Fa unes poques setmans que apareixia un nou mitjà informatiu, de títol; "El Nacional". Es tracta d'un mitjà en català, encara que ofereix la possibilitat, amb un sol cop de click, de llegir-lo en llengua castellana, exemple pràctic de que el bilingüisme no "mata", com algúns pretenen.
A la publicació hi apareixia fa molt pocs dies, i en l'apartat de Cultura, un d'aquells curiosos articles que algú que hagi estudiat Història, i sobre tot, Història de l'Art i la Literatura, no sap gairebé per on agafar-lo.
En ell es diu que Miguel de Cwervantes, qui va néixer i morir a l'actual Comunitat de Madrid, era la mateixa persona que un tal Josep-Miquel Sirvent o Servent, de la localitat alacantina de Xixona
A aquesta grolleria, l'autor n'hi afgfeix una altra de molt més gruixida, consistent en preguntar-se si Cervantes i el gran dramaturg anglès; William Shakespeare, dels que resulta complir-se enguany ekl 400 aniversari de la mort,eren la mateixa persona una suposició que, la veritat, no s'aguantra per enlloc.
Podem acceptar que un infant, quan a l'escola veu per primera vegada un mapa i no sap identificar el lloc on viu,o el lloc d'on vé, sobre trot si no havia estat abans escolaritzat.
Però el que és inacceptable és que, en lloc d'explicar en català la Història, tal i com va ser, hi hagi qui es dediqui a atribuïr catalanitat a qui, ni de bon tros, va viure a la nostra terra.
Probablement Cervantes sí que sabia ón ´és Barcelona, si tenim en compte que va ser militar de la Marina d'aquella època. Però segur quwe Shakespeare, a la seva Anglaterra natal, ni tan sols sabia que exiastreix una llengua, anomenadaq Català
dimecres, 27 d’abril del 2016
dimecres, 13 d’abril del 2016
LA GRAN DIFERÈNCIA
Fa pocs dies llegia en un mitjà digittal un estrany informe, elaborat per un anomenat; "Grup KOINÉ". En ell,el grup arribava a la conclusió de que, en una situació de cooficialitat bilingüe a Catalunya en cas d'independència, s'acabaria considerant el català com una llengua prescindible.
De fet, les conclusions de l'informe estàn molt lluny sde complir-se, sobre tot si tenim en ciompte que el català està viu i bén viu. I no en và, molts mitjans de comunuicació de casa nostra es valen, precisament d'aquesta llengua, per tal de difondre la informació a més de, a diferència del que passava en temps de Franco, a l'escola també es pot aprendre la nostra llengua, paral·lelament amb l'aprenentatge dekl castellà.
Però a casa nostra també es disposa de mitjans bilingües que, tan s'adrecen als catalanoparlants, com als no-catalanoparlants, així com també de mitjans que parlen només en castellà.
En aquest sentit, podem dir que en temps paassats la gent parlava el català tot utilitzant paraules que eren més pròpies del castellà, lo qual feia que la nosttra llenguia semblés més una mena d'amalgama entre el català i el castellà que res més. Fins i tot recordo haver conegut fa uns anys a Barcelona una família d'Euskadi que, si bé amb mi parlaven en castellà, entre ells es comunicaven en una mena d'"euskeñol"que, tal i com ells mateixos em van explicar, no era més que una altra amalgama de les dues llengües, donat el desconeixwement que molta gent tenia de bona part del vocabulari de l'euskera.
Segons es pot obvservar, el català gaudeix actualment de molt bona salut, i convuiu perfectament amb el castellà, així com amb les altres 298 llengües nouvingudes, totes elles parlades a nivell familiar, si bé els parlants s'adrecven a nosaltrtes en un castellà més o menys entendible.. Però la veritat siggui dita, tampoc els podem demanar més.
I és que, a la vista de tanta polèmica, hom arriba a la conclusió de que no és el pobnle,, si no els polítics, els qui ho emboliquen tot, creant tanta polèmica com els sigui possible.
De fet, les conclusions de l'informe estàn molt lluny sde complir-se, sobre tot si tenim en ciompte que el català està viu i bén viu. I no en và, molts mitjans de comunuicació de casa nostra es valen, precisament d'aquesta llengua, per tal de difondre la informació a més de, a diferència del que passava en temps de Franco, a l'escola també es pot aprendre la nostra llengua, paral·lelament amb l'aprenentatge dekl castellà.
Però a casa nostra també es disposa de mitjans bilingües que, tan s'adrecen als catalanoparlants, com als no-catalanoparlants, així com també de mitjans que parlen només en castellà.
En aquest sentit, podem dir que en temps paassats la gent parlava el català tot utilitzant paraules que eren més pròpies del castellà, lo qual feia que la nosttra llenguia semblés més una mena d'amalgama entre el català i el castellà que res més. Fins i tot recordo haver conegut fa uns anys a Barcelona una família d'Euskadi que, si bé amb mi parlaven en castellà, entre ells es comunicaven en una mena d'"euskeñol"que, tal i com ells mateixos em van explicar, no era més que una altra amalgama de les dues llengües, donat el desconeixwement que molta gent tenia de bona part del vocabulari de l'euskera.
Segons es pot obvservar, el català gaudeix actualment de molt bona salut, i convuiu perfectament amb el castellà, així com amb les altres 298 llengües nouvingudes, totes elles parlades a nivell familiar, si bé els parlants s'adrecven a nosaltrtes en un castellà més o menys entendible.. Però la veritat siggui dita, tampoc els podem demanar més.
I és que, a la vista de tanta polèmica, hom arriba a la conclusió de que no és el pobnle,, si no els polítics, els qui ho emboliquen tot, creant tanta polèmica com els sigui possible.
dimecres, 6 d’abril del 2016
...I AL SETÈ DIA, A DORMIR
GironaIn és elnom d'un aplicatiu per a telèfon mòbil, descarregable tan des del Google Play com, se suposa, des de l'Appstore d'Apple.
En ella es poden consultar multitud d'aspectes de la ciutat de Girona; per exemple podem saber quins són els millors restaurants, ón anar de compres, els monuments i recorreguts, per tal de visitar el Barri Antic de la ciutat, i d'akltres aspectes; com informació dels diferents Festivals i Fires que la ciutat organitza.
Un dels apartats de l'aplicatiu és una magnífica pàgina web sobre els horaris dels autobusos. Però és una pàgina amb evidents mancances, doncs d'algunes de les libnies, ni tan sols n'apareix informació horària una informació que,. de dilluns a dissabte, sí que apareix en d'altres linies.
Però quan arriba el diiumenge, aquesta informació desapareix materialment de l'aplicatiu, de tal manera que, si agafem una de les linies de les que a diari es serveix informació, i volem saber a quina hora surt l'autobús de la parada mñes propera a casa nostra, aquesta consulta es torna inútil, doncs obtenim la lacònica resposta; "Dades no disponibles".
Tal fenòmen no passa a d'altres capitals de província o Comunitat Autònoma de la resta d'Espanya, on també es disposa de linies urbanes d'autobús, quins horaris també es poden consultar mitjançant aplicatiu telefònic que, contràriament al que passa aqui, en aquelles ciutats s'informa el diumenge de la mateixa manera que es fa cada dia, això si, tenint en compte la freqüènia de pas, que també és de cada mitja hora els dissabtes i una hora els diumenges i festius.
Se suposa que no és tan complicat fer que l'aplicatiu de GironaIn informi, no només dels horaris diaris de totes les linies, si no també dels de diumenges i festius, òbviament, de les linies que funcionin aquests dies.
En ella es poden consultar multitud d'aspectes de la ciutat de Girona; per exemple podem saber quins són els millors restaurants, ón anar de compres, els monuments i recorreguts, per tal de visitar el Barri Antic de la ciutat, i d'akltres aspectes; com informació dels diferents Festivals i Fires que la ciutat organitza.
Un dels apartats de l'aplicatiu és una magnífica pàgina web sobre els horaris dels autobusos. Però és una pàgina amb evidents mancances, doncs d'algunes de les libnies, ni tan sols n'apareix informació horària una informació que,. de dilluns a dissabte, sí que apareix en d'altres linies.
Però quan arriba el diiumenge, aquesta informació desapareix materialment de l'aplicatiu, de tal manera que, si agafem una de les linies de les que a diari es serveix informació, i volem saber a quina hora surt l'autobús de la parada mñes propera a casa nostra, aquesta consulta es torna inútil, doncs obtenim la lacònica resposta; "Dades no disponibles".
Tal fenòmen no passa a d'altres capitals de província o Comunitat Autònoma de la resta d'Espanya, on també es disposa de linies urbanes d'autobús, quins horaris també es poden consultar mitjançant aplicatiu telefònic que, contràriament al que passa aqui, en aquelles ciutats s'informa el diumenge de la mateixa manera que es fa cada dia, això si, tenint en compte la freqüènia de pas, que també és de cada mitja hora els dissabtes i una hora els diumenges i festius.
Se suposa que no és tan complicat fer que l'aplicatiu de GironaIn informi, no només dels horaris diaris de totes les linies, si no també dels de diumenges i festius, òbviament, de les linies que funcionin aquests dies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)