El dilluns, 20 de Febrer passat, tot el Continent Europeu va ser testimoni de la pobra i ridícula imatge que el "Govern del canvi", com es postulava a la passada campanya electoral, va donar quan va ordenar la Policia que carregués contra una manifestació totalment pacífica d'estudiants que l'únic que demanaven era que als seus centres docents no es retallés la qualitat de l'ensenyament que s0hi imparteix.
El més greu, però, va venir quasn el cap de la Policia va parlar de "l'enemic", tot referint-se a unes persones que només demanaven allò que és just mentre elsagents carregaven amb una contundència que no es veia al nostre país des dels anys de la dictadura franquista.
Els dies següents les manifestacions es van anar reproduint, no només a la ciutat del Túria, on una d'elles anava presidida per una pancarta on es podia llegir amb lletres enormes "Som el poble, no l'enemic", si no també en d'altres ciutats com a Barcelona, on els estudiants cridaven "Aquestes són les nostres armes" tot alçant llibres de text unes armes amb les que únicament es pot fer la guerra a la ignorància, l'analfabetisme i, per què no, a una intolerància arrogant mostrada pels qui estan en el poder.
I és que, llevat dels quatre rics que, de ben segur que els van votar, no sé quanta gent, embadalida pel "canvi", es deixaria portar aquell 20-N que ens ha portat unes quantes passes enrere.
A la vista de tot el que està passant, i ja que hem celebrat fa poc el Carnestoltes, caldria dir-los el que diu el senyor Risto quan no li agraden les actuacions que passen pel comcurs televisiu on ell fa de jurat; "No us compro, senyors"
dimecres, 29 de febrer del 2012
dimecres, 22 de febrer del 2012
TOT PER MONOPOLITZAR ELS SEUS PRODUCTES
Antigament hi havia certs serveis i/ò productes que eren monopolis de l'Estat o, en el millor dels casos, d'empreses concessionàries que, només elles i ningú més, podien subministrar-los i oferir-los. Així, el petroli i derivats, el tabac, els serveis postals o el servei de telefonia, que llavors només era telefonia fixa, eren, d'alguna manera, monopolitzats per empreses que els distribuïen de manera exclusiva.
Amb l'entrada d'Espanya a la Unió Europea, aquesta situació es va acabar per complert, doncs ara pot haver-hi diversos proveïdors d'aquells serveis i/ò productes que abans eren de manera gairebé obligatòria monopolis.
Però, segons una nota de premsa que publicava fa poc l'agència iMàtica, sembla ser que el gegant informàtic Microsoft vol tornar a les pràctiques monopolístiques. I vol tornar-hi tot blocant l'entrada d'altres sistemes operatius als nous ordinadors que vagin equipats amb el nou sistema operatiu Windows 8, que ha presentat al World Mobile Congress 2012 de Barcelona.
Sembla que el gegant informàtic ja no recorda la quantiosa multa que fa uns anys li va imposar la Comissió Europea per actituds monopolístiques referents als complements que incorpora el seu sistema operatiu Windows, concretament el navegador, que impedia que els usuaris poguessin triar-ne un altre, o també el reproductor multimèdia.
Es de suposar que la UE haura de refrescar-los la memòria si no volen que els toqui pagar una altra multa, possiblement superior a l'anterior.
Amb l'entrada d'Espanya a la Unió Europea, aquesta situació es va acabar per complert, doncs ara pot haver-hi diversos proveïdors d'aquells serveis i/ò productes que abans eren de manera gairebé obligatòria monopolis.
Però, segons una nota de premsa que publicava fa poc l'agència iMàtica, sembla ser que el gegant informàtic Microsoft vol tornar a les pràctiques monopolístiques. I vol tornar-hi tot blocant l'entrada d'altres sistemes operatius als nous ordinadors que vagin equipats amb el nou sistema operatiu Windows 8, que ha presentat al World Mobile Congress 2012 de Barcelona.
Sembla que el gegant informàtic ja no recorda la quantiosa multa que fa uns anys li va imposar la Comissió Europea per actituds monopolístiques referents als complements que incorpora el seu sistema operatiu Windows, concretament el navegador, que impedia que els usuaris poguessin triar-ne un altre, o també el reproductor multimèdia.
Es de suposar que la UE haura de refrescar-los la memòria si no volen que els toqui pagar una altra multa, possiblement superior a l'anterior.
dimecres, 15 de febrer del 2012
UNA REFORMA DE JOGUINA
El divendres, 10 de Febrer passat, l'Executiu espanyol aprovava una reforma laboral que, un cop vista la lletra petita, sembla que dona carta quasi blanca als empresaris per tal que acomiadin, i de forma molt barata, els treballadors o, també, per que es pugui rebaixar els sous i, com ja passava en temps antics, torni allò de "Lo toma o lo deja"...
Els sindicats ja han protestat l'actitud prepotent del Govern del PP, i aquest, abusant de la seva majoria absoluta, ha titllat d'hipòcrites les demandes del s sindicats.
El pitjor del cas, però, és que aquesta reforma, tan de joguina, podria propiciar, si no hi ha un control estricte en tal sentit, que més d'un empresari faci el viu, s'agafi el tema per la punta, tanqui persianes, s'endugui els diners cap a un paradís fiscal i, com sempre o com quasi sempre, els pobres treballadors es quedin sense ni feina ni res.
Si, tal i com han criticat un i un altre cop els qui ara governen, els anteriors !"van fer-ho malament", possiblement veurem com, amb reformes com aquesta, el país se'n acabi d'anar a l'aigua per que no es crein llocs de treball, si no rics cada vegada més rics i pobres cada vegada més pobres... On anirem a parar?...
Els sindicats ja han protestat l'actitud prepotent del Govern del PP, i aquest, abusant de la seva majoria absoluta, ha titllat d'hipòcrites les demandes del s sindicats.
El pitjor del cas, però, és que aquesta reforma, tan de joguina, podria propiciar, si no hi ha un control estricte en tal sentit, que més d'un empresari faci el viu, s'agafi el tema per la punta, tanqui persianes, s'endugui els diners cap a un paradís fiscal i, com sempre o com quasi sempre, els pobres treballadors es quedin sense ni feina ni res.
Si, tal i com han criticat un i un altre cop els qui ara governen, els anteriors !"van fer-ho malament", possiblement veurem com, amb reformes com aquesta, el país se'n acabi d'anar a l'aigua per que no es crein llocs de treball, si no rics cada vegada més rics i pobres cada vegada més pobres... On anirem a parar?...
dimarts, 7 de febrer del 2012
A PROPÒSIT DE "GATS" LINGÜÍSTICS
El dimarts, 7 de Febrer passat, mentre preparava el programa del dia 9 , llegia una notícia, segons la qual , Antena 3, canal de televisió propietat del totpoderós Grup Planeta, es fara amb la retransmissió de Fórmula 1 d'aquest any i el que ve.
La notícia, redactada en un català molt correcte, feia referència als problemes que va haver-hi després que un altre canal, també privat, renunciés a licitar per aquestes transmissions que li costaran al nou adjudicatari 40 milions d'euros per temporada. Però, a més, es feia esment dels pilots i escuderies que competiran en aquest nou Campionat del Món, que s'iniciara a Austràlia.
Quina no va ser la meva sorpresa quan, en fer referència a l'escuderia "Red Bull", el redactor no va tenir altre acudit que traduir la paraula anglesa "Red" (Vermell) con si fos el terme castellà "Red" (Xarxa), de tal manera que, en lloc de parlar de "Red Bull" que, a més de ser la marca d'una no gaire recomanable beguda, és també el nom de l'escuderia automobilística, segurament patrocinada pel fabricant del beuratge, es parla de "Xarxa Bull".
Algú escrivia en una revista que d'aquí a cent anys es parlarà un castellà força diferent de l'actual. I és que al pas que anem, podria ser que el català no se'n lliurés de ser modificat i convertir-se en una força estranya barreja que, segurament, no tingui gaire res a veure amb el que ara mateix estem parlant.
La notícia, redactada en un català molt correcte, feia referència als problemes que va haver-hi després que un altre canal, també privat, renunciés a licitar per aquestes transmissions que li costaran al nou adjudicatari 40 milions d'euros per temporada. Però, a més, es feia esment dels pilots i escuderies que competiran en aquest nou Campionat del Món, que s'iniciara a Austràlia.
Quina no va ser la meva sorpresa quan, en fer referència a l'escuderia "Red Bull", el redactor no va tenir altre acudit que traduir la paraula anglesa "Red" (Vermell) con si fos el terme castellà "Red" (Xarxa), de tal manera que, en lloc de parlar de "Red Bull" que, a més de ser la marca d'una no gaire recomanable beguda, és també el nom de l'escuderia automobilística, segurament patrocinada pel fabricant del beuratge, es parla de "Xarxa Bull".
Algú escrivia en una revista que d'aquí a cent anys es parlarà un castellà força diferent de l'actual. I és que al pas que anem, podria ser que el català no se'n lliurés de ser modificat i convertir-se en una força estranya barreja que, segurament, no tingui gaire res a veure amb el que ara mateix estem parlant.
dimecres, 1 de febrer del 2012
BO PER UNS, DOLENT PER ELS ALTRES...
Fa molts anys algú em va parlar d'una assignatura que, sota el nom d'"Urbanitat", era, segons em van explicar, l'estudi d'un conjunt de normes, la majoria encaminades a fomentar el respecte cap als altres. I això en un temps en el que el més proper eren les guerres; una primera guerra mundial, la civil espanyola i la II Guerra Mundial.
L'anterior Executiu va implantar una assignatura que, si bé no es titulava "Urbanitat" era, segons sembla, una cosa molt semblant. Això si, adaptada als temps que estem visquent, de democràcia, regida per una Constitució un de quins principis fonamentals és, justament, el respecte pels drets humans.
Hem canviat de governants i, com qui no vol la cosa, a més de reduïr un any l'ESO i ampliar el Batxillerat i la FP en un curs, no se'ls ha acudit altra cosa que deixar-la fora de joc.
L'han sustituït per una altra que, segons declaracions del titular d'Educació, sera menys "adoctrinadora" que l'anterior (Caldria saber a què anomenen "adoctrinar". I, si és en el respecte pels drets humans, benvingut sigui l'adoctrinament).
Abans de tots aquests canvis, sí que hi havia quelcom molt més "adoctrinador", i era el que, segurament que tots els que vam passar el Batxillerat en aquélls anys de l'antic règim, recordarem. S'anomenava "Formación del Espíritu Nacional", conegut popularment amb les sigles "FEN". Allà sí que ens "adoctrinaven".
Però no val saber-se la Constitució de memòria. El que sí cal saber-se "par coeur", com diuen en francès, és el respecte en vers els demés i prou.
L'anterior Executiu va implantar una assignatura que, si bé no es titulava "Urbanitat" era, segons sembla, una cosa molt semblant. Això si, adaptada als temps que estem visquent, de democràcia, regida per una Constitució un de quins principis fonamentals és, justament, el respecte pels drets humans.
Hem canviat de governants i, com qui no vol la cosa, a més de reduïr un any l'ESO i ampliar el Batxillerat i la FP en un curs, no se'ls ha acudit altra cosa que deixar-la fora de joc.
L'han sustituït per una altra que, segons declaracions del titular d'Educació, sera menys "adoctrinadora" que l'anterior (Caldria saber a què anomenen "adoctrinar". I, si és en el respecte pels drets humans, benvingut sigui l'adoctrinament).
Abans de tots aquests canvis, sí que hi havia quelcom molt més "adoctrinador", i era el que, segurament que tots els que vam passar el Batxillerat en aquélls anys de l'antic règim, recordarem. S'anomenava "Formación del Espíritu Nacional", conegut popularment amb les sigles "FEN". Allà sí que ens "adoctrinaven".
Però no val saber-se la Constitució de memòria. El que sí cal saber-se "par coeur", com diuen en francès, és el respecte en vers els demés i prou.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)