El 22 de Juliol de 2011, Noruega i Europa sencera van quedar consternades amb la trista notícia de que un individu havia perpetrar un doble atemptat; al cor de la capital del país i a l'illa d'Utôya, a pocs quilòmetres de la capital, un doble atemptat que deixava el tristíssim balanç de 77 persones mortes i quantiosos ferits, a banda dels danys materials.
El 24 d'Agost passat, un tribunal norueg sentenciava, després de 10 setmanes de judici, l'autor confés d'aquells sagnants atemptats que van destrossar 77 famílies, a la pena màxima que es pot imposar, segons les lleis, a Noruega; 21 anys revisables.
El dia següent, dissabte 25, vaig sentir per casualitat una persona que comentava: "Certament, hi ha persones que viuen una vida tan miserablement amargada que gaudeixen amargant la dels demés".
A la vista de l'actitud de l'autor confés dels fets en sentir la sentència, de respondre no només amb un somriure, si no pel fet que va demanar disculpes "per no haver mort més gent" i fer la salutació feixista, hom podria arribar a la conclusió de que, amb la seva actitud de considerar la sentència com una "victòria" personal, és un dels mots que hi ha hagut al llarg de la Història, i que van des de Neró fins els encara dissortadament existents dictadors autàrquics, que no volen deixar el poder malgrat matar de fam o massacrar a foc i acer els seus conciutadans.
Actituds com aquesta no fan més que denmostrar-nos que, dissortadament, encara hi ha persones que volen fer prevaler les seves idees malgrat estiguine quivocades, tot anomenant "infidels" o fins i tot "terroristes" els qui no les acaten. Fins on arriba la cobdìcia humana!!!
diumenge, 26 d’agost del 2012
dimecres, 22 d’agost del 2012
"I LOVE LLORET..." PERÒ QUIN LLORET?
Lloret de Mar, una població de la Costa Brava Sud, dedicada abans a la pesca artesanal, però avui al turisme, ha estat aquest estiu, que ja està donant els darrers senyals, en boca de tota Europa.
I és que un canal de televisió alemany, privat, com no podia ser d'altra manera, ha fet a la ciutat costanera un "reality show", d'aquests que estàn avui dia tan de moda. En ell, però, un grup de nois i noies donaven a conèixer un LLoret que, ni l'Ajuntament ni els ciutadans lloretencs volen; el del "turisme de boratxetra". I tot amb la connivència d'un tal "Don Francis", un extravagant empresari alemany, propietari d'algúns locals nocturns a las ciutat selvatana.
Davant la indignació, tan del Consistori lloretenc com també de la Generalitat, que han enviat sengles requeriments al canal responsable del disbarat, el 18 d'Agost passat, el programa "El Gran Debate", que és més un "talk show" que un debat amb cara i ulls, va convidar el tal "Don Francis", qui va defensar aferrissadament el programa, a més de la cançoneta promocional, composta i enregistrada, segons sembla, pel mateix personatge, dclarat ja "persona non-grata" a la vila costanera.
De fet, els convidats que estaven allà, després d'escoltar-se amb cara de mussol els arguments de l'extravagant personatge, no van arribar a cap conclusió.
I és que Lloret, una ciutat turística al Sud de la Costa Brava és, certament, més bonica de dia que de nit, amb indrets com el Jardí Botànic, una joia que ara es pot visitar amb una mateixa entrada, juntament amb el de Blanes. Tot un atractiu pels amants de la Natura que, precisament, no volen ni sentir parlar de la "festa", tal i com la entén el tal Francis. Un turisme de caire més familiar que, en definitiva, és el que els lloretencs reclamen.
I és que un canal de televisió alemany, privat, com no podia ser d'altra manera, ha fet a la ciutat costanera un "reality show", d'aquests que estàn avui dia tan de moda. En ell, però, un grup de nois i noies donaven a conèixer un LLoret que, ni l'Ajuntament ni els ciutadans lloretencs volen; el del "turisme de boratxetra". I tot amb la connivència d'un tal "Don Francis", un extravagant empresari alemany, propietari d'algúns locals nocturns a las ciutat selvatana.
Davant la indignació, tan del Consistori lloretenc com també de la Generalitat, que han enviat sengles requeriments al canal responsable del disbarat, el 18 d'Agost passat, el programa "El Gran Debate", que és més un "talk show" que un debat amb cara i ulls, va convidar el tal "Don Francis", qui va defensar aferrissadament el programa, a més de la cançoneta promocional, composta i enregistrada, segons sembla, pel mateix personatge, dclarat ja "persona non-grata" a la vila costanera.
De fet, els convidats que estaven allà, després d'escoltar-se amb cara de mussol els arguments de l'extravagant personatge, no van arribar a cap conclusió.
I és que Lloret, una ciutat turística al Sud de la Costa Brava és, certament, més bonica de dia que de nit, amb indrets com el Jardí Botànic, una joia que ara es pot visitar amb una mateixa entrada, juntament amb el de Blanes. Tot un atractiu pels amants de la Natura que, precisament, no volen ni sentir parlar de la "festa", tal i com la entén el tal Francis. Un turisme de caire més familiar que, en definitiva, és el que els lloretencs reclamen.
diumenge, 12 d’agost del 2012
UNA CONTRADICCIÓ MONUMENTAL
El dilluns, 13 d'Agost passat, em vaig connectar al nou canal que, via satèl·lit i també ara via la Xarxa, emet, sota el nom d'"Hispan TV" ni més ni menys que des d'Iran.
En el moment de connectar-me, acabaven de projectar la pel·lícula "Taxi cap al cantó fosc", i al plató hi havia tres persones, naturalment de nacionalitat espanyola, que van advocar a boca plena contra la tortura, justament des d'un país que, si no la practica, sí que la tolera força sistemàticament.
Quan va acabar la tertúlia que els tres, dos homes i una dona que, casualment, no anava vestida com les fan anar en aquell país, va començar un butlletñi de notícies, quina primera informació feia referència al desastre que està visquent Síria, un país amb un president quines ànsies de perpetuar-se en el poder l'han portat a combatre els seus propis conciutadans, en lloc de marxar.
En acabar la careta del programa, i en un plató de brillants colors, el presentador de les notícies va gosar tractar de "terroristes" els qui s'oposen, precisament, al terrorisme d'estat del president El-Assad.
No sé si els qui regulen les concessions de televisió via satèl·lit i via Internet estàn a l'aguait de canals tòxics com aquest, finançat per un dictador, que recolza altres paísos amb règims semblats i, per més vergonya, ho escampen per tot el planeta.
En el moment de connectar-me, acabaven de projectar la pel·lícula "Taxi cap al cantó fosc", i al plató hi havia tres persones, naturalment de nacionalitat espanyola, que van advocar a boca plena contra la tortura, justament des d'un país que, si no la practica, sí que la tolera força sistemàticament.
Quan va acabar la tertúlia que els tres, dos homes i una dona que, casualment, no anava vestida com les fan anar en aquell país, va començar un butlletñi de notícies, quina primera informació feia referència al desastre que està visquent Síria, un país amb un president quines ànsies de perpetuar-se en el poder l'han portat a combatre els seus propis conciutadans, en lloc de marxar.
En acabar la careta del programa, i en un plató de brillants colors, el presentador de les notícies va gosar tractar de "terroristes" els qui s'oposen, precisament, al terrorisme d'estat del president El-Assad.
No sé si els qui regulen les concessions de televisió via satèl·lit i via Internet estàn a l'aguait de canals tòxics com aquest, finançat per un dictador, que recolza altres paísos amb règims semblats i, per més vergonya, ho escampen per tot el planeta.
divendres, 10 d’agost del 2012
MODIFICANT EL TURISME
De ben segur que molts de nosalttres rcordem la grandiosa quantitat de cançons que, durant la segona meitat del segle XX, concretament els anys 50, 60 i 70, van arribar a sortir tot fent publicitat de l'illa de Mallorca, una illa, llavors paradisiaca però que, amb l'arribada massiva de turistes, va nar-se omplint de "totxo", en forma d'hotels i edificis d'apartaments, així com urbanitzacions que van deixar aquell indret convertit en el paradigma de la massificació turística i, evidentment, constructiva.
A la Península, però, també hi ha indrets que, si bé eren competament paradisiacs antigament, ara són conjunts de grans edificis, molts d'ells a primera línia de mar, com és el cas de Benidorm, a la costa de la Comunitat Valenciana o, sense anar tan lluny, Platja d'Aro, a la Costa Brava Centre, també publicitada anys enrere a través de Ràdio Mi amigo, una ja inexistent emissora holandesa..
Lloret de Mar és una vila de la comarca de la Selva, provista de platges i també dedicada al turisme.
Però, sobre tot des que hi ha el Casino, Lloeet ha estat, en certa manera, relacionada amb un turisme que, lluny de ser familiar, que és el que l'Ajuntament de la vila i els ciutadsns voldrien, ha anat derivant, sobre tot on hi ha els locals de lleure, en un turisme força "anàrquic", per dir-ho amb paraules planeres i no ofensives.
El dijous, 9 d'Agost passat, apareixia la notícia de que un canal de televisió privat, ni més ni menys que de la molt avançada Alemanya, està fent a la vila costanera una mena de "GH" que, sota el títol de "We love Lloret", promociona, precisament, aquest turisme. I ho fa amb la connivència d'un empresari, d'aquella nacionalitat, que té un negoci a la vila costanera, concretament un bar musical i a qui el Consistori preten declarar "persona non-grata".
No cal dir que aquest canal, contra qui el Consistori lloretenc i la Generalitat pensen interposar una denúncia, s'ha convertit en el malsòn dels lloretencs, però també una mica de tota la costa espanyola, ja que actuen com autèntics iconoclastes dels valors que pot tenir un turisme familiar i, certament, més sa.
A la Península, però, també hi ha indrets que, si bé eren competament paradisiacs antigament, ara són conjunts de grans edificis, molts d'ells a primera línia de mar, com és el cas de Benidorm, a la costa de la Comunitat Valenciana o, sense anar tan lluny, Platja d'Aro, a la Costa Brava Centre, també publicitada anys enrere a través de Ràdio Mi amigo, una ja inexistent emissora holandesa..
Lloret de Mar és una vila de la comarca de la Selva, provista de platges i també dedicada al turisme.
Però, sobre tot des que hi ha el Casino, Lloeet ha estat, en certa manera, relacionada amb un turisme que, lluny de ser familiar, que és el que l'Ajuntament de la vila i els ciutadsns voldrien, ha anat derivant, sobre tot on hi ha els locals de lleure, en un turisme força "anàrquic", per dir-ho amb paraules planeres i no ofensives.
El dijous, 9 d'Agost passat, apareixia la notícia de que un canal de televisió privat, ni més ni menys que de la molt avançada Alemanya, està fent a la vila costanera una mena de "GH" que, sota el títol de "We love Lloret", promociona, precisament, aquest turisme. I ho fa amb la connivència d'un empresari, d'aquella nacionalitat, que té un negoci a la vila costanera, concretament un bar musical i a qui el Consistori preten declarar "persona non-grata".
No cal dir que aquest canal, contra qui el Consistori lloretenc i la Generalitat pensen interposar una denúncia, s'ha convertit en el malsòn dels lloretencs, però també una mica de tota la costa espanyola, ja que actuen com autèntics iconoclastes dels valors que pot tenir un turisme familiar i, certament, més sa.
dilluns, 6 d’agost del 2012
"EDUCACIÓ"...PER A LA CIUTADANIA?
Una coneguda dita castellana diu: "Cada maestrillo tiene su librillo".
Aquesta màxima es podria aplicar perfctament al que passa amb els diferents equips governamentals que van passant per Moncloa. El que uns posen, els altres ho treuen ò, si més no, ho retallen per tal o qual raó.
Això és el que sembla passar amb la tan discutida Educació per a la Ciutadania, una assignatura que, des de l'Executiu Zapatero, es va incloure a l'ESO com una més que certa forma d'ensenyar els alumnes a ser millors en la vida, més tolerants amb tothom...En definitiva, una assignatura que els ajudava a ser millors ciutadans.
Tal cosa, però, ja no va agradar a partit que ara està en el Govern i llavors estava a l'oposició. I el fet de no agrdar-los ja s'ha traduït en una fortíssima mutilació de la matèria, de tal manera que tots els aspectes relacionats amb la tolerància cap als demés seran ja suprimits de les noves edicions del llibre text de la matèria per que, segons ells, són "adoctrinadors".
"adoctrinar" en la tolerància, per si els del Pp no ho saben, és "adoctrinar" de forma correcta. O és que pretenen tornar a implantar al currículum escolar aquella tan "adoctrinadora" "Formación del Espíritu Nacional", un "adoctrinament" que, segurament que sí que els aniria be..
No viatgem al passat, senyors, que estem al segle XXI i hi ha coses que ja estàn més que obsoletes!
Aquesta màxima es podria aplicar perfctament al que passa amb els diferents equips governamentals que van passant per Moncloa. El que uns posen, els altres ho treuen ò, si més no, ho retallen per tal o qual raó.
Això és el que sembla passar amb la tan discutida Educació per a la Ciutadania, una assignatura que, des de l'Executiu Zapatero, es va incloure a l'ESO com una més que certa forma d'ensenyar els alumnes a ser millors en la vida, més tolerants amb tothom...En definitiva, una assignatura que els ajudava a ser millors ciutadans.
Tal cosa, però, ja no va agradar a partit que ara està en el Govern i llavors estava a l'oposició. I el fet de no agrdar-los ja s'ha traduït en una fortíssima mutilació de la matèria, de tal manera que tots els aspectes relacionats amb la tolerància cap als demés seran ja suprimits de les noves edicions del llibre text de la matèria per que, segons ells, són "adoctrinadors".
"adoctrinar" en la tolerància, per si els del Pp no ho saben, és "adoctrinar" de forma correcta. O és que pretenen tornar a implantar al currículum escolar aquella tan "adoctrinadora" "Formación del Espíritu Nacional", un "adoctrinament" que, segurament que sí que els aniria be..
No viatgem al passat, senyors, que estem al segle XXI i hi ha coses que ja estàn més que obsoletes!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)