Sis anys després de la prohibició, per part del Parlament de Catalunya, dels toros a casa nostra, arribava el dia 20 d'Octubre passat la contrtarresposta des de Maderid, en el sentit de tombar, par part del TC, una Catalunya neta d'aquesta antifesta a la que, segons sembla, ja consideren quelcom més que "festa".
Un dia després un mitjà digital qualificava la sentència del TC amb un terme tan taurí com el d'"estocada a fons" com volent dir que, ho volguem o no, tornaran els toros a Catalunya. A més, el mateix mitjà qualificava la decissió com una "victòria de la llibertat".
També un conegudíssim peruiodista radiofònic titllava els antitaurins d'"histèrics" quan el que es vol, precisament, eés que a més de les corridas, desapareguin correbous, "encierros" o qualsevol altra forma de patimen animal per diversió. Possiblement aquest periodista ignori que, a tot el territori espanyol, també hi ha abntitaurins que, segurament, d'histèrics no en tenen res.
No sé quin valor artístic, cultural o festiu hi ha en martiritzar un pobre toro fins a tornar-lo histèric. I, quan està fet un cromo de punxades i marejaments, clavar-li una espasa...Vist un, vistos tots.
És d'esperar que, si mai aquest trist espectacle arriba a ser candidat a Patrimoni Cultural de la Humanitat, a la UNESCO tinguin el suficient seny per no acceptar-lo, doncs no s'ho val.
I qui pagara, en ple segfle XXI, per anar a fer el babau i ser còmplice d'un vessament de sang?.
dimecres, 26 d’octubre del 2016
dijous, 20 d’octubre del 2016
ANTITAURINS O BÈSTIS SENSE CUA?
El diumenge, 9 d'Octubre passat, i amb motiu d'una cursa de braus, durant la qual es va homenatjar un nen de 8 anys, malalt de càncer, va aparèixer a la xarxa social; "Teitter", un missatge en el que, pel sol fet que l'infant manifestés que, de gran, vol ser torero, se l'insultava, assegurant-li que es moriria. Tot i això, sembla que la persona que ho va "piular" ha esborrat el seu compte.
A la piulada va seguir una etiqueta, desitjant la ràpida recuparació del nen, etiqueta que bén aviat va ser tema de màxima tendència, on molts tuitaires van expressar la seva solidaritat amb el nen. Fins i tot, el dia 10, un conedudíssim periodista qualificava de "fills de mala mare" els qui varen proferir els insults per la xarxa social, i l mateixa família del nen han afirmat que ho han denunciat, juntament amb la Fundación "Toro de lidia".
Ser antitaurí no implica, de cap manera, que es desitji la mort d'un nen, per molt malalt que aquest estigui, i encara que digui que,m quan es recuperi, vol dedicar-se als toros. En tot cas, el que cal, és desitjar-li una ràpida recuperació.
I per recollir fons per obres benèfiques, el cert és que hi ha poltes altres fòrmules que no passen, precisament, per una cursa de brau. E pot fer, per exemple, un concert de música clàssica, una obra de teatre ò un espectacle de circ. Fins i tot una subhasta o un partit de futbol ò bàsquet.
O com han fet els Xiqueets de Hanzhou, la colla castellera xinesa que va guanyar un premi en el Concurs de Castells que es va celebrar a principis d'Octuubre passat a Tarragona, que han donat el premi de manera íntegra a l'Hospital Sant Joan de Déu.
I és que es pot estar en contra del patiment animal. Però mai en contra de les persones.
A la piulada va seguir una etiqueta, desitjant la ràpida recuparació del nen, etiqueta que bén aviat va ser tema de màxima tendència, on molts tuitaires van expressar la seva solidaritat amb el nen. Fins i tot, el dia 10, un conedudíssim periodista qualificava de "fills de mala mare" els qui varen proferir els insults per la xarxa social, i l mateixa família del nen han afirmat que ho han denunciat, juntament amb la Fundación "Toro de lidia".
Ser antitaurí no implica, de cap manera, que es desitji la mort d'un nen, per molt malalt que aquest estigui, i encara que digui que,m quan es recuperi, vol dedicar-se als toros. En tot cas, el que cal, és desitjar-li una ràpida recuperació.
I per recollir fons per obres benèfiques, el cert és que hi ha poltes altres fòrmules que no passen, precisament, per una cursa de brau. E pot fer, per exemple, un concert de música clàssica, una obra de teatre ò un espectacle de circ. Fins i tot una subhasta o un partit de futbol ò bàsquet.
O com han fet els Xiqueets de Hanzhou, la colla castellera xinesa que va guanyar un premi en el Concurs de Castells que es va celebrar a principis d'Octuubre passat a Tarragona, que han donat el premi de manera íntegra a l'Hospital Sant Joan de Déu.
I és que es pot estar en contra del patiment animal. Però mai en contra de les persones.
dimecres, 12 d’octubre del 2016
L'EFECTE PLASTILINA
De ben segur que cap de les modernes llengües que parlem en l'actualitat s'assembla a les que es parlàven fa cinc-cents anys.
Les mateixes han evolucionat, tot experimentassnt un "efecte plastilina" que les ha dotat de noves paraules importades d'altres llengües o, senzillanment, compostes de noms llatins o grecs, sobre tot per nomenar invents que varen aparèixer com a nous en un moment, com ara els automòbils, la televisió o especialitats mèdiques, en quin nom hi ha una arrel grega o llatina.
Gairebé totes tenen, dins de la seva normativa gramatical, i més concretament dins de la d'ortografia, un apartat dedicat als accents, i que cal respectar a l'hora d'escriure. Totes, a excepció feta de l'anglès que ja no en disposa.
Fa pocs dies l'Institut d'Estudis Catalans va decidir fer pública una revisió de la normativa ortogràfica del català, en que els moltíssims accents diacrítics de que disposa la nostra llengua queden reduïts a només 14, un fet que ja ha aixecat polèmica entre els partidaris i els contraris a l'aplicació de la nova norma.
No recordo si era l'any passat o l'anterior que, a França, es va viure una polèmica semblada per un canvi en la normativa dels accents que afectrava principalment el ciercunflex. En aquest cas, fins i tot va aparèixer el tema a debat a les xarxes socials, com a tema candent, amb l'etiqueta; "#jesuiscirconflexe".
De fet els nous sistemes de comunicació, com els xats, els missatges curts de text al mòbil o els tuits o "piulades", ja obvien, enntre d'altres aspectes de la ortografia, de tal manera que un missatge, enviat per aqusts mitjans, pot tenir l'aspecte de quelcom que nio s'assembla gens, ni mica, a la nostra llengua escrita.
I és que realment, no han passat cent anys i ja es comença a complir el que una prestigiosa revista de divulgació científica predeia fa uns cinc o deu anys.
Les mateixes han evolucionat, tot experimentassnt un "efecte plastilina" que les ha dotat de noves paraules importades d'altres llengües o, senzillanment, compostes de noms llatins o grecs, sobre tot per nomenar invents que varen aparèixer com a nous en un moment, com ara els automòbils, la televisió o especialitats mèdiques, en quin nom hi ha una arrel grega o llatina.
Gairebé totes tenen, dins de la seva normativa gramatical, i més concretament dins de la d'ortografia, un apartat dedicat als accents, i que cal respectar a l'hora d'escriure. Totes, a excepció feta de l'anglès que ja no en disposa.
Fa pocs dies l'Institut d'Estudis Catalans va decidir fer pública una revisió de la normativa ortogràfica del català, en que els moltíssims accents diacrítics de que disposa la nostra llengua queden reduïts a només 14, un fet que ja ha aixecat polèmica entre els partidaris i els contraris a l'aplicació de la nova norma.
No recordo si era l'any passat o l'anterior que, a França, es va viure una polèmica semblada per un canvi en la normativa dels accents que afectrava principalment el ciercunflex. En aquest cas, fins i tot va aparèixer el tema a debat a les xarxes socials, com a tema candent, amb l'etiqueta; "#jesuiscirconflexe".
De fet els nous sistemes de comunicació, com els xats, els missatges curts de text al mòbil o els tuits o "piulades", ja obvien, enntre d'altres aspectes de la ortografia, de tal manera que un missatge, enviat per aqusts mitjans, pot tenir l'aspecte de quelcom que nio s'assembla gens, ni mica, a la nostra llengua escrita.
I és que realment, no han passat cent anys i ja es comença a complir el que una prestigiosa revista de divulgació científica predeia fa uns cinc o deu anys.
dimarts, 4 d’octubre del 2016
DIFÍCIL D'IMAGINAR
La darrera setmana de Setembre passat va estar presidida per la polèmica, endagada pels regidors de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, en el sentit que els cupaires proposaven, entre d'altres, la retirada del monument que existeix al final de la Rambla, dedicat a Cristòfor Colom, quelcom que tenien la intenció de presentar al darrer Ple que el Consistori va celebrar el mes de Setembre, celebrat el divendres, 30 d'aquell mes, en que, evidentment, la proposta els va ser tombada.
L'argument dels cupaires era que el monument simbolitza "l'opresió i la onquesta". I, com a acte de "desgreuge", pretenien que, en lloc de l'escultura de Colom, que pretenien traslladar a un museu, s'hi instal·lés una altra peça, al·lusiva a la Resistència americana.
Com tants altres monuments que tenen fama mundial, el de Colom té, hores d¡'ara, unes connntacions més de popularitat que de simbologia política. Va ser erigit amb motiu de l'Exposició Universal de 1886, per tant, té més de 100 anys d'Història i és ja un dels símbols de la capital catalana, juntament amb la Catedral i la Basílica de la Sagrada Família, quines obres de econstrucció estàn a punt de concloure.
De símbols populars, n'hi ha arreu del Món, per la qual cosa es fa mol difícil, per exemple, imaginar Madrid sense la Cibeles o el monument a Miguel de Cervantes, Paris sense la Torre Effel, Koppenhagen sense la Sireneta, Nova York sense la Estatua de la Llibertat, Roma sense el Coliseu o l'Arc de Titus,o Brusel·les sense el Manneken-Pis o l'Atomium, ér citar-ne només alguns.
L'argument dels cupaires era que el monument simbolitza "l'opresió i la onquesta". I, com a acte de "desgreuge", pretenien que, en lloc de l'escultura de Colom, que pretenien traslladar a un museu, s'hi instal·lés una altra peça, al·lusiva a la Resistència americana.
Com tants altres monuments que tenen fama mundial, el de Colom té, hores d¡'ara, unes connntacions més de popularitat que de simbologia política. Va ser erigit amb motiu de l'Exposició Universal de 1886, per tant, té més de 100 anys d'Història i és ja un dels símbols de la capital catalana, juntament amb la Catedral i la Basílica de la Sagrada Família, quines obres de econstrucció estàn a punt de concloure.
De símbols populars, n'hi ha arreu del Món, per la qual cosa es fa mol difícil, per exemple, imaginar Madrid sense la Cibeles o el monument a Miguel de Cervantes, Paris sense la Torre Effel, Koppenhagen sense la Sireneta, Nova York sense la Estatua de la Llibertat, Roma sense el Coliseu o l'Arc de Titus,o Brusel·les sense el Manneken-Pis o l'Atomium, ér citar-ne només alguns.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)