diumenge, 22 de desembre del 2019
BONES FESTES A TOTS!
dimecres, 18 de desembre del 2019
ENTRE LLIBERTAT I DESCONSIDERACIÓ.
Antigament existia la censura, una mena de "tribunal"per el que havien de passar tota mena d'obres; tan llibres, com discos, pel·lícules o alguns articles d'opinió, tan els produïts per autors espanyols, com els que entraven de paisos estrangers.
I és que tot allò que es considerava; "contrari" al règim establert en aquells moments, o "pujat de to", era retallat o, en el pitjor dels casos, retirat de la circulació.
Tot i això hi va haver algunes excepcions que, tot i haver passat llavors la censura, actualment no serien gaire correctes si ens mirem només l'aspecte de referir-se a alguns col·lectius; com per exemple les persones obeses o lletges.
Fa uns pocs dies llegia en un mitjà digital el fet que, a Melendi, li ha caigut una bona esbroncada per part d'un col·lectiu tan necessari com és el d'Infermeria. I és que el cantant que, en ocasions, és un pel irreverent, sembla que ha insultat greument aquest col·lectiu en una de les seves darreres cançons, cosa que, evidentment, ha molestat molt i enfadat un col·lectiu que, en ocasions, ha de treballar sota condicions difícils; com pot esser el servei d'Urgències o un quiròfan d'un gran hospital.
Ja saben que hi ha llibertat d'expressió. però seria bo que, abans de plasmar una idea sobre qualsevol suport que el faci accessible als demés, ens penséssim molt bé què és el que volem dir, i procuréssim no atacar ningú, no fos cas que, per culpa d'algun d'aquests atacs, rebéssim una renyada majúscula.
I és que tot allò que es considerava; "contrari" al règim establert en aquells moments, o "pujat de to", era retallat o, en el pitjor dels casos, retirat de la circulació.
Tot i això hi va haver algunes excepcions que, tot i haver passat llavors la censura, actualment no serien gaire correctes si ens mirem només l'aspecte de referir-se a alguns col·lectius; com per exemple les persones obeses o lletges.
Fa uns pocs dies llegia en un mitjà digital el fet que, a Melendi, li ha caigut una bona esbroncada per part d'un col·lectiu tan necessari com és el d'Infermeria. I és que el cantant que, en ocasions, és un pel irreverent, sembla que ha insultat greument aquest col·lectiu en una de les seves darreres cançons, cosa que, evidentment, ha molestat molt i enfadat un col·lectiu que, en ocasions, ha de treballar sota condicions difícils; com pot esser el servei d'Urgències o un quiròfan d'un gran hospital.
Ja saben que hi ha llibertat d'expressió. però seria bo que, abans de plasmar una idea sobre qualsevol suport que el faci accessible als demés, ens penséssim molt bé què és el que volem dir, i procuréssim no atacar ningú, no fos cas que, per culpa d'algun d'aquests atacs, rebéssim una renyada majúscula.
dimecres, 11 de desembre del 2019
SOBREVALORATS...O NO?
Mentre que uns, com ara Van Gogh, no van veure en vida la valoració de la seva obra, d'altres sí que han vist valorada la seva obra en vida.
Tal va ser el cas d'Elvis Presley a qui anomenaven, i anomenen encara, "el rei del rock", quins discos es vénen encara anys després que ens deixés.
Però el cas que ens ha tocat viure no és altre que el de Rosalia, una noia de Sant Esteve Sesrovires que trionfa arreu del Món amb la seva música, la seva manera de vestir i, sobre tot, de comportar-se damult els escenaris.
El primer cap de setmana de Desembre, el fenòmen musical del moment va fer escala a Barcelona, omplenant el Palau Sant Jordi, de Montjuic, en dues actuacions per les que van arribar a la capital catalana seguidors de tot el territtori espanyol.
Fa unes poques setmanes un mitjà digital, consultat per aquest programa, titllava Rosalia de "sobrevalorada", un adjectiu que, si volem, també podem donar-lo a d'altres artistes que, sense tenir la veu i la forma de fer de Rosalia, paradoxalment estan assolint grans quotes de popularitat.
Sobrevalorada o no, el cas és que, actualment, el fenòmen; Rosalia està arrasant. I no és culpa de la sobrevaloració de ningú que la cantant de Sant Esteve Sesrovires hagi obtingut ja nombrosos reconeixements si no que es deu, senzillament, al fet que és una artista que, aliena a totes les polèmiques i crítiques, ha sabut guanyar-se el favor de tots.
Font de la foto: 3/24.cat
dimecres, 4 de desembre del 2019
PESSEBRE, TRASTER O NYAP?
El cert és que, d'un temps ençà, a la Plaça de Sant Jau,me, de Barcelona, hem pogut veure una mica de tot; des de bombolles a perfils.
Però, en opinió del públic, consultat 28 de Novembre passat, per TV3, en aquesta ocasió s'ha anat massa lluny.
Si hem de definir el Pessebre de la Plaça de Sant Jaume d'aquest any, no direm mentida si el definim més com a "traster" o "nyap".
I és que, a simple vista i de lluny, la veritat és que sembla més aviat una pila de caixes que un Pessebre, i la prova d'això és l'expressiva definició que un home en va fer davant les càmeres i micros de la tele catalana, en que va titllar -lo, senzillament de "cagada".
De bén segur que hi haurà qui el trobarà "maco", i els creients, segurament que en diran "pestes", doncs hi ha llibertat d'expressió.
Però si ens el mirem des del punt de vista artístic, ceretament que ni és un Pessebre abstracte, ni és tan sols el que podriem definir com a Pessebre. I és que, en veure-ho, una dona assegurava que, si la volien, els podria portar, fins i tot, la mampara vella que acabaven de canviar a casa seva.
I és que, sobre gustos, les opinions poden ser molt,però que molt diverses.
Foto cedida per PERIODISTA DIGITAL.
dimecres, 27 de novembre del 2019
ADÉU, CABINES DE TELÈFON!
El cert és que les poques que ja queden a les nostres ciutats i pobles estan gairebé "mortes d'avorriment", doncs gairebé ningú se'n serveix.
Fa uns dies, un mitjà informatiu digital assegurava que, a Alemanya, aquestes cabines que, en altres temps van ser tan útils, estan emmagatzemades i, segons el mateix digital, estan a disposició de que algun col·leccionista n'arreplegui alguna, sobre tot, de les que eren de color groc, doncs n'hi havia de color groc i de color rosa, segons una foto que el mitjà servia. Pel que fa el preu de cada exemplar aquest no és, ni molt menys, barat, segons el mateix digital, doncs cada una costa uns 600 euros.
En d'altres paisos sembla que no les han retirat de la circulació. Així, al Regne Unit, les típiques cabines, que segueixen essent de color vermell, han estat transformades en punts per la recàrrega del mòbil o l'ordinador portàtil, a més de ser punts WiFi, mentre que, al Japó, aquestes sembla que han estat convertides en petits aquaris.
A les nostres ciutats ja en queden poques i sembla que, ben aviat, ja no en quedarà cap doncs fonts de la operadora que ja fa anys les va posar en marxa, assegura que "són deficitàries".
"La ciència avança que és una barbaritat", tal i com diu un vers d'una sarsuela. I és que, actualment, és força estrany que hi hagi algú que no disposi de telèfon mòbil. I, amb aquesta quantitat de dispositius, les típiques cabines no hi tenen res a fer.
dimecres, 20 de novembre del 2019
GUERRA DE SUPEMERCATS
La proliferació que les grans cadenes de supermercats han experimentat en els darrers anys, ha fet que totes, o gairebé totes, estiguin instal·lades a les nostres ciutats i pobles un fet que, en el cas dels pobles, en ocasions ha ofegat el comerç tradicional, el de barri o poble, les botigues de tota la vida on podiem trobar gairebé de tot.
Aquesta proliferació ha fet que, d'un temps ençà, hagin començat a aparèixer en alguns mitjans, sobre tot als digitals, algunes notícies que, d'alguna manera, són atacs que, de manera rotativa, es van fent contra una o altra cadena de supermercats, com si realment es tractés d'una "guerra" de supermercats.
El més freqüent en aquesta "guerra" és el fet que, qui la promou, critica diferents aspectes d'una o altra cadena de supermercats, en el que sembla un claríssim intent per enfonsar-les.
Dissortadament, però, aquestes crítiques no són altra cosa que "fakes", o notícies falses, per tal de despreestigiar una o altra xarxa de supermercats.I, com a tals notícies falses, amb tota certesa solen caure en pou sense fons. I, amb el pas del temps queden tan oblidades que el prestigi de la cadena criticada segueix tan intacta com el primer dia.
Aquesta proliferació ha fet que, d'un temps ençà, hagin començat a aparèixer en alguns mitjans, sobre tot als digitals, algunes notícies que, d'alguna manera, són atacs que, de manera rotativa, es van fent contra una o altra cadena de supermercats, com si realment es tractés d'una "guerra" de supermercats.
El més freqüent en aquesta "guerra" és el fet que, qui la promou, critica diferents aspectes d'una o altra cadena de supermercats, en el que sembla un claríssim intent per enfonsar-les.
Dissortadament, però, aquestes crítiques no són altra cosa que "fakes", o notícies falses, per tal de despreestigiar una o altra xarxa de supermercats.I, com a tals notícies falses, amb tota certesa solen caure en pou sense fons. I, amb el pas del temps queden tan oblidades que el prestigi de la cadena criticada segueix tan intacta com el primer dia.
dimarts, 12 de novembre del 2019
"FREE" DE VERFITAT, O DE MENTIDA
En moltes ocasions busquem aplicacions informàtiques per els nostres dispositius per tal de millorar-ne el rendiment o, fins i tot, per realitzar amb ells determinades funcions.
A Internet hi ha la possibilitat de trobar infinitat d'aplicatius per a diferents usos; des de processadors de text, fins aplicatius d'àudio i vídeo.
D'ells, n'hi ha de gratuïts, que es poden descarregar sense abonar res a canvi, malgrat que alguns també ens demanin col·laboració, però de manera no obligatòria.
D'altres se'ns presenten a la web de dscàrrega com a "free", és a dir, gratuïts. En teoria, doncs quan els hem descarregat ens redirigeixen a una segona aplicació que és, evidentment, de facturació tot i que alguns, els menys, ens donen un marge de prova que pot ser de fins un mes.
Dintre d'aquests "free" de mentida, n'hi ha alguns que, malgrat que ja els hem abonat, ens van traient en pantalla diferents "problemes", quina solució no és altra que seguir demanant-nos diners, amb lo qual resulten ser una mena de "pous sense fons".
I és que de la mateixa manera que hem de protegir-nos contra atacs de tota mena, haurem d'acabar protegint-nos d'aquells aplicatius "xucladors".
A Internet hi ha la possibilitat de trobar infinitat d'aplicatius per a diferents usos; des de processadors de text, fins aplicatius d'àudio i vídeo.
D'ells, n'hi ha de gratuïts, que es poden descarregar sense abonar res a canvi, malgrat que alguns també ens demanin col·laboració, però de manera no obligatòria.
D'altres se'ns presenten a la web de dscàrrega com a "free", és a dir, gratuïts. En teoria, doncs quan els hem descarregat ens redirigeixen a una segona aplicació que és, evidentment, de facturació tot i que alguns, els menys, ens donen un marge de prova que pot ser de fins un mes.
Dintre d'aquests "free" de mentida, n'hi ha alguns que, malgrat que ja els hem abonat, ens van traient en pantalla diferents "problemes", quina solució no és altra que seguir demanant-nos diners, amb lo qual resulten ser una mena de "pous sense fons".
I és que de la mateixa manera que hem de protegir-nos contra atacs de tota mena, haurem d'acabar protegint-nos d'aquells aplicatius "xucladors".
dimecres, 6 de novembre del 2019
CASTANYES I PANELLETS, AMB CALOR.
El passat divendres, dia 1 de Novembrfe, era la Festa de Tots Sants una jornada en la que, tradicionalmebnt, no hi manquen les castanyes i els panellets. Anys enrere aquesta festa es celebrava amb un temps realment fred i plujós, que no era gaire adient per sortir a passejar per les Fires que la veina ciutat de Girona celebrava la setmana passada.
Però d'uns anys ençà el temps ha canviat i, fins i tot, podriem dir que, si no fos per que estem en plena tardor,podriem menjar-nos els panellets i les castanyes a la platja, un fet que, indubtablement, no té res de normal.
I és que el canvi que el clima està expoerimentant, de manera lenta però inexorable, ens està portant tardors més "benignes". I, sense cap mena de dubte, això pot suposar un perjudici, sobre rtot per aquelles persones quina salut pot ressentir-se amb aquests canvis tan poc beneficiosos.
Però d'uns anys ençà el temps ha canviat i, fins i tot, podriem dir que, si no fos per que estem en plena tardor,podriem menjar-nos els panellets i les castanyes a la platja, un fet que, indubtablement, no té res de normal.
I és que el canvi que el clima està expoerimentant, de manera lenta però inexorable, ens està portant tardors més "benignes". I, sense cap mena de dubte, això pot suposar un perjudici, sobre rtot per aquelles persones quina salut pot ressentir-se amb aquests canvis tan poc beneficiosos.
dimecres, 30 d’octubre del 2019
ADÉU, BOTIGUETA DEL TRUETA
Vint anys després i, sobre tot, mercès a la popularitat que van assolir els mòbils, aquell locutori "mutava" en una botiga on es podia trobar de tot; des de diaris i revistes a regals passant, fins i tot, per carregadors pèl mòbil i, darrerament, fins i tot es podia carregar la Targeta Prepagament d'unes 20 o 25 operadores de mòbil diferents.
A muitjans del mes d'Octubre passat m'arribava la trista notícia de que el dijous,dia 31 d'Octubre dia del "Halloween", per més senyes, aquella botigueta tancava les seves portes, deixant el centre sense quelcom que no tenia cap ànim de lucre, si no que, a més d eproporcionar un sercvei, proporcionava feina a unes persones que, d'altra manera, possiblement non'hauri4en aconseguida.
És molt trist veure que quelcom que no feia cap mena de nosa, si no un servei, es vegi, per la circumstància que sigui, obligat a marxar sense altra solució.
dimarts, 22 d’octubre del 2019
PLATAFORMES I SALES DE PROJECCIÓ
Des que es va inventar el cinema, van anar sorgint sales de projecció arreu del Món unes sales que, si bé durant molts anys van ser senzillament sales de projecció de pel·lícules, els avenços tecnològics les han anat fent cada cop més atractives. Així es va passar de l'anomenat; "Cinerama" al cinema amb so envoltant i, finalment, el 3D.
El divendres, dia 18 d'Octubre, Europa Press publicava una notícia, segons la qual Edward Norton, tot donant resposta a Steven Spielberg, defensava aferrissadament les noves platafgormes de cinema i sèries en "streaming" en fron les sales e projecció de tota la vida.
Concretament, Norton assegurava que no són les plataformesw, si no les sales de projecció les que destrueixen el cinema.
Tots hem pogut veure a la petita pantalla pel·lícules que haviem vist anteriorment a les sales en pantalla gran, unes pel·lícules que a la tele i a les pantalles dels orfinadors, considerablement més petites, perden bona part de la seva gràcia.
A més, el problema d'aquestes plataformes és que, per poder gaudir dels continguts cal estar-hi abonat i, naturalment, pagar una quota. Però en moltes ocasions tampoc s'arriba a abastar el total de continguts que ofereixen, sobre tot per manca de temps.
De bén segur que aquestes plataformes han contribuit i contribueixen a la desaparició lenta, pèrò continuada, de les sales de cinema, de tal manera que poblacions que abans en tenioen, ara se'n han quedat sense.
I què passa amb les persones que, per la raó que sigui, no es connecten a aquestes plataformes?. Doncs hauran d'esperar que, en un futur més llunyà que proper, alguna tele aconsegueixi projectar aquests continguts.
El divendres, dia 18 d'Octubre, Europa Press publicava una notícia, segons la qual Edward Norton, tot donant resposta a Steven Spielberg, defensava aferrissadament les noves platafgormes de cinema i sèries en "streaming" en fron les sales e projecció de tota la vida.
Concretament, Norton assegurava que no són les plataformesw, si no les sales de projecció les que destrueixen el cinema.
Tots hem pogut veure a la petita pantalla pel·lícules que haviem vist anteriorment a les sales en pantalla gran, unes pel·lícules que a la tele i a les pantalles dels orfinadors, considerablement més petites, perden bona part de la seva gràcia.
A més, el problema d'aquestes plataformes és que, per poder gaudir dels continguts cal estar-hi abonat i, naturalment, pagar una quota. Però en moltes ocasions tampoc s'arriba a abastar el total de continguts que ofereixen, sobre tot per manca de temps.
De bén segur que aquestes plataformes han contribuit i contribueixen a la desaparició lenta, pèrò continuada, de les sales de cinema, de tal manera que poblacions que abans en tenioen, ara se'n han quedat sense.
I què passa amb les persones que, per la raó que sigui, no es connecten a aquestes plataformes?. Doncs hauran d'esperar que, en un futur més llunyà que proper, alguna tele aconsegueixi projectar aquests continguts.
dimecres, 16 d’octubre del 2019
INJTEL·LIGÈNCIA NATURAL O ARTIFICIAL?
El cinema de ciència-ficció ens ha portat diversos títols en els que es parla d'una anomenada; "intel·ligència artificial" que, en algunes de les històries, no és més que un sistema de control, tal i com passa, per exemple, a títols com; "La fuga de Logan", "La fortalesa" o "L'illa". en totes elles un sistema de ontrol central fa que tot "funcioni", deixant que la intel·ligènia artificcial sigui una forma d'esclavitzar els humans sota diversos "objectius".
Però hi ha d'altres títols; com ara; "D.A.R.Y.L.", o; "Intel·ligència Artificial", en aquests dos títols, es mostra un altre aspecte de la incipient intel·ligència artificial que es personalitza en sengles robots d'aspecte pràcticament igual al dels humans.
Concretament en les dues cintes el protagonista no és altre que un nen robòtic amb dues finalitats completament diferents. Així, mentre en una; (D.A.R.Y.L.) el nen robòtic no és més que un prototip de probable; "soldat perfecte", a l'altr; ("Intel·ligència artificial), el protagonista, també nen robòtic, és creat per ajudar una família quin pare treballa en un centre de programacií i que, teòricament, han perdut un fill.
De fet ja hi ha alguns intents de robots que ajuden a persones amb discapacitat. I, fins i tot, en un restaurant, ja hi ha algun "cambrer robot".
Com diu una sarsuela; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". Però la intel·ligència artificial que ha arribat per quedar-se. Ens ajudara de veritat o, per contra, eliminara llocs de treball?.
Però hi ha d'altres títols; com ara; "D.A.R.Y.L.", o; "Intel·ligència Artificial", en aquests dos títols, es mostra un altre aspecte de la incipient intel·ligència artificial que es personalitza en sengles robots d'aspecte pràcticament igual al dels humans.
Concretament en les dues cintes el protagonista no és altre que un nen robòtic amb dues finalitats completament diferents. Així, mentre en una; (D.A.R.Y.L.) el nen robòtic no és més que un prototip de probable; "soldat perfecte", a l'altr; ("Intel·ligència artificial), el protagonista, també nen robòtic, és creat per ajudar una família quin pare treballa en un centre de programacií i que, teòricament, han perdut un fill.
De fet ja hi ha alguns intents de robots que ajuden a persones amb discapacitat. I, fins i tot, en un restaurant, ja hi ha algun "cambrer robot".
Com diu una sarsuela; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". Però la intel·ligència artificial que ha arribat per quedar-se. Ens ajudara de veritat o, per contra, eliminara llocs de treball?.
dimarts, 8 d’octubre del 2019
NI "CONTE" NI "TONTERIA"
Ja des de la dècada dels anys 70 del passat segle XX, es vé avisant del canvi climàtic que el nostre planerta està experimentant. Un canvi que, de manera progressiva, ens porta a un clima més càlid, amb estius molt més rigorosos i hiverns en que, en algunes zones, el fred és gairebé "testimonial".
Fa uns quants dies, un mitjà digital parlava, de manera totalment frívola, del canvi climàtic, al que titllava de; "tonteria" o "conte", una forma de mostrar el seu escepticisme en vers un fet que ja és una realitat més que palpable que, sense anar més lluny, podem comprovar en aquest mateix mes d'Octubre, que, en temps passats, ja era un mes fred a la nostra comarca del Gironès i, en dates com les que estem actualment, la gent ja començava a abrigar-se.
Ja sabem tots que hi ha molts problemes que preocupen la societat. Però, com es deia a la manifestació del divendres, 27 de Setembre passat; "No tenim Planeta B" en el sentit que, si no cuidem aquest, el nostre planeta, no tenim enlloc més on anar.
Seria bo que aquestes persones que són escèptiques amb aquest gravíssim problema, obríssin els ulls i veiéssin que el que passa no es pot prendre a boma ni a la lleugera.
Poca broma!, doncs el canvi climàtic no és una tonteria ni tampoc un conte, si no un problewma que, en alguns indrets, ja és de proporcions majúscules.
Fa uns quants dies, un mitjà digital parlava, de manera totalment frívola, del canvi climàtic, al que titllava de; "tonteria" o "conte", una forma de mostrar el seu escepticisme en vers un fet que ja és una realitat més que palpable que, sense anar més lluny, podem comprovar en aquest mateix mes d'Octubre, que, en temps passats, ja era un mes fred a la nostra comarca del Gironès i, en dates com les que estem actualment, la gent ja començava a abrigar-se.
Ja sabem tots que hi ha molts problemes que preocupen la societat. Però, com es deia a la manifestació del divendres, 27 de Setembre passat; "No tenim Planeta B" en el sentit que, si no cuidem aquest, el nostre planeta, no tenim enlloc més on anar.
Seria bo que aquestes persones que són escèptiques amb aquest gravíssim problema, obríssin els ulls i veiéssin que el que passa no es pot prendre a boma ni a la lleugera.
Poca broma!, doncs el canvi climàtic no és una tonteria ni tampoc un conte, si no un problewma que, en alguns indrets, ja és de proporcions majúscules.
dimecres, 2 d’octubre del 2019
UN MES SENSE CARNISSERIES
Durant els mesos d'estiu, la majoria dels treballadors ens prenem les vacances, de tal forma que a les nostres ciutats l'activitat es redueix a la meitat, aproximadament, durant aquests mesos. D'aquesta manera, moltes empreses tanquen el mes de Juliol, mentre que d'altres ho fan el mes d'Agost. Però algunes d'elles no tanquen, i donen cada mes les vacances a la meitat, aproximadament, del personal.
Però això no passa amb totes les empreses, i un sector comercial que tanca el mes d'agost són les carnisseries.
Tot i que els supermercats disposen de carnisseria, el cert és que la majoria de les ocasions, aquesta carnisseria es presenta en forma de "paqueteria", és a dir, la carn està envasada, i no hi ha ningú que ens pugui servir, tal i com fan les carnisseries de barri.
Possiblement una solució seria que les carnisseries fessin com feien abans les farmàcies, que una part s'agafés el mes de juliol, mntre que l'altra part s'agafés el d'Agost. D'aquesta manera, les carnisseries de barri estarien sempre a disposició de tots.
Però això no passa amb totes les empreses, i un sector comercial que tanca el mes d'agost són les carnisseries.
Tot i que els supermercats disposen de carnisseria, el cert és que la majoria de les ocasions, aquesta carnisseria es presenta en forma de "paqueteria", és a dir, la carn està envasada, i no hi ha ningú que ens pugui servir, tal i com fan les carnisseries de barri.
Possiblement una solució seria que les carnisseries fessin com feien abans les farmàcies, que una part s'agafés el mes de juliol, mntre que l'altra part s'agafés el d'Agost. D'aquesta manera, les carnisseries de barri estarien sempre a disposició de tots.
dijous, 27 de juny del 2019
MOLT ÚTILS, PERÒ CONTAMINEN...
Tot i que són utilitzats de manera massiva des de la segona meitat del segle XX, el cert és que es que els pl+àstics, quin nom els vé de la seva caractewrística, consistent en deixar-se amotllar sense trencar-se, el que es coneix com a plasticitat, ja s'utilitzaven a l'actual; Amèrica Central, des del segle XVI abans de l'Era Cristiana.
Aqusts materials que han adoptat diferents formes, que van des de caixes per contenir aliments, fins a recobriments per a cables, passant per les, avui tan polèmiques, bosses, ha esdevingut un autèntic probem per el medi ambient, degut a que la majoria dels plàstics no són biodegradables.
I és que les restes plàstiques han arribnat, fins i tot, a remotes illes del Pacífic. I, segons estudis, realitzats per experts en vida marina, ajudats per robots submergibles que poden assolir grans profunditats, han estat trobades aquestes substàncies a profunditats on mai podriem haver imaginat que aquestes puguéssin arribar.
Fins i tot, segons Viquipèdia, existeix una anomenada; "illa" o "sopa" de plàstic. Qualificat ja com el més gran abocador del Món pel que fa els residus plàstics, hom calcula que la seva superfície podria ser d'aproximadament 1.400.000 quilòmetres quadrats.
Malgrat que sembli que a la Mediterrània n'hi ha poc, o no n'hi ha, el cert és que, segons reflectia el 3/24.cat el 23 de Juny passat, la costa de Barcelona té el trist rècord de ser la que més residus plàstics conté de tota la Mediterrània.
Una primera solució ha passat per cobrar taxa per bossa de plàstic. Però la solució definitiva seria poder eliminar tot aquest material contaminant o, fins i tot, fabricar-ne que sigui bodegradable, com sembla que ja pot cornqar a passar amb els gots, coberts ò canyetes. I, amb les bosses, la solució passa per utilitzar-ne de reutilitzables, com abans es feia. O, ja que tothom en disposa, anar a comprar amb el carro de la compra.
Aqusts materials que han adoptat diferents formes, que van des de caixes per contenir aliments, fins a recobriments per a cables, passant per les, avui tan polèmiques, bosses, ha esdevingut un autèntic probem per el medi ambient, degut a que la majoria dels plàstics no són biodegradables.
I és que les restes plàstiques han arribnat, fins i tot, a remotes illes del Pacífic. I, segons estudis, realitzats per experts en vida marina, ajudats per robots submergibles que poden assolir grans profunditats, han estat trobades aquestes substàncies a profunditats on mai podriem haver imaginat que aquestes puguéssin arribar.
Fins i tot, segons Viquipèdia, existeix una anomenada; "illa" o "sopa" de plàstic. Qualificat ja com el més gran abocador del Món pel que fa els residus plàstics, hom calcula que la seva superfície podria ser d'aproximadament 1.400.000 quilòmetres quadrats.
Malgrat que sembli que a la Mediterrània n'hi ha poc, o no n'hi ha, el cert és que, segons reflectia el 3/24.cat el 23 de Juny passat, la costa de Barcelona té el trist rècord de ser la que més residus plàstics conté de tota la Mediterrània.
Una primera solució ha passat per cobrar taxa per bossa de plàstic. Però la solució definitiva seria poder eliminar tot aquest material contaminant o, fins i tot, fabricar-ne que sigui bodegradable, com sembla que ja pot cornqar a passar amb els gots, coberts ò canyetes. I, amb les bosses, la solució passa per utilitzar-ne de reutilitzables, com abans es feia. O, ja que tothom en disposa, anar a comprar amb el carro de la compra.
dimarts, 18 de juny del 2019
UNA LLUITA CONSTANT.
Ja fa temps que va fer-se pública una estadística, segons la qual és molta la quantitat d'aliments que, ja sigui per que no es venen als comerços, ja sigui per altres circumstàncies, acaben el seu cicle al contenidor de la fracció orgànica.
Per evitar aquest malbaratament han aparegut diferents formes d'aprofitament que van des de les anomenades; "doggy bags", que alguns restaurants ja ofereixen als seus clients amb allò que no s'han acabat, fins a una senzilla aplicació per a mòbils.
"Too good to go", Així és com l'aplicatiu s'ha batejat. El mateix posa en contacte botigues d'alimentació i restaurants amb persones que, d'alguna manera, poden aprofitar al final de la jornada, aquells productes que no han sortit a la venda.
L'"app", de la que ja n'hem parlat en aquest programa, té dues parts; per una banda, la dels comerços d'alimentació i rstaurants, que s'hi inscriuen i ofereixen els anomenats; "lots sorpresa" on, per un preu inferior al de venda estàndard, ofereixen diversos productes que poden ser elaborats, si es tracta de restaurants, o naturals, si es tracta de botigues d'alimentació. Per l'altra banda, hi ha la part dels possibles compradors, que s'inscriuen i reben les ofertes al mòbil.
També alguns paisos es "posen les piles" en aquest sentit, i França feia públic fa pocs dies que aprovarà una llei que prohibirà llençar o destruir allò que no es ven.
Però no cal anar tan lluny, doncs a la mateixa ciutat de Girona ja hi ha qui també lluita, i de manera molt activa, contra el malbaratament alimentari. Es tracta del Banc dels Aliments de Girona, un 40 per cent de quins recursos actuals, ja provenen d'aquesta lluita.
I és que si lluitem contra el malbaratament alimentari , també lluitarem en bé del planeta en certa manera, sobre tot per que no es generaran tants residus.
Per evitar aquest malbaratament han aparegut diferents formes d'aprofitament que van des de les anomenades; "doggy bags", que alguns restaurants ja ofereixen als seus clients amb allò que no s'han acabat, fins a una senzilla aplicació per a mòbils.
"Too good to go", Així és com l'aplicatiu s'ha batejat. El mateix posa en contacte botigues d'alimentació i restaurants amb persones que, d'alguna manera, poden aprofitar al final de la jornada, aquells productes que no han sortit a la venda.
L'"app", de la que ja n'hem parlat en aquest programa, té dues parts; per una banda, la dels comerços d'alimentació i rstaurants, que s'hi inscriuen i ofereixen els anomenats; "lots sorpresa" on, per un preu inferior al de venda estàndard, ofereixen diversos productes que poden ser elaborats, si es tracta de restaurants, o naturals, si es tracta de botigues d'alimentació. Per l'altra banda, hi ha la part dels possibles compradors, que s'inscriuen i reben les ofertes al mòbil.
També alguns paisos es "posen les piles" en aquest sentit, i França feia públic fa pocs dies que aprovarà una llei que prohibirà llençar o destruir allò que no es ven.
Però no cal anar tan lluny, doncs a la mateixa ciutat de Girona ja hi ha qui també lluita, i de manera molt activa, contra el malbaratament alimentari. Es tracta del Banc dels Aliments de Girona, un 40 per cent de quins recursos actuals, ja provenen d'aquesta lluita.
I és que si lluitem contra el malbaratament alimentari , també lluitarem en bé del planeta en certa manera, sobre tot per que no es generaran tants residus.
dimarts, 11 de juny del 2019
UN ASSISTENT DE VEU, "NEUTRE"
Darrerament, tan les operadores de telefonia, com la megafomia de les estacions de tren o dels aeroports, estan servides per veus, generalment femenines.
La majoria de les operadores de telefonia ofereixdsen també els seus sistemes de conrtestador automàtic "al núvol" amb notificacions i instruccions enregisrtrades per veus femenines, encara que són comptades les que ofereixen també aquestes notificacions mitjançant gravacions de veu masculina.
Recentment han aparegut uns "assistents de veu", per tenir a casa, els més famosos dels quals són; "Siri", de la nord-americana; Apple, i "Alexa", que és també d'orígen nord-americà. Ambdues usen veu de dona, per tal de comunicar-se amb nosaltres..
Però com que en tot hi ha ja el gènere; "neutre", acaba d'aparèixer; "Q". Es tracta d'un sistema de veu que, segons els seus impulsors proclamen, ´és de veu "neutra".
"Neutre", però en escoltar-lo, hom s'adona de que aquesta "neutralitat", no és més que una veu,més aviat semblada a la d'un adolescent que a la de quelcom "neutre" de vereitat.
Els impulsors l'anomenen; "veu neutra". Pewrò tampoc se sap si algun dia s'arribara a aconseguir una veu que no s'assembli a cap de les que coneixem actualment.
La majoria de les operadores de telefonia ofereixdsen també els seus sistemes de conrtestador automàtic "al núvol" amb notificacions i instruccions enregisrtrades per veus femenines, encara que són comptades les que ofereixen també aquestes notificacions mitjançant gravacions de veu masculina.
Recentment han aparegut uns "assistents de veu", per tenir a casa, els més famosos dels quals són; "Siri", de la nord-americana; Apple, i "Alexa", que és també d'orígen nord-americà. Ambdues usen veu de dona, per tal de comunicar-se amb nosaltres..
Però com que en tot hi ha ja el gènere; "neutre", acaba d'aparèixer; "Q". Es tracta d'un sistema de veu que, segons els seus impulsors proclamen, ´és de veu "neutra".
"Neutre", però en escoltar-lo, hom s'adona de que aquesta "neutralitat", no és més que una veu,més aviat semblada a la d'un adolescent que a la de quelcom "neutre" de vereitat.
Els impulsors l'anomenen; "veu neutra". Pewrò tampoc se sap si algun dia s'arribara a aconseguir una veu que no s'assembli a cap de les que coneixem actualment.
dimarts, 4 de juny del 2019
LLENGUATGE; INCLUSIU O NO?
Fa algunes setmanes, i durant la presentació del seu darrer llibre, que va tenir lloc a Buenos Aires, l'escriptort i periodista espanyol; Arturo Pérez Reverte, va parlar sobre el tan polèmic tema del "llenguatge inclusiu", tan en boca de tothom en els darrers temps.
En moltes ocasions haurem vist, en alguns textos escrits, el terme inclusiu; "Tot@s", en català o; "Tod@s", en castellà.
El límit que aquesta grafia té al parlar és que, si diem; "Todes", en castellà, semblara que estem parlant en asturià. En català ja diem; "totes", per tal de referir-nos al gènere femení, i "tots", pel gènere masculí.
Aquesta "inclusió" va fer que, en les passades Eleccions Generals, un partit; "Podemos", no es presentés com; Unidos Podemos", com fins llavors havia sigut, si no com; "Unidas Podemos"com si el partit estigués format únicament per dones, cosa que no és així, doncs també hi ha homes al partit morat.
Si volem emprar un llenguatge inclusiu, el millor serà dir; "tots i totes", en lloc d'emprar alguna expressió que ens pogués prestar a confusió.
Possiblement, tal i com deia Reverte en declaracions a Reuters; "Si el llenguatge no hagués evolucionat, avui parlariem en llatí". Però no és així, i els diferents idiomes tenen un "efecte plastilina", que els adapta als nous temps en que vivim.
I quí sap com seran, d'aqui a cent o dos-cents anys, els idiomes que avui coneixem i parlem...
En moltes ocasions haurem vist, en alguns textos escrits, el terme inclusiu; "Tot@s", en català o; "Tod@s", en castellà.
El límit que aquesta grafia té al parlar és que, si diem; "Todes", en castellà, semblara que estem parlant en asturià. En català ja diem; "totes", per tal de referir-nos al gènere femení, i "tots", pel gènere masculí.
Aquesta "inclusió" va fer que, en les passades Eleccions Generals, un partit; "Podemos", no es presentés com; Unidos Podemos", com fins llavors havia sigut, si no com; "Unidas Podemos"com si el partit estigués format únicament per dones, cosa que no és així, doncs també hi ha homes al partit morat.
Si volem emprar un llenguatge inclusiu, el millor serà dir; "tots i totes", en lloc d'emprar alguna expressió que ens pogués prestar a confusió.
Possiblement, tal i com deia Reverte en declaracions a Reuters; "Si el llenguatge no hagués evolucionat, avui parlariem en llatí". Però no és així, i els diferents idiomes tenen un "efecte plastilina", que els adapta als nous temps en que vivim.
I quí sap com seran, d'aqui a cent o dos-cents anys, els idiomes que avui coneixem i parlem...
dimecres, 29 de maig del 2019
DEL MORSE A L'EMAIL
El divendres, 24 de Maig passat, van complir-se 175 anys des que Samuel Morse (Boston, 27 Abril 1791-Nova York, 2 Abril 1872) , enviés el primer missatge mitjançant el telègraf, dispositiu que ell mateix havia creat.
De fet, Morse havia estudiat matèries gens relacionades amb l'electricitat i, financerament, es mantenia mercès a la pintura, segons Viquipèdia reflecteix, encara que estava molt interessat en els descobriments relacionats amb l'electricitat.
La primera línia telegràfica va ser instal·lada entre Nova York i Baltimore, però bén aviat al pais es va teixir una xarxa de terminals telegrpàfics.
Malgrat qure el servei ha estat utilitzant-se a tot el planeta fins bén entrat aquest segle XXI, el cert és que les comunicacions mitjançant el mateix, generalment missatges urgents, han anat disminuïnt amb els anys, de tal manera que ja hi ha paisos que l'han deixat com a peça de museu.
I és que a la velocitat que, primer el fax i més tard Internet, amb els xats primer i més tard amb les xarxes socials que es poden, fins i tot, utilitzar des del mòbil, han acabat amb un mitjà de comunicació que, en èpoques passades, va ser, fins i tot, vital.
Tot i això, el cert és que l'anomenat; "Codi Morse", inventat pel mateix creador del telègraf, encara està en plena vigència. I, fins i tot hi ha radioaficionats que prefereixen comunicar-se en aquest sistema més que mitjanánt la veu, lo qual assegura a aquest llenguatge d'impulsos elèctrics que generen "punts" i "ratlles", una vida encara llarga.
De fet, Morse havia estudiat matèries gens relacionades amb l'electricitat i, financerament, es mantenia mercès a la pintura, segons Viquipèdia reflecteix, encara que estava molt interessat en els descobriments relacionats amb l'electricitat.
La primera línia telegràfica va ser instal·lada entre Nova York i Baltimore, però bén aviat al pais es va teixir una xarxa de terminals telegrpàfics.
Malgrat qure el servei ha estat utilitzant-se a tot el planeta fins bén entrat aquest segle XXI, el cert és que les comunicacions mitjançant el mateix, generalment missatges urgents, han anat disminuïnt amb els anys, de tal manera que ja hi ha paisos que l'han deixat com a peça de museu.
I és que a la velocitat que, primer el fax i més tard Internet, amb els xats primer i més tard amb les xarxes socials que es poden, fins i tot, utilitzar des del mòbil, han acabat amb un mitjà de comunicació que, en èpoques passades, va ser, fins i tot, vital.
Tot i això, el cert és que l'anomenat; "Codi Morse", inventat pel mateix creador del telègraf, encara està en plena vigència. I, fins i tot hi ha radioaficionats que prefereixen comunicar-se en aquest sistema més que mitjanánt la veu, lo qual assegura a aquest llenguatge d'impulsos elèctrics que generen "punts" i "ratlles", una vida encara llarga.
dimecres, 22 de maig del 2019
CADA DIA UN RAIG
Hi ha dites que, d'alguna manera, es compleixen.
Tal és el que està passant en aquest mes de Maig, més en aquesta segona quinzena que en la primera. I és en els darrers dies quasi ha plogut cada dia una mica a tot o quasi tot el territori català. A més, les temperatures han semblat més aviat les de finals de Març o principis d'Abril que d'aquest mes de Maig que, en poaraules d'un altre dels refranys, és "El mes de les flors".
La primavera se'n havia anat materialment de vacances i ens va deixar unes temperatures que no eren les de l'època encara que la pluja , sempre que no faci mal, sempre és benvinguda, doncs el camp i les muntanyes en tenien fortça sed.
Tal és el que està passant en aquest mes de Maig, més en aquesta segona quinzena que en la primera. I és en els darrers dies quasi ha plogut cada dia una mica a tot o quasi tot el territori català. A més, les temperatures han semblat més aviat les de finals de Març o principis d'Abril que d'aquest mes de Maig que, en poaraules d'un altre dels refranys, és "El mes de les flors".
La primavera se'n havia anat materialment de vacances i ens va deixar unes temperatures que no eren les de l'època encara que la pluja , sempre que no faci mal, sempre és benvinguda, doncs el camp i les muntanyes en tenien fortça sed.
dimecres, 15 de maig del 2019
L'EDICIÓ MÉS POLÈMICA D'EUROVISIÓ
Des que es va començar a celebrar l'any 1956, el Concurs d'Eurovisió ha estat i és una cita musical de cada primavera que ens dóna l'oportunitat de veure què es fa a diversos paisos euroipeus.
Organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i la televisió amfitriona que, l levat de poques excepcions, no és altra que la guanyadora de l'edició anterior, el certàmen ha anat canviant amb els anys.
I, si bé en un un principi només hi participaven paisos de l'Europa Occidental, a més d'Israel, pais que no és europeu, però que està afiliat a la UER, actualment rtambé hi participen paisos de l'Europa de l'Est i, fins i tort, dels antípodes; com és el cas d'Austràlia. També s'ha pogut sentir cantar i parlar en català, amb ocasió d'algunes esporàdiques participacions d'Andorra, malgrat que el petit principat pirinenc mai ha passat de les semifinals, que es celebren des que hi participen molts més paisos i, òbviament, se'n han de triar les millors cançons.
El fet que l'any passat, en que el concurs es celebrava a Lisboa, va ser guanyat per Netta, representant d'Israel, amb la cançó; "Toy" va convertir l'edició d'enguany, del dissabte, 18 de Maig a Israel, en polèmica des del minut zero.
Primer van ser acusacions en el sentit que "Toy", tot un manifest anti-assetjament, era un plagi d'una altra cançó. I, després, amb amenaces de boicot si el certàmen es celebrava a Jerusalem, i no a Tel-Aviv, com finalment s'ha decidit celebrar-lo.
I parlant de boicots, sembla que s'ha fet molt viral una web que, amb la pretenció de contrarrestar el boicot al certàmen, tot el que fa quan cliquem sobre alguna de les seves seccions és mostrar-nos alguns aspectes positius delpetit pais de l'Orient Pròxim.
La pàgina en qüestió es diu; "boikoteurovision.net". I, quan s'hi connecta, s'accedeix a les sigles; "BDS", que són les inicials de; "Bonic", "Divers" i "Sensacional".
Hem navegat per aquesta web que no és altra cosa que un compendi d'imatges de diferents documentals sobre elpais de l'Orient Pròxim.
dimecres, 8 de maig del 2019
EL QUE ÉS "CORRECTE" I EL QUE NO
Anys enrere, quan molts de nosaltres anavem a l'escola o a l'Institut, la majoria de produccions culturals; tan llibres, com revistes, pel·lícules i cançons, havien de passar per la censura que, en moltes ocasions, "mutilava" o, fins i tot, segrestava les publicaciomns, tan d'Espanya, com de l'estranger, que no s'ajustaven als cànons que en aquella època regnaven.
Així, algunes cançons es van veure retallades, mentre que d'altres van haver de canviar paraules o frases que, en aquell moment, eren considerades; "incoherents" o "incorrectes".
Sortosament, amb l'arribada de la democràcia, aquelles obres que es van veure modificades o prohibides, han sortirt a la llum amb tots els ets i uts que llavors novan pode tenir.
Estem en ple segle XXI, i hom s'omplena la boca amb la ja gairebé gastada; "igualtat de gènere", un fet que està bé aplicar, sobre tot en el sentit que, a la mateixa feina, homes i dones cobrin el mateix i tinguin els mateixos drets.
El divendres, fia 3 de Maig, un mitjà digital es feia ressó del fet que una escola catalana ha començat a retirar de la Biblioteca Escolar obres de caire infantil de les que són "de tota la vida". L'excusa per la seva retirada?. Doncs senzillament, perquè són considerades; "masclistes" i "tòxiques".
El cert és que no s'han retirat tres o quatre títols, si no més de dos-cents, segons el mitjà apunta. Entre ells, contes; com els de"La Blancaneus" o "La Bella Dorment". O, fins i tot, la popularíssima i molt antiga; "Llegenda de Sant Jordi", en la que, com tots sabem, el Sant cavaller salva la princesa del drac.
Sembla que llibres; com el de Sant Jordi, es volen sustituir per altres, amb protagonistes femenines, en que la protagonista es salva sola.
I és que, segons sembla, algú restà interessat en velles pràctiques de censurar o mutilat allò que, de sempre, hqa sigut d'una mateixa manera. Hi ha coses que no podem canviar d'un dia per l'alrtre, que són com són, i hauriem d'acceptar-les tal com són. Un conte, és ficció. I una llegenda, si fa o no fa també. I, evidentment, no ppodem canviart-ho d'avui per demà.
Hem de deixar les coses com són, i no ficar-nos en embolics que no ens porten a res de bo.
Així, algunes cançons es van veure retallades, mentre que d'altres van haver de canviar paraules o frases que, en aquell moment, eren considerades; "incoherents" o "incorrectes".
Sortosament, amb l'arribada de la democràcia, aquelles obres que es van veure modificades o prohibides, han sortirt a la llum amb tots els ets i uts que llavors novan pode tenir.
Estem en ple segle XXI, i hom s'omplena la boca amb la ja gairebé gastada; "igualtat de gènere", un fet que està bé aplicar, sobre tot en el sentit que, a la mateixa feina, homes i dones cobrin el mateix i tinguin els mateixos drets.
El divendres, fia 3 de Maig, un mitjà digital es feia ressó del fet que una escola catalana ha començat a retirar de la Biblioteca Escolar obres de caire infantil de les que són "de tota la vida". L'excusa per la seva retirada?. Doncs senzillament, perquè són considerades; "masclistes" i "tòxiques".
dimecres, 1 de maig del 2019
UN TAXI...AMB FUM
La implantació de la Llei Antitabac provoca que, en llocs on abans estava permès o tolerat el fet de fumar, amb aqusta llei queda prohibit o, en alguns casos, restringit a zones marcades a tal efecte.
Un dels llocs on aquesta llei és aplicable és als vehicles; tan autobusos, com automòbils. Aus autobusos, s'aplica sempre mentre que, als automòbils, aquesta llei només s'aplica si en ells hi viatgen menors.
Algú em comentava fa uns dies que, sortint d'una reunió, havia hagut d'agafar un taxi per tornar a casa, doncs a aquella hora ja no hi navia bus disponible.
Aquesta persona em comentava que, malgrat que el conductor no fumava, dins del cotxe l'aire era totalment irrespirable, degut a la mala olor del fum del tabac.
I és que els taxis haurien de ser també vehicles lliures de fum, docns mai se sap a quina classe de clients cal servir.
I, tal com diu una cançó dels anys 60 del passat segle XX; "Taxista, pòrta'm al Cel...Però el taxi lliure de fum!".
Un dels llocs on aquesta llei és aplicable és als vehicles; tan autobusos, com automòbils. Aus autobusos, s'aplica sempre mentre que, als automòbils, aquesta llei només s'aplica si en ells hi viatgen menors.
Algú em comentava fa uns dies que, sortint d'una reunió, havia hagut d'agafar un taxi per tornar a casa, doncs a aquella hora ja no hi navia bus disponible.
Aquesta persona em comentava que, malgrat que el conductor no fumava, dins del cotxe l'aire era totalment irrespirable, degut a la mala olor del fum del tabac.
I és que els taxis haurien de ser també vehicles lliures de fum, docns mai se sap a quina classe de clients cal servir.
I, tal com diu una cançó dels anys 60 del passat segle XX; "Taxista, pòrta'm al Cel...Però el taxi lliure de fum!".
dimecres, 24 d’abril del 2019
JA QUEDEN MOLT POCS CAMPANERS
Anys enrere, a cada poble i ciutat del nostre país hi havia els anomenats; campaners.
Eren unes persones que savíen fer sonar les campanes de diferents formes un art que, normalment, s'aprenia de boca-a-orella.
En certa manera aquells tocs de campana diferents donaven un caire molt especial a la vida dels pobles i ciutats. I és que, depenent de la forma en que les campanes sonaven, la gent savía si el que tocaven era a mort, el toc de les 12 del migdia o, fins i tot hi havia un toc que s'anomenava; "de foc".
Dissortadament aquells campaners van anar esdevenint grans i es van jubilar. I, també, dissortadament, no han pujat noves generacions de campaners.
Però hi ha alguns municipis que semblen haver recuperat aquesta tradició i, fins i tot, ja hi ha alguna dona campanera, cosa totalment impossible en èpoques passades.
Durant el mes d'Abril, el Govern ha declarat aquest ofici tradicional com a Patrimoni Cultural Immaterial, doncs és quelcom que, malgrat que moltes esglesies comptin actualment amb sistemes electrònics que "toquen" de manera artificial les campanes, seria bo que es recuperés una tradició que, a molts de nosaltres, ens porta records d'infantesa.
Eren unes persones que savíen fer sonar les campanes de diferents formes un art que, normalment, s'aprenia de boca-a-orella.
En certa manera aquells tocs de campana diferents donaven un caire molt especial a la vida dels pobles i ciutats. I és que, depenent de la forma en que les campanes sonaven, la gent savía si el que tocaven era a mort, el toc de les 12 del migdia o, fins i tot hi havia un toc que s'anomenava; "de foc".
Dissortadament aquells campaners van anar esdevenint grans i es van jubilar. I, també, dissortadament, no han pujat noves generacions de campaners.
Però hi ha alguns municipis que semblen haver recuperat aquesta tradició i, fins i tot, ja hi ha alguna dona campanera, cosa totalment impossible en èpoques passades.
Durant el mes d'Abril, el Govern ha declarat aquest ofici tradicional com a Patrimoni Cultural Immaterial, doncs és quelcom que, malgrat que moltes esglesies comptin actualment amb sistemes electrònics que "toquen" de manera artificial les campanes, seria bo que es recuperés una tradició que, a molts de nosaltres, ens porta records d'infantesa.
dilluns, 8 d’abril del 2019
CANÇONS DE MAL GUST
Fa uns dies, alguns mitjans digitals reflectien que la molt peculiar Ciutat-Estat de Singapur havia elaborat una llista de cançons "non gratas". Fins i tot han estat vetats alguns artistes en aquella població degut, precisament, a les lletres d'alguna de lkes seves cançons.
De fet, sempre han sortit a la llum cançons que, per dir-ho d'una manera suau, han sigut dfe "mal gust". Però han estat acceptades o, dsi més no, tolerades. I, fins i tot alguna d'elles va arribar a ser número 1 de supervendes; com va ser el cas de, "Devórame otra vez" una cançó que, quan va arribar a l'¡emissora, ningú donava un cèntim per ella, malgrat que a la setmana següent ja era supervendes.
De cançons de mal gust, o de gust dubtós, se'n segtueixen fent encara, fins i tot a nivell social o polític, com les que, en un moment donat,. es referien a la rivalitat que hi ha entre els fanàtics de dos importants equips de Primera Divisió de futbol, les quals van ser retirades i, fins i tot, se'n va prohibir la radiació. Tot i això, el més cert és que moltes de les cançons que havien sortit anys enrere, avui serien gairebé impossibles donat que més d'una podria ser considerada "mssclista"
De fet, sempre han sortit a la llum cançons que, per dir-ho d'una manera suau, han sigut dfe "mal gust". Però han estat acceptades o, dsi més no, tolerades. I, fins i tot alguna d'elles va arribar a ser número 1 de supervendes; com va ser el cas de, "Devórame otra vez" una cançó que, quan va arribar a l'¡emissora, ningú donava un cèntim per ella, malgrat que a la setmana següent ja era supervendes.
De cançons de mal gust, o de gust dubtós, se'n segtueixen fent encara, fins i tot a nivell social o polític, com les que, en un moment donat,. es referien a la rivalitat que hi ha entre els fanàtics de dos importants equips de Primera Divisió de futbol, les quals van ser retirades i, fins i tot, se'n va prohibir la radiació. Tot i això, el més cert és que moltes de les cançons que havien sortit anys enrere, avui serien gairebé impossibles donat que més d'una podria ser considerada "mssclista"
dimarts, 2 d’abril del 2019
Fa uns dies, l'agència; ·Europa Press, reflectia el fet que els equips electrònics que els usuaris deixen en punts de recollida o botigues de segona ma haurien de passar per un procés de "netejada" de dades, donat que podrien contenir-ne de personals, que podrien ser recuperades per altres persones.
Tal és el cas que li va passar a un amic qui, a través d'una botiga de segona ma, va comprar un ordinador portàtil.
Informàticament, l'aparell estava en bones condicions, i nova ser necessari formatar-lo per instal·lar de nou el Sistema Operatiu.
Però quina no va ser la sorpresa d'aquesta persona quan, en mirar la secció; "Biblioteques", per tal de comprobar que estaven buides, va descobrir tot un àlbum de fotos familiars. Abans d'eliminar-les, va decidir enregistrar-les en un CD, doncs l'aparell així ho permetia. I, com si es tractés d'un objecte perdut que es porta a la Policia, va entregar el disc de fotos als treballadors de la botiga de Segona Ma,tot dient-los que havia trobat les fotos per casualitat, i que les portava a la botiga per si l'antic propietari de la màquia les reclamava.
Segurament que ha passat en moltes ocasions. Però seria recomanable que, tan els ùnts de recollida, com les botigues de Segona Ma, encarreguessin a personal especialitzat la revisió d'aquests aparells per evitar-nos ensurts.
Tal és el cas que li va passar a un amic qui, a través d'una botiga de segona ma, va comprar un ordinador portàtil.
Informàticament, l'aparell estava en bones condicions, i nova ser necessari formatar-lo per instal·lar de nou el Sistema Operatiu.
Però quina no va ser la sorpresa d'aquesta persona quan, en mirar la secció; "Biblioteques", per tal de comprobar que estaven buides, va descobrir tot un àlbum de fotos familiars. Abans d'eliminar-les, va decidir enregistrar-les en un CD, doncs l'aparell així ho permetia. I, com si es tractés d'un objecte perdut que es porta a la Policia, va entregar el disc de fotos als treballadors de la botiga de Segona Ma,tot dient-los que havia trobat les fotos per casualitat, i que les portava a la botiga per si l'antic propietari de la màquia les reclamava.
Segurament que ha passat en moltes ocasions. Però seria recomanable que, tan els ùnts de recollida, com les botigues de Segona Ma, encarreguessin a personal especialitzat la revisió d'aquests aparells per evitar-nos ensurts.
dimarts, 26 de març del 2019
QUÈ PASSA AMB ELS PARDALS?
Fa 50 o 60 anys, una de les aus més abundants a casa nostra eren, sens cap mena de dubte, els pardals. Uns petits ocells que tot ho ocupaven. I, en ocasions, constituïen un autèntic maldecap per els pagesos, sobre tot per aquells que conreaven arbres fruiters o vinya, doncs aquests minúsculs ocellets picaven les fruites i el raïm, malmetent part de les collites.
El canvi climàtic que el planeta està experimentant, i que sembla que ja ha extingit algunes espècies animals, ha fet també desaparèixer els petits pardals d'algunes zones com si realment s'haguessin fos.
I és que, encara que eren un maldecap pels pagesos també eren beneficiosos, doncs es menjaven també petites larves d'insecte i altres petits animalons del camp, lo qual també els donava un punt d'espècie beneficiosa pel medi ambient.
Fa uns pocs dies, i a no recordo quin canal de televisió, algú es queixava, precisament, de la dràstica disminució que aquests diminuts ocellets han experimentat tot lamentant,. fins i tot, la seva disminució.
El cert és que no se sap amb exactitud si és el canvi climàtic o també els nombrosos pesticides que es tiren als conreus els qui han fet minvar fins a nivells quasi de desaparició, aquests petits ocells que, en el fons, també tenien una funció bona.
El canvi climàtic que el planeta està experimentant, i que sembla que ja ha extingit algunes espècies animals, ha fet també desaparèixer els petits pardals d'algunes zones com si realment s'haguessin fos.
I és que, encara que eren un maldecap pels pagesos també eren beneficiosos, doncs es menjaven també petites larves d'insecte i altres petits animalons del camp, lo qual també els donava un punt d'espècie beneficiosa pel medi ambient.
Fa uns pocs dies, i a no recordo quin canal de televisió, algú es queixava, precisament, de la dràstica disminució que aquests diminuts ocellets han experimentat tot lamentant,. fins i tot, la seva disminució.
El cert és que no se sap amb exactitud si és el canvi climàtic o també els nombrosos pesticides que es tiren als conreus els qui han fet minvar fins a nivells quasi de desaparició, aquests petits ocells que, en el fons, també tenien una funció bona.
dimarts, 19 de març del 2019
30 ANYS DE LA WEB
L'any 1989, ara ja en fa 30, va ser creada la web. Senzilla, amb només text i sense recursos gràfics, però ja navegable dins les possibilitats que l'entorn oferia en aquells moments.
Les coses han canviat molt en aquests anys, i la Xarxa ha esdevingut, d'alguna manera, el centre de comunicacions per excel·lència.
Comunicacions, entreteniment, informació....Tot, o gairebé tot es troba a la Xarxa, amb unes pàgines web que han evolucionat fins el punt que moltes d'elles ofereixen gran profusió de material gràfic; des de fotografies, fins a fragments de vídeo, cançons o, fins i tot ens permeten escoltar programes de ràdio i veure'n de televisió, tan en directe, com a la demanda.
De fet, la web va néixer per ser de lliure disposició. Malgrat això, hi ha alguns paisos que han limitat l'accés a la Xarxa de manera gairebé "chauvinista", permetent només les poques pàgines que es creen a l'interior del país i excloent tot el demés amb excuses força banals. Però sempre en perjudici del poble. Fins i tot es parla de que encara hi ha un gran nombre de persones que no tenen accés a la Xarxa.
Darrerament s'està parlant molt del que hom anomena; "llei del copyright" o de la propietat intel·lectual un text que, segons sembla, també aniria en detriment d'alguns drets.
Però si el que volem és una Internet lliure i a l'abast de tothom, la única llei que caldria aplicar seria una que lluités de manera molt contundent contra la pitjor de les pirateries, que és la pornografia; tan d'adults, com infantil tot castigant de manera exemplar, tan els qui produeixen el material, com els qui el consumeixen.
També caldria combatre la venda de productes, especialment medicaments, falsificats, així com drogues i armes, doncs està en joc la salut pública.
Les coses han canviat molt en aquests anys, i la Xarxa ha esdevingut, d'alguna manera, el centre de comunicacions per excel·lència.
Comunicacions, entreteniment, informació....Tot, o gairebé tot es troba a la Xarxa, amb unes pàgines web que han evolucionat fins el punt que moltes d'elles ofereixen gran profusió de material gràfic; des de fotografies, fins a fragments de vídeo, cançons o, fins i tot ens permeten escoltar programes de ràdio i veure'n de televisió, tan en directe, com a la demanda.
De fet, la web va néixer per ser de lliure disposició. Malgrat això, hi ha alguns paisos que han limitat l'accés a la Xarxa de manera gairebé "chauvinista", permetent només les poques pàgines que es creen a l'interior del país i excloent tot el demés amb excuses força banals. Però sempre en perjudici del poble. Fins i tot es parla de que encara hi ha un gran nombre de persones que no tenen accés a la Xarxa.
Darrerament s'està parlant molt del que hom anomena; "llei del copyright" o de la propietat intel·lectual un text que, segons sembla, també aniria en detriment d'alguns drets.
Però si el que volem és una Internet lliure i a l'abast de tothom, la única llei que caldria aplicar seria una que lluités de manera molt contundent contra la pitjor de les pirateries, que és la pornografia; tan d'adults, com infantil tot castigant de manera exemplar, tan els qui produeixen el material, com els qui el consumeixen.
També caldria combatre la venda de productes, especialment medicaments, falsificats, així com drogues i armes, doncs està en joc la salut pública.
dilluns, 11 de març del 2019
POCS CARRERS AMB NOM DE DONA
El divendres, dia 8 de Març, es celebrava el Dia Mundial de la Dona Treballadora.
Cada any es consideren més i més aspectes sobre la inclusió cada cop més elevada de dones a la vida laboral i participativa, sobre tot en els paisos més desenvolupats. I, entre aquests, en paisos on hi ha democràcia i llibertat doncs es proporciona a les dones un gran ventall de possibilitats de treballar, com ja comentàvem en un programa passat.
Un dels aspectes que es va discutir en aquesta ocasió va ser la poca presència de noms de dones al nomenclàtor dels carrers dels nostres pobles i ciutats una presència que es redueix, de manera gairebé exclusiva a noms relacionats amb l'Esglesia (Santes)i a la reialesa.
Hi ha hagut municipis que han incorporat al seu nomenclàtor noms de dones que han fet quelcom pels municipis en qüestió. Però,en general, el nomenclàtor està dominat, i amb golejada, per noms d'homes.
Possiblement seria hora de desempolsar els arxius i mirar quantes dones han fet quelcom important i, per tant, es mereixerien un carrer o una plaça per tal que el poble pogués recordar-les per sempre.
Cada any es consideren més i més aspectes sobre la inclusió cada cop més elevada de dones a la vida laboral i participativa, sobre tot en els paisos més desenvolupats. I, entre aquests, en paisos on hi ha democràcia i llibertat doncs es proporciona a les dones un gran ventall de possibilitats de treballar, com ja comentàvem en un programa passat.
Un dels aspectes que es va discutir en aquesta ocasió va ser la poca presència de noms de dones al nomenclàtor dels carrers dels nostres pobles i ciutats una presència que es redueix, de manera gairebé exclusiva a noms relacionats amb l'Esglesia (Santes)i a la reialesa.
Hi ha hagut municipis que han incorporat al seu nomenclàtor noms de dones que han fet quelcom pels municipis en qüestió. Però,en general, el nomenclàtor està dominat, i amb golejada, per noms d'homes.
Possiblement seria hora de desempolsar els arxius i mirar quantes dones han fet quelcom important i, per tant, es mereixerien un carrer o una plaça per tal que el poble pogués recordar-les per sempre.
dimarts, 5 de març del 2019
LA TRINCA, 50 ANYS
Un bon dia de l'any 1969, ara fa mig segle, tres nois de Canet de Mar, completament desconeguts, es presentaven en públic amb unes cançons molt desenfadades, encara que punyents.
Sota el nom de; "La Trinca", el trio de Canet de Mar ha parodiat diferents situacions que s'han donat durant tots els anys que han estat en actiu.
Així, podem recordar la paròdia de l'entrada a la UE, la del 23-F, que van fer tot versionant la "Dansa del Sabre". O les crítiques a la contaminació; una d'elles posant lletra al vals; El Danubi Blau", de Johan Straus, i l'altra, més innocentona, sota el títol; "Mama, caca!".
Però també van saber celebrar fets; com la mítica "maneta" que el Barça va propinar al Madrid en l'època en la que el ja desaparegut; Johan Cruyff, era jugador de l'equip "culé", i a qui qualificaven com; "Les millors cuixes del Món".
De fet, moltes de les cançons que La Trinca van popularitzar, ja no tenen aquella vigència que en la seva època tenien. I, de ben segur que alguna d'elles seria actualment gairebé impossible.
Tot i això, també n'hi ha que tenen vigència. Tal és el cas de les de l'àlbum; "Festa Major". "; "Si has begut, no condueixis", un consell que sempre és bo de recordar.
Sota el nom de; "La Trinca", el trio de Canet de Mar ha parodiat diferents situacions que s'han donat durant tots els anys que han estat en actiu.
Així, podem recordar la paròdia de l'entrada a la UE, la del 23-F, que van fer tot versionant la "Dansa del Sabre". O les crítiques a la contaminació; una d'elles posant lletra al vals; El Danubi Blau", de Johan Straus, i l'altra, més innocentona, sota el títol; "Mama, caca!".
Però també van saber celebrar fets; com la mítica "maneta" que el Barça va propinar al Madrid en l'època en la que el ja desaparegut; Johan Cruyff, era jugador de l'equip "culé", i a qui qualificaven com; "Les millors cuixes del Món".
De fet, moltes de les cançons que La Trinca van popularitzar, ja no tenen aquella vigència que en la seva època tenien. I, de ben segur que alguna d'elles seria actualment gairebé impossible.
Tot i això, també n'hi ha que tenen vigència. Tal és el cas de les de l'àlbum; "Festa Major". "; "Si has begut, no condueixis", un consell que sempre és bo de recordar.
dilluns, 25 de febrer del 2019
ELS MÒBILS DE LA DISCÒRDIA
El dilluns, 25 de Febrer passat, començava una nova edició del Mobile World Congress la fira que, des de ja fa 14 anys, i esperem que per molts més, mostra a la capital catalana les darreres novetats del món de la Telefonia Mòbil.
En el decurs de les successives edicions del MWC hem pogut anar veient com aquests petits aparells ja són més que un senzill telèfon doncs ens permeten, entre moltes altres coses, prendre fotos de gran qualitat i enviar-les a través de les xarxes socials, però també fer de dictàfon i portar la nostra agenda personal.
I és que, des que van aparèixer els primers exemplars, els mòbils han anat fent-se un lloc a la nostra vida. Fins i tot a la dels més petits de la casa. I, no és sorprenent que ja veiem als patis de les escoles i els Instituts com hi ha adolescents que tenen un d'aquests aparells i es comuniquen a través de xarxes socials. (N'hi ha algunes d'adaptades a les seves edats.
Però la pregunta que tothom es fa és si cal o no prohibir aquesta andròmina a les aules, una pregunta a la que paisos; com ara França, ja han donat una resposta clara; una prohibició total i absoluta de tenir aquesta "joguina" dins de l'aula.
Però el més cert és que el mòbil ha acabat essent un element imprescindible per a moltes persones. Però en algunes situacions, fins i tot és un element més de controvèrsia.
En el decurs de les successives edicions del MWC hem pogut anar veient com aquests petits aparells ja són més que un senzill telèfon doncs ens permeten, entre moltes altres coses, prendre fotos de gran qualitat i enviar-les a través de les xarxes socials, però també fer de dictàfon i portar la nostra agenda personal.
I és que, des que van aparèixer els primers exemplars, els mòbils han anat fent-se un lloc a la nostra vida. Fins i tot a la dels més petits de la casa. I, no és sorprenent que ja veiem als patis de les escoles i els Instituts com hi ha adolescents que tenen un d'aquests aparells i es comuniquen a través de xarxes socials. (N'hi ha algunes d'adaptades a les seves edats.
Però la pregunta que tothom es fa és si cal o no prohibir aquesta andròmina a les aules, una pregunta a la que paisos; com ara França, ja han donat una resposta clara; una prohibició total i absoluta de tenir aquesta "joguina" dins de l'aula.
Però el més cert és que el mòbil ha acabat essent un element imprescindible per a moltes persones. Però en algunes situacions, fins i tot és un element més de controvèrsia.
dimarts, 19 de febrer del 2019
I ARA TAMBÉ...ALS MANAIES!
Amb el pas del temps, la vida s'ha anat democratitzant progressivament. I, amb la democratització ha arribat, sens dubte, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
I és que, progressivament, a les dones se'ls ha obert les portes a molts camps de la vida quotidiana que, fins no fa gaire, estaven totalment reservades als homes. Així, no és gens estrany trovar-nos actualment des de dones que condueixen un autobús, camió, tramvia, tren o taxi, fins a dones que piloten avions, que són agents de Policia, Bomberes, serveixen a l'Exèrcit o exerceixen especialitats de la Medicina que, fins no fa gaire, eren gairebé totalment exercides per homes. I són, fins i tot, brillantíssimes investigadores.
La Docència, la Judicatura i, darrerament, la Política, han estat també objecte de progressiva feminització. Així, en alguns paisos, hi ha dones que ocupen el càrrec de Primer Ministre i, fins i tot, de President.
L'esport no s'ha quedat enrere. I ja hi ha, a nivell espanyol, una Lliga de futbol femení encara que d'altres esports; com ara el bàsquet o l'handbol ja fa anys que en tenen.
Fa pocs dies l'ACN ens informava del fet que, en assemblea general, els Manaies han aprovat finalment el fet que deixaran desfila dones tan a les Processons com a d'altres actes de caure religiós en que aquest col·lectiu pren part, una decisió que és fruit d'un canvi als Estatuts que els regulen.
Segons la mateixa ACN ha sabut, les sòcies que vulguin participar a les Processons hauran de demanar-ho per escrit i, evidentment, esperar a que hi hagi una vacant.
Quan hi hagi alguna dona desfilant amb els Manaies, sera la primera vegada, en els 80 anys que fa que aquesta Confraria existeix, que es vegin fones desfilant a les processons de Setmana Santa, en un altre acte d'igualtat d'oportunitats.
I és que, progressivament, a les dones se'ls ha obert les portes a molts camps de la vida quotidiana que, fins no fa gaire, estaven totalment reservades als homes. Així, no és gens estrany trovar-nos actualment des de dones que condueixen un autobús, camió, tramvia, tren o taxi, fins a dones que piloten avions, que són agents de Policia, Bomberes, serveixen a l'Exèrcit o exerceixen especialitats de la Medicina que, fins no fa gaire, eren gairebé totalment exercides per homes. I són, fins i tot, brillantíssimes investigadores.
La Docència, la Judicatura i, darrerament, la Política, han estat també objecte de progressiva feminització. Així, en alguns paisos, hi ha dones que ocupen el càrrec de Primer Ministre i, fins i tot, de President.
L'esport no s'ha quedat enrere. I ja hi ha, a nivell espanyol, una Lliga de futbol femení encara que d'altres esports; com ara el bàsquet o l'handbol ja fa anys que en tenen.
Fa pocs dies l'ACN ens informava del fet que, en assemblea general, els Manaies han aprovat finalment el fet que deixaran desfila dones tan a les Processons com a d'altres actes de caure religiós en que aquest col·lectiu pren part, una decisió que és fruit d'un canvi als Estatuts que els regulen.
Segons la mateixa ACN ha sabut, les sòcies que vulguin participar a les Processons hauran de demanar-ho per escrit i, evidentment, esperar a que hi hagi una vacant.
Quan hi hagi alguna dona desfilant amb els Manaies, sera la primera vegada, en els 80 anys que fa que aquesta Confraria existeix, que es vegin fones desfilant a les processons de Setmana Santa, en un altre acte d'igualtat d'oportunitats.
dilluns, 11 de febrer del 2019
LA BANDA SONORA DE LA NOSTRA VIDA
Des que va ser inventada, a cavall entre els segles XIX i XX, la Ràdio, quina paternitat es disputen diversos paisos, ha estat sempre present en les nostres vides.
Tot i que, en un principi, hi havia poques possibilitats d'escoltar una gran varietat d'emissores el cert és que, amb l'arribada de la FM i, actualment, amb les noves tecnologies, és possible escoltar fins i tot emissores de l'altra banda del Món via Internet.
Però en temps en els que no existia encara la televisió, la Ràdio era, sens dubte, el mitjà estrella de la vida de moltes persones.
Des de les emissores de la primera meitat del segle XX es podien escoltar; des de notícies, debats o tertúlies, fins les radio-novel·les, precursores de les actuals sèries televisives algunes de les quals duraven molt temps fins i tot, anys. També s'emetien obres de ràdio-teatre que una xarxa d'emissores va batejar com a "Teatre invisible".
També s'hi podia escoltar música, en principi de gramòfon tot i que, més tard, els discos van ser un material valuós a l'hora de programar música.
I ara que es parla de la realitat virtual, la Ràdio també va portar una primera "realitat virtual" que, durant uns quaranta anys, aproximadament, feia les delícies de moltes persones.
El 13 de Febrer es va celebrar el Dia de la Ràdio, un mitjà der comunicació que, possiblement, sigui el que més pluralitat de veus tingui donat que, d'emissores n'existeixen de tota mena i per tots els gustos; des de les anomenades; "generalistes", fins les que emeten determinats estils musicals, passant per les que com aquesta des de la que us acompanyem, combinem les dues fórmules.
Tot i que, en un principi, hi havia poques possibilitats d'escoltar una gran varietat d'emissores el cert és que, amb l'arribada de la FM i, actualment, amb les noves tecnologies, és possible escoltar fins i tot emissores de l'altra banda del Món via Internet.
Però en temps en els que no existia encara la televisió, la Ràdio era, sens dubte, el mitjà estrella de la vida de moltes persones.
Des de les emissores de la primera meitat del segle XX es podien escoltar; des de notícies, debats o tertúlies, fins les radio-novel·les, precursores de les actuals sèries televisives algunes de les quals duraven molt temps fins i tot, anys. També s'emetien obres de ràdio-teatre que una xarxa d'emissores va batejar com a "Teatre invisible".
També s'hi podia escoltar música, en principi de gramòfon tot i que, més tard, els discos van ser un material valuós a l'hora de programar música.
I ara que es parla de la realitat virtual, la Ràdio també va portar una primera "realitat virtual" que, durant uns quaranta anys, aproximadament, feia les delícies de moltes persones.
El 13 de Febrer es va celebrar el Dia de la Ràdio, un mitjà der comunicació que, possiblement, sigui el que més pluralitat de veus tingui donat que, d'emissores n'existeixen de tota mena i per tots els gustos; des de les anomenades; "generalistes", fins les que emeten determinats estils musicals, passant per les que com aquesta des de la que us acompanyem, combinem les dues fórmules.
dimarts, 5 de febrer del 2019
EL DIGITAL QUE TOT S'HO MENJA.
Ja hem dit en altres ocasions que el món digital ha arribat a les nostres vides per quedar-se. I no només per quedar-se, si no per tal de facilitar-nos la vida. Però per una altra banda, dissortadament, es menja llocs de treball.
Un clar exemple d'això ho tenim al sector de la banca on, a més de les fusions de bancs, per formar-ne de més grans i solvents, el fet també comporta el tancament d'oficines i la digitalització de feines que abans les feia un treballador, i ara les fa la tecnologia.
Però han proliferat els caixers automàtics, des dels que es poden fer determinades operacions que abans s'havien de fer a finestreta i ara podem fer a distància, no només amb els caixers, si no que molts bancs ens donen la possibilitat de gestionar les nostres finances per Internet.
Però la tecnologia digital ha arribat també al comerç. I, des de casa, i a distància, és possible fer ja la comanda del que volem comprar; ja sigui per telèfon o per Internet. A més, amb aquest sistema podem comprar des d'una peça de roba fins a productes frescos, passant per tot el parament de la llar, si així ho volem.
Internet ja ens ha deixat gairebé sense botigues de discos i també sense cinemes. Esperem que no passi el mateix amb les botigues de barri de tota la vida, on podem anar a fer la compra diària com a part de la nostra vida social.
Un clar exemple d'això ho tenim al sector de la banca on, a més de les fusions de bancs, per formar-ne de més grans i solvents, el fet també comporta el tancament d'oficines i la digitalització de feines que abans les feia un treballador, i ara les fa la tecnologia.
Però han proliferat els caixers automàtics, des dels que es poden fer determinades operacions que abans s'havien de fer a finestreta i ara podem fer a distància, no només amb els caixers, si no que molts bancs ens donen la possibilitat de gestionar les nostres finances per Internet.
Però la tecnologia digital ha arribat també al comerç. I, des de casa, i a distància, és possible fer ja la comanda del que volem comprar; ja sigui per telèfon o per Internet. A més, amb aquest sistema podem comprar des d'una peça de roba fins a productes frescos, passant per tot el parament de la llar, si així ho volem.
Internet ja ens ha deixat gairebé sense botigues de discos i també sense cinemes. Esperem que no passi el mateix amb les botigues de barri de tota la vida, on podem anar a fer la compra diària com a part de la nostra vida social.
dilluns, 28 de gener del 2019
UN PARLAR QUE NO S¡ENTÉN.
Ja fa uns anys que una revista de divulgació assegurava en un article que, en qüestió d'uns cent anys, les llengües que es parlin no seran com ara les coneixem, un extrem que ja podem veure en xats, missatges de text als mòbils o xarxes socials on, per tal d'abreujar, s'escriuen mitges paraules o algunes lletres de determinats mots un fet que fa que, en ocasions, els texts costin d'entendre.
Darrerament s'ha parlat molt de l'anomenat; "llenguatge inclusiu en que no es fa distinció de gènere. Aquesta característica ja la tenen els texts escrits on, per citar per exemple els i les catalanes, hom escriu; "l@s catalan@s", que inclou ambdós gèneres.
Des de la Reial Acadèmia espanyola de la Llengua s'aconsella no emprar el llenguatge inclusiu a la parla quotidiana. Però fa uns dies que la portaveu d'un partit d'àmbit autonòmic a Andalusia, va fer un discurs en el que de manera,suposem que força intencionada, va dir; "La Matria", en lloc de "La Patria tot fent una mena de distinció, no sé si de gènere o bé de facilitat per inventar-se paraules que no existeixen.
Esta bé que, en el llenguatge col·loquial, no emprem el llenguatge inclusiu. Però el que sona estrany és que, en algun moment, es vulgui canviar el nom de quelcom que és evident que ja en té i, encara que ho vulguem, no n'admet un altre de diferent, a menys que la nostra intenció sigui la de confondre termes.
Darrerament s'ha parlat molt de l'anomenat; "llenguatge inclusiu en que no es fa distinció de gènere. Aquesta característica ja la tenen els texts escrits on, per citar per exemple els i les catalanes, hom escriu; "l@s catalan@s", que inclou ambdós gèneres.
Des de la Reial Acadèmia espanyola de la Llengua s'aconsella no emprar el llenguatge inclusiu a la parla quotidiana. Però fa uns dies que la portaveu d'un partit d'àmbit autonòmic a Andalusia, va fer un discurs en el que de manera,suposem que força intencionada, va dir; "La Matria", en lloc de "La Patria tot fent una mena de distinció, no sé si de gènere o bé de facilitat per inventar-se paraules que no existeixen.
Esta bé que, en el llenguatge col·loquial, no emprem el llenguatge inclusiu. Però el que sona estrany és que, en algun moment, es vulgui canviar el nom de quelcom que és evident que ja en té i, encara que ho vulguem, no n'admet un altre de diferent, a menys que la nostra intenció sigui la de confondre termes.
dimarts, 22 de gener del 2019
EL RETORN D'ALLÒ ANTIC
En èpoques passades hom anava a botigues d'antiguitats, on es podia triar i remenar entre mobles i d'altres objectes anticas, per tal de decorar la casa a l'estil; "retro".
El cert és que, en aquestes botigues, hom podia trobar gairebé de tot; des de menjadors complets amb la seva taula, cadires i calaixera de principis del segle XX o, fins i tot, de finals del XIX, fins a habitacions completes, així com altre mobles i estris que eren de temps passats.
Des que va inventar-se el fonògraf, i més tard, la cinta magnètica, que en principi era un fil, més que una cinta, i fins els nostres dies, la tecnologia ha canviat molt. Així, hem vist passar els discos de vinil, els CD, els DVD i la gravació i reproducció totalment digital havent-se popularitzat el sistema MP3.
D'altra banda, i abans dels formats digitals, hem vist arribar les cintes de bobina oberta, que van acabar per tenir un ús professional, i les "cassettes", molt més manejables , i que es van popularitzar molt, tot i que van esser sustituides per dos altres sistemes; un d'ells, el DAT, i que no van tenir èxit.
Quan semblava que el digital s'ho havia de menjar tot i, en teoria, així ha sigut, reapareixen per una banda els discos de vinjil. I, fa molt pocs dies, un mitjà digital informava de l'aparició de les "cassettes" i els aparells per gravar i reoroduir aquestes cintes encapsulades.
El que no se sap és si la reaparició d'aquests sistemes antics vol ser una mica una manera de defugir les tècniques digitals o, per contra, han de servir per fer veure a les noves generacions d'ón venim, tecnològicament parlant.
El cert és que, en aquestes botigues, hom podia trobar gairebé de tot; des de menjadors complets amb la seva taula, cadires i calaixera de principis del segle XX o, fins i tot, de finals del XIX, fins a habitacions completes, així com altre mobles i estris que eren de temps passats.
Des que va inventar-se el fonògraf, i més tard, la cinta magnètica, que en principi era un fil, més que una cinta, i fins els nostres dies, la tecnologia ha canviat molt. Així, hem vist passar els discos de vinil, els CD, els DVD i la gravació i reproducció totalment digital havent-se popularitzat el sistema MP3.
D'altra banda, i abans dels formats digitals, hem vist arribar les cintes de bobina oberta, que van acabar per tenir un ús professional, i les "cassettes", molt més manejables , i que es van popularitzar molt, tot i que van esser sustituides per dos altres sistemes; un d'ells, el DAT, i que no van tenir èxit.
Quan semblava que el digital s'ho havia de menjar tot i, en teoria, així ha sigut, reapareixen per una banda els discos de vinjil. I, fa molt pocs dies, un mitjà digital informava de l'aparició de les "cassettes" i els aparells per gravar i reoroduir aquestes cintes encapsulades.
El que no se sap és si la reaparició d'aquests sistemes antics vol ser una mica una manera de defugir les tècniques digitals o, per contra, han de servir per fer veure a les noves generacions d'ón venim, tecnològicament parlant.
dimarts, 15 de gener del 2019
ÈPOCA NOVA, QUALIFICACIONS NOVES
En èpoques passades, les notes escolars venien donades de forma numèrica, de tal manera que les mateixes es dividien en uns grups que anaven; de 0 a 4 punts, que era el "Suspens"; de 5 a 6, que era l'"Aprovat", entre 7 i 8, que era el "Notable", i 9-10, que era l'"Excel·lent". O, fins i tot, "Matrícula d'Honor".
Quan va instaurar-se l'EGB, si bé el sistema numèric va seguir aplicant-se gairebé de la mateixa manera com es feia anteriorment, el que va canviar va ser la nomenclatura de les qualificacions. Així, el "Suspens", es dividia en "Molt deficient" i "Deficient", l'"Aprovat", passava a ser; "Suficient", mentre que els qualificatius de "Notable" i "Excel·lent", van seguir la mateixa tònica que abans.
Entre finals dels anys 90 del segle passat i l'actualitat, les qualificacions dels alumnes ja no es donen de manera numèrica, si no que el professorat elabora uns informes, en els que els pares poden veure de manera molt més acurada l'evolució dels seus fills a l'escola o Institut, doncs en ells es reflecteixen els assoliments de l'alumne.
Sembla que ara es vol anar a una forma de qualificació que, si bé no sera numèrica, si que reflectirà els assoliments de l'alumne d'alguna manera. Però el que encara està per veure és quin sera el nomenclàtor que aquesta nova qualificació tindrà
Quan va instaurar-se l'EGB, si bé el sistema numèric va seguir aplicant-se gairebé de la mateixa manera com es feia anteriorment, el que va canviar va ser la nomenclatura de les qualificacions. Així, el "Suspens", es dividia en "Molt deficient" i "Deficient", l'"Aprovat", passava a ser; "Suficient", mentre que els qualificatius de "Notable" i "Excel·lent", van seguir la mateixa tònica que abans.
Entre finals dels anys 90 del segle passat i l'actualitat, les qualificacions dels alumnes ja no es donen de manera numèrica, si no que el professorat elabora uns informes, en els que els pares poden veure de manera molt més acurada l'evolució dels seus fills a l'escola o Institut, doncs en ells es reflecteixen els assoliments de l'alumne.
Sembla que ara es vol anar a una forma de qualificació que, si bé no sera numèrica, si que reflectirà els assoliments de l'alumne d'alguna manera. Però el que encara està per veure és quin sera el nomenclàtor que aquesta nova qualificació tindrà
dilluns, 7 de gener del 2019
UNA MENTIDA HISTÒRICA
La gran obsessió que hi ha avui pels productes "light", ha fet que quasi sense adonar-nnos hagin començat a arribar als nostres comerços una sèrie de productes amb aquesta etiqueta un distintiu que, contràriament al que podria semblar, no ens garanteix de cap manera que el producte sigui tan "lleuger" com es pretén.
I és que si mirem les composicions dels productes, ens adonarem que, lluny de ser "lleugers", el que porten incorporat és una llarga llista d'additius que no els fan, precisament, "ligut".
Una altra de les enganyifes que se'ns fa a l'hora de comprar productes alimentaris és l'etiqueta; "Sense sucres afegits". Es tracta del "sucre" que el cos no processa, en concret són sucres artificials, del tipus; maltitol, manitol o xilitol, per només anomenar-ne alguns.
Els anomenats; "sucres alcohòlics" o "sucres-alcohol", són el resultat de la hidrogenació total o parcial de sucres, tals com la manosa, la maltosa o la sacarosa, lo qual produeix uns edulcorants artificvials que el cos no processa o, si ho fa, és en proporcions mínimes.
De fet, i segons Viquipèdia, aquestes substàncies es fan servir com a excipient (Additiu) edulcorant en alguns medicaments; com xarops i d'altres per tal d'emmascarar un sabor, en ocasions tan amargant o fort que no el suportariem.
Però en alimentació no haurien de dir-nos "semse sucres afegits", doncs és mentida, donat que en ocasions el que els productes porten són dos o més d'aquests sucres artificials-evidentment afegits-que no comporten el "zero sucres", tal i com pregonen les marques.
I és que si mirem les composicions dels productes, ens adonarem que, lluny de ser "lleugers", el que porten incorporat és una llarga llista d'additius que no els fan, precisament, "ligut".
Una altra de les enganyifes que se'ns fa a l'hora de comprar productes alimentaris és l'etiqueta; "Sense sucres afegits". Es tracta del "sucre" que el cos no processa, en concret són sucres artificials, del tipus; maltitol, manitol o xilitol, per només anomenar-ne alguns.
Els anomenats; "sucres alcohòlics" o "sucres-alcohol", són el resultat de la hidrogenació total o parcial de sucres, tals com la manosa, la maltosa o la sacarosa, lo qual produeix uns edulcorants artificvials que el cos no processa o, si ho fa, és en proporcions mínimes.
De fet, i segons Viquipèdia, aquestes substàncies es fan servir com a excipient (Additiu) edulcorant en alguns medicaments; com xarops i d'altres per tal d'emmascarar un sabor, en ocasions tan amargant o fort que no el suportariem.
Però en alimentació no haurien de dir-nos "semse sucres afegits", doncs és mentida, donat que en ocasions el que els productes porten són dos o més d'aquests sucres artificials-evidentment afegits-que no comporten el "zero sucres", tal i com pregonen les marques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)