Avui és dijous, 29 de Març. I, per a més informació; Dijous Sant.
Aquesta és una setmana molt especial per a moltes persones doncs, a més de la possibilitat d'agafar-se uues vacances, tal i com fan al món de la docència, també es celebren, arreu del territori espanyol processons i altres oficis religiosos, alguns d'ells de molt llarga tradició i molt respectables, malgrat que hi hagi qui voldria acabar amb ells.
Catalunya no és menys, i la veina Girona celebrara demà divendres la seva ja tradicional Processó del Sant Enterrament. I Verges, al cor de l'Empordà, representara aquesta nit la Dansa de la Mort, una dansa tradicional que, com no podia ser d'altra manera, també dóna cabuda a les dones, en aquest cas, dues nenes la ballaran per primer cop a la Història.
Però la Setmana Santa actual també està oberta a d'altres formes de passar aquests dies; ja sigui a la muntanya, amb els esports d'Hivern, o a la platja.
Però si fem una mica de memòria històrica i retrocedim en el temps cinquanta o seixanta anys, el cert és que avui, que és laborable a Catalunya, no ho era. I, durant dos dies, semblava que el món s'aturava, doncs tancaven cimnemes, bars i teatres, la ràdio no emetia més que música religiosa. I la televisió, llavors només n'hi havia una, transmetia les processons i actes religiosos, sobre tot d'Andalusia. I els informartius pràcticament es rewduïen a informar dels indrets i horaris de les diferentsw desfilades processionals i oficis religiosos.
Hem arribat molt lluny. Però a la vista del que acabo d'esmentar, cal pensar que, en aquella època, ni tan sols aquest programa hauria estat possible en un dia com avui.
dimecres, 28 de març del 2018
dimecres, 21 de març del 2018
JA ERA HORA DE REACCIONAR
En ocasions les crítiques o, senzillament, els tocs d'atenció, ténen el seu efecte.
Tal és el que ha passat amb el DRAE, en quina definició de loa paraula; "fàcil", ha estat suprimida la de "dona" fàcil, per la de "persona" fàcil, semnse indicació de gènere.
I és que, durant molts anys, el DRAE havia mantingut aquesta definició com a forma força masclista que, finalment, els Acadèmics han hagut de rectificar.
El millor d'aquesta rectificació és que, si bé no la veurem en paper fins el mes de Desembre,, ja la podem consultar a través del DRAE en linia.
I és que, com diu el refrany; "Rectificar és de savis".
Tal és el que ha passat amb el DRAE, en quina definició de loa paraula; "fàcil", ha estat suprimida la de "dona" fàcil, per la de "persona" fàcil, semnse indicació de gènere.
I és que, durant molts anys, el DRAE havia mantingut aquesta definició com a forma força masclista que, finalment, els Acadèmics han hagut de rectificar.
El millor d'aquesta rectificació és que, si bé no la veurem en paper fins el mes de Desembre,, ja la podem consultar a través del DRAE en linia.
I és que, com diu el refrany; "Rectificar és de savis".
dimecres, 14 de març del 2018
CINEMA I MENJAR
Antigament les sales de cinema eren igual que són les de teatre, uns llocs on estava prohibidíssim menjar. Fins i tot, tan dintre de les sales, com a l'exterior de les mateixes, hi havia un cartell, de mesures considerables, en el que s'adveretia de la prohibició expressa de menjar dins de les sales.
Els temps han canviat i, d'un temps ençà, les sales que pertsisteixen encara vives, doncs algunes han tancat, també dfisposen, a l'entrada de les mateixes, de mostradors on s'hi ven de tot, o quàsi de tot, per menjar i beure; des de les típiques crispetes, fins a qualsevol refresc, passant per les patates fregides, "txutxes" i caramels.
El diumenge, 11 de Març, llegia en un mitjà digital sobre la polèmica, suscitada al voltyant d'entrar menjar extern als cinemes que ja en venen, uns locals quina funció no és, precisament, la de servir-nos menjar, si no la d'exhibir pel·lícules.
Sembla que,. a alguns espectadors, els ha sortit molt car el fet de portar menjar de fora dins d'un cinema que ja en ven a l'entrada de les sales, un fet que alguns d'aquests afectats ja han denunciat.
En realitat, seria lògic si en els cinemes no tinguéssin mostradors de venda d'snacks i begudes que no deixéssin entrar res de fora, doncs estarien com abans. O com les teatres, on no es pot portar res de menjar. (Els teatres, ni tan sols disposen de mostradors )
Però sembla que, a més de les pel·lícules, algunes sales de cinema es volen treure, per així dir-ho, un "sobre sou". O és que el que volen és atraure més espectadors, amb el "ganxo" dels snacks?.
Els temps han canviat i, d'un temps ençà, les sales que pertsisteixen encara vives, doncs algunes han tancat, també dfisposen, a l'entrada de les mateixes, de mostradors on s'hi ven de tot, o quàsi de tot, per menjar i beure; des de les típiques crispetes, fins a qualsevol refresc, passant per les patates fregides, "txutxes" i caramels.
El diumenge, 11 de Març, llegia en un mitjà digital sobre la polèmica, suscitada al voltyant d'entrar menjar extern als cinemes que ja en venen, uns locals quina funció no és, precisament, la de servir-nos menjar, si no la d'exhibir pel·lícules.
Sembla que,. a alguns espectadors, els ha sortit molt car el fet de portar menjar de fora dins d'un cinema que ja en ven a l'entrada de les sales, un fet que alguns d'aquests afectats ja han denunciat.
En realitat, seria lògic si en els cinemes no tinguéssin mostradors de venda d'snacks i begudes que no deixéssin entrar res de fora, doncs estarien com abans. O com les teatres, on no es pot portar res de menjar. (Els teatres, ni tan sols disposen de mostradors )
Però sembla que, a més de les pel·lícules, algunes sales de cinema es volen treure, per així dir-ho, un "sobre sou". O és que el que volen és atraure més espectadors, amb el "ganxo" dels snacks?.
dimecres, 7 de març del 2018
EL PAPER DE LA DONA A LA SOCIETAT
Avui és dijous, 8 de Març i, com cada any per aquesta data, es celebra el Dia de la Dona, una jornada que enguany segurament vindra marcada pel "Me Too", moviment sorgit als Estats Units arran dels ecscàndols, recentment destapats a Holywood.
El ert és que,. amb el pas del temps, les dones han anat aconseguint diferents drets que abans eren imnimaginables.
Així, al Món Ovvidental, ja fa anys que les dones poden votar, conduïr i treballar en diferents llocs, fins i tot, de responsabilitat, tal i com podem veure, per exemple, a Regne Unit i Alemanya, on sengles dones ovupen el càrrec de Primer Ministre o "Cancceller", com s'anomena aquest càrrec a Alemanya.
Però a més d'aquests dos casos, ja hi ha moltes dones empresàries, agents de Policia; tan Nacional, com Autonòmica o Local. També a la Judicatura, en que podem trobar dones Jutge o Fiscal. Un cas especial és el món de la Medicina, un món que, sortosament, podem comprovar com s'està feminitzant dia rer edia. Tan és així que, en alguns Hospitals, determinades especialitats mèdiques estàn cmpletament feminitzades.
Però hoi ha encara paisos on, ja sigui per l'existència de tabús o creences pseudorreligioses sense cap mena de fonament, o per que els règims dictatorials que es viuen encara en alguns llocs, així ho determinen, , en que la dona és, dissortadament, menystinguda o considerada inferior, degut al masclisme que impera en aquelles zones on encara queda molt per lluitar.
El ert és que,. amb el pas del temps, les dones han anat aconseguint diferents drets que abans eren imnimaginables.
Així, al Món Ovvidental, ja fa anys que les dones poden votar, conduïr i treballar en diferents llocs, fins i tot, de responsabilitat, tal i com podem veure, per exemple, a Regne Unit i Alemanya, on sengles dones ovupen el càrrec de Primer Ministre o "Cancceller", com s'anomena aquest càrrec a Alemanya.
Però a més d'aquests dos casos, ja hi ha moltes dones empresàries, agents de Policia; tan Nacional, com Autonòmica o Local. També a la Judicatura, en que podem trobar dones Jutge o Fiscal. Un cas especial és el món de la Medicina, un món que, sortosament, podem comprovar com s'està feminitzant dia rer edia. Tan és així que, en alguns Hospitals, determinades especialitats mèdiques estàn cmpletament feminitzades.
Però hoi ha encara paisos on, ja sigui per l'existència de tabús o creences pseudorreligioses sense cap mena de fonament, o per que els règims dictatorials que es viuen encara en alguns llocs, així ho determinen, , en que la dona és, dissortadament, menystinguda o considerada inferior, degut al masclisme que impera en aquelles zones on encara queda molt per lluitar.
dijous, 1 de març del 2018
FUMIGAR-LES O CONSERVAR-LES?
La penúltima setmana de Febrer, el portal informatiu; Vilaweb, informava, a la seva secció de Cultura, sobrte un llibre, de característiques molt particulars. En aquesta obra, de títol; "Control de Plagues" el séu autor; Enric Gomà, proposa la "fumigació" de determinades paraules. I la proposta la fa per que, segons sembla, "són ultracorreectes".
Recordem que no fa gaires anys, el català que es parlava a nivell particular, tenia moltíssimes importacions del castellà que, ja sigui per desconeixement o, per la senzilla influència de la llengua de Cervantes, van venir per quedar-se a Catalubnya. Així, s'usaven paraules com; "sello", per segell, "Barco", per vaixell o "mirilla" en lloc d'espiell.
Algunes, com per exemple, "barco", s'han quedat. I , ran en llenguatge col·loquial, com periodístic, podem escoltar-la i llegir-la, en el segón cas, possiblement, per no repetir; "vaixell" dues vegades.
Al llibre "Palabras Moribundas" (TAURUS) els seus autors; Pilar Mouton i Àlex Geijelmo, ens parlen de l'efecte "plastilina" de les llengües , i del fet que, no només no "fumiguen" les paraules, si no que, en ocasions, les hi donen nous sentits. Tal és el cas de; "servidor", que avui apliquem per designar un sistema informàtic que proporciona dades a una xarxa determinada.
Algunes llengües han hagut d'enginyar-se les per trobar noms per a les noves tecnologies. Tal és el cas de l'alemany que, quan va aparèixer la tgelecvisió, va haver d'inventar-se una paraula composta que, literalment, significa; "aparell per veure-hi de lluny", encara que també van adoptar l'abreujatura; "Tv".
Un cas especial és el d'inventar paraules noves en l'actualitat. I, només cal que recordem el recentment traspassat humorista; Forges, qui va inventar-se paraulres com"bocata", quina terminació; "-ata", ha eastat aplicada a d'altres paraulesw per abreujar-les; com "ordinata", en lloc d'ordinador".
No sé si l'autor de "Control de Plagues" s'ha fixat en el fet que, lluny de "fumigar", les llengües guarden tot allò que els serveix pel dia-a-dia. I, si no és així, quedeen com a llicència literària.
Recordem que no fa gaires anys, el català que es parlava a nivell particular, tenia moltíssimes importacions del castellà que, ja sigui per desconeixement o, per la senzilla influència de la llengua de Cervantes, van venir per quedar-se a Catalubnya. Així, s'usaven paraules com; "sello", per segell, "Barco", per vaixell o "mirilla" en lloc d'espiell.
Algunes, com per exemple, "barco", s'han quedat. I , ran en llenguatge col·loquial, com periodístic, podem escoltar-la i llegir-la, en el segón cas, possiblement, per no repetir; "vaixell" dues vegades.
Al llibre "Palabras Moribundas" (TAURUS) els seus autors; Pilar Mouton i Àlex Geijelmo, ens parlen de l'efecte "plastilina" de les llengües , i del fet que, no només no "fumiguen" les paraules, si no que, en ocasions, les hi donen nous sentits. Tal és el cas de; "servidor", que avui apliquem per designar un sistema informàtic que proporciona dades a una xarxa determinada.
Algunes llengües han hagut d'enginyar-se les per trobar noms per a les noves tecnologies. Tal és el cas de l'alemany que, quan va aparèixer la tgelecvisió, va haver d'inventar-se una paraula composta que, literalment, significa; "aparell per veure-hi de lluny", encara que també van adoptar l'abreujatura; "Tv".
Un cas especial és el d'inventar paraules noves en l'actualitat. I, només cal que recordem el recentment traspassat humorista; Forges, qui va inventar-se paraulres com"bocata", quina terminació; "-ata", ha eastat aplicada a d'altres paraulesw per abreujar-les; com "ordinata", en lloc d'ordinador".
No sé si l'autor de "Control de Plagues" s'ha fixat en el fet que, lluny de "fumigar", les llengües guarden tot allò que els serveix pel dia-a-dia. I, si no és així, quedeen com a llicència literària.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)