dilluns, 8 d’abril de 2019

CANÇONS DE MAL GUST

  Fa uns dies, alguns mitjans digitals reflectien que la molt peculiar Ciutat-Estat de Singapur havia elaborat una llista de cançons "non gratas". Fins i tot han estat vetats alguns artistes en aquella població  degut, precisament, a les lletres d'alguna de lkes seves cançons.

  De fet, sempre han sortit a la llum cançons que, per dir-ho d'una manera suau, han sigut dfe "mal gust". Però han estat acceptades o, dsi més no, tolerades. I, fins i tot alguna d'elles va arribar a ser número 1 de supervendes; com va ser el cas de, "Devórame otra vez" una cançó que, quan va arribar a l'¡emissora, ningú donava un cèntim per ella, malgrat que a la setmana següent ja era supervendes.

  De cançons de mal gust, o de gust dubtós, se'n segtueixen fent encara, fins i tot a nivell social o polític, com les que, en un moment donat,. es referien a la rivalitat que hi ha entre els fanàtics de dos importants equips de Primera Divisió de futbol, les quals van ser retirades i, fins i tot, se'n va prohibir la radiació. Tot i això, el més cert és que moltes de les cançons que havien sortit anys enrere, avui serien gairebé impossibles donat que més d'una podria ser considerada "mssclista"

dimarts, 2 d’abril de 2019

  Fa uns dies, l'agència; ·Europa Press, reflectia el fet que els equips electrònics que els usuaris deixen en punts de recollida o botigues de segona ma haurien de passar per un procés de "netejada" de dades, donat que podrien contenir-ne de personals, que podrien ser recuperades per altres persones.

  Tal és el cas que li va passar a un amic qui, a través d'una botiga de segona ma, va comprar un ordinador portàtil.

  Informàticament, l'aparell estava en bones condicions, i nova ser necessari formatar-lo per instal·lar de nou el Sistema Operatiu.

  Però quina no va ser la sorpresa d'aquesta persona quan, en mirar la secció; "Biblioteques", per tal de comprobar que estaven buides, va descobrir tot un àlbum de fotos familiars. Abans d'eliminar-les, va decidir enregistrar-les en un CD, doncs l'aparell així ho permetia. I, com si es tractés d'un objecte perdut que es porta a la Policia, va entregar el disc de fotos als treballadors de la botiga de Segona Ma,tot dient-los que havia trobat les fotos per casualitat, i que les portava a la botiga per si l'antic propietari de la màquia les reclamava.

  Segurament que ha passat en moltes ocasions. Però seria recomanable que, tan els ùnts de recollida, com les botigues de Segona Ma, encarreguessin a personal especialitzat la revisió d'aquests aparells per evitar-nos ensurts.

dimarts, 26 de març de 2019

QUÈ PASSA AMB ELS PARDALS?

Fa 50 o 60 anys, una de les aus més abundants a casa nostra eren, sens cap mena de dubte, els pardals. Uns petits ocells que tot ho ocupaven. I, en ocasions, constituïen un autèntic maldecap per els pagesos, sobre tot per aquells que conreaven arbres fruiters o vinya, doncs aquests minúsculs ocellets picaven les fruites i el raïm, malmetent part de les collites.

  El canvi climàtic que el planeta està experimentant, i que sembla que ja ha extingit algunes espècies animals, ha fet també desaparèixer els petits pardals d'algunes zones com si realment s'haguessin fos.

  I és que, encara que eren un maldecap pels pagesos també eren beneficiosos, doncs es menjaven també petites larves d'insecte i altres petits animalons del camp, lo qual també els donava un punt d'espècie beneficiosa pel medi ambient.

  Fa uns pocs dies, i a no recordo quin canal de televisió, algú es queixava, precisament, de la dràstica disminució que aquests diminuts ocellets han experimentat tot lamentant,. fins i tot, la seva disminució.

  El cert és que no se sap amb exactitud si és el canvi climàtic o  també els nombrosos pesticides que es tiren als conreus els qui han fet minvar fins a nivells quasi de desaparició, aquests petits ocells que, en el fons, també tenien una funció bona.

dimarts, 19 de març de 2019

30 ANYS DE LA WEB

  L'any 1989, ara ja en fa 30, va ser creada la web. Senzilla, amb només text i sense recursos gràfics, però ja navegable dins les possibilitats que l'entorn oferia en aquells moments.

  Les coses han canviat molt en aquests anys, i la Xarxa ha esdevingut, d'alguna manera, el centre de comunicacions per excel·lència.

  Comunicacions, entreteniment, informació....Tot, o gairebé tot es troba a la Xarxa, amb unes pàgines web que han evolucionat fins el punt que moltes d'elles ofereixen gran profusió de material gràfic; des de fotografies, fins a fragments de vídeo, cançons o, fins i tot ens permeten escoltar programes de ràdio i veure'n de televisió, tan en directe, com a la demanda.

  De fet, la web va néixer per ser de lliure disposició. Malgrat això, hi ha alguns paisos que han limitat l'accés a la Xarxa de manera gairebé "chauvinista", permetent només les poques pàgines que es creen a l'interior del país i excloent tot el demés amb excuses força banals. Però sempre en perjudici del poble. Fins i tot es parla de que encara hi ha un gran nombre de persones que no tenen accés a la Xarxa.

  Darrerament s'està parlant molt del que hom anomena; "llei del copyright" o de la propietat intel·lectual un text que, segons sembla, també aniria en detriment d'alguns drets.

  Però si el que volem és una Internet lliure i a l'abast de tothom, la única llei que caldria aplicar seria una que lluités de manera molt contundent contra la pitjor de les pirateries, que és la pornografia; tan d'adults, com infantil tot castigant de manera exemplar, tan els qui produeixen el material, com els qui el consumeixen.

  També caldria combatre la venda de productes, especialment medicaments, falsificats, així com drogues i armes, doncs està en joc la salut pública.

 

dilluns, 11 de març de 2019

POCS CARRERS AMB NOM DE DONA

  El divendres, dia 8 de Març, es celebrava el Dia Mundial de la Dona Treballadora.

  Cada any es consideren més i més aspectes sobre la inclusió cada cop més elevada de dones a la vida laboral i participativa, sobre tot en els paisos més desenvolupats. I, entre aquests, en paisos on hi ha democràcia i llibertat doncs es proporciona a les dones un gran ventall de possibilitats de treballar, com ja comentàvem en un programa passat.

  Un dels aspectes que es va discutir en aquesta ocasió va ser la poca presència de noms de dones al nomenclàtor dels carrers dels nostres pobles i ciutats una presència que es redueix, de manera gairebé exclusiva a noms relacionats amb l'Esglesia (Santes)i a la reialesa.

  Hi ha hagut municipis que han incorporat al seu nomenclàtor noms de dones que han fet quelcom pels municipis en qüestió. Però,en general, el nomenclàtor està dominat, i amb golejada, per noms d'homes.

  Possiblement seria hora de desempolsar els arxius i mirar quantes dones han fet quelcom important i, per tant, es mereixerien un carrer o una plaça per tal que el poble pogués recordar-les per sempre.

dimarts, 5 de març de 2019

LA TRINCA, 50 ANYS

  Un bon dia de l'any 1969, ara fa mig segle, tres nois de Canet de Mar, completament desconeguts, es presentaven en públic amb unes cançons molt desenfadades, encara que punyents.

  Sota el nom de; "La Trinca", el trio de Canet de Mar ha parodiat diferents situacions que s'han donat durant tots els anys que han estat en actiu.

  Així, podem recordar la paròdia de l'entrada a la UE, la del 23-F, que van fer tot versionant la "Dansa del Sabre". O les crítiques a la contaminació; una d'elles posant lletra al vals; El Danubi Blau", de Johan Straus, i l'altra, més innocentona, sota el títol; "Mama, caca!".

  Però també van saber celebrar fets; com la mítica "maneta" que el Barça va propinar al Madrid en l'època en la que el ja desaparegut; Johan Cruyff, era jugador de l'equip "culé", i a qui qualificaven com; "Les millors cuixes del Món".

  De fet, moltes de les cançons que La Trinca van popularitzar, ja no tenen aquella vigència que en la seva època tenien. I, de ben segur que alguna d'elles seria actualment gairebé impossible.

  Tot i això, també n'hi ha que tenen vigència. Tal és el cas de les de l'àlbum; "Festa Major". "; "Si has begut, no condueixis", un consell que sempre és bo de recordar.

dilluns, 25 de febrer de 2019

ELS MÒBILS DE LA DISCÒRDIA

  El dilluns, 25 de Febrer passat, començava una nova edició del Mobile World Congress la fira que, des de ja fa 14 anys, i esperem que per molts més, mostra a la capital catalana les darreres novetats del món de la Telefonia Mòbil.

  En el decurs de les successives edicions del MWC hem pogut anar veient com aquests petits aparells  ja són més que un senzill telèfon doncs ens permeten, entre moltes altres coses, prendre fotos de gran qualitat i enviar-les a través de les xarxes socials, però també fer de dictàfon i portar la nostra agenda personal.

  I és que, des que van aparèixer els primers exemplars, els mòbils han anat fent-se un lloc a la nostra vida. Fins i tot a la dels més petits de la casa. I, no és sorprenent que ja veiem als patis de les escoles i els Instituts com hi ha adolescents que tenen un d'aquests aparells i es comuniquen a través de xarxes socials. (N'hi ha algunes d'adaptades a les seves edats.

  Però la pregunta que tothom es fa és si cal o no prohibir aquesta andròmina a les aules, una pregunta a la que paisos; com ara França, ja han donat una resposta clara; una prohibició total i absoluta de tenir aquesta "joguina" dins de l'aula.

  Però el més cert és que el mòbil ha acabat essent un element imprescindible per a moltes persones. Però en algunes situacions, fins i tot és un element més de controvèrsia.