UN MITJÀ QUE S'HA FET LITERALMENT VIRAL

   Fa 64 anys, allà per 1956, engegava el primer canal televisiu d'Espanya. Es tractava de la incipient; Televisión Española.

  En un principi, només emetia unes quantes hores al dia, principalment durant el vespre-nit encara que, progressivament, i amb l'augment del nombre d'aparells i de la cobertura d'aquell primer canal televisiu públic, l'horari es va anar ampliant.

  Durant els anys 60, apareixia un segón canal, també associat a la mateixa; TVE i que anomenàvem, de manera popular; "UHF", doncs emetia en aquella banda de freqüències, més altes que les del primer canal.

  Durant els anys 80 del passat segle XX  l'oferta, pública, de moment, es va ampliar a Catalunya amb TV3, i a Euskadi, amb Euskal Telebista, q ue van començar a  oferir continguts de més proximitat, tot i que ja els canals de TVE, n'oferien de manera intermitent..

  A finals dels 80 o principis dels 90, va irrompre la televisió local i la privada, essent en l'actualitat, i mercès a la tecnologia; "TDT", un ventall immens de canals els que es poden sintonitzar, molts d'ells, monotemàtics; com els de caire esportiu o els que ofereixen només sèries televisives.

  Darrerament s'han incorporat a la llista una nova sèrie de canals. Aquests arriben o bé via satèl·lit o via cable o Internet. Uns són lliures, mentre que d'altres, sobre tot de caire esportiu, són de pagament.

  El diumenge passat es va celebrar el Dia de la Televisió, un mitjà que, amb el temps, ens l'hem fet nostre, i és actualment molt rar trobar una casa on no hi hagi, al menys, un receptor.

  Amb l'aparició de tants i tants canals, caldrà preguntar-se on arribarà i, sobre tot, còm serà la televisió del futur.

BO PER UNS, DOLENT PER ALTRES...

   Tota innovació tecnològica porta aparellades les opinions favorables d'uns i contràries dels altres, els detractors. Així ha passat al llarg de la Història. I, com no podia ser d'altra forma, ens esrà passant en els nostres dies.

  Fent una ullada a la Història, la invenció del ferrocarril, va fer que negocis de transport, tan de persones, com de mercaderies, que anaven amb carros, poséssin el crit al cel, esgrimint, fins i tot, idees ben absurdes en contra del nou sistema de transport, aparegut allà pel segle XIX.

  Gairebé el mateix va passar amb el telèfon, doncs els telegrafistes van veure perillar el seu negoci. O, amb la revolució industrial del segle XIX que, segurament va posar en peu de guerra els artesans de l'època.

  El darrer crit de la tecnologia s'anomena; "5G". A nivell de carrer el veurem, sobre tot, en els telèfons mòbils de nova generació, més ràpids i capaços d'establir connexions més segures i privades.

  Dissortadament, el "5G" ja té detractors, i són uns detractors als que podriem anomenar gairebé; "catastrofistes", doncs en alguns mitjans digitals ha aparegut la idea, evidentment, errònia, de que aquesta tecnologia és la responsable de la COVID-19. I, fent cas a tal mentida, tan tècnics, que instal·len dispositius per aquesta nova tecnologia, com torres de distribució, han restat, dissortadament, víctimes del vandalisme i la ràbia de detractors fanatitzats.

  Fins i tot, llegia fa molt pocs dies en un mitjà digital les suposades declaracions d'una científica, en el sentit de que el "5G", no és si no una nova arma.

  Com totes les tecnologies, si el "5G" ha d'ajudar a millorar la nostra vida com a tecnologia auxiliar per fer més fiables aspectes de la mateixa; com per exemple la medicina. Benvinguda sigui. 

TÉ GÈNERE LA ROBA?

  Té gènere la roba?

   Aquesta és una d'aquelles "preguntes del milió", quina resposta seria diferent en diferents èpoques de la Historia i, fins i tot en diferents cultures.

  Una convenció no-escrita fa que, si un nadó és nen, se'l vesteixi de blau. I, si és nena, de rosa.

  Aquesta qüestió ha sorgit arran del que va passar fa poc en un Institut, on un professor va enviar al psicòleg un alumne que va anar a classe amb una faldilla.

  Tai situació ha fet que, a la xarxa social; "Tik Tok", es multipliquéssin les imatges de nois i noies vestint aquesta peça de roba, sota l'epígraf; "La roba NO té gènere".

  No és la primera vegada i, segurament que no serà la darrera que passa tal fet, doncs ja en un Institut de Regne unit, va passar quelcom semblant quan la Direcció del centre es va negar a que els alumnes portéssin pantalons curts en època de calor.

  Tot i que la roba, per convenció no-escrita, té "gènere", seria gairebé com un insult dir-li a un escocès que porti una "faldilla" escocesa, que porta una "skirt", tal i com es diu; "faldilla", en anglès, doncs l'esmentada peça escocesa s'anomena; "kilt", per diferenciar-la d'una faldilla qualsevol.

  D'altres elements de l'aspecte d'una persona que han passat a tenir "gènere", són les sabates de taló, inventades, segons sembla, per maniobrar millor quan es monta a cavall, doncs aquesta peça encaixava millor en els estrebs . I, tot i que en un principi les portàven majoritàriament els guerrers que montàven a cavall, bén aviat va estendre's també a les dones, per convertir-se en una peça netament femenina.

  El mateix va passar amb els cabells llargs i les arracades que, en èpoques passades, els lluien  els homjes de casta noble tot i que, finalment, es convertirien en trets més femenins.

  De moment, una "protesta" al "Tik Tok", s'ha fet viral , però sembla que el col·lectiu que l'ha protagonitzada pretén seguir endavant, segons es feia públic el diumenge, dia 8 de Novembre.

  I, qui sap si, en un futur, la roba pot deixar de tenir "gènere". 

REALITATS I FICCIONS

   Estem vivint una altra onada de la pandèmia de la COVID-19, una malaltia que ens té a tots en guàrdia, doncs hem de prendre algunes mesures per evitar-la, tals com les tres mesures, abreujades com a; "DMM", (Distància-Mans-Mascareta).

  I, com en tots els aspectes de la nostra vida, hi ha informacions autèntiques i, evidentment, també n'hi ha de falses.

  El cap de setmana del 31 d'Octubre a l'1 de Novembre, arribava a les meves mans un article, escrit en un mitjà digital que, de forma clara, es dedica, entre altres coses, a defensar amb ungles i dents el llavors encara President dels Estats Units; Donald Trump qui, el dimarts, dia 3 de Novembre, es sotmetia a la confiança (o no) del poble nord-americà en unes renyides Eleccions Presidencials.

  El cert és que l'article era tota una declaració catastrofista, doncs ens presentava un món tan absurd com el que reflecteixen pel·lícules distòpiques, de la talla de; "La Fuga de Logan" o "La fortalesa Infernal".

  En aquest article, algú que, a tenor del text, es declara un negacionista empedreït de les vacunes i, gosaria dir que, fins i tot, de la mateixa; COVID, culpava el 5G de tot plegat, arribant a proferir afirmacions tan distòpiques; com que les vacunes duran un "xip", o que les nostres monedes actuals; com l'euro, es convertiran en moneda virtual, com el bitcoin, i que tot estaria controlat.

  El cert és que, de pandèmies, que no; "plandèmies", com l'autor defineix l'actual, n'hi ha hagudes, i molt greus, al llarg de tota la Història. I, en el passat, no hi havia; ni laboratoris, ni enginyeria genètica de cap classe. Dissortadament, els nostres abans-passats, tampoc disposaven de cap medicament dels que disposem ara.

  Possiblement seria millor, abans de dir barrabassades així, informar-se, i donar-se un bon bany d'Història, per saber que el que estem passant no és si no una mena de "déjà vu", amb la diferència de que avui hi ha armes per combatre-ho cosa que, per no anar tan lluny, l'any 1918, quan va declarar-se la mal anomenada; "grip espanyola", no n'hi havia. I, de la mateixa manera que l'actual; COVID, aquella grip, que es va endur per davant 50 milions de persones, no va sortir de cap mena de laboratori. I, curiosament, el 5G encara trigaria un segle en arribar!.