UN EQUÍVOC LINGÜÍSTIC

  El dijous, 21 de Maig, el mitjà digital; "Somatemps", parlava del que es podria anomenar; "neollengua", és a dir, expressions noves que han entrat a formar part del nostre llenguatge col·loquial quotidià.

  Una d'aquestes expressions és la que fa referència a la "distància social", repetida gairebé fins l'infinit pels mitjans informatius.

  En realitat volen dir distància "física" de seguretat. I és que a un metre i mig o dos de distància, també és possible comunicar-nos sense problemes.

  Diu una dita antiga que "parlant,  la gent s'entén". Però, en ocasions, hi ha qui tergiversa els missatges, amb lo qual es crea una confusió de grans proporcions.

  Una cosa és la distància "física", que consisteix en una separació petita, entre un i mig i dos metres.  Però la "distància social" consisteix, bàsicament, en el fet que dues o més persones  deixin, per la raó que sigui, de comunicar-se.

MASCARETES...DE DISSENY?

la mascareta és un element que, generalment, s'associa a la tasca intrahospitalària, no només a l'àrea quirúrgica, si no també en altres punts del centre sanitari on és imprescindible dur una protecció per evitar contaminacions innecessàries; com pot ser en unitats d'hospitalització amb pacients que necessiten d'una atenció especial. Però també s'utilitzen a la Farmàcia Hospitalària, quan es preparen fòrmules magistrals.

  De fet, de ciutats molt contaminades; com ara Nova Delhi o Pequin, també ens han arribat imatges de persones que en porten pel carrer.

  L'arribada de la pandèmia de la COVID-19 ha obligat tothom a dur aquesta peça, de la que n'hi ha de diversos tipus; des de les quirúrgiques, que són les més senzilles, fins a mascaretes que van preovistes de filtre.

  Però, com en tots els aspectes de la vida, sembla que hi hagi que utilitzi la seva inventiva per tal de dissenyar-ne de molts més tipus.

  Són de roba, i es fabriquen de manera artesanal en tallesrs que, d'alguna manera, han hagut de reconvertir la seva labor quotidiana en una altra, destinada a protegir-nos a tots. I, com hem pogut comprovar, ja n'hi ha de totes les mides, formes i colors. Fins i tot, n'hi ha de transparents, per que es pugui veure si qui la porta somriu. I, tal i com alguns canals de televisió ensenyaven el dilluns, 18 de Maig, un enginyós creador israelià n'ha dissenyat una que es pot dur posada, fins i tot quan mengem, doncs una pera d'aire obre una part de la mascareta per que es pugui introduir l'aliment a la boca.

  Però aqui no acaba tot, doncs sembla ser que algunes "celebs", que ja han donat nom a col·leccions de roba, calçat o perfums, també volen ara pujar al carro de donar nom a les mascaretes de disseny.

  I és que, en aquesta vida, ja hi ha mascaretes per tots els gustos.


Foto: Diverses mascaretes de disseny o "casolanes"

A NOUS TEMPS, NOVA SINTONIA

  Possiblement tots n'hem près alguna vegada de petits. És un producte per donar a la llet sabor a cacau, nascut a Catalunya l'any 1946, però que actualment s'està venent arreu del Món, fins i tot en paisos de costums tan diferents dels nostres, com els paisos asiàtics.

  Ja des del començament, la publicitat que se'n feia a la ràdio era amb una cançó que estem segurs que tothom recorda, doncs va sonar força durant aquells anys, a cavall entre la primera i segona meitat del segle XX, malgrat que actualment la publicitat del producte s'ha fet mitjançant la televisió, evidentment, sense la sintonia radiofònica que durant tants anys ens va acompanyar per recordar-nos l'existència del producte.

  Els temps canvien, però la música sempre és aqui. Tots la recordem.

  Però fa dos o tres mesos ens va arribar la que hom qualifica de sintonia "neutra", "plana" o "inclusiva", per tal de fer l'anunci del producte.

   Cantada per un cor infantil, la cançó té el mateix ritme i tempo que la original. Però com a característica principl, la nova és inclusiva, no racista, doncs ha desaparegut la referència al "negrito". Perrò, això si, manté i, fins i tot, reforça, l'esment als i les esportistes.

  I és que hi ha cançons que, si en un moment van tenir la seva raó de ser, actualment podriem considerar-les "desfassades" en molts sentits.

UN "TEMPS DE FLORS"...SENSE FLORS

  Estem en ple mes de Maig, mes de les flors per definició. Un mes en el que la primavera esclata arreu on mirem i hi hagi quelcom de vegetació.

  És un temps en el que els colors, les olors i l'esclat dela vida es nota per tot arreu. Però, com ja deiem la setmana anterior, aquesta pandèmia ens ha capgirat la vida completament.

  I és que, per aquests temps, Girona hauria d'estar plena de flors, amb el Festival; "Temps de flors", uns dies en els que els carrers, les places i els patis dels barris gironins haurien d'estar lluint les millors gales, com també haurien d'estar fent-ho altres llocs de la resta d'Espanya, com els famosíssims patis cordovesos que, com explicava fa pocs dies una família d'aquella ciutat andalusa a un canal de televisió,  enguany només en podran gaudir ells a nivell de confinament.

  Maig, Temps de Flors. Però de flors que creixen a la Natura i que, de moment, només podem admirar des de la llunyania. O bé des de la finestra de casa nostra o bé quan sortim a passejar, ara que ja es pot una ,mica.