A mitjans de Març passat llegia una notícia, segons la qual, una persona que va fer d'"espontani" a la madrilenya plaça de braus de Las Ventas ha estat jutjada i, seguramwnt, condemnada, només per demanar una cosa ben lògica, com és la prohibició d'aquesta barbàrie que ara, amb el PP en el poder, ens la volen fer passar per allò que noés.
De fet, a Catalunya ja no hi haurà més "corridas", doncs el Parlament ja ho ha prohibit.
Malgrat això, però, encara hi ha els "coeebous", una altra forma de maltractament animal, sobre tot aquells "correbous" en els que es posa foc a les banyes dels animals.
El cert és que els flamants nous governants que Espanya s'ha donat semblen disposats a defensar aquesta forma de torutura a uns pobres animals indefensos tot fent-ho passar per "art", "tradició", "cultura"...i el que més sorprèn, pretendre demaar que la UNESCO ho delari Bé Cultural Immaterial de la Humnanitat.
Ja fa anys que estem en el segle XXI, en que la societat està enormement concienciada sobre el tracte que cal donar als aninals, fins i tot la UE ha diusposat normatives per les granges, amb lo qual, aquelles que no s'hi adaptin hauran de tancar portes.
I si ja fa anys que estàn estrictament prohibides les baralles de galls al nostre país. Què els costaria als polítics posar-se d'acord per, en compliment de lleis del benestar animal, acabar amb "corridas", "correbous", "encierros" i tota mena de maltractament "festiu" als animals?.
dijous, 22 de març del 2012
dimecres, 14 de març del 2012
UNA DECISIÓ MOLT JUSTA
El divendres, dia 9 de Març passat, es feia pública una sentència del Tribunal de la Unió Europea, segons la qual, es prohibeix posar com a marca d'una sansa, la paraula "hijoputa"una expressió ofensiva en tots els sentits.
Sembla que els qui impulsaven la controvertida marca no s'han assabentat encara que existeix, a nivell de tota la Unió, un codi ètic que prohibeix utilityzar, encara que siguin en ocasions considerades !"carinyoses" expressions de mal gust com a marques comercials.
I és que hi ha qui, per vendre, se les empesca totes, fins i tot anuncis del tipus "Senyora, compri un televisor de tal marca, per que jo en tinc un a casa" (Si no el compres, no ets ningú...).
Que bvivim ern un congtinent on la democràcia és la tònica general dels països que l'integren, això és un fet que ningú ens discuteix. Però el que tampoc es pot discutir és el fet que hi ha unes "línies vermelles" tan a l'hora de crear marques com a la d'anunciar-les, que no han ni tan sols de trepitjar-se. I no es tracta en absolut de censura, si no d'ètica.
Sembla que els qui impulsaven la controvertida marca no s'han assabentat encara que existeix, a nivell de tota la Unió, un codi ètic que prohibeix utilityzar, encara que siguin en ocasions considerades !"carinyoses" expressions de mal gust com a marques comercials.
I és que hi ha qui, per vendre, se les empesca totes, fins i tot anuncis del tipus "Senyora, compri un televisor de tal marca, per que jo en tinc un a casa" (Si no el compres, no ets ningú...).
Que bvivim ern un congtinent on la democràcia és la tònica general dels països que l'integren, això és un fet que ningú ens discuteix. Però el que tampoc es pot discutir és el fet que hi ha unes "línies vermelles" tan a l'hora de crear marques com a la d'anunciar-les, que no han ni tan sols de trepitjar-se. I no es tracta en absolut de censura, si no d'ètica.
dijous, 8 de març del 2012
FÀBRIQUES DE MORBO...
Arran de la notícia, apareguda a finals de Febrer passat, de que José Mourinho, el polèmic enttrenador del Reial Madrid, havia viatjat al Regne Unit per, pressumoptament, comprar allà una vivenda, els mitjans de comunicació especialitzats en esport ja van treure a la llum tota mena d'especulacions sobre el particular, més quan és ben sabut que al polèmic "mister" li agrada molt l'estil de jugar de la Premier League.
El cert és que els mitjans especialitzats el van pressionar de manera insistent fins que el tècnic va haver de començar a respondre amb evasives, tal i com feia el cap de setmana del 3 i 4 de Març passats.
En moltes ocasions ha qui travessa unes línies vermelles que no haurien de ser mai ni tan sols trepitjades, Són les que separen la vida professional de la més estricta intimitat de les persones.
Però, com sempre passa, cal preguntar-se de què viurien els mitjans, tan del cor com els esportius, si no creessin morbo.
El cert és que els mitjans especialitzats el van pressionar de manera insistent fins que el tècnic va haver de començar a respondre amb evasives, tal i com feia el cap de setmana del 3 i 4 de Març passats.
En moltes ocasions ha qui travessa unes línies vermelles que no haurien de ser mai ni tan sols trepitjades, Són les que separen la vida professional de la més estricta intimitat de les persones.
Però, com sempre passa, cal preguntar-se de què viurien els mitjans, tan del cor com els esportius, si no creessin morbo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)