dimecres, 20 de juny de 2018

ADÉU AL COMERÇ TRADICIONAL?

Quan van aparèixder els primers supermercats, o "colmados", com se'ls anomenava a mitjans del passat segle XX, alguns botiguers de barri van començar a posar el crit al cel doncs allà, i sense moure's gaire,  es podia trobar de tot; des de fruita i verdura fins a pa, passant per carn, peix o products per la llar en general.

  Actualment són moltes les cadenes de supermercats que fan, d'alguna manera, la competència a les botiguetes de barri de tota la vida.

  Però d'un temps ençà, Internet ens ho posa pràcticament tot a l'abast. I és que, des de rebre notícies, ja sigui a través de mitjans lliures o de pagament fins a poder comprar gairebé de tot, passant per veure, còmodament asseguts a casa, sèries i pel·lícules o escoltar música la Xarxa és, per així dir-ho, un grandiós supermercat obert les 24 hors del dia.

  Fa uns pocs diies saviem de l'aparició d'una nova plataforma de pel·lícules i sèries en linia que s'afegeix a les ja existents i passa a engreixar aquest supermercat en linia que és Internet on, fins i tot podem ja comprar els discos i les pel·lícules sense sortir de casa.

  Tot i que actualment encara existeixen botigues, sales de cinema, encara que ja poques i algun que altre videoclub (Ara s'anomenen videocaixers), encara subsisteixen; Quín és el futur que espera al comerç tradicional, al de tota la vida?

dimarts, 12 de juny de 2018

COGNOMS TOPONÍMICS

  Garcia és un petit municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat entre les poblacions de Mora d'Ebre i Ascó. Aquesta població que, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, de 2017, compta amb 631 habitants,  va clebrar fa pocs dies una trobada de persones que ténen, com a primer ò segón cognom, el nom de la vila ebrenca.

  Però el cert és que hi ha mnoltes més persones que ténen com a cognom el nom d'una població. Així, hi havia un pularíssim locutor de ràdio i televisió dels anys 50 i 60 del passat segle XX, que es deia; José-Luis Barcelona. També un cantant que no sé si està encara en actiu, quin nom és; Julio Madrid.

  França va escollir en Eleccions un President quin noim era; François Hoollande. J no exerceix de President. I a Espanya també hi ha d'altres cognoms; com ara ; Carral, un poblet de la província gallega d'A Coruña; Valencia, Calonge, Girona o Córdova, entre d'altres.

  Tot i això també hi ha persones famoss que han adoptat pseudònims; com ara; Carmen Sevilla, que és el pseudònim de la ja retirada cantant i actriu, quin nom autèntic és; María del Carmen GARCÍA Galisteo. ò Rossy de Palma, qui realment es diu; Rosa-Elena GARCÍA Echavez.

  De bén segur que si miréssim els noms i cognoms de l'Institut Nacional d'Estadística, ens trobariem amb persones que ténen com a cognoms els noms de poblacions més insospitats.

dimarts, 5 de juny de 2018

D'ESTIMAR-LOS A ODIAR-LOS

  Quan els primers objectes de plàstic van arribar a les nosttres mans, hom pensava que allò era una forma d'ajudar-nos a alleujar el pes, relegant, sobre tot en recipients, altres materials a l'oblit.

  En tots asquests anys ha anat proliferanbt la producció de plàstics, sobre tot, bosses d'aquest material que, a dia d'avui sembla que algunes cadenes de supermercats ja estàn començant, no només a cobrar-les, si no a eliminar-les per complet.

  Ja fa uns quants anys que una cadena de supermercats francesa va començar a vendre unes bosses reciclables que, quan es deterioren molt, es poden retornar. I, a canvi, la botiga en dóna una de nova, completament gratuïta. Això si, sempre cal retornar l'antiga.

  Sembla quer, per l'aby 2020, tots els objectes de plàstic d'un sol ús que avui tenim; com ara plats, coberts i gots de plàstic, així com les canyetes per beure i els bastonets amb cotó a cada punta, que ténen moltíssimes utilitats, desapareixeran d'Europa, degut a una directiva de la UE.

  I és que, dissortadament, el plàstic ja forma una mena d'illa en algun lloc del Pacífic. Una mena de continent que, lluny de ser útil, contamina el mar.

dimarts, 29 de maig de 2018

EL SÚMMUMK DE CATALANITZACIÓ.

  Les llengües tenen un determinat "efecte plastilina",una evoluciói al llarg de la seva Història  que, entre d'altres aspectes, la llengua "juga" amb les paraules , de tal manera que n'hi ha que desapareixen per sempre, mentre que d'altres canvien de sentit, segons el context en que s'utilitzen i el moment històric en què s'inscriuen.

  El català és una llengua que, acrtualment, es pot considerar que està completament viva i s'utilitz de forma normal, conjuntament amb el castellà. Bon exemple d'això és el fet que a Catalunya hi conviuen mitjans de comunicació en ambdues llengües.

  En ocasions és possible trobar, sobre tot a Internet, exemples claríssims del que podriem anomenar "catalanització exagerada", un fenòmen que es pot donar pel desconeixement d'una paraula en català o per una traducció literal de la mateixa paraula del català al castellà.

  Del segón cas existien, fa anys, paraules tals com "sello", per segell; "barco", en lloc de vaixell; "disco", en lloc de disc; "casco", en lloc de casc o "mirilla", en lloc d'espiell.

  A finals de Maig, mentre llegia en un mitjà digital sobre la polèmica, suscitada a Llafranc i Canet de Mar per la col·locació d'unes creus grogues a les platges, algú va proposar que, en lloc de creius grogues, ja que les platges són per els turistes, es podien posar tovalloles i "sombreretes" grogues.

  El que no sé és si la persona que va escriure aquesta paraula, traducció literal de "sombrilla", sap que, en català, una "sombrilla" té dos noims; "Para-sol" i "Ombrel·la"

dimarts, 22 de maig de 2018

MAIG...AMB NEU

  La setmana passada apuntàvem en aquest programa que la primavera ja és aquí.

  Però uns dies abans del dijous passat encara era notícia el fet que, al Pirineu, i `per sobre dels 1500 metres, encara havien caigut uns quants centímetres de neu nova que tornava a donar a aquelles muntanyes un aspecte més propi dels mesos de Febrer o Març que del de Maig.

  I és que la primavera que vivim aquest any és una mena de primavera "muntanya russa"pel que fa el clima, doncs malgrat que es compleix allò de que "al Maig, cada dia un raig", les temperatures també estàn fent un "puja-i-baixa" molt acusat.

  I no només la neu, si no també la calamarsa ha esatat també protagonista en aquests darrers dies, deixant camps de cereal i de fruiters, sobre tot de la Demarcació de Lleida, fets uns autèntics cromos.

  A saber a quín preeu aniran nectarines, préssecs, tam tradicionals, com plans, peres i altres fruits que ara vénen.

dimecres, 16 de maig de 2018

I SI ENS MOSSEGUEM LA LLENGUA?

D'un temps ençà s'estàn duemnt a terme una sèrie d'accions per tal d'erradicar la violència a l'esport. I no només la que pugui sorgir en el decurs de la competició entre els components dels equips que s'enfronten, si no també contra la violència a les grades.

  El fet d'enfrontar-se dos equips de futbol o qualsevol esport ha creat en ocasions autèntics espectacles de mal gust quan algun espectador ha començat a insultar l'àrbitre per que ha xiulat quelcom que no li ha agradat. I, si l'àrtbitre és dona, la situació pot ser el súmmum, encara que, actualment, si passa això, la ol·legiada té tota l'autoritat per suspendre el partit,i acabar aixi amb el problema.

  El problema de la violència al futbol vé de molt lluny. O no només n'hi ha als terrenys de joc,si no també en programes radiofònics i televisius, especialitazats en esports, on algun tertulià exañltat aprofita un micròfon obert per insultar a tort i adret, tal i com passava el diumenge, dia 7 de Maig passat, després del Clàssic, que es va jugar al Camp Nou.

  Realment fa pena escoltar la persona que, en un moment donat, insulta tres vegades seguides l'àrbitre d'aquell encontre, insults que va poder escoltar tota Espanya.

  És important que, des de petits, s'instrueixi els infants en el respecte als demés, tan dins del terremny de joc, com a les grades. Però el que seria molt bo és que, des del smitjans informatius i programes de ràdio i televisió, especialitzats en esports, els qui intervenen en ells tinguin més cura amb la forma com parlen, doncs el que capta un micròfon obert pot arribar a milions de persones i ofendre.

dimarts, 8 de maig de 2018

TECNOLOGIA ESCLAVITZANT

  El cinema de ciència-ficció ens mostra, a través de diverses pel·lícules, el fet catastròfic d'un domini tan brutal de la tecnologia que, com a cas extrem, treu a les persones tota llibertat, tal i com podem veure a cintes com; "La fuga de Logann", on un super ordinador "controla" fins i tot quànts anys pot viure una persona. O, en un sentit més humorístic; "El Dormilega", del genial; Woody Allen, en la que es ,mostra un món en el que tot està també sota el control d'una mena de dictador al que anomenen; "El Gran Cap". En ambdues cintes, la tecnologia juga un paper essencial en el control de les persones.

  Estem immersos de ple en l'era digital en que tot, o quàsi tot, està ja governat per la tecnologia sense la que, per posar un exemple gràfic i proper, ja ni aquest programa seria realitat.

  Però malgrat tota la tecnologia que tenim, i que ens proporciona un ajut important, hi ha el perill que aquesta caigui en males mans i que, de manera progressiva però inevitable, es vagin retallant les llibertats de les persones amb sistemes de control  que, fins i tot, les  deixin sense la intimitat, tal i com passa a les dues cintes que abans he esmentat..

  Tenim cada cop més tecnologia, però hauriem d'aprendre a dominar-la i no deixar que ella ens domini ni que caigui en males mans doncs, segons sembla, ja hi ha un cas en el que això ha pasat.

  I, la veritat sigui dita. Això seria una catàstrofe per a les persones.