HI HA QUI PEL FUTBOL, NI TAN SOLS DORM...

Football, fútbol, fussball, balonpié, peu-pilota, futebol, soccer... Sónb maneres diverses d'anomenar el que es considera "esport-rei" per excel·lència, un esport que, hores d'ara, ja practiquen també les dones com a demostració palpable de que allò que una cançó de principis de la "Nova cançó" deia, de que aquest esport només era per a homes, no té ja cap validesa.

Fins aquí és tot molt bonic, i així hauria de szguir essent, doncs un dels lemes de l'olimpisme, al que el peu-pilota pertany, és, preciasament, l'agermanament de la Humanitat a través de la pràctica de l'espoort.

Però això no és sempre així, i en més d'una ocasió hem sentit allò de que hi ha qui barreja futbol i política. Bé, aquesta frase, dita referint-se al fet que, del Barça, es diu que és "més que un club".

El diumenge, 26 de Juny passat, ens sobtaven les esfereïdores imatges que ens arribaven de l'Argentina, on un equip dels considerats "històrics"; el "River Plate", baixava a la segona categoria d'aquell país, després de més de cent anys a Primera.

I és que allà, com en algúns altres poaísos, és tanta la passió qiue aquest esport desperta que la baixada de categoria d'un equip és suficient com per, no tan sols armar-la al terreny de joc, si no destrossar tot quan els fanàtics es trobaven al seu pas.

El més trist del cas, però, va ser els comentaris que TV3 va poder enregistrar, pronunciats des dels estudis d'una coneguda emissora de ràdio d'aquéll país, uns patètics comentaris, carregats d'insults contra jugadors, tècnics i directius del club, que no van fer més que atiar un foc ja de per sí molt virulent.

Hem vist baixar a la Categoria de Plata espanyola equiips a priori tan forts com l'Espanyol, l'Atlètic de Madrid o el Deportivo. Però si bé hi ha hagut tristir, ni de bon tros hi ha hagut tanta barbàrie com la que veiem el 26 de Juny passat a l'Argentina, ni des de cap mitjà de comunicació sensat es va proferir cap mena d'insult cap a ningú, malgrat que hi havia hagut alcún comentarista esportiu força fluix de llengua com per armar la grossa.

ATEMPTAT CONTRA LA VIDA HUMANA

El dissabte, 11 de Juny passat, "La 2", de TVE, va emetre, dintre del seu programa setmanal "Documentos TV", un esfereïdor reportatge, filmat amb càmera oculta, on es podien veure els efectes nefgastos de la que el Govern xinès anomena, de manera eufemística; "Política del fill únic".

En el decurs del repoortatge, però, vam poder veure també com hi ha qui, desafiant la fèrria repressió i política de la por que el Govern totalitari d'aquéll país exerceix, van parlar davant la càmera, deixant-se veure per complert.

Malgrat que ells sempre ho han negat, l'infanticidi, sobre tot de nenes, és una pràctica totalment recolzada pel govern comunista, en una més de les proves del menyspreu absolut cap als Drets Humans que aquéll país, que gaudeix de nombrosos i injustos privilegis a l'ONU, aplica, en lloc d'una educació i planificació famiuliar com Déu mana.

Essent, com així saembla que diuen ser, un país tan "ric" que pot comprar deute dels paísos en crisi, sembla mentida que, en lloc de donar aquests "diners ensangonats" a paísos com Espanya, o a les nostres caixes d'estalvi, no l'inverteixin en un major benestar per la seva població.

El diumenge, dia 12 de Juny,, l'Ambaixador espanyol davant d'aquéll govern totalitari afirmava a TV3 que "No cal pressionar-los, ja es democratitzaran", en una mostra més de feblesa i por d'aquest diplomàtic cap al partit comunista xinès, que ho controla tot.

I és que, a la vista del documental que vaig tenir l'oportunitat de veure, n'hi hauria prou com per portar la cúpiula del partit comunista xinès davant del TPI, sota acusació de terrorisme d'Estat.