EL TURISME DIVERS

Ja fa molts anys, es venia Espanya com a destí turístic. Però la venien d'una manera molt senzilla, fins i tot, vaga. I és que el que més es promocionava no era altra cosa que el sol, la platja, les "corridas" i el flamenc. Aquestes dues darreres, sobre tot, eren les que més venien a l'exterior.

    Espanya, però, no és només això, si no que ofereix molt més, com ara el turisme cultural i, sobre tot, aquell que ens porta a conèixer la Història per saber més de com es vivia en altrres temps, i les joies artístiques que els avantpassats van deixar a tot el territori.

  Darrerament, però, s'està potenciant un tercer turisme, que és el de natura, i no només el que consisteix en fer senderisme, escalada, espel·leologia o esports d'aventura als rius, si no també el gasteronòmic, per descobrir què es produeix i menja a les diferents Comunitats Autònomes.

  Terra d'excel·lents vins el Priorat tindra, dintre de tres anys, un complex de l'anomenat enoturisme, és a duir, adrerçat als amants del vi, tot i que es complementara amb altres aspectes del turisme cultural.

  Però, en aquest cas, no serà per a turistes qualsevol, si no que, segons els promotors de la idea, aquest indret sera per a turistes d'alt poder adquisitiu procedents, principalment, dels Estats Units, Rússia i el continent asiàtic.

  I és que, tal i com diu una dita catalana; "Lapela és la pela". I, si el complex té èxit, no només la comarca on estara ubicat, si no totes les comarques tarragonines se'n beneficiaran molt.

QUÈ PASSARA SI NO FUNCIONA?

  S'han donat, al llarg de la Història, episodis d'autèntica crítica per entrenadors, jugadors i també àrbitres amb cognoms que, precisament, s'ha prestat a la burla dels artífexs del morbo.

  Precisament, i en ocasió del fitxatge, per part del Reial Madrid, d'un tècnic que es deia Benito Floro, es deia que "el mister dels blancs era com una flor".

  El mateix va passar en  el cas de Kakà, que algun graciós va transformar en "caca".

  I, si parlem dels àrbitres. Quói no recorda un jutge, de nacionalitat turca, qui, per més senyes, es deia Babakàn de cognom?. El cert és que una decissió que aquest pobre àrbitre va prendre en un paretit internacional, i que no va agradar gens als fans d'un dels equips que, si malament no recordo, era espanyol, va fer que al llarg d'algunes temporades, tan de la Lliga espanyola, com de la Champions, titlléssin de "babakàn" l'àrbitre que en feia alguna  qyue no agradava.

  Ara li toca al Barça, doncs el combinat blaugrana es veura enriquit pel fitxatge, que ja s'ha tancat, d'Ivan Rakitich, un jugador quin cognom, si així ho consideren els "reis del morbo", pot esser objectre de la més punyent mofa.

  Esperem que els "·reis del morbo" no exerceixin com a tals. I, per respecte i esportivitat, deixin treballar a aquest nou fitxatge blaugrana com es mereix.

  I és que, desenganyem-nos, en moltes ocasions el morbo pot arribar a convertir-se en quelcom perversíssim.

QUAN ENS TOQUEN EL PROGRAMA PREFERIT

Ja fa anys, quan encara no existia TV3, vaig ser testimoni, en un bar de L'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona, de l'escridassada que un home d'avançada edat va dedicar a la llavors única TVE quin segón canal va deixar Catalunya sense la retransmissió d'una d'aquestes barbaritats que anomenen "corridas". Era en ple estiu, època en que els escolars fan vacances, i la llavors única "tele" que existia va tenir la bona pensada d'oferir una programació adreçada a tots els públics.

  El dilluns, dia 2 del ja calorós mes de Juny, va produïr-se un fet, si més no, històric, prou interessant com per que tothom estigués pendent del que passava a Madrid, on el rei; Joan-Carles I, s'adreçava per televisió a tot el pais per anunciar la seva abdicació.

  El moment històric coïncidia, casualment o no, amb diversos concursos que emeten diferents "teles" privades, programes que, evidentment, van ser sustituïts per l'esdeveniment.

  Va faltar-li  temps al Twitter per elevar a la categoria de "trending topic" la protesta que es va originar al voltant d'un dels programes, de títol: "MyHyV",
una mena d'agència matrimonial davant les càmers que s'emet els migdies a través d'una de les "teles" privades.

  I és que, si en ocasions passades es tapaven fets importants amb psrtits de futbol, actualment són els fets històrics els que, amb tota la raó del Món, eclipsen altres coses menys rellevants. Però el cert és que, de les piulades que vaig poder llegitr casualment, doncs EP en va posar algunes a l'abast de tothom, es desprènm l'escàs interès que els fets històrics desperten.

XARXES SOCIALS, TV I LLIBERTAT

  Darrerament, i arran del brutal assassinat que, a mitjans de Maig passat, va segar la vida de qui va ser Presidenta de la Diputació de Lleó; Isabel Carrasco, han sorgit algunes veus que clamen per la limitació de la llibertat a les xarxes socials, degut a que algunes d'elles van reflectir comentarios poc ètics o, fins i tot, ofensius.

  Precisament sobre el tema apareixia el dimarts, 27 de Maig passat, una notícia, segons la qual, la xarxa sociual Twitter de microblocs, és "sensible" al que els Governs li demanen, en el sentit que pot censurar comptes o piulades d'algúns usuaris. En concret, Turquia la va fer tancar arran dels escàndols de corrupció que es van descobrir.

  Enmig d'aquesta discussió, però, podem observar un altre fenòmen, possiblement més desagradable que el d'algunes piulades puntuals al Twitter, qual és el fet que de casos com els brutals assassinats de Marta del Castillo o, més recentment, d'Isabel Carrasco, que han deixat dues famílies molt mal parades, algúns canals de televisió se'n "fan sopes" quàsi a diari, arribant fins i tot a cansar, donce setàn donmant dades que, de ben segur, no interessen més que a les persones que duen a terme una investigació que, a dreta llei, hauria de ser secreta, com ho és a d'altres paisos.

  Possiblement s'arribi a limitar, esperem que no, l'ús de les xarxes socials. Però I les "teles morboses" . Què cal fer per que calloin una mica i deixin de parlar-nos casda dia del mateix?.