PLATGES SENSE FUM

 Ja fa un temps que, en llocs tancats, es prohibeix fumar una mesura que, si bé no ha agradat als fumadors, no és si no una forma de mantenir l'aire dels llocs tancats el més respirable possible, doncs està científicament demostrat que el fum no només perjudica els qui fumen, si no també els qui els envolten, i que es converteixen en els anomenats; "fumadors passius". I ara, amb la pandèmia de la COVID, la ciència demana encara més mesures restrictives respescte del tabac.

  Fa uns pocs dies es feia públic que l'Ajuntament de Barcelona prohibirà fumar, al menys, en quatre platges de la ciutat, un fet que contribuirà a que les platges estiguin molt més netes.

  El cert és que resulta desagradable anar a la platja i, quan trepitgem la sorra o hi clavem el suport del para-sol, veure com afloren burilles que, de manera lenta però imparable, contaminen el medi ambient.

  El cert és que tots els Ajuntaments costaners haurien de prendre l'exemple del de la capital catalana i prohibir fumar a la platja pel bé de tothom.

Foto: Platja de L'Estartit; Baix Empordà. Font; 3/24.cat-CCMA.

OLI; D'OLIVA O PALMA?

 Aquesta setmana passada ens arribava la notícia de que Espanya havia tret del recent estrenat; "semàfor alimentari europeu", un dels productes estrella del pais; l'oli d'oliva.

  El fet es donava ja que en aquest "semàfor", el que està considerat el millor oli no en sortia gaire ben parat, doncs amb el color taronja i la qualificació; "D", l'esmentat oli era considerat, per dir-ho d'una manera suau; "poc fiable".

  El cert és que l'oli d'oliva és un producte que ja s'utilitzava a l'antiguitat. I, per tant, no és un producte nou, ni molt menys, doncs en excavacions arqueològiques se n'han trobat restes, i en vaixells antics, enfonsats a la Mediterrània, s'han trobat àmfores que, precisament, servien per transportar aquest oli.

  El més penós és que, després d'aquest fet, encara continuem veient en la llista d'ingredients d'alguns productes alimentaris preparats, l'existència del perillosíssim oli de palma que, sens cap mena de dubtes, és molt més barat, econòmicament parlant, encara que està científicament demostrat que surt molt més car per a la salut.

  Hauriem de veure quin és el color que en el "semàfor", s'hauria de donar a aquest producte, perillós per a la Natura, però també per a la salut humana. Segurament que el color que se li hauria de donar és el vermell fosc. O el negre, directament, com a "producte a desterrar"

  FOTO: El "semàfor alimentari", que alguns productes envasats ja comencen a mostrar.

MÒBILS DE FA 110 ANYS?

 Sembla que hi ha qui té una lleugera obsessió per trobar, en obres gràfiques del segle passat i d'abans, objectes que, actualment, són realitat.

  Ja fa alguns anys, algú va presentar una foto, presa a principis del segle XX passat, en el que s'hi podia observar una persona que portava el que avui podria ser un "smartphone". Evidentment, era força voluminós.

  No fa gaires dies, un mitjà digital especulava sobre si en una pintura d'ara fa uns 80 o 90 un dels protagonistes, qui sosté un objecte quina part del darrere és de color negre, sosté també un d'aquests gadgets, avui tan popularitzats.

  El cert és que, amb la tecnologia que existia en aquells moments, d'haver existit un "smartphone", aquest hauria sigut de proporcions gegantines, doncs els dispositius electrònics, preferentment receptors de ràdio de l'època, estaven compostos per vàlvules, uns elements certament massa voluminosos com per portar-los a sobre.

  Si observem bé la pintura, possiblement podriem suposar que la persona que sosté el pretès; "iPhone", no sosté altra cosa que el que podria ser un llibre, probablement escrit per ell mateix, i del que se'n havia fet  una edició de butxaca que ell mateix presentava en societat.

  Diu una frase feta que hi ha gent per a tot. I aquests dos fets ho certifiquen de manera molt fefaent, doncs és totalment impossible que, en aquells moments, i amb la tecnologia existent, existíssin tals aparells de mides tan petites.

  "D'il·lusió també se'n viu", diu una dita. Però és que hi ha persones que, sobre tot, viuen preferentment d'il·lusions òptiques.

DE LA CENSURA A L'AUTOCENSURA.

 A finals de 2020 passaat, es fria públic que una de les grans plataformes de visionat en línia de pel·lícules i sèries, havia retirat,. de manera temporal, la pel·lícula; "Allò que el vent s'endugué" cinta que, unes setmanes més tard, la plataforma reintroduia en catàleg, acompanyada d'una petita nota explicativa.

  La raó per aquest fet és que la cinta, tot i ser un clàssic del 7è Art, es va considerar "racista", doncs està ambientada en l'època del Colonialisme i el tràfic d'esclaus.

  Més recentment una altra de les plataformes, en aquest cas, la de la Factoria Disney, ha decidit, pel mateix motiu, eliminar l'accés de tres de les produccions, també clàssiques, als menors, excusant-se també en el racisme.

  Sense anar a les plataformes cinematogràfiques, només cal que escoltem algunes de les cançons més conegudes dels anys 60, 70 i 80 del passat segle XX, o alguns "raps", "reguetons" o "traps", per adonar-nos del molt masclisme en algunes d'aquestes peces es destil·la.

  Fins i tot, quan estaven de moda el "heavy metal" i el "hardcore", van haver de ser retirats alguns discos de les emissores de ràdio, degut a que n'hi havia que tenien unes lletres extremadament violentes.

  Recentgment, en algun mitjà digital, hem pogut llegir publicada una secció que ells titulen; "Avui seria delicte". En ella hem pogut comprovar com cançons que en un determinat moment, fins i tot, van ser supervendes,  possiblement avui no tindrien lloc en aquesta societat actual.

  I és que, ho volguem o no, els gustos han canviat en certa manera. Tot i això, encara estan sonant cançons que, sobre tot, dels gèneres nous, porten una càrrega de masclisme suficient com per que no tinguin cabuda en segons quins ambients.