ENTRETENIMENT O MISÈRIA?

 Quan van aparèixer els canals de "tele" privada, allà per 1990, potser ningú es pensava que un d'ells,; Telecinco, acabaria derivant en el que ha esdevingut en els darrers temps.

  Realment ja hem dit en moltes ocasions que el canal, propietat de l'empresa italiana; "Mediaset", s'ha anat convertint en "anti-televisió". I és que, amb el pas dels anys, aquest canal va cada cop pitjor. En aquest sentit, hom podria dir que cada quilòmetre que caminen, el fan en pitjors condicions. I no em refereixo als problemes de mobilitat, si no d'ètica, respecte i bon "savoir faire" televisiu, aspectes absents en el canal, regentat per Paolo Vasile,.

  Només cal posar-lo a qualsevol hora del dia o la nit, i escoltar crits, insults, discussions, males formes i, fins i tot, veure com es treuen els "drapets bruts" els uns als altres.

  Antigament, quan la "tele" era única i en blanc i negre, hom qualificava alguns programes, sobre tot, sèries i pel·lícules, amb els "rombes"; un pels programes destinats a majors de 14 anys, i dos pels destinats a majors de 18. Però amb aquest canal televisiu, si així podem anomenar-lo, caldria inventar-se un nou codi d'avaluació que, dissoetadament, ja no podrien ser els "rombes", si no directament la sana precaució de no recomanar-lo a cap edat  

EMOJIS; TOT UN "LLENGUATGE DE SIGNES".

Quan van aparèixer els primers aplicatius per al Windows, hom anomenava; "smartIcons" les petitees icones que hi havia a la barra de comandaments i funcions d'aquells primers aplicatius, molts dels quals van ser distribuits de manera gairebé gratuita, incorporats a cursets d'informàtica per fer des de cassa.

  Més tard, i amb l'aparició de les xarxes socials, apareixien les emoticones, anomenades; "emojis" de forma abreujada, quin dia mundial s'ha celebrat recentment.

  De fet, aquestes petites icones que van començar com unes caretes amb diferents expressions, han arribat a convertir-se en tot un conjunt de petites representacions gràfiques que, en la pràctica, ens podrien servir pèr a comunicar-nos sense escriure ni pronunciar un sol mot un fet que ja els ha convertit en el nou i gairebé unoiversal; "llenguatge de signes".

  Precisament amb motiu del passat; Dia Mundial de l'Emoji, les diferents; "majors" de la tecnologia informàtica han anunciat la incorporació de nous i molt suggerents d'aquests ja moltíssims; "ninotets".

  No seria de descartar que, dintre d'uns anys, es féssin servir aquestes imatges, en lloc de lletres, per comunicar-nos per escrit,en el que podria ser una nova i sorprenent forma de "llenguatge jeroglífic".








FOTO: Diverses emoticones o "emojis"

ELA SNUNCIS "FAKE"

  Fa uns quants anys, una coneguda revista setmanal anunciava, entre d'altres, una mena de llanterna que, amb el suggerent nom de; "disc lluminós", es venia via correu.

  Es tractava, efectivament, d'un "disc", doncs era rodó, de color vermell, i duia una bombeta, de les anomenades; "de gota de lent" que, en efecte, feia una llum força potent.

  L'engany de l'anunci consistia en que l'anunciant assegurava que aquell "disc lluminós" disposava d'una "font inesgotable" d'energia. El cert és que d'"inesgotable", no en tenia res, doncs al cap d'un parell o tres de mesos, aquella llanterna va deixar de funcionar. I, en desmuntar-la, hom descobria que la pretesa; "font inesgotable d'energia", era tan caduca com poden ser-ho un parell de piles; "AA" (Abans es deien; "R6"), soldades a una bombeta i un polsador que, en accionar-lo , encenia la bombeta. Tot un engany.

  Actualment aquests anuncis "fake", ens arriben per diferents mitjans que van des de les revistes, fins a Internet, passant també per la "tele". I, a les pàgines web, quin únic afany és el de fer diner fàcil, ens venen qualsevol cosa, en la majoria dels casos, inservibles. I, per fer-les més "creibles", ens ofereixen alguns "testimonis" que, segurament, són tan falsos com allò que ens anuncien.

  I és que la pirateria ja no es restringeix a la música, les pel·lícules o els llibres, si no també a d'altres aspectes de la nostra vida, com poden ser els "medicaments que tot ho curen". I és que davant d'un anunci que pot semblar una falsedat, el millor és no fer-ne cas.

 

FINS I TOT, "LA SIRENETA"

  Arran de la campanya; "Black lives matter", ha sorgit una anomenada; "guerra de les estàtues", que ha comportat l'acarnissament, per part de radicals, contra diversos monuments que, no només s'han vist coberts de pintura de diversos colors, si no que alguns, fins i tot han estat fets caure dekls seus pedestals, arrossegats per terra i, fins i tot, fets miques.

  En d'altres ocasions el que ha passat és que hom ha fet pintades als mateixos pedestals dels monuments; com el cas de Fray Juníper Serra, a les Balears, o el primer cap de setmana de Juliol, en que es feia públic el fet que "La Sireneta", monument en memòria del seu creador, l'escriptor i poeta danès; Hans-Christian Andersen (1805-1875), ha aparegut vandalitzat amb una pintada a la seva base, en que hom qualifica l'ésser fantàstic com a "peix racista".

  El cert és que, quan ándersen va escriure el conte de "La Sireneta", que més tard, la Factoria Disney va dur a la gran pantalla, no va pensar en cap mena de racisme.

  Però, dissortadament, hi ha qui, o de petit, no es va llegir aquesta obra de l'autor danès o, senzillament, ignora el que és. I, dissortadament, el desconeixement i la ignorància també fan mal.

LA VIDA DIGNA IMPORTA.

  la mort, fa unes setmanes, d'un ciutadà afroamericà dels Estats units, a mans d'un policia blanc, ha gemnerat tota una polèmica al voltant del tema racisme.

  Per una banda, l'anomenada; "guerra de les estàtues", en la que han estat enderrocats multitud de monuments a personatges, que hom ha considerat que eren; "esclavistes", on han estat incloses figures tan poc relacionades amb el tema; com ara; Fray Juníper Serra, Cristòfor Colòm, quin monument a Barcewlona s'ha vist amenaçat per part de radicals, o també; Miguel de Cervantes, un escriptor espanyol qui, lluny de ser esclavista, va estar empresonat al Marroc.

  El dilluns, 29 de Juny passart, al matí, em va sobtar la notícia, apareguda al 3/24.cat,, d'una campanya, engegada a la plataforma; "Change.org", en contra d'una llaminadura, creada durant els anys 60 del passat segle XX que, malgrart tot, encara exoisteix..

  A la campanya es recomana no utilitzar aquest poroducte, consistent en uns cacahets, recoberts de xocolata. La recomanació vé donada per la imatge que es mostra impresa a l'embolcall del producte que, segons els promotors, estignatitza els congolesos. Fins i tot, demanen a la firma que produeix tal llaminadura, que es disculpi.

  I és que malgrat la guerra de les estàtues, o la dels "conguitos", el que més importa en aquesta vida és el respecte a la vida digna de totes les persones, vinguin d'on vinguin.