BONES FESTES A TOTS!

Des del "De tot, una mica" Bones Festes a tots, i que el proper any 2020 ens porti coses millors que el que acabem de passar.

ENTRE LLIBERTAT I DESCONSIDERACIÓ.

  Antigament existia la censura, una mena de "tribunal"per el que havien de passar tota mena d'obres; tan llibres, com discos, pel·lícules o alguns articles d'opinió, tan els produïts per autors espanyols, com els que entraven de paisos estrangers.

  I és que tot allò que es considerava; "contrari" al règim establert en aquells moments, o "pujat de to", era retallat o, en el pitjor dels casos, retirat de la circulació.

  Tot i això hi va haver algunes excepcions que, tot i haver passat llavors la censura, actualment no serien gaire correctes si ens mirem només l'aspecte de referir-se a alguns col·lectius; com per exemple les persones obeses o lletges.

  Fa uns pocs dies llegia en un mitjà digital el fet que, a Melendi, li ha caigut una bona esbroncada per part d'un col·lectiu tan necessari com és el d'Infermeria. I és que el cantant que, en ocasions, és un pel irreverent, sembla que ha insultat greument aquest col·lectiu en una de les seves darreres cançons, cosa que, evidentment, ha molestat molt i enfadat un col·lectiu que, en ocasions, ha de treballar sota condicions difícils; com pot esser el servei d'Urgències o un quiròfan d'un gran hospital.

  Ja saben que hi ha llibertat d'expressió. però seria bo que, abans de plasmar una idea sobre qualsevol suport que el faci accessible als demés, ens penséssim molt bé què és el que volem dir, i procuréssim no atacar ningú, no fos cas que, per culpa d'algun d'aquests atacs, rebéssim una renyada majúscula.

SOBREVALORATS...O NO?

Al llarg de la Història sempre hi ha hagut diversos personatges que han destacat en algun aspecte; ja sigui pintura, literatura, música, escultura, arquitectura, d'altres activitats artístiques o, actualment, també l'esport.

  Mentre que uns, com ara Van Gogh, no van veure en vida la valoració de la seva obra, d'altres sí que han vist valorada la seva obra en vida.

  Tal va ser el cas d'Elvis Presley a qui anomenaven, i anomenen encara, "el rei del rock", quins discos es vénen encara anys després que ens deixés.

  Però el cas que ens ha tocat viure no és altre que el de Rosalia, una noia de Sant Esteve Sesrovires que trionfa arreu del Món amb la seva música, la seva manera de vestir i, sobre tot, de comportar-se damult els escenaris.

  El primer cap de setmana de Desembre, el fenòmen musical del moment va fer escala a Barcelona, omplenant el Palau Sant Jordi, de Montjuic, en dues actuacions per les que van arribar a la capital catalana seguidors de tot el territtori espanyol.

  Fa unes poques setmanes un mitjà digital, consultat per aquest programa, titllava Rosalia de "sobrevalorada", un adjectiu que, si volem, també podem donar-lo a d'altres artistes que, sense tenir la veu i la forma de fer de Rosalia, paradoxalment estan assolint grans quotes de popularitat.

  Sobrevalorada o no, el cas és que, actualment, el fenòmen; Rosalia està arrasant. I no és culpa de la sobrevaloració de ningú que la cantant de Sant Esteve Sesrovires hagi obtingut ja nombrosos reconeixements si no que es deu, senzillament, al fet que és una artista que, aliena a totes les polèmiques i crítiques, ha sabut guanyar-se el favor de tots.









Font de la foto: 3/24.cat

PESSEBRE, TRASTER O NYAP?

Durant els anys 60 del passat segle XX, l'humorista i escriptor; Valentí Castanys, parlava en un enregistrament sobre els Pessebres. En ell, l'artista assegurava que no era capaç de fer un Pessebre abstracte.

  El cert és que, d'un temps ençà, a la Plaça de Sant Jau,me, de Barcelona, hem pogut veure una mica de tot; des de bombolles a perfils.

  Però, en opinió del públic, consultat 28 de Novembre passat, per TV3, en aquesta ocasió s'ha anat massa lluny.

  Si hem de definir el Pessebre de la Plaça de Sant Jaume d'aquest any, no direm mentida si el definim més com a "traster" o "nyap".

  I és que, a simple vista i de lluny, la veritat és que sembla més aviat una pila de caixes que un Pessebre, i la prova d'això és l'expressiva definició que un home en va fer davant les càmeres i micros de la tele catalana, en que va titllar -lo, senzillament de "cagada".

  De bén segur que hi haurà qui el trobarà "maco", i els creients, segurament que en diran "pestes", doncs hi ha llibertat d'expressió.

  Però si ens el mirem des del punt de vista artístic, ceretament que ni és un Pessebre abstracte, ni és  tan sols el que podriem definir com a Pessebre. I és que, en veure-ho, una dona assegurava que, si la volien, els podria portar, fins i tot, la mampara vella que acabaven de canviar a casa seva.

  I és que, sobre gustos, les opinions poden ser molt,però que molt diverses.





Foto cedida per PERIODISTA DIGITAL.