dimarts, 16 d’octubre de 2018

UN RETORN "POST MORTEM"

  Fa un temps, parlant sobre gustos musicals amb un amic, aquest em manifestava que prefereix escoltar enregistraments de cantants i músics que "ja no hj són", tot referint.se a aquells que ja ens han deixat.

  I és que quan els creadors se'n van la seva obra és el que ens deixen com a llegat per que en gaudim.

  Però les noves tecnologies permeten que, per exemple, tot i que els ABBA ja no existeixin com a banda, un Museu, dedicat a ells a Estocolm, ens permeti cantar al costat dels hologrames d'Agnetha, Benny, Björn i Frida com si realment estiguéssin allà reunits.

  Segons informava l'agència EP el pàssat dia 15 d'Octubre, sembla que aquesta mateixa tecnologia, que ja ha estat emprada per donar vida  a artistes; com Roy Orbison, ara s'utilitzara per retornar als escenaris, ni més ni menys que Amy Winehouse (Londres, 14 setembre 1963-23 Juny 2011).

  Segons la crònica d'agència, sembla ser que tal iniciatia parteix del pare de l'artista; Mitch Winehouse. L'espectacl que s'estrenara aquest proper any 2019, donara la volta al Món, i no és altra cosa que una iniciativa per tal de recollir fons per la Fundació que dúu el nom de l'artista, que ens deixava prematurament als 27 anys. La iniciativa és per ajudar persones que hagin caigut en el consúm de substàncies estupefaents.

  Sembla que hi ha divisió d'opinions sobre el fet de retornar a l'escenari, en forma d'holograma, arrtistes ja deasaoareguts. Fins i tot, a la mateixa crònica es cita el fet que hi ha diversos artistes que npo ho veuen massa de bon ull.

  I és que, en ocasions, tota feina és poca pe rajudar aquestes persones que abusen de les substàncies estupefaents. I, si aquest espectacle, que durara entre 75 i 115 minuts, ha de contribuïr a ajudar aquestes persones. Benvingut sigui.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

ÉSA VIC O "VICH"?

  En anys passats. i concretament la primera meitat i part de la segona del segle XX, molts dels noms de poblacions catalanes havien estat, d'alguna manera, traduïts al castellà.

  Aixín es parlava de "Gerona", "Lérida", "Figueras", "Bañolas" o "Vich".

  Amb l'arribada de la democvràcia i, sobre tot després de la reinstauració de la Generalitat, aquests noms han tornat a la seva forma catalana, encara que en alguns rètols, sobre tot a les autopistes, apareixen en les dues formes; la catalana i la castellana.

Un cas especial és el de Vic, una ciutat de la Catalunya Central quin nom un mitjà digital s'entesta en escriure'l en la forma antiga; "Vich", com si res no hagués poassat.

  Suposem que saben que ja fa anys que el nom de la ciutat ha canviat, i ha perdut la "h" que portava al final,  una lletra que no té cap raó de ser, a menys que, en un altre lloc, hi hagi un altre Vic i la "h" fós, en aquest cas, una lletra diacrítica, lo qual no passa, evidentment.

  Si les llengües s'actualitzen no val la pena seguir la forma d'escriure una paraula que ja ha esdevingut arcaica. I, com moltes coses, queda només com a part de la memòria històrica.

dimarts, 2 d’octubre de 2018

DE PLAGIS I "DÉJÀ VUS"

  Possiblement en més d'una ocasió hem escoltat una cançó i, no sabem per quin motiu,ens recorda quelcom que ja coneixiem, malgrat que es tracti d'un tema totalment nou.

  El 12 de Maig passat es va celebrar a Lisboa una nova edició del Concurs d'Eurovisió, on vam tenir la oportunitat d'escoltar 26 cançons, enviades allà per les respectives televisions públiques de 26 paisos europeus, alguns de la Europa de l'Est, mentrre que d'ltres, malgrat participar, ni tan sols estàn al Vell Continent.

  El certàmen va ser guanyat per quarta casió en la Història del mateix, per Israel, un pais no-europeu, però que comparteix Eurovisió amb el Vell Continent i que, des de ja fa anys, envia representació musical al concurs.

  La cançó que guanyava el certàmen era; "Toy" (Joguina), un tema interpretat per Netta Barzilay i que és reivindicatiu, doncs ve a ser una forma del "Me too" o del "No és no", contra els abusus i l'assetjament.

  "Toy" és una cançó d'aquélles que podriem anomenar "poc convencionals", doncs se surt completament del que podria ser una "cançó eurovisiva" tipus. Al llarg dela peça podem escoltar com la intèrpret fa una sèrie de sons que, si bé poden recordar altres cançons, el cert és que ni la lletra,ni la música,ens en recorda cap en especial.

  Però el mes de Juliol passat apareixia una notícia sobre el fet que hi havia hagut una denúncia de plagi contra Netta i la cançó guanyadora del Comncurs eurovisiu d'enguany lo qual, d'haver prosperat, hauria aigualit la festa i la celebració del concurs a Israel l'any vinent.

  De cançons que ténen fragments que podrien assemblar-se a parts d'ltres, segurament que n'hi ha, de la mateixa manera que hi ha fragments de pel·lícules que sonen a "déjà vu". Però, com molt bé deia Netta, que aquest estiu passat visitava Espanya; "O deixem de comparar cançons, o deixem de compondre'n".

  Segons sembla, a més del tema econòmic, un altre aspecte ha pogut fer trontollar la celebració del certàmen al pais de l'Orient Pròxim, doncs, des del mateix, es demanava que la mostra musical es fés a Jerusalem, i amenaçaven de no celebrar-lo al pais si no es feia a la que, des d'alguns sectors, es considera la capital del pais. Fins i tot hi havia el perill de la no-assistència de determinats paisos.

  Però, com que el que realment interessa a Eurovisió des que va començar l'any 1956, és unir pobles a través de la música, finalment tindrem, un any més, la sort de poder gaudir-ne. Això si, des de Tel Aviv. I sera el 18 de Maig de l'any vinent.

  I tan de bó que Eurovisió continui unint poblres a trqavés de la música, amb l'esperit de 1956.

dimecres, 20 de juny de 2018

ADÉU AL COMERÇ TRADICIONAL?

Quan van aparèixder els primers supermercats, o "colmados", com se'ls anomenava a mitjans del passat segle XX, alguns botiguers de barri van començar a posar el crit al cel doncs allà, i sense moure's gaire,  es podia trobar de tot; des de fruita i verdura fins a pa, passant per carn, peix o products per la llar en general.

  Actualment són moltes les cadenes de supermercats que fan, d'alguna manera, la competència a les botiguetes de barri de tota la vida.

  Però d'un temps ençà, Internet ens ho posa pràcticament tot a l'abast. I és que, des de rebre notícies, ja sigui a través de mitjans lliures o de pagament fins a poder comprar gairebé de tot, passant per veure, còmodament asseguts a casa, sèries i pel·lícules o escoltar música la Xarxa és, per així dir-ho, un grandiós supermercat obert les 24 hors del dia.

  Fa uns pocs diies saviem de l'aparició d'una nova plataforma de pel·lícules i sèries en linia que s'afegeix a les ja existents i passa a engreixar aquest supermercat en linia que és Internet on, fins i tot podem ja comprar els discos i les pel·lícules sense sortir de casa.

  Tot i que actualment encara existeixen botigues, sales de cinema, encara que ja poques i algun que altre videoclub (Ara s'anomenen videocaixers), encara subsisteixen; Quín és el futur que espera al comerç tradicional, al de tota la vida?

dimarts, 12 de juny de 2018

COGNOMS TOPONÍMICS

  Garcia és un petit municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat entre les poblacions de Mora d'Ebre i Ascó. Aquesta població que, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, de 2017, compta amb 631 habitants,  va clebrar fa pocs dies una trobada de persones que ténen, com a primer ò segón cognom, el nom de la vila ebrenca.

  Però el cert és que hi ha mnoltes més persones que ténen com a cognom el nom d'una població. Així, hi havia un pularíssim locutor de ràdio i televisió dels anys 50 i 60 del passat segle XX, que es deia; José-Luis Barcelona. També un cantant que no sé si està encara en actiu, quin nom és; Julio Madrid.

  França va escollir en Eleccions un President quin noim era; François Hoollande. J no exerceix de President. I a Espanya també hi ha d'altres cognoms; com ara ; Carral, un poblet de la província gallega d'A Coruña; Valencia, Calonge, Girona o Córdova, entre d'altres.

  Tot i això també hi ha persones famoss que han adoptat pseudònims; com ara; Carmen Sevilla, que és el pseudònim de la ja retirada cantant i actriu, quin nom autèntic és; María del Carmen GARCÍA Galisteo. ò Rossy de Palma, qui realment es diu; Rosa-Elena GARCÍA Echavez.

  De bén segur que si miréssim els noms i cognoms de l'Institut Nacional d'Estadística, ens trobariem amb persones que ténen com a cognoms els noms de poblacions més insospitats.

dimarts, 5 de juny de 2018

D'ESTIMAR-LOS A ODIAR-LOS

  Quan els primers objectes de plàstic van arribar a les nosttres mans, hom pensava que allò era una forma d'ajudar-nos a alleujar el pes, relegant, sobre tot en recipients, altres materials a l'oblit.

  En tots asquests anys ha anat proliferanbt la producció de plàstics, sobre tot, bosses d'aquest material que, a dia d'avui sembla que algunes cadenes de supermercats ja estàn començant, no només a cobrar-les, si no a eliminar-les per complet.

  Ja fa uns quants anys que una cadena de supermercats francesa va començar a vendre unes bosses reciclables que, quan es deterioren molt, es poden retornar. I, a canvi, la botiga en dóna una de nova, completament gratuïta. Això si, sempre cal retornar l'antiga.

  Sembla quer, per l'aby 2020, tots els objectes de plàstic d'un sol ús que avui tenim; com ara plats, coberts i gots de plàstic, així com les canyetes per beure i els bastonets amb cotó a cada punta, que ténen moltíssimes utilitats, desapareixeran d'Europa, degut a una directiva de la UE.

  I és que, dissortadament, el plàstic ja forma una mena d'illa en algun lloc del Pacífic. Una mena de continent que, lluny de ser útil, contamina el mar.

dimarts, 29 de maig de 2018

EL SÚMMUMK DE CATALANITZACIÓ.

  Les llengües tenen un determinat "efecte plastilina",una evoluciói al llarg de la seva Història  que, entre d'altres aspectes, la llengua "juga" amb les paraules , de tal manera que n'hi ha que desapareixen per sempre, mentre que d'altres canvien de sentit, segons el context en que s'utilitzen i el moment històric en què s'inscriuen.

  El català és una llengua que, acrtualment, es pot considerar que està completament viva i s'utilitz de forma normal, conjuntament amb el castellà. Bon exemple d'això és el fet que a Catalunya hi conviuen mitjans de comunicació en ambdues llengües.

  En ocasions és possible trobar, sobre tot a Internet, exemples claríssims del que podriem anomenar "catalanització exagerada", un fenòmen que es pot donar pel desconeixement d'una paraula en català o per una traducció literal de la mateixa paraula del català al castellà.

  Del segón cas existien, fa anys, paraules tals com "sello", per segell; "barco", en lloc de vaixell; "disco", en lloc de disc; "casco", en lloc de casc o "mirilla", en lloc d'espiell.

  A finals de Maig, mentre llegia en un mitjà digital sobre la polèmica, suscitada a Llafranc i Canet de Mar per la col·locació d'unes creus grogues a les platges, algú va proposar que, en lloc de creius grogues, ja que les platges són per els turistes, es podien posar tovalloles i "sombreretes" grogues.

  El que no sé és si la persona que va escriure aquesta paraula, traducció literal de "sombrilla", sap que, en català, una "sombrilla" té dos noims; "Para-sol" i "Ombrel·la"