LA MÚSICA QUE ENS ARRIBA

  En una novel·la distòpica, de títol; "Un món fekliç", Aldous Huxley (1894-1963), parla en diverses ocasions del que ell anomena; "Música sintètica". L'obra va ser escrita l'any 1932 una època en la que els sintetitzadors encara no s'havien inventat.

  Quan aquests instruments electrònics van aparèixer, moltes bandes van comnençar a incorporar-los a la seva instrumentació. I, fins i tot, hi ha hagut artistes; com ara el recentment desaparegut; Vangelis, autèntic voirtuós del que, genèricament, s'anomenen; "teclats".

  La intel·ligència artificial és una nova tecnologia capaç d'"aprendre", d'alguna manera, a realitzar diverses funcions complexes; com per exemple composar música. A tal efecte, existeix una mena de concurs, similar al d'Eurrovisió, on els genis d'aquesta tecnologia presenten les seves creacions, unes "cançons", si així volem anomenar-les, que d'alguna manera ens recorden aquelles peces que, durant la segona meitat de la dècada dels 70 del passat segle XX, van arribar d'Itàlia i, donada la seva tewmàtica, avui serien gairebé impensablres.

  Deiem la setmana passada que la música és quelcom viu. Però Com serà la música del futur?

ARTISTES I BANDES QUE TORNEN

  Cada època té, d'alguna manera, artistes que la defineixen. Així, si el segle XIX va estar marcat per l'obra pictòrica de Goya o la literària de Leopoldo Alas, conegut com a "Clarín", entre d'altres, el segle XX va venir marcat per d'altres autors; com Dalí, Miró, Picasso o Chillida, si parlem de pintura o escultura, o els germans ; Antonio i Manuel Machado, Antonio Buero Vallejo, Miguel Hernández o José-María Pemán, en el món literari. O bé els Beatles o els incombustibles; "Rolling Stones" que, passada la setantena, segueixen tan actius com en els anys 60-70 del passat segle XX.

  Però també hi ha hagut altres artistes i bandes que, si bé ho van deixar per un temps, han decidit retornar. Tal és el cas d'"Els Pets", una banda de Constantí, al Tarragonès que, després d'un temps sense publicar, ens han sorprès amb un treball, de títol; "1963". O els "Antònia Font", que es reestrenaven en el recentment celebrat festival; "Primavera Sound", de Barcelona.

  Però també hi ha bandes i cantants que, malgrat que tornéssin ara, el cert és que van tenir una època d'esplendor, encara que tinguin cançons que, d'alguna manera, no passaran mai. I, fins i tot, són de plena actualitat.

  El cert, però, és que, tan la música, com els diferents vessants de l'art no passaran mai,encara que els autors se'n hagin anat.

"TELECO" P BÉ ONG?

   Des que es va liberalitzar el món de les telecomunicacions i, en conseqüència, aquestes van deixar de ser un monopoli, han anat apareixent multitud de companyies de "telecos" que, per diferents preus, sempre inicials, ens ofereixen un munt de serveis, com pot esser la telefonia, fixa i mòbil, i la connexió a Internet mitjançant fibra òptica.

  Algunes, fins i tot, ens arriben a oferir "tele" per cable, amb tal oferta de canals que, la veritat sigui dita, és molta més que el temps que es disposa per a visionar-los. I, el cert és que, en l'actualitat, ja es disposa d'al menys 13 companyies de "telecos" a casa nostra.

  Segons ens informava el dijous, 2 de Juny, el mitjà digital; "PRNoticias", acaba d'aterrar-ne una de nova que no sé si anomenar-la companyia de "telecos" o bé ONG doncs, segons explica el web de la companyia, que aquest programa ha consultat, sembla ser que, de la factura que ens puguin cobrar cada mes, un 4 per cent anirà a diferents entitats benèfiques que, segons el mateix web, ja en són vuit.

  Resulta, si més no, curiós, que una companyia de telecomunicacions se'ns presenta com si, realment, actués com si fos una ONG. Però el que si és cert és que ja comencem a perdre el compte de les companyies de "telecos" que circulen per casa nostra.

  

CANCEL·LACIÓ; SI O NO?

 En èpoques passades, tota la producció editorial, artística o audiovisual que es feia tan a nivell espanyol, com a nivell d'altres països, i arribaven a Espanya, havien de passar, de manera forçosa, per una espècie de "tribunal" que, en ocasions, no permetia que sortíssin determinades peces o en retallava part del contingut.

Això suposava que llibres, pel·lícules i cançons fetes aquí, tinguessin dues versions; una de "mutilada", per exhibir-la aquí, i una de sencera, per altres països.

  Aquesta actitud, que avui es coneix com a "cultura de la cancel·lació", fa que, actualment, es considerin "perverses" obres com els contes infantils de tota la vida.

  En aquest sentit, llegia la setmana passada una informació, segons la qual una periodista assegurava que el conte de; "La Sireneta", és la història d'una mutilació genital, mentre que; "La Caputxeta Vermella", ho és d'una violació. Així, aquesta comunicadora assegurava que hi ha contes infantils que són una apologia de la violència contra les dones.

  En ocasions hi ha qui fila tan prim que dóna la impressió de que hi ha qui s'ha llegit les coses del revés. O, com és el cas d'aquesta dona, veuen fantasmes allà on no n'hi ha hagut, ni n'hi ha, ni n'hi haurà mai.