dimarts, 25 de desembre del 2018

BONES FESTES I UN MILLOR 2019

  Des del "De tot, una mica", us desitgem que passeu unees molt bones Fest4es, i que el nou any 2019, que començara dintre de poc, sigui millor que el que deixarem enrere.

dimarts, 11 de desembre del 2018

EN BÉ DELS ANIMALS

  Tenir una mascota a casa suposa tenir un alt grau de responsabilitat sobre el benestar de la mateixa que va, des de l'alimentació, fins la higiene, passant per treure-la a passejar i tenir cura de dur-la al veterinari per que, entre d'altres coses, la identifiqui, no només amb un xip, si no també amb una mena de "cartilla sanitària", que és un resum de la història veterinària del gos o gat.

  El divendres, dia 7 de Desembre de 2018, es feia pública una normativa que ha estat publicada a La Rioja. La normativa, que un mitjà digital va arribar a qualificar de "dictadura orwelliana", va adreçada als propietaris de mascotes en el sentit que aquests han e complir una sèrie de normes que, per no sortir d'Europa, sembla que ja existeixen en alguns paisos del Nord del continent; com són els paisos escandinaus.

  Aquesta normativa que té el rang de llei preveu, entre d'altres, la obligatorietat d'esterilitzar totes les mascotes.

  La normativa obliga també els propietaris de mascotes a notificar, mitjançant Certificat Veterinari,  la defunció de les mateixes, per saber les circumstàncies del traspàs de l'animal.

  Passejar les mascotes dues vegades al dia, així com que no es quedin soles a casa, són dues més de les obligacions que marca la normativa, que preveu "visites sorpresa" de funcionaris a casa, per tal de comprovar l'estat de les mascotes. I, si hi ha incompliment, multes d'entre 500 i 5000 €.

  Des de sempre, els pastors han utilitzat gossos per tal de controlar els ramats. I ara sembla que aquesta llei vol prohibir-ne la utilització. El que falta per veure és com s'ho faran els pastors per controlar els ramats, si no poden comptar amb la inestimable ajuda que els gossos els proporcionen.

dimarts, 4 de desembre del 2018

LA MODA QUE VÉ I NO TORNA.

Diuen que les modes vénen i van. Això és cert, en part. Doncs hi ha modes o, per dit-ho d'una altra manera, estils, que vénen i no tornaran. I és que els temps canvien, i amb ells vénen nous estils de fer les coses.

  Algú em deia, respecte de grups, com ara; La Trinca, que si tornéssin tornarien a triomfar. El cert és que la forma de fer humor també ha canviat, i aquelles cançons que en un temps van ser actualitat, avui ja no ho són, ja sigui per que les persones a les que canten ja no existeixen, o per que les circumstàncies han canviat.

  Un exemple del que acabo d'explicar el vam poder experimentat amb el ja desaparegut; Pere Tapias, un cantant humorístic que, després de molts anys de silenci, va voler retornar a finals de la dècada dels 80 del segle passat amb un disc que, la veritat sigui dita, va passar sens pena ni glòria.

  Molt diferent és el cas del recentment desaparegut; Charles Aznavour, qui no va deixar mai de composar cançons noves i cantar-les, tan en directe, com en discos. O Raphael, un altre dels "incombustibles", que cada cop que actua, esgota les entrades.

  El cert és que també hi ha artistes ja desapareguts que encara sonen i sonaran, doncs encara vénen els discos que volen, tot i no estar entre nosaltres. Tal és el cas d'Antonio Machín (Sagua La Grande, Cuba, 11 de Febrer de 1903-Madrid, Espanya, 4 d'Agost de 1977)

  I és que en ocasions hi ha modes que no passen, com per exemple els boleros i balades que cantava aquest crooner d'orígen cubà, però espanyol d'adopció, a qui la ciutat de Sevilla va erigir una escultura en homenatge.