Els aldarulls que van tenir lloc el 29 de Març passat després de la manifestació pacífica de Barcelona, en els que algunes entitats, com ara la Borsa de Barcelona van accabar rebent un mal tracte, des d'Interior es manifestava que la incitació a la violència a través de la Xarxa seria castigada.
No ha trigat ni un mes des dels tràgics fets que van ser condemnats des de l'Executiu i ja ha passat un cas d'incitació a la violència, concretament, des de Twitter, i el responsable de les piulades ja ha estat fulminantment destituït del seu càrrec de responsable de Noves Tecnologies del Reial Madrid, doncs en el seu compte va llançar proclames no ja en pro de la "kale borroka", si no en favor d'una tercera guerra mundial, lo qual és molt més greu encara si tenim en compte aquesta nova legislació.
El personatge en qüestió nom només demanava la guerra, si no que el que volia era atacar els Sindicats i estava en contra de la vaga.
Certament que Internet és una gran eina per fer ús, mitjançant ella, de la llibertat d'expressió, i aquest és un dret de totes les persones, sobre tot si hi ha situacions que creiem injustes i les denunciem públicament. Però el que no podem és carregar contra tothom en forma indiscriminada, ni molt menys, desitjar la destrucció d'algunes entitats, com són els Sindicats que, massa que van ser exclosos del panorama públic per l'antic règim.
dijous, 26 d’abril del 2012
dimarts, 17 d’abril del 2012
PER INSISTIR, QUE NO QUEDIN...
Fa uns dies llegia una nota de premsa segons la qual, TVE també retalla, i ho fa en produccions que, malgrat ser "cares", certament que les amortitzen d'alguna manera doncs tenen audiència i algunes d'elles, com les tele-sèries, de ben segur que les poden vendre a d'altres països, tali com ha fet TV3 amb sèries d'èxit com "Les Tres Bessones" o la més recent; "Polseres Vermelles" que ja es veuen a d'altres països de parla castellana i anglesa i, en el cas de "Les Tre3s Bessones", es veu pràcticament arreu del Món.
Una altra notícia, però, reflectia fa uns dies que, només en programació dedicada a l'actualment tan controvertit món taurí, s'han gastat ni més ni menys que 9 milions d'euros en només cinc anys, i en uns programes que, ni de bon tros, es poden exportar enlloc i són, si així ens ho mirem, tot un llast en uns moments de crisi i retallades.
El cert és que les sèries de producció pròpia gairebé han desaparegut de la graella de programació, així com un programa humorístic que s'emetia els divendres al vespre, doncs es consideraven produccions "cares".
No surt també car un programa on es parla d'una barbàrie i s'eleva aquesta a uns nivells que no li pertoquen?.
Una altra notícia, però, reflectia fa uns dies que, només en programació dedicada a l'actualment tan controvertit món taurí, s'han gastat ni més ni menys que 9 milions d'euros en només cinc anys, i en uns programes que, ni de bon tros, es poden exportar enlloc i són, si així ens ho mirem, tot un llast en uns moments de crisi i retallades.
El cert és que les sèries de producció pròpia gairebé han desaparegut de la graella de programació, així com un programa humorístic que s'emetia els divendres al vespre, doncs es consideraven produccions "cares".
No surt també car un programa on es parla d'una barbàrie i s'eleva aquesta a uns nivells que no li pertoquen?.
dijous, 12 d’abril del 2012
DE NACIONALCATÒLICS A TOLERANTS
Qui no recorda aquélls anys del franquisme, en que un concordat amb la Santa Seu convertia Espanya en un país "nacionalcatòlic" on, donat que la religió catòlica estava oficialment reconeguda, era d'obligat ensenyament a les escoles, tan públiques com privades `o concertades.
Els temps, però, han canviat i la Constitució de 1979 defineix Espanya com un país "aconfessional", és a dir, tolerant amb altres confessions difertents de la catòlica i les altres branquies cristianees que, si bé ja existien en èpoques passades, no els estava permès manifestar-se com a tals, i havien de romandre en l'anonimat per un imperatiu de l'antic règim.
La "sortida de l'armari" d'aquestes confessions ha fet que, progressivament, hagin anat apareguent opratoris arreu de país, dedicats les diferents confessions religioses. Uns oratoris que, en ocasions, també han comportat problemes, principalment de caire urbanístic.
A les escoles, però, hi ha generalment dues opcions; o seguir l'ensenyament que s'oferta, de religió catòlica, majoritària al país, o aprofitar aquélles hores a d'altres tasques, com fer treballs pendents.
Andalusia, però, s'ha avançat a la resta del territori espanyol en aquest sentit, i el passat Divendres Sant sortia a la llum un conveni, signat entre la Conselleria d'Educació d'aquélla Comunitat i el Conselll Evangèlic Autonòmic Andalús segons el qual, els centres docents públics ofertaran, de manera obligatòria, l'ensenyament de la religió evangèlica com a opció a partir del curs 2012-2013.
I és que en un país on hi ha població de molt diversa procedència, no seria una idea gens descabellada seguir l'exemple d'Andalusia i ampliar l'oferta a d'altres creences, encara que siguin no-cristianes.
Els temps, però, han canviat i la Constitució de 1979 defineix Espanya com un país "aconfessional", és a dir, tolerant amb altres confessions difertents de la catòlica i les altres branquies cristianees que, si bé ja existien en èpoques passades, no els estava permès manifestar-se com a tals, i havien de romandre en l'anonimat per un imperatiu de l'antic règim.
La "sortida de l'armari" d'aquestes confessions ha fet que, progressivament, hagin anat apareguent opratoris arreu de país, dedicats les diferents confessions religioses. Uns oratoris que, en ocasions, també han comportat problemes, principalment de caire urbanístic.
A les escoles, però, hi ha generalment dues opcions; o seguir l'ensenyament que s'oferta, de religió catòlica, majoritària al país, o aprofitar aquélles hores a d'altres tasques, com fer treballs pendents.
Andalusia, però, s'ha avançat a la resta del territori espanyol en aquest sentit, i el passat Divendres Sant sortia a la llum un conveni, signat entre la Conselleria d'Educació d'aquélla Comunitat i el Conselll Evangèlic Autonòmic Andalús segons el qual, els centres docents públics ofertaran, de manera obligatòria, l'ensenyament de la religió evangèlica com a opció a partir del curs 2012-2013.
I és que en un país on hi ha població de molt diversa procedència, no seria una idea gens descabellada seguir l'exemple d'Andalusia i ampliar l'oferta a d'altres creences, encara que siguin no-cristianes.
dimecres, 4 d’abril del 2012
EL SILENCI DELS MITJANS
Fa unes setmanes quan una sèrie d'afeccionats catalans a les curses de braus van presentar signatures al Parlament en favor del manteniment d'aquestes, tot argumentant que son "art", "cultura" i "tradició", tots els mitjans de comunicació se'n van fer rsssó, especialment un programa que s'emet els dissabtes, just al'hora de dinar, a través de "La 2", de Televisión Española, on es parla obertament sobre aquest gens constructiu espectacle.
El 26 de Març passat, però, cap dels mitjans, llevat de l'agència Europa Press, es va fer ressó del lliurament d'unes altres signatures; aquélles que van en contra del maltractament als animals i que, dintre d'aquesta actitud, que consideren delicte, inclouen, com no hauria de ser d'altra manera, les "corridas".
Sembla una mica sospitós que, a una notícia que hauria de sortir a la llum i amb grans titulars, no s'hi prestés cap mena d'atenció i passés totalment inadvertida per la resta de la gent.
Possiblement algú em consideri una mica "pesat". Però és que, en el fons, sembla que, donat que aquesta barbàrie és una meravellosa font d'ingressos per algúns, es miri cap a una altra banda quan hi ha qui, amb una insistència més que justificada, reivindica la total desaparició d'aquesta forma d'espectacle al que, donat que el seu nivell cultural és més elevat, ja ni la majoria dels turistes s'hi apropen.
El 26 de Març passat, però, cap dels mitjans, llevat de l'agència Europa Press, es va fer ressó del lliurament d'unes altres signatures; aquélles que van en contra del maltractament als animals i que, dintre d'aquesta actitud, que consideren delicte, inclouen, com no hauria de ser d'altra manera, les "corridas".
Sembla una mica sospitós que, a una notícia que hauria de sortir a la llum i amb grans titulars, no s'hi prestés cap mena d'atenció i passés totalment inadvertida per la resta de la gent.
Possiblement algú em consideri una mica "pesat". Però és que, en el fons, sembla que, donat que aquesta barbàrie és una meravellosa font d'ingressos per algúns, es miri cap a una altra banda quan hi ha qui, amb una insistència més que justificada, reivindica la total desaparició d'aquesta forma d'espectacle al que, donat que el seu nivell cultural és més elevat, ja ni la majoria dels turistes s'hi apropen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)