Tot i que se la coneix com a "presó", també se l'anomena de moltes maneres; "La garjola", el "talego" o la "trena" en són tres de les més conegudes per anomenar un lloc quina funció és, o hauria de ser, ajudar els delinqüents a reinserir-se en una societat a la que han perjudicat. Reinserir-se, si, però mitjan çant el treball i la formació.
En pel·lícules històriques hem pogut veure com les presons, anomenades "·masmorres"· en l'antiguitat, eren inhumanes, no gaudien de condicions d'higiene en absolut i, per acabar d'arrodonir-ho, els drets humans no eren respectats, tal i com passa encara en paísos on imperen dictadures on els centres penitenciaris, lluny d'estar ocupats per delinqüents, ho estàn majoritàriament per aquells que no pensen igual que el tirà de torn.
Dissortadament, qui ha estat en un centre penitenciari encara és, hores d'ara, reburjat per la socuietat doncs, malgrat haver-se rehabilitat, encara se li penja l'estigma del que va ser abans de rehabilitar-se allà, igual com passava antigament amb els leprosos, malaltia que actualment, sabem que és curable.
A més, en èpoques pasasades, hauria estat inconcebible que un mitjà de comunicació es passegés per aquests centres com si de cases particulars es tractés. D'un temps ençà, però, hi ha dos muitjans públics que ens estàn ensenyant interioritats del sistema penitenciari. Un d'ells, que abasta tot el territori espanyol, ens presenta "El Coro de la Cárcel", i l'altre, d'abast autonòmic català, ens ofereix "A la Presó"; dues visions diferents del sistema penitenciari.
Si bé aquests centres han estat territori vetat a tothom des de sempre, sembla mentidfa que en aquests moments, en que la televisió pública vol ser millor que els sensacionalistes canals perivats, hi hagi dos canals televisius públics, precisament, que ens ofereixin les interioritats d'aquest món, d'alrtre banda, no gaire agradable. O és que també volen començar a caure en el sensacionalisme barat?.
dimecres, 30 de setembre del 2009
dimecres, 23 de setembre del 2009
MOLTA POLSEGUERA CONTRA UNA ACCIÓ DEMOCRÀTICA
El prop-passat dia 13 de Setembre, Arenys de Munt va celebra,r amb tota llibertat i malgrat els absurds impediments que es van posar des de la Justícia, un referèndum per demanar la independència de Catalunya, tot un acte democràtic, si tenim en compte que aquest és el règim polític que ens regeix actualment.
Tal acció en que, una majoria aclaparadora, va optar pel vot positiu, ha aixecat multitud de crítiques, no només per part de partits de caire immobilista, com ara el PP, si no també pèr part d'un dels partits del govern català, una formació que, malgrat dur una "C" a les seves sigles, el cert és que, a l'hora de la veritat, la "C" s'ignora, en benefici de la sigla "OE", sobre tot en situacions com la d'Arenys de Munt.
I és que, tal i com hem pogut veure en molts altres casos, els pobles volen decidir per ells mateixos, sense que uns o altrres els hagin de dir què és bo o què no ho és, i ja són moltes poblacions i ciutats de Catalunya les que han pujat al carro de l'autodeterminació pacífica i democràtica, sense violència, malgrat que l'ultradreta els faci, com va passar a Arenys, una manifstacióp amb simbologia preconstitucional, un fet que sí que hauria d'haver estat prohibit.
I és que ja ha arribat l'hora de començar a dir prou a qui, a Catalunya diu una cosa, i a Madrid, una altra.
Tal acció en que, una majoria aclaparadora, va optar pel vot positiu, ha aixecat multitud de crítiques, no només per part de partits de caire immobilista, com ara el PP, si no també pèr part d'un dels partits del govern català, una formació que, malgrat dur una "C" a les seves sigles, el cert és que, a l'hora de la veritat, la "C" s'ignora, en benefici de la sigla "OE", sobre tot en situacions com la d'Arenys de Munt.
I és que, tal i com hem pogut veure en molts altres casos, els pobles volen decidir per ells mateixos, sense que uns o altrres els hagin de dir què és bo o què no ho és, i ja són moltes poblacions i ciutats de Catalunya les que han pujat al carro de l'autodeterminació pacífica i democràtica, sense violència, malgrat que l'ultradreta els faci, com va passar a Arenys, una manifstacióp amb simbologia preconstitucional, un fet que sí que hauria d'haver estat prohibit.
I és que ja ha arribat l'hora de començar a dir prou a qui, a Catalunya diu una cosa, i a Madrid, una altra.
dimecres, 16 de setembre del 2009
QUAN EL GUST S'AJUNTA AMB LES GANES
No canta, no balla. Tampoc ha dirigit cap pel·lícula, ni tan sols ha fet un petit paper al teatre, no ha escrit cap llibre. Tampoc ha projectat cap gran obra arquitectònica, ni ha pintat cap quadre o realitzat cap escultura que mereixi l'atenció.
Tot i això, no només acapara hores de televisió, si no que cada setmana és, d'alguna manera, part de la portada de les revistes "roses" i, tot i el seu comportament, sembla que tot un país està amb ella.
El cert, però, és que aquesta dona, de nom Belén Esteban, està donant una imatge molt pobra d'ella mateixa, una imatge que, en temps passats, hom hauria censurat per "salvar" la moral d'un poble que s'ha mostrat famolenc de situacions com aquesta, en que la trista protagonista, esbomba als quatre vents els seus problemes o ganes de crear-los, encara que, si realment ella fos una persona com cal, tingui o no raó, cosa que tampoc sé, ho solucionaria tot als Jutjats o, com a mínim, davant un mediador social. Però no davant les càmeres d'un canal televisiu que, amb aquesta acció, no fa altra cosa que constituïr-se en còmplice i avalador, al mateix temps, de tan espantós espectacle.
El cert és, però, que malgrat les advertències i prohibicions que aquesta dona ha rebut per part de la Justícia, no s'entén com, d'una banda ella no afluixa però, d'altra banda, el canal televisiu en qüestió, tampoc fa res per tal de tallar d'alguna manera aquesta mena de gens saludable circ mediàtic.
I és que, de la manera que està el tema, sembla força evident que aquí passa el que diu una dita castellana; "Se junta el hambre con las ganas de comer", és a dir, la fam d'audiència del canal televisiu, però també de les revistes del cor, amb les ganes, per part dels espectadors i lectors, de seguir gaudint amb les desgràcies de la més que polèmica Belén Esteban
Tot i això, no només acapara hores de televisió, si no que cada setmana és, d'alguna manera, part de la portada de les revistes "roses" i, tot i el seu comportament, sembla que tot un país està amb ella.
El cert, però, és que aquesta dona, de nom Belén Esteban, està donant una imatge molt pobra d'ella mateixa, una imatge que, en temps passats, hom hauria censurat per "salvar" la moral d'un poble que s'ha mostrat famolenc de situacions com aquesta, en que la trista protagonista, esbomba als quatre vents els seus problemes o ganes de crear-los, encara que, si realment ella fos una persona com cal, tingui o no raó, cosa que tampoc sé, ho solucionaria tot als Jutjats o, com a mínim, davant un mediador social. Però no davant les càmeres d'un canal televisiu que, amb aquesta acció, no fa altra cosa que constituïr-se en còmplice i avalador, al mateix temps, de tan espantós espectacle.
El cert és, però, que malgrat les advertències i prohibicions que aquesta dona ha rebut per part de la Justícia, no s'entén com, d'una banda ella no afluixa però, d'altra banda, el canal televisiu en qüestió, tampoc fa res per tal de tallar d'alguna manera aquesta mena de gens saludable circ mediàtic.
I és que, de la manera que està el tema, sembla força evident que aquí passa el que diu una dita castellana; "Se junta el hambre con las ganas de comer", és a dir, la fam d'audiència del canal televisiu, però també de les revistes del cor, amb les ganes, per part dels espectadors i lectors, de seguir gaudint amb les desgràcies de la més que polèmica Belén Esteban
dimecres, 9 de setembre del 2009
NOU CURS, VELLA "RABIETA"
Ja s'han acabat les vacances, tot torna a la normalitat i, com no pot ser d'altra manera, comença un nou curs que ja van iniciar el passat dia 1 de setembre els móns de la política i la Justícia. El dia 14 de setembre comença el Curs acadèmic, farcit de novetats, malgrat que algunes Universitats ja ho feien el passat dia 7.
El que no canvia, però, és una vella "rabieta anticatalanista" que va portar una formació política a presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra un Estatut que, a més d'estar ja en vigor, és, segons tots els analistes i els qui van col·laborar en la seva elaboració i estudi, tan constitucional com els de la resta de Comunitats autònomes.
D'aquesta "rabieta" ja fa força temps, però encara no hi ha una ressolució per part d'un Tribunal Constitucional que, per si fora poc, sembla que té més feina de la que voldria, encara que els altres textos que estudíen són, segons sembla, senzills projectes o esborranys.
Sembla que l'afany d'aquesta formació és anul·lar, d'alguna manera, aquesta nació nostra, que és Catalunya, encara que sigui a força d'apel·lar a Altes Institucions que altra feina tenen. Tot i això, el passat dia 8 podiem sentir representants d'aquesta formació asseguranrt que "acataran" la ressolució que el TC dicti, una sentència que, de ser contrària a l'Estatut, de bens egur que ells acataran de bon grat.
Però caldra veure què faran si la sentència és, tal i com tots esperem, favorable a aquesta llei autonòmica, ja en vigor. Seran capaços d'"acatar-la" i callar, com fan sls demòcrates de veritat o, contràriament, la seva rauxa creixera i, en defensa del seu model d'"España una, grande y obligatoria" aniran a instàncies superiors?
El que no canvia, però, és una vella "rabieta anticatalanista" que va portar una formació política a presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra un Estatut que, a més d'estar ja en vigor, és, segons tots els analistes i els qui van col·laborar en la seva elaboració i estudi, tan constitucional com els de la resta de Comunitats autònomes.
D'aquesta "rabieta" ja fa força temps, però encara no hi ha una ressolució per part d'un Tribunal Constitucional que, per si fora poc, sembla que té més feina de la que voldria, encara que els altres textos que estudíen són, segons sembla, senzills projectes o esborranys.
Sembla que l'afany d'aquesta formació és anul·lar, d'alguna manera, aquesta nació nostra, que és Catalunya, encara que sigui a força d'apel·lar a Altes Institucions que altra feina tenen. Tot i això, el passat dia 8 podiem sentir representants d'aquesta formació asseguranrt que "acataran" la ressolució que el TC dicti, una sentència que, de ser contrària a l'Estatut, de bens egur que ells acataran de bon grat.
Però caldra veure què faran si la sentència és, tal i com tots esperem, favorable a aquesta llei autonòmica, ja en vigor. Seran capaços d'"acatar-la" i callar, com fan sls demòcrates de veritat o, contràriament, la seva rauxa creixera i, en defensa del seu model d'"España una, grande y obligatoria" aniran a instàncies superiors?
dimarts, 8 de setembre del 2009
SOBRE HIMNWES NO HI HA DISPUTES
Cada país,o quàsi cada un, té un himne, amb música i lletra, excepte algúns, com Espanya, quin himne encara no té una lletra, tot i la proposta que es va fer fa un temps.
Però també hi ha himnes supranacionals, com ara la 9a. Simfonia "Coral", de Beethoven, quin moviment final, on intervé precisament el cor, ha estat declarat Himne de la UE, o el d'Eurovisió, que no és altra cosa que una altra pàgina clàssica
Un dels himnes supranacionals és, sens dubte "La Internacional", himne del socialisme.
El passat dimarts, la Presidenta de la Comunitat de Madrid titllava d'"impresentable" el fet de cantar-lo en l'obertura del curs polític per part del PSOE. I ho deia tot al·legant que "al seu so, Stalin va perpetrar genocidis".
No sé quín és l'himne del PP, però suposem, per uns moments, que en tingués un i que, curiosament, fos un fragment d'una obra de Wagner...
Caldria suposar que cantar-lo o interpretar-lo també seria "impresentable", doncs al so de la música d'aquest compositor clàssic, els nazis també van perpetrar un gravíssim genocidi.
Però també hi ha himnes supranacionals, com ara la 9a. Simfonia "Coral", de Beethoven, quin moviment final, on intervé precisament el cor, ha estat declarat Himne de la UE, o el d'Eurovisió, que no és altra cosa que una altra pàgina clàssica
Un dels himnes supranacionals és, sens dubte "La Internacional", himne del socialisme.
El passat dimarts, la Presidenta de la Comunitat de Madrid titllava d'"impresentable" el fet de cantar-lo en l'obertura del curs polític per part del PSOE. I ho deia tot al·legant que "al seu so, Stalin va perpetrar genocidis".
No sé quín és l'himne del PP, però suposem, per uns moments, que en tingués un i que, curiosament, fos un fragment d'una obra de Wagner...
Caldria suposar que cantar-lo o interpretar-lo també seria "impresentable", doncs al so de la música d'aquest compositor clàssic, els nazis també van perpetrar un gravíssim genocidi.
dimecres, 2 de setembre del 2009
A CORRE-CUITA
Ja fa uns dies que s'està parlant molt del fet que botigues i supermercats podrien eliminar les bosses de plàstic, les que ens han estat donant durant molts anys i que, valgui dir-ho, per a molta gent havien sustituït el que anys enrere era típic, portar un cabàs a la botiga, un sarró de roba pel pa o, quan van sortir, un "carret de la compra".
De fet ja hi ha algunes xarxes de supermercats que cobren les bosses als clients i, fins i tot, ja s'han començat a fer proves-`pilot per tal de veure què passa sense les bosses, a les que tan acostumats estavem tots.
La veina França, per exemple, ja fa anys que no utilitza aquestes bosses i, fins i tot, algunes xarxes de supermercats, ofereixen als seus clients una bossa, que està fabricada en un material que no és contaminant i, quan aquesta acaba la seva vida útil, és totalment reciclable. La mateixa, però, és molt resistent i el client només paga la primera, i el més interessaant és el fet que, en acabar la vida útil de la bossa, que poden ser anys sencers, el mateix establiment la sustitueix per una altra, completament gratuïta, si el client porta la vella.
No sabem encara què es fara a casa nostra, de moment, dues cadenes de supermercats ja comencen a fer proves pilot, i a la "tele" ha començat a aparèixer una sèrie d'anuncis, en forma de successió d'imatges subliminals, per concienciar la població.
La veritat és que això ja s'havia d'haver fet fa anys, i no ara, quan el plàstic de les bosses ja ho ha envaït tot.
De fet ja hi ha algunes xarxes de supermercats que cobren les bosses als clients i, fins i tot, ja s'han començat a fer proves-`pilot per tal de veure què passa sense les bosses, a les que tan acostumats estavem tots.
La veina França, per exemple, ja fa anys que no utilitza aquestes bosses i, fins i tot, algunes xarxes de supermercats, ofereixen als seus clients una bossa, que està fabricada en un material que no és contaminant i, quan aquesta acaba la seva vida útil, és totalment reciclable. La mateixa, però, és molt resistent i el client només paga la primera, i el més interessaant és el fet que, en acabar la vida útil de la bossa, que poden ser anys sencers, el mateix establiment la sustitueix per una altra, completament gratuïta, si el client porta la vella.
No sabem encara què es fara a casa nostra, de moment, dues cadenes de supermercats ja comencen a fer proves pilot, i a la "tele" ha començat a aparèixer una sèrie d'anuncis, en forma de successió d'imatges subliminals, per concienciar la població.
La veritat és que això ja s'havia d'haver fet fa anys, i no ara, quan el plàstic de les bosses ja ho ha envaït tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)