparar cançons, o deixem de compondre'n".
Segons sembla, a més del tema econòmic, un altre aspecte ha pogut fer trontollar la celebració del certàmen al pais de l'Orient Pròxim, doncs, des del mateix, es demanava que la mostra musical es fés a Jerusalem, i amenaçaven de no celebrar-lo al pais si no es feia a la que, des d'alguns sectors, es considera la capital del pais. Fins i tot hi havia el perill de la no-assistència de determinats paisos.
Però, com que el que realment interessa a Eurovisió des que va començar l'any 1956, és unir pobles a través de la música, finalment tindrem, un any més, la sort de poder gaudir-ne. Això si, des de Tel Aviv. I sera el 18 de Maig de l'any vinent.
I tan de bó que Eurovisió continui unint poblres a trqavés de la música, amb l'esperit de 1956.
El 12 de Maig passat es va celebrar a Lisboa una nova edició del Concurs d'Eurovisió, on vam tenir la oportunitat d'escoltar 26 cançons, enviades allà per les respectives televisions públiques de 26 paisos europeus, alguns de la Europa de l'Est, mentrre que d'ltres, malgrat participar, ni tan sols estàn al Vell Continent.
El certàmen va ser guanyat per quarta casió en la Història del mateix, per Israel, un pais no-europeu, però que comparteix Eurovisió amb el Vell Continent i que, des de ja fa anys, envia representació musical al concurs.
La cançó que guanyava el certàmen era; "Toy" (Joguina), un tema interpretat per Netta Barzilay i que és reivindicatiu, doncs ve a ser una forma del "Me too" o del "No és no", contra els abusus i l'assetjament.
"Toy" és una cançó d'aquélles que podriem anomenar "poc convencionals", doncs se surt completament del que podria ser una "cançó eurovisiva" tipus. Al llarg dela peça podem escoltar com la intèrpret fa una sèrie de sons que, si bé poden recordar altres cançons, el cert és que ni la lletra,ni la música,ens en recorda cap en especial.
Però el mes de Juliol passat apareixia una notícia sobre el fet que hi havia hagut una denúncia de plagi contra Netta i la cançó guanyadora del Comncurs eurovisiu d'enguany lo qual, d'haver prosperat, hauria aigualit la festa i la celebració del concurs a Israel l'any vinent.
De cançons que ténen fragments que podrien assemblar-se a parts d'ltres, segurament que n'hi ha, de la mateixa manera que hi ha fragments de pel·lícules que sonen a "déjà vu". Però, com molt bé deia Netta, que aquest estiu passat visitava Espanya; "O deixem de comparar cançons, o deixem de compondre'n".
Segons sembla, a més del tema econòmic, un altre aspecte ha pogut fer trontollar la celebració del certàmen al pais de l'Orient Pròxim, doncs, des del mateix, es demanava que la mostra musical es fés a Jerusalem, i amenaçaven de no celebrar-lo al pais si no es feia a la que, des d'alguns sectors, es considera la capital del pais. Fins i tot hi havia el perill de la no-assistència de determinats paisos.
Però, com que el que realment interessa a Eurovisió des que va començar l'any 1956, és unir pobles a través de la música, finalment tindrem, un any més, la sort de poder gaudir-ne. Això si, des de Tel Aviv. I sera el 18 de Maig de l'any vinent.
I tan de bó que Eurovisió continui unint poblres a trqavés de la música, amb l'esperit de 1956.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)