UNA "BRETXA" CADA COP MÉS GRAN

 Ja fa uns quants anys que estem immersos en l'anomenada; "Era Digital", un temps en el que tot, o gairebé tot, passa pel filtre de les noves tecnologies.

  I és que, des d'anar al Banc, que s'ha reduït ara a anar al caixer automàtic. I, si volem ser atesos pel  personal de l'entitat, demanar hora a l'Administrador, que ens ha assignat la nostra entitat, fins a canviar-nos d'operadora del gas, la llum o el telèfon o qualsevol gestió que haguem de fer, cal fer-ho mitjançant telèfons, ordinadors, o ara també des del mòbil o una tauleta.

  A la queixa, per part de la gent gran, contra l'autèntica "aprimada" que els bancs han fet,  en reduir dràsticament les oficines, ara cal unir-hi una altra queixa, consistent en que moltes persones grans, que no estan familiaritzades amb les noves tecnologies, ara es troben amb l'inconvenient de no poder fer segons quins tràmits, degut a que, en ocasions, tampoc són senzills de fer. I molt menys per una persona no familiaritzada amb la tecnologia.

  En una coneguda sarsuela canten; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". El cert és que si. I, sobre tot, per aquells que no hi estan familiaritzats, aquest "avançar" és, possiblement, massa ràpid.

    FOTO: Un ordinador

UN COMIAT DEFINITIU

 

Ja fa un temps que, en aquesta secció, ens fèiem ressò del fet que les cabines telefòniques, de les que ja només en queden uns pocs exemplars, tenien els dies comptats.

  L'any 1928, ben aviat farà un segle, va ser inaugurada la primera cabina telefònica a Espanya. En essència era un aparell, que estava ficat dintre d'un caixetí que calia obrir per accedir al dispositiu.

  Durant el segle XX, aquests aparells van ser força utilitzats i, fins i tot, en determinats centres; com ara Hospitals, estacions de tren i aeroports, estaven repartides de manera molt estratègica. I, encara que en un principi funcionaven amb unes fitxes que calia comprar en establiments; com estancs o cafeteries, més tard van començar a funcionar amb monedes.

  L'arribada i popularització dels telèfons mòbils van fer que les cabines caiguessin progrsssivament en l'oblit de manera que, segons reflectia a principis d'aquest mes el mitjà; "Periodista Digital", consultat per aquest programa, més del 88 per cent de persones entrevistadess asseguren no haver utilitzat mai una cabina.

  El cert és que, actualment, les gairebé 15000 cabines que queden per tota Espanya, aniran desapareguent poc a poc del mapa. I, com altres coses que han evolucionat, quedaran com a peces de museu o en la memòria dels qui, en alguna ocasió, les haviem utilitzat anys enrere.

 FOTO: Una típica cabina amb porta. Fonty: PERIODISTA DIGITAL.

L'EURO COMPLEIX 20 ANYS

 

El passat dissabte, dia 1 de Gener, es complia el 20è. aniversari de l'arribada a les nostres mans d'una nova moneda; l'euro.

Tot i que ja des del final dels 90 del passat segle XX, algunes operacions ja es feien de manera virtual en euros, l'arribada de les monedes i bitllets físics d'euro no va fer-se efectiva a Espanya fins a principis de l'any 2002.

De moment, van conviure euros i pessetes, de tal manera que, qui no havia anat al banc a canviar-les, encara podia utilitzar-les. Tot i això, progressivament van anar desapareguent les pessetes de les nostres mans, i ja tot es va fer en euros.

  De fet, alguns paisos de la UE no han volgut entrar mai en aquesta moneda que, d'alguna manera, ens uneix més com a Continent, i no provoca el problema que teniem abans si voliem viatjar a un altre pais, en que haviem de canviar les pessetes per la mone4a oficial del pais de destí.

L'arribada de l'euro va ser; per uns un motiu d'alegria. Però per altres, certament un maldecap, sobre tot, per les persones molt grans, acostumades a calcular tota la vida els preus en pessetes.

  L'euro fa 20 anys, i esperem que en faci molts més.

FOTO: algunes monedes i bitllets d'euros.