diumenge, 22 de desembre del 2013
BONES FESTES PER A TOTHOM!
Des del DE TOT, UNA MICA, us desitgem que passeu unes bone Festes, i que 2014 sigui molt millor que l'any que deixem enrere.
dimecres, 18 de desembre del 2013
QUALSEVOL COSA ÉS UNA RELIGIÓ
A la novel·la; "Un món feliç", Aldous Huxley proposa una mena de religió que podríem anomenar "fordisme" doncs, al llarg de tota l'obra, els protagonistes adoren un tal Ford. Possiblement l'autor es referís a Henry Ford, el creador de Ford Motor Company i les cadenes de muntatge en massa i, donat que l'obra transcorre a Regne Unit, tracten l'Arquebisbe de Canterbury amb el títol de "Sa Forderria".
Fa pocs dies, l'agència Reuters publicava una notícia, segons la qual, el Tribuna Suprem de Regne Unit dona per vàlida una estranyíssima secta, anomenada "de la cienciologia" de la que, segons sembla, en són adeptes alguns artistes, però quina finalitat sembla no estar gaire clara.
Els fets van venir donats pel fet que una dona, que és "practicant" d'aquest "culte", i que volia casar-se segons el mateix, va recórrer davant l'esmentat tribunal.
El cert és que, de religions, a més de les tresa més majoritàries; Cristianisme, Islam i Budisme, al Món n'hi ha moltes d'altres, algunes amb noms ben estranys com ara; "pastafaris", "Baha'is", "rashimuras", i molts d'altres, una llista que seria molt llarga. El fet és que n'hi ha que, ja sigui per una raó o una altra, volen fer-se passar per religions i, senzillament, són sectes.
Fa pocs dies, l'agència Reuters publicava una notícia, segons la qual, el Tribuna Suprem de Regne Unit dona per vàlida una estranyíssima secta, anomenada "de la cienciologia" de la que, segons sembla, en són adeptes alguns artistes, però quina finalitat sembla no estar gaire clara.
Els fets van venir donats pel fet que una dona, que és "practicant" d'aquest "culte", i que volia casar-se segons el mateix, va recórrer davant l'esmentat tribunal.
El cert és que, de religions, a més de les tresa més majoritàries; Cristianisme, Islam i Budisme, al Món n'hi ha moltes d'altres, algunes amb noms ben estranys com ara; "pastafaris", "Baha'is", "rashimuras", i molts d'altres, una llista que seria molt llarga. El fet és que n'hi ha que, ja sigui per una raó o una altra, volen fer-se passar per religions i, senzillament, són sectes.
dijous, 12 de desembre del 2013
LLUITA CONTRA L'ALCOHOLISME AL VOLANT
Posar-se al volant de qualsevol vehicle implica un gran de responsabilitat per part de la persona que realitza la tasca de conducció, especialment si el vehicle s'utilitza per transportar viatgers, com els autobusos, trens o taxis. O també materials sensibles, com matèries perilloses.
Han estat moltes les campanyes que s'han dut a terme per tal de concienciar els conductors sobre els riscos de conduir sota els efectes de determinades substàncies que, com és el cas de l'alcohol o les drogues, limiten en gran manera la capacitat de reacció.
Ara, però, des del Servei Català de Transit, es llançava una nova iniciativa, com és la retirada temporal del permís de conduir a aquelles persones que siguin addictes a l'alcohol o les drogues,però també a qui, per raons de salut, prengui fàrmacs que puguin interferir en les capacitats de conducció.
Tot i que la proposta ha estat feta des del Servei Català de Transit, el cert és que aquesta mesura haurà de tenir d'altres actors per fer-se efectiva, quals poden ser els metges que, un cop la mesura s'apliqui, ja sigui a nivell de Catalunya o de tot el territori espanyol, hauran de recomanar, no al Servei Català de Transit, si no a la DGT, que és qui expedeix els permisos de conducció, sobre la condició de cada pacient, de forma confidencial, tal i com ja fan ara a l'hora de comunicar les dades de les revisions mèdiques de renovació del permís.
Sigui com sigui, tota precaució és encara poca, malgrat que també la població s'ha concienciat del tema i, quan un grup d'amics surt de nit, ja un d'ells no beu per tal de poder conduir sense risc, una pràctica que, a la resta d'Europa, ja es fa i que aquí també ha començat a arrelar entre la població.
Han estat moltes les campanyes que s'han dut a terme per tal de concienciar els conductors sobre els riscos de conduir sota els efectes de determinades substàncies que, com és el cas de l'alcohol o les drogues, limiten en gran manera la capacitat de reacció.
Ara, però, des del Servei Català de Transit, es llançava una nova iniciativa, com és la retirada temporal del permís de conduir a aquelles persones que siguin addictes a l'alcohol o les drogues,però també a qui, per raons de salut, prengui fàrmacs que puguin interferir en les capacitats de conducció.
Tot i que la proposta ha estat feta des del Servei Català de Transit, el cert és que aquesta mesura haurà de tenir d'altres actors per fer-se efectiva, quals poden ser els metges que, un cop la mesura s'apliqui, ja sigui a nivell de Catalunya o de tot el territori espanyol, hauran de recomanar, no al Servei Català de Transit, si no a la DGT, que és qui expedeix els permisos de conducció, sobre la condició de cada pacient, de forma confidencial, tal i com ja fan ara a l'hora de comunicar les dades de les revisions mèdiques de renovació del permís.
Sigui com sigui, tota precaució és encara poca, malgrat que també la població s'ha concienciat del tema i, quan un grup d'amics surt de nit, ja un d'ells no beu per tal de poder conduir sense risc, una pràctica que, a la resta d'Europa, ja es fa i que aquí també ha començat a arrelar entre la població.
dimecres, 4 de desembre del 2013
DIES NEFASTOS
Els dies que ens arriben notícies de tancaments d'empreses, ja siguin fàbriques, comerços o d'altres o també d'entitats. Són dies nefastos.
Un d'ells, sobre tot per a la Comunitat Valenciana, però també pels que estem davant d'un micro o una càmera, que, d'alguna manera, ens vam sentir una miqueta més orfes sense uns mitjans que, malgrat que no ens arribaven més que per Internet, no deixaven de ser símbol de la pluralitat que, fins ara, hom predicava a boca plena.
I és que el dia 29 de Novembre passat, i amb la nocturnitat que, no precisament, caracteritza la Democràcia, eren clausurades la ràdio i la televisió autonòmiques de la Comunitat Valenciana, popularment conegudes com a "Canal 9". davant les protestes i la ràbia dels treballadors de les mateixes. En aquest sentit, el President de la Comunitat Valenciana; Albnerto Fabra, parlava d''"haver pres una decisió difícil", mentre que Mariano Rajoy, qui es trobava a Vilnius, per assistir a una cimera, assegurava "comprendre" els pobres treballadors.
En aquest sentit, em comentava el mateix dia un conegut quina va ser la buidor que ell mateix va experimentar un 21 de Febrer de 1986, quan al punt just de les 0 hores, ell mateix acomiadava amb gran tristor les emissions d'una emissora que va existir, amb gran èxit, per cert, a la veïna ciutat de Girona tot i que, per suposat, no va anar-hi ni la Policia ni cap jutge, si no que va ser ell mateix qui va tancar els equips tècnics d'emissió.
Que hi ha hagut, o hi ha una crisi, tots ho sabem. Provocada, això si, per qui mai no en té prou de guanyar diners. Però el que no ens esperàvem és aquest retrocés en la pluralitat. Un rtetrocés que, ´és d'esperar que no arribi més lluny. O que, els qui ho han manat, reflexionin.
Un d'ells, sobre tot per a la Comunitat Valenciana, però també pels que estem davant d'un micro o una càmera, que, d'alguna manera, ens vam sentir una miqueta més orfes sense uns mitjans que, malgrat que no ens arribaven més que per Internet, no deixaven de ser símbol de la pluralitat que, fins ara, hom predicava a boca plena.
I és que el dia 29 de Novembre passat, i amb la nocturnitat que, no precisament, caracteritza la Democràcia, eren clausurades la ràdio i la televisió autonòmiques de la Comunitat Valenciana, popularment conegudes com a "Canal 9". davant les protestes i la ràbia dels treballadors de les mateixes. En aquest sentit, el President de la Comunitat Valenciana; Albnerto Fabra, parlava d''"haver pres una decisió difícil", mentre que Mariano Rajoy, qui es trobava a Vilnius, per assistir a una cimera, assegurava "comprendre" els pobres treballadors.
En aquest sentit, em comentava el mateix dia un conegut quina va ser la buidor que ell mateix va experimentar un 21 de Febrer de 1986, quan al punt just de les 0 hores, ell mateix acomiadava amb gran tristor les emissions d'una emissora que va existir, amb gran èxit, per cert, a la veïna ciutat de Girona tot i que, per suposat, no va anar-hi ni la Policia ni cap jutge, si no que va ser ell mateix qui va tancar els equips tècnics d'emissió.
Que hi ha hagut, o hi ha una crisi, tots ho sabem. Provocada, això si, per qui mai no en té prou de guanyar diners. Però el que no ens esperàvem és aquest retrocés en la pluralitat. Un rtetrocés que, ´és d'esperar que no arribi més lluny. O que, els qui ho han manat, reflexionin.
dijous, 28 de novembre del 2013
LES NOVES TECNOLOGIES, ENS LA JUGUEN
Ja fa un temps que estem immersos en la que s'anomena "era digital". No és estrany que totes les feines administratives ja es duguin a terme de forma informatitzada i, fins i tot, moltes empreses de serveis, com les de la llum, telèfon, aigua o gas, ja ens envïin les anomenades "factures sense paper" o "e-factures" que, normalment, arriben a través de la mateixa pàgina web, tot accedint a l'apartat d'atenció al client amb una senzilla clau d'accés que, en moltes ocasions, és el nostre número de DNI i una combinació de números i lletres.
Però aquesta "era digital", com tot, té alguns problemes. I és que, com em deia fa un temps una persona que treballava en una entitat bancària, actualment molts dels qui treballen a la banca no saben fer res sense l'ajut inestimable de l'ordinador i el, programari que es posa a la seva disposició. A més, i en alguns casos, s'ha donat el fet que tecnologies que només haurien d'ajudar-nos, han comportat acomiadaments de treballadors.
Aquest "estalvi" en personal va poder ser comprovat no fa gaires dies per un amic que no disposa d'Internet i, en conseqüència, va haver de fer un tràmit burocràtic per telèfon en una institució de caire oficial.
En trucar al telèfon d'aquesta Institució, un enregistrament li anava donant instruccions fins que, al final, va topar amb una màquina que li demanava automàticament les dades. Primer va demanar-li el DNI. Ell va dir-lo, número a número, com li ho havia explicat la locució. I, en acabar, la resposta va ser: "No lo entiendo, repítalo otra vez", amb l'explicació consegüent de nou.
Un segón intent i, tot seguir, la màquina li demana altres dades. El resultat, el mateix. Ell, cridant els números un per un, com si cantés a la sala del bingo. I, la tossuda màquina, sense entendre-hi un borrall.
Segons m'explicava aquest amic, va estar-se uns 10 ò 12 minuts barallant-se amb una màquina que, per imperfecte, resulta, fins i tot, un endarreriment.
I és que, en ocasions, algunes empreses i/o institucions volen estalviar-se alguna nòmina en detriment de la comoditat dels usuaris.
I és que, com es pot comprovar en aquest cas, no hi ha res com el fet de ser atesos oer una persona que, al menys, és amable, i ens entendrà millor.
Però aquesta "era digital", com tot, té alguns problemes. I és que, com em deia fa un temps una persona que treballava en una entitat bancària, actualment molts dels qui treballen a la banca no saben fer res sense l'ajut inestimable de l'ordinador i el, programari que es posa a la seva disposició. A més, i en alguns casos, s'ha donat el fet que tecnologies que només haurien d'ajudar-nos, han comportat acomiadaments de treballadors.
Aquest "estalvi" en personal va poder ser comprovat no fa gaires dies per un amic que no disposa d'Internet i, en conseqüència, va haver de fer un tràmit burocràtic per telèfon en una institució de caire oficial.
En trucar al telèfon d'aquesta Institució, un enregistrament li anava donant instruccions fins que, al final, va topar amb una màquina que li demanava automàticament les dades. Primer va demanar-li el DNI. Ell va dir-lo, número a número, com li ho havia explicat la locució. I, en acabar, la resposta va ser: "No lo entiendo, repítalo otra vez", amb l'explicació consegüent de nou.
Un segón intent i, tot seguir, la màquina li demana altres dades. El resultat, el mateix. Ell, cridant els números un per un, com si cantés a la sala del bingo. I, la tossuda màquina, sense entendre-hi un borrall.
Segons m'explicava aquest amic, va estar-se uns 10 ò 12 minuts barallant-se amb una màquina que, per imperfecte, resulta, fins i tot, un endarreriment.
I és que, en ocasions, algunes empreses i/o institucions volen estalviar-se alguna nòmina en detriment de la comoditat dels usuaris.
I és que, com es pot comprovar en aquest cas, no hi ha res com el fet de ser atesos oer una persona que, al menys, és amable, i ens entendrà millor.
dimecres, 20 de novembre del 2013
FUTBOL, SELECCIONS I DRETS HUMANS
En el seu camí de preparació per el Mundial de 2014, que es celebrarà per primera vagada al Brasil, "La Roja" jugava el dissabte, 16 de Novembre passat, un partit amistós amb la selecció de Guinea Equatorial, un país africà que va ser colònia espanyola fins l'any 1968, quan va assolir la seva independència.
El país, però, està governat per Teodoro Obiang N'guema, qui, després d'un cop militar, exerceix una fèrria dictadura.
El partit es va jugar a Malabo, la capital del país, en altres temps anomenada Santa Isabel. I, dies abans de l'encontre, diversos partits demanaven que es boicotegés aquest en protesta per la manca de drets humans al país africà.
El dijous, dia 14, i preguntats en roda de premsa, què els semblava anar a jugar a un país en aquestes condicions, els components de la Selecció van declinar la resposta, encara que no se sap si per "imperatiu legal" o per que els haguéssin ordenat de guardar silenci al respecte.
Ja sabem que, amb el futbol, s'hi barregen altres aspectes, com els diners o la mateixa política, un fet que ja ha creat uns indissolubles binomis: "futbol-negoci" i "futbol-política".
Però què passa quan per exemple algun equip de futbol va a jugar a d'altres paisos on els drets humans no estan essent respectats, com a la Xina o als paisos àrab. O què cal dir al Barça, un club d'aquçi, quan a la samarreta hi duu publicitat d'entitats i/o empreses de Qatar al costat de la d'UNICEF. O, i això ja és el summim, quan algun d'aquests "reis dels petrodòlars", n'aboquen a les arques d'algun club, per fer-se'l seu.
Segurament que ens respondrien allò de que "La pela es la pela".
El país, però, està governat per Teodoro Obiang N'guema, qui, després d'un cop militar, exerceix una fèrria dictadura.
El partit es va jugar a Malabo, la capital del país, en altres temps anomenada Santa Isabel. I, dies abans de l'encontre, diversos partits demanaven que es boicotegés aquest en protesta per la manca de drets humans al país africà.
El dijous, dia 14, i preguntats en roda de premsa, què els semblava anar a jugar a un país en aquestes condicions, els components de la Selecció van declinar la resposta, encara que no se sap si per "imperatiu legal" o per que els haguéssin ordenat de guardar silenci al respecte.
Ja sabem que, amb el futbol, s'hi barregen altres aspectes, com els diners o la mateixa política, un fet que ja ha creat uns indissolubles binomis: "futbol-negoci" i "futbol-política".
Però què passa quan per exemple algun equip de futbol va a jugar a d'altres paisos on els drets humans no estan essent respectats, com a la Xina o als paisos àrab. O què cal dir al Barça, un club d'aquçi, quan a la samarreta hi duu publicitat d'entitats i/o empreses de Qatar al costat de la d'UNICEF. O, i això ja és el summim, quan algun d'aquests "reis dels petrodòlars", n'aboquen a les arques d'algun club, per fer-se'l seu.
Segurament que ens respondrien allò de que "La pela es la pela".
dimecres, 13 de novembre del 2013
QUÈ S'HA FET DEL "TEMPS DE PLUJA"?
Corria el 14 de Novembre, quedava només un mes i escaix per acabar la tardor, una estació que, normalment, es caracteritza per la pluja i la baixada de temperatures. I és que fa uns anys les temperatures eren tan fredes en aquesta època que per Sant Narcís ja calia anar abrigat a les Fires se Girona. Abrigat i provist d'un bon paraigües, doncs normalment les Fires eren força "passades per aigua".
El canvi climàtic que estem vivint fa que, hores d'ara, tinguem una tardor extraordinàriament seca, amb unes temperatures que fan el "puja i baixa" constant, de tal manera que, si una setmana fa mitja fred, la següent es pot anar amb roba d'estiu. I, fins i tot, alguns gosen trepitjar les platges, tal i com el 6 de Novembre passat veiem, en una filmació feta a Sitges.
Molts organismes internacionals, com l'ONU i fa poques setmanes, també s'hi va afegit el National Geographic, estan avisant que si s'aboca carboni a l'atmosfera al ritme actual, en cinc mil anys podria desaparèixer bona part de la costa actual sota el mar.
Per no anar més lluny, sembla ser que l'any passat es van batre rècords en aquest sentit, allunyant una mica més el "temps de pluja" que era la tardor com a estació de l'any en que el fred s'instal·lava progressivament a casa nostra i la pluja era freqüent.
El canvi climàtic que estem vivint fa que, hores d'ara, tinguem una tardor extraordinàriament seca, amb unes temperatures que fan el "puja i baixa" constant, de tal manera que, si una setmana fa mitja fred, la següent es pot anar amb roba d'estiu. I, fins i tot, alguns gosen trepitjar les platges, tal i com el 6 de Novembre passat veiem, en una filmació feta a Sitges.
Molts organismes internacionals, com l'ONU i fa poques setmanes, també s'hi va afegit el National Geographic, estan avisant que si s'aboca carboni a l'atmosfera al ritme actual, en cinc mil anys podria desaparèixer bona part de la costa actual sota el mar.
Per no anar més lluny, sembla ser que l'any passat es van batre rècords en aquest sentit, allunyant una mica més el "temps de pluja" que era la tardor com a estació de l'any en que el fred s'instal·lava progressivament a casa nostra i la pluja era freqüent.
dijous, 7 de novembre del 2013
HOMES, DONES I..."X"
Amb l'aparicó dels anomenats transexuals, la Humanitat ha quedat, d'alguna manera, dividida en tres sectors.
Però hi ha ocasions en les que arriben al Món nadons que, per dir-ho d'alguna manera, són partícips dels dos sexes, doncs compten amb òrgans masculins i femenins al mateix temps una situació natural que, d'alguna manera, ha condicionat que hi hagi per aquestes persones de "sexe indeterminat" una opció més a l'hora de formalitzar la seva inscripció al Registre Civil i expedir el corresponent Certificat de Naixement consistent, aquesta, en deixar buida la casella del sexe ò, en tot cas, marcar-la amb una "X".
Austràlia va ser el primer país del Món, i ara Alemanya ho és de la UE des del passat dia de Tots Sants. Es tracta d'una llei sense precedents a la UE que ja ha estat qualificada per alguns mitjans com de "revolució legal".
La llei en qüestió, que permet registrar els nadons com de "sexe indeterminat", també possibilita que, en arribar a l'edat adulta, la persona pugui optar per una de les dues opcions; masculina o femenina. O, si ho vol, quedar-se com a persona de "sexe indeterminat".
La plataforma "Periodista Digital", que publicava la notícia el mateix dia de Tots Sants, es preguntava què passaria si, en el futur, una d'aquestes persones comet un delicte, a quina presó anirà un tema que encara està per veure.
Però no oblidem que la llengua alemanya té una gramàtica altament metòdica i, defugint situacions dramàtiques, com la que Periodista Digital" proposa, hom pot preguntar-se còm es considerarà genèricament, aquestes persones en alemany; si en masculí com un home casat, en femení, com una senyora casada ò tal i com passa amb un nen, nena o adolescent, en neutre. Segurament que els lingüistes d'aquell país tindran força feina per determinar-ho.
Però hi ha ocasions en les que arriben al Món nadons que, per dir-ho d'alguna manera, són partícips dels dos sexes, doncs compten amb òrgans masculins i femenins al mateix temps una situació natural que, d'alguna manera, ha condicionat que hi hagi per aquestes persones de "sexe indeterminat" una opció més a l'hora de formalitzar la seva inscripció al Registre Civil i expedir el corresponent Certificat de Naixement consistent, aquesta, en deixar buida la casella del sexe ò, en tot cas, marcar-la amb una "X".
Austràlia va ser el primer país del Món, i ara Alemanya ho és de la UE des del passat dia de Tots Sants. Es tracta d'una llei sense precedents a la UE que ja ha estat qualificada per alguns mitjans com de "revolució legal".
La llei en qüestió, que permet registrar els nadons com de "sexe indeterminat", també possibilita que, en arribar a l'edat adulta, la persona pugui optar per una de les dues opcions; masculina o femenina. O, si ho vol, quedar-se com a persona de "sexe indeterminat".
La plataforma "Periodista Digital", que publicava la notícia el mateix dia de Tots Sants, es preguntava què passaria si, en el futur, una d'aquestes persones comet un delicte, a quina presó anirà un tema que encara està per veure.
Però no oblidem que la llengua alemanya té una gramàtica altament metòdica i, defugint situacions dramàtiques, com la que Periodista Digital" proposa, hom pot preguntar-se còm es considerarà genèricament, aquestes persones en alemany; si en masculí com un home casat, en femení, com una senyora casada ò tal i com passa amb un nen, nena o adolescent, en neutre. Segurament que els lingüistes d'aquell país tindran força feina per determinar-ho.
dimarts, 29 d’octubre del 2013
NO WOMAN, NO...
Ja fa uns quants anys, el cantant Bob Marley va popularitzar una cançó, de títol "No woman, no cry" (No dona, no ploris). Aquella cançó va ser versionada fins i tot per d'altres artistes que també van aconseguir amb ella un notable èxit, fins i tot els mítics Boney-M, jamaicans també com Marley, la van incloure en un dels seus treballs.
El 28 d'Octubvre passat saltava a la Xarxa un vídeo, produït a la teocràtica Aràbia Saudí, un país on, pel que podem veure, mana més qualsevol líder religiós que els mateixos políticx. En el vídeo, uns quansts homes versionen la cançó, en anglès. Però, com a nou gest de grolleria en contra de les dones, la lletra no té res a veure amb l'original, començant pel títol "No woman, no drive" (No dona, no condueixiis).
La lletra, "readaptada" fa fins i tot referència a una mentida, feta pública per un dels líders religiosos del país, segons la qual, si una dona condueix, se li deformen els ovaris (Quàntes dones d'aquí ho fan i no les hi passa res). Però allà, on les paraules d'aquests capitostos, malgrat ser mentida, tenen més credibilitat que qualsevol veritat científica, ningú gosa discutir-los, sota pena de "sacrilegi" ò "heretgia".
Sembla que no s'han adonat que, amb gestos com aquests, d'humiliació constant vers les dones, no només perden el cinquanta per cent del capital humà de que disposen, si no que les condemnen a l'oblit. O, millor dit, no saben o no els dona la gana d'apreciar el que, com a persona, pot valer una dona.
Resulta increïble que, en ple segle XXI, hi hagi creences religioses tan absurdament masclistes i excloents que, per seguir existint, es valguin de mentides i faules per tal d'excloure les dones, tot considerant-les, de manera totalment errònia, com éssers inferiors que no són.
El 28 d'Octubvre passat saltava a la Xarxa un vídeo, produït a la teocràtica Aràbia Saudí, un país on, pel que podem veure, mana més qualsevol líder religiós que els mateixos políticx. En el vídeo, uns quansts homes versionen la cançó, en anglès. Però, com a nou gest de grolleria en contra de les dones, la lletra no té res a veure amb l'original, començant pel títol "No woman, no drive" (No dona, no condueixiis).
La lletra, "readaptada" fa fins i tot referència a una mentida, feta pública per un dels líders religiosos del país, segons la qual, si una dona condueix, se li deformen els ovaris (Quàntes dones d'aquí ho fan i no les hi passa res). Però allà, on les paraules d'aquests capitostos, malgrat ser mentida, tenen més credibilitat que qualsevol veritat científica, ningú gosa discutir-los, sota pena de "sacrilegi" ò "heretgia".
Sembla que no s'han adonat que, amb gestos com aquests, d'humiliació constant vers les dones, no només perden el cinquanta per cent del capital humà de que disposen, si no que les condemnen a l'oblit. O, millor dit, no saben o no els dona la gana d'apreciar el que, com a persona, pot valer una dona.
Resulta increïble que, en ple segle XXI, hi hagi creences religioses tan absurdament masclistes i excloents que, per seguir existint, es valguin de mentides i faules per tal d'excloure les dones, tot considerant-les, de manera totalment errònia, com éssers inferiors que no són.
dissabte, 19 d’octubre del 2013
I DE POSTRE, UNA ALTRA DFOSI DE BURLA
El 13 d'Octubre passat llegiem la notícia de que la banda de rock de Constantí; "Els Pets" que, per cert, acaben de treure nou disc al mercat, mostraven la seva rotunda indignació davant la utrilització, en iniciar-se la manifesta unionista del 12-O a la Plaça Catalunya de Barcelona de la seva ja considerada cançó-insignia; "Bon dia", una peça que en el seu moment, fins i tot va arribar a ser una de les cançons de l'estiu.
I és que la banda no podia fer menys que indignar-se pe tal utilització de la seva cançó en un acte d'aqulles característiques, més quan ja és la tercera vegada que, des de les files del PP s'utilitza de manera poc adequada algún arxiu, ja sigui d'imatge, com el tall d'un programa de TV3 per anunciar a Internet la manifestació o arxius de so, com la cançó "Alejandro", de Madonna, que van modificar sense permís o ara "Bon dia" una cançó que, suposem, no van modificar.
I és que sembla que les "majorie4s silencioses" de Catalunya manifesten les sevwes rebequeries tot utilitzant allò que no és, ni de bon tros, seu...
En fi, que així respecten als demés, compleixen "escrupulosament" la Constitució (en el seu benefici, és clar) i neguen als demés el dret a pronunciar-se...Tota una declaracioó de principis. No?.
I és que la banda no podia fer menys que indignar-se pe tal utilització de la seva cançó en un acte d'aqulles característiques, més quan ja és la tercera vegada que, des de les files del PP s'utilitza de manera poc adequada algún arxiu, ja sigui d'imatge, com el tall d'un programa de TV3 per anunciar a Internet la manifestació o arxius de so, com la cançó "Alejandro", de Madonna, que van modificar sense permís o ara "Bon dia" una cançó que, suposem, no van modificar.
I és que sembla que les "majorie4s silencioses" de Catalunya manifesten les sevwes rebequeries tot utilitzant allò que no és, ni de bon tros, seu...
En fi, que així respecten als demés, compleixen "escrupulosament" la Constitució (en el seu benefici, és clar) i neguen als demés el dret a pronunciar-se...Tota una declaracioó de principis. No?.
dimecres, 16 d’octubre del 2013
DRETS D'AUTOR SI, DRETS D'AUTOR NO
El dijous, 10 d'Octubre passat la plataforma "Periodista Digital" es va queixar del fet, d'altra banda, normal si no es fan les coses ben fetes, que TV3 hagués ordenat a la xarxa "YouTube" eliminar sd'un spot propagandístic d'una manifestació espanyolista que va celebrar-se a la capital catalana el dia del Pilar, unes imatges d'un jugador del Barça, en les que ell mateix es declara català i espanyol al mateix temps.
Les imatges en qüestió, propietat de la CCMA, van poder ser vistes per televisió i Internet a finals de Setembre passat, dins d'un propgrama de la televisió catalana i encara es poden veure en podcast.
En l'actualitat és força habitual que, degut al tema dels drets d'autor, diversos mitjans hagin ordenat a la xarxa la retirada de molts arxiuas audiovisuals, penjats allà sense haver-ne demanat abans la corresponent autoritzacuió, un fet que ja hem copmprovat en nombroses ocasions i, fins i tot la mateixa platadfotrma "Petriodista Digital" ha vist com, en ocasions, ha publicat arxius audiovisuals, tanm d'Espanya com d'altres paísos que, degut a la pressumptra vulneració de propietat intel·lectual, els propietaris han fet retirar de la Xarxa. Però en aquests altres casos, PD no ha inserit comentaris al respecte.
I és que, degut a la retirada de l'atrxiu esmentat, el mateix dia 10 es titllava TV3 i la Generalitat de voler "censurar" l'arxiu per que no "malmeti l'esperit independentista".
Tan a Catalunya com a la rwesta d'Espanya, com arreu del Món, hi ha una linia que separa la "còpia privada" de la utilització d'un arxiu en públic per la qual cal demanar autorització. I, si no, que P. D. li pregunti asl PP der Tarragona què els va passar en una campanya electoral...
Les imatges en qüestió, propietat de la CCMA, van poder ser vistes per televisió i Internet a finals de Setembre passat, dins d'un propgrama de la televisió catalana i encara es poden veure en podcast.
En l'actualitat és força habitual que, degut al tema dels drets d'autor, diversos mitjans hagin ordenat a la xarxa la retirada de molts arxiuas audiovisuals, penjats allà sense haver-ne demanat abans la corresponent autoritzacuió, un fet que ja hem copmprovat en nombroses ocasions i, fins i tot la mateixa platadfotrma "Petriodista Digital" ha vist com, en ocasions, ha publicat arxius audiovisuals, tanm d'Espanya com d'altres paísos que, degut a la pressumptra vulneració de propietat intel·lectual, els propietaris han fet retirar de la Xarxa. Però en aquests altres casos, PD no ha inserit comentaris al respecte.
I és que, degut a la retirada de l'atrxiu esmentat, el mateix dia 10 es titllava TV3 i la Generalitat de voler "censurar" l'arxiu per que no "malmeti l'esperit independentista".
Tan a Catalunya com a la rwesta d'Espanya, com arreu del Món, hi ha una linia que separa la "còpia privada" de la utilització d'un arxiu en públic per la qual cal demanar autorització. I, si no, que P. D. li pregunti asl PP der Tarragona què els va passar en una campanya electoral...
dijous, 10 d’octubre del 2013
JA NO HI ÉS, PERÒ ENCARA GENERA NOTÍCIES
Els grans mites que han estat del món de les arts o de l amúsica sempre han estat envoltats per una mena de llegenda sobre la seva carrera artística, però especialment sobre la seva vida.
Així, de molts d'ells, encara se'n parla de tant en tant, i no és d'estranyar que, en un moment donat, es pugui tornar a parlar d'Elvis Presley, Bob Marley, Janis Joplin, Amy Winehouse o, com està passant quatre anys després de la seva desaparició, de Michael Jackson.
I no és per que hagin sortit enregistraments inèdits de qui un dia va ser Rei del Pop Internacional, que n'han sortit algúns a la llum i, segonms sembla, els seus seguidors podran seguir encara rebent material que no s'havia publicat en vida de l'artista, si no per les causes de la seva mort, un 25 de Juny de 2009, unes cauises que encara estàn essent sotmeses a judicis.
Si en un principi hom va culpar-ne directament el metge que atenia personalment el cantant, després s'ha considerat que el faculktatiu era totalment competent.
La família, però, també va presentar quierella contrra una productora que, segons sembla, era la que havia d'organitzar els concerts que Jackson havia d'oferir a la capital de Regne Unit i la hipotètica gira mundial que l'autor de "Thriller" tenia previst realitzar tot seguit.
El cert, però, és que no hi ha culpable clar de la mort de l'artista, a qui la productora culpa directament d'abús de fàrmacs.
De moment ha estat publicat el vceredicte que exculpa la productora. Però el més probable és que mai sabrem exactament la veritat sobre què li va passar aquél 25 de Juny de 2009 a aquél que un dia fora un dels m´ñes grans artistes de la música pop internacional de l'actualkitat.
Així, de molts d'ells, encara se'n parla de tant en tant, i no és d'estranyar que, en un moment donat, es pugui tornar a parlar d'Elvis Presley, Bob Marley, Janis Joplin, Amy Winehouse o, com està passant quatre anys després de la seva desaparició, de Michael Jackson.
I no és per que hagin sortit enregistraments inèdits de qui un dia va ser Rei del Pop Internacional, que n'han sortit algúns a la llum i, segonms sembla, els seus seguidors podran seguir encara rebent material que no s'havia publicat en vida de l'artista, si no per les causes de la seva mort, un 25 de Juny de 2009, unes cauises que encara estàn essent sotmeses a judicis.
Si en un principi hom va culpar-ne directament el metge que atenia personalment el cantant, després s'ha considerat que el faculktatiu era totalment competent.
La família, però, també va presentar quierella contrra una productora que, segons sembla, era la que havia d'organitzar els concerts que Jackson havia d'oferir a la capital de Regne Unit i la hipotètica gira mundial que l'autor de "Thriller" tenia previst realitzar tot seguit.
El cert, però, és que no hi ha culpable clar de la mort de l'artista, a qui la productora culpa directament d'abús de fàrmacs.
De moment ha estat publicat el vceredicte que exculpa la productora. Però el més probable és que mai sabrem exactament la veritat sobre què li va passar aquél 25 de Juny de 2009 a aquél que un dia fora un dels m´ñes grans artistes de la música pop internacional de l'actualkitat.
dijous, 3 d’octubre del 2013
DONANT ALES A LA TORTURA ANIMAL
A principis d'Octubre passat, la Comissió de Cultura del Parlament central aprovava la iniciativas legislativa per que les curses de braus, actualment ja prohibides a Catalunya, siguin objecte d'una sol·licitud de consideració, per part de la UNESCO, de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un aalta categoria de la que gaudeixen, entre d'altres, els tangos, el flamenc, els castellers, la Patúm de Berga, els fados, les sardanes i moltes altres manifestacuions artístiques, culturals i festives en les que la música, la teatralització o la unió de les dues són els principals elements.
Tot i que Catalunya no tornara a veure implantada aquesta macabra forma de maltractament, el cert és que la mateixa és molt poc, per ella sola, com per que se la consideri igual que altres formes pacífiques i cíviques de manifestació cultural, doncs si ho analitzem bé, martiritzar un pobre anumal fins a matatr-lo, envoltat d'uns quants còmplices-necessaris-doncs han pagat per veure tan ttista fi dels animals, uns còmplices que, a més, tots embadalits criden "Olé", té tan de cultura com dedicar-se a llançar pedres a un llac...
No sé si des de la Comissió de Cultura s'han adonat que ja estem en ple segle XXI i, en conseqüència, la concepció que es té de les coses ha canviat molt, doncs els turistes ja ni demanen per les "corridas". D'altra banda, les poques "places" que hi havia a Catalunya ja no són tals llocs de tortura i, les que encara existeixen, o bé estan tancades, com és el cas de la Monumental de Barcelona o tenen altres usos, com Les Arenes, de la capital catalana, que és un centre comercial i lúdic op la Tarraco Arena Plaza, que té usos lúdico-culturals.
Parafrasejant Mariano Rajoy, és d'esperar que la UNESCO faci un gest de grandesa davant la sol·licitud de declarar Patrimoni de la Humanitat tan absurd espectacle i, senzillament, la desestimi. I és que, de fer els ulls grossos i deixar-se colar un gol així, aquest organisme perdria moltíssima de la gran credibilitat de que gaudeix.
Tot i que Catalunya no tornara a veure implantada aquesta macabra forma de maltractament, el cert és que la mateixa és molt poc, per ella sola, com per que se la consideri igual que altres formes pacífiques i cíviques de manifestació cultural, doncs si ho analitzem bé, martiritzar un pobre anumal fins a matatr-lo, envoltat d'uns quants còmplices-necessaris-doncs han pagat per veure tan ttista fi dels animals, uns còmplices que, a més, tots embadalits criden "Olé", té tan de cultura com dedicar-se a llançar pedres a un llac...
No sé si des de la Comissió de Cultura s'han adonat que ja estem en ple segle XXI i, en conseqüència, la concepció que es té de les coses ha canviat molt, doncs els turistes ja ni demanen per les "corridas". D'altra banda, les poques "places" que hi havia a Catalunya ja no són tals llocs de tortura i, les que encara existeixen, o bé estan tancades, com és el cas de la Monumental de Barcelona o tenen altres usos, com Les Arenes, de la capital catalana, que és un centre comercial i lúdic op la Tarraco Arena Plaza, que té usos lúdico-culturals.
Parafrasejant Mariano Rajoy, és d'esperar que la UNESCO faci un gest de grandesa davant la sol·licitud de declarar Patrimoni de la Humanitat tan absurd espectacle i, senzillament, la desestimi. I és que, de fer els ulls grossos i deixar-se colar un gol així, aquest organisme perdria moltíssima de la gran credibilitat de que gaudeix.
dimecres, 2 d’octubre del 2013
una "via" amb "cua"
L'11 de Setembre passat, Diada Nacional de Catalunya, vaa celebrar-se com cada any es fa per aquella data, la diada amb diferents actes; al matí els més institucionals; l'ofrena de fliors al monument de Rafael Casanova i l'acte del migdia al Parc de la Ciutadella tots dos amb l'autoexclusió, per donar la nota, del PP i Ciutadans, els dos eterns inconformistes.
La tarda del dia 11 va estar presidida per una cadena humana que va recórrer el país des de la Catalunya Nord fins les terres de la Comunitat Valenciana, una Via Catalana que es va celebrar en un to reivindicatiu i festiu a la vegada.
La Via, però, ha rebut crítiques a tort i a dret; des de mitjans a través dels que, d'alguna manera, es donava valor al civisme i pau en els que es va desenvolupar la festa fins a televisioons (privades) totalment contràries, des de les que han acusat TV3 i fins i tot "La Vanguardia", un rotatiu més aviatr de dretes, de coaccionar els catalans per anar a la cadena.
Fins i tot, aquestes mateixes "tele"s, han fet befa de l'INFO-K, en el que van aparèixer nens que van anar a la Via.
Tres dies després de la Via, el President Mas rebia la lacònica reesposta de Madrid a la seva carta, adreçada a Rajoy, una resposta quina adreça de destinatari: "Pina de Sant Jaume", no porta, certament, enlloc.
La polèmica està servida. Uns diuen que el poder celebrar el ereferèndum; el "dret a decidir", no entra dins d'una Constitució que, després de 34 anys, no ha estat adaptada per res als nous temps (Ja els va bé aixíí), tot i que hi ha també qui no veu cap impediment per que el referèndum es pugui celebrar.
També hi ha hagut qui ha començat a treure totes les seves raons negatives, com per exemple que si Catalunya s'independitza, hauria d'abandonar la UE.
I la pregunta del milió seria: Si quan Alemanya es va unificar, moment en el que va ser, per així dir-ho, un nou país que englobav aels alemanys de l'Est i els de l'Oest, no va haver de sortir de la UE. Còm és que, si Catalunya s'independitzés, hauria de sortir-ne?...Realment la resposta rau més en interessos político-econòmics que res més.
La tarda del dia 11 va estar presidida per una cadena humana que va recórrer el país des de la Catalunya Nord fins les terres de la Comunitat Valenciana, una Via Catalana que es va celebrar en un to reivindicatiu i festiu a la vegada.
La Via, però, ha rebut crítiques a tort i a dret; des de mitjans a través dels que, d'alguna manera, es donava valor al civisme i pau en els que es va desenvolupar la festa fins a televisioons (privades) totalment contràries, des de les que han acusat TV3 i fins i tot "La Vanguardia", un rotatiu més aviatr de dretes, de coaccionar els catalans per anar a la cadena.
Fins i tot, aquestes mateixes "tele"s, han fet befa de l'INFO-K, en el que van aparèixer nens que van anar a la Via.
Tres dies després de la Via, el President Mas rebia la lacònica reesposta de Madrid a la seva carta, adreçada a Rajoy, una resposta quina adreça de destinatari: "Pina de Sant Jaume", no porta, certament, enlloc.
La polèmica està servida. Uns diuen que el poder celebrar el ereferèndum; el "dret a decidir", no entra dins d'una Constitució que, després de 34 anys, no ha estat adaptada per res als nous temps (Ja els va bé aixíí), tot i que hi ha també qui no veu cap impediment per que el referèndum es pugui celebrar.
També hi ha hagut qui ha començat a treure totes les seves raons negatives, com per exemple que si Catalunya s'independitza, hauria d'abandonar la UE.
I la pregunta del milió seria: Si quan Alemanya es va unificar, moment en el que va ser, per així dir-ho, un nou país que englobav aels alemanys de l'Est i els de l'Oest, no va haver de sortir de la UE. Còm és que, si Catalunya s'independitzés, hauria de sortir-ne?...Realment la resposta rau més en interessos político-econòmics que res més.
dimecres, 18 de setembre del 2013
EL QUE ÉS "MERAVELLÓS" I EL QUE NO HO ÉS...
El dia 17 de Setembre passat, dins del programa "La Mañana" de TVE-1, no se'ls va acudir altra cosa que, donat que aquell dia es feia l'anomenat "toro de la vega", una salvatjada que es fa a la localitat castellano-lleonesa de Tordesillas, incloure la transmissió de la mateixa durant el magazin matinal.
A més, la preasentadora del programa; Mariló Montero, va qualificar de "desta meravellosa" aquella salvatjada, consistent en tornar un toro histèric i, quan ja està prou marejat, matar-lo amb una llança.
D'altra banda, el dia següent, l'agència Europa Press publicava una notícia, segons la qual la formació política UPyD vol que les "corridas" siguin declarades Patrimoni immaterial per així, imposar-les de nou a llocs com Catalunya on, per llei de la Generalita, ja estàn prohibides.
Ja fa 13 anys que estem vivin al segle XXI, i sembla que, per algúns, encara estiguem en temps passats en que, a manca d'altres diversions, aquestes eren populars.
Realment aquests espectacles que impliquen patiment animal fins la mort, inclosos els "correbous", que es fan en algunes zones de Catalunya, ja haurien d'estar fora del mapa per obsolets i per que no són símbols identificatius de cap mena de cultura. O és que algú hi guanya diners amb aquesta barbàrie?.
A més, la preasentadora del programa; Mariló Montero, va qualificar de "desta meravellosa" aquella salvatjada, consistent en tornar un toro histèric i, quan ja està prou marejat, matar-lo amb una llança.
D'altra banda, el dia següent, l'agència Europa Press publicava una notícia, segons la qual la formació política UPyD vol que les "corridas" siguin declarades Patrimoni immaterial per així, imposar-les de nou a llocs com Catalunya on, per llei de la Generalita, ja estàn prohibides.
Ja fa 13 anys que estem vivin al segle XXI, i sembla que, per algúns, encara estiguem en temps passats en que, a manca d'altres diversions, aquestes eren populars.
Realment aquests espectacles que impliquen patiment animal fins la mort, inclosos els "correbous", que es fan en algunes zones de Catalunya, ja haurien d'estar fora del mapa per obsolets i per que no són símbols identificatius de cap mena de cultura. O és que algú hi guanya diners amb aquesta barbàrie?.
divendres, 13 de setembre del 2013
UNA DIADA HISTÒRICA
L'11 de Setembre passat, Catalunya va donar al Món una lliçó de civisme i maduresa democràtica amb la cadena humana, batejada com a "Via Catalana", en demanda de poder votar, en referèndum, sobre la independència del país.
Des del Govern d'Espanya, quina majoria absoluta ostenta el PP, quina delegació a Catalunya ja es va autoexcloure el matí, tan de l'ofrena a Rafael Casanova, com de l'acte institucional del Parlament, es minimitzava la Via, tot fent al·lusió, com en altres ocasions, a les "majories silencioses" unes majories que, segurament, per moltes raons alienes a la seva voluntat, no va poder estar allà. Però, ja sigui per ràdio o televisió, també ho va seguir. I aquests, certament que també compten, dfoncs hi eren amb el cor!.
Sembla que des de les files del PP, només es vulgiui posar impediments, i quants més, millor, a tot allò que ells interpreten com a "contrari" als seus ideals donat que, segons sembla, s'han llegit la Constitució com si realment es tractés d'un còmic, i se l'han apresa com ens feien aprendre determinades coses a l'escola de petits, és a dir, de memòria...
Algúns rotatius afins al PP, apuntaven el 12 de Setembre passat la possibilitat, remota i antidemocràtica, per descomptat, d'un enfrontament, cosa que tampoc ningú vol ja que, per si no ho saben, tots els paísos que formen la UE són INDEPENDENTS, encara que llavors, a la UE de la que ens volen excloure si ens independitzem, tothom s'ajuda...
Diu un vell refrany que "No hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure la realitat de les coses". Si és que encara no ho veuen clar, val més que s'ho facin mirar per algú que hi entengui.
Des del Govern d'Espanya, quina majoria absoluta ostenta el PP, quina delegació a Catalunya ja es va autoexcloure el matí, tan de l'ofrena a Rafael Casanova, com de l'acte institucional del Parlament, es minimitzava la Via, tot fent al·lusió, com en altres ocasions, a les "majories silencioses" unes majories que, segurament, per moltes raons alienes a la seva voluntat, no va poder estar allà. Però, ja sigui per ràdio o televisió, també ho va seguir. I aquests, certament que també compten, dfoncs hi eren amb el cor!.
Sembla que des de les files del PP, només es vulgiui posar impediments, i quants més, millor, a tot allò que ells interpreten com a "contrari" als seus ideals donat que, segons sembla, s'han llegit la Constitució com si realment es tractés d'un còmic, i se l'han apresa com ens feien aprendre determinades coses a l'escola de petits, és a dir, de memòria...
Algúns rotatius afins al PP, apuntaven el 12 de Setembre passat la possibilitat, remota i antidemocràtica, per descomptat, d'un enfrontament, cosa que tampoc ningú vol ja que, per si no ho saben, tots els paísos que formen la UE són INDEPENDENTS, encara que llavors, a la UE de la que ens volen excloure si ens independitzem, tothom s'ajuda...
Diu un vell refrany que "No hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure la realitat de les coses". Si és que encara no ho veuen clar, val més que s'ho facin mirar per algú que hi entengui.
dimecres, 4 de setembre del 2013
UNA IDEA FRUSTRADA
Es coneix com a Col·legis del Míon Unit un organisme, sense ànim de lucre, que va néixer durant els anys de l'anomenada "guerra fereda", per tal d'acostar persones d'arreu del Món sense que importés per això ni la seva ètnia, ni la religió ni la ideologia política, entre d'altres.
L'organisme, que l'any 2012 complia 50 anys, compta amb dotze centres, repartits arreu del planeta, molts d'ells situats en zones estratègiques, és presidit per Nelson Mandela, i ofereix als seus alumnes, la majoria becats, el que s'anomena "Batxillerat Internacional". Però no només estudien, si no que també col·laboren en tasques socials amb els habitants de la zona on està cada Col.legi i, a més de l'anglès, llengua vehicular dels estudis, s'apren la llengua del país on estigui ubicat el centre.
Fa un parell d'anys, el nostre programa va tenior la oportunitat d'entrevistar un representant d'aquest organisme a Espanya, qui ens comentava que, aquest curs que ara comença, els Col·legis serien ja 13, doncs Espanya comptaria amb un centre, ubicat als edificis que un dia van ser seu de la Universitat Pontifícia de Comillas, a la Comunitat de Cantàbria.
Quina no ha estat la nostra sorpresa després de veure, a través de la web que aquest organisme docent té, la notícia de que "per culpa de la crisi econòmica" el centre d'Espanya no tira endavant...
No recordo on bvaig llegir que, en els moments que estem vivint, la cultura ha deixat d'interessar un fet que, només per posar un exemple, es fa palès amb l'augment de l'IVA de teatres, concerts i concerts del 8 al 21 per cent.
I és que sembla que no sigui tan el moment econòmic, si no el poc interès per aquest projecte per part d'algúns sectors el culpable de la no-materialització del tretzè Col·legi del Món Unit doncs, si ems mirem els altres centres, n'hi ha que estàn en zones molt més deprimides econòmicament que Espanya...
L'organisme, que l'any 2012 complia 50 anys, compta amb dotze centres, repartits arreu del planeta, molts d'ells situats en zones estratègiques, és presidit per Nelson Mandela, i ofereix als seus alumnes, la majoria becats, el que s'anomena "Batxillerat Internacional". Però no només estudien, si no que també col·laboren en tasques socials amb els habitants de la zona on està cada Col.legi i, a més de l'anglès, llengua vehicular dels estudis, s'apren la llengua del país on estigui ubicat el centre.
Fa un parell d'anys, el nostre programa va tenior la oportunitat d'entrevistar un representant d'aquest organisme a Espanya, qui ens comentava que, aquest curs que ara comença, els Col·legis serien ja 13, doncs Espanya comptaria amb un centre, ubicat als edificis que un dia van ser seu de la Universitat Pontifícia de Comillas, a la Comunitat de Cantàbria.
Quina no ha estat la nostra sorpresa després de veure, a través de la web que aquest organisme docent té, la notícia de que "per culpa de la crisi econòmica" el centre d'Espanya no tira endavant...
No recordo on bvaig llegir que, en els moments que estem vivint, la cultura ha deixat d'interessar un fet que, només per posar un exemple, es fa palès amb l'augment de l'IVA de teatres, concerts i concerts del 8 al 21 per cent.
I és que sembla que no sigui tan el moment econòmic, si no el poc interès per aquest projecte per part d'algúns sectors el culpable de la no-materialització del tretzè Col·legi del Món Unit doncs, si ems mirem els altres centres, n'hi ha que estàn en zones molt més deprimides econòmicament que Espanya...
dissabte, 31 d’agost del 2013
TORNEM-HI, I EN HORARI PROTEGIT
I ja és la segona ocasió. El dia 1 de Setembre, TVE no va tenir altre acudit que, en horari considerat "protegit", emetre una horripilant cursa de braus, aquesta aberració que, des del Govern del PP, es vol elevar a la mareixa categoria que tenen, ewntre altres, el flamenc, la Patúm de Berga o qualsevoil dels moltíssims monuments amb que Espanya compta, és a dir, a la de bé d'interès cultural.
"Cultural"...I què té de cultura martiritzar un pobre animal fins la mort?. Certament, no hi ha res més allunyat de la cultura que aquesta trista imatge, una deplorable reminiscència d'un passat que, segons sembla, hi ha qui no vol oblidar...O és que, en realitat, és un bé d'interès ECONÒMIC?.
Possiblement, si remirem amb doble lupa tot el que envolta aquesxt macabre espectacle que, just començar Setembre, TVE va oferir per tot el territori, trobarem que sí que hi ha qui es fa la barba d'or amb aquesta barbàrie.
A més, a quin cap entra el fet que als personatgets que, vestits amb una roba que els va com funda al paraigües, i provistos d'un tros de roba vermella i una espasa, estratègicament amagada sota el drap vermell, se'ls pugii anomenar "maestros"?.
Jo tenia entès que un MESTRE és una persona que ensenya a les aules. Però també un bon músic, un bon arquitecte, enginyer, metge, biòleg, inveswtigador, constructor, bomber o qualsevol persona que treballa en bé d ela societat.
En temps antics, quàsi s'entenia aquest anacrònic fet, doncs era un més que dubtós atractoiu turístic. Però és que avui, en ple segle XXI, ja ni els turistes volen anar a tan macabre espectacle. Tenen més coneixement d'altres coses que, com a país,pot oferir Espanya, coses que, certament, són molt més constructives..
"Cultural"...I què té de cultura martiritzar un pobre animal fins la mort?. Certament, no hi ha res més allunyat de la cultura que aquesta trista imatge, una deplorable reminiscència d'un passat que, segons sembla, hi ha qui no vol oblidar...O és que, en realitat, és un bé d'interès ECONÒMIC?.
Possiblement, si remirem amb doble lupa tot el que envolta aquesxt macabre espectacle que, just començar Setembre, TVE va oferir per tot el territori, trobarem que sí que hi ha qui es fa la barba d'or amb aquesta barbàrie.
A més, a quin cap entra el fet que als personatgets que, vestits amb una roba que els va com funda al paraigües, i provistos d'un tros de roba vermella i una espasa, estratègicament amagada sota el drap vermell, se'ls pugii anomenar "maestros"?.
Jo tenia entès que un MESTRE és una persona que ensenya a les aules. Però també un bon músic, un bon arquitecte, enginyer, metge, biòleg, inveswtigador, constructor, bomber o qualsevol persona que treballa en bé d ela societat.
En temps antics, quàsi s'entenia aquest anacrònic fet, doncs era un més que dubtós atractoiu turístic. Però és que avui, en ple segle XXI, ja ni els turistes volen anar a tan macabre espectacle. Tenen més coneixement d'altres coses que, com a país,pot oferir Espanya, coses que, certament, són molt més constructives..
dimecres, 21 d’agost del 2013
ELS ATEN UN...HOLOGRAMA!
Quan van començar a aparèixer les noves tecnologies, hom va veure en elles un recolzament en algúns treballs, fins i tot, en els més feixugs i perillosos,. com per exemple pintar cotxes a pistola, un treball del que, actualment, se n'encarreguen uns braços robotitzats que estàn controlats des de l'exterior per operaris.
Les noves tecnologies, però, estàn actualment al voltant nostre, i no podem mirar enlloc sense veure caixers automàtics de bancs, pantalles que ens mostren informació i publicitat, b én aviat, "emprovadors virtuals" a les botigues i, fins i tot a casa, disposem ja d'ordinadors de sobretaula o portàtils, mòbils i "tauletes" que ens permeten dur la informació allà on anem.
Darrerament, però, les noves tecnologies han anat donant salts importants permetent, fins i tot, practicar la que ja s'anomena "cirurgia no-invasiva", una tècnica quirúrgica que es fa per endoscòpia, entre d'altres aplicacions mèdiques.
Un dels aspectes que podriem considerar curiosos de les noves tecnologies és el que s'anomena holograma, és a dir, una imatge virtual, en 3D, d'un objecte o persona. Aquesta tècnica s'aplica al Museu dels ABBA, a Estocolm, i permet als visitants cantar al costat dels hologrames a tamany natural dels quatre components de la mítica banda sueca, actualment retirats del món de la música.
Però un Ajuntamernt de Regne Unit ha nat més lluny i, en lloc d'una persona que atengui els visitants, ha "contractat" un d'aquests sistemes virtuals que, dit sigui de passada, es pot preprogramar per respondre sèries de preguntes.
Ells diuen, segons vàsies agències han publicat, que amb el "recepcionista" virtual s'estalviaran diners (D'entrada els costa 12.000 euros). Tot i així, el manteniment del sistema també els costara una bona quantitat de diners.
Les noves tecnologies ens han d'ajudar, mai ens han de sustituïr. A les arques municipals del Consistori en üestió, segurament que el sistema els reportara beneficis. Però no així a les arques públiques de Regne Unit, doncs hauran de subvencionar un altre parat, tan real com el Sol que cada dia ens il·lumina.
Les noves tecnologies, però, estàn actualment al voltant nostre, i no podem mirar enlloc sense veure caixers automàtics de bancs, pantalles que ens mostren informació i publicitat, b én aviat, "emprovadors virtuals" a les botigues i, fins i tot a casa, disposem ja d'ordinadors de sobretaula o portàtils, mòbils i "tauletes" que ens permeten dur la informació allà on anem.
Darrerament, però, les noves tecnologies han anat donant salts importants permetent, fins i tot, practicar la que ja s'anomena "cirurgia no-invasiva", una tècnica quirúrgica que es fa per endoscòpia, entre d'altres aplicacions mèdiques.
Un dels aspectes que podriem considerar curiosos de les noves tecnologies és el que s'anomena holograma, és a dir, una imatge virtual, en 3D, d'un objecte o persona. Aquesta tècnica s'aplica al Museu dels ABBA, a Estocolm, i permet als visitants cantar al costat dels hologrames a tamany natural dels quatre components de la mítica banda sueca, actualment retirats del món de la música.
Però un Ajuntamernt de Regne Unit ha nat més lluny i, en lloc d'una persona que atengui els visitants, ha "contractat" un d'aquests sistemes virtuals que, dit sigui de passada, es pot preprogramar per respondre sèries de preguntes.
Ells diuen, segons vàsies agències han publicat, que amb el "recepcionista" virtual s'estalviaran diners (D'entrada els costa 12.000 euros). Tot i així, el manteniment del sistema també els costara una bona quantitat de diners.
Les noves tecnologies ens han d'ajudar, mai ens han de sustituïr. A les arques municipals del Consistori en üestió, segurament que el sistema els reportara beneficis. Però no així a les arques públiques de Regne Unit, doncs hauran de subvencionar un altre parat, tan real com el Sol que cada dia ens il·lumina.
dimarts, 30 de juliol del 2013
DE QUÈ ACABAREM ALIMENTANT-NOS?
El 30 de Juliol passat, Europa Press publicava l'esfereïdora notícia de que, en un laboratori de la ciutat holandeaa de Maastrich, han aconseguit fabricar unes hamburgueses a partir de cèl·lules mare de vaca.
Tot i que és una prova-pilot, sembla que el producte, de moment extremadament car i d'efectes totalment desconegurts sobre la salut, es podra provar dintre de molt poc a Londres.
Un bon dia van començar a parlar-nos de "clonar animals". Més endavant ens van començar a parlar dels transgènicsa, sobre tot cereals, dels que ja en deuen córrer a tones per tot el Món sense haver comprovat les repercussions a la salut de les persones. I ara, per sorpresa nostra, arriba la "carn-probeta".
És d'esperatr que, amb tants experiments amb el menjar, no acabem com a la pel·lícula "Soylent Green", menjant quelcom que, si bé s'hauria comprovat que seria un "aliment", tingués una procedència força antinatural i antiètica. Fins i tot, un xic macabta...
Tot i que és una prova-pilot, sembla que el producte, de moment extremadament car i d'efectes totalment desconegurts sobre la salut, es podra provar dintre de molt poc a Londres.
Un bon dia van començar a parlar-nos de "clonar animals". Més endavant ens van començar a parlar dels transgènicsa, sobre tot cereals, dels que ja en deuen córrer a tones per tot el Món sense haver comprovat les repercussions a la salut de les persones. I ara, per sorpresa nostra, arriba la "carn-probeta".
És d'esperatr que, amb tants experiments amb el menjar, no acabem com a la pel·lícula "Soylent Green", menjant quelcom que, si bé s'hauria comprovat que seria un "aliment", tingués una procedència força antinatural i antiètica. Fins i tot, un xic macabta...
dimarts, 23 de juliol del 2013
HISTÒRIA BREU D'UNA POBRA ILLA
Mallorca, la més gran de les Balears, una illa que en altres temps no era altra cosa que un paradís, va començar a ser objecte, no només de puiblicitat, si no d'una explotació desmesurada.
Des de "Bajo el cielo de Palma" (Bonet de San Pedro-anys 40 del segle passat) fins "El Puente" (Los Mismos, finals dels 60 o principis dels 70 del passat segle XX), van anar apareixent moltes cançons, la majoria d'elles senzilles i, algunes, fins i tot "canciones del Verano" que, sense dubtar-ho de cap manera, no eren si no publicitat de l'illa, llavors encara paradisíaca tot i que, en algúns llocs, ja es començava a notar la massificació.
Publicitat i especulació, entre d'altres, han convertit aquella illa paradisíaca en quelcom que, hores d'ara, de paradís ja no en té gairebé res.
Sense anar més lluny, en poques setmanes he pogut veure a "Periodista Digital" unes imatges esfereïdores dels fets que es donen cada nit d'estiu a Magaluf, un barri de la mallorquina població de Calvià.
I és que la zona, a la que algúns agoserats ja han rebatejat en anglès amb el nom de "shagaluf", no és altra cosa que, tal i com deia a la mateixa plataforma l'escriptor; Arturo Pérez Reverte, una barreja de sol, cervesa i disbauxa, una combinació que, sens cap mena de dubtes, acaba d'empobrir de manera molt cruel la que en anys passats fora un paradís; Mallorca.
Des de "Bajo el cielo de Palma" (Bonet de San Pedro-anys 40 del segle passat) fins "El Puente" (Los Mismos, finals dels 60 o principis dels 70 del passat segle XX), van anar apareixent moltes cançons, la majoria d'elles senzilles i, algunes, fins i tot "canciones del Verano" que, sense dubtar-ho de cap manera, no eren si no publicitat de l'illa, llavors encara paradisíaca tot i que, en algúns llocs, ja es començava a notar la massificació.
Publicitat i especulació, entre d'altres, han convertit aquella illa paradisíaca en quelcom que, hores d'ara, de paradís ja no en té gairebé res.
Sense anar més lluny, en poques setmanes he pogut veure a "Periodista Digital" unes imatges esfereïdores dels fets que es donen cada nit d'estiu a Magaluf, un barri de la mallorquina població de Calvià.
I és que la zona, a la que algúns agoserats ja han rebatejat en anglès amb el nom de "shagaluf", no és altra cosa que, tal i com deia a la mateixa plataforma l'escriptor; Arturo Pérez Reverte, una barreja de sol, cervesa i disbauxa, una combinació que, sens cap mena de dubtes, acaba d'empobrir de manera molt cruel la que en anys passats fora un paradís; Mallorca.
diumenge, 21 de juliol del 2013
ELS ATACS QUE NO ACABEN.
El 18 de Juliol passat, "Periodista Digital" incloia la notícia de que, al tren AVE, que uneix Barcelona amb Girona i Figueres-Vilafant, per enllaçar amb el TGV francès, un empleat, encarregat de la megafonia, va donar les instruccions en un anglès molt macarrònic i, certament, difícil d'entendre. Fins aquí, tot molt bé enb un vídeo que provenia de la deficitària "Intereconomía TV".
Però un cop acabada la presnetació ds l'audio de les instruccions de l'AVE, els presentadors d'"Rl gato al agua" van canviar ràpidament de registre en un atac frontal a Catalunya a través de "piulades" que reben...o inventen Qui ho sap de cerrt.
El mateix dijous, tot fent "zapping" per esperar una pel·lícula, vaig poder veure com, de nou, el canal del senyor Ariza atacava, això si, amb la subtilesa que dona la música, Catalunya de forma contundent.
I el diovendres, després de la inauguació dels Campionats Mundials de Natació, un alt directiu de la Marca Espanña va insultar, en una "piulada" els catalans, senzillament per la xiulada a l'himne espanyol.
Com tantes vegades he dit, Espanya poble no és la que ataca Catalunya poble, si no que és la classe política i dirigent, amb l'ajut d'algúns canals de televisió (ò antitelevisió) tòxics, la que s'entesta en atacar Catalunya.
El més segur és que, si la "Roja" hagués jugast un partit amistós fora d'Espanya i, en sonar l'himne espanyol, se'l hagués xiulat, ningú hauria gosat dir um mot en contra del país on això hagués passat, senzillament, per no provocar un "incident diplomàtic". Però com que Catalunya no és independent, tot s'hi val per posar pals a les rodes.
Però un cop acabada la presnetació ds l'audio de les instruccions de l'AVE, els presentadors d'"Rl gato al agua" van canviar ràpidament de registre en un atac frontal a Catalunya a través de "piulades" que reben...o inventen Qui ho sap de cerrt.
El mateix dijous, tot fent "zapping" per esperar una pel·lícula, vaig poder veure com, de nou, el canal del senyor Ariza atacava, això si, amb la subtilesa que dona la música, Catalunya de forma contundent.
I el diovendres, després de la inauguació dels Campionats Mundials de Natació, un alt directiu de la Marca Espanña va insultar, en una "piulada" els catalans, senzillament per la xiulada a l'himne espanyol.
Com tantes vegades he dit, Espanya poble no és la que ataca Catalunya poble, si no que és la classe política i dirigent, amb l'ajut d'algúns canals de televisió (ò antitelevisió) tòxics, la que s'entesta en atacar Catalunya.
El més segur és que, si la "Roja" hagués jugast un partit amistós fora d'Espanya i, en sonar l'himne espanyol, se'l hagués xiulat, ningú hauria gosat dir um mot en contra del país on això hagués passat, senzillament, per no provocar un "incident diplomàtic". Però com que Catalunya no és independent, tot s'hi val per posar pals a les rodes.
dimecres, 17 de juliol del 2013
ÉS QUE NO HI HA RES MÉS EN QUÈ PENSAR?
Sembla que, en aquwest país en que vivim, hi hagi una voluntat força clara de tirar "pilotes fora", tal i com es diu en l'argot de l'esport-rei, quan de temes importants es tracta.
El 17 de Juliol passat, l'agència EP publicava el fet que el PP, sempre els mateixos, volen ara denunciar BILDU per que aquesta formació vol prohibir les curses de braus, una d'aquestes molt obsoletes formes de tortura que, dissortadament, encara estan, no sé per tuina raó, vives.
El mateix dia, la mateixa agència publicava,dins de la seva secció de Medi Ambient, una altra notícia, segons la qual, el "foment de la tauromàquia", és a dir, una forma de potenciar la tortura als pobres toros, s'aprovaria abans de finals d'any.
Sortosament, però, sembla que aquesta "promoció" no arribara a les escoles, tal i com s'havia apuntat en un principi, una bona notícia dintre de la ja dolenhta de "promocionar" allò que no és cultura i, per tant, no necessita promoció.
Estem en el segle XXI, a Europa, i hi ha, certament, temes molt més urgents que tractar i problemes molt més punyents a resoldre, que afecten a molta més població, necessitada de feina, de diners i d'estabilitat.
O és que la tortura als pobres toros donara tot això a la població?... Cerrament NO!
El 17 de Juliol passat, l'agència EP publicava el fet que el PP, sempre els mateixos, volen ara denunciar BILDU per que aquesta formació vol prohibir les curses de braus, una d'aquestes molt obsoletes formes de tortura que, dissortadament, encara estan, no sé per tuina raó, vives.
El mateix dia, la mateixa agència publicava,dins de la seva secció de Medi Ambient, una altra notícia, segons la qual, el "foment de la tauromàquia", és a dir, una forma de potenciar la tortura als pobres toros, s'aprovaria abans de finals d'any.
Sortosament, però, sembla que aquesta "promoció" no arribara a les escoles, tal i com s'havia apuntat en un principi, una bona notícia dintre de la ja dolenhta de "promocionar" allò que no és cultura i, per tant, no necessita promoció.
Estem en el segle XXI, a Europa, i hi ha, certament, temes molt més urgents que tractar i problemes molt més punyents a resoldre, que afecten a molta més població, necessitada de feina, de diners i d'estabilitat.
O és que la tortura als pobres toros donara tot això a la població?... Cerrament NO!
divendres, 12 de juliol del 2013
A PROPÒSIT DE JOGUINES TRENCADES
Tot i que no ho segueixo, ni falta que fa, l'antitelevisió segueix fent de les seves.
Resulta que, dins del GH-14, una d'aquestes grans tonteries que el canal, propietat del senyor Berlusconi, posa en antena, ni que sigui per ocupar hores de televisió, va estar concursant un@ pobr@ noi@, de nom Desirée (Ells ho escriuen amb l'accent a la darrera e...).
Un cop acabat el "xou-concurs", aquesta persona va ser fitxada ràpidament per un d'aquests programes que, a més de ser una olla de grills, sembla ser que els qui hi intervenen tenen com a missió primordial la d'intentar cremar tothom qui "fitxen".
Doncs bé, carbonitzada Belén Esteban, sembla que volien elevar l@ noi@ a la categoria de "princes@ del poble"...Deu d'estar "vacant" el lloc. No?.
No és que ho hagi seguit, ja que aquest "Húndeme", aiuxí s'hauria de titular el programa, sembla haver-se aprofitat d'una persona que, valgvui dir-ho, sembla que de problemes no n'hi dfalten en la vida.
Algú deia des de la plataforma "Periodista Digital" que a Espanya no hi ha lleis que regulisn el món paranormal, i per això Anne Germain, un altre dels personatges clau de l'antitelevisió, va venir a Espanya. El cert és que en aquest país manquen, fins i tot, lleis que protegeixin determinats col·lectius de persones, com és el cas de Desi, una persona a la que, sense haver-li donat gaires oportunitats, hom s'ha encarregat de reduïr-la al no-res, a joguina trencada.
Realment, l'antitelevisió hauria d'estar més regulada per lleis.
Resulta que, dins del GH-14, una d'aquestes grans tonteries que el canal, propietat del senyor Berlusconi, posa en antena, ni que sigui per ocupar hores de televisió, va estar concursant un@ pobr@ noi@, de nom Desirée (Ells ho escriuen amb l'accent a la darrera e...).
Un cop acabat el "xou-concurs", aquesta persona va ser fitxada ràpidament per un d'aquests programes que, a més de ser una olla de grills, sembla ser que els qui hi intervenen tenen com a missió primordial la d'intentar cremar tothom qui "fitxen".
Doncs bé, carbonitzada Belén Esteban, sembla que volien elevar l@ noi@ a la categoria de "princes@ del poble"...Deu d'estar "vacant" el lloc. No?.
No és que ho hagi seguit, ja que aquest "Húndeme", aiuxí s'hauria de titular el programa, sembla haver-se aprofitat d'una persona que, valgvui dir-ho, sembla que de problemes no n'hi dfalten en la vida.
Algú deia des de la plataforma "Periodista Digital" que a Espanya no hi ha lleis que regulisn el món paranormal, i per això Anne Germain, un altre dels personatges clau de l'antitelevisió, va venir a Espanya. El cert és que en aquest país manquen, fins i tot, lleis que protegeixin determinats col·lectius de persones, com és el cas de Desi, una persona a la que, sense haver-li donat gaires oportunitats, hom s'ha encarregat de reduïr-la al no-res, a joguina trencada.
Realment, l'antitelevisió hauria d'estar més regulada per lleis.
dimarts, 9 de juliol del 2013
UN SOL MÓN, DUES CLASSES DE PERSONES.
Fa uns dies la deficitària "Intereconomía TV" entrevistava el més polèmic periodista que ha existit després del famós "butabnito"; Federico Jiménez Losantos, un personatge que, si bé en ocasipons ha dit veritats com punys, també en altres ocasions ha ben ficat la pota fins la mateixa cuixa.
Un a d'aquestes ocasions en les que el personatge ha ficat la pota no és altra que durant l'entrevista a Intereconomia en que, sense cap mena de consideració, va atacar els Sindicats, la única via que la majoria dels que ens guanyem les mongetes amb la suor del nostre front tenim per tal de reivindicar els nostres drets laborals.
En concret, Losantos afirmava que "CC. OO. i la UGT no haurien d'existir", titllant-los a contionuació de lladres donatr que, a més de les cotitzacions que cada mes paguem religiosamnt els treballadors, i que ens permeten, per exemple, gaudir d'advocats si no gratuïts, sí a més baix preu que al mercat, gtambé rebven, tot i que també els han estat retallades, petites aportacions per part del Tresor Públic, en forma de subvencions.
Tal i com diu l'estrofa d'una cançó del grup tarragoní; "Els Pets"; "Hi ha un sol mon, i dues classes de persones".
Això és veritat si tnim en compte qui ha fet tals declaracions; una persona que pertany a la classe dels que, sense doblegar gaire l'esquena, els cauen els diners a cabassos i, per tant, ni tan sols senten la necessitat d'acudir als Sindicats, doncs per dir-ho d'alguna manera; "ja tenen la vida solucionada".
I és que d'aquesta classe de persones n'hi ha moltes; des dels que corren al darrere d'una pilota fins a personatges com Losantos, passant pels que cada tarda fan el paparina davant les càmeres de l'antitelevisió.
Així doncs, senyor Losantos, els Sindicats tenen dret a existir, ja siguin verticals, horitzontals o diagonals.
Un a d'aquestes ocasions en les que el personatge ha ficat la pota no és altra que durant l'entrevista a Intereconomia en que, sense cap mena de consideració, va atacar els Sindicats, la única via que la majoria dels que ens guanyem les mongetes amb la suor del nostre front tenim per tal de reivindicar els nostres drets laborals.
En concret, Losantos afirmava que "CC. OO. i la UGT no haurien d'existir", titllant-los a contionuació de lladres donatr que, a més de les cotitzacions que cada mes paguem religiosamnt els treballadors, i que ens permeten, per exemple, gaudir d'advocats si no gratuïts, sí a més baix preu que al mercat, gtambé rebven, tot i que també els han estat retallades, petites aportacions per part del Tresor Públic, en forma de subvencions.
Tal i com diu l'estrofa d'una cançó del grup tarragoní; "Els Pets"; "Hi ha un sol mon, i dues classes de persones".
Això és veritat si tnim en compte qui ha fet tals declaracions; una persona que pertany a la classe dels que, sense doblegar gaire l'esquena, els cauen els diners a cabassos i, per tant, ni tan sols senten la necessitat d'acudir als Sindicats, doncs per dir-ho d'alguna manera; "ja tenen la vida solucionada".
I és que d'aquesta classe de persones n'hi ha moltes; des dels que corren al darrere d'una pilota fins a personatges com Losantos, passant pels que cada tarda fan el paparina davant les càmeres de l'antitelevisió.
Així doncs, senyor Losantos, els Sindicats tenen dret a existir, ja siguin verticals, horitzontals o diagonals.
dimarts, 2 de juliol del 2013
UN CONCEERT AMB MOLTA CUA
El dia 29 de Juny passat, el Camp Nou va ser tot un clam, en el marc del Conceret per la Llibertat, celebrat en aquell estadi, escenari de tantes victòries blau-granes.
Més de 70 artistes que, sense cobrar un sol euro, van prestar-se a pujar a l'escenari en una demostració de que amb la música es poden dir també veritats com punys i, tal i com deia Muriel Casals, Presidenta d'ÒMNIUM CULTURAL, "sense anar contra ningú", van protagonitzar una mscrofesta de més de iss hores de durada en que la música i les reivindicacions es van unir en perfecta armonia.
Però el dia següent, des dels dos partits de dretes; PP de Catalunya (que no català), i Ciutadans, van començar a venir els descrèdits i despropòsits; per una banda, amb el conegudíssim discurset arrauxat i ranci d'un PP que, a més, s'entesta en crear poilèmica allà on no n'hi ha, no només al territori català, si no que també ho fa a la resta d'Espanya, com a mostra de la seva arrogància, que li va servir per enganyar tot un país a les eleccions. I, per l'altra, els de C's (Ciutadans), que s'entesten en dir que si TV3 va emprar fons públics per tal de pagar la transmissió que, senzillament, es va fer des de dos quilòmetres de distància. (Però no se'ls sent protestar quan es transmet, des de l'altra punta del Món, la Fòrmula 1, en que cal contractar caríssimes hores de satèl·lit).
Però la cirereta arribava el dilluns, dia 1 de Juliol. I arribava de la mà de la "tele dels bisbes" (13 TV), un canal molt religiós de dia però de nit,en un acte de transformisme pur, esdevé una autènticva piconadora. A més, des del programa "El Cascabel al gato" (...) hom proposava "fer alguna cosa" per evitar "el separatisme"...
Però, suposem que, com sempre, no faran res que no sigui utilitzar, d'alguna manera, el xanttatge, una força que, malgrat que ells no ho creuen així, els afebleix cada cop més.
Més de 70 artistes que, sense cobrar un sol euro, van prestar-se a pujar a l'escenari en una demostració de que amb la música es poden dir també veritats com punys i, tal i com deia Muriel Casals, Presidenta d'ÒMNIUM CULTURAL, "sense anar contra ningú", van protagonitzar una mscrofesta de més de iss hores de durada en que la música i les reivindicacions es van unir en perfecta armonia.
Però el dia següent, des dels dos partits de dretes; PP de Catalunya (que no català), i Ciutadans, van començar a venir els descrèdits i despropòsits; per una banda, amb el conegudíssim discurset arrauxat i ranci d'un PP que, a més, s'entesta en crear poilèmica allà on no n'hi ha, no només al territori català, si no que també ho fa a la resta d'Espanya, com a mostra de la seva arrogància, que li va servir per enganyar tot un país a les eleccions. I, per l'altra, els de C's (Ciutadans), que s'entesten en dir que si TV3 va emprar fons públics per tal de pagar la transmissió que, senzillament, es va fer des de dos quilòmetres de distància. (Però no se'ls sent protestar quan es transmet, des de l'altra punta del Món, la Fòrmula 1, en que cal contractar caríssimes hores de satèl·lit).
Però la cirereta arribava el dilluns, dia 1 de Juliol. I arribava de la mà de la "tele dels bisbes" (13 TV), un canal molt religiós de dia però de nit,en un acte de transformisme pur, esdevé una autènticva piconadora. A més, des del programa "El Cascabel al gato" (...) hom proposava "fer alguna cosa" per evitar "el separatisme"...
Però, suposem que, com sempre, no faran res que no sigui utilitzar, d'alguna manera, el xanttatge, una força que, malgrat que ells no ho creuen així, els afebleix cada cop més.
dimecres, 26 de juny del 2013
D'ON HA SORTIT LA IDEA?
El dimecres, 19 de Juny passat, el PP de la Comunitat Valenciana sortia amb una d'aquelles idees que, si algú no sap exactament d'on venen les actuals llengües llatines, possiblement es prestara a confusió.
D'una banda, el partit s'entesta en anomenar "llengua" a un dialecte, doncs el diccionari, la gramàtica i la literatura corresponen a les mateixes del català, una llengua de la que es volen separar, senzillament per que no accepten que català i valencà comparteixen molts aspectes.
D'altra banda, i això ja és el súmmum, a algú se li ha encès la bombeta de que el valencià prové, ni més ni menys que del segle VI abans de Jesucrist, una època en la que, òbviament, no existia encara cap de les llengües que es parlen actualment moltes de les quals van començar la seva formació durant l'Edat Mitjana o, fins i tot, una mica abans.
Amb aquestes premises, els "populars" volen que es tramiti una proposició no-de-llei per tal de demanar a la Real Academia Española de la Lengua que, en la propera edició del seu prestigiós Diccionari, reconegui l'existència de la "llengua valenciana".
Què passaria si, arran del tema, a algú se li acudís dir, per exemple, que el català prové de l'arameu, llengua parlada antigament als actuals territoris d'Israel i Palestina. Possiblement sonaria tan a acudit barat com el fet que algú va assegurar un bon dia que els Reis Mags provenien d'Andalusia.
D'una banda, el partit s'entesta en anomenar "llengua" a un dialecte, doncs el diccionari, la gramàtica i la literatura corresponen a les mateixes del català, una llengua de la que es volen separar, senzillament per que no accepten que català i valencà comparteixen molts aspectes.
D'altra banda, i això ja és el súmmum, a algú se li ha encès la bombeta de que el valencià prové, ni més ni menys que del segle VI abans de Jesucrist, una època en la que, òbviament, no existia encara cap de les llengües que es parlen actualment moltes de les quals van començar la seva formació durant l'Edat Mitjana o, fins i tot, una mica abans.
Amb aquestes premises, els "populars" volen que es tramiti una proposició no-de-llei per tal de demanar a la Real Academia Española de la Lengua que, en la propera edició del seu prestigiós Diccionari, reconegui l'existència de la "llengua valenciana".
Què passaria si, arran del tema, a algú se li acudís dir, per exemple, que el català prové de l'arameu, llengua parlada antigament als actuals territoris d'Israel i Palestina. Possiblement sonaria tan a acudit barat com el fet que algú va assegurar un bon dia que els Reis Mags provenien d'Andalusia.
dijous, 20 de juny del 2013
UNA LLEI...DESIGUAL
El dissabte, dia 16 de Juny passat, la plataforma "Periodista Digital" titulava una de les seves seccions com a "El dia dels tramposos". El títol es referia, evidentment, als Millet, Bárcenas, Urdangarín...i tants d'altres als que ara, i quàsi per sorpresa, també s'hi ha afegit el que hom qualifica com el "millor jugador de futbol del Món"; Leo Messi.
Just un dia després, la mateixa plataforma oferia la trista notícia de que Hisenda reclamava la quantitat de 17.000 euros, ni més ni menys que a un nen de cinc anys quin pare, després de fer fallida l'empresa que tenia i regentava, es va suïcidar.
De fet, com que el "deutor" és menor, l'obligada a satisfer la quantitat és la mare que, després de tot el que ha passat, també està arruïnada.
Diuen algúns "entesos" que "La llei és igual per a tots". Caldra veure com aquesta "llei igual" soluciona els problemes d'aquesta família. O si, al contrari, aquesta dona haura de recórrer a "Atrapa un Millón", per aconseguir aquesta xifra, mentre que qui l'ha feta, i molt grossa, se n'enriu de la "llei igual per a tots" amb grans riallades.
Just un dia després, la mateixa plataforma oferia la trista notícia de que Hisenda reclamava la quantitat de 17.000 euros, ni més ni menys que a un nen de cinc anys quin pare, després de fer fallida l'empresa que tenia i regentava, es va suïcidar.
De fet, com que el "deutor" és menor, l'obligada a satisfer la quantitat és la mare que, després de tot el que ha passat, també està arruïnada.
Diuen algúns "entesos" que "La llei és igual per a tots". Caldra veure com aquesta "llei igual" soluciona els problemes d'aquesta família. O si, al contrari, aquesta dona haura de recórrer a "Atrapa un Millón", per aconseguir aquesta xifra, mentre que qui l'ha feta, i molt grossa, se n'enriu de la "llei igual per a tots" amb grans riallades.
dimecres, 12 de juny del 2013
UNES PRESSES SOSPITOSES
Fa uns dies, podia llegir les declaracions del Ministre de Cultura; José-Ignacio Wert, en el sentit que el seu departament es donara "moltíssima pressa" per declarar les curses de braus com a Bé d'Interès Cultural.
És una d'aquelles notícies que, en els temps actuals, no sé si sonen a acudit barat o a forma de distreure d'altres temes més candents. Però, d'alguna manera, sonen una mica a retrogradisme.
"Cultural"...Ja saben, al menys, què significa la paraula?. Em sembla que no, doncs considerar "cultural" el fet de martiritzar a un pobre animal fins a causar-li la mort, davant d'uns quants que, a més d'haver pagat per veure-ho, encara criden "Olé!", embadalits, no és més que una forma de demostrar al Món que s'ignora el significat real de la paraula.
Hi a molts altres temes per tractar, i molt més urgents, com per exemple, que amb la pujada de l'IVA dels espectacles culturals, tals com teatres, concerts ò cinema, l'únic que s'aconsegueix és el tancament progressiu d'aquests equipaments. i, en conseqüència, més atur.
El més trist de tot és que, quan les curses de braus hagin estat declarades BCE (Bé d'interès econòmic, que no cultural,), pretenen que la UNESCO declari aquest macabre espectacle com a Patrimoni de la Humanitat,. Un fet que, és d'esperar que no passi
És una d'aquelles notícies que, en els temps actuals, no sé si sonen a acudit barat o a forma de distreure d'altres temes més candents. Però, d'alguna manera, sonen una mica a retrogradisme.
"Cultural"...Ja saben, al menys, què significa la paraula?. Em sembla que no, doncs considerar "cultural" el fet de martiritzar a un pobre animal fins a causar-li la mort, davant d'uns quants que, a més d'haver pagat per veure-ho, encara criden "Olé!", embadalits, no és més que una forma de demostrar al Món que s'ignora el significat real de la paraula.
Hi a molts altres temes per tractar, i molt més urgents, com per exemple, que amb la pujada de l'IVA dels espectacles culturals, tals com teatres, concerts ò cinema, l'únic que s'aconsegueix és el tancament progressiu d'aquests equipaments. i, en conseqüència, més atur.
El més trist de tot és que, quan les curses de braus hagin estat declarades BCE (Bé d'interès econòmic, que no cultural,), pretenen que la UNESCO declari aquest macabre espectacle com a Patrimoni de la Humanitat,. Un fet que, és d'esperar que no passi
dijous, 6 de juny del 2013
UN CÀNCER QUE NO PARA DE CRÉIXER
A finals del mes passat, el Ministeri de Justícia, a través de l'Institut Nacional d'Estadística, feia públiques les dades del Registre de dones que, durant l'any 2012, han estat identificades com a vcíctimes de violèncioa de gènere . Les estadístiques, tot i ser freds números, no deixen de ser esfereïdores, doncs el registre ha identificat més de 32.000 dones, una xifra realment esgarrifosa en aquest segle XXI que vivim, més si tenim en compte que Espanya és un país d'Europa, on hi ha cada cop més igualdat entre homes i dones.
Pocs dies després de fer-se públiques aquestes dades, es sabia d'un nou cas, concretament, a Caldes de Malavella, a la Comarca de La Selva, un fet que ja elevava a 23 les dones que havien perdut la vida, víctimes de la violència masclista, a tot el teritori espanyol.
Aquest és un dels càncers de la societat, un càncer, però, que malgrat l'enduriment de les lleis penals, dissortadament no para de créixer.
Quàn acabara aquest trègic degoteig de víctimes innocents?. I és que, només que n'hi hagi un sol cas, ja és massa.
Pocs dies després de fer-se públiques aquestes dades, es sabia d'un nou cas, concretament, a Caldes de Malavella, a la Comarca de La Selva, un fet que ja elevava a 23 les dones que havien perdut la vida, víctimes de la violència masclista, a tot el teritori espanyol.
Aquest és un dels càncers de la societat, un càncer, però, que malgrat l'enduriment de les lleis penals, dissortadament no para de créixer.
Quàn acabara aquest trègic degoteig de víctimes innocents?. I és que, només que n'hi hagi un sol cas, ja és massa.
dimecres, 29 de maig del 2013
EL MONUMENT A COLOM...DEL BARÇA
Algíu em comentava, fa un temps, que a Catalunya es barreja el futbol i, sobre tot, el Barça, amb la política, sobre tot per que al club ja se l'anomena "Més que un club", doncs és un dels símbols, no només de Barcelona si no també de Catalunya. També hi ha hagut crítiquews sobre el fet que quan el Barça juga, es mostrin banderes catalanes i "estelades". Quines, si no?.
El dimecres, 22 de Maig passat, apareixia l'emblemàtica estatua de Colom, un dels grans símbols de la capital catalana, vestida amb la samarreta del Barça fruit, segons sembla, d'una campanya publicitària que, segons el 3/24 sabia el divendres, 24 de Maig passat, reportara uns 100.000 euros a les arques municipals.
La polèmica, però, està servida, doncs des de l'altre club esportiu de la ciutat, que és l'Espanyol, els directius van sortir al pas dels fets i, fins i tot, al principi del partit que es va jugar a Cornellà-El Prat, entre els dos equips de la Ciutat Comtal, els més fanàtics espanyolistes van girar-se d'esquena quan els "pericos" van fer el passadís d'honor als flamants campions de Lliga.
Que "la pela és la pela", això tots ho sabem. Però hi ha altres maneres de fer els coses, i no calia vestir Colom del Barça ni de cap altre equip.
El dimecres, 22 de Maig passat, apareixia l'emblemàtica estatua de Colom, un dels grans símbols de la capital catalana, vestida amb la samarreta del Barça fruit, segons sembla, d'una campanya publicitària que, segons el 3/24 sabia el divendres, 24 de Maig passat, reportara uns 100.000 euros a les arques municipals.
La polèmica, però, està servida, doncs des de l'altre club esportiu de la ciutat, que és l'Espanyol, els directius van sortir al pas dels fets i, fins i tot, al principi del partit que es va jugar a Cornellà-El Prat, entre els dos equips de la Ciutat Comtal, els més fanàtics espanyolistes van girar-se d'esquena quan els "pericos" van fer el passadís d'honor als flamants campions de Lliga.
Que "la pela és la pela", això tots ho sabem. Però hi ha altres maneres de fer els coses, i no calia vestir Colom del Barça ni de cap altre equip.
dimecres, 22 de maig del 2013
...I JA EN VAN TRES
En poques setmanes, Catalunya ha vist com des de diferents estaments, era atacada i, curiosament, comparats els catalans amb allò que no sóm ni de bon tros.
Primer va ser un desafortunat reportatge de Telemadrid, emès el 2 de Maig passat, en què es comparava la Generalitat, una Institució democràtica, amb uns règims tan destructius com el nazisme i l'estalinisme, tot sdembrant amb imatges desagradables, un clima d'autèntica confusió entre els espectadors d'aquella Televisió Autonòmica.
El divendres, dia 10 de Maig, i ja ho deiem en el programa del dia 16, eren els nostres veins aragonesos. Bé, el poble, no. Però sí els polítics de dos dels partits democràticament escollits en aquella Comunitat, els qui, per no nomenar les coses pel seu nom, van acabar anomenant "LAPAO", nom absurd, el que es pzarla a la Franja que, vulguin o no, no deixa de ser català.
I el dilluns, 13 de Maig passat, la tercera. En aquest cas, des de la Comunitat Valenciana quin Parlament, dominat majoritàriament pel PP, també gosava atacar el català, una llengua que, vulguin o no, parlen. Això si, amb l'accenjt d'aquella Comunitat. És a dir, el Valencià, una variant que no llengua, del català. Dissortadament, però, els senyors polítics també vn tornar a comparar-nos amb els nazis, tot fent un símil entre l'alemany que es parla a Alemanya i el d'Àustria, perfectament entendible si sabem alemany, encara que té variacions.
I és que, per si Ses Senyories no ho sabien, el català és una sola llengua, amb varoiacions a cada indret. De bén segur que a Andalusia, no aniran a dir que parlen la "llengua andalusa", si no que parlen castellà, naturalment, de la manera que es parli a cada una de les vuit províncies que configuren aquella Comunitat.
Però si anem a la Comunitat Valencfiana, podem comprovar un fet curiós, i és que si anem a un restaurant, elas cambrers ens atendran sempre en castellà, malgrat que després, entre ells, es parlin en valencià..
Primer va ser un desafortunat reportatge de Telemadrid, emès el 2 de Maig passat, en què es comparava la Generalitat, una Institució democràtica, amb uns règims tan destructius com el nazisme i l'estalinisme, tot sdembrant amb imatges desagradables, un clima d'autèntica confusió entre els espectadors d'aquella Televisió Autonòmica.
El divendres, dia 10 de Maig, i ja ho deiem en el programa del dia 16, eren els nostres veins aragonesos. Bé, el poble, no. Però sí els polítics de dos dels partits democràticament escollits en aquella Comunitat, els qui, per no nomenar les coses pel seu nom, van acabar anomenant "LAPAO", nom absurd, el que es pzarla a la Franja que, vulguin o no, no deixa de ser català.
I el dilluns, 13 de Maig passat, la tercera. En aquest cas, des de la Comunitat Valenciana quin Parlament, dominat majoritàriament pel PP, també gosava atacar el català, una llengua que, vulguin o no, parlen. Això si, amb l'accenjt d'aquella Comunitat. És a dir, el Valencià, una variant que no llengua, del català. Dissortadament, però, els senyors polítics també vn tornar a comparar-nos amb els nazis, tot fent un símil entre l'alemany que es parla a Alemanya i el d'Àustria, perfectament entendible si sabem alemany, encara que té variacions.
I és que, per si Ses Senyories no ho sabien, el català és una sola llengua, amb varoiacions a cada indret. De bén segur que a Andalusia, no aniran a dir que parlen la "llengua andalusa", si no que parlen castellà, naturalment, de la manera que es parli a cada una de les vuit províncies que configuren aquella Comunitat.
Però si anem a la Comunitat Valencfiana, podem comprovar un fet curiós, i és que si anem a un restaurant, elas cambrers ens atendran sempre en castellà, malgrat que després, entre ells, es parlin en valencià..
dimecres, 15 de maig del 2013
ELS TRES PEUS DEL GAT
Fa un temps, algú em comentava el fet que els humans som, d'alguna manera, uns "busca raons". Evidentment que uns més que els altres. Però el cert és que sempre hi ha en aquesta vida algú que vol "buscar els tres peus del gat", com vulgarment es diu, creant un problema allà on no n'existeix cap.
De fet, en pocs dies s'ha assistit a diverses mostres, algunes d'elles, fins i tot molt greus, de la creació de polèmica allà on fins el moment de crear-se, aqusta no existia.
La darrera es donavas el dia 9 de Maig passat, a la Comunitat d'Aragó, en quina franja oriental, que limita amb Catalunya, sempre s'ha parlat amb més omenys variacions, caatalà, a més de castellà i la "fabla" aragonesa.
Doncs encara que sembli un d'aquells acudits que podriem dir que són tan innocentons que gairebé són infantils, ara i per obra i gràcia del PP i el Partit Aragonés Regionalista, resulta que a la Franja ja no es parla català, si no LAPAO, que és l'acrònim de "Llengua Aragonesa pròpia de l'Aragó Oriental", mentre que el que es parla a la resta de la comunitat, ja no es diu "Fabla" aragonesa, si no LAPAPYP (Llengua aragonesa pròpia de l'àrea del Pirineu i Prepirineu).
A la vista d'això hem de considerar que totes les llengües tenen variants; tan el català, que és diferent a cada demarcació i, fins i tot, a cada comarca, com el mateix castellà, que és una mica diferent a cada una de les Comunitats que el parlen dinste del territori espanyol. I si anem a Ibetroamèrica, la variabilitat es multiplica, de la mateixa manera que, també el gallec i l'euskera deuen tenir la seva variabilitat a cada província o comarca.
El cert és que algún dia se li encén a algún dels polítics que diuen representar-nos la bombeta de començar a nomenar d'alguna manera les diferents variants de cada una de les llengües oficials del territori espanyol, ja podem preparar-nos per no saber, exactament, de què parlarem.
I és que n'hi ha que després d'organitzar un enrenou, en culpen els qui van voler, utilitzant tots els mitjans al seu abast, evitar-lo.
De fet, en pocs dies s'ha assistit a diverses mostres, algunes d'elles, fins i tot molt greus, de la creació de polèmica allà on fins el moment de crear-se, aqusta no existia.
La darrera es donavas el dia 9 de Maig passat, a la Comunitat d'Aragó, en quina franja oriental, que limita amb Catalunya, sempre s'ha parlat amb més omenys variacions, caatalà, a més de castellà i la "fabla" aragonesa.
Doncs encara que sembli un d'aquells acudits que podriem dir que són tan innocentons que gairebé són infantils, ara i per obra i gràcia del PP i el Partit Aragonés Regionalista, resulta que a la Franja ja no es parla català, si no LAPAO, que és l'acrònim de "Llengua Aragonesa pròpia de l'Aragó Oriental", mentre que el que es parla a la resta de la comunitat, ja no es diu "Fabla" aragonesa, si no LAPAPYP (Llengua aragonesa pròpia de l'àrea del Pirineu i Prepirineu).
A la vista d'això hem de considerar que totes les llengües tenen variants; tan el català, que és diferent a cada demarcació i, fins i tot, a cada comarca, com el mateix castellà, que és una mica diferent a cada una de les Comunitats que el parlen dinste del territori espanyol. I si anem a Ibetroamèrica, la variabilitat es multiplica, de la mateixa manera que, també el gallec i l'euskera deuen tenir la seva variabilitat a cada província o comarca.
El cert és que algún dia se li encén a algún dels polítics que diuen representar-nos la bombeta de començar a nomenar d'alguna manera les diferents variants de cada una de les llengües oficials del territori espanyol, ja podem preparar-nos per no saber, exactament, de què parlarem.
I és que n'hi ha que després d'organitzar un enrenou, en culpen els qui van voler, utilitzant tots els mitjans al seu abast, evitar-lo.
dimecres, 8 de maig del 2013
NORMALITZAR O "PERVERTIR?
El dijous, 2 de Maig passat, dia de festa a la Comunitat de Madrid, la seva televisió autonòmica va emetre, dins del programa "Zoom", un reportatge en el que es comparava la normalització lingüística, que es dúu a terme a Catalunya i Euskadi, amb una mena d'imposició més pròpia d'altres temps, en que el català i l'euskera eren considerats gairebé "residuals" o, fins i tot, no eren considerats llengües pròpiament dites ja que, i ja era el súmmum de la ignorància, ensenyar-les a l'escola estava totalment prohibit.
El reportatge en qüestió que, si no ha estat retirat,. és possible veure sencer a través de la pàgina web del canal televisiu, qualoifica la Generalitat i les Institucioins basques de "totalitàries", tot comparant-les amb el nazisme o l'estalinisme per, entre d'altres, potenciar, de manera especial, les llengües d'ambdues Autonomies. I, com a exemple d'una "espanyoilització" que algúns polítics voldrien tornar a instaurar, apareix a la pantalla una persona que dona noms de capitals, com ara Girona o LLeida, en castellà (Gerona, Lérida). També diu que no diria ara "Cesaraugusta", en lloc de "Zaragoza", malgrat que els habitants de la capital aragonesa, sí que es diuen "Cesaraugustanos" en castellà corecte, tot i estar admès per e la Real Academia Española, el terme més popular "Zaragozanos".
I, deixant de banda el dret a decidir, ja que aquesta persona del reportatge s'entesta enm dir "Gerona", cal preguntar-se què passaria si algú, en un afany de catalanització, diguem-ne "arrauxada", a la castellana ciutat de Valladolid comencés a anomenar-la "Tancadolit"
El reportatge en qüestió que, si no ha estat retirat,. és possible veure sencer a través de la pàgina web del canal televisiu, qualoifica la Generalitat i les Institucioins basques de "totalitàries", tot comparant-les amb el nazisme o l'estalinisme per, entre d'altres, potenciar, de manera especial, les llengües d'ambdues Autonomies. I, com a exemple d'una "espanyoilització" que algúns polítics voldrien tornar a instaurar, apareix a la pantalla una persona que dona noms de capitals, com ara Girona o LLeida, en castellà (Gerona, Lérida). També diu que no diria ara "Cesaraugusta", en lloc de "Zaragoza", malgrat que els habitants de la capital aragonesa, sí que es diuen "Cesaraugustanos" en castellà corecte, tot i estar admès per e la Real Academia Española, el terme més popular "Zaragozanos".
I, deixant de banda el dret a decidir, ja que aquesta persona del reportatge s'entesta enm dir "Gerona", cal preguntar-se què passaria si algú, en un afany de catalanització, diguem-ne "arrauxada", a la castellana ciutat de Valladolid comencés a anomenar-la "Tancadolit"
dimecres, 1 de maig del 2013
UNA "TELE" DE DOBLE CARA
El penúltim cap de setmana del mes d'abril passat sabiem de la intrusiío que va patir la pàgiona web de 13 TV un canal que, des de fa una mica més de dos anys, ha vingur a eixamplar el panorama de la TDT.
Quan es va anunciar l'aparició del nou canal, gairebé tothom va saludar aquest amb una cordialíssima benvinguda, doncs és més bo que hi hagi pluralitat que no pas que no n'hio hagi.
Un cop posat en marxa el canal, es va anar veient el tarannà del mateisx; de dia és un canal altament religiós, amb la Missa cada migdia i, per Setmana Santa, totes les processons hagudes i per haver.
Però, de nit, el canal canvia totalment de registre, transformant-se en una mena d'"escratxe" contra tot allò que no sembla ajustar-se a la opinió dels qui assisteixen a les molt atacants tertúlies.
Pel que fa la programació cinematogràfica, la veritat és que, durant molt de temps, el canal va centrar-se en projectar nombroses pel·lícules, algunes d'elles, fins i tot repetides en moltes ocasions, de tema nazi o pronazi.
I és que la "tele dels bisbes", com en algçuns mitjans periodístics s'anomena el canal, ha anat guanyant-se amb aquesta, la seva política de doble registre, una mena de mala reputació que els costara molt netejar, encara que ens diguin que és "una altra classe de televisió...Naturalment que ho és!.
Quan es va anunciar l'aparició del nou canal, gairebé tothom va saludar aquest amb una cordialíssima benvinguda, doncs és més bo que hi hagi pluralitat que no pas que no n'hio hagi.
Un cop posat en marxa el canal, es va anar veient el tarannà del mateisx; de dia és un canal altament religiós, amb la Missa cada migdia i, per Setmana Santa, totes les processons hagudes i per haver.
Però, de nit, el canal canvia totalment de registre, transformant-se en una mena d'"escratxe" contra tot allò que no sembla ajustar-se a la opinió dels qui assisteixen a les molt atacants tertúlies.
Pel que fa la programació cinematogràfica, la veritat és que, durant molt de temps, el canal va centrar-se en projectar nombroses pel·lícules, algunes d'elles, fins i tot repetides en moltes ocasions, de tema nazi o pronazi.
I és que la "tele dels bisbes", com en algçuns mitjans periodístics s'anomena el canal, ha anat guanyant-se amb aquesta, la seva política de doble registre, una mena de mala reputació que els costara molt netejar, encara que ens diguin que és "una altra classe de televisió...Naturalment que ho és!.
dijous, 25 d’abril del 2013
ARRAN DE LES CRÍTIQUES
A mitjans del passat Abril, el portal de tecnologia de l'agència Europa Press publicava una notícia en la que es parlava d'un nou aplicatiu que, de fet, desenvolupa una xarxa social.
"Wopp" és de disseny totalment espanyol, i permet enviar nanovídeos d'uns pocs segóns i, curiosament, en un format gens convencional; el rodó.
Els artífexs no són, precisament, informàtics, si no dos arquitects que, arran de la crisi, han decidit aparcar el "totxo" i provar sort en un altre camp, tot innovant en el món de les noves tecnologies.
Com totes, o quasi totes les notícies que apareixen a les pàgines d'Europa Press, aquesta també admetia comentaris. I, curiosament, els dos únics comentaris que hi havia a la notícia eren, si més no, força desconsiderats cap a la idea dels dos creadors.
Sembla que hi ha qui, no sé si pel fet de ser una creació espanyola o què, peró el cert és que un dels dos comentaris considerava la nova aplicació com una "collonada", mentre que la segona de les opinions qualificava la recent creada xarxa social com una "soplagaitez" (El cert és que cap diccionari tradueix el qualificatiu al català).
Certament que, en ocasions, ens han arfribat programes que, pel seu aspecte, ens han semblat més una joguina que res més. Però m'agradaria preguntar a aquestes dues persones que han desqualificat la idea dels dos emprenedors què opinarien si, per exemple, la nova xarxa social haguyés sortit d'una de les moltes empreses que hi ha als Estats Units...
"Wopp" és de disseny totalment espanyol, i permet enviar nanovídeos d'uns pocs segóns i, curiosament, en un format gens convencional; el rodó.
Els artífexs no són, precisament, informàtics, si no dos arquitects que, arran de la crisi, han decidit aparcar el "totxo" i provar sort en un altre camp, tot innovant en el món de les noves tecnologies.
Com totes, o quasi totes les notícies que apareixen a les pàgines d'Europa Press, aquesta també admetia comentaris. I, curiosament, els dos únics comentaris que hi havia a la notícia eren, si més no, força desconsiderats cap a la idea dels dos creadors.
Sembla que hi ha qui, no sé si pel fet de ser una creació espanyola o què, peró el cert és que un dels dos comentaris considerava la nova aplicació com una "collonada", mentre que la segona de les opinions qualificava la recent creada xarxa social com una "soplagaitez" (El cert és que cap diccionari tradueix el qualificatiu al català).
Certament que, en ocasions, ens han arfribat programes que, pel seu aspecte, ens han semblat més una joguina que res més. Però m'agradaria preguntar a aquestes dues persones que han desqualificat la idea dels dos emprenedors què opinarien si, per exemple, la nova xarxa social haguyés sortit d'una de les moltes empreses que hi ha als Estats Units...
dimecres, 17 d’abril del 2013
D'UTILITAT PÚBLICA
Fa unes quantes setmanes sorgia la polèmica so re el fet que What's App, una aplicació per a mòbil que serveix per enviar missatgeria instantània, entre altres utilitats, deixaria de ser gratuïta per passatr a ser de pagament una quota que, segons informacions aparegudes en els mitjans, havia de ser única i de per vida per els usuaris de l'iPhone mentre que, per els usuaris d'altres terminals, aquesta aplicació els costaria 90 cèntims d'euro (de moment) cada any.
Sorprenentment una setmana després del rumor s'informava de que tothom tan els usuaris de l'iPhone com els dels altres terminals vindrien obligats a pagar la quota anualment.
El divendres, 12 d'abril passat, diversos mitjans publicaven la notícia de que l'aplicatiu havia contribuït a salvar un home que es va quedar atrapat en un avenc a les muntanyes de la Comunitat Murciana.
Amb un fet així, l'aplicatiu ha demostrat que no és quelcom banal, si no una autèntica ajuda per a gent que es pugui perdre. En definitiva, que és un servei públic que, com a tal, no hauria d'estar subjecte a cap mena de quota, i declarat d'Utilitat Pública.
Sorprenentment una setmana després del rumor s'informava de que tothom tan els usuaris de l'iPhone com els dels altres terminals vindrien obligats a pagar la quota anualment.
El divendres, 12 d'abril passat, diversos mitjans publicaven la notícia de que l'aplicatiu havia contribuït a salvar un home que es va quedar atrapat en un avenc a les muntanyes de la Comunitat Murciana.
Amb un fet així, l'aplicatiu ha demostrat que no és quelcom banal, si no una autèntica ajuda per a gent que es pugui perdre. En definitiva, que és un servei públic que, com a tal, no hauria d'estar subjecte a cap mena de quota, i declarat d'Utilitat Pública.
dijous, 11 d’abril del 2013
JUGANT AMB ELS NOMS...
Mentre estava en preparació el programa del dijous, 11 d'Abril passat, el 3/24 publicava una curiosa notícia, segons la qual, el Registre Civil havia denegat a uns pares el fet de posar de nom "Lenin" a un fill, tot adduïnt que aquest no és si no un pseudònim, emprat per qui va liderar la revoluciñó bolxevic i va ser el primer líder de la ja extincta Unió Soviètica, quin nom real era Vladimir Ylitx Uliànov.
El cert és que, per posar un nom a un fill, cal tenir molta cura amb el que es fa, doncs sera un nom que el nen, o nena, dura tota la seva vida o, en el millor dels casos, fins que tingui úis de raó per intentar canviar-lo.
De fet, la Justícia va avalar la decissió del Registre Civil doncs, si bé hi ha moltíssimes opcioms, també hi ha alkgunes limitacions, com noms que puguin ser d'alguina manera perjudicials ò que afectin la dignitat de la persona; com ara Caím o Judes noms que, tot i bíblics, estàn carregats de connotacions negatives.
De fet, el ventall de noms permesos abasta des dels tradicionals; com poden esser, per exemple: Josep, Joan, Pere, Enric, Jaume, Joaquím ò Lluis, per a nens i Maria, Carme, Pilar, Rosa, Neus, Cristina, Helena o Esther, per a nenes fins a noms de llocs, que també estàn permesos, com poden ser Àfrica, Amèrica i, fins i tot, i n'hi ha alguna que se'n diu; Europa.
De fet en ocasions esn trobem ja amb persones que duen noms bén poc usuals; com Aarón, que és un nom bíblic. O el més inusual; Yahoo, que és com es diu, de moment, un pobre nen nord-americà, quins pares es van conèixer, precisament, a través d'un xat d'aquest servidor. Però el més segur és que n'hi ha d'altres tan o més estraqnys, quina llista seria, realment, inacabable.
Però el que ninguú sap és què pot passar en un futur no gaire llunyà, quan els fills dels molts immigrannts siguin grans i, possibvlement, comencin a formar, ja sigui entre ells mateixos o entre ells i fills de gent d'aquí, famílies, amb els noms que aquests puguin posar als seus descendents.
El cert és que, per posar un nom a un fill, cal tenir molta cura amb el que es fa, doncs sera un nom que el nen, o nena, dura tota la seva vida o, en el millor dels casos, fins que tingui úis de raó per intentar canviar-lo.
De fet, la Justícia va avalar la decissió del Registre Civil doncs, si bé hi ha moltíssimes opcioms, també hi ha alkgunes limitacions, com noms que puguin ser d'alguina manera perjudicials ò que afectin la dignitat de la persona; com ara Caím o Judes noms que, tot i bíblics, estàn carregats de connotacions negatives.
De fet, el ventall de noms permesos abasta des dels tradicionals; com poden esser, per exemple: Josep, Joan, Pere, Enric, Jaume, Joaquím ò Lluis, per a nens i Maria, Carme, Pilar, Rosa, Neus, Cristina, Helena o Esther, per a nenes fins a noms de llocs, que també estàn permesos, com poden ser Àfrica, Amèrica i, fins i tot, i n'hi ha alguna que se'n diu; Europa.
De fet en ocasions esn trobem ja amb persones que duen noms bén poc usuals; com Aarón, que és un nom bíblic. O el més inusual; Yahoo, que és com es diu, de moment, un pobre nen nord-americà, quins pares es van conèixer, precisament, a través d'un xat d'aquest servidor. Però el més segur és que n'hi ha d'altres tan o més estraqnys, quina llista seria, realment, inacabable.
Però el que ninguú sap és què pot passar en un futur no gaire llunyà, quan els fills dels molts immigrannts siguin grans i, possibvlement, comencin a formar, ja sigui entre ells mateixos o entre ells i fills de gent d'aquí, famílies, amb els noms que aquests puguin posar als seus descendents.
dimecres, 3 d’abril del 2013
LA "GUERRA" INFORMÀTICA
Segurament que si recordem la pel·lícula "Jocs de Guerra" recordarem com David Lightmann, el protagonista de la cinta, un estudiant de l'equivalent nord-americà del nostre quart d'ESO o primer de Batxillerat, se les empesca per tal de provocar l'alarma al país, tot saltant-se les estrictes mesures de seguretat que envolten els sistemes informàtics de la Defensa dels Estats Units i, amb la seva acció, arriba a declarar DEF CON-1, que és com s'anomena l'estat de guerra.
El cert és que aquesta situació no és, ni de bon tros, només aplicable a la ciència-ficció. Sense anar més lluny, la passada Setmana Santa un ciberatac que es considera el més gran mai dut a terme va provocar un considerable alentiment d'Internet, un alentiment que, en algunes pàgines, encara es podia notar el dissabte de Pasqua .
Experts, consultats per TV3, asseguraven que Espanya és un dels paísis més vulnerables a un ciberatac, i explicaven al detall quines serien les conseqüències d'un cibertac a gran escala. Els experts posaven com a exemple el d'un hipotètic tall en l'energia elèctrica que ens deixaria sense telecomunicacions i, de retruc, sense activitat ni bancària ni de cap classe.
Que Internet ha de ser lliure, això és cert. Però el més important és que, tot i la lliberetat, tinguem ja sigui a casa o a la nostrea feina, una bona prkitecci´ño de les nostres dades més importants.
El cert és que aquesta situació no és, ni de bon tros, només aplicable a la ciència-ficció. Sense anar més lluny, la passada Setmana Santa un ciberatac que es considera el més gran mai dut a terme va provocar un considerable alentiment d'Internet, un alentiment que, en algunes pàgines, encara es podia notar el dissabte de Pasqua .
Experts, consultats per TV3, asseguraven que Espanya és un dels paísis més vulnerables a un ciberatac, i explicaven al detall quines serien les conseqüències d'un cibertac a gran escala. Els experts posaven com a exemple el d'un hipotètic tall en l'energia elèctrica que ens deixaria sense telecomunicacions i, de retruc, sense activitat ni bancària ni de cap classe.
Que Internet ha de ser lliure, això és cert. Però el més important és que, tot i la lliberetat, tinguem ja sigui a casa o a la nostrea feina, una bona prkitecci´ño de les nostres dades més importants.
dijous, 28 de març del 2013
...A PAS DE CRANC
El dinarts, 26 de Març passat, sabiem la trista notícia de que Maó (Mô per els habitants de la capital menorquina) s'anomenara des d'ara "Maó/Mahón", per obra i gràcia de la formació que, en majoria absoluta, governa l'Ajuntament de la ciutat; el PP.
Sembla que aquelles declaracions del Ministre de Cultura; José-Ignacio Wert, en el sentit d'"españolizar", han calat finbs el fons, i han sigut, sens dubte, una mena d'"adoctrinament" per els edils de la capital menotquina que, sense que els tremolés el pols, han fet la reculada lingüística.
I és que a Ses Illes, el català ja no és requisit, si no mèrit per treballar a l'Administració, després que el Parlament Autonòmic aixói ho aprovés.
Sera d'esperar que aqusta "españolización" no es contagíi a d'altres llocs i, com abans, comencem a llegir "Gerona", possiblement acompanyada de Girona (o no).
El cert és que, ja sigui en un aspecte o en un altre, des que han assolit elpoder de manera absoluta, la única cosa visible és la seva progressiva marxa enrere, com a mostra de que no saben avançar.
Sembla que aquelles declaracions del Ministre de Cultura; José-Ignacio Wert, en el sentit d'"españolizar", han calat finbs el fons, i han sigut, sens dubte, una mena d'"adoctrinament" per els edils de la capital menotquina que, sense que els tremolés el pols, han fet la reculada lingüística.
I és que a Ses Illes, el català ja no és requisit, si no mèrit per treballar a l'Administració, després que el Parlament Autonòmic aixói ho aprovés.
Sera d'esperar que aqusta "españolización" no es contagíi a d'altres llocs i, com abans, comencem a llegir "Gerona", possiblement acompanyada de Girona (o no).
El cert és que, ja sigui en un aspecte o en un altre, des que han assolit elpoder de manera absoluta, la única cosa visible és la seva progressiva marxa enrere, com a mostra de que no saben avançar.
dimecres, 20 de març del 2013
JA ÉS PRIMAVERA A...
Doncs si, ja és Primavera, estació de floracions de les plantes, moment en el que el camp estrena el mantell nou, tal i com diu una coneguida cançó dels anys 70 del segle passat.
També és l'estació de l'any en que comencen a sovintejar algunes festes majors de poblacions. I la Setmana Santa, uns dies d minivacances per algúns, de recolliment per els més creients i, per els escolars, una setmaneta de vacances més per començar-la el Diumenge de Rams, estrenant alguna cosa nova de vestir.
Però aquesta estació de l'any a la que molts artistes, des de poetes a pintors, han cantat i elogiat també té el seu cantó molest sobre tot per les persones al·lèrgiques.
I és que aquesta primavera en concret, les Autoritats sanitàries preveuen un increment significatiu de les mateixes degut a que l'Hivern, amb les pluges i la neu que han deixat una bona reserva d'aigua i humitat, realment ha fet d'hivern.
També és l'estació de l'any en que comencen a sovintejar algunes festes majors de poblacions. I la Setmana Santa, uns dies d minivacances per algúns, de recolliment per els més creients i, per els escolars, una setmaneta de vacances més per començar-la el Diumenge de Rams, estrenant alguna cosa nova de vestir.
Però aquesta estació de l'any a la que molts artistes, des de poetes a pintors, han cantat i elogiat també té el seu cantó molest sobre tot per les persones al·lèrgiques.
I és que aquesta primavera en concret, les Autoritats sanitàries preveuen un increment significatiu de les mateixes degut a que l'Hivern, amb les pluges i la neu que han deixat una bona reserva d'aigua i humitat, realment ha fet d'hivern.
dimecres, 13 de març del 2013
PROTEGINT LA TORTURA
el dimarts, 12 de Març passat, feia la seva aparició la notícia de que el PP, sempre els mateixos, com no podia ser d'altra manera, volen ara "exigir" que a Catalunya, on no es fan curses de braus, se'n tornin a fer en virtud de la nova llei que, d'aprovar-se, consideraria tal barbàrie com a "bé cultural".
Sembla mentida que actualment, amb el que està succeïnt; la crisi econòmica, els desnonaments, la corrupció que surt per tot arreu i, fins i tot, dels llocs més insospitats, uns problemes que ens afecten a tots i que són de més urgvent solució, es fixi l'atenció a quelcom que, senzillament, en realitat no és allò que ens volen vendre.
"Protegit els torturadors", com deia un comentari que vaig llegir. Això és el que si es vol fer. Però és que es fa patir els animals en d'altres "espectacles", no només a les curses de braus. I aquests altres taubé haurien d'estar ja prohibits en aquest segle XXI que estem vivint.
I és que ni curses de braus ni "correbous", "encierros", "toro d la vega" ni tampoc el que fan amb pobres galls en un poblle, no recordo de quina Comunitat, cap d'ells té res de "cultura", "art", o "tradició", tal i com se'ls vol fer pasar. Senzillament són, i mai millor dit, gaudir amb el patiment animal. No és aquesta una raó suficient per tal de prohibir-los a tot el territori espanyol?.
Sembla mentida que actualment, amb el que està succeïnt; la crisi econòmica, els desnonaments, la corrupció que surt per tot arreu i, fins i tot, dels llocs més insospitats, uns problemes que ens afecten a tots i que són de més urgvent solució, es fixi l'atenció a quelcom que, senzillament, en realitat no és allò que ens volen vendre.
"Protegit els torturadors", com deia un comentari que vaig llegir. Això és el que si es vol fer. Però és que es fa patir els animals en d'altres "espectacles", no només a les curses de braus. I aquests altres taubé haurien d'estar ja prohibits en aquest segle XXI que estem vivint.
I és que ni curses de braus ni "correbous", "encierros", "toro d la vega" ni tampoc el que fan amb pobres galls en un poblle, no recordo de quina Comunitat, cap d'ells té res de "cultura", "art", o "tradició", tal i com se'ls vol fer pasar. Senzillament són, i mai millor dit, gaudir amb el patiment animal. No és aquesta una raó suficient per tal de prohibir-los a tot el territori espanyol?.
dimecres, 6 de març del 2013
DEIXAREM DE VEURE VIOLÈNCIA AL FUTBOL?
Els partits de futbol, anomenats "clàssics" són els que aixequen màxima rivalitat, no només entre els equips que s'enfronten damunt del terreny de joc, com així ha de ser, si no que, dissortadament, també entre els seguidors dels mateiuxos, uns seguidors quinm fanatisme els porta a fer el que mai s'hauria de fer.
Així, a finals de Febrer passat, en un dels "clàssics", pertanyents a la Copa del Rei, s'enfrontaven el Barça i el Reial Madrid, dos dels equips de màxima rivalitat en qualsevol competició en que disputin partits.
Si bé estàn prohibides les bengales, el cert és que aquestes van fer, d'alguna manera acte de presència, lo qual va fer que el divendres, 28 de Febrer passat, la directiva blau-grana deixés ben clara la seva negativa a la creació d'una "grada jove".
No és més que un esport, convertit en "esport-rei", doncs és el més popular. Però no no ha d'implicar que la "futbolitis" exagerada d'algúns exaltats sigui un obstacle per aquells que volen, senzillament, anar a gaudir d'un bon partit de futbol.
Així, a finals de Febrer passat, en un dels "clàssics", pertanyents a la Copa del Rei, s'enfrontaven el Barça i el Reial Madrid, dos dels equips de màxima rivalitat en qualsevol competició en que disputin partits.
Si bé estàn prohibides les bengales, el cert és que aquestes van fer, d'alguna manera acte de presència, lo qual va fer que el divendres, 28 de Febrer passat, la directiva blau-grana deixés ben clara la seva negativa a la creació d'una "grada jove".
No és més que un esport, convertit en "esport-rei", doncs és el més popular. Però no no ha d'implicar que la "futbolitis" exagerada d'algúns exaltats sigui un obstacle per aquells que volen, senzillament, anar a gaudir d'un bon partit de futbol.
dimecres, 27 de febrer del 2013
SER MURRI, PERÒ AMB "URBANITAT"
La nit del dimarts, 19 al dimecres, 20 de Febrer passat, llegia la notícia de que la Federació Espanyola d'Handbol havia defensat la Casa Reial després que una popularíssima humorista televisiva culpés, durant la gala dels Goya, aquest esport de tot el que està passant darrerament.
L'handbol és un esport que, certament, no en té cap cuilpa de tot el que passa, doncs els qui el practiquen no són, si no esportistes que, ja sigui en categories d'alta competició o en clubs modestos, l'únic que els importa és poder practicar-lo amb llibertat.
Sembla que es vulgui, d'alguna manera, culpar aquest esport del que un ex-jugador, transformat en autèntic murri, ha fet.. Uns fets que, en primer lloc, han perjudicat el bon nom de Palma i Ses Illes, fins el punt que l'Ajuntament palmesà ja ha fet canviar el rètol de la cèntrica Rambla.
El cas, com ja hem pogut comprovar, ha fet córrer rius de tinta i també ha generat hores i hores de televisió encara que, la veritat sigui dita, tampoc s'ha aclarit res. I és que, dissortadament, sembla que en aquest país hi ha algúns "murris de guant blanc" que, sense aixecar gran rebombori, minen el bon nom de tot un poble.
L'handbol és un esport que, certament, no en té cap cuilpa de tot el que passa, doncs els qui el practiquen no són, si no esportistes que, ja sigui en categories d'alta competició o en clubs modestos, l'únic que els importa és poder practicar-lo amb llibertat.
Sembla que es vulgui, d'alguna manera, culpar aquest esport del que un ex-jugador, transformat en autèntic murri, ha fet.. Uns fets que, en primer lloc, han perjudicat el bon nom de Palma i Ses Illes, fins el punt que l'Ajuntament palmesà ja ha fet canviar el rètol de la cèntrica Rambla.
El cas, com ja hem pogut comprovar, ha fet córrer rius de tinta i també ha generat hores i hores de televisió encara que, la veritat sigui dita, tampoc s'ha aclarit res. I és que, dissortadament, sembla que en aquest país hi ha algúns "murris de guant blanc" que, sense aixecar gran rebombori, minen el bon nom de tot un poble.
dimecres, 20 de febrer del 2013
SABEM EL QUE MENGEM?
Si heu vist la pel·lícula "Soylent Green", possiblement recordareu el final de la mateixa quan un dels protagonistes, que és policia, descobreix tota la veritat sobre el que els productes "Soylent" són en realitat.
Recentment ha sortit a la llum un cas molt semblat; el d'uns plats precuinats que, teòricament, haurien de contenit carn de vedella quan, en la pràctica, en coontenien de cavall. Un frau en la composició, malgrat que menjar carn de cavall no és, precisament, perjudicial per a la salut de les persones.
Arran del frau, la UE ha decidit fer controls d'ADN dels plats precuinats, per tal de determinar si el que contenen realment ´és vedella ò cavall.
Possiblement no sigui aquest l'únic cas en que hi ha algún problema en plats precuinats. Però sabem realment el que mengem quan comptem un d'aqusts plats precuinats?.
Recentment ha sortit a la llum un cas molt semblat; el d'uns plats precuinats que, teòricament, haurien de contenit carn de vedella quan, en la pràctica, en coontenien de cavall. Un frau en la composició, malgrat que menjar carn de cavall no és, precisament, perjudicial per a la salut de les persones.
Arran del frau, la UE ha decidit fer controls d'ADN dels plats precuinats, per tal de determinar si el que contenen realment ´és vedella ò cavall.
Possiblement no sigui aquest l'únic cas en que hi ha algún problema en plats precuinats. Però sabem realment el que mengem quan comptem un d'aqusts plats precuinats?.
dimecres, 13 de febrer del 2013
GRANS CORTINES DE FUM
El dimarts, 12 de Febrer passat, el PP feia valer la seva majoria absolutya al Parlament per fer una altrra cop, i ja són massa, de les seves, tot admetent a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per declarar, ni més ni menys que les curses de braus, com a Bé d'interès cultural
Realment martiritzar un pobre animal fins a causar-li la moert, així de freda és la "corrida", no té res de cultural ni d'interessant ni, tal i com se l'anomena també, de "festa". Ni tampoc és "art", sobre tot, si ens fixem que, ja ni els turistes que venen a Espanya van a veure tan vergonyós espectacle com a prova de que és, com a molt, una monumental aixecada de camisa.
I és que en ple segle XXI, el patiment de qualsevol animal ja no és una forma de diversió lògica, ni molt menys. I el més punyent és que hi ha persones que, tot i sentir-se espanyoles, ja no accepten el fet que una cosa tan poc edificant com veure martiritzar un pobre animnal fins a matar-lo pugui entrar dinas la cultura o la tradició per que, senzillament, és un espectacle totalment anacrònic, pobre i buid de contingut.
No sé on vaig llegir el fet que, segons sembla, si aquesta ILP esdevé llei, possibilitaria que aquesta monumental bretolada es convertís en objecte d'estiudis universitaris i, el més greu, que s'acceptaria l'entrada dels menors a les "places" de braus. Unes afirmacions que, certament, sonen a bajanada.
Costa molt d'entendre que en aquests moments, en que hi ha altres coses tan preocupantys al paíus com el 20 per cent d'aturats, s'esmercin esforços i, possiblement, diners, que ja seria el més greu, per tal d'elevafr a la categoria de bé d'interès cultural quelcom que ja està demostrat que és anacrònic.
Esperem que la UNESCO no admeti a tràmit la sol·licitud que, segons sembla, es vol elevar a aquest Organisme, depenent de Nacions Unides, per tal que el declari Patrimoni de la Humanitat, doncs seria un greu error per part de l'Alt Organisme.
Realment martiritzar un pobre animal fins a causar-li la moert, així de freda és la "corrida", no té res de cultural ni d'interessant ni, tal i com se l'anomena també, de "festa". Ni tampoc és "art", sobre tot, si ens fixem que, ja ni els turistes que venen a Espanya van a veure tan vergonyós espectacle com a prova de que és, com a molt, una monumental aixecada de camisa.
I és que en ple segle XXI, el patiment de qualsevol animal ja no és una forma de diversió lògica, ni molt menys. I el més punyent és que hi ha persones que, tot i sentir-se espanyoles, ja no accepten el fet que una cosa tan poc edificant com veure martiritzar un pobre animnal fins a matar-lo pugui entrar dinas la cultura o la tradició per que, senzillament, és un espectacle totalment anacrònic, pobre i buid de contingut.
No sé on vaig llegir el fet que, segons sembla, si aquesta ILP esdevé llei, possibilitaria que aquesta monumental bretolada es convertís en objecte d'estiudis universitaris i, el més greu, que s'acceptaria l'entrada dels menors a les "places" de braus. Unes afirmacions que, certament, sonen a bajanada.
Costa molt d'entendre que en aquests moments, en que hi ha altres coses tan preocupantys al paíus com el 20 per cent d'aturats, s'esmercin esforços i, possiblement, diners, que ja seria el més greu, per tal d'elevafr a la categoria de bé d'interès cultural quelcom que ja està demostrat que és anacrònic.
Esperem que la UNESCO no admeti a tràmit la sol·licitud que, segons sembla, es vol elevar a aquest Organisme, depenent de Nacions Unides, per tal que el declari Patrimoni de la Humanitat, doncs seria un greu error per part de l'Alt Organisme.
dimecres, 6 de febrer del 2013
ENVÀS, ON VAS?
La darrera de les campanyes promoguda per la Generalitat de Catalunya; "Envàs, on vas?" ha desaparegut dels mitjans gairebé com per art de màgia després que, des d'un partit polític, se la titllés de "parcial".
Però el cert és que, si ens la mirem amb ull crític, tota la publicitat que ens arriba n'és de parcial, doncs la única cosa que fa és demanar-nos que comprem aquest o aquéll producte, o que anem a aquesta o l'altra companyia d'assdegurances a assegurar el nostre cotxe o moto.
I, si mirem més enrere, encara hi havia publicitat molt més parcial, sobre tot aquella que feia referència al tabac o begudes alcohòliques, avui ja prohibida totalment la del tabac i molt limitada, gairebé residual, la de les begudes amb algún petit grau d'alcohol. I és que aquelles eren, certament, excloents i parcials, sobre tot unaa campanya que va fer una determinada marca de brandy que incloia la frase "Es cosa de hombres".
Entre les dues formes de publicitat va haver-hi la que es va fer am música. Parcial també, per que també ens recomanava determinats productes i/o serveis. Això si, amb música.
Però el cert és que, si ens la mirem amb ull crític, tota la publicitat que ens arriba n'és de parcial, doncs la única cosa que fa és demanar-nos que comprem aquest o aquéll producte, o que anem a aquesta o l'altra companyia d'assdegurances a assegurar el nostre cotxe o moto.
I, si mirem més enrere, encara hi havia publicitat molt més parcial, sobre tot aquella que feia referència al tabac o begudes alcohòliques, avui ja prohibida totalment la del tabac i molt limitada, gairebé residual, la de les begudes amb algún petit grau d'alcohol. I és que aquelles eren, certament, excloents i parcials, sobre tot unaa campanya que va fer una determinada marca de brandy que incloia la frase "Es cosa de hombres".
Entre les dues formes de publicitat va haver-hi la que es va fer am música. Parcial també, per que també ens recomanava determinats productes i/o serveis. Això si, amb música.
dijous, 31 de gener del 2013
...I ARA, PER LA DUTXA DE TELÈFON
Des que el "peu-pilota" és l'esport-rei, els grans clubs de tot el Món han fet i fan mans i mànegues per tal de promocionar-se i donar-se a conèixer a tothom, fins i tot a aquells que no se senten "futboleros".
Molt és el marxandatge que els grans clubs creen i fan elaborar, per tal d'aconseguir uns diners extres que els ajudin a finançar-se, uns diners que, d'alguna manera, se sumen als que ja aporten els patrocinadors i els anomenats "socis compromissaris"; és a dir, persones adinerades que, a diferència dels socis de base, tenen, per així anomenar-les, "accions" dels grans clubs esportius.
Actualment, en que la crisi colpeja tots els aspectes de la nostra vida, els clubvs de futbol també ho noten. Però el marxandatge segueix tan viu com el primer dia en que es va posar en pràctica aquest sistema de promoció.
I, com no podia ser d'altra manera, el Barça també en fa de marexandatge. Periòdicament, algún diari esportiu, estretament lligat al club blau-grana, ofereix algún "gadget oficial" del club, com van ser l'anorak, la motxilla, les botes, un equipament, una bossa de viatge, una manta, una tovallola de platja ò una maleta.
Possiblement no era d'esperar el que està passant actualment. Però el cert és que, des de fa uns pocs dies, un rotatiu esportiu, molt vinculat amb l'entitat blau-grana, ofereix un altre dels "gadgets oficials", si així els podem anomenar.
I és que els qui els hagin anat col·leccionant tots, ara tenen la poc menys que curiosa oportunitat de dutxar-ser, ni més ni menys que amb la dutxa de telèfon "oficial" del club. Tot un honor, no?.
Molt és el marxandatge que els grans clubs creen i fan elaborar, per tal d'aconseguir uns diners extres que els ajudin a finançar-se, uns diners que, d'alguna manera, se sumen als que ja aporten els patrocinadors i els anomenats "socis compromissaris"; és a dir, persones adinerades que, a diferència dels socis de base, tenen, per així anomenar-les, "accions" dels grans clubs esportius.
Actualment, en que la crisi colpeja tots els aspectes de la nostra vida, els clubvs de futbol també ho noten. Però el marxandatge segueix tan viu com el primer dia en que es va posar en pràctica aquest sistema de promoció.
I, com no podia ser d'altra manera, el Barça també en fa de marexandatge. Periòdicament, algún diari esportiu, estretament lligat al club blau-grana, ofereix algún "gadget oficial" del club, com van ser l'anorak, la motxilla, les botes, un equipament, una bossa de viatge, una manta, una tovallola de platja ò una maleta.
Possiblement no era d'esperar el que està passant actualment. Però el cert és que, des de fa uns pocs dies, un rotatiu esportiu, molt vinculat amb l'entitat blau-grana, ofereix un altre dels "gadgets oficials", si així els podem anomenar.
I és que els qui els hagin anat col·leccionant tots, ara tenen la poc menys que curiosa oportunitat de dutxar-ser, ni més ni menys que amb la dutxa de telèfon "oficial" del club. Tot un honor, no?.
dimecres, 23 de gener del 2013
UN ENGANY MAJÚSCUL
Ja fa uns quants anys que un jove ciclista nord-americà ens sorprenia a tots. Va guanyar set Tours de França, una de les rondes ciclistes més exigents que actualment existeixen. La seva "proesa" va donar la volta al Món doncs, des de feia molt temps, ningú havia aconseguit tantes victòries seguides a la ronda. El seu nom: Lance Armstrong.
El cert és que, després de la realització de proves de dopatge, ell va anar desmentint una i altra vegada els fets, tot i que les analítiques van donar sempre positiu. També l'any 2000, i a Sydney, el mateix ciclista se'ns presentava una altra vegada com un gran campió, fent-se en els Jocs Olímpics d'aquell any amb una medalla de bronze. Però aixó si, les sospites seguien planant sobre ell i sobre el món del ciclisme que, en els anys que han transocrregut del present segle XXI, s'ha vist enfosquit per aquest fenòmen , anomenat dopatge.
La veritat, però, ha estat amagada fins el divendres, dia 18 de Gner passat, a la matinada, dijous, 17, al vespre als Estats Units quan, en el decurs d'una entrevista, concedida a un importantíssim canal de televisió d'aquell país, Armstrong reconeixia explícitament el fet que havia fet trampes per guanyar els set Tours, la medalla olímpica i tot el que havia guanyat.
Possiblement la premsa esportiva i la opinió pública en general entendran que aquest esportista, ara desposseït de tots els títols, inclosa la Medalla Olímpica que el Comitè Internacional Olímpix li ha exigit que retorni físicament, va enganyar tothom.
Però el més trist no és el fet que hagi enganyat tothom, que ja n'és i molt de trist, si no el fet que, amb la seva actitud, s'ha estat enganyant ell mateix.
El cert és que, després de la realització de proves de dopatge, ell va anar desmentint una i altra vegada els fets, tot i que les analítiques van donar sempre positiu. També l'any 2000, i a Sydney, el mateix ciclista se'ns presentava una altra vegada com un gran campió, fent-se en els Jocs Olímpics d'aquell any amb una medalla de bronze. Però aixó si, les sospites seguien planant sobre ell i sobre el món del ciclisme que, en els anys que han transocrregut del present segle XXI, s'ha vist enfosquit per aquest fenòmen , anomenat dopatge.
La veritat, però, ha estat amagada fins el divendres, dia 18 de Gner passat, a la matinada, dijous, 17, al vespre als Estats Units quan, en el decurs d'una entrevista, concedida a un importantíssim canal de televisió d'aquell país, Armstrong reconeixia explícitament el fet que havia fet trampes per guanyar els set Tours, la medalla olímpica i tot el que havia guanyat.
Possiblement la premsa esportiva i la opinió pública en general entendran que aquest esportista, ara desposseït de tots els títols, inclosa la Medalla Olímpica que el Comitè Internacional Olímpix li ha exigit que retorni físicament, va enganyar tothom.
Però el més trist no és el fet que hagi enganyat tothom, que ja n'és i molt de trist, si no el fet que, amb la seva actitud, s'ha estat enganyant ell mateix.
divendres, 18 de gener del 2013
EL QUE ENS FALTAVA PER SENTIR
Una cançó dels anys 80 del passat segle XX afirma en els seus versos que "el Món és una caixa de sorpreses". I és que de sorpreses, darrerament en tenim més de les que voldriem, sobre tot d'aquelles que comporten retallades.
Però fa uns dies ens arribava una d'aquelles curioses notícies que, si més no, ens poden posar una mica la pell de gallina a tots, sobre tot als abonats d'una recentment creada operadora de telefonia mòbil que, per a més informació, es diu "Más Móvil".
I és que l'esmentada operadora ha anat a buscar la que, hpores d'ara, és una de les persones més populars del país, per donar-li un càrrec. Es tracta, ni més ni menys que de Belén Esteban, col·laboradora en un dels més matussers programes que hi ha a l'ampli espectre de la televisió actual.
Segons fonts de la companyia, aquesta persona que col·laborara a temps parcial amb ells, compaginant-ho amb l'antitelevisió, sera "responsable d'estalvi i relacions públiques" de la companyia.
Es veu que no hi ha ningú preparat per fer aquesta feina entre les persones que, o bé han acabat un mòdul administratiu en FP o una carrera universitària i busquen feina a la desesperada. Ò, senzillament, no han trobat ningú que els "fes el pes". El cas és que la mal anomenada "princesa del poble", ha acabat caient-los graciosa i, com no podia ser d'altra manera, l'han fitxada.
Ara només faltaria que, d'alguna manera, alguna altra operadora rehabilités Rodolfo Chiquiliquatre, el formés una miqueta i li donés un càrrec similar. Senzillament, per fer-los la competència doncs en aquest país, sembla que tot és possible.
Però fa uns dies ens arribava una d'aquelles curioses notícies que, si més no, ens poden posar una mica la pell de gallina a tots, sobre tot als abonats d'una recentment creada operadora de telefonia mòbil que, per a més informació, es diu "Más Móvil".
I és que l'esmentada operadora ha anat a buscar la que, hpores d'ara, és una de les persones més populars del país, per donar-li un càrrec. Es tracta, ni més ni menys que de Belén Esteban, col·laboradora en un dels més matussers programes que hi ha a l'ampli espectre de la televisió actual.
Segons fonts de la companyia, aquesta persona que col·laborara a temps parcial amb ells, compaginant-ho amb l'antitelevisió, sera "responsable d'estalvi i relacions públiques" de la companyia.
Es veu que no hi ha ningú preparat per fer aquesta feina entre les persones que, o bé han acabat un mòdul administratiu en FP o una carrera universitària i busquen feina a la desesperada. Ò, senzillament, no han trobat ningú que els "fes el pes". El cas és que la mal anomenada "princesa del poble", ha acabat caient-los graciosa i, com no podia ser d'altra manera, l'han fitxada.
Ara només faltaria que, d'alguna manera, alguna altra operadora rehabilités Rodolfo Chiquiliquatre, el formés una miqueta i li donés un càrrec similar. Senzillament, per fer-los la competència doncs en aquest país, sembla que tot és possible.
dimarts, 8 de gener del 2013
ANY NOU...PREUS NOUS
Està recent començat 2013 i, com cada any, surten aquests primers dies a la llum els "bons propòsits" per l'any que comença. Uns propòsits que si bé en algunes ocasions es realitzen, n'hi ha, però, que no són ni de bon tros realitzables.
"Any nou, vida nova", un vell tòpic de cada 1 de Gener, un tipic i tòpic al que caldria afegir moltes més coses.
I és que amb l'arribada de l'any nou, molt serveis i productes veuen incremenmtat, de manera gairebé automàtica, el seu preu. Tal és el cas de la llum, l'aigua, el tren, el transport per carretera, els segells de correus o la quota d'abonament al telèfon.
Molts d'aquests serveis i productes, però, augmenten poquet; uns cèntims. Això si, sumant els cèntims d'uns i altres, de seguida arribem a formar uns quants euros més que deembutxacar.
I és que, en els temps que corren, caldria dir: "Any nou, vida i preus nous".
"Any nou, vida nova", un vell tòpic de cada 1 de Gener, un tipic i tòpic al que caldria afegir moltes més coses.
I és que amb l'arribada de l'any nou, molt serveis i productes veuen incremenmtat, de manera gairebé automàtica, el seu preu. Tal és el cas de la llum, l'aigua, el tren, el transport per carretera, els segells de correus o la quota d'abonament al telèfon.
Molts d'aquests serveis i productes, però, augmenten poquet; uns cèntims. Això si, sumant els cèntims d'uns i altres, de seguida arribem a formar uns quants euros més que deembutxacar.
I és que, en els temps que corren, caldria dir: "Any nou, vida i preus nous".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)