Algíu em comentava, fa un temps, que a Catalunya es barreja el futbol i, sobre tot, el Barça, amb la política, sobre tot per que al club ja se l'anomena "Més que un club", doncs és un dels símbols, no només de Barcelona si no també de Catalunya. També hi ha hagut crítiquews sobre el fet que quan el Barça juga, es mostrin banderes catalanes i "estelades". Quines, si no?.
El dimecres, 22 de Maig passat, apareixia l'emblemàtica estatua de Colom, un dels grans símbols de la capital catalana, vestida amb la samarreta del Barça fruit, segons sembla, d'una campanya publicitària que, segons el 3/24 sabia el divendres, 24 de Maig passat, reportara uns 100.000 euros a les arques municipals.
La polèmica, però, està servida, doncs des de l'altre club esportiu de la ciutat, que és l'Espanyol, els directius van sortir al pas dels fets i, fins i tot, al principi del partit que es va jugar a Cornellà-El Prat, entre els dos equips de la Ciutat Comtal, els més fanàtics espanyolistes van girar-se d'esquena quan els "pericos" van fer el passadís d'honor als flamants campions de Lliga.
Que "la pela és la pela", això tots ho sabem. Però hi ha altres maneres de fer els coses, i no calia vestir Colom del Barça ni de cap altre equip.
dimecres, 29 de maig del 2013
dimecres, 22 de maig del 2013
...I JA EN VAN TRES
En poques setmanes, Catalunya ha vist com des de diferents estaments, era atacada i, curiosament, comparats els catalans amb allò que no sóm ni de bon tros.
Primer va ser un desafortunat reportatge de Telemadrid, emès el 2 de Maig passat, en què es comparava la Generalitat, una Institució democràtica, amb uns règims tan destructius com el nazisme i l'estalinisme, tot sdembrant amb imatges desagradables, un clima d'autèntica confusió entre els espectadors d'aquella Televisió Autonòmica.
El divendres, dia 10 de Maig, i ja ho deiem en el programa del dia 16, eren els nostres veins aragonesos. Bé, el poble, no. Però sí els polítics de dos dels partits democràticament escollits en aquella Comunitat, els qui, per no nomenar les coses pel seu nom, van acabar anomenant "LAPAO", nom absurd, el que es pzarla a la Franja que, vulguin o no, no deixa de ser català.
I el dilluns, 13 de Maig passat, la tercera. En aquest cas, des de la Comunitat Valenciana quin Parlament, dominat majoritàriament pel PP, també gosava atacar el català, una llengua que, vulguin o no, parlen. Això si, amb l'accenjt d'aquella Comunitat. És a dir, el Valencià, una variant que no llengua, del català. Dissortadament, però, els senyors polítics també vn tornar a comparar-nos amb els nazis, tot fent un símil entre l'alemany que es parla a Alemanya i el d'Àustria, perfectament entendible si sabem alemany, encara que té variacions.
I és que, per si Ses Senyories no ho sabien, el català és una sola llengua, amb varoiacions a cada indret. De bén segur que a Andalusia, no aniran a dir que parlen la "llengua andalusa", si no que parlen castellà, naturalment, de la manera que es parli a cada una de les vuit províncies que configuren aquella Comunitat.
Però si anem a la Comunitat Valencfiana, podem comprovar un fet curiós, i és que si anem a un restaurant, elas cambrers ens atendran sempre en castellà, malgrat que després, entre ells, es parlin en valencià..
Primer va ser un desafortunat reportatge de Telemadrid, emès el 2 de Maig passat, en què es comparava la Generalitat, una Institució democràtica, amb uns règims tan destructius com el nazisme i l'estalinisme, tot sdembrant amb imatges desagradables, un clima d'autèntica confusió entre els espectadors d'aquella Televisió Autonòmica.
El divendres, dia 10 de Maig, i ja ho deiem en el programa del dia 16, eren els nostres veins aragonesos. Bé, el poble, no. Però sí els polítics de dos dels partits democràticament escollits en aquella Comunitat, els qui, per no nomenar les coses pel seu nom, van acabar anomenant "LAPAO", nom absurd, el que es pzarla a la Franja que, vulguin o no, no deixa de ser català.
I el dilluns, 13 de Maig passat, la tercera. En aquest cas, des de la Comunitat Valenciana quin Parlament, dominat majoritàriament pel PP, també gosava atacar el català, una llengua que, vulguin o no, parlen. Això si, amb l'accenjt d'aquella Comunitat. És a dir, el Valencià, una variant que no llengua, del català. Dissortadament, però, els senyors polítics també vn tornar a comparar-nos amb els nazis, tot fent un símil entre l'alemany que es parla a Alemanya i el d'Àustria, perfectament entendible si sabem alemany, encara que té variacions.
I és que, per si Ses Senyories no ho sabien, el català és una sola llengua, amb varoiacions a cada indret. De bén segur que a Andalusia, no aniran a dir que parlen la "llengua andalusa", si no que parlen castellà, naturalment, de la manera que es parli a cada una de les vuit províncies que configuren aquella Comunitat.
Però si anem a la Comunitat Valencfiana, podem comprovar un fet curiós, i és que si anem a un restaurant, elas cambrers ens atendran sempre en castellà, malgrat que després, entre ells, es parlin en valencià..
dimecres, 15 de maig del 2013
ELS TRES PEUS DEL GAT
Fa un temps, algú em comentava el fet que els humans som, d'alguna manera, uns "busca raons". Evidentment que uns més que els altres. Però el cert és que sempre hi ha en aquesta vida algú que vol "buscar els tres peus del gat", com vulgarment es diu, creant un problema allà on no n'existeix cap.
De fet, en pocs dies s'ha assistit a diverses mostres, algunes d'elles, fins i tot molt greus, de la creació de polèmica allà on fins el moment de crear-se, aqusta no existia.
La darrera es donavas el dia 9 de Maig passat, a la Comunitat d'Aragó, en quina franja oriental, que limita amb Catalunya, sempre s'ha parlat amb més omenys variacions, caatalà, a més de castellà i la "fabla" aragonesa.
Doncs encara que sembli un d'aquells acudits que podriem dir que són tan innocentons que gairebé són infantils, ara i per obra i gràcia del PP i el Partit Aragonés Regionalista, resulta que a la Franja ja no es parla català, si no LAPAO, que és l'acrònim de "Llengua Aragonesa pròpia de l'Aragó Oriental", mentre que el que es parla a la resta de la comunitat, ja no es diu "Fabla" aragonesa, si no LAPAPYP (Llengua aragonesa pròpia de l'àrea del Pirineu i Prepirineu).
A la vista d'això hem de considerar que totes les llengües tenen variants; tan el català, que és diferent a cada demarcació i, fins i tot, a cada comarca, com el mateix castellà, que és una mica diferent a cada una de les Comunitats que el parlen dinste del territori espanyol. I si anem a Ibetroamèrica, la variabilitat es multiplica, de la mateixa manera que, també el gallec i l'euskera deuen tenir la seva variabilitat a cada província o comarca.
El cert és que algún dia se li encén a algún dels polítics que diuen representar-nos la bombeta de començar a nomenar d'alguna manera les diferents variants de cada una de les llengües oficials del territori espanyol, ja podem preparar-nos per no saber, exactament, de què parlarem.
I és que n'hi ha que després d'organitzar un enrenou, en culpen els qui van voler, utilitzant tots els mitjans al seu abast, evitar-lo.
De fet, en pocs dies s'ha assistit a diverses mostres, algunes d'elles, fins i tot molt greus, de la creació de polèmica allà on fins el moment de crear-se, aqusta no existia.
La darrera es donavas el dia 9 de Maig passat, a la Comunitat d'Aragó, en quina franja oriental, que limita amb Catalunya, sempre s'ha parlat amb més omenys variacions, caatalà, a més de castellà i la "fabla" aragonesa.
Doncs encara que sembli un d'aquells acudits que podriem dir que són tan innocentons que gairebé són infantils, ara i per obra i gràcia del PP i el Partit Aragonés Regionalista, resulta que a la Franja ja no es parla català, si no LAPAO, que és l'acrònim de "Llengua Aragonesa pròpia de l'Aragó Oriental", mentre que el que es parla a la resta de la comunitat, ja no es diu "Fabla" aragonesa, si no LAPAPYP (Llengua aragonesa pròpia de l'àrea del Pirineu i Prepirineu).
A la vista d'això hem de considerar que totes les llengües tenen variants; tan el català, que és diferent a cada demarcació i, fins i tot, a cada comarca, com el mateix castellà, que és una mica diferent a cada una de les Comunitats que el parlen dinste del territori espanyol. I si anem a Ibetroamèrica, la variabilitat es multiplica, de la mateixa manera que, també el gallec i l'euskera deuen tenir la seva variabilitat a cada província o comarca.
El cert és que algún dia se li encén a algún dels polítics que diuen representar-nos la bombeta de començar a nomenar d'alguna manera les diferents variants de cada una de les llengües oficials del territori espanyol, ja podem preparar-nos per no saber, exactament, de què parlarem.
I és que n'hi ha que després d'organitzar un enrenou, en culpen els qui van voler, utilitzant tots els mitjans al seu abast, evitar-lo.
dimecres, 8 de maig del 2013
NORMALITZAR O "PERVERTIR?
El dijous, 2 de Maig passat, dia de festa a la Comunitat de Madrid, la seva televisió autonòmica va emetre, dins del programa "Zoom", un reportatge en el que es comparava la normalització lingüística, que es dúu a terme a Catalunya i Euskadi, amb una mena d'imposició més pròpia d'altres temps, en que el català i l'euskera eren considerats gairebé "residuals" o, fins i tot, no eren considerats llengües pròpiament dites ja que, i ja era el súmmum de la ignorància, ensenyar-les a l'escola estava totalment prohibit.
El reportatge en qüestió que, si no ha estat retirat,. és possible veure sencer a través de la pàgina web del canal televisiu, qualoifica la Generalitat i les Institucioins basques de "totalitàries", tot comparant-les amb el nazisme o l'estalinisme per, entre d'altres, potenciar, de manera especial, les llengües d'ambdues Autonomies. I, com a exemple d'una "espanyoilització" que algúns polítics voldrien tornar a instaurar, apareix a la pantalla una persona que dona noms de capitals, com ara Girona o LLeida, en castellà (Gerona, Lérida). També diu que no diria ara "Cesaraugusta", en lloc de "Zaragoza", malgrat que els habitants de la capital aragonesa, sí que es diuen "Cesaraugustanos" en castellà corecte, tot i estar admès per e la Real Academia Española, el terme més popular "Zaragozanos".
I, deixant de banda el dret a decidir, ja que aquesta persona del reportatge s'entesta enm dir "Gerona", cal preguntar-se què passaria si algú, en un afany de catalanització, diguem-ne "arrauxada", a la castellana ciutat de Valladolid comencés a anomenar-la "Tancadolit"
El reportatge en qüestió que, si no ha estat retirat,. és possible veure sencer a través de la pàgina web del canal televisiu, qualoifica la Generalitat i les Institucioins basques de "totalitàries", tot comparant-les amb el nazisme o l'estalinisme per, entre d'altres, potenciar, de manera especial, les llengües d'ambdues Autonomies. I, com a exemple d'una "espanyoilització" que algúns polítics voldrien tornar a instaurar, apareix a la pantalla una persona que dona noms de capitals, com ara Girona o LLeida, en castellà (Gerona, Lérida). També diu que no diria ara "Cesaraugusta", en lloc de "Zaragoza", malgrat que els habitants de la capital aragonesa, sí que es diuen "Cesaraugustanos" en castellà corecte, tot i estar admès per e la Real Academia Española, el terme més popular "Zaragozanos".
I, deixant de banda el dret a decidir, ja que aquesta persona del reportatge s'entesta enm dir "Gerona", cal preguntar-se què passaria si algú, en un afany de catalanització, diguem-ne "arrauxada", a la castellana ciutat de Valladolid comencés a anomenar-la "Tancadolit"
dimecres, 1 de maig del 2013
UNA "TELE" DE DOBLE CARA
El penúltim cap de setmana del mes d'abril passat sabiem de la intrusiío que va patir la pàgiona web de 13 TV un canal que, des de fa una mica més de dos anys, ha vingur a eixamplar el panorama de la TDT.
Quan es va anunciar l'aparició del nou canal, gairebé tothom va saludar aquest amb una cordialíssima benvinguda, doncs és més bo que hi hagi pluralitat que no pas que no n'hio hagi.
Un cop posat en marxa el canal, es va anar veient el tarannà del mateisx; de dia és un canal altament religiós, amb la Missa cada migdia i, per Setmana Santa, totes les processons hagudes i per haver.
Però, de nit, el canal canvia totalment de registre, transformant-se en una mena d'"escratxe" contra tot allò que no sembla ajustar-se a la opinió dels qui assisteixen a les molt atacants tertúlies.
Pel que fa la programació cinematogràfica, la veritat és que, durant molt de temps, el canal va centrar-se en projectar nombroses pel·lícules, algunes d'elles, fins i tot repetides en moltes ocasions, de tema nazi o pronazi.
I és que la "tele dels bisbes", com en algçuns mitjans periodístics s'anomena el canal, ha anat guanyant-se amb aquesta, la seva política de doble registre, una mena de mala reputació que els costara molt netejar, encara que ens diguin que és "una altra classe de televisió...Naturalment que ho és!.
Quan es va anunciar l'aparició del nou canal, gairebé tothom va saludar aquest amb una cordialíssima benvinguda, doncs és més bo que hi hagi pluralitat que no pas que no n'hio hagi.
Un cop posat en marxa el canal, es va anar veient el tarannà del mateisx; de dia és un canal altament religiós, amb la Missa cada migdia i, per Setmana Santa, totes les processons hagudes i per haver.
Però, de nit, el canal canvia totalment de registre, transformant-se en una mena d'"escratxe" contra tot allò que no sembla ajustar-se a la opinió dels qui assisteixen a les molt atacants tertúlies.
Pel que fa la programació cinematogràfica, la veritat és que, durant molt de temps, el canal va centrar-se en projectar nombroses pel·lícules, algunes d'elles, fins i tot repetides en moltes ocasions, de tema nazi o pronazi.
I és que la "tele dels bisbes", com en algçuns mitjans periodístics s'anomena el canal, ha anat guanyant-se amb aquesta, la seva política de doble registre, una mena de mala reputació que els costara molt netejar, encara que ens diguin que és "una altra classe de televisió...Naturalment que ho és!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)