dilluns, 19 de desembre del 2016



Molt bones Festes i un feliç i pròsper Any Nou 2017 per a tots!

dimecres, 14 de desembre del 2016

LA TECNOLOGIA QUE TOT S'HO MENJA

  Quan es van fer populars els aparells de vídeo, de moment, en tres sistemes diferents, tot i que al final només en va trionfar un; l'anomenat; "VHS", no només va haver-hi la possibilitat de gravar i reproduïr programes i pel·lícules de la televisió, si no de llogar pel·lícules als llavors incipients videoclubbs que, en poc temps, van créixer en nombre, com els bolets. També es podien comprar a les botigues de discos, però a un preu elevat.

  L'arribada del DVD feia les coses més fàcils, tan pel que fa el lloguer, com la compra de material videogràfic, doncs els preus van abaratir-se molt.

  Els antics videoclubs van esdevenir el que s'anomenava "videocaixers" on, amb una targeta que l'escàs personal amb que els establiments comptaven, ens venien i, com si es tractés d'un moneder, haviem de carregar amb saldo.

  Però amb el temps i l'arribada de la "tele" per cable i satèl·lit, que permet veure i gravar programes i pel·lícules sota comanda, ha anat, progressivament, acabant amb els videocaixers, doncs amb la televisió digital és possible, no mnomés veure, si no gravar allò que ens interessa,i veure-ho quan volguem..

  Però, dissirtadament, també hi ha qui utilitza els anomenats; "torrents"; pàgines web de descàrrega il·legals que, a Internet, fan la competència deslleial als portals legals de compra i reproducció en "streaming" de material audiovisual.

  A finals dels 70 del passat segle, una cançó deia que el video mataria l'estrella de la ràdio, un mitjà que ha sobreviscut al VHS, al DVD i, fins i tot, s'ha adaptat a Internet.

  Però ara, caldria dir que el digital s'ha menjat, de manera quàsi definitiva, aquell acte, quasi de culte, que era anar a buscar pel·lícules al videoclub.

dijous, 1 de desembre del 2016

QUÈ ÉS AIX+O?

Estem a quatre dies, com qui diu, del Nadal. I, des del darrer cap de setmana de Novembre passat, tot coïncidint amb el "Black Friday",  ja estàn en marxa les llumminàries nadalenques de les nostres poblacions i ciutats uns ornaments que, antigament, es començaven a posar en marxa una o dues setmanes abans de les Festes.

  També els comerços llueixen les seves millors gales als aparadors i, en alguns llocs, com ara la Plaça de la Catedral de Barcelona o la Plaça Independència, de la capital del Gironès, s'hi celebren mercadets, el més famós dels quals és el de Santa LLúcia, a la capital catalana.

  I, com no podria ser d'altra forma, podem admirar els arbres de Nadal i els pessebres.

    De pessebres n'hi ha de tota mena; de més clàssics o tradsicionals i de més moderns. Però el que ha donat enguany la nota, no és altre que el de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, un pessebre que, a ulls d'algunes persones, no és, exactament, una representació pessebrística, si no quelcom diferent.

  I és que, amb el temps, tot evoluciona, de tal manera que, si mirem enrere, ens adonarem que, fins i tot les figuretes del pessebvre són molt diferents de les que hi havia quan erem petits. Fins i tot, l'omnipresent; "caganer", també ha canviat amb el temps, i ara també es representen personatges públics en aquesta actitud, cosa gairebé impensable fa uns 50 ò 60 anys.

  El dilluns, 28 de Novembre passat, un tuitaire expressava, mitjançant la xarxa de l'estornell, el seu descontentament amb el que alguns titllen de "performance". Precisament feia esment, amb ènfasi, de l'esferta on hi ha representats els Tres Reuis Mags, en que s'hi poden veure tres figures cabdals de la cultura catalana.

  Pertò el cert és que, per molt que alguns s'entestin en modificar la Història, els Reis Mags no eren catalans, ni tan sols en la imeginació del més "indepe" del Món.

 

I