DE NOU, ESPANYA EN ANGLÈS

    D'un temps ençà el Concurs d'Eurovisió ha esdevingur cada cop més artificial i monòton, sobre tot si tenim en compte que s'ha deixat pel camí diversos aspectes que, en una època, el van fwr quelcom realment únic, festiu i ple de cançons que, cantades en les divrses llengües, s'han fet, d'alguna manera, dignes de recordar i de considerar ja clàssiques del concurs

  Però amb el pas del temps, Eurovisió ha anat esdevenint cada cop més enigmàtic cada any. I, rere les orquestres i directors que cada pais es portava, així com als presentadors, també han desaparegut les cançons en la llengua pròpia de cada pais, fet que ha convertit Eurovisió en una colla de cançons que,presentades per diversos paisos, competeixen. Això si, però, dissfestiuortadament, en anglès

  I ja és el segón any que Espanya hi va en aquesta llengua, en detriment del castellà, amb un desconegut; Manel Navarro que, segons sembla, tampoc agrada gaire als entesos.

  Possiblement seria hora de reivindicar de nou aquelles cançons interpretades en la llengua de cada pais, que ens donaven cada primavera una sensació de viure una Festa de la Diversitat lingüística d'una Europa unida.

INDÚSTRIA, CULTURA O CRUELDAT?

  El dissabte, 11 de Febrer passat, mentre estava buscxant notícies pel "De tot, una mica", un dels mitjans digitals que normalment colsulto em posava en pantalla dues notícies amb titulars que, si més no, són esfereïdors.

  El títol de la primera d'elles deia que "La indústria de la tauromaquia" havia generat 1600 milions d'euros l'any passat, i en una segona es citava, en gran titular, que el PP havia declarat la taurtomaquia com quelcom "cultural".

  Possiblement és avui dia un contra sentit veure com des dels estaments oficials encara s'està protegint quelcom que ja ni tan sols volen els turistes, per que ells, quan venen aqui venen per altres coses, però no pels toros.

  Contràriament a aquestes afirmacions, el materix dissabte a la nit podia escoltar, a travcés d'un dels canals provats de televisió una noia que afienaava ser espanyola, però antitaurina. I ho deia sense més, senzillament expressant el rebuig que sentia per aqyuesta no-festa i cruel espectacle de fer patir un pobre animal fins arribar a matar-lo.

  I és que si volem visitar Espanya, aquesta té moltres coses, que no tenen res a veure amb aquesta burrada amb els animals.

JARDÍ DE L'EDÉN O INFERN?

  Encara no fa un mes que els Estats Units canviaven de President, essent Barack Obama sustituït per qui havia guanyat les passades Eleccions Presidencials; un excèntric; Donald Trump, empresari i neòfit en els assumptes polítics que, a tenor del que hem pogut veure, està disposat a governar per "decretasso".

  La primera de les mostres d'aquest sistema va consistir en signar una Ordre Executiva que prohibia l'entrada al pais de ciutadans de set paisos musulmans lo qual, fins i tot, va afectar ciutadans d'aquells paisos que, per una o altra raó, tenen permís legal per estar en territori nord-americà. La decissió ja ha estat revocada, al menys temporalment, per dos Tribunals.

  A més, el nou President està resultant incòmode per a molts pàisos; cmençant per la Xina i acabant per la UE,encara que no és així amb Regne Unit, doncs la Primera Ministra d'aquell pais ja l'ha convidat a visitar-lo, malgrat les protestes d'una ciutadania que no el vol veure ni en pintura.

  Però si recorrem el Continent Americà des del Sud fins el Nord, podem veure com, entre la devastació que ha provocat el foc a Xile, els problemes que ha viscut el Brasil, tan polítics, com mediambientals, la inseguretat que es viu a paisos com Hondures, Mèxic o Veneçuela, on governa un Nicolàs Maduro que es creu un déu i ara la forma caciquil amb que Donald Trump ha començat a governar els Estats Units, veiem que tots aquests dfets posen en dubte la condició d'"immens jardí", com una coneguda cançó dels anys 70 del passat segle XX qualificava el Contoinent.

UNA NOVA FORMA DE CIBERCRIM

 Si bé les noves tecnologies tenen moltes bondats, també tenen el seu "costat fosc", manifestat en forma de "piulades" i comentaris ofensius, així com vídeos, igualment ofensius.

  Dissortadament els darrers dies hem assistit a tres tristos exemples de bretolades; dues de text i una en vídeo.  Pel que fa les de text, una d'elles, que ja està essent investigada, atacava directament la família; Bosé, amb motiu dela mort , el 23 dde Gener passat,de Bimba, la neboda del cantant; Miguel Bosé, mentre que l'altra la pujava a Internet l'actor, ara pasat a amargat via xarxes socials; Willy Toledo, qui s'acarnissava amb una pobra noia que, sense fer res més que lluir una polsera amb els colors de la bandera espanyola, va ser brutalment agredida per uns brètols que, per a més cobardia, anaven encaputxats.

  I la tercera, en vídeo, en la que un altre poca solta enganyava  un sense sostre amb galetes d'una conegudíssima marca, modificades. Tot i això, aquestl darrer es disculpava en un altre vídeo,encara que el mal ja estava fet.

  No sé si darrere les xarxes socials; com ara Facebook, Twitter, Instagram o YouTube, hi ha alguna mena d'equip moderador. Però seria necessari que aquest existís, per netejar aquestes xarxes de continguts ofensius de qualsevol mena.

  Semnñla que, si anem de turistes als Estats Units, ja ens demanen a quines xarxes socials estem connectats. No sé si, finalment, qui vulgui connectar-se a una xarxa social haura de passar una prova psicotècnica, similar a la que ara es passa per tenir armes, i així, es pugui consegir una llicència que acrediti una persona com a "apta".