dilluns, 26 de desembre del 2011

LES GRANS CONTRADICCIONS

El 26 de Desembre passat ens arribava la sorprenent notícia de que la Cursa del Gall Dindi, que es vé celebrant des de ja fa uns quants anys a la loclaitat lleidatana de Mollerussa, havia hagut de sustituïr el premi, un gall dindi viu, per un de peluix arran de les protestes d'una organització ecologista.

Però el mateix dia 26 de Desembre passat, un "Diari Oficial", el de la comunitat de Castella-La Manxa, declarava tota una barbàrie cm són les curses de braus, com a "Bé d'interès cultural", tota una declaració de "principis" cap a un maltractament en vers els animals que, si ens mirem la llei de manera objectiva, hauria de ser tan reprobable com el fet de donar un animal viu en premi per guanyar una cursa.

Si, tal i com el rei deia durant el seu discurs de Nadal, la llei és igual per a tots, no té cap sentit una interpretació "a dos sentits" d'ua mateixa norma, és a dir, impedir que es doni un animal viu en premi per guanyar una cursa per una banda i, per l'altra, declarar bé cultural un maltractament tan flagrant en vers un animal.

Sembla que es continua fent doble interpretació de les coses en aquest país,més quan que el fet de martiritzar fins la mort sis pobres animals davant un embadalit públic que crida "Olé!" sembla ser que dona força diners a molta gent.

Seria millor mirar menys els diners, i més cap a una llei que, tal i com diu la mateixa Constitució "és igual per a tots", no "per uns si i pels altres no".

divendres, 23 de desembre del 2011

BONES FESTES I FELIÇ 2012


El programa "De tot, una mica" us desitja unes molt bones Festes i un millor Any Nou 2012

UNHA IMMENSA GROLLERIA

A mitjans de Desembre passat arribava a les meves mans una notícia d'aquélles que, després de llegir-la i veure la imatge que la il·lustrava, fa pensar, i molt, en el fet que hi ha persones que, per tal de desprestigiar algú en concret, o algún col·lectiu, se les empesquen de tots colors.

Els fets van passar al Sant Hospital de la Seu d'Urgell, el president de quina associació d'usuaris no va tenir altre acudit que penjar a diferents indrets d'aquélla Institució Sanitària unes preteses radiografies de dones en posició eròtica que, com és de pensar, no van estar preses al centre, si no que procedien d'un calendari publicitari d'una empresa de tecnologia radiològica nipona.

Els fets van indignar els treballadors del centre, sobre tot les treballadores que no van trigar en acusar de sexista i grollera aquélla persona que, per més senyes, ocupa un càrrec en una Associació estretament relacionada amb el centre.

De fet, segons la font periodística que difonia la notícia, sembla ser que els cartells no van estar penjats més enllà d'unes hores, doncs segons els representants dels treballadors van manifestar a la Premsa, va ser la mateixa Policia Local d'aquélla ciutat qui els va retirar, malgrat que l'autor de tal calúmnia no se'n va retractar.

I si passa això en un petit Hospital, quina missió no és altra que vetllar per la salut dels ciutadans en general, què no ha de passar a nivells més alts, on la majoria absoluta d'uns ja comença a ser utilitzada per menysprear a d'altres que, si bé són dignes de tenir una representativitat, se'ls marca només pel seu orígen.

I és que cometent equivocacions tan greus, la única cosa que es provoca és la divisió, la fractura. I el que és pitjor, que el desprestigi i el menyspreu es torni en contra de qui destrestigia i menysprea per la força.

dimecres, 14 de desembre del 2011

UN PLANETA QUE S'ESCALFA...I QUÈ FEM?

El dia 11 de Desembre passat acabava la Cimara conmtra el Canvi Climàtic a la ciutat sud-africana de Durban, una ciutat que ja per sempre anirà unida a aquest tipus de reunions, com ho van fer en el passat Kyoto, al Japó, o Kopenhagen, a Dinamarca.

Dissortadament, però, encara hi ha paísos reticents a mesures més contundents contra el canvi climàtic. I aquests coïnciceixen amb els que més contaminen, que no volen ni sentier parlar de reduccions dràstiques de, per exemple, emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Però els gasos d'efecte hivernacle no són els únics culpables d'aquest canvi climàtic que estem vivint, tot i que ells en tenen molta culpa, doncs la desforestació és una altra de les causes d'unes variacions que, ja s'anomenin "el Niño", la Niña" o com vulguem anomenar-les, no són més que deesviacions del clima que provoquen inundacions i sequeres allà on afecten.

I és que si ens mirem aquestes cimeres fredament, sembla que "·tot són números", com algú va dir en una ocasió. Números, sí, però les vides humanes i la biodiversitat són una realitat, no un número!

dimecres, 30 de novembre del 2011

EN PLE SEGLE XXI...PARAULES PROHIBIDES

Segurament que tots recordem els primers temps de la Nova Cançó, i cantants que, com el cas de Raimón o el nostre Lluis Llach, havien de fer mans i mànegues per tal que les seves cançons poguéssin passar per una censura que, no només a les obres produïdes aquí, si no a les que es produïen a tota Espanya i les que arribaven de fora, passava el seu ull purità i retallador que, segons deien, "vetllava per la moral"...O per deixar-nos en la inòpia, que no era el mateix!.

La nit del dissabte, 19 de Novembre passat, el portal tecnològic d'Europa Press publicava una notícia que, més que semblar del present segle XXI, sembla que ens faci tornar uns quaranta anys o més enrere en el temps.

En ella es reflecteix el fet que al Pakistàn, país de l'òrbita islàmica, ha estat prohibit l'ús d'unes 1600 paraules, tan en anglès com en urdu, en els missatges SMS, i s'ha donat ordre a les operadores de telecos a que bloquin tots els missatges que puguin contenir-ne alguna.

El fet , però, és que paraules tan poc malsonants com "pit", "porta del darrere"o "herpes" (Que tampoc sonen malament ni són res de l'altre món) han estat vetades. Però també es prohibeixen termes com "homosexual" (Allà són considerats productes satànics).

També hi ha un tercer grup de paraules i expressions, com ara "idiota", "matar!", "hostatge" o "franctirador", que tampoc s'utilitzarien aquí en un missatge de mòbil normal i corrent.

I, per acabar, el nom de Jesucrist (A saber com què el consideren allà)...O "Taxi"?...

No cal dir que aquestes retallades lingüístiques que a nosaltres ens sonen a absurd, surrealista i. permeteu-me fer-ho més profund, a sarcàstic, sembla que allà, on no se sap on acaba la religió i comencen les llibertats individuals, és, dissortadament, quelcom que contribueix una mica més a limitar l a privacitat de les persones..

dimecres, 23 de novembre del 2011

...PERO A GUÍN PAÍS VIVI,?

Una pel·lícula espanyola, dels amys 1968 o 1969 es preguntava "¿peró en qué país vivimos?".

Realment era una d'aquélles pel·lícules quie hom anava a veure, no per un argument força fluix i sense cap mena de valor, si no per escoltar les cançons que, de manera quàsi constant al llarg de la pel·lícula, interpretava l'incombustible Manolo Escobar, que convertia les cintes en gegantins videoclips.

I,. si em refereixo a aquèlla pel·lícula,. no és més que pel títol, que molt bé podriem aplicar avui mateix, a poc temps d'unes eleccions que donaven a tot el territori espanyol, llevat de Catalunya i Euskadi, el poder gairebé absolut al PP.

Un PP quer, després de no donar en campanya pistes del que fara durant la nova legislatura, sí que ens va fer alguna promesa "per captar els vots" promesa que, com sempre, després resulta que no va ser més que una antèntica venda de fum.

Tal i com deia al principi, referint-me a la pel·lícula musical de guió intranscendent, el cert és que aquí, a Catalunya, el dia 23 de Novembre passat ja ens tocaven una muica de la música i part de la lletra. Però ara manca saber quín sera l'argument final de la història.

divendres, 18 de novembre del 2011

UN CÀSTIG EXEMPLAR

Que en aquest país el morbo ven, i m,oilt, no és cap novetat. És un fet que podem omprovar cada tarda o, millor dit, cada dia, tan al matí com a la tarda i nit, a la programació de Telecinco un canal que, certament, s'ha declarat enemic públic de programes d'entreteniment normals, com pot ser una bona pel·lícula o espectacle musical.

Però ara comença a notar-se que això també té un preu, sobre tot si es traspassen les "linies vermelles" que marquen algúns aspedctes com el fet de portar al plató a una persona que és familiar directe d'un dels encauxsats per una de les pitjors tragèdies que Espanya està visquent aquest principi de segle .

Certament que la gosadia del programa dels dissabtes a la nit d'aquest canal, portant la mare d'un dels encausats tot pensant que això li sumaria audiència, no ha fet més que rstar-li publicitat...I quí sap si, com espculava la nit del dilluns, 14 de Novembre passat Catalunya Press, el fet que el programa sigui finiquitat.

I és que, de fet, ja ho deien experts en un congrés que es celebrava el dia 11 de Novembre passat a Madrid; els mitjans de comunicació no són bons ni dolents, si no que han de ser els informadors els qui han de vetllar per treballar de manera ètica. I caldria afegir que això inclou vigilar on es fiquen!

dimecres, 9 de novembre del 2011

UN GRAN SUPERMERCAT...FINSI TOT DEL MAL

Internet, la Xarxa de xarxes o, si així ho volem considerar, la xarxa que ha globalitzat les relacions humanes, sobre tot des del moment en que van ser creades xarxwes socials com Facebook o Twitter.

Pero Internet és, volguem-ho o no, un gran supermercat om hi podem trobar de tot; des de roba o calçat fins una casa o pis per comprar o llogar passant per electrodomèxtics, alimentació, electrònica, vehicles de dues i quatre rodes, informàtica, viatges de tota mena o...drogues.

Segons sabia el dimarts, dia 8 de Novembre, EP-Tecnologia, la UE ha elaborat un informe sobre el tema del que el mateix dia se'n va fer ressó la Delegada a València de la Secció de Menors del Ministeri de Justícia.

I és que, segons la UE, hi ha ni més ni menys que 170 d'aquests comerços localitzats a la Xarxa, un dels quals fins i tot opera des d'Espanya.

I és que la venda d'aquestes substàncies tan perjudicials per a la salut, ha passat del carrer a les noves tecnologies i, segons explicava la Delegada de Menors de València, sembla ser que hi ha adolescents que aprofiten la targeta de que disposen per comprar jocs i música a la Xarxa per adquirir aquestes substàncies, algunes de les quals fins l tot tenen efectes encara desconeguts.

Tan com es parla de "bloquiejar webs" que puguin oferir contactes per intercanvis P2P com si això fos un gran delicte. Però sembla que, dissortadament, no hi ha cap forma d'actuar contra aqust tipus de portals que, és clar, no "atempten" contra l'economia de cap lobby, si no que ho fan contra la salut de les persones, un bé certament més valuós que cap dret d'autor.

dimecres, 2 de novembre del 2011

UNA COMPETÈNCIA DESLLEIAL

Fa poc vaig tenir la ocasió de veure una d'aquestes pel·lícules que, si bé estàn classificades com de "ciència-ficció", més valdria crear per a elles una nova classe; "desastre-ficció". En ella un Estat policial controla un únic canal de televisió que, com a únic programa, ofereix una mena de "reality show" força salvatge, doncs consisteix en que els condemnats per la justícia sób perseguits davant les càmers per sinistres personatges.

No hem d'anar tan lluny per veure que avui, i en determinat canal de televisió, ja s'està fent quelcom molt semblat. I no és amb els condemnats, si no que ho és amb els informadors a qui persones que no tenen ni la carrera de Periodisme, suplanten en ocasions.

Concretament això passava a Telecinco el dia en que ETA anunciava la fi de la violència. En saber-se, des d'un ddels més antitelevisius programes mai creats, es va donar la notícia gairebé en clau de broma, talment com si estiguéssin representant una obra de teatre.

Certament que el fet va molestar i posar de molt mal humor els professionals que preparaven a aquélla hora els informatius del canal.

I és que una cosa és donar, de manera imparcial, sense fer bromes ni cap comentari personal, una notícia que pot ser molt transcendent i l'altra és "posar-hi salsa"...O millor hauriem de dir "Posar-hi esconmbraries"?

No sé fins a quín punt es deixa a persones com les que intervenen en aquéll programa de tarda que segueixin fent el que fan. Encara que, segons es deia des dels informatius del canal; "Aquí el cor i la tele-escombraria fins i tot en els informatius...

dijous, 27 d’octubre del 2011

TORNEN A L'OMBRA EL LLEGAT DEL "POETA DE LA LUZ"

A mItjans d'Octubre ens sorprenia la notícia de que, després de 27 anys de tenir en dipòsit el llegat de Miguel Hernández, l'Ajuntament d'Elx, ara governat pel PP, comunicava a la família de l'escriptor que "degut a la crisi" no podien continuar guardant la documentació.

"És un dia trist", afirmaven els familiars, hereus del poeta, en declaracions a la premsa. I és que segons vam poder saber, el nou equip del Consistori ilicità havia revocat un conveni que l'anterior equip corporatiu havia suscrit amb els hereus de l'autor, segons el qual la Corporació Municipal pagaria 1,6 milions d'euros, a raó de 80.000 anuals durant 20 anys, una bona part dels quals havien d'anar a parar a una Fundació que, entre altres coses, havia de difondre l'obra del poeta i permetre que els estudiosos poguéssin investigar en els manuscrits de l'autor que es troben arxivats en 250 caixes.

Ara, i arran de la revocació que el Consistori ha fet del conveni, no només es guardaran els documents en una caixa forta, si no que s'interromprà tota activitat d'investigació, tan a nivell espanyol com internacional, relacionada amb aquest autor.

I és que, tal i com podem comprovar, el que uns posen, d'altres ho treuen tot excusant-se en "la crisi".

Miguel Hernández ja havia estat d'alguna manera censurat durant el franquisme, de tal manera que als llibres de Literatura Espanyola només se'n parlava molt de passada degut, en bona part, a que aquest autor havia estat defensor dels republicans i ateu.

I ara, quan ja s'havia tret a la llum l'arxiu del poeta, "la crisi" fa que hi hagi qui vulgui, novament, rotnar el "Poeta de la Luz" a l'ombra.

I a partir d'aquí...Què més ens espera...?

diumenge, 23 d’octubre del 2011

CURIOSITAT A LA XARXA

MySpace és una de les moltes xarxes socials que podem trobar a la ja popularíssima Internet, una de les moltes i lliures formes d'expressió que permeten als seus usuaris fer volar la seva, no sé si dir imaginació o, en algúns casos, anyorança de temps passats.

Unn temps enrere estava registrat al MySpace, i era curiós observar còm, dintre d'aquélla xarxa social, hi ha de tot i força pel que fa la infinitat de petites comunitats que en ella s'han format; des d'amants dels cotxes, les motos, l'esport en general, la pesca, la caça, l'excursionisme i altres activitats, anomenm-les "normals i sanes", fins aquélls que, com ja he dit més amunt, senten nostàlgia de...quan eren molt petits!.

I no és que els agradin les cançons infantils, ni els contes o les pel·lícules de dibuixos o els programes de "Barri Sèsam" o els pallassos de la tele, si no que, per la meva sorpresa, vaig poder comprovar que els agrada, i hi ha profusió de fotos, ni més ni menys que dur bolquers!. Per cert, mai ensenyen la cara, si no que només es mostra el fet que duen bolquers.

Val a dir que, com passa amb algunes altres "conmunitats especials", per aaccedir a aquesta fa falta, a més del registe general de la xarxa social, treure una nova paraula de pas, doncsa són comunitats restrictives.

Curiós i digne d'estudiar-ho, però el cert és que l'extravagància d'algúns arriba fins a límits que, en ocasions, ni tan sols ens hauriem inmaginat mai...

dimecres, 19 d’octubre del 2011

LA CIBERGUERRA QUES'ACOSTA.

Ja fa temps que els ciberpirates ens tenen acostumats a diverses formes d'atac als ordinadors, lo qual ha provocat que hagin anat sorgint empreses i laboratoris especialment dedicats a la investigació i producció de programari espdecífic de seguretat, com els antivirus o els tallafocs o "firewalls".

Però ara els toca el torn als mòbils, i un exemple clar l'hem tingut la darrera setmana, quan els usuaris de la popularíssima "BlackBerry" s'han vist sorpresos perun més que sospitós tall del servei que aquestes màquines, connectades en xarxa, ofereixen al s seus propietaris.

Tot i que el servei ja està restablert, i que la companyia fabricant de l'aparell afirmava que estudiara els orígens del tall que ha deixat tot el Món sense els serveis que normalment es presten a través de les BlackBerry, el cert és que la fallada ha perjudicat molta gent; tan particulars com sobre tot empresers que, en el seu treball diari, es valen també d'aquests petits ordinadors multiús que es poden dur a la butzaca.

Però, segons hem pogut saber a través de notes de premsa que han difós diverses agències, també hi ha cibermalícia a través dels mòbils convencionals, i no només a través dels missatges "premium", si no que es pot atacar, especialment als iPhones amb programari maliciós.

No sé si és una guerra pel domini dels mercats, però el cert és que ja tenim armada una mena de ciberguerra que, de moment, ha afectat algúns dispositius mòbils. Però esperem que també es puguin crear defenses contra aquests atacs.

divendres, 14 d’octubre del 2011

TRAVESSANTELS LÍMITS

S'acosta de mica en mica la data de les Eleccions Generals, que enguany coincideix en una data massa sgnificativa; alegre per la gran majoria, però per algúns nostàlgics, encara força trista.

De fet les campanyes electorals ja comencen a fer-se, d'alguna manera, des de les noves tecnologies, sobre tot utilitzant unes Xarxes Socials que, tal i com el seu nom indica, són obertes a tota mnena d'opinions, expressades lliurement.

Però el dia 6 del poc tardoral Octubre passat, em sobtava llegir en un mitjà electrònic la notícia de que el PP "captava" comptes de Facebook i Twitter per que els seus propietaris les cedíssin amb motiu d'una convenció que els conservadors van celebrar els dies 6, 7 i 8 d'Octubre passats.

De seguida es va produïr la més lògica reacció en contra, mitjançant un "hashtag" al Twitter que, sota l'etiqueta "#prostituit" englobava, i allotja encara, tota una sèrie de "piulades" en contra del que ja es qualifica de "cessió de la veu".

Certament que aquest partit ja ha anat massa lluny, tot creant una pàgina web, titulada "Yo cambiaría", en la que figura un comptador de les "propostes" que, segons sembla, els han fet arribar. A la mateixa pàgina hi ha dos requadres, per cedir el compte de Facebook o el de Twitter.

Una cosa és recollir propostes des d'una pàgina, habilitada especialment, com altres formacions han fet. I una altra és trravessar unes línies vermelles que separen els interessos del partit i la privacitat de les persones.

Quan no hi ha idees, sembla que tot s'hi val. Fins i tot contaminar els comptes de Twitter o Facebook. I despres de la convenciò què ha passat amb els comptes contaminats?.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

ENTRE CURIOSOS I EXAGERATS...

La cada cop més creixent concienciació sobre el respecte a la dignitat animal ha creat d'un temps ençà associacions de diverses tipologies; des de les anomenades protectores d'animals, que recullen principalment gats i gossos i els donen en adopció a famílies, fins a partits que, com és el cas de l'Antitaurí, estàn treballant per que siguin abolits espectacles tan obsolets i poc culturals com són les curses de braus, "encierros" o "correbous".

Darrerament, però, també han sorgit altres moviments que, a la seva manera, també defensen els drets dels animals; com són els vegetarians, que no mengen carn ni res que tingui una procedència animal. I, dintre dels vegetarians, els anomenats vegans que, per la seva dieta, podrien considerar-se vegetarians integrals.

Fins i tot algúns d'aquests moviments vegetarians i vegans han fet, en determinats moments, algunes campanyes per donar a conèixser el seu modus vivendi, pel que a dieta es refereix, tot cantant-neles excel·lències de manera totalment normal.

Són dels Estats Units, s'anomenen "Gent en defensa del tractament ètic dels animals"(PETA, en les seves sigles en anglès, acrònim de People for Ethic Treatment to Animals).

El que PETA té de dioferent respecte d'altres formacions és, justament, la seva manera de fer les campanyes que ja han estat criticades per organitzacions feministes, doncs utilitzen imatges de dones despullades.

Ara, i segons Lyndsay Rajt, directora associada de campanyes de l'organització declarava a Reuters, estàn a l'espera que s'obri el nou domini".XXX", recentment autoritzat per l'organisme regulasdor dels ciberdominis, per tal d'obrir una web on, en defensa precisament del veganisme, es barrejaeran imatges pornogràfiques amb d'altres, preses amb càmera oculta, de patiment animal.

En aqust sentit, Rajt assegurava a Reuters que la nova web, qina sol·licitud ja ha estat presentada, arribara a un públic diferent, que no esperava trobar allà el que hi trobara...

Diu una dita que "totes les masses piquen", i aquesta oprganització que es declara en defensa dfels animals i el veganisme, també podriem dir que "s'ha passat" i es "passa" a les seves campanyes actuals. Però la més important conclusió que podem treure d'aquesta forma d'actuar és que aquesta organització sembla ignorar el fet que hi ha moltes formes, tan de protegir els drets dels animals, com de fer campanyes en favor del veganisme. I, és obvi dir-ho, no cal recórrer a la pornografia, que és un recurs massa vist.

dimecres, 28 de setembre del 2011

A COP DE TALONMARI

El dissabte, dia 24 de Setembre passat, el Barça celebnrava una Assemblea de Socis Comrpomissaris. Sobre la taula, diversos temers, algún d'ells social, però d'altres, certament relacionats amb l'energia que avui ho mou tot; els diners.

A tal efecte, ens assabentavem de que el mateix dia, "La Vanguardia" havia censurat un article, escrit per Pilar Rahola, en el que la ex component de la cúpula d'ERC, i ara col·laboradora en aquest rotatiu, a més d'algúins altres mitjans, en el que es posicionava de manera contrària al que Pep Guardiola, "míster" del acui considerat millor equip del Món, afirmava sobre un més que polèmic patrocini, recentment adquirit pel club; com és el de "Qatar Foundation".

A la mateixa assemblea, el President del club va fer constar que no només Qatar és una dictadura, si no que hi ha d'altres patrocinadors que, si bé són marques europees ò espanyoles, fabriquen els seus productes a la Xina, una altra de les dictadures que, dissortadament, encara es resisteixen, i molt, a desaparèixer.

Possiblement el senyor Rossell, amb aquest gest de complir al peu de la lletra allò de que "la pela és la pela" ignora que hi ha paísos del Món en els que les persones no compten i, fins i tot, hi ha una marca de roba esportiva, quin símbol és un búmerang, en quin procés de fabricació s'utilitzen menors d'edat que, segons informes d'ONG com "Save the Children", treballen en condicions deplorables.

A la vista d'això no s'entén com un equip que porta a les sweves samarretes el logo d'UNICEF, pugui dur també el d'una "fundació" de de quina activitat fundacional, si és que alguna en té, no en sabem un borrall .

I és que sembla que l'esport-rei, convertit avui en tot un negoci, estigui perdent tot l'interès, en favor dels "cops de talonari".

diumenge, 25 de setembre del 2011

JA ERA HORA!

Amb les Festers de La Mercè 2011, s'acabaven les "corridas" a Catalunya, doncs l'única plaça que encara estava activa era la Monumental de Barcelona.

L'opinió pública, però, està dividida; des dels antitaurins, que voldrien que, fins i tot fossin abolits els "correbous", tan obsolets com les "corridas" fins els fanàticvs d'aquest trist espectacle del martiri i mort final d'un pobre toro, entre els que el diumenge, 25 de Setembre passat, una dona afirmava que "el toro el va fer Déu per això"...Cal preguntar-se quína implicació té l'Ésser Suprem en una barbàrie com aquesta.

Dissortadament, ente els fanàtics hi ha una esperança de que un recurs (com és costúm, del PP) presentat davant el TC, prosperi. O, com algú sense coneixements de cultura ha demanat, en el sentit que el martiri i mort dels pobres toroas sigui declarat "bé d'interès cultural".

Sortosametn, ja no hi ha "corridas" a Catalunya, i ningú "impideix" com deioa una fanàtica, que els qui els agrada això vagin a d'altres punts d'Espanya a veure-ho. Ara, però, només falta que desapareguin els correbous per completar d'alguna manera un respscte cap a la vida dels animals.

diumenge, 18 de setembre del 2011

D'ALCALDADES IO CACICADES...NO, GRÀCIES!

El passat Maig, les eleccions municipals donàven, per primera vegada a la Història de la democràcia, l'alcaldia de Badalona, al Barcelonès, a un militant del PP.

Bén aviat aquest batlle va començar a ensenyar públicament la seva particular manera de fer.

A mitjans de setembre, i per sorpresa, vam conèixer la notícia de que el Batlle de Badalona havia fet treure els bancs i tancar fonts per què, segons ell mateix explicava, "havia rebut" queixes contra "l'actitud incívica" dels immigrants.

No sé si aquest senyor ha pensat que, amb la desaparició dels bancs, també ha tocat el nas a molts jubilats que, de forma totalment pacifica, anaven a seure cada capverspre als mateixoas bancs per tal de, molt cívicament, "fer-la petar!". O, amb tancar les fonts, si ha perjudicat a aquélles persones que, passant per un lloc on hi ha una d'aquestes, ha tingut ganes de beure un glop df'aigua fresca, i bèure-la de manera bén normal i cívica...

Abans d'això, però, ja s'havia guanyat un primer "buit" per part de les altresd forces polítiques que, vista l'actitud sorna de l'alcalde, van boicotejar la Diada Nacional.

Però la darrera de les seves "cacicades" es donava el cap de setmana del 17 al 18 de Setembre passats, quan anunciava al seu compte de Twitter una redada de la Guàrdia Urbana, que es duria a terme en una "zona conflictiva", una "piulada" certament indigna de qui ocupa un càrrec d'aquesta mena, al menys, en democràcia.

I és que, tal i com la dita diu; "per a mostra, un botó". Doncs amb el modus operandi d'aquest alcalde, quins avantpassats, al menys per part de pare, van ser, molt probablement, immigrants, ja temim el botó de mostra del tarannà amb que el partit de la por (Els "In-populars") governarien Espanya i, sobre tot Catalunya, de la que només se'n recorden quan hi ha campanya electoral, si és que guanyen les eleccions

dimecres, 14 de setembre del 2011

UN IMMENS CAVALL DE TROIA

Fa gairebé un any que donàvem la benvinguda a un nou canal de televisió que s'incorporava a la ja àmplia oferta de la TDT. El seu nom, "13TV", el seu lema "Creemos" i els seus colors...els de la bandera del Vaticà...

Aviat fara un any que funciobna el canal, aparentment catòlic. Però el dia 30 d'Agost passat m'arribava unes dades que, després de llegir-les, vaig començar a comprendre què hi ha darrere d'aquesta aparent "bnona" obra televisiva.

Segons sembla, el canal és propietat d'una sèrie d'empresers inversores que res tenen a veure amb la rekligió catòlica i, per inversemblant que sigui, algunes d'elles regenten canals que produeixen els programes de "tarot i vidència" que es poden veure a determinats canals durant la nit (Durant un temps, també ho va fer 13TV, a més d'emetre jocs de participació telefònioca amb números cars...).

Així, l'autor de la nota es preguntava si realment el canal és una mena de cavall de Troia a l'Esglèsia Catòlica, precisament per les connexions amb aqust tipus d'empreses, que en són accionistes i, evidentment, per haver-ne emès programes.

Però el canal que, de dia tranmet l'Àngelus i la Missa, i que va cobrir exhaustivament els viatges que Benet XVI ha fet a Espanya, de nit es transforma en quelcom encara menys respectuós.

Resulta que el que havien de ser tertúlies "planes" no són altra cosa que un grupet de persones, molt afins al PP al que consideren ja guanyador sense haver-se celebrat les eleccions, les quals dediquen el seu temps de "xupar càmera" a llançar contínues dioatribes contra qualseviol aspecte de la vida espanyola; des de les ONG fins l'Estat de les Autonomies i, el que és més greu, desitjant el mal a comunitats com Catalunya o Euskadi.

Si tan catòlics són, incompleixen a la torera un dels grans manaments de la Llei de Déu; que convida a no desitjar el mal als demés.

I és que, si bé no sabem si són un cavall der Troia contra l'Esglesia Catòlica, el que sí ens demostren cada nit és que ho són contra la cohesió d'Espanya, a la que dinamiten constantment...Quin exemple, no?

divendres, 9 de setembre del 2011

ENTRE NEGATIVES I CANTS DE SIRENA

El dia 11 de Setembre passat ja vam tenir ocasió de veure quín peu calça el recentment elegit alcalde de Badalona, que, curiosament en una ciutat catalana, pertany al més anticatalanista dels partits de l'arc polític.

I és que aquest batlle va mostrar la seva autèntica cara quan va fer que "Diada Nacional de Catalunya" perdés el terme Nacional en aquélla ciutat, així com quan va cxriticar que en aquéll dia, la Senyera onejés sola a l'Ajuntament de la ciutat. Tot això va provocar la suspensió dels actes oficials per aquéll dia.

Però el dia 9 de Setembre passat, les càmeres i micròfons de TV3 van poder captar la imatge d'una Alícia Sánchez Camacho que, exultant, afirmava que "Rajoy tractara bé els catalans"...

Aquesta afirmació-de murri- no és més que un cant de sirena, proferit expressament per tal de captar el vot dels indecisos i també d'algún "indignat despistat"...O, possiblement, d'¡afirmar el mateix que el dia anterior deia ja Duràn i LLeida; qui augurava la victòria del PP, tyot sabent-se ja guanyadors abans de les eleccions.

En aquests temps, en què té gran vigència aquélla vella frase feta castellana de "tanto monta, monta tanto", es fa difícil saber què votar exactament. I sobre tot, el que més difícil es fa és ignorar tant cant de sirena, encara que surti de qui no sembla haver trencat mai un plat...

I és que, per guanyar-se la confiança dels votants, tot s'hi val, malgrat que després s'ho tirin esquena avall!

dilluns, 5 de setembre del 2011

UNA CATALUNYA DIVIDIDA?

El fet de poder ensenyar en català, i de poder practirar l'anomenada "immersió lingüística" s'ha aconseguit a base de lluita, d'esforç i, possiblement, de crítiques d'algúns sectors de la població, sectors que, finalment, semblen haver-se sortit amb la seva. Això si, tot recorrent als tribubunals, com ja ens tenen acostumats.

I és que el 2 de Setembre passat, el TSJC dictaminava que "el castellà també ha de ser llengua vehicular a Catalunya", una sentència que, aparentment, feia esment a algunes famílies que han sol·licitat que els seus fills siguin educats específicament en castellà.

La polèmica, però, saltava el 5 de Setembre passat, quan el President de l'alt tribunal català matisava que la sentència no fa només referència a aquestes famílies, si no que es fa extensiva a totes les escoles, lo qual indignava el col·lectiu docent, que ja es va manifestarel mateix dia a la tarda.

Des que existeix la democràcia, a Catalunya han conviscut les dues llengües en una armonia perfecta, tan és així que les mateixes es fan servir de manera molt equitativa. Així, hi ha ràdios, televisions i diaris, fets a Catalunya i per Catalunya, que tenen el castellà com a llengua vehicular.

El que sembla és que els tribunals, amb aquestes sentències tan salomòniques, vestiguin, d'alguna manera interessats, en fer que Catalunya s'assembli més a Bèlgica, on francòfons i flamencs estàn gairebé permanentment enfrontats per la llengua, que a un país en el que conviuen dues llengües en armonia per, d'aquesta manera, trencar la cohesió exiastent a casa nostra

dijous, 1 de setembre del 2011

...I ELS POBRES TREBALLADORS QUÈ?

WEl cap de setmana dels dies 20 i 21 d'Agost passat, tal i com mana la tradició, la pilota havia de començar a rodar pels camps de Primera i Segona divisions espanyoles.




Una vaga de futbolistes, però, va deixar aquéll cap de setmana sense la jornada corresponent de Lliga, doncs va haver-hi dfesacords entre l'AFE, que represdenta els jugadors, i la Lliga de Futbol Professional (LFP).




Va ser, com tots vam poder comprovar, una vaga en tota regla, tot i que el cap de setmana següent, el darrer del mes d'Agost, ja es van jugar els partits corresponents.




Tot i que la jornada va quedar postposada per una altrra data, el cert és que es va conèixer una d'aquélles notícies que, certam3nt, indignen, i és el fet que els futboliste4s, que tots sabem la milionada que cobren, no veuran minvat el seu sou per haver fwet vaga.




Ja sabem tots que l'esport-tei mou masses,i la prova d'això és que cada dissabte i diumenge, els camps de futbol estàn, uns més que els altresm, plens a vessar de públic. Però a la vista del fet que a uns personatges quer només juguen al futbol se'ls ddeixi el siou intacte després de fer vaga mentre que als treballadors se'ns retalla el mateix quan anem a la vaga, seria un bon moment per deixar buits els camps de futbol i, el més important, seria bo que tothom que és soci d'un d'aquests clubs grans de futbol, se'n donés de baixa!

dilluns, 29 d’agost del 2011

UNA JMJ ACCIDENTADA

A mitjans d'Agost passat, Madrid va ser, d'alguna manera, la capital mundial del catolicisme, un esdeveniment; les Jornades Mundials de la Joventut, que van portar a Espanya milers de joves que, sota la consigna de ser "La Joventut del Papa", van passar uns dies al país, per culminar a la capital, on Benet XVI els va rebre en diverses ocasions, totes elles, viscudes en la màxima pau.

Però, tal i com passa amb qualsevol esdeveniment que revesteixi una certa importància, com aquesta trobada internacional de joventut, sempre hi ha, i és una norma de la democràcia, algúns sectors que, d'una forma o una altra, hi estàn en contra.

El pitjor, però, és que en aquélls dies, els "conteraris" a les JMJ no anaven en so de pau, tal i com sí feien els pelegrins, si no tot al contrari, doncs "indignats", arribats de tot wel territori espanyol, van arribar a plantar cara als joves en el decurs de vergonyoses manifestacions que la Policia va haver de controlar d'alguna manera, per que no arribéssin els més atrrauxats a les mans dels pobres pelegrins.

I és que aquests "indignats" protestaven per les pressumptes "despeses" de la vinguda del Pontífex a Madrid unes despeses que, segons aquest col·lectiu, van ser pagades amb sdiner públic, extrem que va ser repetidament negat tan des de l'Executiu com des de fonts eclesiàstiques.ç

l cert és que, en lloc d'unes protestes en pau, Masdrid va acabar assistint a aldarulls que molt bé podrien comparar-se als que hio havia durant els anys 60 i 70 del passat segle XX amb motiu de les llavors il·legals vagues.

Ja sabem que vivinm en un món d'extrems. Però hauria estat millor que els indignats s'haguéssin estaklviat els insults i la violència.

dimecres, 17 d’agost del 2011

CÒMODA `PER UNS, INCÒMODA PER ALTRES

Del 15 al 21 d'Agost passat es van celebrar a la capital espanyola les Jornades Mundials de la Joventut.

Instituïdes per Joan-Pau II, les JMJ es celebren cada dos anys, en una ciutat diferent del Món, seu que s'anuncia el darrer dia de cada edició.

Literalment presa pels joves catòlics, Madrid vivia el 17 d'Agost passat una petita manifestació en denúncia contra pressumpte finançament de la celebració amb diner públic en temps de crisi, una manifestació que, segons vam poder veure a la televisió, va acabar amb enfrontaments entre els manifestants i algúns dels joves participants a les JMJ. I, mentre uns cridaven consignes contra la visita de Benet XVI a Madrid, els altres els responien amb un senzill "Visca el Papa!".

Ja sabem tots que Espanya, i la Constitució així ho marca, és actualment un estat aconfessional que tolera totes les tendències religioses. Però és una pena que hi hagi qui, d'una manifestació totalment pacífica, en que els protagonistes no són altres que els joves, vulguii trobar-hi motius per a la polèmica.

dimarts, 2 d’agost del 2011

I DIUEN QUE "CONTROLEN" LES FALSIFICACIONS

Ja fa anys que existeix l'anomenat "top-manta". Es tracta, bàsicament, d'un sistema de venda ambulant de productes que, generalment, no són altra cosa quie còpies barates de productes de grans marques encara que, en comptades ocasions, es ttracta de productes originals, però amb tares.

Així, des de cinturons, joies, ullers de sol o perfúms, `passant pels consabuts discos i DVD de pel·lícules pirates, el "top manta" ha estat oferint durant temps molts productes barats als clients que els compràven.

Fins i tot jo havia pogut comprovar còm, encara no m'havia assegut davant la taula d'un conegut "self service" de Barcelona per dinar, quan m'abordava un d'aquests venedors "top manta", generalment una noia, d'origen xinès, qui, materialment, tapissava la resta de la taula amb discos de la més recent actualitat i, fins i tot, amb còpies pirata de la pel·lícula que jo havia tingut l'oportunitat de veure, el diumenge anterioor, estrenada al cinema.

De fet, al nostre país ja hi ha ordenances municipals que persegueixen no tan sols els venedors, si no també els compradors, als que es pot asancionar amb multes, i no precisament petites.

Però sembla que a la Xina, on, segosn fotns governamentals, "es controla" l'aparició de falsificacions, ha aparegut una versió pirata del darrer model del conegut "Iphone" molt abans que la firma propiwetària de la patent en tregui l'original al mercat. Això si, la còpia,molt barata de preu, reprodueix tota mena de detalls del que, en el futur, pot ser l'original, fins i tot, el logo de la companyia (una poma mossegada).

Però això no és tot, doncs el dia 2 d'Agost paassat em sorprenia una curiosa nota de premsa en la que es reflectia el fet que un empresari d'aquéll país havia tingut l'acudit de copiar, fins el més mínim detall, ua botiga de la prstigiosa cadena sueca de venda de mobles IKEA que, entre molts paísos, també poseeix centres a la mateixa Xina.

I és que el centre, del que n'hem pogut veure una mena de muntatge fotogràfic, no està en un local petit, si no que ocupa la gens menyspreable superfície de 10.000 metres quadrats...

Caldria preguntar-se quí és tal empresari agoserat, que pirateja una botiga d'una altra empresa...

dissabte, 30 de juliol del 2011

DONANT GAT PER LLEBRE...

El dia 29 de Juliol passat, gairebé per sorpresa, l'Executiu espanyol, que ja està donant els darrers cops de cua, atorgava al Ministeri de Cultura totes les atribucions relacionades amb el més cruel i aberrant desls espectacles que es donen a nivell espanyol; les curses de braus.

Realment sembla que es vulgui, tan si com no, fer passar per cultura allò que no ho és de cap de les maneres, doncs martiritzar fins la mort un pobre animal ni és fersta ni molt menys, cultura, més al contrari, barbàrie i incultura, de la mateioxa manera que els "toreros" no són, ni molt menys "mestres" ni "artistes" de res, tot i que hom s'empenyi en qualificar-los com a tals.

Resulta quàsi insultant, en ple segle XXI, en que tant s'està lluitant pels drets dels animals, que hom pretengui, de totes ls formes possibles, preservar tan anacrònic i denigrant espectacle al que ja ni tan sols els turistes "de sol i platja" acudeixen, doncs a la resta d'Europa hi ha molta més concienciació sobre el fet del respecte als animals.

Ni curses ni correbous són cultura, ni art, ni res que se li assembli, si no que només són formes de fer patir un pobre animal per res.

Ja sabem que, dissortadament, els diners compten moltíssim a l'hora de voler preservar tals atrocitats. Però els toros estàn millor VIUS I AL PRAT PASTURANT!

dijous, 28 de juliol del 2011

"CONDENSED" O "CONCENTRATED"?

Quan anem a comprar algún producte al súper, aquest està generalment etiquetat en diversos idiomes, en algúns casos, s'inclou el català (quie ara hom vol intentar retirar, en un gest més per fer-nos callar).





Però generalment, els productes estàn etiquetas en castellà i altres llengües europees, com ara l'anglès o, en algunes cadenes de supermercats, el portuguès o el grec.





Una desconegudíssima marca de llet envasada, però, etiqueta una llet concentrada com a "condensed milk". És de suposar, però, que el fet que aquesta pugui esser venuda en paísos àrabs, per la qual cosa s'etiqueta també en aquélla llengua, hagi fet que, per error, s'hagi traduït malament a l'anglès "Condensed" per "Condentrated", que és el que, per lògica, hauria de figurar a l'etiqueta, doncs els envasos contenen precisament això; llet CONCENTRADA.





En aquests moments, en els que la UE vol, d'alguna manera, legislar sobre l'etiquetatge dels productes, no s'hauria de preocupar tan per si estàn etiquetats en català o en xinès, si no que haurien de vigilar més en el fet que s'etiqueti el producte de manera correcta,. i no indueixi els pobres consumidorsd a enganys.

...I DE PLANS, RES DE RES!

Fa aproximadament un any, donàvem una cordialíssima benvinguda a un nou canal de televisió, un fet freqüent a una TDT que ja porta un any entre nosaltres.

El canal; "13TV", prometia ser "plural" i "pla en els seus debats", una característica que un canal religiós, com és l'esmentat "13TV" hauria de respectar d'una manera gairebé escrupulosa.

Però, dissortadament, hem pogut comprovar que això no és així a l'hora de plantejar-se uns debats polítics que, a més de semblar-se en ocasions a programes d'aquélls en els que tothom vol parlar a l'hora, de "plans" no en tenen gairebé res, sobre tot si toquen temes tan "sensibles" com podrien ser Catalunya, Euskadi i, sobre tot, a l'hora de dir tota mena de pestes d¡un paertit polític que, malgrat tot, és legal; Bildu, al que comparen gairebé amb el dimoni.

Però és que el sentit "pla" dels debats es va escorant semopre cap al PP, com si realment el canal estigués subvencionat o manipulat per aquéll partit amb ànsies de govern.

I en aquest sentit, el dia 27 de Juliol passat, en un debat que vaig tenir ocasió de mig veure, tot cercant quelcom una mica menys tens ni groller, un dels contertulians, després de qualificar d'error majúscul l'estat de les autonomies, va anar una mica més lluny, afirmant quelcom que ja és sabut, és a dir, que la deaaparició d'ETA, que tothom desitja amb força, no són vots per a ningú.

I és que si analitzem fredament aquesta afirmació, arribarem a la conxclusió de que, si ETA desaparegués, el PP es quedaria sense arguments.

Si realment són un canal religiós (els colors blanc i groc, profusament emprats pel canal, són els de la bandera vaticana) haurin de ser una mica més curosos amb el que diuen per antena, doncs ja ens han dit quin peu calcen...

dissabte, 23 de juliol del 2011

JA VA PREDIR-HO ORSONE WELLS

El diumenge, 17 de Juliol passat, TV3 emetia un esfereïdor reportatge, en el que es reflectia uan situació d'intoleràcia religiosa extrema en el sí d'un país islàmic com és el Pakistàn, on una vergonyosa i inhumana llei, anomenada "la llei de la blasfèmia" permet que, en la seva estricta aplicació, es pugui condemnar a mort qualsevol persona considerada "infidel".

Però és que aquest qualificatiu d'"infidel" és utilitzat de manera gairebé indiscriminada i, a tal d'exemple, vam poder veure còm l'extrem fanatisme d'algúns sectors de l'islamisme, va permetre que dues amigues, una cristiana, musulmana l'altra, perdéssin la seva amistat per un comportament no gaire ortodox de la segona, la qual, en preguntar-se li si li semblava bé que matéssin la seva amiga, va contestar amb tota la sang freda d'aquest món que si.

Tot aquest odi cap als que ells consideeren "infidels" vé fortament atiat, tal i com vam pode rveure al documental, per la rauxa amb que els "mul"làs", mena de sacerdotsd o quelcom per l'estil de l'islàm, inciten a la violència, tot dient que "L'Alcorà ho diu". Caldria saber de quín Alcorà parlen, per què, segons sembla, aquélls textos, escrits en èpoques passades, són interpretats de manera molt diferent per cada un d'aquests líders que, en ocasions, avantposen els seus desitjos de poder als drets de les persones.

I és que, a la vista de tot el que ha estat passant des de 2001, sembla que s'està fent realitat aquélla predicció que va fer el radiofonista i cineasta Orsone Wells, de que la tercera guerra mndial no seria entre els Estats Units i la ja extincta Unió Soviètica, si no entre Occident i uns líders islàmics que només prediquen l'odi, sense tenir en compte que Déu, com a tal, no va fer les religions, si no que són una senzilla creació humana, en moltes ocasions, masclistes, excloents i plenes d'arguments per infondre la por.

dilluns, 11 de juliol del 2011

RELIGIÓ, BURLA O BROMA?

De religions i sectes n'hi ha per tots els gustos; des de les més importantas; Cristianisme, Islam, Judaïsme i Budisme fins moltes d'altres que, en molts casos, no són si no variants de les més practicades; com ara els ortodoxos (grecs i russos), els anglicans o els coptes, respecte del Cristianisme o xiïtes, sunnites o talibàns, respecte de l'Islàm.

També hi ha sectes de les anomenades "destructives", com els "rashimuras" o els "nens de Déu", que van proliferar fa uns anys, i de lEs que ara no se'n sent parlar, doncs el seu mateix modus operandi els va desacreditar per complert.

Però el dia 11 de Juliol passat, Europa Press, més concretament el seu portal tecnològic, publicava una estranya notícia, referida a una nova "religió", si així podem anomenar-la.

Se la coneix com a "Kopimisme", i el seu símbol no és altre que la lletra "K"majúscula. Segons la consulta que hem fet a la seva web, la nova religió, nascuda a Suècia, s'aprofita d'un article de la Constitució d'aquéll país, que estipula que es respecta el dret de tots els ciutadans a la llibertat religiosa.

Fins aquí, tot és normal, doncs la majoria de Constitucions occidentals modernes avalen aquesta llibertat.

Però, si llegim amb deteniment la pàgina web, que està en anglès, comprovem que, curiosament, la mateixa "religió" professa una creença cega en la llibertat de còpia d'arxius a Internet.

Si tenim en compte que, des de diversos paísos de la UE, inclosa Espanya, s'està lluitant per que la còpia d'arxius, sobre tot musicals i fílmics, sigui de pagament, aquesta nova iniciativa, que neix a un dels paísos més avançats del contiient europeu, pot semblar una mena de burla o, si mé no, una de tantes bromes que es pengen sovint a la Xarxa.

diumenge, 3 de juliol del 2011

DELS ALIMENTS NATURALS A LES PÍNDOLES...

No sé si heu vist la pel·lícula "Soylent Green". És una cinta quin fil argumental transcorre en un món en el que els aliments que nosaltres coneixem avui ja no existeixen, i han estat sustituïts pels "Soylent"; uns que, més o menys, recorden, per la seva forma i color, una baguette de les que avui podem comprar a qualsevol fleca (Soylent Yellow") i uns altres que més aviat semblen pastilles Juanola gegantines, són de color verd fosc, i s'anomenen "Soylent Green".

Sembla que, d'un temps ençà, certs aliments han estatn les víctimes propiciatòries de no se sap quína mena de forma d'espantar tothom. Així, pollastres, vaques i ara, el peix blau de gran tamany i algunes verdures estàn sota aquesta estranya sospita de contenir mercueri els uns i nitrats els altres.

No sera que a algú li pot interessar desprestigiar aquests aliments per anar-los sustituïnt per altres que, si bé seran similars, possiblement siguin transgènics?

O és que, al final, haurem de desconfiar de tot i, com es deia a la pel·lícula "Jocs de Guerra", prendre els nudrients en forma de píndoles?..

dimarts, 28 de juny del 2011

HI HA QUI PEL FUTBOL, NI TAN SOLS DORM...

Football, fútbol, fussball, balonpié, peu-pilota, futebol, soccer... Sónb maneres diverses d'anomenar el que es considera "esport-rei" per excel·lència, un esport que, hores d'ara, ja practiquen també les dones com a demostració palpable de que allò que una cançó de principis de la "Nova cançó" deia, de que aquest esport només era per a homes, no té ja cap validesa.

Fins aquí és tot molt bonic, i així hauria de szguir essent, doncs un dels lemes de l'olimpisme, al que el peu-pilota pertany, és, preciasament, l'agermanament de la Humanitat a través de la pràctica de l'espoort.

Però això no és sempre així, i en més d'una ocasió hem sentit allò de que hi ha qui barreja futbol i política. Bé, aquesta frase, dita referint-se al fet que, del Barça, es diu que és "més que un club".

El diumenge, 26 de Juny passat, ens sobtaven les esfereïdores imatges que ens arribaven de l'Argentina, on un equip dels considerats "històrics"; el "River Plate", baixava a la segona categoria d'aquell país, després de més de cent anys a Primera.

I és que allà, com en algúns altres poaísos, és tanta la passió qiue aquest esport desperta que la baixada de categoria d'un equip és suficient com per, no tan sols armar-la al terreny de joc, si no destrossar tot quan els fanàtics es trobaven al seu pas.

El més trist del cas, però, va ser els comentaris que TV3 va poder enregistrar, pronunciats des dels estudis d'una coneguda emissora de ràdio d'aquéll país, uns patètics comentaris, carregats d'insults contra jugadors, tècnics i directius del club, que no van fer més que atiar un foc ja de per sí molt virulent.

Hem vist baixar a la Categoria de Plata espanyola equiips a priori tan forts com l'Espanyol, l'Atlètic de Madrid o el Deportivo. Però si bé hi ha hagut tristir, ni de bon tros hi ha hagut tanta barbàrie com la que veiem el 26 de Juny passat a l'Argentina, ni des de cap mitjà de comunicació sensat es va proferir cap mena d'insult cap a ningú, malgrat que hi havia hagut alcún comentarista esportiu força fluix de llengua com per armar la grossa.

dimarts, 14 de juny del 2011

ATEMPTAT CONTRA LA VIDA HUMANA

El dissabte, 11 de Juny passat, "La 2", de TVE, va emetre, dintre del seu programa setmanal "Documentos TV", un esfereïdor reportatge, filmat amb càmera oculta, on es podien veure els efectes nefgastos de la que el Govern xinès anomena, de manera eufemística; "Política del fill únic".

En el decurs del repoortatge, però, vam poder veure també com hi ha qui, desafiant la fèrria repressió i política de la por que el Govern totalitari d'aquéll país exerceix, van parlar davant la càmera, deixant-se veure per complert.

Malgrat que ells sempre ho han negat, l'infanticidi, sobre tot de nenes, és una pràctica totalment recolzada pel govern comunista, en una més de les proves del menyspreu absolut cap als Drets Humans que aquéll país, que gaudeix de nombrosos i injustos privilegis a l'ONU, aplica, en lloc d'una educació i planificació famiuliar com Déu mana.

Essent, com així saembla que diuen ser, un país tan "ric" que pot comprar deute dels paísos en crisi, sembla mentida que, en lloc de donar aquests "diners ensangonats" a paísos com Espanya, o a les nostres caixes d'estalvi, no l'inverteixin en un major benestar per la seva població.

El diumenge, dia 12 de Juny,, l'Ambaixador espanyol davant d'aquéll govern totalitari afirmava a TV3 que "No cal pressionar-los, ja es democratitzaran", en una mostra més de feblesa i por d'aquest diplomàtic cap al partit comunista xinès, que ho controla tot.

I és que, a la vista del documental que vaig tenir l'oportunitat de veure, n'hi hauria prou com per portar la cúpiula del partit comunista xinès davant del TPI, sota acusació de terrorisme d'Estat.

dilluns, 30 de maig del 2011

LA CACICADA TOTAL

L'Alfàs del Pi és una ciutat de la comarca alacantina de la Marina Baixa, quina proximitat amb la turística Benidorm ha fet que hagi vist augmentada la seva poblacó, tot i que també és una localitat rica en agricultura, sobre tot de cítrics i oliveres.





Però L'Alfàs va saltar, el 22 de Maig passat a Internet, concretament per culpa del deplorable espectacle que una candidata a l'alcaldia d'aquèll municipi va donar dins d'un dels Col·legis Electorals del municipi.





La candidata, del PP, va voler impedir que una ciutadana discapacitada, que anava acompanyada d'una persona de confiança, pogués votar.





En ekl moment en que la persona de confiança va introduïr el sobre amb la papereta a l'urna, l'esmentada candidata va començar a cridar "No vota, no vota, he dicho que no vota".





El deplorable espectacle, que va ser filmat per una càmera, va continuar quan la senyora en qüstió va dir textualment "Ahora haremos que una persona discapacitatda se levante, coja una papeleta y un sobre", com volent esperar el miracle... Tot això davant la mirada indiferent d'un President de Mesa que no va tenior el valor suficient com per aixecar-se i cridar l'atenció a la senyora candidata qui, per cert, segurament que no s'ha llegit la Llei de Règim Electoral (o, si ho ha fet, només ha memoritzat el que li interessa)





I és que, després dels escàndols que s'han produït en aquest partit, el que no és gens comprensible és que hagi tornat a sortir a moltes Comunitats Autònomes, inclosa la Valenciana, que és, per així dir-ho, el bressol de la trama Gürtel.





No sera que hi ha qui li agrada sortir del foc per caure a les brases?.

AÏLLAR-SE DE LA RESTA DEL MÓN

Vivim en una època en la que tot s'està "globalitzant" a velocitats gairebé vertigionses, sobre tot, mercès a Internet una xarxa que, en teoria, ens hauria d'apropar més els uns als altres, tot unint cultures i llengües diferents en un espai comú on tothom, sense distincions ideològiques de cap mena, hi tingués cabuda i accés gotalment lliure.

Sembla, però, que això no és exactament així, doncs a les restriccions que algúns paísos imposen a les connexions a la Xarxa, sembla que ara s'hi sumara Iràn, un país àrab, sotmès a una fèrria dictadora que ja el manté massa aïllat del món per, segons fonts del règim afirmen, "mantenir la moral islàmica intacta".

I és que el dia 30 de Maig passat llegia la notícia de que Iran vol dotar-se d'una intranet nacional, totalment independent i aïllada de la Internet que tots fem servir, en el que és un nou intent, per part del règim, de perpetuar-se en el poder.

Sembla un contra sentit que, en mig dels esclats en demanda de democràcia als paísos àrabs, hi hagi encara qui s'atrinxeri a la poltrona, tot escanyant, fins i tot, Internet.

Possiblement algún dia, si és que obren els ulls, s'adonin del seu error.

dimecres, 25 de maig del 2011

ELEVAR LA CRUELDAT A PATRIMONI CULTURAL?

Fa unes poques setmanes ens arribava una notícia molt sorprenent, per cert, si tenim en compte que venia de la veïna França, un país que s'ha avançat en mokts aspectes, sobre tot socials, al llarg ade la Història. La notícia en qüestió ens parlava de que allà, les curses de braus han estat elevades a la categoria de bé d'interès "cultural".

Estem en ple segle XXI, moment en el que hi ha força concienciació sobre el respecte a la vida, fins i tot, a la dels animals i, a tal efecvte, existeixen ja partits "animalistes" com l'antitaurí ina formació que, malgrat que rep pocs vots a les Eleccions, dúu a terme una tasca molt lloable, defensant els indefensos anuimals.

L'any 2010, Catalunya prohibia les curses de braus, tot i que encara se'n fan en algunes de les poques places que resten actives a casa nostra, una d'elles, la Monumental de Barcelona. Això si, amb molt poca assistència de públic que, a la porta d'entrada, rep l'esbroncada dels antitaurins.

Però, a més de les curses de braus, hi ha altres actes de cerueldat com els correbous o els "bous embolats" que, si bé no acaben amb la vida dels animals, sí que els fan patir, sobre tot la darrera de les crueldats, doncs acaben histèrics i cecs, malgrat les negacions que han fet algúns veterinaris, afeccionats al tema.

Ara, i no sé realment de quí ha sortit l'aberrant idea, sembla que es vol que la UNESCO, un organisme depenent de l'ONU que vetlla pel patrimoni cultural, tan tangible com intangible, de la Humanitat, també dclari com a bé cultural aquesta barbaritat, un fet que podria considerar-se clarament contrari a l'esperit d'aquest alt organisme internacional, depenent de l'ONU.

Esperem i desitgem que la Comissió de Patrinmoni Cultural de la UNESCO sigui cauta, i no es deixi enganyar, tot fent passar per cultura allò que no ho és ni de bon tros. I és que si ho féssin, es perdria tota la credibilitat de l'organisme.

dimecres, 11 de maig del 2011

UNES ARMES DE DOBLE TALL

Internet ha donat pas a les anomenades "xarxes socials", un fenòmen que, si bé va començar amb el correu electrònic, la missatgeria instantània i els xats, ja de per si molt populars, ara té moltes altres formes d'expressió, com el Facebook, creat per Mark Zuckerberg, possiblement la més popular de totes, encara que n'hi ha d'altres que no es queden cuertes, com "YouTube", per vídeos i clips musicals, "Flickr", que és un arxiu fotogràfic o "Twitter", un microbloc que només permet missatges amb una extensió màxima de 140 caràcters, quin nom podriem traduïr en català com a "piulades".

La popularíssima "Facebook", a més de permetre "col·leccionar" amics que, en ocasions són perfectes desconeguts, també permet inserir fotografies, comentaris que podens er tan curts com una "piulada" o tan llargs com els que ers poden inserir en els blocs.

Però darrerament aquesta xarxa social també ha incorporat jocs en linia, molt "enganxadissos" pel que sembla o, si més no, per les tràgiques notíciers que ens han arribat darrerament respecte de problemes de conciliació de la vida familiar i la utilització dels jocs. Les esmentades notícies sempre han arribat, curiosament, dels Estats Units, país en el que, com ja sabem per la Història, es dona de tot i força.

Un altre dels perills, i aquest si que ha donat exemples arreu del planeta, és el fet d'"airejar" a través d'una xarxa social fotografies que ens puguin comprometre, doncs hores d'ara hi ha empreses que, fins i tot, controlen què fan els seus treballadors al Facebook, sobre tot si estàn de baixa. O també persones que, mitrjançant una cita a la xarxa, han esbombat esdeveniments que eren per un nombre reduït de persones, tal i com li passava a iuna nena australiana fa poc temps.

Així, doncs, caldria que activéssim la privacitat del nostre Facebook. Tot i així, anem també en compte amb comentaris i imatges i, sobre tot, limitem el temps que utilitzem en jugar en linia, no sigui que en sotrtim escaldats.

dimecres, 4 de maig del 2011

L'EXTREM DELS "REALITYS"

L'any 2010, un canal de televisió va començar a emetre un curiós programa; "Perdidos en la Selva". En ell, cinc famílies de diversos punts d'Espanya eren enviades a diversos punts del Món on encara hi ha pobles que, materialment, vuien a la Prehistòria. Allà, aquelles famílies van haver d'adaptar-se a les condicións de vida d'aquélls pobles, adoptant, en els darrers programes, fins i tot la vestimenta d'allà, una adaptació que, si malament no recordo, una dona va neagr-se a fer.

Segurament que per aquélles famílies l'experiència va ser quelcom inoblidable, passar unes setmanes lluny dels avantatges de la nostra vida moderna on tot, o quàsi tot, es fa amb ordinador.

Curiosament ara, la truita s'ha girat, i, per casualitat, un diumenge al vespre, vaig poder veure, encara que només va ser per uns moments, la "segona part" del reality show, que es titula "Perdidos en la ciudad". Ara són membres d'aquélls pobles els qui estàn en una ciutat de les nostres, han hagut d'adaptar-se al salt de mils d'anys que suposa portar-los a qualsevol de les nostres poblacions i, naturalment, exposar-se a la contaminació, un problema que allà no tenen.

No sé si els qui han pensat en la realització d'aquesta "seqüela" s'han aturat a pensar en el fet que a aquélles persones, que viuen a la Prehistòria, els pot ser contraproduent el salt que han fet. O, el que és més greu, si corren el perill de contraure malalties que allà no exiasteixen. Han pensat per uns moments que això pot ser una temeritat?.

dimecres, 27 d’abril del 2011

UNA "SEGURA" INSEGURETAT

El dia 26 d'abril passat es complia ja un quart de segle del que es va considerar com un dels pitjors desastres nuclears de la Història; el de Txernobyl, a la llavors encara anomenada "Unió Soviètica". Unes proves en un reactor que estava defectuiós van alliberar una quantitat de radiació que superava en 400 vegades la que va alliberar la bomba llançada sobre Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial.

Un mes abans d'aquest trist aniversari, l'11 de Març, una atrra central nuclear sofria danys, no per proves en aquest cas, si no per culpa del terratrèmol i posterior tsunami que va arrasar la regió de Fukushima, al Nord-Est del Japó, un altre desastre de proporcions tan gegantines com les del de Txernobyl.

De fet hi ha haguit desastres en nombrosos complexos d'aquest tipus, però mai fins al desastre de Txernobyl, que va començar a obrir el debat per posar en qüestió la seguretat de l'energia nuclear i, sobre tot, dels resxidus del combustyible que s'utilitza a les centrals, uns residus que, malgrat estar "gastats", no deixen de ser altament contaminants.

De fet ja s'han alçat veus en contra de les centrals nuclears, sobre tot al Món Lliure, doncs a paísos com la Xina, que encara viuen sota obsoletes dictadures, això és impensable, tal i com els ha passaat als pobres habitants d'un poble que en tyenen una gairebé engaqnxada a les seves cases i, malgrat les promeses (mentides dels polítics) de que els traslladarien, segueixen allà i, segons els mateixos habitants manifestaven a TV3, hi ha nmolts casos de malalties mai vistes fins ara.

Esset tan insegiura com és l'energia nuclear, el més sensat seria apostar per altres fonts, c0m les renovables, més netes, barates, segures i, naturalment, més saludables.

dilluns, 18 d’abril del 2011

CLUB BLINKO...`'ESTAFA DEL SEGLE

Amb l'arribada d'Internet, també ha arribnat la ciberpirateria i el ciber-robatori, en bona part, causats per virus que, si no tenim l'ordinador protegit, poden deixar-nos, no només sense les dades que hi tinguem, si no també sense màquina, doncs algúns d'aquests programes malintencionats les converteixen en el que s'anomenen "botnets". Però recentment ha aparegut una altra forma de ciber robatori que, amb el beneplàcit d'algunes companyies de "telecos", amb qui es reparteixen els sucosos beneficis que treuen, hi ha empreses que actuen de la forma més impune. Tot consisteix en que algú ens envíi un e-mail, quin arxiu adjunt ens trasllada a una pàgina que és, segons resa la mateixa, "un joc divertit". Divertit, si, per l'empresa que es dedica a fer de les seves, doncs la pàgina a la que el correu ens adreça, ens demana el número de telèfon mòbil, amb el pretext (fals, naturalment) de donar-nos una "solució" al joc que ens proposen. La sorpresa ens arriba després quan comencem a rebre uns missatges, tan del tipus "sms", com del que s'anomenen "alertes WAP" que no són, ni molt menys, gratis, un fet que podem comprovar més fàcilment si el nostre terminal és de targeta pre-pagament, doncs el saldo baixa a velocitat vertiginosa. L'empresa pirata en qüestió, "Club BLINKO", ens ofereix a la seva pàgina web un pretès aplicatiu per que ens donem de baixa. Però si ho intentem, seguint les instruccions que es donen a la pàgina, l'únic que rebem per resposta és un missatge on se'ns notifica que hi ha hagut un error, i ens convida a tornar-hi, amb lo qual el missatge d'error es fa cíclic, doncs apareixera tantes vegades com ho intentem. Seria bo que les "telecos" s'hi miréssin una mica a l'hora de donar servei a aquestes empreses pirates, i no perjudicar al pobre client. Si rebeu un missatge que, en obrir l'arxiu adjunt us surt una mena de "joc" que demana el mòbil, val més desconfiar d'ell. I si hi heu caigut, el més prudent és donar-se de baixa a la següent adreça: clientes.es@buongiorno.com Utilitzar la fòrmula: "Mi teléfono es el... No me remitan más alertas WAP, Y DÉNME DE BAJA INMEDIATAMENTE".

dimarts, 12 d’abril del 2011

DINERS PELS ALTRES, MISÈRIA PEL POBLE

El dia 12 d'Abril passat, i en el decurs del seu viatge per algúns paísos asiàtics, el presient Zapatero va anar a la Xina, país quin Govern, segons sembla, te més interès en ajudar als demés que en procurar el benestar del que el poble xinès està tan necessitat i mancat. Segons sembla, des del gegant asiàtic, on els càrrecs continuen nomenant-se a "dedazo", com fa pocs dies criticava el mateix ZP del paertit en l'oposició a Espanya, hi ha molt interès en ajudar les caixes d'estalvi espanyoles, per la qual cosa, ZP va callar, com molts altres han fet, pel que fa els drets humans, (per no irritar els fàcilment irritables cacics) amagant el cap sota l'ala en benefici de la "paga" que va rebre del tirà de torn a la Xina (Govern sw partit únic). I és que, com molt bé algú va dir, els diners no es casen amb ningú, excepte amb qui calla, abaixa el cap i para la ma. I és que la Xina, abasns de donar diners als estrangers, el que hauria de fer és procurar que es respectin els Drets Humans al seu país i, si sobren diners, llavors que en facin el que vulguin amb ells, però primer és arreglar la casa pròpia, després la dels altres!. La vritat és que no s'entén còm tenen tants drets a organismes com l'ONU. Els compren?

dimecres, 6 d’abril del 2011

FINS ON POT ARRIBAR LA RIVALITAT...

Ja se sap que a tot el Món hi ha rivalitat entre els dos més grans clubs de futbol de cada país, i a Espanya no hi ha excepció en aquest sentit, doncs Reial Madrid i Barça sempre han estatr els dos eterns rivals, tan dintre com fora dels terrenys de joc, una rivalitat que els dilluns podem comprovar a qualsevol bar on es reuneixin afeccionats dels dos clubs i a d'altres llocs on es parli de l'esport-rei, fins i tot en algúns canals de "tele". La notícia saltava ja fa unes setmanes; es van començar a veure fotos de Shakira i Piqué junts...Tot un honor pel jugador blau-grana i la cantant cxolombiana. La rivalitat, però, ha arribat fins i tot al que passa abans, a l'intermedi i al final dels partits que es juguin al Bernabéu des d'ara, doncs segons una notícia que m'arribava a les mans el dia 1 d'Abril passat, a la Casa Blanca (El Berrnabéu) deixara de sonar la música i veu de la cantant de Barranquilla, en altres temps molt estimada en aquélkls dominis esportius. Música i futbol no tenen res a veure; una cosa és Cultura, i l'altra...ja no sé en qué s'ha convertiot en l'actualitat, sobre tot per les quàsi obscenes milionades que es cobren per donar quatre puntades de peu a una pilota. I no passa res si sona un disc d'algún cantant o músic conegut abans o a l'intermedi d'un partit de futbol. Els pobres no ténen cap culpa de la rivalitat entre clubs dde futbol.

diumenge, 3 d’abril del 2011

EL VICI DE NO CONCEDIR, TRANSFORMAT EN "VIRTUT"

Una coneguda dita afirma que "Contra el vici de demanar, hi ha la virtut de no donar". Aquesta és una afirmació que darrerament es dona en molts àmbits, i no em redfereixo ara a aquesta crisi que està escanyant el planeta sencer. El dia 1 d'Abril passat ja sabiem la sentència, amb desavinences, que el TS donava respecte del recentment preseentat partit "SORTU", una sentència que, una vegada més, i ja hem perdut el compte de quàntes, deixa l'espectre polític basc totalment desequilibrat. Des del partit es condemna la violència, finsi tot la d'ETA, que és l'exigència que, en el seu moment, es va donar per que l'esquerra "abertzale" pogués participar en unes eleccions. El partit, en els seus estatuts, així ho especifica. Però sembla que no és encara suficient. Segurament que, hores d'ara, els integrants de SORTU s'estaran preguntant què cal fer, a què cal recórrer o, utilitzem el dret de pensar malament i encertar, a quí cal "untar" per poder estar dintre de la "normalitat", des de fa temps retallada a Euskadi.

dimecres, 30 de març del 2011

QUÈ PASSARA SI EL FUTBOL ÉS DE PAGAMENT?

Quan va començar la televisió, ja fa més d'una cinquantena llarga d'anys, aquéll mitjà de comunicació en blanc i negre que feia les primeres passes vivia de programes que es feien en rigorós directe, doncs no es gravava res...ni tan sols els anuncis, que es feien de manera coloquial dintre dels mateixos programes. Però aquélla incipient "tele!" va voler ampliar el ventall de possibilitats. I van començar les transmissions; algún partit de futbol i alguna "corrida". Amb els anys i l'arribada del color, les transmissions esportives van ser més i més freqüents, sumant-se al futbol l'automobilisme, el tennis, els Jocs Olímpics i molts altres esports. I la TDT permet tenir canals monotemàtics, dedicats a l'esport en general o algún ja directa i particularment al "peu-pilota", algúns d'aquests ja van néixer per ser de pagament. Durant força dies es va témer que el cap de setmana del 2 i 3 d'Abril passat no es jugués la jornada de Lliga, doncs tots els clubs de Primera i Segona Divisió volien fer tancament patronal en demanda de la no-obligatorietat de transm,etre un partit en obert per jornada. Tots menys sis, als que un Jutjat va haver de donar la raó. Si algún dia es decideix que a la tele tot el futbol sigui de pagament, sera una alegria per aquélles persones a qui no agrada aquest esport. tot i que els qui gaudeixen de l'esport-rei tindran una de dues opcions; o anar a veure els partits al bar o contractar la "tele" de peatge, de la mateioxa manera que hi ha qui fa els possibles per seguir el seu equip preferit o la selecció del seu país allà on vagi.

dimecres, 23 de març del 2011

UNA BONA INICIATIVA

El 23 de Març passat sabiem de la condemna exemplar imposada a un home que s'havia fet passar per promotor musical amb la finalitat de captar víctimes per a la pornografia infantil.

Aquesta és una vergonyosa pràctica en la que, dissortadament, hi ha implicats molts interessos econòmics, això si, a costa de la dignitat i, en nombroses ocasions la integritat de pobres infants.

Ja que es parla tant de "pirateria",. aquesta és la pittjor forma de piraterias que es pot practicar.

Sortosament, però, en ocasions com la que explicàvem al principi, s'arriba fins el fons de la qüestió, i es porta el(s) instigador(s) davant els tribunals i, en conseqüència, se'ls aplica tot el pes de la llei.

El mateix 23 de Març passat, però, el Senat instava l'Executiu espanyol a que instauri la figura de l'"agent infiltrat", per tal de lluitar, de manera més efectiva, contra aquesta forma de pitrateria, que és la més destructiva de totes.

Sera d'esperar que quan aquesta proposta arribi a ser Projecte de Llei i es discuteixi i voti al Parlament, tots els partits hi donin suport sense excepcions ni dubtes, donat que es tracta d'una idea beneficiosa per a tots.

dimecres, 16 de març del 2011

NUEVA RUMASA...NOVA RELLISCADA

No fa gaires mesos, concretament l'any passat, encara els veiem a la tele, uns anuncis en els que una "nova" Rumasa posava a l'abast dels inversors una sèrie de, no recordo si accions, pagarés, obligacions o quina mena de títol mercantil era. El cas és que, com sol passar quan una empresa necessita recapitalitzar-se, aquest reconstruït grup demanava diners tot oferint una "gustosa" sensació de bonança.

Segons jo havia sentit comentar en alguna ocasió, els qui treballen per les empreses d'aquest grup estàn "molt ben cuidats". Al menys això era el que feia circular la vox pópuli abans que es produïs, ja fa anys, l'expropiació del holding de l'abella.

Però un bon dia, no fa gaires eetmanes, va començar a parlar-se del fet que algunes de les empreses d'aquest grup, en altres temps molt influent, començaven a fer aigües, talment com si els diners que el grup va demanar a bombo i plateret per totes les televisions, ràdios i diaris del país, s'haguéssin evaporat, probablement fruit de la crisi que afecta tot el planeta.

El passat dissabte, dia 13 de Març, els treballadors de les empreses del grup de l'abella es van concentrar a la capital espanyola per tal de demanar quelcom tan just com que se'ls conservi la feina en empreses que,. segurament, estaven en bones condicions abans que fossin absorbides pel grup, un fet que podiem comprovar per la freqüència amb que els seus productes eren anunciats a la televisió, cosa que ara no es dona. Tal és el cas del conegudíssim "Ccacolat", un producte que es fabrica a Catalunya.

Tornarem a veure ressucitar l'abella dintre d'uns quants anys o, com diu la cançó "preferiran el trapezi"?.

diumenge, 13 de març del 2011

LA INTERNET DE TOTS

El dissabte, dia 12 de Març passat, es va celebrar el Dia d'Internet Lliure, un dia en el que es va reivindicar l'existència d'un lliure accés a la informació i a la llibertat d'expressió que, en algúns paísos, obscurs intreressos de dictadors i grups de claríssim fanatisme religiós, neguen sistemàticament als seus ciutadans en bé, segons ells, "del poble", una clara mentida per perseguir qui no pensa com els qui manen.

Reporters Sense Fronteres feia arruibar a la opimió pública la llista dels paísos que ells, de manera encertada, anomenen "enemics d'Internet". I és que el poder, ja sigui polític o religiós, és, en aquests paísos, enemic de la llibertat en tota regla.

També RSF donava a conèixer algúns paísos "sota vigilància", on el poder també controla, encara que no de manera tan dràstica, l'accés a la Xarxa, assegurant que, si no es fa quelcom, el nombre de paísos amb Internet restringida podria augmentar. En aquest sentit, no consideren Espanya com un país ni "enemic" ni "sota vigilància", malgrat que carreguen contrra la polèmica "llei Sinde".

Una Internet "civilitzada" seria aquélla en la que no haguéssim de recórrer als antivirus, per qyue no hi hauria qui es dediqués a escampar programari malintencionat, en la que tothom pogués dir el que pensa, sense ingerències ni del poder polític ni de la religió, en la que les úniques actituds clarament censurables fossin aquélles que, com ara el robatori de bases de dades, el ciberassetjament, el cibersabotatge o la pornografia infantil, malmeten la imatge d'una Xarxa que, de no existir aquestes "taques" ens faria a tots autèntics ciutadans del Món, doncs globalitzaria els Drets Humans.

dilluns, 7 de març del 2011

EL FUTBOL NOSTRE DE CADA DIA

Fa pocs dies algú va fer córrer la malintencuionada mentida de que un energúmen, que no se li pot qualificar d'altra manera, havia intentat agredir el tècnic madridista, un extrem que, segons vaig poder veure, era certament, mentida, doncs ni les agències de notícies ni cap mitjà audiovisual en va parlar per res, malgrat que en algún d'ells hi ha programes esportius que, en ocasions, més que informar, atíen el morbo.

Aaquesta és una "guerra" que no només es dona a Espanya entre els grans clubs, si no que també es dona a tots els paísos del Mó on hi la lligues regulars de l'esport-rei, arribant, en algúns casos, fins i tot a provocar autèntiques baralles entre els afeccionats d'un i altre clubvs que competeixen en un partit.

I, en algúns paísos, on el "peu-pilota" és gairebé com una mena de religió, tal és el cas del Brasil, fins i tot hi ha hagut casos de suïcidis si la selecció ha perdut partits del Mundial.

El pitjor, però, va passar fa un parell o tres d'anys a Barcelona, en un encobntre entre equips de categories inferiors, els jugadors d'un i altre club van acabar, materialment, substituïnt el futbol per la boxa i els insults, lo qual va acabar força malament.

Números a part, no sé si el futbol, del que en patim tots els dies de la setmana llevat dels divendres, ha acabat convertint-se en tapadora per que oblidem altres assumptes més greus. Però el cert és que, com diu la cançó, tots els dilluns, a la feina, es poden sentir els comentaris eufòrics dels partidaris dels clubs que han guanyat i els tristos dels partidaris dels equips que han resultat vençuts.

dimecres, 2 de març del 2011

NO SE'N ESCAPA NI EL LICEU

Les retallades pressupostàries, motivades per la crisi econòmica mundial, estàn afectant poc a poc tots els aspectes de la nosttra vida; des dels preus que no paren de pujar, passant pels sous, que han estat congelats, quan no també retallats, o el tancament de l'aixeta del crèdit a que bancs i caixes han hagut de recórrer per no caure en una situació d'alt risc, com ha passat als Estats Units amb algunes grans entitats financeres.

Però la crisi, tal i com sabiem el passat dia 21 de febrer, també afecta la cultura,més concretament una institució de Catalunya, com és el Gran Teatre del Liceu, que no començara temporada el setembre, si no un mes més tard, l'octubre.

I és que,. segons declarava en roda de premsa el director d'aquélla Institució, sembla ser que el teastre operístic barceloní també ha vist retallades les subvencions que aquest rebia, tan per part de les Institucions oficials, com dels particulars lo qual, segons declarava el mateix directiu, podria desemboxcar en un ERO.

I és que quan veiem que ni les institucions culturals se salven de la crisi , només cal preguntar-nos quí sera el següent en caure al pou.

dimecres, 23 de febrer del 2011

TV SENSE FRONTERES O INTERESSOS PARTIDISTES?

Des que existeix la TDT és a dir, des de ja fa un anyet, l'espectre de canals que podem veure ha anat creixent. Així, si amb la tele analògica només en podiem veure vuit o deu, a tot estirar, ara en són gaiorebé cinquanta una amalgama en que, a més dels públics, tan d'àmbit estatal com autonòmic i local, també ens permet rebre'n de privats, que van des dels que podriem anomenar "generalistes" si així volem considerar-los, fins els monotemàtics, amb esport, música o sèries, passant per un que és de caire religiós i, còm no, l'anomenat "GH24", que va venir a sustituïr-ne un de notícies.

En un principi, des de Catalunya rebiem el senyal de Canal 9, que no és altra que la televisió autonòmica de la Comunitat Valenciana, mentre que des d'allà també es podien visionar les emissions de TV3, la nostra televisió autonòmica.

Un bon dia, però, aquesta armonia va començar a trencar-se quan, des de la Generalitat Valwenciana, governada pel sempre polèmic PP, es va instar Acció Cultural del País Valencià al tancament dels repetidors que feien possible tal intercanvi entre les dues autonomies, atiant una mica més una picabaralla que va acabar amb el tancament del senyal de Canal 9 a Catalunya.

En altres comunitatsm, això no passa, i aquí rebem IB3 de la mateixa manera que, des de Ses Illes reben el senyal de la nostra televisió autonòmica; a fi de comptes totes dues emeten en català. La mateixa reciprocitat, i ho he comprovat personalment, existeix en altrres indrets com a La Rioja i Euskadi, doncs des de La Rioja reben Euskal Telebista, mentre que des del País Basc reben sense problema la televisió autonòmica de La Rioja.

En ocasions es parla de "picabaralles" entre les diverses Comunitats Autònomes o, fins i tot, entre Catalunya i Espanya. Però com també he pogut comprovar personalment en multituds d'ocasions i a diversos indrets d'Espanya, la picabaralla en qüestió no es dona ni de bon tros entre la gent normal. Possiblement els orígens de les picabaralles cal buscar-los en declaracions que, en ocasions fan els polítics, i que estàn fora de context i són una desafortunada manera d'actuar.

dimecres, 16 de febrer del 2011

UN FILM SDESCAFEÏNAT

Estem a pocs dies per que s'enttreguin els prestigiosos "ôscars" de Holywood, el guardó màxim al que qualsevol cineasta pot aspirar per una pel·lícula, malgrat que també se'n atorguen a d'altres aspectes,com els millors actors i actrius protagonistes, secundaris, bandes sonores i altres aspectes tècnics dels films .

Una de les cintes que opten a les preuades estatuetes és "El discurs del Rei", una història ambientada en l'Anglaterra de poc abans de la II Guerra Mundfial i quin recent coronat monarca; Jordi VI, pateix una tartamudesa que li dona nombrosos problemes a l'hora de parlar en públic.

A la cinta es mostra còm un metge intenta ajudar aquest monarca a vèncer la seva tartamudesa, fins i totr abans que Jordi VI sigui coronat com a rei. Es mostren al llarg de la història unes escenes que estàn carregades de paraules, podriem dir-ne poc apropiades, per ser posades en boca d'un futur monarca però que donen una certa gràcia a una història que més aviat resulta una mica avorrida i somnífera.

El cert, però, és que el film ha estat reestrenat als Estats Units, precisament en ocasió de la proximitat dels Òscars. Però ara s'han suprimit aquestes paraules que, si més no, poden donar al film una certa gràcia. Almenys així es pot veure en la seva cversió doblada en castellà.

El fet és que sembla que un país quins governants no van dubtar en ficar-se en una guerra que, com s'ha demostrat, era del tot il·legal, ara tampoc dubtin en censurar una pel·lícula per quatre paraules que, bén mirat, no són tan malsonants. Si ens ho mirem per aquest costat, seria com si algú molt purità agafés una pel·lícula d'humor i, senzillamernt, la deixés sense gags, lo qual la convertiria indubtablement en un nyap...

divendres, 11 de febrer del 2011

UN VELL COSTÚM QUE PODRIA TORNAR

Quí no recorda aquélls temps en que tots els envasos eren de vidre, doncs no hi havia altra cosa?.

Possiblement tots els qui hem passat de la cinquantena d'anys ho recoprdem, encara que sigui vagament. Però el cert és que, en aquélls moments, els envasos es retornaven a la botiga per tal que poguéssin esser rentats i reutilitzats.

Amb l'arribada del plàstic, però, aquéll antic costúm va anar desapareguent, doncs els envasos d'aquest nou material eren "perduts", és a dir, no retornables, tal i com la publicitat de l'època anunciava. Amb l'arribada del plàstic, evidentment que es van començar a acumular residus d'una substància que, per més inconvenients, triga anys a descomposdar-se, donat que la majoria dels plàstics no són biodegradables.

Si bé ara hem de separar els residus per categories el cert és que, segons els grups ecologistes encvara no n'hi ha prou. Per aquesta raó han instat el Ministeri espanyol de Medi Ambient Rural i Marí a que, en la nova Llei de Residus que s'està elaborant, es pugui tornar a contemplar aquéll vell costúm de retornar els envasos, lo qual fara que, sempre que aquests es puguin tornar a reciclar, com passa amb els de vidre, no només s'abaratirien els costos del producte, si no que també es contribuïria a la preservació del medi ambient i, en conseqüència, a reduïr l'escalfament global.

I és que amb idees tan senzilles com aquesta, de bén segur que ens estalviariem situacions dew crisi mediambiental com la que estem vivint.

dimecres, 2 de febrer del 2011

L'INTERÈS CENTRALISTA

S'acosten eleccions; municipals pel maig d'enguany, i generals per l'any vinent. I, com és natural, tothom escalfa motiors per veure quí sortira en cada una de les convocatòries.

Mentre algúns estàn en plena preparaciío de programa electoral, d'altres no fan més que caldejar, amb les seves decalracions incendiàries, un ambient ja massa escalfat per la crisi.

Tal és el cas del sempre polèmic PP, un de quins "barons" a l'ombra gosava atacar l'Estat dfe les Autonomies com si d'alguna cosa endimoniada es tractés, tot tractant de "miniestats" les Comunityats que, com és el cas de Catalunya, estem lluitant per tenir més autogovern, tot i que la sentyència adversa contra l'E·statut. propiciada per aquéll mateix partit, ja ens va començar a passar la tisora per aquest autogovern.

De fet ja fa molt quie Catalunya dona més a Madrid del que rep de les arques estaals, un fet que he pogut comprovar en persona en el decurs d'un viatrge a una altra Comunitat Autònoma on, fins i tot els autobusos de linia disposen de servei de megafonia que informa els pasaatgers sobre els llocs del trajecte on aqusts s'aturen.

I és que, quan es parla de que "L'Estat de les Autonomies no és viable", no volen dir res més que "Si algunes (...) s'indpenditzen, no rens cauran tants diners"...En fi, que tot són números!

dissabte, 29 de gener del 2011

EL QUE S'ARRIBA A FER EN DEFENSA DELA POLTRONA

El passat dia 29 de Gener, m'arribava a través del portal tecnològic de l'agènmcia Europa Press una notícioa que, si més no, resulta xocant pel fet que demostra fins a quín punt es pot tallar la informació a tot un poble per salvar un règim dictatorial que ja ha demostrat que, com tots, siguin del signe que siguin, estàn ja obsolets i fora de lloc.

Passa a la Xina, un país que, malgrat que vol ser potència mundial en l'aspecte econòmic, socialment encara viu ancorat en un passat de país governat per un emperador que, en aquest cas, no és altre que unm partit comunista quins dirigents segurament qyue han oblidat que, quan van assolir el poder, en temps de Mao, no val fer altra cosa que una matança, això si, amb l'eufemístic nom de "revolució cultural", malgrat que, com és evident, de cultural no en tenia res, doncs va ser una guerra civil en tota regla que va treuire el país del foc de l'emperador per fer-lo caure a les brases d'una nova duictadura, és a dir...més del mateix.

En aquests dies, en que els habitanmts dels paúisos àrabs han obert els ulls, farts ja de dictacors que els ofeguen econòmica i socialment, a algún dels caparrons calents i fanàtics del partit únic que malgocverna la Xuina se li ha acudit bloquejar la paraula "Eguipte" d'un buscador de Twitter, a fi i efecte que el poble xinès, segurament que ja cansat de tanta repressió, no pugui obrir els ulls. I és que, segons la nota de premsa de l'agència EP, en esciure el nom del país africà a la linia de recerca, un lacònic missatge alerta de que "conforme amb les lleis i polítiques pertinents" (de protecció dels dictadors, és clar, no del poble) "no es mostraran els resultats". Així mateix, la nota de premsa reflecteix la censura que a les televisions del país, controlades totes per l'aparell reprssor, no informen.

Si bé diuen que "cal canviar", no asé a què espetren per marxzar del poder, i donar-lo a altres persones, que democratitzin d'una vegada eaquéll país, i es resopectin els drets humans, cosa que, segons sembla, quan algú els en parla, semblas que es'ls parli del mateix dimoni...I és que els Dretrs Humans no són dolents, el dolent és la repressió per poder robar amb tota impunitat al poble I, a més, tenir a l'ONU uns drets que no es mereixen!

dijous, 20 de gener del 2011

LA POR A LA INNOVACIÓ

La majoria de les religions, per no dir totes, tenen un component altíssim d'immobilitat respecte de la societat que les envolta. Així, han canviat algúns aspectes que les han "maquillat" una mica, tal és el cas de la catòlica, que en els anys 60 del passat segle XX va deixar el llatí de banda a les cerimònies, permetent que aquestes es poguéssin celebrar en les llengües nacionals de cada país o autonòmiques, encara que aquestes no s'anpomenaven així llavors.

Ara, però, la btranca anglicana del protestantisme també vol innovar, amb la permissió de que les dones ocupin càrrecs de sacerdoci i, com és natural, puguin arribar a ser bisbes, mesura que ja ha trobat l'obstacle d'algúns inconformes, als que l'Esglesia Catòlica, inamovible en aquest aspecte, com hem pogut comprovar en moltíssimes ocasions, ha donat porta d'entrada, això si, tot respectant el fet que puguin romandre casats, aspecte que la Santa Seu denega als preveres catòics.

Tres bisbes anglicans disidents de les modernitzacions ja passaven el passat 16 de Gwener, a ser els primers "trànsfugues", si així se'ls pot anomenar, doncs ara ja són sacerdots catòlics.

I és que la mateixa por a les innovacions és un dels aspectes que, ara mateix ja fa que siguin poques les vocacions al sacerdoci catòlic, i molts dels pocs que queden ja són d'avançada o molt avançada edat.

I què passara el dia que desapareguin?.

dijous, 13 de gener del 2011

UNA DE BONA I UNA ALTRA DE DOLENTA

Hem estrenat un nou any; 2011, un any, com sempre, carregat de bones propostes per a tothom, però marcat encara per una crisi que, des de fa mesos, ens vé perseguint una mica a tots.

Un any, en definitiva, que ens portara coses bén bones com aquesta prohibició del fum (de tabac) en llocs tancats i als parcs infantils, una acció que, valgui dir-ho, sembla que també està comportant, segons podiem saber fa pocs dies, que la gent es comenci a concienciar que aquest hàbit, en altres temps considerat "bo", no ho és de cap de les maneres.

També Catalunya enceta n nou any sota un nou Govern que ja ha començat a aplicar-se les receptes que cal posar en pràctica quan ens afecta allò de que estem en època de vaques magres i, com no podria ser d'altra manera, també ha promès "aprimar" l'Administració.

L'any, però, també ens porta coses no tan bones, com el "regalet-sorpresa" que suposa les pujades dels preus dels serveis per les butxaques dels consumidors i usuaris, unes alces que són, segons els qui ens governen, "necessàries", malgrat que ells les considerin insuficients.

Però l'any 2011 també és l'any en que es complira (el mes de Març) el primer aniversari de l'apagada analògica per donar pas de manera definitiva a la TDT aquest nou sistemas de televisió que, si més no, ens permet veure molts més canals a casa, de moment, sense haver de pagar per ells, malgrat que ja n'hi ha algúns que sí son de peatge.

Però el fet més curiós és que sembla que la TDT sigui una mena de "compra-canvia" de canals, doncs en un any que fa que funciona de manera regular, ja ha estat remodelada en vàries ocasions, amb la desaparició d'uns canals i l'aparició d'altres, uns canvis que, valgui dir-ho, no sempre han estat del tot encertats. Tal és el cas.del darrer al que hem tingut l'ocasió d'assistir, consistent en l'eliminació d'un canal que fomentava la pluralitat informativa, i la seva sustitució per quelcom que no hauriem de rebre, ni tan sols pagant.

I és que sembla una autèntica burla la inclusió de "GH-24", així s'anomena la nova adquisició, com si res no hagués passat.

En defimnitiva, que qualsevol bajanada es pòt passar, de manera totalment impune, per televisió, segons sembla, malgrat que aquesta sigui del tot obsoleta i gens constructiva...

dimecres, 5 de gener del 2011

"GH" FINS I TOT A LA SOPA

El passat dia 1 de Gener, per la sorpresa de tots els qui sabiem que CNN+ tancava definitivament a Espanya el seu canal de notícies, molt imparcial, per cert, no només veiem desaparèixer una font d'informació que, en moltes ocasions, ens portava notícies que, d'altra manera, hauriem rebut tard o, possiblement, no les hauriem rebut per qualsevol raó, si no que, per ocupar aquélla freqüència que el canal deixava buida, no se'ls acudia altra cosa que donar-nos la pallissa que suposa un "concurs", si així se'l pot anomenar, tan poc televisiu com és "Gran Hermano".

I és que ara, per completar una forma de fer antitelevisió que ja s'ha consolidat al nostre país, ens arriba aquest "regalet", en forma de 24 hores de les mateixes imatges, els personatgets que fan vida a la "casa" que hi ha instal·lada a l'efecte en algún lloc per tal que, com si d'una pel·lícula més es tractés, tot el país els contemp`li mentre duri aquesta història per no dormir.

Possiblement tingui seguidors., no ho sé, però el cert és que, si no saben què fer, més hauria valgut deixar les coses com estaven i no transformar un canal de televisióp en allò que no ha de ser, que ja estem en ple segle XXI, i algunes coses, com ara el "GH", ja comencen a estar més que obsoletes.