Des que el Predsident Mas va decidir convocar eleccions anticipades i, a més, possibilitar d'alguna manera el dret a decidir per part dels catalans, han estat moltes les veus a favor i en contra de la possible independització de Catalunya.
A favor s'hi va mostrar, en entrevista concedida a un diari andalús, la Comissària de Justícia de la UE, tot i que posteriorment i, suposem que per pressions, ha rectificat.
En contra, i a més del Govern espanyol, n'hem sentit de tots colors. Sense anar més lluny, a finals d'Octubre passat, i en un programa-magazine d'una de les televisions privades a nivell d'Espanya, algú va assegurar, demostrant ignorància total en Història (No sé on va estudiar) que "Catalunya no ha estat mai independent", com volent dir que aquesta avui Comunitat, sempre ha estat "part" d'una Espanya que, a diferència de Catalunya, només té mig mil·leni, doncs quan Espanya es va "formar", Catalunya ja existia. I, per si squesta persona no ho sap, ja era una democràcia.
Però el mées vergonyós és el que, també a finals d'Octubre passat, declarava el Ministre de Justícia espanyol, en el sentit que ja s'ha demanat la realització d'alguna mena d'"arquitectura jurídica" (N'inventaran alguna, segurament absurda), per tal de saboejar una Democràcia a la que, pel que es veu, tenen moltíssima por. Fins i tot, i això ja és la goteta que fa vessar el got, un eurodiputat (del PP) va demanar que entrés la Guàrdia Civil a governar els Mossos...
També sentiem uan veu que atribuïa la convocatòria de referèndums als dictadors.
I és que el que és de dictadors és la convocatòria de referèndums amb tupinada, com el que durant els anys 60 del passat segle XX va convocar-se a la Espanya franquista per tal de donar "aprovació" a una llei que, de fet, ja estava aprovada abans de les votacions, doncs no es va sentir cap propaganda en favor del NO. A més, i com a conya, la televisió, llavors única al país, va passar-se uns quants dies passant un espot propagandístic on es llegia "El Pueblo votó SI "
Vist tot això, semblaria que el referèndum pel dret a decidir a Catalunya voldrien convocar-lo des del partit en el Govern. Això si, farien els possibles per fer sortir el NO, com a senyal de la por que tenen a les coses noves.
dimecres, 31 d’octubre del 2012
dijous, 25 d’octubre del 2012
DEMANEN ELIMINAR EL FOIE GRAS
Ja fa molts anys que és entre nosaltres, i n'hi ha d'artesanal, sobre tot en llocs com la Val d'Aran i també en algúns punts de la veina França, així com també en algunes Comunitats Autònomes del territori espanyol. De totes maneres, actualment se'n troba en un format industrial. És el foie gras.
Les associacions pro drets dels animals, tals com el Partit Animalista, advoquen per que es deixi de produïr el polèmic aliment, atès que els animals amb quin fetge es fabrica; ànecs i oques, són sobrealimentats per que el fetge els creixi en sobremanera.
Considerat pels experts en gastronomia com un "aliment de luxe", el foie gras ja està, des de fa uns quants anys, prohibit a la ciutat nord-americana de Chicago.
Segons podia llegir el dimecres, 17 d'Octubre passat, en nota de premsa, difosa per EP, vuit eurodiputats han sol·licitat al Parlament Euiropeu la prohibició a tot el territori de la Unió de la fabricació, distribució i venda del producte. Els diputats ho argumenten també que la que ells qualifiquen de "barbàrie" amb que es sobrealimenta a les aus, quin fetge és utilitzat per fabricar el producte n'és la causa.
Són poquets, però és d'esperar que, malgrat tots els inconvenients que això pugui suposar, la UE prengui consciència del problema i deixem, ben aviat, dce veure aquest producte a les estanteries dels nostres supermercats.
Les associacions pro drets dels animals, tals com el Partit Animalista, advoquen per que es deixi de produïr el polèmic aliment, atès que els animals amb quin fetge es fabrica; ànecs i oques, són sobrealimentats per que el fetge els creixi en sobremanera.
Considerat pels experts en gastronomia com un "aliment de luxe", el foie gras ja està, des de fa uns quants anys, prohibit a la ciutat nord-americana de Chicago.
Segons podia llegir el dimecres, 17 d'Octubre passat, en nota de premsa, difosa per EP, vuit eurodiputats han sol·licitat al Parlament Euiropeu la prohibició a tot el territori de la Unió de la fabricació, distribució i venda del producte. Els diputats ho argumenten també que la que ells qualifiquen de "barbàrie" amb que es sobrealimenta a les aus, quin fetge és utilitzat per fabricar el producte n'és la causa.
Són poquets, però és d'esperar que, malgrat tots els inconvenients que això pugui suposar, la UE prengui consciència del problema i deixem, ben aviat, dce veure aquest producte a les estanteries dels nostres supermercats.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
EL POBRE PARC CENTRAL
Ja fa uns quatre anys que un bon dia el Parc Central, o el que havia sigut tal, va començar a quedar envaït per màquines. En principi, unes altes torres, en nom de deu, si la memòria no em falla, que van començar a bombejar litres i més litres d'aigua del subsol.
Els mesos han anat passant i sembla que l'any que vé, el TGV podria arribar a la capotal del Gironès per enllaçar, properament, amb França i Europa. Però el pobre Parc Central sembla que encara no torna a ser una realitat, si no tota una cimentera que, si ens la mirem des de les andanes de l'actual estació del tren, fa autèntica pena pensar que, on no fa gaires anys, hi havia plantes, zones enjardinades i gespa, així com una gran pista per patinar, ara només hi ha un terra de color de ciment.
Segons sembla, l'empresa que s'encarrega dels treballs de construcció de la nova estació d'alta velocitat va comprometre's, suposem que per escrit, a tornar al Parc Central l'aspecte que tenia abans del nyap que hi ha ara. El cert, però, és que de moment, res de res. I per acabar-ho d'arreglar, algúns negocis que estaven a la zona, han hagut de plegar veles.
És d'esperar que se'ls encengui la bombeta, i arreglin el Parc Central com estava abans.
Els mesos han anat passant i sembla que l'any que vé, el TGV podria arribar a la capotal del Gironès per enllaçar, properament, amb França i Europa. Però el pobre Parc Central sembla que encara no torna a ser una realitat, si no tota una cimentera que, si ens la mirem des de les andanes de l'actual estació del tren, fa autèntica pena pensar que, on no fa gaires anys, hi havia plantes, zones enjardinades i gespa, així com una gran pista per patinar, ara només hi ha un terra de color de ciment.
Segons sembla, l'empresa que s'encarrega dels treballs de construcció de la nova estació d'alta velocitat va comprometre's, suposem que per escrit, a tornar al Parc Central l'aspecte que tenia abans del nyap que hi ha ara. El cert, però, és que de moment, res de res. I per acabar-ho d'arreglar, algúns negocis que estaven a la zona, han hagut de plegar veles.
És d'esperar que se'ls encengui la bombeta, i arreglin el Parc Central com estava abans.
divendres, 12 d’octubre del 2012
POTENCIANT L'ANGLÈS
En temps passats, l'ensenyament era quelcom força feixuc, doncs moltes de les assignatures tenien en la memoritzacó la seva base i, pel que fa la llengua, el castellà era la vehicular. I, si és que algú volia aprendre el català, si bé podia fer-ho a la mateixa escola, aquest no comptava més que com una activitat extraescolar que, si la memòria no em falla, s'amagava sota d'altres epígrafs, com "música".
Pel que fa altres llengües, als cursos que avui corresponen a l'ESO es podia començar a aprendre el francès ua llengua que, si bé entrava dins del currículum, aquesta era batejada com a "Idioma Moderno", segurament per distingir-la clarament del llatí, que es començava a aprendre, si malament no ho recordo, al tercer curs del llavors Batxillerat Elemental.
El panorama ha canviat molt, i l'aprenentatge actualment es fa més mitjançnt pràctica que per teòrica i memorització. I les llengües s'ensenyen tot utilitzant els mètodes audiovisuals que, fa aproximadament uns 56 anys, ja proposava el professor Gougenheim.
El futur, però, passa per impartir en llengua anglesa algunes de les matèries curriculars i, a aquest efecte, ja hi ha escoles on els alumnes comencen a introduïr-se en aquesta llengua des de molt petits.
Des del present curs, però, els alumnes que cursen Ciències de la Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, ja es preparen per aquest futur, per tal d'impartir també les matèries curriculars en anglès, a més del català o el castellà.
No sé quin nivell d'anglès tenen els alumnes actualment quan surten de l'ESO o el Batxillerat. Però el castellà és, en contra del que des d'algúns estaments polítics a nivell espanyol s'ha dit, molt elevat. Però amb aquest mètode, el més segur és que els futurs ciutadans sortiran de l'ESO i el Batxillerat amb les tres llengües a un alt nivell, lo qual els fara encara més competitius per aconseguir trebalar o estudiar en qualsevol país del Món.
Pel que fa altres llengües, als cursos que avui corresponen a l'ESO es podia començar a aprendre el francès ua llengua que, si bé entrava dins del currículum, aquesta era batejada com a "Idioma Moderno", segurament per distingir-la clarament del llatí, que es començava a aprendre, si malament no ho recordo, al tercer curs del llavors Batxillerat Elemental.
El panorama ha canviat molt, i l'aprenentatge actualment es fa més mitjançnt pràctica que per teòrica i memorització. I les llengües s'ensenyen tot utilitzant els mètodes audiovisuals que, fa aproximadament uns 56 anys, ja proposava el professor Gougenheim.
El futur, però, passa per impartir en llengua anglesa algunes de les matèries curriculars i, a aquest efecte, ja hi ha escoles on els alumnes comencen a introduïr-se en aquesta llengua des de molt petits.
Des del present curs, però, els alumnes que cursen Ciències de la Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, ja es preparen per aquest futur, per tal d'impartir també les matèries curriculars en anglès, a més del català o el castellà.
No sé quin nivell d'anglès tenen els alumnes actualment quan surten de l'ESO o el Batxillerat. Però el castellà és, en contra del que des d'algúns estaments polítics a nivell espanyol s'ha dit, molt elevat. Però amb aquest mètode, el més segur és que els futurs ciutadans sortiran de l'ESO i el Batxillerat amb les tres llengües a un alt nivell, lo qual els fara encara més competitius per aconseguir trebalar o estudiar en qualsevol país del Món.
dimarts, 2 d’octubre del 2012
S'HA ACABAT LA GUERRA DEL FUTBOL
Fa uns quants anys, quan va començar a funcionar un incipìent i llavors rudimentari canal televisiu de pagament, el fet de veure a través d'ell un partiot de futbol de Lliga cada setmana en règim de peatge, era quàsi una annècdota.
Aquella experiència, però, va atraure multitid d'abonats, no només per l'esport-rei, si no també per que s'hi emetien, en el mateix sistema de pagament per visió, pel·lícules que feia poc que s'havien estrenat als cinemes i que, per descomptat, estaven encara vetades a les televisions en obert.
Uns anys després, i com per art de màgia, van començar a aparèixer plataformes digitals, també de pagament, però via satèl·lit. Aquelles, que a Espanya van arribar a ser dues, encara que més tard una d'elles s'ho va menjar tot, ja posaven en pràctica quelcom més sofisticat, consistent en que oferien partits en "obert" dins dels paquets bàsics, però els partits en què intervenien equips com ara el Reial Madrid, Barça o altres que, pel fet d'estar a les primers places de la classificació tenien dret a competicions europees, s'emetien en règim de pagament d'un suplement per tal de poder gaudir d'ells, mètode que s'anomenava de "pay per view", o pagament per visió. Un pagament quina quota augmentava si el partit era un clàssic (Reial Madrid-Barça o Barça-Madrid).
Des d'aquesta temporada, que fa un mes i escatx que està en joc, tot el futbol de primera és de pagament, i el dilluns s'emet el "partit de classe C" en obert, a ttravés d'un canal privat. A més, entre el dissabte i el diumenge, només es poden veure en obert partits de Segona A.
Així, als molt afeccionats a l'esport rei no els queda més remei que abonar-se a una plataforma de pagament si el que volen és seguir els seus equips. I és que el negoci del futbol no nota ni de bon tros la crisi, doncs segons dades facilitades darrerament per les plataformes, aquestes compten ja amb 3 milions d'abonats a tot el país.
El final de la guerra, però, també ha comportat el fet que les Ràdios puguin, de nou, accedir als camps de futbol. I si algún "futbolero" no pot o no vol abonar-se a la "tele de peatge" sempre pot, com antigament, enganxar l'orella al transistor.
Aquella experiència, però, va atraure multitid d'abonats, no només per l'esport-rei, si no també per que s'hi emetien, en el mateix sistema de pagament per visió, pel·lícules que feia poc que s'havien estrenat als cinemes i que, per descomptat, estaven encara vetades a les televisions en obert.
Uns anys després, i com per art de màgia, van començar a aparèixer plataformes digitals, també de pagament, però via satèl·lit. Aquelles, que a Espanya van arribar a ser dues, encara que més tard una d'elles s'ho va menjar tot, ja posaven en pràctica quelcom més sofisticat, consistent en que oferien partits en "obert" dins dels paquets bàsics, però els partits en què intervenien equips com ara el Reial Madrid, Barça o altres que, pel fet d'estar a les primers places de la classificació tenien dret a competicions europees, s'emetien en règim de pagament d'un suplement per tal de poder gaudir d'ells, mètode que s'anomenava de "pay per view", o pagament per visió. Un pagament quina quota augmentava si el partit era un clàssic (Reial Madrid-Barça o Barça-Madrid).
Des d'aquesta temporada, que fa un mes i escatx que està en joc, tot el futbol de primera és de pagament, i el dilluns s'emet el "partit de classe C" en obert, a ttravés d'un canal privat. A més, entre el dissabte i el diumenge, només es poden veure en obert partits de Segona A.
Així, als molt afeccionats a l'esport rei no els queda més remei que abonar-se a una plataforma de pagament si el que volen és seguir els seus equips. I és que el negoci del futbol no nota ni de bon tros la crisi, doncs segons dades facilitades darrerament per les plataformes, aquestes compten ja amb 3 milions d'abonats a tot el país.
El final de la guerra, però, també ha comportat el fet que les Ràdios puguin, de nou, accedir als camps de futbol. I si algún "futbolero" no pot o no vol abonar-se a la "tele de peatge" sempre pot, com antigament, enganxar l'orella al transistor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)