LA GUERRA DE LES LLENGÜES

  Divendrese, 8 de Desembre passat, llegia en un mitjà informatiu digital un comentari sobre una organització que, amb el nom d'"Hablemos español", sembla que pretén repetir allò que molts de nosaltres varem viure de petits, és a dir, una escola castellanitzada a Catalunya, Euskadi i Galícia.

  En la seva opinió; "No estan aqui per conservar llengües minoritàries", una forma de l'"A por ellos" que afectaria, si és que presenten una Imniciativa Legislativa Popular (ILP) les escoles d'aquestes tres Comunitats.

  Ja hem dit moltes vegades en aquest programa que  a Catalunya, al menys fins on nosaltres coneixem, català i castellà conviuen en perfecta armonia, i no fan falta iniciatives com aquestes per tal de tornar a començar a aixafar la nostra llengua.

  Al Món hi havia hagut unes 10.000 llengües, de les que (només) en queden 2500 algunes d'elles, més minoritàries encara que el mateix català, parlat aquest per uns 10 milions de persones, aproximadament.

  Moltes llengües varen sucumbirt en els segles de dominació europea, /Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Portugal i Regne Unit, majoritàriament.

  Tornanrt a la guerra català-castellà, un amic, que també és català, i que ha viatjat per diversos punts d'Espanya, m'explicava ja fa temps la trista experiència que aquest va viure a casa d'uns amics que aquest té a Cantàbria. Des d'allà, el meu amic va trucar a casa seva, a Catalunya. I, com és molt normal, va parlar amb la seva família n català.

  Una de les persones que hi havia allà i que, dissortadament, no estava en plenitud de facultats, , va recrominar el meu amic per que parlava en la nostra llengua, a lo qual ell va respondre amb una pregunta; "I què hauria passat si jo hagués sigut francès o alemany?.

  Els seus amics li van dir; "I si nosaltres comencem a parlar en araucà?" (L'araucà és una llengua pràcticament desapareguda, que es parlava a Xile). Ell va respondre que amb moolt de gust li agradaria aprendre aquella llengua doncs, a més llengües sabudes, més cultura es demostra.

  No és necessari oposar-se lingüísticament,. si no compatibilitzar català i castellà a les escoles, com dues llengües germanes i riques que són.

FELI1718

  Des del "De tot, una mica"

  Bones Festes i feliç Any Nou, 2018 a tots

UN SOROLL "LEGAL" I PERMÈS

  Fa uns dies llegia en un butlletí de notícies eñ fet insòlit de que, segons sembla, els veins d'una zona residencial s'han queixat del soroll que fan els nens d'una escola propera quan aquests surten al pati.

  Segons semblas, els veins se senten "molt molestos" al respecte, i han presentat una queixa formal.

  Aquests fets han estat, en molts altres llocs, motiu de polèmica entre els veins d'escoles.

  I, amb els Drets dels Infants a la ma, ja fa uns anys que, a Alemanya, l'òrgan informatiu oficial del Govern, que és un equivalent al BOE o al DOGC, publicava una Disposició Oficial, segons la qual es declarava "legal a tots els efectes" el soroll que els infants fan s l'hora del pati.

  I és que, aquest soroll, podriem dir que és una característica que ja fa molts anys que es dona a les escoles a l'hora del pati.

  I, contràriament al que pensin aquest veins, tamòc es pot fer que els escolars juguin, a l'hora del pati, amb la boca tapada.

NOVES TECNOLOGIES. NOUS PROBLEMES?

Fa pocs dies podia veure una pel·lícula de la nissaga; "Fast and Furious" en la que, per espiar diverses persones , utilitzen un sistema, al que anomenen; "L'ull que tpo tot ho veu". Amb ell, piratejaven tota mena de càmeres de seguretat, per tal d'identificar persones i/o matrícules de cotxe.

  També el dimecres, 15 de Novembre, m'arribacva la notícia de que, segons sembla, hi ha uns rellotges intel·ligents que ténen una funció d'escolta per part de persones que puguin estar connmectades a ells.

  Tals rtellotges s'havien posat a la venda com a "sistemas de control parental", per que els pares poguéssin saber que fan els seus fills, una escolta que es fa mitjançant una "app", instal·lada en un mòbil, ordinador o tauleta.

  Però la polèmica està ja servida, doncs a Alemanya ja n'han prohibit la venda, tot argumentant que aquest sistema, a més de suposar una forma de saber què estan fent els menors, podria suposar també una forma d'espiar els professors.

  I és que, progressivament, les noves tecnologies han anat envaïnt les nostres vides. I, si en un primncipi va ssr l'ordinador, ara ja són les càmeres de videovigilància que estàn als carrers de les nostres ciutats i, fins i tot, l'anomenada; "Internet de les coses" uns perfectes sistemes de control.

  Esperem que tota aquesta "Big data", que és com s'anomena tot el volúm d'informació que generen aquests dispositius, no caigui en males mans.

"NOVA HISTÒRIA" MENTIDA SOBRE MENTIDA

  Pel que sembla, hi ha uns quants intel·lectuals, per d'alguna manera anomenar-los, que ja fa algun temps que estan "reescribint" una Història que,com tots sabem, no es pot modificar.

  Ja fa un temps que aquestes persones varen començar a atribuïr catalanitat a personatges de la Història que, com ja és sabut, de catalans no en tenien res. Tal és el cas de Cristòfor Colom, que era genovès,o el gran escriptor; Miguel de Cervantes, en quoin honor s'atorga anualment un premi literari a autors de novel·la.

  Segons podia llegir fa pocs dies en un mitjà digital, aquests "renovadors" de la Història sembla que han anat una mica més lluny en la seva contínua fabricació de mentides, doncs segons ells, Cervantes (Alcalá de Henares, 25 de Setembre de 1574-Madrid, 22 d'Abril de 1616) no sabia escriure en castellà. Greu errada, doncs la seva obra és considerada clàssica en aquesta llengua.

  Coata de creure que les afirmacions d'aquest "Institut de Nova Història" tinguin alguna credibilitat ni en el present, ni en el futur, a menys que facin com un dels protagonistes d el'obra; "Un món feliç", d'Aldous Huxley, qui tenia la Biblia dins d'una caixa forta i, per tot llibre religiós, n'utilitzava un que un tal Ford havia escrit. Senzillament... Wait and see.

ELS E-SPORTS, UNA NOVA MODA

  Primer se'ls va anomenar; "videojocs". Uns eren per a les màquines, anomenades; videoconsoles, de les que en van començar a sortir grans quantitats; tan a nivell de sobretaula, com portàtils; aldunes d'elles, de gran popularitat.

  Més tard, i amb l'arribada dels ordinadors, més potents, els videojocs es varen incorporar progressivament a aquestes noves i poderoses eines que, a més de servir-nos per treballar, ens van començar a servir tambvé per a jugar, sobre tot en jocs que, entre d'altres, simulen partits de futbol, de bàsquet o curses de MotoGP o de Fòrmula 1.

  Però amb el temps, aquests jocs han anat demanant cada cop més potència als equips informàtics, amb lo qual els gegants del sector han hagut d'actualitzqar els sistemes operatius, de tal manera que, a cada nova versió, s'han començat a suprimir prestacions en benefici, precisament, dels "gamers", és a dir, els qui utilitzen la màquina exclusivament per a jugar.

  Amb aquesta premisa, un bon dia se'ns comunicava que la més popular versió d'un dels sistemes operatius; el Windows XP, deixava de rebre actualitzacions, i pàssava a la obsolecència, deixant pas a d'altres versions amb unes mancances, sobre tot a noivell de pode veure els textos dels menús i de certs aplicatius més ampliats , lo qual obliga a fer més esforços a qui tinguii problemes de visió.

  I ´ñes que,si hi ha qui tant s'omplena la boca d'una paraula qu e és; "integració",  i que sona molt bé, sembla que, a l'hora de la veritat, sembla que aquesta s'ignora en benefici d'un quants.

UNA INICIATIVA SALUDABLE

  En èpoques passades, el fet de fumar era quelcom que, si més no, "vestia", "creava esperit de classe" o, senzillament, "estava bén vist".

  I és que el cinerma i, sobre tot, les pel·lícules del gènere; "wesstern",a més de la profusió de la publicitat de marques de tabac, varen propiciar que moltíssima gent s'hi enganxés, donat que la publicitat, que era enganyosa, atribuïa a aquesta substància determinats "beneficis", que ja s'ha demostrat que eren del tot falsos.

  En aquells moments era molt freqüent arribar a una empresa i trobar-se els treballadors amb la cigarreta a la ma mentre fei¡en la seva feina un fet que, en alguns llocs, i he estat testimoni del trist fet, només hi havia netedat en aquest sentit just després d'haver passat el Servei de Neteja.

  Amb la concienciació social de la perillositat del tabac, no només pels qui fumen, si no també pels qui els envolten, s'han creat espais sense fum a l'interior dels locals; no només de les empreses, si no també de llocs públics; com, ara cafeteries i restaurants.

  I, precisament a les empreses, el fet crea absentisme laboral, doncs els treballadors que fumen han de sortit del recinte i, en ocasions, anar lluny dsel mateix, per tal de "satisfer la seva necessitat".

  Segons es feia públic a principis de Novembre, una empresa japonesa quina seu central és a Toquio, i que es dedica a la mercadotècnia, ha engegat una campanya, mitjançant la qual els treballadors que no fumen són compensats amb dies extres de vacances. I tot, segons fonts de l'empresa nipona, pewr tal de compensar l'absentisme dels qui fumen, lo qual suposa més càrrega de treball per els no-fumadors durant aquestes estones.

  I és que allò que antigament era considerat; "beneficiós", la ciència s'ha encarregat, i amb arguments molt sòlids, de demostrare-ne els perjudicis.

UN ESPORT POPULAR

  Nascut a Regne Unit, on ja se'n practicava una forma primitiva des de l'Edat Mitjana,, el futbol és, juntament amb el tè i les obres literàries de William Shakespeare, possiblement el llegat més popular i valuós que ens ha arribat des d'aquelles illes.

  I és que el  "peu-pilota", tal i com el definiria un ja desapoaregut company de tasques radiofòniques, és un esport que, des dels infant i adolescents, que el practiquen als patois de les escoles, fins els jugadors professionals i famosos, desperta passions, no només en els qui el practiquen, si no en ekls seguidors dels diferents equips.

  Es pot dir que a cada ciutat o poble, per petit que aquest sigui, hi ha, al menys, un equip de futbol. Uns més poderosos i d'altres, evidentment, més modestos.

  Girona no és menys en aquest sentit, i la temporada 2016-17 se saldava per l'equip de la capitaol del Gironès amb un ascens a la Primera Divisió espanyola, un fet que permet que l'equip s'enfreonti a,mb els "grans" de l'esport-rei de tot el territori espanyol.

  I el diumengre, 29 d'Octubre passat, dia de Sant Narcís, per a més senyes, Montilivi va rebre la visita del Reial Madrid, campió d'Europa de la temporada passada, un conjunt plagat de "galàctics", com en alguna ocasió han estat definits, als qui el Girona passava la ma per la cara, tot derrotant-los per 2 gols a un.

  De bén segur que tots ells, tan jugadores, com seguudors, estàn amb la sensació d'estar floltant al damunt d'un núvol.

UNA MENJA DE CIÈNCIA-FICCIÓ

  Es parla, i molt, de que hi ha persones que pateixen fam al Món, i s'han proposat moltes solucions que, en la pràctica, no han arribat a implantar-se, per diversos motius.

  No sé si heu vist la pel·lícula; "Soylent Green". Doncs en ella els protagonistes mengen uns esrtranys productes, que anomenen; "oylent Yellow" i "Soylent Green", respecticvament.. Uns són com una mena de panets ò baguettes, que són molt tous, mentre que els altres són com una mena de pastilles, de color verd fosc i forma de rombe, aproximadament.

  Doncs el dia 20 d'Octubre, el mitjà digital; "Periodista Digital", incloia un reportatge sobre el que hom anomena; "pinso de pobre". Ha estat presentat a la ciutat brasilera de Sâo Paulo, i es presenta com uns grans, de la forma aproximada d'un cigró. Estàn fets, segons ha pogut saber la mateixa plataforma, a base d'aliments a prop de la seva caducitat.

  El cert és que, de moment, ja ha provocat controvèrsia al Brasil, malgrat que els creadors de la curiosa menja asseguren, per una banda, que es tracta d'un "aliment complet". I, per l'altra, que s'està investigant la manera de fer aquesta menja més atreactiva. Per exemple, que tingui forma de barretes, galetes, fideus o altra.

  "Pinso de pobre", "Menjar per a gossos" (Per la seva similitud). Ara començaran a distribuïr-lo al Brasil. Però sembla que la menja està cridada a generar controvèrsia entre els consumidors.

ON ÉS LA TARDOR?

  Estem a 19 d'Octubre  i, pràcticament, ja ens hem menjat un mes de la tardor que començava el 22 de Setembre.

  Però aquesta tardor que ens ha arribat sembla més aviat una "pròrroga" del calorós estiu que ja fa dies que hem deixat enrere.

  I és que no cal mirar les notícies de la televisió si no, senzillamrent, anar a qualsevol de les platges de les nostres contrades i veure com encara la gent es pot banyar doncs, contràriament al que hauria de passar, fa calor, i l'aigua del mar encara és, literalment. "sopa"..

  Però aquesta "bonança" meteorològica ens porta altres problemes; com la sequera, amb una disminució considerable del cabal dels pantans  que limitara, i molt, el període de rec deñls regadius que usen d'aquella aigua.

  I quelcom encara més trist; els incendis  que, a més d'empportar-se grans superfícies, tan de bosc, com de conreus, també dissortadament s'han empo0rtat algunes vides humanes.

  No es veu la pluja p'er enlloc malgrat que, el dilluns, comencés a fer-ho tímidament sobre una Galícia molt cvastigada pert virulentíssims incendis.

  On és aquell "temps de pluja" que hauria de ser la tardor?.

PER LA BOCA, MOR EL PEIX

Durant els convulsos dies, previs a l'1 d'Octubre, va sorgir la polèmica de si les empreses havien o no de controlar l'ús que els seus treballadpors fan de les noves tecnologies.

  La polèmica sorgia arran de la sentència a favor d'un treballador polonès, si la memòria npo em falla.

  Però, a més d'aquesta polèmica, va sorgir-ne una altra; arran de l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de les ja suspeses lleis del referèndum i de desconnexió, una internauta va utilitzar ubna conegudíssima xarxa social per tal de carregar durament contra Inés Arrimadas, del partitt; "Ciutadans" a qui, per dir-ho d'una manera planera, "desitjava tots els mals".

  Segons es va difondre a través de tots els mitjans digitals, aquesta persona va sere immediartament acomiadada de la seva feina, cosa lògica, donada la gravetat dels insults, proferits contrta la Diputada, i airejats a la xarxa social.

  Vivim n un món que, volguem-ho o no, està dominat per les noves tecnologies, on no es fa res sense la inestimable col·laboració de les mateixes.

  Però hi ha un fet dramàtic,i és que, de la mateixa manera que anys enrere es parlava d'"assignatura absent" a les escoles l'entrenament dels alumnes per que utiklitzéssin bé els mitjans de comunicació de l'època, ara ppdriem parlar tambe de persones que, si bé tenen les noves tecnologies entre les les seves mans, i estàn registrats en xarxes socials amb gran cobertura i poder, no saben mesurar realment si el que hi ¡pujen pot perjudicar terceres persones i, tan greu com el perjudici als altres, el perjudici a ells mateixos.

  Per a ells, un consell; Abans d'inserir qualsevol mena d'arxiu a la nostra Xarxa Social, repassem-lo molt bé, no sigui que ens porti conseqüències indesitjables.

ANIMALISME A TEMPS PARCIAL

  La nit de dissabte, 2 de Setembre, a diumenge, 3, em va sorprendre una notícia segons la qual l'Alcaldessa de Barcelona; Ada Colau, qui es defineix com a animalista i, com a tal, contrària a les curses de braus, havia felicitat la comunitat musulmana per la que s'anomena; festa del xai.

  En aquesta festa són sacrificats, d'una manera molt violenta, multitud de xais, en un record del sacrifici d'Abraham, un fet que, no només està reflectit a La Bíblia, si no que també ho està a L'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islàm.

  El fet és que, tan salvatge és el  que, a més, es considera "festa",consistent en tornar histèric a un pobre toro a base de banderilles i cops d'un capot de color vermell per, finalment, enfonsar-li una espasa fin el puny, per tal de matar-lo, com el de degollar els pobres xais de manera salvatge, dos fets que, senzillament, van en contra dels animals.

  Com totes les coses en aquesta vida, el respecte i la defensa dels animals ha de fer-se a temps complert, i no ser-ne segons qui atempta contra la vida dels animals.

INDEPENDÈNCIA I TOLERÀNCIA

  Fa pocs dies llegia en un mitjà informatiu digital, de tendèmnvcia més aviat dretana, les declaracions d'un imàm, en el sentit de que, segons les seves paraules, si Catalunya s'independitza després de l'hipotètic referèndum de l'1 d'Octubre, aquesta Comunitat esdevindra musulmana o..."no sera",

  Poc dies després llegia en el mateix mitjà una altra notícia que, tan de bo sigui una d'aquestes notícies falses, de les que no cal ni tan sols fer-ne cas, en la que s'explicava que un ex-regidor del PDECAT, el nou partit, nascut de les cendres de l'extincta Convergència, augurava un futur nefast per els no-catalans rresidents a casa nostra, una predicció que, per fer-la més "creïble", anava il·lustrada amb una foto d'un dels episodis més tristos de la Història de la Humanitat; com és el més que condemnable crim que es va cometre, per part dels nazis, contra milers d epersones durant els anys de la II Guerra Mundial.

  Estem en el segle XXI, i, des de sempre, a Catalunya ha estat tothom benvingut, fins el punt que, hores d'ara, no només es parla català i castellà en pràctica igualdat de cndicions a casa nostra, si no que ja hi ha comptabilitzades unes 300 llengües, aproximadament. I, a tal efecte, només cal anar a la veina Salt, en alguns de quins carrers, ja no se sent parlar ni el català ni el castellà.

  Una cosa és la tolerància, i l'altra , molt diferent, és voler canviar les coses per a pitjor, tal i com semblen voler; tan l'imàm de Barcelona, com l'ex-regidor d'un municipi de comarques gironines.

  I, a la vista dels dos camins extrems que es proposen, gairebé que la millor opció passa per no convocar el referèndum, i deixar les coses com estàn, que els catalans no  som, en absolut, mal vistos a la resta d'Espanya, cosa que he pogut comprovar personalment.

  Ja sé que hi haura qui, possiblement m'anomeni "català renegat". Però la millor forma de conservar el que tenim i som a Catalunya, si és que el controvertit referèndum es celebra finalment, passaria necvessàriament per votar NO de forma massiva.

PERDONEU LES...

                                                                                                                   El llenguatge, una bona eina de comunicació, sobre tot si s'expressa amb claredat el que volem dir...

  Però, en ocasions, ens trobem amb cartells anunciadors on se'ns anuncien coses que, com és el cas del "gel fred", que vaig veure en una ocasió, és obvi que el gel és fred (No n'he vist mai de calent).

  El català és una llengua bén viva, i la mostra d'això és el fet quer cada dia són més les persones que, tan per parlar, com per escriure, l'itilityzen.

  Segurament que, si llegim el cartell de la foro de manera ràpida, se'ns passarà el que hi ha al final, on hauria de dir; "Perdoneu les molèsties", no hi diu precisament això, si no quelcom que sembla una mica incongruent.

  I és que sempre de la vida cal llegir-se les coses abans de penjar-les...                                              

PASSANT-SE DE LLESTOS

La feina de traductor és quelcom força laboriós, doncs la persona que tradueix ha d'adaptar el sentiot dels textos a la nova llengua a la qual seran migrats.

  I, tot i que amb els textos en prosa el problema no sigui possiblement tant, la poesia comporta més riscos, un de quins exemples més gràfics el pòdem trobar a les cançons, doncs una cançó pot ser molt alegre en una llengua, i molt trista en una altra.

Si es convoqués un concurs d'idees esbojerrades, possiblement la que es presentava el dia 9 de Maig passat s'enduria la palma a casa.

  Resulta que, per sorpresa de trots, unm grup sindical andalús, amb afinitats amb "Podemos", ha encarregat una traducció a l'andalús. Sí, heu llegit bé, a l'ANDALÚS, del conte:"El Petit Príncep", copnsiderada una de les obres capìtalñs del pilot militar i escriptor francès; Antoine de Saint-Exupéry.

  "Er prinzipito", ral i com es titula en andalús, era presentat el dimarts, dia 9 de Maig, a Sevilla.

  De fet, no és la primera vegada que apareix quelcom ern aquesta variant del castellà, doncs fa uns anys varen aparèixer alguns textos, sobre tot poemes, escrits per autors d'aquella Comunbitat.

  Cal considerar que totes les llengües tenen diverses formes de paerlar-les, però aquestes no constitueixen, tal i com pretenen els impulsors d'aquestra excentricitat, llengües diferents, si no dformes de parlar les llengües originals, o llengües mare.

  Seria ina mica estrany i, fins i tot, un embolic, que en algun moment es féssin aparèixer en les diferents formes de parlar una mateixas llengua, d'obres literàri4es de renom. Una altra cosa és acostar aquestes form3s de parlar al públic, tal i com fa TV3 amb les diferents formes de parlar a Catalunya. Un cas completament diferent seria l'aranès que, en aquest cas, sí que és considerada llengua,i equiparada a l'occità.


 

ENTRE ANIMALISME I IRRACIONALITAT

  Vivim en una socvietat on es vetlla, d'aslguna manera, per la protecció dels animals, donat que hi ha espècies que estàn en franc perill d'extinció.

  Una de les expressions més clares del moviment que hom anomena; "animalisme", és el que lluita contra els espectacles en que es fa patri els animals; com les curses de braus, ja desterrades de terresw catalanes, malgrat que encara es fan alguns "correbous".

  El divendres, 5 de Maig passat, tot repassant els diferents portals informatius, em vaig trobar amb una d'aquelles notícies que, si més no, són, certament, esdfereïdores.

  Segobns la plataforma; "Aleertrra Digital", una noia que és aficionada a la caça, ha estat amenaçada, via xarxwes socials, per grups animalistes que, fins i tot, van gosar anar a ´l'empresa per la que treballa, per tal de demanar als seus superiors si podien acomiadar-la.

  Òbviamernt que aquesta noia ha denunciat els reiterats insults i amenaces que ha rebutr darreramenmt.

  Es pot setr animalista, però tampoc és legal anar insultant les persones que practiquen la caça,més quan aquesta activitat és completament legal, tan a Espanya, com a la resta de la UE. I, a més, per si els radicals no hjo sabien, els caçadors respecten moltíssim la llei en el sentit que, quan es declara la veda, deixen de caçar. Però quan cacen, també són respectuosos,  i només obtenen les peces justes, per no delmar les espècies.

DE LA NOVA CANÇÓ A LES VELLES AMENACES

  Allà per els anys 60 del passat Segle XX, quan apareixien els primers artistes d'un moviment al que sembla que el periodista; Manuel Ibáñez Escofet, va batejar com a ; "Nova Cançó", un d'ells venia de la població empordanesa de Verges. Es deia, i es diu encara; Lluis Llach.

  Bén aviat aquell noiet de Verges a qui va costar una miqueta pujar als escvenaris, va començar a treure cançons que, en un primer moment, no eren de protesta, amb títols; com ara; "La Barca" o "El Bandoler", que explicaven algunes històries.

  Però bén aviat Lluis Llach va començat també a ficar-se en el món de la cançó "compromesa", un de quins primers exemples, que assolia més èxit quan més la prohibien és; "L'Estaca".

  Un cop retirat dels escenaris, Lluis Llach va sentir, com tants altres, les ganes de ficar-se en política. I un bon dia es va presentar a les Eleccions, aconseguint un escó.

  A finals del mes d'Abril passat es va fer públic que l'ex-cantant havia assistity a diverses poblacions, on havia pronunciat un incendiarei discurs, en el que amenaçava "amb sancions" els funcionaris que "no acatin" les que hom anomena; "lleis de desconnexió amb Espanya".

  Només cal comparar el Lluis Llach d'abans amb el d'ara i adonar-se que, encara que sembli mentida, sembla ser que al "Noi de Verges", se li ha pujat el poder al cap.

UNA PLAÇA EN PERPÈTUES OBRES.

Situada just en el punt de confluència de la Diagonbal i la Meridiana de Barcelona, la Plaça de les Glòries ha eastat, i és encara, motiu de controvèrsia i `polèmica, degut a les moltes obres que s'hi han estat fent sempre.

  I és que, si en un passat enara recent la Plaça es veia envoltada per unes anelles de vies elevades que unieen, d'alguna manera, la Meridiana i la Diagonal amb altres punts de la ciutat, ara aquell entramat ha desaparegut  i es vol fer passar el transit per sota, per lo qual s'està excavant un túnel que, ja des del primer moment, ha portat també la polèmioca, sobre tot quan, en una ocasió, va caure material del que s'utilitza per la perforació sobre un tren.

  I ssembla que ara, des del Consistori barceloní es volen rescindir els contractes amb les empreses adjudicatàries de la construcció d'aquesta obra.

  El darrer cap de setrmana d'Abril podiem escoltar una veina que ja fa cinc anys que viu a la zona i, segons ella denunciava a TV3, des que viu allà, nonmés ha vist obres.

  Tot i que hom espera que no sigui així, sembla ser que la Plaça de les Glòries té provisionalitat per temps...

SEMBRANT POLÈMICA A DOJO

  Amb motiu de la passada Setmana Santa, van esser molts els actes religiosos, molts d'ells de gran popularitat, que es van celebrar arreu del territori espanyol. Fins i tot, un d'ells, la popularíssima; "Madrugá", de la ciutat del Guadalquivir, va ser víctima de l'acció incívica d'una sèrie d'individus que van sembrar-hi la confusió.

  Una altra de les imatges que també es podia veure aquells dies, i es veu cada any poer aquelles dates, van ser les banderes espanyoles a mig pal en determinades Seus institucionals, un fet que va ser aprofitat pel sempre polèmic Diputat d'ERC; Gabriel Rudián, per deixar anar, en aquesta ocasió via Twitter, una de les seves "perles" a les que ja ens té acostumats.

  La piulada,  reproduïdas per alguns mitjans de comunicació digittals, deia textualment: "Banderes a mig pal per la mort de l'aconfessionalitat". El cert ñes que aquest polític no va conèixer els anys foscos de la "religió oficial", si no que ja ha conegut aquesta època d'aconfessionalitat, és a dir, de l'acceptació del fet que, a més de la Catòlica, hi ha d'altres confessions, tan cristianes, com no-cristianes, a les que s'ha deixat "sortir de l'armari" i, fins i tot, poden tenir els seus llocs de pregària i reunió.

  Però això no passava durant bona part del segle XX  quan la Catòlica era, especialment després de la Guerra Civil, reconeguda oficialment, de tal manera que, a més de tenir separats als cementiris els catòlics i "protestants", o seguidors de Luter, tan aquesta com altres formes religioses; tan cristianes com no, estaven prohibides, quan no, perseguides..

  I és que, en ocasions, hi ha qui, només per fer-se notar, opina sense saber que, anys enrere, les coses no eren com ara.

UN TÒPIC JA OBSOLET

  Després de fer-se pública el diumenge, dia 9 d'Abril passat, la mort de Carme Chacón, tot l'arc polític aparcava les diferències, solidaritzant-se amb la família socialista arran de tan significativa perdua.

  I és que qui va ser primara Ministra de Defensa d'Espanya va demostrar en escreix que, malgrat tot el que s'entestin algúns en menysprear les dones, tal i com es fa en algunes societats, on s'apliquen arguments sense cap mena de fonament per deixar-les fora del món laboral i, fins i tot, social, les ones també serveixen per fer allò que, antigament, només estava reservaty als homes, i vetat al col·lectiu femení.

  I és que, des que ella va ser Ministra de Defensa, les coses han canviat, doncs si mirem al voltant, veurem com una dona dirigeix l'Hospital Trueta de la veina Girona, una alttra és l'Alcaldessa de la capital del Gironès, la delegació a Europa d'una important emporesa de begudes ensucrades també tñe una dona al seu front, així com també el totpoderós; Banc Santander. Alemanya i el ja amb un peu fora de la UE; Regne Unit, tenen cada un d'ells, una dona al front dels seus respectius Governs. I una dona està al front del Fons Monetari Internacional.

  El mateix cap de setmana que Chacón ens deixava, encara podia veure com, dissortadament, noves edicions dels Diccionaris de la Llengua; tan catalana, com castellana, continuen aplicant a la dona l'errònia i obsoleta definició de "sexe dèbil", una definició que ja hauria d'estar desterrada per sempre.

JA HAN TRENCAT EL FIL

El dia 29 de Març passat, Regne Unit enviava a les Institucions Europees el document oficial, on sol·licitava, de manera formal i oficial, el seu "divorci" de la Unió Europea, tot fent cas a la voluntat popular, expressada ja fa temps en un Referèndum.

  La recepció de l'esmentat document va posar força tristos els representants de les Institucions Europees en veure que un soci deixa aquesta unió després de 44 anys afiliat a la mateixa.

  El tan famós; "Brexit", ha provocat força comentaris; com per exemple un en el que es deia que, arran de la sortida de Regne Unit de la Unió, quan els ciutadans d'aquell pais vinguin ade vacances als paisos europeus ja no podran, com fins ara, portar-se el gos.

  Deixant de banda l'humoe, marxa de la Unió un pais que, entre altres coses, és una potència mundial pel que fa la música pop. No oblidem que bandes de la talla dels Beatles, o artistes tan representatius; com ara Engelbert Humperdinck, Tom Jones, Sir Elton John o el mateix Sting, han revolucionat i revolucionen encara el panorama musical internacional.

  Possiblement aquest "terreny desconegut" en el que s'ha ficat Regne unit al demanar sortir de la UE, també signifiqui quelcom a nivell musical, tal i com sembla que representara a molts altres nivells de la vida quotidiana.

DECLARACIONS DESAFORTUNADES

 Fa dos anys que un tràgic accident aeri costava la vida a més de cent passatgers que volaven des de Barcwelona a un aeroport d'Alemanya. Volaven en un avió de la companyia de baix cost; "GermanWings", filial de la totpoderosa companyia alemanya; "Lufthansa".

  La setmana del 20 al 26 de Març varren celebrar-se diversos actes en memòria i homenatge a les víctimes de la tragèdia, provocada per la negligència d'un copilot.

  A principis del mateix mes de Març llegia unes desafortunades declaracions al compte d'una xarxa social, penjades per l'actor; Willy Toledo, en les que aquest mostrava la seva aversió i menyspreu pels catalans; tan els que vivim a CAtalunya, com els que varen morir en l'accident.

  El divendres, dia 24 de Març, el pare del copilot participava en una roda de premsa a la capital alemanya, en el decuers de la qual va renegar de com s'està duent a terme la inveswtigació . I, a més, assegurava que el seu fill no patia cap mena de malaltia, tot contradient els informes mèdicas.

  Sembla unba coïncideència una mica macabra el fet que, tan la piulada de l'actor podemita, com les declaracionasa del pare de qui va ser el copilot del vol arribin ara, quan es compleixen dos anys d'uns fets que varen trencar moltes famílies.

  I és que,  catalans o de la procedència que tinguéssin,  els qui varen trobar la moert en aquell desgraciat accident només eren una cosa; persones innocentrs.

SABER IDIOMES...COSA DE SECRET+ARIES?

  Durant el  mes de Març passat, el President del Govern espanyol; Maeriano Rajoy, va negar-se a respondre a una pregunta que un periodista de la BBC li feia, en anglès, òbviament, sonre el tan de moda; BREXIT. I, segomns sembla es va negar a respondre per que no parla, precisament, la llengua de Shakespeare.

  El dilluns, dia 13 de Març passat, Rajoy trobava, després que el vídeo es tornés viral, al menys un defensor a capa i espasa de la seva negativa en el columnista; Salvador Sostres.

  Aquest afirmava ern un article, publicat per un mitjà en paper, que "Saber idiomes és cosa de secretàries", com vollent dfir-nos que qui mana no té cap, ni una obligació de saber altres llengües. D'aquesta manera justificava que el periodista de la Ràdio-Televisió pública de Regne Unit tenia la obligació de conèixer la llengua de Cervantes.

  Segons sembla, hi ha en aquest pais qui pensa que el saber idiomes no és imprescindiblñe, quan el fet és que, qui més en sap, més possibilitats té d'anar pel Món. I, curiosament, l'anglès i el castellà són les dues llenghües que ens permeten anar a més paisos.

  I és que, a més llengües sabudes, més nivell cultural es demostra. Per si no ho sabia, senyor Sostres.

UNA FÒBIA INFUNDADA

  Una opàgina web que, si la memòria no em falla, està dintre de la Viquipèdia,  parla de les diferents fòbies. Si hi anem, descobrirem per la nostra sorpresa que n'hi ha de totes classes, condicions i mides; des de la clàssica fòbia a l'aigua que pateixen els gats fins alguneas de tan sorprenents que, la veritat sigui dita, n ni tan sols sabiem de la seva existència.

 A finals de Febrer o principis de Març, una associació que es fa anoimenar; "Hazte oir", va posar en marxa un autobús que, precisament en fomenta una; la transfòbia; és a dir, l'aversió cap a les persones transexualsn un fet que existeix i que, com a tal, hauriem d'acceptar-lo sense cap mena de restriccions. I molt menys  de caire religiós.

  Sembla que l'autobús i també l'autocaravana que han posat en circulació volen serr una mena de reclam per tal de "fer sentir"· la seva opinió malgrat que el divendres, 10 de Març, ja no va ser així, si no que agú que anava dalt del vehicle va baixar d'ell i es va enfrontar amb el Degà de Dret de la madrilenya; UNiversidad Complutense.

  Sembla que hi ha qui vol anar enrere, conm els crancs i, amb accions com aquesta, només creen crispació i malestar.

  I sembla que hi ha qui no té altra cosa a fer més que anar imposant les seves idees encara que aquestes siguin errònies en lloc de contribuïr a solucionar problemes més urgents; com la pobresa, que va en augment.

TORNAR A ARMAR-SE FINS LES DENTS

Fa un mes i pocs dies que els Estats Units estrenàven President, un Donald Trummp que, com hem pogut comprovar, està tremendament obssessionat en governar per "decretasso", tot saltant-se a la torera els protocols.

  i és que, tal i com feia durant la campanya, contimnua, no ja fent proposts, si no executant accions tremendament incendiàries; com ara el mur que vol aixecar per separar el seu pais de la veina Mèxiv construcció que, per a més despropòsits, vol que la pagui el seu pais veí.

  Però aquest mandatari que, per tal de portar la contrària ha començat a vetar mitjans de comunicació a les rodes de premsa i, fins i tot, no va assistir al sopar que, amb motiu de la seva entrada a la Casa Blanca, s'ofereix als mebres de la Premsa acreditata, ara també pretén portar la contrària als demés, tot augmentant les despeses en defensa. I és que, segons ell mateix declarava fa pocs dies, la seva pretensió és "guanyar totes les guerres on els Estats Units participin".

  I, com no podia ser d'altra manera, els diners sortiran, segons sembla, d'importants retallades en partides més necessaàries, com partides socials o les dedicades al medi ambient, doncs Trump es va declarar escèptic respecte al canvi climàtic.

  Si heu vist; "Joc de Guerra", al final de la cinta el superordinador; "WOPR", un giny que, fins i tot, parla, deixa anar una afirmació que, segurament, el senyor Trump no coneix. I és que la única forma de guanyar una guerra no és altra que no provocar-la.

UNA GUERRA MUNDIAL

  Fa uns dies que sortia a la llum un annunci, publicat per una coneguda discoteca de Barcelona, on es convidava les dones a anar-hi amb la promesa de que, si hi hanaven no vestrides del tot, els hi donaven 100 euros, a més d'una consumició gratuïta.

  El cartell va enccendre totes les alarmes, malgtrat quer la discoteca, després de retirar-lo, va aclarir que es tractava d'una senzilla broma. Això si, de molt mal gust per part de qui ho havia planejat.

  Però si donem una volta ràpida al Món veurem com hi ha una mena de "guerra" masclista en vers les dones a moolts paisos. Menree que alguns hio fan de manera gairebé encoberta; com el conegudíssim; "NO woman, no drive", que es van imventar a l'Aràbia Saudita per impesdit amb raons sense cap mena de fonament científic que les dones conduïssin,, en d'altres la vida de les dones és tan o més difícil. Tan fins el punt que, des dòbligar-les a portar el "burka", que no es més quer una mena de presó portàtil, fins a mutilar-les sota estranys preceptes pseudorreligiosos, com fan en alguns paisos africans, o com passa en alguns paisos islàmics, assassinant-les amb els anomenats; "crims d'honor". (Un crim mai no és honorífic, per si aquests no ho sabien.

  Ja deia Karl Marx que la religió és l'opi dels poibles. El cert és que, en algunsd paisos, aquersta es torna masclisme institucionalitzat i margina les dones, fins a considerar-les zeros a l'esquerra.

DE NOU, ESPANYA EN ANGLÈS

    D'un temps ençà el Concurs d'Eurovisió ha esdevingur cada cop més artificial i monòton, sobre tot si tenim en compte que s'ha deixat pel camí diversos aspectes que, en una època, el van fwr quelcom realment únic, festiu i ple de cançons que, cantades en les divrses llengües, s'han fet, d'alguna manera, dignes de recordar i de considerar ja clàssiques del concurs

  Però amb el pas del temps, Eurovisió ha anat esdevenint cada cop més enigmàtic cada any. I, rere les orquestres i directors que cada pais es portava, així com als presentadors, també han desaparegut les cançons en la llengua pròpia de cada pais, fet que ha convertit Eurovisió en una colla de cançons que,presentades per diversos paisos, competeixen. Això si, però, dissfestiuortadament, en anglès

  I ja és el segón any que Espanya hi va en aquesta llengua, en detriment del castellà, amb un desconegut; Manel Navarro que, segons sembla, tampoc agrada gaire als entesos.

  Possiblement seria hora de reivindicar de nou aquelles cançons interpretades en la llengua de cada pais, que ens donaven cada primavera una sensació de viure una Festa de la Diversitat lingüística d'una Europa unida.

INDÚSTRIA, CULTURA O CRUELDAT?

  El dissabte, 11 de Febrer passat, mentre estava buscxant notícies pel "De tot, una mica", un dels mitjans digitals que normalment colsulto em posava en pantalla dues notícies amb titulars que, si més no, són esfereïdors.

  El títol de la primera d'elles deia que "La indústria de la tauromaquia" havia generat 1600 milions d'euros l'any passat, i en una segona es citava, en gran titular, que el PP havia declarat la taurtomaquia com quelcom "cultural".

  Possiblement és avui dia un contra sentit veure com des dels estaments oficials encara s'està protegint quelcom que ja ni tan sols volen els turistes, per que ells, quan venen aqui venen per altres coses, però no pels toros.

  Contràriament a aquestes afirmacions, el materix dissabte a la nit podia escoltar, a travcés d'un dels canals provats de televisió una noia que afienaava ser espanyola, però antitaurina. I ho deia sense més, senzillament expressant el rebuig que sentia per aqyuesta no-festa i cruel espectacle de fer patir un pobre animal fins arribar a matar-lo.

  I és que si volem visitar Espanya, aquesta té moltres coses, que no tenen res a veure amb aquesta burrada amb els animals.

JARDÍ DE L'EDÉN O INFERN?

  Encara no fa un mes que els Estats Units canviaven de President, essent Barack Obama sustituït per qui havia guanyat les passades Eleccions Presidencials; un excèntric; Donald Trump, empresari i neòfit en els assumptes polítics que, a tenor del que hem pogut veure, està disposat a governar per "decretasso".

  La primera de les mostres d'aquest sistema va consistir en signar una Ordre Executiva que prohibia l'entrada al pais de ciutadans de set paisos musulmans lo qual, fins i tot, va afectar ciutadans d'aquells paisos que, per una o altra raó, tenen permís legal per estar en territori nord-americà. La decissió ja ha estat revocada, al menys temporalment, per dos Tribunals.

  A més, el nou President està resultant incòmode per a molts pàisos; cmençant per la Xina i acabant per la UE,encara que no és així amb Regne Unit, doncs la Primera Ministra d'aquell pais ja l'ha convidat a visitar-lo, malgrat les protestes d'una ciutadania que no el vol veure ni en pintura.

  Però si recorrem el Continent Americà des del Sud fins el Nord, podem veure com, entre la devastació que ha provocat el foc a Xile, els problemes que ha viscut el Brasil, tan polítics, com mediambientals, la inseguretat que es viu a paisos com Hondures, Mèxic o Veneçuela, on governa un Nicolàs Maduro que es creu un déu i ara la forma caciquil amb que Donald Trump ha començat a governar els Estats Units, veiem que tots aquests dfets posen en dubte la condició d'"immens jardí", com una coneguda cançó dels anys 70 del passat segle XX qualificava el Contoinent.

UNA NOVA FORMA DE CIBERCRIM

 Si bé les noves tecnologies tenen moltes bondats, també tenen el seu "costat fosc", manifestat en forma de "piulades" i comentaris ofensius, així com vídeos, igualment ofensius.

  Dissortadament els darrers dies hem assistit a tres tristos exemples de bretolades; dues de text i una en vídeo.  Pel que fa les de text, una d'elles, que ja està essent investigada, atacava directament la família; Bosé, amb motiu dela mort , el 23 dde Gener passat,de Bimba, la neboda del cantant; Miguel Bosé, mentre que l'altra la pujava a Internet l'actor, ara pasat a amargat via xarxes socials; Willy Toledo, qui s'acarnissava amb una pobra noia que, sense fer res més que lluir una polsera amb els colors de la bandera espanyola, va ser brutalment agredida per uns brètols que, per a més cobardia, anaven encaputxats.

  I la tercera, en vídeo, en la que un altre poca solta enganyava  un sense sostre amb galetes d'una conegudíssima marca, modificades. Tot i això, aquestl darrer es disculpava en un altre vídeo,encara que el mal ja estava fet.

  No sé si darrere les xarxes socials; com ara Facebook, Twitter, Instagram o YouTube, hi ha alguna mena d'equip moderador. Però seria necessari que aquest existís, per netejar aquestes xarxes de continguts ofensius de qualsevol mena.

  Semnñla que, si anem de turistes als Estats Units, ja ens demanen a quines xarxes socials estem connectats. No sé si, finalment, qui vulgui connectar-se a una xarxa social haura de passar una prova psicotècnica, similar a la que ara es passa per tenir armes, i així, es pugui consegir una llicència que acrediti una persona com a "apta".

S'INFORMA O ES MENYSPREA?

Després de gairebé un any de feixuga campanya electoral, el divendres, 20 de Gener passat la Casa Blanca rebia un nou llogater, concretament del Partit Republicà.

  No gaure volgut pel poble nord-americà, degut als seus moltíssims menyspreus cap a col·lectius varis; com ara les dones, que va llançar durant la seva campanya electoral, Donald Trump es convertia en el 45è President dels Estats Units.

  "El promès és deute", afirmava encara no 24 hores després d'haver pres possessió del Despatx Ocal. I ho feia tot signant una Ordre Executiva que suposa el principi del desmantellament de l'Obama Care.

  Però també eliminava del web de la Casa Blanca algúns aspectes, com ara els rederits al col·lectiu LGBTI i la possibilitat de llegirt-lo en la llengua dse Cervantes que, malgrat li pesi, és parlada per molts nord-americans, i estudiada per molts altres..

  El dissabte, 21 de Gener, el món sencer protestava contra aquest populista i excloent President, en unes manifestacions amb una notable presència de dones que lluïen un gorro de llana de color rosa amb unes orelles de gat; "pussy cat", per tal de burlar-se d'uns comentaris ofensius cap a les dones que Trump havia fet.

  El diumenge, dia 22  al vespre, un mitjà digital, consultat per aquest programa, gosava titllar aquesta massa de població, sobre tot femenina, descontenta amb Trump, de "putillas", en un gst de menyspreu cap a qui, usant de la seva llibertat, va manifestar el seu descontentament amb qui, malgrat ser el President dels Estats Unuits, continua i continuara, segons sembla, fent de Trump.

  Resulta vergonyós que un mitjà informatiu també vulgui, en aqusst cas, exercir de Trump tot insultant la dignitat de qui, a la vista del que s'ha donat a la campanya electoral, rebutja ser governat per un personatge així.

...I EL FRED ESTÀ ENTRE NOSALTRES

  En ocasió del tan temut canvi climàtic,  molters han estatr les veus que, unes quantes setmanes enrere, deien que "no fara fred". Fins i tot hi havia qui, a principis de Desembre passat, pensava que les pistes d'esquí no es cobririen de la tran preuada neu i, tan per part dels esqyuiadors, com dels hotelers, hi havia certa por.

  Però el fred ja és aqui. Leas tremperatrures han davallat fins a diversos graus sota zero a les muntanyes i la neu ha caigut i segueix caient.

  Però en alguns llocs de l'Est d'Europa, fins i tot ha causat alguns desperfectes i ha nevat a Grècia, Turquia i altres paisos.

  "És el que toca", com molt bé diu el tòpic, doncs estem en ple Hivern.

  I encara ens queda Febrer un mes que, tradicionalment, és encara més fred. O així hauria de ser. I alguns dies de Març.

...I JA ÉS LA TERCERA!

  Un bon dia del mes de Desembre passat, no recordo a quin preograma de televisió es parlava del fet que la gran proliferació de mitjans per transmetre informació fa que, tot sovint, corrin notícies falses. O que, si més no, es tergiversin els fets.

  El fenòmen hem pogur comprovar-lo en tres ocasions; en una d'elles es desprestigiava l'Hosptal Trueta només pel fet que un pacient volgués, pel sol fet de ser jugador de futbol, passar davant dels demés a Urgències, lo qual va ser tergiversat per un mitjà, tot apuntant-se a la catalanofòbia.

  La segona, també catalanofòbica, va consistir en assegurar que la Generalitat adoctrinava els seuis treballadors per que atenguéssin el públic només en català, lo qual no és verntat, doncs ningú d'aquella Institució ha vist cap instrucció escrita al respecte.

  I la tercera la podriem descobrir el 9 de Desembre passat, en que un mitjà digital oferia un vídeo on uns nens d'una escola de Cambrils escenificaven, com a part de la classe d'Història, un fet real, com va ser el que va passar en aquell poble de Comarques Tarragoninesdurant la Guerra dels Segadors.

  En un altre acte de catalanofòbia, el mitjà tornava a parlar de "catalibanes", tot assegurant que allò que es veia al vídeo era un "adoctrinament" en contra d'Espanya.

  En aquest món, en el que la tecnologia ho envaeix tot, és molt trist que hi hagui qui, un dia si i l'altre no, per no dir un sí i l'altre també, s'entesti en veure fantasmes on no n'hi ha.