BON NADAL

 

LA TECNOLOGIA QUE TOT HO POT.

 Les noves tecnologies estan cada cop més presents a les nostres vides. Una prova d'això és que ja tenim la intel·ligència artificial entre nosaltres.

  Està encara en fases poc avançades en certs aspectes. Però ja ens permet fer quantoioses coses. Pêr exemplem, per poder posar la música que sona en aquest programa, abans havíem de desplaçar-nos als estudis amb un maletí ple de discos, generalment, de vinil, encara que més tard ja van ser CD's, a més dels que ja hi havia a l'Emissora. Això ha canviat, i ara està tot dins dels ordinadors.

De la mateixa manera, un sistema nou, creat recentment, permet aprendre, des de casa, i amb el mòbil o la tauleta, a tocar qualsevol instrument sense tenir-lo a casa ni haver de fer grans despeses econòmiques ni haver de transportar-lo.

  I és que les noves tecnologi4es ens permeten miniaturitzar tot allò que abans era immens , com els aparells de televisió, abans voluminosos, i anomenats, irònicament; "caixes tontes", i ara s'han transformat en uns panells, cada cop més prims, mercès a la tecnologia.

  La tecnologia, cada cop més present a les nostres vides, és sempre benvinguda sempre que ens ajudi a millorar la nostra qualitat de vida. Però cal esperar que aquesta no caigui en mans equivocades.

L'ADÉU A LA DICTADURA DEL FUM

   Des que va ser portat a casa nostra, des del Continent Americà el tabac, quins orígens se situen, segons Viquipèdia, a la zona andina, entre Perú, Equador i Colòmbia és una substància, procedent de la planta; "Nicotina Tabacum", ha tingut diversos usos, el darrer dels quals és el de fumar-lo, tot i que en alguns indrets, també el masteguen.

  El cinema i, sobre tot, les pel·lícules de Holywood, van elevar el costum de fumar a la categoria de "moda" o símbol de "classe".

  Amb el temps s'ha demostrat científicament que el fum del tabac és perjudicial, no només per aquells que fumen de manera "activa", si no també per aquells que els envolten, o "fumadors passius".

  Darrerament els fumadors estàn tenint vetada la seva entrada en diversos locals tancats. Els primers van ser els Hospitals, als que va seguir la Hostaleria i Restauració.

  De fet, ja hi ha un país al Món que es pot considerar "país lliure de fum". $Es el petit regne de Bhutan, en ple Himàlaia. Allà, no només està prohibida la seva venda si no que, si a algú n'hi troben, es pot enfrontar a una greu sanció.

  Darrerament, i amb motiu de lluitar contra els estralls del fum del tabac, s'han pres diverses mesures; com la de fer poc atractius els paquets de tabac, sobre tot, amb fotos punyents sobre els seus molts perills. També se'n ha elevat el preu que es preveu que segueixi pujant per dissuadir encara més els fumadors.

  Aquesta setmana passada es feia públic que, a Nova Zelanda, es començarà a prohibir "de per vida" la seva venda, començant per aquells que van néixer l'any 2008.

  A nivell d'Espanya, Sanitat proposa prohibir fumar a les terrasses dels bars, així com a les parades de bus amb lo qual hi haurà, sortosament, més espais lliures de fum fins i tot, a l'exterior.

  I, si tot això prospera, algun dia podrem dir que veure una persona fumant ja no sigui la norma, si no una excepció.

JA TENIM UN NOU PARLAR

  Un llibre, de títol; "Palabras Moribundas", ens explica, de manera detallada, com la forma de parlar ha canviat en els darrers 300 anys. Així, els autors ens citen paraules que, possiblement per haver desaparegut el concepte en que s'empraven, han deixat d'usar-se. Però en reflecteixen d'altres que, amb les noves tecnologies, han adquirit un valor afegit.

  Tal és el cas del "servidor", que ha passat de designar aquella persona que "serveix" a un amo, generalment adinerat, a designar un ordinador gegantí o una bateria d'aquests, que, materialment, "serveix" informació a la Xarxa, recollint i abocant quantitat de dades a aquesta.

  El diumenge, 5 de desembre, als informatius territorials en desconnexió per a Catalunya del primer canal de TVE,  una de les peces es feia ressò del diccionari que, publicat a Xarxes socials, recull el nou parlar dels infants i adolescents actuals, certament diferent del que s'emprava durant la nostra infantesa i adolescència.

  la forma de parlar dels joves d'ara està, tal i com reflectia la notícia, plena de paraules que, o bé provenen d'altres llengües; com ara l'anglès, o bé són paraules que ja existien , però modificades.

  Experts, entrevistats per TVE a Catalunya, van assegurar, per una banda, que aquest nou vocabulari serveis als joves per aprendre gramàtica d'una manera  més "amena". I, per altra banda, també asseguraven que les mateixes paraules i expressions no fan malbé la llengua.

  Si bé ja fa uns anys que una prestigiosa revista divulgativa assegurava que dintre de 100 anys les llengües que parlem actualment canviaran, el cert és que un "nou ordre lingüístic" ja ha arribat, i per quedar-se entre nosaltres.

QUAN ELS EXTREMS ES TOQUEN...

 Darrerament han aparegut diverses opinions, segons les quals cal considerar els animals com si realment fossin persones.

  Aquest fet es dona sobre tot, amb els gossos, unes mascotes quines característiques les fan molt diferents d'altres animals; com ara els gats. En certa manera, els gossos són molt més fidels als amos.  I més sociables.

  Darrerament s'han proposat projectes de llei en defensa del benestar dels animals , uns projectes en els que hem pogut llegir propostes que, a diferents països, tenen característiques peculiars.

  La setmana passada llegíem a la plataforma; "Alerta Digital", la curiosa notícia de que, en una proposta de llei de benestar animal, feta a Regne unit, s'assegurava que animals,; tals com llagostes, pops o crancs, tots ells animals marins, senten dolor i angoixa.

  Tot i que no n'hem sabut mai més res, va ser presentada a nivell espanyol una proposició de llei similar, que tenia coses molt bones; com que els amos de gossos haurien de passar un curset o que la "perillositat" d'un gos es mesuraria segons comportament social, i no segons la classe de l'animal.

  Però, contràriament a aquests conceptes, la proposta deixa de banda el patiment i angoixa que els toros segurament senten durant els 25-30 minuts en que se'ls sotmet a tota mena de tortures abans de matar-los. I tot això davant del públic, en un espectacle realment nefast.

  Són extrems que es toquen, com diu el tòpic. I són consideracions que ja no sé si s'adopten per "ecologisme" unes i les altres, senzillament pels diners que, segurament, deu donar cada "corrida", encara que la gent ja no hi va a riuades com abans.

ANAR A LA "PELU", EN DIUMENGE

   Antigament, els diumenges i dies de festa intersetmanal era gairebé impossible poder comprar res que no fos un pastís o, si alguna botigueta petita obria el matí, alguna cosa d'alimentació. Els demés comerços i serveis estaven tancats.

  De fet, als pobles costaners ja fa anys que es pot comprar gairebé de tot en alguns supermercats que obren tot l'any en diumenges i festius, encara que només sigui a mitja jornada.

  Però en ciutats; com ara Girona o pobles interiors, això no es donava, llevat també de les pastisseries, si és que n'hi ha en pobles molt petits.

  D'un temps ençà ja podem trobar algunes botigues; sobre tot, supermercats, oberts en diumenges i f4estius. Molts d'ells són franquícies, gestionades per migrants que treballen els set dies de la setmana.

  Per4ò darrerament, i vaig tenir l'ocasió de comprovar-ho personalment, passejant el diumenge passat per Girona, també hi ha algues perruqueries i barberies, regentades també per migrants, que funcionen fins i tot en diumenges i festius, amb lo qual s'uneixen als comerços que no tanquen portes cap dia de la setmana. Lo qual fa que ja es pugui anar a la "pelu" en diumenge.

UNA BOTIGA DE "CAGANERS", A GIRONA

 

Una de les figures del Pessebre, a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Ses Illes és el "caganer".

  Aquesta figura, que representa un home, vestit amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina i, en ocasions, fumant una pipa, rep diversos noms; com ara; "L'home que caga", "L'home que fa les seves necessitats" o, com se'l coneix a Menorca; "En Bernat que caga".

  Originari de finals del segle XVII i pricipis del XVIII, però popularitzat durant el XIX sembla que, originàriament, no era exclusiva del pessebre.

  Des de 1992, una empresa familiar, de Torroella de Montgrí, fabrica aquest simpàtic personatge, del que cada any en treu nous models. Així, podem trobar polítics; com ara Donald Trump, Kamala Harris o  el dictador veneçolà; Nicolàs Maduro, fins els típics de pagès català, passant per músics, de la talla de Lluis Llach o Rosalia, o esportistes, de la de Marc Màrquez, només per posar alguns exemples.

  La passada primavera aquesta empresa inaugurava botiga a Barcelona, que ara ja en són dues. I, ara que s'acosta el Nadal, també tindrem la sort de poder comprar la simpàtica figureta en una botiga  que s'obrirà a Girona ciutat.

  I és que, tan els pessebristes, com els col·leccionistes, tindran una ocasió immillorable per trobar aquestes figuretes més a prop.

  FOTO: "Cagaaner" caracteritzat com a Marc Márquez. Font; caganer.com, web oficial de l'empresa que fabrica les figures.

UN MITJÀ QUE COMPLEIX 50 ANYS.

   La forma de comunicar-nos ha canviat amb el temps. Si primer van ser les cartes, més tard, els telegrames i, més tard, mercès a Graham Bell, el telèfon ho va fer encara més fàcil, actualment ja podem dir que mitjans; com el mateix telègraf, ja han quedat per el museu.

  Des que l'any 1971,  l'enginyer; Ray Thomlinson, va idear un sistema per enviar missatges d'un ordinador a un altre, el sistema ha evolucionat, de tal manera que, actualment, exisrteixen diversos sistemes de correu electrònic, o "e-mail", com se l'anomena popularment.

  I és que, ja sigui a nivell global o, fins i tot, a nivell de les empreses, el cert és que, actualment, la major part dels missatges que s'envien, són a través d'aquest mitjà de comunicació que, ho vulguem o no, ha deixat l'antigament útil per enviar cartes; servei de Correus, reduït a un senzill sistema d'enviament i recepció de paqueteria, més que de  cartes.

LA BANDA SONORA DE LA VIDA

   Fa uns pocs dies, el 3/24.cat reflectia el fet que, per poder preservar el toc de les campanes del municipi, l'Ajuntament de Banyoles va haver de declarar-les; "bé d'Interès Cultural".

  Uns quants anys enrere, es feia públic que, a Alemanya, el Govern també va declarar com a quelcom "legal", el soroll que els infants fan quan surten al pati de les escoles a jugar.

  En un petit poble agrícola, de l'interior de Catalunya, uns cartells avisen als visitants de  quina és la banda sonora de la vida allà; el soroll d'animals; com ara les gallines, vaques i altres. I, actualment, maquinària agrícola. En aquest cas, els cartells conviden els viatgers a passar de llarg del poble si consideren que els sons, típics d'un poble de pagès, els han de molestar.

  Són tres exemples de sons que, en algun moment, han estat objecte de polèmica. El cas és que tots els sons que escoltem al nostre voltant, són inseparables de la nostra vida doncs, ho vulguem o no, formen part de la banda sonora de la mateixa.

PARCIALITAT VS. IMPARCIALITAT

 

  Existeixen a Internet diverses pàgines informatives. O desinformatives algunes?.

  En elles podem llegir notícies i articles d'opinió (o des-opinió). En alguns d'elles, els lectors poden comentar les notícies, sempre en un to distès, malgrat que sempre hi ha qui, intencionadament o no, deixi anar algun insult.

  Un conegut em comentava, a finals d'Agost passat, el fet que, en una d'aquestes plataformes, apareixia una entrada, segons la qual l'equip que hi escriu, tractava de burlar-se de l'Alcaldessa de la població asturiana de Gijón; Ana González, pel simple fet que la població, per un motiu que ara no ve a compte, es va quedar, en la Festa Major, sense cursa de braus.

  Aquest conegut meu va comentar la notícia i els va assegurar que; "per ser antitaurí, no cal ser, ni feminista, ni ateu, si no que cal no considerar com a "art", ni "cultura", el maltractament animal, encarta que sigui a les curses de braus".

  La platafor,ma, quin lema és; "La vostra opinió ens interessa", sembla que, dissortadament, només els interessa aquella que és favorable a la seva línia editorial, malgrat que contingui una burla, com la que figurava a peu de notícia.

  Però al meu amic li van respondre amb un to gairebé insultant, doncs després de preguntar-li per què enviava comentaris, si no tenien intenció d'inserir-los, van tractar-lo de "gos". 

  És curiós que pàgines d'aquest tipus puguin contenir comentaris on s'insulta a una persona i no pugui contenir-ne on, d'una forma molt "digna", com ells mateixos recomanen, es doni la opinió plana i senzilla.

  O és que, realment,  hem d'opinar tots el mateix que els ui porten la pàgina, que, en molts casos, desinforma més que res?.

FOTO: Protocol "www", que "crida" les pàgines web.

EL RETORN D'ALLÒ ANTIC

 

Es canta, en una sarsuela molt coneguda, que; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat". És veritat.

  I, el cert és que ja estem immersos en plena Era Diguital, i ja tenoim la que s'anomena; "Intel·ligència artificial", entre nosaltres i molt aviat tindrem, segurament, els ordinadors quàntics a la nostra disposició.

  Però el cert és que també hi ha coses que, de ben segur, sembla que no estan disposades a desaparèixer d'una forma definitiva, com semblava en un principi.

  Tal és el cas dels discos de vinil que podem tornar a trobar a les, ja poquíssimes, botigues del sector que encara subsisteixen. I és que algunes Editorials han apostat per reeditar en aquest format els discos dels seus artistes. I, el més probable és que ens tornem a trobar "perles" d'importants figures de la música en el format que, durant més de 50 anys, va dominar el panorama discogràfic.

  A principis d'aquest any, 2021, apareixia la notícia de que una empresa, dedicada al món de l'electrònica de consum, fabricaria i posaria de nou a la venda els, en altres temps popularíssims; ràdio-cassettes uns aparells que, a més de permetre'ns escoltar la ràdio i música gravada en el format de cinta encapsulada, fins i tot ens permeten gravar la nostra veu i programes de ràdio per re-escoltar-los.

  De fet, actualment no es troba el format a disposició. Però, segons informava l'agència EFE, sembla que hi ha qui, de manera artesanal, el fabrica ja  per posar-lo de nou a la venda.

  I és que, encara que estem en plena Era Digital, també podem, encara que sigui a manera de record, donar la benvinguda a formats que hom considerava obsolets i que les noves generacions no coneixen, a no ser que ho hagin vist en pel·lícules o documentals.

FOTO: Un disc de vinil

ADÉU AL PLÀSTIC D'UN SOL ÚS

  Fa uns anys que van aparèixer, com si realment es tractés de quelcom; "pràctic", una sèrie d'estris de plàstics d'un sol ús. Així, plats, gots, coberts, bastonets i canyetes, entre d'altres, es presentaven llavors en societat com si es tractés de quelcom; "bo".

  El temps i, sobre tot, el fet que molts d'aquests objectes triguen molt per eliminar-se, generant microplàstics, han fet que, des de la UE, es prengui consciència sobre el que signifiquen les moltes tones de plàstic d'un sol ús que es generen com a residu.

  Així, des del 3 de Juliol passat, aquests estris d'un sol ús han passat ja a la Història, essent substituïts per d'altres que sí són biodegradables.

  I és que, si no volem que el planeta es deteriori, cal que es comenci a fer quelcom per estalviar-nos residus que, a banda de ser inútils, són perillosos, tan per la Natura, com per nosaltres mateixos.

FOTO:  Bastonets d'un sol ús, fets de materiañ reciclable i/o biodegradable.

 

TOTS, TOTES..."TOTIS

   Ja fa temps que s'està parlant d'un anomen¡at; "llenguatge inclusiu", una mena de falca que alguns volen incloure a les nostres llengües; tan català, com castellà per que, segons ells, el llenguatge sigui menys "discriminatori".

  El cert és que tots les llengües tenen, d'alguna manera, paraules ja "inclusives" per definició. En català podem utilitzar el "tothom", que és inclusiu de forma natural i no discrimina ningú. 

  En anglès, hom utilitza el "everybody" o també l'"every one", dos termes que, de la mateixa manera, són inclusius naturals. O, n italià; "Tutto il mondo", en portuguès; "Todo o mondo", o en romanès; "Toata lumea".

  De fet, prganismes com la RAE, ja s'han pronunciat en contra de que, en castellà, alguns utilitzin el "todes". O, com feia una diputada que deia; "niños, niñas, niñes".

  De fet, en català, sembla que algú ha volgut inventar-se una cosa molt semblada al que s'ha fet en castellà. I, segpons sembla, alguns ja començan a usar el "totis", com a forma inclusiva, renunciant al tan nostre; "tothhom".

  Si ja, en moltes ocasions, parlant normal no ens entenem.Què passarà en el futur si es comença a manipular el llenguatge=

L'ESTIU JA ÉS AQUÍ

 

  L'estiu ja és aquí, i amb ell també reobren molts locals i establiments que han estat, degut a la pandèmia, tancats durant mesos sencers.

  Però també es poden començar a fer, encara que sigui amb mesures de seguretat, concerts, Festes Majors i revetlles populars, com la que s'ha viscut a diferents pobles i ciutats aquesta passada nit; nit de Sant Joan

  També avui s'han vist les primeres construccions dels Castellers, una de les festes que, després de molts mesos, retorna a les nostres places, com també retornen a plaça les ballades de sardanes.

L'estiu, una època de calor i retorn, encara que sigui amb mesures, a una vida que podriem considerar, més o menys; "normal", dintre de les precaucions que cal encara tenir en compte.

   FOTO: Un disco-bar. FONT: CCMA-3/24.cat 

  

L'ERA DE LES "FOTO FAKE"

 Fa uns dies, TV3 va emetre un reportatge sobre les estafes que es fan a través dels aplicatius; "per lligar"; tan a través de mòbil, com per Internet.

  Les esmentades estafes es fan mercès a que, actualment, és molt fàcil "trucar" ls fotos mitjançant aplicatius, molt semblants, al mític; "PhotoShop", però, en aquest cas, són de caràcter gratuït. I no per l'ordinador, si no que els podem descarregar al mòbil.

  Els esmentats aplicatius poden canviar per complet la cara d'una persona fotografiada, de tal manera que podem transformar un home gran en una noia jove amb un parell o tres de clics.

  Però0 la "foto fake", va molt més enllà dels aplicatius; "per lligar". I alguns mitjans sensacionalistes (O, millor dit, catastrofistes), la utilitzen per tal de desinformar. I , certament, no són poques les ocaisons en que ens hem trobat fotos que ens ofereixen imatges exagerades o ens ofereixen un objecte més gran del que és; com passa amb la publicitat de les joguines. O més petit del que, en realitat, és tal i com va passar amb la molt insistent campanya que es va fer durant el confinament del passat any 2020, amb dispositius; com les famosíssimes; "cintes de córrer", que ens les mostraven; "mini" i "manejables" quan, en realitat, es tractava d'aparells de dimensions molt grans que, en una casa petita, no hi tenien cabuda.

  Però la darrera "foto fake" que ha aparegut, era publicada en un més que dubtós article en contra de les vacunes anti COVID.

  I és que la foto no té desperdici. En ella podiem veure l'esquena d'un home al que han estat afegits diversos coberts, com si l'home fos "magnètic".

  Per estafar, per desinformar o per desacreditar quelcom, el cert és que es fan servir els muntatges fotogràfics d'una forma molt grollera un fet que pot acabar donant-nos una visió totalment distorsionada de les coses.

FOTO: "Home magnètic..."  Font: Alerta Digital.

POBLES SENSE BOTIGUES

 

  Fa uns dies es feia públic el fet que la única fleca que hi ha a la població de Rupià (Baix Empordà) tancaria, doncs els amos es jubilen sense que ningú continúi amb la botiga.

  Són moltes les botigues de pobles que han de tancar; ja sigui amb motiu de la jubilació dels amos o, fins i tot, el trasllat del negoci a poblacions més grans, per tal de perpetuar-lo.

  Sense anar més lluny, fa anys a Calonge (Baix Empordà), hi havia dues botigues d'electrodomèstics de les que ja no en queda cap. Una tancava per jubilació, mentre que l'altra, quin negoci segueixen regentant els fills del fundador, segueix activa, però no a Calonge, si no a Palamós.

  També al mateix poble hi havia hagut tres fleques, de les que només en queda una que, a més de fleca, és també una petita cafeteria.

  En ocasions, aquest "buidatge" de botigues es produeix per que els amos es jubilen i no hi ha successors. Però també es produeix per que els supermercats ens donen la possibilitat,en una sola visita, de comprar de tot sense sortir del local.

  Sigui com sigui, el cert és que, de manera lenta, però imparable, els petits pobles estan quedant-se sense botigues de cap mena.

   FOTO: Fleca de poble  Font: CCMA-3/24.cat

ENVASOS RETORNABLES; LA SOLUCIÓ DEFIJITIVA?

 

Anys enrere, durant la primera meitat del segle XX, era un bon costum que, quan anavem a la botiga de queviures a buscar qualsevol beguda, que llavors anaven enasades en ampolles de vidre, retornéssim els envasos buids a la botiga.

  Aquesta els retornava al fabricant, qui els rentava i els reomplia de producte per tornar a posar a la venda.

  Amb l'arribada massiva del plàstic, i més tard, del "tetrabrik", fins i tot la publicitat dels productes presumia del que ells anomenaven; "envàs perdut", és a dir, un envàs que no calia retornar, amb lo qual, durant els molts anys que no s'ha fet el reciclatge correctament, han estat produïdes tones i tones de plàstics i "briks", que han causat fenòmens; com per exemple la immensa "illa de plàstic" del Pacífic o, sense anar més lluny, la costa tarragonina que és, amb molt, la més contaminada de la Mediterrània.

  De fet, ja s'estan fent proves per tal de poder recuperar envasos buids, sobre tot, el vidre, per a la reutilització.

  Un estudi, realitzat per Ecologistes en Acció, en col·laboració amb Greenpeace, i del que es fa ressò el 3/24.cat, assegura que si tornéssim a aquella forma tradicional d'entendre el reciclatge, ens estalviariem un 80 per cent, al menys, de  les deixalles que generem.

  Tot i que, en un principi, semblaria una mica molest, seria bo que tornés aquell tradicional i bon costum de retornar els envasos buids. Fins i tot, ens estalviariem diners, ja que els comerços no ens cobrarien per els envasos i, el més important; combatriem una mica és el canvi climàtic. 

  FOTO: Ampolles de vidre  Font: CCMA 3/24.cat

TAXIS VERSUS VTC

 Fa uns tres anys es va produir la irrupció dels anomenats; "VTC". Eren cotxes de lloguer amb conductor, que actuaven a manera de taxis.

Els mateixos pertanyien a dues empreses que, mitjançant sengles aplicacions mòbils, posaven a disposició del públic uns serveis que van posar els taxistes en peu de guerra.

  Aquest fet va originar que,provisionalment, s'impedís a aquestes empreses operar, doncs eren acusades , per part dels taxistes, d'"intruses".

La polèmica ha tornat, sobre tot a grans ciutats; com ara; Madrid o Barcelona, on aquests serveis tornen a funcionar tot i que els taxistes tornen a estar en peu de guerra contra aquests serveis.

  De fet, i segons es feia públic fa uns pocs dies, aqussts "taxis", d'empreses alienes als taxis municipals han de complir les mateixes normes que els taxis de sempre, sobre tot pel que fa la tarificació dels viatges.

  Sigui com sigui, sembla que els dos sistemes estan, d'alguna manera, "destinats a conviure". Però, com passa en moltes ocasions, sembla que, novament, la polèmica torna a estar servida.

  FOTO:  Alguns taxis de Barcelona. Fint: CCMA-9/24.cat.

MÉS MÒBILS QUE PERSONES?

   Quan, durant els anys 80 del passat segle XX, van aparèixer els primers mòbils, aquells aparells d'aspecte molt voluminós, pesants i amb poques prestacions, a més de tenir uns preus exageradament cars, no van ser més que uns aparells a l'abast de privilegiats o, com és el cas de metges que fan guàrdia des de casa seva, una eina de treball més.

  Aquells "totxos", quina bateria durava poc, no tenien més prestacions que la de fer i rebre trucades i molt poc més.

  Amb el temps i, sobre tot, per que els aparells van anar reduint les seves dimensions i augmentant les seves funcionalitats, els seus preus també van baixar de moment, de manera lenta, encara que després ho van fer més ràpid.

  la popularització dels mòbils va venir, d'alguna manera, donada per promocions que els bancs i caixes d'estalvi de l'època feien, oferint terminals als seus clients..

  Però la popularització més gran no va arribar fins que, a més de la companyia que, fins llavors, era monopolística a Espanya, van començar a aparèixer altres operadores que, amb ofertes agressives unes i no tant les altres, van anar estenent la "febre" dels mòbils als quatre punts cardinals.

  El divendres, dia 14 de Maig, es va fer públic que, durant l'any 2020, l'ús dels smartphones havia estat, a Espanya, un 102 per cent superior al d'anys anteriors, possiblement ja que, donat que els mateixos serveixen també per fer videotrucades, durant la pandèmia van ser útils per manrtenir el contacte social amb amics i familiars.

  El mòbil va arribar per quedar-se. I, amb les noves tecnologies de comunicació, recentment estrenades, aquest gadget sense el que alguns ja no poden viure, està cada cop més present a les nostres vides.

UNA FINA LINIA VERMELLA

 D'un temps ençà s'ha produit un degoteig constant de notícies, referents a obres clàssiques de diferents  disciplines artístiques i estils que, per una o altra raó, han estat passades per l'ull crític de la "correcció", per no dir censura.

  Reeentment saviem que la factoria; "Disney", havia vetat l'accés dels menors a pel·lícules de la mateixa companyia que, antigament, es consideraven; "infantils". L'excusa no pot esser més trivial, doncs les acusen de "masclistes", "racistes" o "supremacistes".

  També recentment ha estat fet públic que alguns llibres, en altres momnents considerats com a "infantils", han desaparegut, per la mateixa regla de tres de la "correcció", de les biblioteques infantils de les escoles.

  La darrera d'aquestes possibles desaparicions la publicava la plataforma; "Periodista Digital", i la víctima no és <altra que el conegudíssim conte infantil; Blancaneus". La raó, segona la mateixa plataforma; "el petó no és consentit".

  Possiblement hem arribat a un moment en el que es fila tan prim que, fins i tot hi ha qui veu "fantasmes" allà on no n'hi na ni n'hi ha hagut mai.. I, amb l'excusa de no se sap exactament quina "correcció", es pretén enviar a la paperera de l'oblit obres clàssiques que han estat presents durant generacions i sense problemes.

  

D'"APRIMAR-SE" A "ESQUIFIR-SE"

 Anys enrere, el món de la banca estava molt diversificat de tal manera que, quan les empreses havien de tramitar les nòmines d3els seus treballadors, havien d'enviar ordres de pagament a multitud de bancs; us més grans i altres més petits i caixes; també unes més grans i altres més petites molts d'elles, amb molt poques oficines i un nom que no ens sonava de res.

Amb el tremps, els grans bancs i caixes van anar absorbint les petites entitats que, en molts casos, tenien tan pocs treballadors i oficines que, on no n'hi havia, ja treballaven a través d'una altra entitat.

  Successives absorcions han arribat a reduir considerablement el nombre d'entitats, fins el punt que, actualment, el pastís se'l reparteixen només quatre entitats que ara i, majoritàriament, per l'arribada de les noves tecnolo9gies, han decidit "aprimar-se" d'una manera gairebé dràstica.

  No fa gaire temps era possible trobar, encara que fos petita, una oficina d'una de les entitats bancàries  a qualsevol indret. O, si més no, un Caixer Automàtic. Però el cert és que, amb l'"esprimachada" que les entitats estan duent a terme, fins i tot, en indrets; com ara l'estació de tren de Girona, no s'han dignat deixar el Caixer Automàtic que una entitat bancària tenia allà. 

  I és que, sembla que, per a ells, són primer els números que les persones. 

    FOTO: No fa gaires mesos, aquest local, ara buid, allotjava una entitat bancària...

UNA "SUPERLLIGA" EFÍMERA

  Des que va ser inventat l'any 1863, el futbol á

ha estat un esport de masses i, com a tal, no ha estat exempt de picabaralles, polèmiques i discussions de tota mena, sobre tot entre els seguidors dels grans equips que competeixen, tan en lligues nacionals, com internacionals.

  I és que "el nostre futbol de cada dia", com defineix una cançó al peu-poilota, ha despertat  i desperta autèntiques passions arreu del Món.

  El dilluns de la setmana passada tots els mitjans informatius es feien ressò de la que hom anomenava; "La Superlliga". 

  Fundada per 12 clubs, entre els quals n'hi havia tres de la Lliga Espanyola, un d'ells, el Barça, la nova competició va ser fortament  criticada pels organismes reguladors; tan a nivell europeu, com mundial de l'esport-tei fins al punt que, des de la direcció d'ambdues institucions s'amenaçava els jugadors que participéssin  en la hipotètica nova competició, de que serien exclosos de les seves respectives Seleccions Nacionals.

  A mitjans de la setmana passada es feia públic que molts dels clubs ja havien decidit, segurament, veient el que se'ls venia al damunt, deixar de participar en l'aventura, tot i que alguns; com ara el Barça, encara persisteixen.

  És d'esperar que les coses se solucion9in pel bé de tothom; tan jugadors, com seguidors dels mateixos. I que, en un futur puguem seguir veient equips, com els de la Lliga Espanyola, jugant a les competicions internacionals, així com els jugadors participant en les seves Seleccions Nacionals sense problemes,

TOPÒNIMS AMB POLÈMICA

   Fa uns pocs deis es feia públic que la xarxa social; "Facebook", havia censurat la pàgina d'una població de França; "Bitche", que es troba al Nord-Est del pais, molt a prop df'Estrasburg.

  la raó que la xarxa de Mark Zuckerberg esgrimeix per la censura cpontra la pàgina web del poble és, segons ha pogut saber el 3/24.cat, que "viola els drets de publicació", doncs el nom s'assembla a; "bitch" que, en anglès, és un insult.

  Quelcom semblat va passar fa un temps, i ho vam reflectir al nostre programa, amb la vila austriaca de; "Fucking", que va canviar el nom després de convocar una consulta popular entre els seus habitantds. En aquest cas era per que la gent, sobre tot els turistes, feien bromes de caire sexual amb el nom del poble.

  El cert és que hi ha molts topònims que, per una o altra raó, es podrien considerar; "estrambòtics", degut a que ténen alguna connotaciño determinada. Tal és el cas d'Espolla (Alt Empordà), o també; "Ultramort", també a Comarques Gironines.

  Però arreu del Món hi ha topònims que són, si més no, curiosos. I és d'esperar que els algoritmes que vetllen per la "correcció", no els censurin a la Xarxa.

 

NEGACIONISME, O COM MENTIR COMPULSIVAMENT

 El mes de Març passat es va complir un any de la presència entre nosaltres d'una malaltia; la COVID-19. Durant aquest any la ciència ha estat investigant, no només per trobar l'origen del coronavirus, causant de la malaltia, si no per trobar una cura i també, una vacuna que, sortosament, ja existeix.

  Però, paral·lelament al treball incansable dels científics, ha sorgit una autèntica; "plandèmia" de negacionisme, amb l'aparició de col·lectius de tota classe, condició i mida, que se les han empescat per fabricar notícies falses a voltant de la terrorífica pandèmia que tantes vides s'ha endut per davant.

  Aquests col·lectius van; des dels qui afirmen que el coronavirus no existeix, fins els qui asseguren que la nova tecnologia; "5G", és la causant del mateix, passant per, ta i com llegíem el divendres, dia 9 d'Abril en un article, els qui afirmen que es tracta d'una "intoxicació massiva, provocada de manera intencionada i premeditada". En aquest article es cita a "metges canadencs", com autors de tal mentida.

  Fins i tot, abans que apareguéssin les diferents vacunes, hi havia qui no essent científic, ni molt menys, metge, afirmava haver trobat el "remei" a la terrible malaltia, un "medicament" que , com s'ha pogut comprovar, era totalment inútil

  Val a dir que les teories "fake" dels negacionistes no tenen cap mena de fonament, i ja hi ha hagut xarxes socials que han hagut de posar alguna mena de filtre. Fins i tot, en un mitjà digital, es comparava fa poc la COVID-19 amb una secta o religió, en una altra demostració de negacionisme.

  No sé si els que neguen la pandèmia s'han passejat per la UCI d'algun hospital per veure com els pacients que hoi ha allà lluiten per sobreviure. O si s'han preguntat per què, en zones on el controvertit; "5G", no ha arribat encara, hi ha també contagis de COVID.

   IMATGE: 5G i COVID, Big fake. Font de la imatge; "Alerta Digital".

 

  

OBRA D'ART O BROMA?

 

Segurament que molts de nosaltres recordem la pel·lícula; "2001, una odisea a l'espai", una cinta en la que apareix un molt misteriós; "monòlit".

  L'objecte apareix en diferents moments de la cinta; al principi, quan es fa referència als nostres més antics avant-passats. També apareix a la Lluna, arran de la troballa, feta per una expedició al nostre satèl·lit. I també, al final de la història, quan una altra expedició arriba a l'òrbita del planeta; Júpiter.

  El dimarts, 30 de Març passat, apareixia un "monòlit", fet d'acer inoxidable, a la platja de Sa Conca, a S'Agaró, molt semblat al que ja havia aparegut a molts indrets; com ara a Utah, als Estats Units, d'on va desaparèixer de la mateixa manera que havia aparegut.

  Pel que fa el de S'Agaró, fins i tot algú va voler tombar-lo, i ara l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro ha decidit conservar-lo. Però no a la platja on va ser trobat, si no que ha estat dut al Parc dels Estanys, una mena de museu a l'aire lliure, on hi ha d'altres escultures exposades.

  El misteri que envolta els "monòlits", que han aparegut a diversos indrets, ha despertat tota mena de teories i, fins i tot, de sospites; des de si es tracta senzillament d'una obra d'art o si forma part d'una campanya de màrketing.

  Si és que es tracta d'una obra d'art, el cert és que l'artista ha intentat, senzillament, expresar quelcom en particular. Però si es tracta d'una campanya de màrketing, el cert és que costa de saber què es vol promocionar.

   FOTO: El "monòlit de S'Agaró. Font: CCMA  3/24.cat

ADÉU A LA NUMERACIÓ ROMANA?

   És freqüent que, en alguns escrits que es refereixen a reis, Papes o, fins i tot,on es parla de les diferents dinasties que van governar Egiptre, s'utilitzi la numeració romana, per tal de desgnar aquests personatges o situacions històriques.

  També als Museus  ens podem trobvat amb escrits en els que hi apareix la numeració romana, sobre tot per designar els segles . I, fins i tot en algunmes molt comptades edificacions molt antigues, és possible llegir, en numeració romana, l'any en el que van ser construïdes.

  Fa uns pocs dies, la plataforma; "SOMATEMPS", publicava una informació, segons la qual, els Museus de Paris, un d'ells tan significativament important com el Louvre, pretenen eliminar la numeraciño romana per que, segons els seus responsables declaraven a la premsa; "El públic no els entén".

  En èpoques passades es'ensenyava als infants aqusta numeració a l'escola, de tal manera que tothom creixia saben mínimament com funcionava la numeració romana, un sistema de nuumeració que només permet sumar i restar, un fet que no el fa útil en la vida diària, però sí per entendre aspectes de la Història i els Museus.

  Tot canvia; la forma de parlar i escriure, la forma de comunicar-nos, que ha passat de ser interpersonal a fer-ho mitjançant una pantalla. I, segons sembla, també la numeració romana té, d'alguna manera, els dies comptats. I sembla que aviat, ja ningú escriurà, per exemple, que estem en el segle XXI, si no en el segle 21. O que la Reina d'Anglaterra, es Isabel 2a., en numeració àrab.

UNA PROGRAMACIÓ MONOTEMÀTICA

   Quan van sortir les "teles" privades, en contraposiciño amb els canals públics, ja existents, molts vam pensar que aquests canals estarien lliures de la influència que, en major o menor grau, exerceix el partit o coalició en el Govern en un canal públic de televisió.

  De fet, així hauria de ser, i sembla que així és en alguns d'ells. Però, en contraposició amb el tema de la influència política, existeix un canal que està, per així dir-ho, "monotrematitzat" pel que s'anomena; "premsa del cor". O millor seria que l'anomenéssim; "premsa xafardera".

  I és que, si posem aquest canal a l'hora que sigui, semblen tenir un monotema del que parlar i que, vulguin o no, els converteix tot el dia en un "circ mediàtic" o un "tabloide" en sessió continua.

Està molt bé que existeixin canals de tota mena a la televisió, fins i tot, de totes les tendències. Però una cosa és informar, mentre que l'altra és bombardejar, no tan sols els espectadors, amb notícies que, el més segur és que no interessin a una gran majoria, si no els protagonistes de les notícies, als que es persegueix d'una manera gairebé invasiva.

UN ANY SEGUIT DE MALSÒN

   Aqusts dies fa un any que ja es parlava d'un coronavirus que començava a circular.

  De moment, se'n parlava de manera força llunyana fins que, demà passat farà un any, es va declarar un primer "estat d'alarma" que va portar una dràstica aturada de totes les activitats, a excepció d'aquèlles que són considerades; "essencials".

  La mesura venia acompanyada d'un confinament domiciliari i, fins i tot els programes de ràdio i televisió van canviar, doncs molts es feien a través d'una nova manera de treballar; el teletreball, que ha vingut per quedar-se.

  En aquests mesos de confinament estricte, els informatius van esdevenir una mena de "monotema", doncs estaven monopòlitzats per la malaltia (COVID-19), que l'OMS ja havia declarat com a pandèmia.

  El final de la primavera i l'estiu van estar protagonitzats per un cert relaxament, una certa desescalada, mentre que la tardor passada i aquest hivern, al que ja li queden pocs dies, han tornat a ser temps de repunt de la malaltia.

  Ha estat, i continua essent, un malsòn que esperem que amb les vacunes, que ja s'estan començan a administrar,  la vida torni, si mnés no, a una istuació menys estressant que la que vcivim actualment.

MIREU-LO FET...UNA CLAVEGUERA

 "Mireu-lo fet una claveguera".  Així resa un vers d'una de les cançons de Joan-Manuel Serrat, de títol; "Plany al Mar".

Fa uns anys, en una tira còmica, que no recordo si la va publicar un diari o una de les revistes de còmic de l'època, apareixia un pescador qui, després de tirar l'esquer a l'aigua amb la seva canya i esperar uns moments, s'endúu la sorpresa de la seva vida doncs, en lloc de pescar un peix de grans dimensions, el pobre comprova que el que ha "picat" i s'ha enganxat a l'ham no és altra cosa que un sabatot.

  El cert és que els pescadors ja es troben de tot al fons marí, a més de peixos i marisc. I una campanya, endagada per la Confederació e Confraries de Pescadors de Catalunya, proposa que ells mateixos col·laborin a mantenir net el fons del mar.

  Precisament científics de diverses Universitats de tot el Món estan avisant que, no només els micro i nanoplàstics, si no altres materials tan o més perillosos, s'estan abocant al mar cada dia.

  Concretament, segons feia públic la darrera setmana de Febrer la UB, científics d'aquesta Institució alertaven, mitjançant nota de premsa  de que la brossa que hi ha al fons del mar està, en ocasions, en llocs de difícil accés.

  Els científics alerten que, fins i tot, ja hi ha al voltant de 700 espècies en perill d'extinció.

  Tots hauriem de prendre mesures per tal que, materials que són reciclables, puguin seguir el camí del reciclatge, tot aprofitant els mitjans de que les nostres ciutats estn dotades, com es contenidors separats per fraccions, si volem evitar que, en un futur, hi hagi més plàstic que peixos al mar.

 FOTO: El fons del mar, qamb brossa. Font: CCMA-3/24.cat

PLATGES SENSE FUM

 Ja fa un temps que, en llocs tancats, es prohibeix fumar una mesura que, si bé no ha agradat als fumadors, no és si no una forma de mantenir l'aire dels llocs tancats el més respirable possible, doncs està científicament demostrat que el fum no només perjudica els qui fumen, si no també els qui els envolten, i que es converteixen en els anomenats; "fumadors passius". I ara, amb la pandèmia de la COVID, la ciència demana encara més mesures restrictives respescte del tabac.

  Fa uns pocs dies es feia públic que l'Ajuntament de Barcelona prohibirà fumar, al menys, en quatre platges de la ciutat, un fet que contribuirà a que les platges estiguin molt més netes.

  El cert és que resulta desagradable anar a la platja i, quan trepitgem la sorra o hi clavem el suport del para-sol, veure com afloren burilles que, de manera lenta però imparable, contaminen el medi ambient.

  El cert és que tots els Ajuntaments costaners haurien de prendre l'exemple del de la capital catalana i prohibir fumar a la platja pel bé de tothom.

Foto: Platja de L'Estartit; Baix Empordà. Font; 3/24.cat-CCMA.

OLI; D'OLIVA O PALMA?

 Aquesta setmana passada ens arribava la notícia de que Espanya havia tret del recent estrenat; "semàfor alimentari europeu", un dels productes estrella del pais; l'oli d'oliva.

  El fet es donava ja que en aquest "semàfor", el que està considerat el millor oli no en sortia gaire ben parat, doncs amb el color taronja i la qualificació; "D", l'esmentat oli era considerat, per dir-ho d'una manera suau; "poc fiable".

  El cert és que l'oli d'oliva és un producte que ja s'utilitzava a l'antiguitat. I, per tant, no és un producte nou, ni molt menys, doncs en excavacions arqueològiques se n'han trobat restes, i en vaixells antics, enfonsats a la Mediterrània, s'han trobat àmfores que, precisament, servien per transportar aquest oli.

  El més penós és que, després d'aquest fet, encara continuem veient en la llista d'ingredients d'alguns productes alimentaris preparats, l'existència del perillosíssim oli de palma que, sens cap mena de dubtes, és molt més barat, econòmicament parlant, encara que està científicament demostrat que surt molt més car per a la salut.

  Hauriem de veure quin és el color que en el "semàfor", s'hauria de donar a aquest producte, perillós per a la Natura, però també per a la salut humana. Segurament que el color que se li hauria de donar és el vermell fosc. O el negre, directament, com a "producte a desterrar"

  FOTO: El "semàfor alimentari", que alguns productes envasats ja comencen a mostrar.

MÒBILS DE FA 110 ANYS?

 Sembla que hi ha qui té una lleugera obsessió per trobar, en obres gràfiques del segle passat i d'abans, objectes que, actualment, són realitat.

  Ja fa alguns anys, algú va presentar una foto, presa a principis del segle XX passat, en el que s'hi podia observar una persona que portava el que avui podria ser un "smartphone". Evidentment, era força voluminós.

  No fa gaires dies, un mitjà digital especulava sobre si en una pintura d'ara fa uns 80 o 90 un dels protagonistes, qui sosté un objecte quina part del darrere és de color negre, sosté també un d'aquests gadgets, avui tan popularitzats.

  El cert és que, amb la tecnologia que existia en aquells moments, d'haver existit un "smartphone", aquest hauria sigut de proporcions gegantines, doncs els dispositius electrònics, preferentment receptors de ràdio de l'època, estaven compostos per vàlvules, uns elements certament massa voluminosos com per portar-los a sobre.

  Si observem bé la pintura, possiblement podriem suposar que la persona que sosté el pretès; "iPhone", no sosté altra cosa que el que podria ser un llibre, probablement escrit per ell mateix, i del que se'n havia fet  una edició de butxaca que ell mateix presentava en societat.

  Diu una frase feta que hi ha gent per a tot. I aquests dos fets ho certifiquen de manera molt fefaent, doncs és totalment impossible que, en aquells moments, i amb la tecnologia existent, existíssin tals aparells de mides tan petites.

  "D'il·lusió també se'n viu", diu una dita. Però és que hi ha persones que, sobre tot, viuen preferentment d'il·lusions òptiques.

DE LA CENSURA A L'AUTOCENSURA.

 A finals de 2020 passaat, es fria públic que una de les grans plataformes de visionat en línia de pel·lícules i sèries, havia retirat,. de manera temporal, la pel·lícula; "Allò que el vent s'endugué" cinta que, unes setmanes més tard, la plataforma reintroduia en catàleg, acompanyada d'una petita nota explicativa.

  La raó per aquest fet és que la cinta, tot i ser un clàssic del 7è Art, es va considerar "racista", doncs està ambientada en l'època del Colonialisme i el tràfic d'esclaus.

  Més recentment una altra de les plataformes, en aquest cas, la de la Factoria Disney, ha decidit, pel mateix motiu, eliminar l'accés de tres de les produccions, també clàssiques, als menors, excusant-se també en el racisme.

  Sense anar a les plataformes cinematogràfiques, només cal que escoltem algunes de les cançons més conegudes dels anys 60, 70 i 80 del passat segle XX, o alguns "raps", "reguetons" o "traps", per adonar-nos del molt masclisme en algunes d'aquestes peces es destil·la.

  Fins i tot, quan estaven de moda el "heavy metal" i el "hardcore", van haver de ser retirats alguns discos de les emissores de ràdio, degut a que n'hi havia que tenien unes lletres extremadament violentes.

  Recentgment, en algun mitjà digital, hem pogut llegir publicada una secció que ells titulen; "Avui seria delicte". En ella hem pogut comprovar com cançons que en un determinat moment, fins i tot, van ser supervendes,  possiblement avui no tindrien lloc en aquesta societat actual.

  I és que, ho volguem o no, els gustos han canviat en certa manera. Tot i això, encara estan sonant cançons que, sobre tot, dels gèneres nous, porten una càrrega de masclisme suficient com per que no tinguin cabuda en segons quins ambients.

ELS PERILLS DELS REPTES VIRALS

   Fa uns anys es parlava d'un repte que circulava per Internet. S'anomenava; "La Balena Blava"

  Dissortadament, el repte que, més aviat, era un repte-trampa, va costar la vida a diverses persones que van voler desafiar-lo.

  Més recentment, ha estat fet públic que la xarxa; "TikTok", ofereix, a més de divertits vídeos musicals que es fan ben aviat virals, diversos d'aquests "reptes-trampa" que, segons publicava el cap de setmana passat un mitjà digital, ja ha costat la vida a algunes persones que han intentat desafiar-los. Concretament es parla, fins i tot, de menors d'edat.

Les xarxes socials són bones doncs, en aquests moments, en que no ens podem desplaçar per veure els familiars que viuen lluny aquestes ens permeten, si més no, que la distància física no sigui obstacle per, encara que sigui a la pantalla de l'ordinador o del mòbil, comunicar-nos amb ells i reduir, ni que sigui virtualment, la distància amb ells. 

  Però aquestes mateixes xarxes haurien de tenir un control  una mica més exhaustiu, no només cap els missatges que inciten a l'odi o a la violència, si no també a aquells qe inciten a desafiar reptes que podrien ser perillosos.

MONEDES "REALS" I "VIRTUALS"

 La utilització del diner per intercanvis es remunta a l'Antiguitat. I, tal i com ja apuntàvem en el programa passat, han estat trobades monedes celtes de més de 2000 anys d'antiguitat.

  Però les monedes han estat, i encara són "reals" o "físiques, és a dir, que podem tocar-les. I cada pais les ha anomenades d'una manera diferent.

  L'euro va fer desaparèixer totes les monedes dels paisos de la UE, a excepció dalgns paisos que, per una o altra raó, van decidir seguir amb la seva moneda nacional.

  La irrupció de l'anomenat; "bitcoin", revolucionava el món monetari. Aquesta era la primera moneda; "virtuial", que escapa del control que en fan els reguladors monetaris. El seu inconvenient,. però, és l'elevat preu que aquest té, tan en euros, com en altres monedes; com el dòlar.

  De monedes "virtuals", ja n'hi ha algunes en circulació, més a l'avast i, segons els seus impulsors, destinades a fer que el diner no marxi de l'àrtea on aquestes s'apliquen.

  Una de les primeres "monedes virtuals" que van aparèixer, va ser la usada en un festival musical que es celebrava a Los Monegros, Aragó.  El "monegrino", tal i com es va anomenar aquélla moneda que només es podia utilitzar al recinte del certàmen, tenia el valor d'un euro per unitat.

  Recentment ha estat fet públic que al menys a dues poblacions de les comarques barcelonines; Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès, i Vilanova i la Geltrú, al Garraf, ténen sengles monedes virtuals; la "grama", a Santa Coloma, i la "turuta", a la vila costanera del Garraf. Ambdues tenen el valor d'un euro per unitat i, segons els seus impulsors, són la manera de que el diner no marxi dels municipis.

  Les monedes locals només tenen validesa als munjicipis on s'apliquen, i les botigues hi estàn adherides. El pagament es fa des d'una aplicació mòbil.

  Però què passa si estem de pas o vacances en una població determinada, i hem d'anar a comprar en un comerç que només utilitza aquestes monedes privades?. El cas és que el tema encara està per resoldre. 

  Foto: Imatge del Bitcoin Font: 3/24.cat.

      

"FILOMENA", LA NEU I EL FRED VIU.

   

  Filomena és un nom de dona, que prové del grec; "filomene". Signigfica, literalment, "la que estima el cant",  Antigament s'anomenaven així els rossinyols.

  Segons l'Institut Nacional d'Estadística, consultat per aquest programa, a Espanya hi ha només 8227 dones amb aquest nom, quina edat està al voltant dels 71 ò 72 anys (71,6, cita l'INE).

  I aquest nom es va donar al temporal que els dies 8, 9 i 10 de Gener ens va afectar, amb pluja, neu, vent i fred, que va deixar moltes carreteres i vies fèrries totalment inpracticables, així com els aeroports, alguns dels quals van haver de ser tancats. També els ports de mar van patir les conseqü`dencies del temporal.

  "Filomena", ja està una mica lluny de nosaltres. Però ens ha deoixat el seu seguici...de fred.

  Foto: La moinstruosa nevada de "Filomena". Font: 3/24.cat.

BENCINGUT 2021

 Ha començat 2021, un nou any en el que, com sempre, algunes  coses canvien, tot i que d'altres es queden igual, com el preu del transport públic, que es queda congelat.

  Pel que fa les baixes, finalment s'ha oficialitzat la baixa de Regne unit com a membre de la UE lo qual comportara que, a partir del proper mes d'octubre, per anar allà haurem de tornar a fer servir el Passaport, i que les mercaderies hauran de passar per diversos tràmits. També haurem de consultar la nostra Operadora de telefonia si volem usar el mòbil allà. I els estudiants ja no podran anar, de moment, a cursar estudis amb el sistema d'intercanvis; "Erasmus", del que Regne Unit també ha sortit. Tot i això, Gibraltar continuara gaudint dels avantatges del Tractat de Schengen.

  Puja, com ja s'havia anunciat, l'IVA de les begudes ensucrades, que serà del 21 per cent, així com les assegurances i la compra dels vehicles a motor, sobre tot, automòbils, per l'encariment de les taxes de matriculació.

  També s'incorporen impostos nous, com la coneguda com a "Taxa Google", que gravarà les grans companyies de telecomunicacions i tecnologia. O la "Taxa Tobin", per les grans transaccions financeres.

  Pugen les pensions, encara que també l'edat legal de jubilaciño que, des d'aquest any, sera de 66 anys. Una forma, segons els experts, de garantir les pensions.

  I, finalment, esperem que aquest 2021 ens porti, amb la vacuna de la COVID-19, la tan ansiada normalitat i les coses tornin a ser com abans que un maleït coronavirus ens ho capgirés tot.