Segurament que, durant aqusrts dies de quarantena,a tots ens ha vingut el record de pel·lícules de ciència-ficció. O, possiblement fariem millor en dir; "catàstrofe-ficció?, amb títols, tals com; "Contagi", "Virus" o la nissaga; "Resident Evil", en les que un element patògen amenaça la vida humana.
El cert és que mai hauriem imaginat haver de passar per tal situació. Perpo, des del 13 de Març passat que estem experimentant en pròpia pell el malsòn que, en ficció, ja haviem pogut veure.
El Coronavirus, o, senzillament; "COVID-19", tal i com l'OMS l'ha batejat, ens ha capgirat la vida com mai hauriem pogut imaginar, deixant-nos confinats a casa i obligant a ajornar, quan no cancel·lar, tota mena d'activitats i esdeveniments que van, des de concerts, concursos i festivals, com el Concurs d'Eurovisió, que es cancel·la per primer cop des que es va començar a celebrar l'any 1956 a la ciutat suïssa de Lugano, fins a competicions esportives; com la Lliga de dfiversos esports, el Mundial de Motociclisme o de Fòrmula 1. O fins i tot, els Jocs Olímpics, que s'havien de celebrar aquest estiu ala ciutat de Tokyo, passant per altres esdeveniments més propers i també populars; com la Setmana Santa o la Diada de Sant Jordi, només per posar alguns exemples.
Tot això es podrà recuperar, de bén segur, en el futur. Però hi ha una cosa que no es pot recuperar. I és l'alt preu en vides humanes que aquest petit, però contundent patògen que no coneix fronteres, nacionalitats, religions o ètnies, s'ha endut per davant.
