El dilluns, 25 de Febrer passat, començava una nova edició del Mobile World Congress la fira que, des de ja fa 14 anys, i esperem que per molts més, mostra a la capital catalana les darreres novetats del món de la Telefonia Mòbil.
En el decurs de les successives edicions del MWC hem pogut anar veient com aquests petits aparells ja són més que un senzill telèfon doncs ens permeten, entre moltes altres coses, prendre fotos de gran qualitat i enviar-les a través de les xarxes socials, però també fer de dictàfon i portar la nostra agenda personal.
I és que, des que van aparèixer els primers exemplars, els mòbils han anat fent-se un lloc a la nostra vida. Fins i tot a la dels més petits de la casa. I, no és sorprenent que ja veiem als patis de les escoles i els Instituts com hi ha adolescents que tenen un d'aquests aparells i es comuniquen a través de xarxes socials. (N'hi ha algunes d'adaptades a les seves edats.
Però la pregunta que tothom es fa és si cal o no prohibir aquesta andròmina a les aules, una pregunta a la que paisos; com ara França, ja han donat una resposta clara; una prohibició total i absoluta de tenir aquesta "joguina" dins de l'aula.
Però el més cert és que el mòbil ha acabat essent un element imprescindible per a moltes persones. Però en algunes situacions, fins i tot és un element més de controvèrsia.
dilluns, 25 de febrer del 2019
dimarts, 19 de febrer del 2019
I ARA TAMBÉ...ALS MANAIES!
Amb el pas del temps, la vida s'ha anat democratitzant progressivament. I, amb la democratització ha arribat, sens dubte, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
I és que, progressivament, a les dones se'ls ha obert les portes a molts camps de la vida quotidiana que, fins no fa gaire, estaven totalment reservades als homes. Així, no és gens estrany trovar-nos actualment des de dones que condueixen un autobús, camió, tramvia, tren o taxi, fins a dones que piloten avions, que són agents de Policia, Bomberes, serveixen a l'Exèrcit o exerceixen especialitats de la Medicina que, fins no fa gaire, eren gairebé totalment exercides per homes. I són, fins i tot, brillantíssimes investigadores.
La Docència, la Judicatura i, darrerament, la Política, han estat també objecte de progressiva feminització. Així, en alguns paisos, hi ha dones que ocupen el càrrec de Primer Ministre i, fins i tot, de President.
L'esport no s'ha quedat enrere. I ja hi ha, a nivell espanyol, una Lliga de futbol femení encara que d'altres esports; com ara el bàsquet o l'handbol ja fa anys que en tenen.
Fa pocs dies l'ACN ens informava del fet que, en assemblea general, els Manaies han aprovat finalment el fet que deixaran desfila dones tan a les Processons com a d'altres actes de caure religiós en que aquest col·lectiu pren part, una decisió que és fruit d'un canvi als Estatuts que els regulen.
Segons la mateixa ACN ha sabut, les sòcies que vulguin participar a les Processons hauran de demanar-ho per escrit i, evidentment, esperar a que hi hagi una vacant.
Quan hi hagi alguna dona desfilant amb els Manaies, sera la primera vegada, en els 80 anys que fa que aquesta Confraria existeix, que es vegin fones desfilant a les processons de Setmana Santa, en un altre acte d'igualtat d'oportunitats.
I és que, progressivament, a les dones se'ls ha obert les portes a molts camps de la vida quotidiana que, fins no fa gaire, estaven totalment reservades als homes. Així, no és gens estrany trovar-nos actualment des de dones que condueixen un autobús, camió, tramvia, tren o taxi, fins a dones que piloten avions, que són agents de Policia, Bomberes, serveixen a l'Exèrcit o exerceixen especialitats de la Medicina que, fins no fa gaire, eren gairebé totalment exercides per homes. I són, fins i tot, brillantíssimes investigadores.
La Docència, la Judicatura i, darrerament, la Política, han estat també objecte de progressiva feminització. Així, en alguns paisos, hi ha dones que ocupen el càrrec de Primer Ministre i, fins i tot, de President.
L'esport no s'ha quedat enrere. I ja hi ha, a nivell espanyol, una Lliga de futbol femení encara que d'altres esports; com ara el bàsquet o l'handbol ja fa anys que en tenen.
Fa pocs dies l'ACN ens informava del fet que, en assemblea general, els Manaies han aprovat finalment el fet que deixaran desfila dones tan a les Processons com a d'altres actes de caure religiós en que aquest col·lectiu pren part, una decisió que és fruit d'un canvi als Estatuts que els regulen.
Segons la mateixa ACN ha sabut, les sòcies que vulguin participar a les Processons hauran de demanar-ho per escrit i, evidentment, esperar a que hi hagi una vacant.
Quan hi hagi alguna dona desfilant amb els Manaies, sera la primera vegada, en els 80 anys que fa que aquesta Confraria existeix, que es vegin fones desfilant a les processons de Setmana Santa, en un altre acte d'igualtat d'oportunitats.
dilluns, 11 de febrer del 2019
LA BANDA SONORA DE LA NOSTRA VIDA
Des que va ser inventada, a cavall entre els segles XIX i XX, la Ràdio, quina paternitat es disputen diversos paisos, ha estat sempre present en les nostres vides.
Tot i que, en un principi, hi havia poques possibilitats d'escoltar una gran varietat d'emissores el cert és que, amb l'arribada de la FM i, actualment, amb les noves tecnologies, és possible escoltar fins i tot emissores de l'altra banda del Món via Internet.
Però en temps en els que no existia encara la televisió, la Ràdio era, sens dubte, el mitjà estrella de la vida de moltes persones.
Des de les emissores de la primera meitat del segle XX es podien escoltar; des de notícies, debats o tertúlies, fins les radio-novel·les, precursores de les actuals sèries televisives algunes de les quals duraven molt temps fins i tot, anys. També s'emetien obres de ràdio-teatre que una xarxa d'emissores va batejar com a "Teatre invisible".
També s'hi podia escoltar música, en principi de gramòfon tot i que, més tard, els discos van ser un material valuós a l'hora de programar música.
I ara que es parla de la realitat virtual, la Ràdio també va portar una primera "realitat virtual" que, durant uns quaranta anys, aproximadament, feia les delícies de moltes persones.
El 13 de Febrer es va celebrar el Dia de la Ràdio, un mitjà der comunicació que, possiblement, sigui el que més pluralitat de veus tingui donat que, d'emissores n'existeixen de tota mena i per tots els gustos; des de les anomenades; "generalistes", fins les que emeten determinats estils musicals, passant per les que com aquesta des de la que us acompanyem, combinem les dues fórmules.
Tot i que, en un principi, hi havia poques possibilitats d'escoltar una gran varietat d'emissores el cert és que, amb l'arribada de la FM i, actualment, amb les noves tecnologies, és possible escoltar fins i tot emissores de l'altra banda del Món via Internet.
Però en temps en els que no existia encara la televisió, la Ràdio era, sens dubte, el mitjà estrella de la vida de moltes persones.
Des de les emissores de la primera meitat del segle XX es podien escoltar; des de notícies, debats o tertúlies, fins les radio-novel·les, precursores de les actuals sèries televisives algunes de les quals duraven molt temps fins i tot, anys. També s'emetien obres de ràdio-teatre que una xarxa d'emissores va batejar com a "Teatre invisible".
També s'hi podia escoltar música, en principi de gramòfon tot i que, més tard, els discos van ser un material valuós a l'hora de programar música.
I ara que es parla de la realitat virtual, la Ràdio també va portar una primera "realitat virtual" que, durant uns quaranta anys, aproximadament, feia les delícies de moltes persones.
El 13 de Febrer es va celebrar el Dia de la Ràdio, un mitjà der comunicació que, possiblement, sigui el que més pluralitat de veus tingui donat que, d'emissores n'existeixen de tota mena i per tots els gustos; des de les anomenades; "generalistes", fins les que emeten determinats estils musicals, passant per les que com aquesta des de la que us acompanyem, combinem les dues fórmules.
dimarts, 5 de febrer del 2019
EL DIGITAL QUE TOT S'HO MENJA.
Ja hem dit en altres ocasions que el món digital ha arribat a les nostres vides per quedar-se. I no només per quedar-se, si no per tal de facilitar-nos la vida. Però per una altra banda, dissortadament, es menja llocs de treball.
Un clar exemple d'això ho tenim al sector de la banca on, a més de les fusions de bancs, per formar-ne de més grans i solvents, el fet també comporta el tancament d'oficines i la digitalització de feines que abans les feia un treballador, i ara les fa la tecnologia.
Però han proliferat els caixers automàtics, des dels que es poden fer determinades operacions que abans s'havien de fer a finestreta i ara podem fer a distància, no només amb els caixers, si no que molts bancs ens donen la possibilitat de gestionar les nostres finances per Internet.
Però la tecnologia digital ha arribat també al comerç. I, des de casa, i a distància, és possible fer ja la comanda del que volem comprar; ja sigui per telèfon o per Internet. A més, amb aquest sistema podem comprar des d'una peça de roba fins a productes frescos, passant per tot el parament de la llar, si així ho volem.
Internet ja ens ha deixat gairebé sense botigues de discos i també sense cinemes. Esperem que no passi el mateix amb les botigues de barri de tota la vida, on podem anar a fer la compra diària com a part de la nostra vida social.
Un clar exemple d'això ho tenim al sector de la banca on, a més de les fusions de bancs, per formar-ne de més grans i solvents, el fet també comporta el tancament d'oficines i la digitalització de feines que abans les feia un treballador, i ara les fa la tecnologia.
Però han proliferat els caixers automàtics, des dels que es poden fer determinades operacions que abans s'havien de fer a finestreta i ara podem fer a distància, no només amb els caixers, si no que molts bancs ens donen la possibilitat de gestionar les nostres finances per Internet.
Però la tecnologia digital ha arribat també al comerç. I, des de casa, i a distància, és possible fer ja la comanda del que volem comprar; ja sigui per telèfon o per Internet. A més, amb aquest sistema podem comprar des d'una peça de roba fins a productes frescos, passant per tot el parament de la llar, si així ho volem.
Internet ja ens ha deixat gairebé sense botigues de discos i també sense cinemes. Esperem que no passi el mateix amb les botigues de barri de tota la vida, on podem anar a fer la compra diària com a part de la nostra vida social.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)