Fa 50 o 60 anys, una de les aus més abundants a casa nostra eren, sens cap mena de dubte, els pardals. Uns petits ocells que tot ho ocupaven. I, en ocasions, constituïen un autèntic maldecap per els pagesos, sobre tot per aquells que conreaven arbres fruiters o vinya, doncs aquests minúsculs ocellets picaven les fruites i el raïm, malmetent part de les collites.
El canvi climàtic que el planeta està experimentant, i que sembla que ja ha extingit algunes espècies animals, ha fet també desaparèixer els petits pardals d'algunes zones com si realment s'haguessin fos.
I és que, encara que eren un maldecap pels pagesos també eren beneficiosos, doncs es menjaven també petites larves d'insecte i altres petits animalons del camp, lo qual també els donava un punt d'espècie beneficiosa pel medi ambient.
Fa uns pocs dies, i a no recordo quin canal de televisió, algú es queixava, precisament, de la dràstica disminució que aquests diminuts ocellets han experimentat tot lamentant,. fins i tot, la seva disminució.
El cert és que no se sap amb exactitud si és el canvi climàtic o també els nombrosos pesticides que es tiren als conreus els qui han fet minvar fins a nivells quasi de desaparició, aquests petits ocells que, en el fons, també tenien una funció bona.
dimarts, 26 de març del 2019
dimarts, 19 de març del 2019
30 ANYS DE LA WEB
L'any 1989, ara ja en fa 30, va ser creada la web. Senzilla, amb només text i sense recursos gràfics, però ja navegable dins les possibilitats que l'entorn oferia en aquells moments.
Les coses han canviat molt en aquests anys, i la Xarxa ha esdevingut, d'alguna manera, el centre de comunicacions per excel·lència.
Comunicacions, entreteniment, informació....Tot, o gairebé tot es troba a la Xarxa, amb unes pàgines web que han evolucionat fins el punt que moltes d'elles ofereixen gran profusió de material gràfic; des de fotografies, fins a fragments de vídeo, cançons o, fins i tot ens permeten escoltar programes de ràdio i veure'n de televisió, tan en directe, com a la demanda.
De fet, la web va néixer per ser de lliure disposició. Malgrat això, hi ha alguns paisos que han limitat l'accés a la Xarxa de manera gairebé "chauvinista", permetent només les poques pàgines que es creen a l'interior del país i excloent tot el demés amb excuses força banals. Però sempre en perjudici del poble. Fins i tot es parla de que encara hi ha un gran nombre de persones que no tenen accés a la Xarxa.
Darrerament s'està parlant molt del que hom anomena; "llei del copyright" o de la propietat intel·lectual un text que, segons sembla, també aniria en detriment d'alguns drets.
Però si el que volem és una Internet lliure i a l'abast de tothom, la única llei que caldria aplicar seria una que lluités de manera molt contundent contra la pitjor de les pirateries, que és la pornografia; tan d'adults, com infantil tot castigant de manera exemplar, tan els qui produeixen el material, com els qui el consumeixen.
També caldria combatre la venda de productes, especialment medicaments, falsificats, així com drogues i armes, doncs està en joc la salut pública.
Les coses han canviat molt en aquests anys, i la Xarxa ha esdevingut, d'alguna manera, el centre de comunicacions per excel·lència.
Comunicacions, entreteniment, informació....Tot, o gairebé tot es troba a la Xarxa, amb unes pàgines web que han evolucionat fins el punt que moltes d'elles ofereixen gran profusió de material gràfic; des de fotografies, fins a fragments de vídeo, cançons o, fins i tot ens permeten escoltar programes de ràdio i veure'n de televisió, tan en directe, com a la demanda.
De fet, la web va néixer per ser de lliure disposició. Malgrat això, hi ha alguns paisos que han limitat l'accés a la Xarxa de manera gairebé "chauvinista", permetent només les poques pàgines que es creen a l'interior del país i excloent tot el demés amb excuses força banals. Però sempre en perjudici del poble. Fins i tot es parla de que encara hi ha un gran nombre de persones que no tenen accés a la Xarxa.
Darrerament s'està parlant molt del que hom anomena; "llei del copyright" o de la propietat intel·lectual un text que, segons sembla, també aniria en detriment d'alguns drets.
Però si el que volem és una Internet lliure i a l'abast de tothom, la única llei que caldria aplicar seria una que lluités de manera molt contundent contra la pitjor de les pirateries, que és la pornografia; tan d'adults, com infantil tot castigant de manera exemplar, tan els qui produeixen el material, com els qui el consumeixen.
També caldria combatre la venda de productes, especialment medicaments, falsificats, així com drogues i armes, doncs està en joc la salut pública.
dilluns, 11 de març del 2019
POCS CARRERS AMB NOM DE DONA
El divendres, dia 8 de Març, es celebrava el Dia Mundial de la Dona Treballadora.
Cada any es consideren més i més aspectes sobre la inclusió cada cop més elevada de dones a la vida laboral i participativa, sobre tot en els paisos més desenvolupats. I, entre aquests, en paisos on hi ha democràcia i llibertat doncs es proporciona a les dones un gran ventall de possibilitats de treballar, com ja comentàvem en un programa passat.
Un dels aspectes que es va discutir en aquesta ocasió va ser la poca presència de noms de dones al nomenclàtor dels carrers dels nostres pobles i ciutats una presència que es redueix, de manera gairebé exclusiva a noms relacionats amb l'Esglesia (Santes)i a la reialesa.
Hi ha hagut municipis que han incorporat al seu nomenclàtor noms de dones que han fet quelcom pels municipis en qüestió. Però,en general, el nomenclàtor està dominat, i amb golejada, per noms d'homes.
Possiblement seria hora de desempolsar els arxius i mirar quantes dones han fet quelcom important i, per tant, es mereixerien un carrer o una plaça per tal que el poble pogués recordar-les per sempre.
Cada any es consideren més i més aspectes sobre la inclusió cada cop més elevada de dones a la vida laboral i participativa, sobre tot en els paisos més desenvolupats. I, entre aquests, en paisos on hi ha democràcia i llibertat doncs es proporciona a les dones un gran ventall de possibilitats de treballar, com ja comentàvem en un programa passat.
Un dels aspectes que es va discutir en aquesta ocasió va ser la poca presència de noms de dones al nomenclàtor dels carrers dels nostres pobles i ciutats una presència que es redueix, de manera gairebé exclusiva a noms relacionats amb l'Esglesia (Santes)i a la reialesa.
Hi ha hagut municipis que han incorporat al seu nomenclàtor noms de dones que han fet quelcom pels municipis en qüestió. Però,en general, el nomenclàtor està dominat, i amb golejada, per noms d'homes.
Possiblement seria hora de desempolsar els arxius i mirar quantes dones han fet quelcom important i, per tant, es mereixerien un carrer o una plaça per tal que el poble pogués recordar-les per sempre.
dimarts, 5 de març del 2019
LA TRINCA, 50 ANYS
Un bon dia de l'any 1969, ara fa mig segle, tres nois de Canet de Mar, completament desconeguts, es presentaven en públic amb unes cançons molt desenfadades, encara que punyents.
Sota el nom de; "La Trinca", el trio de Canet de Mar ha parodiat diferents situacions que s'han donat durant tots els anys que han estat en actiu.
Així, podem recordar la paròdia de l'entrada a la UE, la del 23-F, que van fer tot versionant la "Dansa del Sabre". O les crítiques a la contaminació; una d'elles posant lletra al vals; El Danubi Blau", de Johan Straus, i l'altra, més innocentona, sota el títol; "Mama, caca!".
Però també van saber celebrar fets; com la mítica "maneta" que el Barça va propinar al Madrid en l'època en la que el ja desaparegut; Johan Cruyff, era jugador de l'equip "culé", i a qui qualificaven com; "Les millors cuixes del Món".
De fet, moltes de les cançons que La Trinca van popularitzar, ja no tenen aquella vigència que en la seva època tenien. I, de ben segur que alguna d'elles seria actualment gairebé impossible.
Tot i això, també n'hi ha que tenen vigència. Tal és el cas de les de l'àlbum; "Festa Major". "; "Si has begut, no condueixis", un consell que sempre és bo de recordar.
Sota el nom de; "La Trinca", el trio de Canet de Mar ha parodiat diferents situacions que s'han donat durant tots els anys que han estat en actiu.
Així, podem recordar la paròdia de l'entrada a la UE, la del 23-F, que van fer tot versionant la "Dansa del Sabre". O les crítiques a la contaminació; una d'elles posant lletra al vals; El Danubi Blau", de Johan Straus, i l'altra, més innocentona, sota el títol; "Mama, caca!".
Però també van saber celebrar fets; com la mítica "maneta" que el Barça va propinar al Madrid en l'època en la que el ja desaparegut; Johan Cruyff, era jugador de l'equip "culé", i a qui qualificaven com; "Les millors cuixes del Món".
De fet, moltes de les cançons que La Trinca van popularitzar, ja no tenen aquella vigència que en la seva època tenien. I, de ben segur que alguna d'elles seria actualment gairebé impossible.
Tot i això, també n'hi ha que tenen vigència. Tal és el cas de les de l'àlbum; "Festa Major". "; "Si has begut, no condueixis", un consell que sempre és bo de recordar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)