dimarts, 11 de desembre de 2018

EN BÉ DELS ANIMALS

  Tenir una mascota a casa suposa tenir un alt grau de responsabilitat sobre el benestar de la mateixa que va, des de l'alimentació, fins la higiene, passant per treure-la a passejar i tenir cura de dur-la al veterinari per que, entre d'altres coses, la identifiqui, no només amb un xip, si no també amb una mena de "cartilla sanitària", que és un resum de la història veterinària del gos o gat.

  El divendres, dia 7 de Desembre de 2018, es feia pública una normativa que ha estat publicada a La Rioja. La normativa, que un mitjà digital va arribar a qualificar de "dictadura orwelliana", va adreçada als propietaris de mascotes en el sentit que aquests han e complir una sèrie de normes que, per no sortir d'Europa, sembla que ja existeixen en alguns paisos del Nord del continent; com són els paisos escandinaus.

  Aquesta normativa que té el rang de llei preveu, entre d'altres, la obligatorietat d'esterilitzar totes les mascotes.

  La normativa obliga també els propietaris de mascotes a notificar, mitjançant Certificat Veterinari,  la defunció de les mateixes, per saber les circumstàncies del traspàs de l'animal.

  Passejar les mascotes dues vegades al dia, així com que no es quedin soles a casa, són dues més de les obligacions que marca la normativa, que preveu "visites sorpresa" de funcionaris a casa, per tal de comprovar l'estat de les mascotes. I, si hi ha incompliment, multes d'entre 500 i 5000 €.

  Des de sempre, els pastors han utilitzat gossos per tal de controlar els ramats. I ara sembla que aquesta llei vol prohibir-ne la utilització. El que falta per veure és com s'ho faran els pastors per controlar els ramats, si no poden comptar amb la inestimable ajuda que els gossos els proporcionen.

dimarts, 4 de desembre de 2018

LA MODA QUE VÉ I NO TORNA.

Diuen que les modes vénen i van. Això és cert, en part. Doncs hi ha modes o, per dit-ho d'una altra manera, estils, que vénen i no tornaran. I és que els temps canvien, i amb ells vénen nous estils de fer les coses.

  Algú em deia, respecte de grups, com ara; La Trinca, que si tornéssin tornarien a triomfar. El cert és que la forma de fer humor també ha canviat, i aquelles cançons que en un temps van ser actualitat, avui ja no ho són, ja sigui per que les persones a les que canten ja no existeixen, o per que les circumstàncies han canviat.

  Un exemple del que acabo d'explicar el vam poder experimentat amb el ja desaparegut; Pere Tapias, un cantant humorístic que, després de molts anys de silenci, va voler retornar a finals de la dècada dels 80 del segle passat amb un disc que, la veritat sigui dita, va passar sens pena ni glòria.

  Molt diferent és el cas del recentment desaparegut; Charles Aznavour, qui no va deixar mai de composar cançons noves i cantar-les, tan en directe, com en discos. O Raphael, un altre dels "incombustibles", que cada cop que actua, esgota les entrades.

  El cert és que també hi ha artistes ja desapareguts que encara sonen i sonaran, doncs encara vénen els discos que volen, tot i no estar entre nosaltres. Tal és el cas d'Antonio Machín (Sagua La Grande, Cuba, 11 de Febrer de 1903-Madrid, Espanya, 4 d'Agost de 1977)

  I és que en ocasions hi ha modes que no passen, com per exemple els boleros i balades que cantava aquest crooner d'orígen cubà, però espanyol d'adopció, a qui la ciutat de Sevilla va erigir una escultura en homenatge.

dimarts, 27 de novembre de 2018

UN CÀNCER social A COMBATRE

  El passat diumenge, dia 25 de Novembre, va haver-hi a diferents capitals de paisos de tot el Món, manifestacions en contra del que ja és un dels càncers de la nostra societat; com és la violència masclista.

  "Tolerada" en alguns paisos un a les dones se les menysté i arracona d'una manera sistemàtica, emparant-se en creences religioses o pseudo-religioses, la violència masclista provoca nombroses víctimes arreu del Món, tan pel fet que hi ha dones que són impunement assassinades en els anomenars crims d'"honor" (Assassinar algú no porta cap mena d'honor, més aviat al contrari), com també aquelles que estan sotmeses a tota mena de setges, sobre tot, psicològics.

  Amb motiu de la celebració del Dia en contra de la violència masclista, es feia pública la macabra estadística de 45 dones, assassinades a tot el territori espanyol, de les que sis ho han estat a Catalunya. També es feia públic que el telèfon per denunciar violència masclista rep una denúncia cada hora.

  Contra aquest càncer de la nostra societat només hi ha una teràpia que s'anomena RESPECTE, doncs una dona és, ni més ni menys que una persona digna d'aquest respecte en tota la seva amplitud.

  I ja que sempre es donen estadístiques, el cert és que una sola dona maltractada o assassinada ja és massa. I seria una bona notícia que el telèfon, habilitat per denunciar la violència masclista no hagués de rebre cap trucada pel fet que hagués desaparegut la violència masclista.

dilluns, 19 de novembre de 2018

MÚSICA A LES BOTIGUES.

  Quan entrem en una botiga o supermercat, normalment hi ha música ambiental. Es tracta d'un "fil musical" que les cadenes de grans magatzems, botigues i supermercats posen als seus centres comercials.

  En algúns d'ells la música està a un volúm accepotable, i és del tipus "funcional", ja sigui instrumental o cançons, cantades sense estridències.

  Però en d'altres i, sobre tot, a les anomenades; "boutiques" de moda, en ocasions la música s'assembla més a la que podriem escoltar en qualsevol discoteca que a música ambiental i funcional. Això passa per que es tracta d'un estil musical més proper al rock o a la música "disco" i que, a més, es reprodueix a un volúm força elevat.

  Això mateix passava anys enrere amb les atraccions de les Fires e Girona, que vcan arribar a un acord, tan pel que fa l'estil musical, com el volúm al que la música es reproddueix mentre les atraccions estàn a la capital del Gironès.

  Possiblement seria positiu que, d'alguna manera, estigués regulat, si no l'estil musical, sí el volúm al que la música es reprodueix en algunes cadenes de botigues, sobre tot de moda, doncs elsw clients possiblement també ho agraïrien.

dimarts, 13 de novembre de 2018

MÒBILS AMB VIDA BREU

  Estem en plena era de la tecnologia, Era Digital, per ser més exactes.

  I, amb aquest motiu, disposem de petits aparells que ens permeten fer gairebé de tot, els podem portar a la butxaca i al palmell de la ma.

  Els mòbils, que van començar a aparèixer entre els anys 80 i 90 del segle passat, s'han convertit en peça clau de la nostra vida doncs, a més de telefonar, ens permeten enviar missatges de text, fotos que es fan amb el mateix aparell, que incorpora una o més càmeres i, fins i tot, gravar i enviar vídeo i so a més d'actuar d'agenda, despertador, miniordinador, calculadora i algunes altres funcions.

  Però igual que la informàtica, els mòbils estan subjectes al "comprar, llençar, comprar", doncs tenen una vida mitjana de dos anys.

  Diverses associacions estan demanant que els mòbils durin més de dos anys, que és la durada mitjana dels aparells. Està causada per les actualitzacions i també per la durada de la bateria.

  De fet, ja s'ha multat dues marques per culpa del fenòmen, encara que alguns altres fabricants també el practiquen.

  Ja sabem que en aquesta vida "tot són números", com molt bé va dir algú. Però els números més positius srien aquells que produïssin aparells de durada superior que farien més sostenible aquesta vida  i disminuirien els residus.

dilluns, 5 de novembre de 2018

SE'L POT CONSIDERAR ART?

  Una cançó que està inclosa en una sarsuela, diu a la seva lletra que; "Avui les ciències avancen que és una barbaritat".

  Aquesta sentència és certa, si tenim en compte que, d'un temps ençà s'està començant a parlar de l'anomenada; "intel·ligència artificial" és a dir, algoritmes informàtics que són capaços de prendre, de manera totalment autònoma, decissions que sempre hem près les persones.Aquests algoritmes ens poden portar al desenvolupament de la robòtica.

  Fa pocs dies es feia pública la posada a subhasta, per part d'una popularíssima galeria de la ciutat de Nova York, d'una pintura realitzada amb aquesta tècnica, així com que un comprador anònim, qui va participar a la licitació per telèfon, va pagar-ne 400.000 dòlars.

  Impresa sobre tela, l'obra és un retrat d'Edmond de Belamy. I, si ens la mirem d'a prop, la imatge es veu borrosa, com si estigués inacabada.

  la pintura no dúu la signatura de cap artista, si no una fòrmula matemàtica.

  Els creadors de l'algoritme, una empresa francesa, asseguren que aviat es podran veure més "obres d'art" realitzades amb aquesta nova tècnica.

  Però això és art o, senzillament, és com qui fa una fotocòpia i la imprimeix o és com si féssim un retrat-robot d'algú?.

  De moment, la polèmica està més que servida.

dimarts, 30 d’octubre de 2018

ESTUDIS UNIVERSITARIS INSÒLITS

  Els estudis universitaris poden contenir temàtiques molt variades. I és que, sense anar més lluny, algunes Universitats inparteixen cursos o cicles que ens podrien sonar gairebé a insòlits.

  Així, als Estats Units han creat la que anomenen; "Universitat de la Pizza" un centre que, tot i no ser una Escola d'Hostleria i Restauració pròpiament dita, ensenya les tècniques d'elaboració d'aquesta menja d'orígen italià

  El cap de setmana pàssat, l'agència EFE feia públic, en el seu apartat de Cultura, que la Univeritat de Calcuta oferira, dins de la seva Facultat de Dret, uns estudis que, aparentment, no tenen res a veure amb la Judicatura ni amb el Dret, doccs s'estudiara l'univers, creat per J. K. Rowling, al voltant de Harry Potrter, al que ja s'anomena; "Porttervers".

  Segons una nota de premsa d'aquesta Universitat, recollida per EFE, la Facultat de Dret, que està considerada entre les millors del Món pretén, amb aquest curset optatiu que començara a impartir-se el proper mes de Desembre, que els alumnes apliquin els seus coneixements "sense prejudicis".

  De bén segur que aquests no són els únics que poden sonar a insòlits. Sensec cap mena de dubte que n'hi ha d'altres que, encara que no hagin estat fets públics, podrien semblar tan insòlits com aquests.