Divendrese, 8 de Desembre passat, llegia en un mitjà informatiu digital un comentari sobre una organització que, amb el nom d'"Hablemos español", sembla que pretén repetir allò que molts de nosaltres varem viure de petits, és a dir, una escola castellanitzada a Catalunya, Euskadi i Galícia.
En la seva opinió; "No estan aqui per conservar llengües minoritàries", una forma de l'"A por ellos" que afectaria, si és que presenten una Imniciativa Legislativa Popular (ILP) les escoles d'aquestes tres Comunitats.
Ja hem dit moltes vegades en aquest programa que a Catalunya, al menys fins on nosaltres coneixem, català i castellà conviuen en perfecta armonia, i no fan falta iniciatives com aquestes per tal de tornar a començar a aixafar la nostra llengua.
Al Món hi havia hagut unes 10.000 llengües, de les que (només) en queden 2500 algunes d'elles, més minoritàries encara que el mateix català, parlat aquest per uns 10 milions de persones, aproximadament.
Moltes llengües varen sucumbirt en els segles de dominació europea, /Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Portugal i Regne Unit, majoritàriament.
Tornanrt a la guerra català-castellà, un amic, que també és català, i que ha viatjat per diversos punts d'Espanya, m'explicava ja fa temps la trista experiència que aquest va viure a casa d'uns amics que aquest té a Cantàbria. Des d'allà, el meu amic va trucar a casa seva, a Catalunya. I, com és molt normal, va parlar amb la seva família n català.
Una de les persones que hi havia allà i que, dissortadament, no estava en plenitud de facultats, , va recrominar el meu amic per que parlava en la nostra llengua, a lo qual ell va respondre amb una pregunta; "I què hauria passat si jo hagués sigut francès o alemany?.
Els seus amics li van dir; "I si nosaltres comencem a parlar en araucà?" (L'araucà és una llengua pràcticament desapareguda, que es parlava a Xile). Ell va respondre que amb moolt de gust li agradaria aprendre aquella llengua doncs, a més llengües sabudes, més cultura es demostra.
No és necessari oposar-se lingüísticament,. si no compatibilitzar català i castellà a les escoles, com dues llengües germanes i riques que són.
dimecres, 13 de desembre del 2017
dimarts, 12 de desembre del 2017
dimecres, 6 de desembre del 2017
UN SOROLL "LEGAL" I PERMÈS
Fa uns dies llegia en un butlletí de notícies eñ fet insòlit de que, segons sembla, els veins d'una zona residencial s'han queixat del soroll que fan els nens d'una escola propera quan aquests surten al pati.
Segons semblas, els veins se senten "molt molestos" al respecte, i han presentat una queixa formal.
Aquests fets han estat, en molts altres llocs, motiu de polèmica entre els veins d'escoles.
I, amb els Drets dels Infants a la ma, ja fa uns anys que, a Alemanya, l'òrgan informatiu oficial del Govern, que és un equivalent al BOE o al DOGC, publicava una Disposició Oficial, segons la qual es declarava "legal a tots els efectes" el soroll que els infants fan s l'hora del pati.
I és que, aquest soroll, podriem dir que és una característica que ja fa molts anys que es dona a les escoles a l'hora del pati.
I, contràriament al que pensin aquest veins, tamòc es pot fer que els escolars juguin, a l'hora del pati, amb la boca tapada.
Segons semblas, els veins se senten "molt molestos" al respecte, i han presentat una queixa formal.
Aquests fets han estat, en molts altres llocs, motiu de polèmica entre els veins d'escoles.
I, amb els Drets dels Infants a la ma, ja fa uns anys que, a Alemanya, l'òrgan informatiu oficial del Govern, que és un equivalent al BOE o al DOGC, publicava una Disposició Oficial, segons la qual es declarava "legal a tots els efectes" el soroll que els infants fan s l'hora del pati.
I és que, aquest soroll, podriem dir que és una característica que ja fa molts anys que es dona a les escoles a l'hora del pati.
I, contràriament al que pensin aquest veins, tamòc es pot fer que els escolars juguin, a l'hora del pati, amb la boca tapada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)