En temps passats estava de moda a la ràdio i sembla que, fins i tot torna a ser freqüent en alguns programes de televisió, fer anuncis en directe uns anuncis que, per ràdio, senzillament ens canten les excel·lències del producte o servei que anunciem de viva veu durant el programa. I, a la televisió, mostrant a la pantalla el producte mentre se'n canten les excel·lències.
Anys enrere, la publicitat "directa", només la veiem a les tanques publicitràries i, de manera més freqüent, a ls rondes ciclistes, on cada equip dúu el nom del seu patrocinador. També a les curses de Fòrmula 1 i motos es llueix puiblicitat a les màquines que competeixen a la pista.
La publicitat ha saltat als terrenys de joc , i els esportistes que competeixen s'han tornat, en certa manera, en esportistes-anunci, generalment de la firma que patrocina l'equip, un costúm adoptat pels clubs de bàsquet i handbol, encara que ekl futbol sembla no poder escapar-se del fenòmen.
Però darrerament també han estat els terrenys de joc i espais polivalents els que han adoptat publicitat.
Així, el camp de futbol que l'Espanyol ha estrenat fa pocs anys a Cornellà i que es deia; "Cornellà-El Prat", ja ha deixata quest nom enrere, per ser "Power8 Stadium". O el del Mallorca, abans; "LLuis Sitjar" o "Son Moix", ara també llueix publicitat.
D'altres en canvi, com el Camp Nou, el Santiago Bernabéu, el Vicente Calderón, San Mamés, Anoeta, Riazor, Mestalla, Sánchez Pizjuan, El Sardinero o Benito Villamarín, encara conserven els seus noms originals.
Però no només els camps de futbol, si no també espais polivalents emblemàtics han adoptat publicitat. Tal és el cas del madrileny; Palacio der los Deportes", que actualment es diu; Barclaycard Center".
I és que l'afany de trobar finançament com sigui porta clubs esportius o centres polivalents a modificar el seu nom per sempre, amb mires a aconseguir més diners.
dimecres, 18 de febrer del 2015
dijous, 12 de febrer del 2015
""PODEMOS"...PORTAR-NOS A L'HORT
El dissabte, 31 de Gener pasat, el centre de la capital espanyola va ser l'escenari d'una d'aquelles manifestacions que "fan Història". Era la dels (adeptes o no) d'aquesta nova formació política que, d'un temps ençà, sembla voler menjar-se el Món amb les seves teories, molt properes a les de Syriza, la formació que recentment ha guanyat les eleccions a Grècia.
En el decurs de la mateixa, un exultamnt Pablo Iglesias va carregar contra el que ells anomenen "la casta", és a dir, els qui governen ara, als que, en actes diversos en els que ha anat participant, anomena "enemics", que no adversaris.
També l'hem sentit en altres ocasions carregar durament contra els mitjans de comunicació privats als que, si és que algun dia guanya, els la té sentenciada per que, segons ell; "entorpeixen la democràcia".
I és que, segons ell, la democràcia no és donar veu a tothom, si no treure la dels qui vulguin oposar-se a ell, de la mateixa manera que, tal i com hem vist, es fa a Veneçuela, no mossegant, si no tallant de soca a rel la ma que l'ha empès cap amunt.
Es d'esperar que tal situació no arribi mai a donar-se, doncs el molt "progre" del senyor Iglesias i la seva camarilla que, de guanyar, en definitiva, esdevindrien "casta vulgaris", sembla que volen fer retrocedir aquest pais més de mig segle, imposant allò que s'ha demostrat ineficaç.
En el decurs de la mateixa, un exultamnt Pablo Iglesias va carregar contra el que ells anomenen "la casta", és a dir, els qui governen ara, als que, en actes diversos en els que ha anat participant, anomena "enemics", que no adversaris.
També l'hem sentit en altres ocasions carregar durament contra els mitjans de comunicació privats als que, si és que algun dia guanya, els la té sentenciada per que, segons ell; "entorpeixen la democràcia".
I és que, segons ell, la democràcia no és donar veu a tothom, si no treure la dels qui vulguin oposar-se a ell, de la mateixa manera que, tal i com hem vist, es fa a Veneçuela, no mossegant, si no tallant de soca a rel la ma que l'ha empès cap amunt.
Es d'esperar que tal situació no arribi mai a donar-se, doncs el molt "progre" del senyor Iglesias i la seva camarilla que, de guanyar, en definitiva, esdevindrien "casta vulgaris", sembla que volen fer retrocedir aquest pais més de mig segle, imposant allò que s'ha demostrat ineficaç.
dimecres, 4 de febrer del 2015
+LA POMA QUE ES MENJA EL MÓN
Fa pocs dies es feia públic que Apple, la companyia fundada pel desaparegut; Steve Jobs, juntament amb Steve Wozniak, i que, d'alguna manera, es considera la competènca, no només de Microsoft, si no de totes les altres empreses que es dediquen a la informàtrica i la telefonia mòbil, havia batut tots els rècords de vendes en els darrers mesos, uns números que havien estat tan alts mercès al seu nou gadget; l'iPhone 6, un aparell que en un principi va estar envoltat per la polèmica, doncs va començar a córrer per la xarxa la notícia de que es doblegava.
I el divendres, 30 de Gener passat, una altra notícia assegurava que la marca preferida dels milionaris xinesos a l'hora de fer regals no és altra que la de la poma mossegada, lo qual eleva els seus productes a la categoria de superluxe en aquell pais.
Certament que, anar a una botiga de la marca que, a més, és exclusiva en tot, érs entrar en un altrwe món, de tasl manera que en comerços que no són de la marca si volen tenir-ne prioductes hauran d'adequar un departament amb una decoració el més semblada possible a la de les botigues originals.
I és que, a banda dels preus altíssims que els productes de la marca de Cupertino tenen, la seva exclusivitat és tal que quio tringui un ordinador d'aquesta marca haura de comprar-ho tot d'ells doncs la compatibilitat brilla, precuisament, per la seva absència.
llavors. Per què tenir quelcom car i incompatible si passem amb menys preu i amb més compatibilitat?.
I el divendres, 30 de Gener passat, una altra notícia assegurava que la marca preferida dels milionaris xinesos a l'hora de fer regals no és altra que la de la poma mossegada, lo qual eleva els seus productes a la categoria de superluxe en aquell pais.
Certament que, anar a una botiga de la marca que, a més, és exclusiva en tot, érs entrar en un altrwe món, de tasl manera que en comerços que no són de la marca si volen tenir-ne prioductes hauran d'adequar un departament amb una decoració el més semblada possible a la de les botigues originals.
I és que, a banda dels preus altíssims que els productes de la marca de Cupertino tenen, la seva exclusivitat és tal que quio tringui un ordinador d'aquesta marca haura de comprar-ho tot d'ells doncs la compatibilitat brilla, precuisament, per la seva absència.
llavors. Per què tenir quelcom car i incompatible si passem amb menys preu i amb més compatibilitat?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)