El divendres, 25 de Maig passat, es va jugar la final de la copa del rei, que va enfrontar el Barça i l'Athletic de Bilbao, dos eequips un de català i un altre de basc quines aficions van congeniar perfectament tana les hores prèvies a l'encontre com dins de l'Estadi Vicente Calderón de la capital espanyola.
Aquest encontrre, però, va començar a ser "escalfat" el dilluns, dia 21, quan la Presidenta de la Comunitat madrilenya; Esperanza Aguirre, demanava la suspensió del mateix i la seva celebració en un altre terreny. Això si, a porta tancada, per la por als xiulets que, òbviament, van ensordir els 100.000 vats de so que es van habilitar al Calderón per tal de repdoruïr 20 segons d'himne espanyol, encarq wue el "senyal institucional" va encarregar-se que, des de casa, no escoltéssim les xiulades. A més, la senyora Aguirre ni tan sols va assistir a l'encontre, malgrat que es va endur també una sonora escridassada.
Segurament que més d'una persona hagi dit o pensat que el fet de lluïr senyeres i "ikurriñas" a l'estadi és barrejadr el futbol i la política. Però el que aquestes persones segurament que ignoren o no recorden és que, en moltes ocasions, s'ha barrejat mno reecorden és que, en moltes ocasions, s'ha bartrejat una cosa i l'altra.
Si més no, només cal recordar el tan comentat gol que durant l'antic règim, Marcelino, un jugador de la Selecció Espanyola qiue, en aquell moment, no vestia, per raons òbvies, de vermell, va propinar a la selecció de la llavors Unió Soviètica, i que va elevar el futbolista gairebé a la categoria d'heroi nacional.
Però també hi ha hagut altres ocasions, com per exemple el fet que va protagonitzar un atleta nord-americà que va guanyar una Medalla Olímpica, quan, en protesta per la intervenció del seiu
, i
dimecres, 30 de maig del 2012
divendres, 25 de maig del 2012
UN PIRATEIG QUE ELS POT COSTAR CAR
Fa uns dies m'arribava una d'aquelles notícies que, si més no, resulten esfereïdores quan ens les donen.
I no era cap de les notícies, ja pessimistes de per si, que parlen de la tan gastada crisi, si no d'un fet que s'ha donat a l'Aegentina, un país per culpa del qual, darrerament no guanyem per ensurts.
De tots és sabut que aquéll país, a més de produïr grans quantitats de carn i soja, la majopria d'asquesta darrera, transgènica, també produeix alguns vins de qualitat.
I ha estat el vi, precisament, l'objecte del darrer ensutrt que l'Argentina ha propinat a Espanya, doncs un jutjat d'aquell pais ha permès, segurament que sense informar-se abans, que un grup de viticultors d'aquell pais utilitzin una marca que, a nivell d'Espanya i de la Unió Europea, és Denominació d'Orígen Protegida; "Rioja". Tanmatelx, els magistrats han autoritzat el nom de "La Rioja".
Sembvla que, mentrre que a Europa es vetlla per la integritat de marques i denominacions d'orígen que, d'alguna manera, gaudeixen de "copyright", a l'altra banda de l'Atrlàntic es torejen aquestes denominacions tranquil·lamnent.
Possiblement caldria donar-los una lliçó sobre el tema.
I no era cap de les notícies, ja pessimistes de per si, que parlen de la tan gastada crisi, si no d'un fet que s'ha donat a l'Aegentina, un país per culpa del qual, darrerament no guanyem per ensurts.
De tots és sabut que aquéll país, a més de produïr grans quantitats de carn i soja, la majopria d'asquesta darrera, transgènica, també produeix alguns vins de qualitat.
I ha estat el vi, precisament, l'objecte del darrer ensutrt que l'Argentina ha propinat a Espanya, doncs un jutjat d'aquell pais ha permès, segurament que sense informar-se abans, que un grup de viticultors d'aquell pais utilitzin una marca que, a nivell d'Espanya i de la Unió Europea, és Denominació d'Orígen Protegida; "Rioja". Tanmatelx, els magistrats han autoritzat el nom de "La Rioja".
Sembvla que, mentrre que a Europa es vetlla per la integritat de marques i denominacions d'orígen que, d'alguna manera, gaudeixen de "copyright", a l'altra banda de l'Atrlàntic es torejen aquestes denominacions tranquil·lamnent.
Possiblement caldria donar-los una lliçó sobre el tema.
dimecres, 16 de maig del 2012
UNA INCONGRUÈNCIA CAPITAL
La primera setmana de Maig i a través d'agència, doncs cap mitjà de comunicació se'n va fer ressò, que el Partit Antitaurí (PACMA) presentava davant del Defensor del Menor d'Andalusia un escrit de denúncia sobre el fet que, en algunes escoles d'aquella Comunitat, s'està alliçonant els alumnes en el tema de la tauromàquia.
El text de la denúncia fa clara referència al fet que no és lògic que s'inculqui als menors la idea de que un espectacle tan enormement sanguinari com és el martiri i posterior mort de l'animal sigui un "bé cultural" o una "forma d'art", doncs no és res que tingui cap mena de valor, ni cultural ni artístic.
Ja fa molts anys, durant l'antic règim, algú va intentar explicar al món el fet que en aquella Comunitat, llavors anomenada "regió", molts joves es llançaven a aquesta macabra feina senzillament per que en ella hi veien una sortida doncs, llevat de l'agricultura i quelcom de turisme, aquella "regió" no tenia gaire res més a oferir-los. Dissortadament, però, la implacable censura del moment i el fet que els toros eren un dels "tòpics de la "Espanya canyí" de l'època, van tapar-li la boca.
No sé si, tan els qui volen "blindar" tan macabre i penós espectacle. com els qui ho estn inculcant als menors d'Andalusia s'han adonat que estem en el segle XXI, i els valors han canviat molt des d'aquells moments en els que ser "torero" era molt ben vist. Ara, per si no ho sabien, això no és cap mena de valor cultural ni val la pena, com alguns encara fan, elevar aquests maltractadors d'animals a la categoria de "mestres".
és més "Mestres" de què?
El text de la denúncia fa clara referència al fet que no és lògic que s'inculqui als menors la idea de que un espectacle tan enormement sanguinari com és el martiri i posterior mort de l'animal sigui un "bé cultural" o una "forma d'art", doncs no és res que tingui cap mena de valor, ni cultural ni artístic.
Ja fa molts anys, durant l'antic règim, algú va intentar explicar al món el fet que en aquella Comunitat, llavors anomenada "regió", molts joves es llançaven a aquesta macabra feina senzillament per que en ella hi veien una sortida doncs, llevat de l'agricultura i quelcom de turisme, aquella "regió" no tenia gaire res més a oferir-los. Dissortadament, però, la implacable censura del moment i el fet que els toros eren un dels "tòpics de la "Espanya canyí" de l'època, van tapar-li la boca.
No sé si, tan els qui volen "blindar" tan macabre i penós espectacle. com els qui ho estn inculcant als menors d'Andalusia s'han adonat que estem en el segle XXI, i els valors han canviat molt des d'aquells moments en els que ser "torero" era molt ben vist. Ara, per si no ho sabien, això no és cap mena de valor cultural ni val la pena, com alguns encara fan, elevar aquests maltractadors d'animals a la categoria de "mestres".
és més "Mestres" de què?
divendres, 11 de maig del 2012
GAT PER LLEBRE
El dia 5 de Maig passat, Barcelona va acollir el Congrès del PP de Catalunya, en què els conservadors de casa nostra van reelegir Alícia Sánchez Camatxo com a Secretària General.
La dirigent, però, va pronunciar un discurs en el que, tot i semblar que oferia quelcom a Catalunya el cert és que, conservadors com són, ens demostren un cop més que miren cap a un altre lloc, sobre tot si tenim en compte que Camatxo va carregar durament contra la insubmissió fiscal tot dient, de forma suau als catalans, que si marxem de l'Agència Tributària General, evidentment que no podran seguir emportant-se tot el que s'emporten i retornant-nos les escurrialles, tal i com ara fan.
Aquesta i altres afirmacions de la dirigent popular són una inequìvoca i refinada forma d'atrauere la gent cap a una política de la por, de la mentida i la falsedat.
I, per acabar d'arrodonir-ho tot, ara es volen fer dir "PP Català", com si amb això volguéssin dir que se sente4n el que mai no s'han sentit.
De res serveix enganxar un trosset de senyera o una petita "ikurriña" al logo del partit, i així fer-se dir "PP Català" ò "Euskaldún-PP" si, al cap i la fi, el seu discurs, les seves intencions i el seu nacionalisme són altament espanyolistes i recentralitzadors.
I és que, tal i com diu l'antic refrany castellà: "Aunque la mona se vista de seda, mona se queda".
Ja n'hi ha prou, senyors del PP, d'oferir-nos gat per llebre, que ja hem crescut!!.
La dirigent, però, va pronunciar un discurs en el que, tot i semblar que oferia quelcom a Catalunya el cert és que, conservadors com són, ens demostren un cop més que miren cap a un altre lloc, sobre tot si tenim en compte que Camatxo va carregar durament contra la insubmissió fiscal tot dient, de forma suau als catalans, que si marxem de l'Agència Tributària General, evidentment que no podran seguir emportant-se tot el que s'emporten i retornant-nos les escurrialles, tal i com ara fan.
Aquesta i altres afirmacions de la dirigent popular són una inequìvoca i refinada forma d'atrauere la gent cap a una política de la por, de la mentida i la falsedat.
I, per acabar d'arrodonir-ho tot, ara es volen fer dir "PP Català", com si amb això volguéssin dir que se sente4n el que mai no s'han sentit.
De res serveix enganxar un trosset de senyera o una petita "ikurriña" al logo del partit, i així fer-se dir "PP Català" ò "Euskaldún-PP" si, al cap i la fi, el seu discurs, les seves intencions i el seu nacionalisme són altament espanyolistes i recentralitzadors.
I és que, tal i com diu l'antic refrany castellà: "Aunque la mona se vista de seda, mona se queda".
Ja n'hi ha prou, senyors del PP, d'oferir-nos gat per llebre, que ja hem crescut!!.
dimecres, 2 de maig del 2012
LA FUTBOLITIS MALGRAT TOT.
La nit del 2 de Maig passat, un mes i mig abans de Sant Joan, els petards, els crits i les botzines dels cotxes van prendre els carrers de molts pobles i ciutats espanyoles. I ho van fer, senzillament, per que el Reial Madrid s'havia proclamat campió de Lliga.
I és que la futbolitis, aquesta mena de fal·lera per seguir els colors del club o selecció preferida, mouen milers de persones cada vegada que hi ha partit, ja sigui arreu del país o a l'estranger, per seguir partits de campionats continentals o mundials.
Vivim una crisi que, si ens ho mirem des del punt de vista dels futbolistes d'arreu del planeta, a ells ni tan sols els afecta, donat els sous astronòmics que cobren.
I és que, en aquest temps de crisi, la paraula "retallada" és la que més està sonant, per que, senzillament, ens diuen que "no hi ha diners"...Però, com veiem amb el futbol, per aquests qui el practiquen de manera professional, sí que n'hi ha, i tots els que volen!.
Llavors; On estan els diners?...O, senzillament: Què està fallant aquí, oper que uns en tinguin tants i els altres en tinguem tan pocs?.
I és que la futbolitis, aquesta mena de fal·lera per seguir els colors del club o selecció preferida, mouen milers de persones cada vegada que hi ha partit, ja sigui arreu del país o a l'estranger, per seguir partits de campionats continentals o mundials.
Vivim una crisi que, si ens ho mirem des del punt de vista dels futbolistes d'arreu del planeta, a ells ni tan sols els afecta, donat els sous astronòmics que cobren.
I és que, en aquest temps de crisi, la paraula "retallada" és la que més està sonant, per que, senzillament, ens diuen que "no hi ha diners"...Però, com veiem amb el futbol, per aquests qui el practiquen de manera professional, sí que n'hi ha, i tots els que volen!.
Llavors; On estan els diners?...O, senzillament: Què està fallant aquí, oper que uns en tinguin tants i els altres en tinguem tan pocs?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)