TAXIS VERSUS VTC

 Fa uns tres anys es va produir la irrupció dels anomenats; "VTC". Eren cotxes de lloguer amb conductor, que actuaven a manera de taxis.

Els mateixos pertanyien a dues empreses que, mitjançant sengles aplicacions mòbils, posaven a disposició del públic uns serveis que van posar els taxistes en peu de guerra.

  Aquest fet va originar que,provisionalment, s'impedís a aquestes empreses operar, doncs eren acusades , per part dels taxistes, d'"intruses".

La polèmica ha tornat, sobre tot a grans ciutats; com ara; Madrid o Barcelona, on aquests serveis tornen a funcionar tot i que els taxistes tornen a estar en peu de guerra contra aquests serveis.

  De fet, i segons es feia públic fa uns pocs dies, aqussts "taxis", d'empreses alienes als taxis municipals han de complir les mateixes normes que els taxis de sempre, sobre tot pel que fa la tarificació dels viatges.

  Sigui com sigui, sembla que els dos sistemes estan, d'alguna manera, "destinats a conviure". Però, com passa en moltes ocasions, sembla que, novament, la polèmica torna a estar servida.

  FOTO:  Alguns taxis de Barcelona. Fint: CCMA-9/24.cat.

MÉS MÒBILS QUE PERSONES?

   Quan, durant els anys 80 del passat segle XX, van aparèixer els primers mòbils, aquells aparells d'aspecte molt voluminós, pesants i amb poques prestacions, a més de tenir uns preus exageradament cars, no van ser més que uns aparells a l'abast de privilegiats o, com és el cas de metges que fan guàrdia des de casa seva, una eina de treball més.

  Aquells "totxos", quina bateria durava poc, no tenien més prestacions que la de fer i rebre trucades i molt poc més.

  Amb el temps i, sobre tot, per que els aparells van anar reduint les seves dimensions i augmentant les seves funcionalitats, els seus preus també van baixar de moment, de manera lenta, encara que després ho van fer més ràpid.

  la popularització dels mòbils va venir, d'alguna manera, donada per promocions que els bancs i caixes d'estalvi de l'època feien, oferint terminals als seus clients..

  Però la popularització més gran no va arribar fins que, a més de la companyia que, fins llavors, era monopolística a Espanya, van començar a aparèixer altres operadores que, amb ofertes agressives unes i no tant les altres, van anar estenent la "febre" dels mòbils als quatre punts cardinals.

  El divendres, dia 14 de Maig, es va fer públic que, durant l'any 2020, l'ús dels smartphones havia estat, a Espanya, un 102 per cent superior al d'anys anteriors, possiblement ja que, donat que els mateixos serveixen també per fer videotrucades, durant la pandèmia van ser útils per manrtenir el contacte social amb amics i familiars.

  El mòbil va arribar per quedar-se. I, amb les noves tecnologies de comunicació, recentment estrenades, aquest gadget sense el que alguns ja no poden viure, està cada cop més present a les nostres vides.

UNA FINA LINIA VERMELLA

 D'un temps ençà s'ha produit un degoteig constant de notícies, referents a obres clàssiques de diferents  disciplines artístiques i estils que, per una o altra raó, han estat passades per l'ull crític de la "correcció", per no dir censura.

  Reeentment saviem que la factoria; "Disney", havia vetat l'accés dels menors a pel·lícules de la mateixa companyia que, antigament, es consideraven; "infantils". L'excusa no pot esser més trivial, doncs les acusen de "masclistes", "racistes" o "supremacistes".

  També recentment ha estat fet públic que alguns llibres, en altres momnents considerats com a "infantils", han desaparegut, per la mateixa regla de tres de la "correcció", de les biblioteques infantils de les escoles.

  La darrera d'aquestes possibles desaparicions la publicava la plataforma; "Periodista Digital", i la víctima no és <altra que el conegudíssim conte infantil; Blancaneus". La raó, segona la mateixa plataforma; "el petó no és consentit".

  Possiblement hem arribat a un moment en el que es fila tan prim que, fins i tot hi ha qui veu "fantasmes" allà on no n'hi na ni n'hi ha hagut mai.. I, amb l'excusa de no se sap exactament quina "correcció", es pretén enviar a la paperera de l'oblit obres clàssiques que han estat presents durant generacions i sense problemes.

  

D'"APRIMAR-SE" A "ESQUIFIR-SE"

 Anys enrere, el món de la banca estava molt diversificat de tal manera que, quan les empreses havien de tramitar les nòmines d3els seus treballadors, havien d'enviar ordres de pagament a multitud de bancs; us més grans i altres més petits i caixes; també unes més grans i altres més petites molts d'elles, amb molt poques oficines i un nom que no ens sonava de res.

Amb el tremps, els grans bancs i caixes van anar absorbint les petites entitats que, en molts casos, tenien tan pocs treballadors i oficines que, on no n'hi havia, ja treballaven a través d'una altra entitat.

  Successives absorcions han arribat a reduir considerablement el nombre d'entitats, fins el punt que, actualment, el pastís se'l reparteixen només quatre entitats que ara i, majoritàriament, per l'arribada de les noves tecnolo9gies, han decidit "aprimar-se" d'una manera gairebé dràstica.

  No fa gaire temps era possible trobar, encara que fos petita, una oficina d'una de les entitats bancàries  a qualsevol indret. O, si més no, un Caixer Automàtic. Però el cert és que, amb l'"esprimachada" que les entitats estan duent a terme, fins i tot, en indrets; com ara l'estació de tren de Girona, no s'han dignat deixar el Caixer Automàtic que una entitat bancària tenia allà. 

  I és que, sembla que, per a ells, són primer els números que les persones. 

    FOTO: No fa gaires mesos, aquest local, ara buid, allotjava una entitat bancària...