ADÉU, BOTIGUETA DEL TRUETA

  Un bon dia de Juny de 1989, un nou servei arribava a l'Hospital Trueta de Girona. Era un locutori, operat per persones amb discapacitat, posades allà per l'associació; MIFAS.

Vint anys després i, sobre tot, mercès a la popularitat que van assolir els mòbils, aquell locutori  "mutava" en una botiga on es podia trobar de tot; des de diaris i revistes a regals  passant, fins i tot, per carregadors pèl mòbil i, darrerament, fins i tot es podia carregar la Targeta Prepagament d'unes 20 o 25 operadores de mòbil diferents.

  A muitjans del mes d'Octubre passat m'arribava la trista notícia de que el dijous,dia 31 d'Octubre dia del "Halloween", per més senyes, aquella botigueta tancava les seves portes, deixant el centre sense quelcom que no tenia cap ànim de lucre, si no que, a més d eproporcionar un sercvei, proporcionava feina a unes persones que, d'altra manera, possiblement non'hauri4en aconseguida.

  És molt trist veure que quelcom que no feia cap mena de nosa, si no un servei, es vegi, per la circumstància que sigui, obligat a marxar sense altra solució.

PLATAFORMES I SALES DE PROJECCIÓ

  Des que es va inventar el cinema, van anar sorgint sales de projecció arreu del Món unes sales que, si bé durant molts anys van ser senzillament sales de projecció de pel·lícules, els avenços tecnològics les han anat fent cada cop més atractives. Així es va passar de l'anomenat; "Cinerama" al cinema amb so envoltant i, finalment, el 3D.

  El divendres, dia 18 d'Octubre, Europa Press publicava una notícia, segons la qual Edward Norton, tot donant resposta a Steven Spielberg, defensava aferrissadament les noves platafgormes de cinema i sèries en "streaming" en fron les sales e projecció de tota la vida.

  Concretament, Norton assegurava que no són les plataformesw, si no les sales de projecció les que destrueixen el cinema.

  Tots hem pogut veure a la petita pantalla pel·lícules que haviem vist anteriorment a les sales en pantalla gran, unes pel·lícules que a la tele i a les pantalles dels orfinadors, considerablement més petites, perden bona part de la seva gràcia.

  A més, el problema d'aquestes plataformes és que, per poder gaudir dels continguts cal estar-hi abonat i, naturalment, pagar una quota. Però en moltes ocasions tampoc s'arriba a abastar el total de continguts que ofereixen, sobre tot per manca de temps.

  De bén segur que aquestes plataformes han contribuit i contribueixen a la desaparició lenta, pèrò continuada, de les sales de cinema, de tal manera que poblacions que abans en tenioen, ara se'n han quedat sense.

  I què passa amb les persones que, per la raó que sigui, no es connecten a aquestes plataformes?. Doncs hauran d'esperar que, en un futur més llunyà que proper, alguna tele aconsegueixi projectar aquests continguts.

INJTEL·LIGÈNCIA NATURAL O ARTIFICIAL?

El cinema de ciència-ficció ens ha portat diversos títols en els que es parla d'una anomenada; "intel·ligència artificial" que, en algunes de les històries, no és més que un sistema de control, tal i com passa, per exemple, a títols com; "La fuga de Logan", "La fortalesa" o "L'illa". en totes elles un sistema de ontrol central fa que tot "funcioni", deixant que la intel·ligènia artificcial sigui una forma d'esclavitzar els humans sota diversos "objectius".

  Però hi ha d'altres títols; com ara; "D.A.R.Y.L.", o; "Intel·ligència Artificial", en aquests dos títols, es mostra un altre aspecte de la incipient intel·ligència artificial que es personalitza en sengles robots d'aspecte pràcticament igual al dels humans.

  Concretament en les dues cintes el protagonista no és altre que un nen robòtic amb dues finalitats completament diferents. Així, mentre en una; (D.A.R.Y.L.) el nen robòtic no és més que un prototip de probable; "soldat perfecte", a l'altr; ("Intel·ligència artificial), el protagonista, també nen robòtic, és creat per ajudar una família quin pare treballa en un centre de programacií i que, teòricament, han perdut un fill.

  De fet ja hi ha alguns intents de robots que ajuden a persones amb discapacitat. I, fins i tot, en un restaurant, ja hi ha algun "cambrer robot".

  Com diu una sarsuela; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". Però la intel·ligència artificial  que ha arribat per quedar-se. Ens ajudara de veritat o, per contra, eliminara llocs de treball?.

NI "CONTE" NI "TONTERIA"

 Ja des de la dècada dels anys 70 del passat segle XX, es vé avisant del canvi climàtic que el nostre planerta està experimentant. Un canvi que, de manera progressiva, ens porta a un clima més càlid, amb estius molt més rigorosos i hiverns en que, en algunes zones, el fred és gairebé "testimonial".

  Fa uns quants dies, un mitjà digital parlava, de manera totalment frívola, del canvi climàtic, al que titllava de; "tonteria" o "conte", una forma de mostrar el seu escepticisme en vers un fet que ja és una realitat més que palpable que, sense anar més lluny, podem comprovar en aquest mateix mes d'Octubre, que, en temps passats, ja era un mes fred a la nostra comarca del Gironès i, en dates com les que estem actualment, la gent ja començava a abrigar-se.

  Ja sabem tots que hi ha molts problemes que preocupen la societat. Però, com es deia a la manifestació del divendres, 27 de Setembre passat; "No tenim Planeta B" en el sentit que, si no cuidem aquest, el nostre planeta, no tenim enlloc més on anar.

  Seria bo que aquestes persones que són escèptiques amb aquest gravíssim problema, obríssin els ulls i veiéssin que el que passa no es pot prendre a boma ni a la lleugera.

  Poca broma!, doncs el canvi climàtic no és una tonteria ni tampoc un conte, si no un problewma que, en alguns indrets, ja és de proporcions majúscules.

UN MES SENSE CARNISSERIES

  Durant els mesos d'estiu, la majoria dels treballadors ens prenem les vacances, de tal forma que a les nostres ciutats l'activitat es redueix a la meitat, aproximadament, durant aquests mesos. D'aquesta manera, moltes empreses tanquen el mes de Juliol, mentre que d'altres ho fan el mes d'Agost. Però algunes d'elles no tanquen, i donen cada mes les vacances a la meitat, aproximadament, del personal.

  Però això no passa amb totes les empreses, i un sector comercial que tanca el mes d'agost són les carnisseries.

  Tot i que els supermercats disposen de carnisseria, el cert és que la majoria de les ocasions, aquesta carnisseria es presenta en forma de "paqueteria", és a dir, la carn està envasada, i no hi ha ningú que ens pugui servir, tal i com fan les carnisseries de barri.

  Possiblement una solució seria que les carnisseries fessin com feien abans les farmàcies, que una part s'agafés el mes de juliol, mntre que l'altra part s'agafés el d'Agost. D'aquesta manera, les carnisseries de barri estarien sempre a disposició de tots.