dimecres, 25 de novembre de 2020

UN MITJÀ QUE S'HA FET LITERALMENT VIRAL

   Fa 64 anys, allà per 1956, engegava el primer canal televisiu d'Espanya. Es tractava de la incipient; Televisión Española.

  En un principi, només emetia unes quantes hores al dia, principalment durant el vespre-nit encara que, progressivament, i amb l'augment del nombre d'aparells i de la cobertura d'aquell primer canal televisiu públic, l'horari es va anar ampliant.

  Durant els anys 60, apareixia un segón canal, també associat a la mateixa; TVE i que anomenàvem, de manera popular; "UHF", doncs emetia en aquella banda de freqüències, més altes que les del primer canal.

  Durant els anys 80 del passat segle XX  l'oferta, pública, de moment, es va ampliar a Catalunya amb TV3, i a Euskadi, amb Euskal Telebista, q ue van començar a  oferir continguts de més proximitat, tot i que ja els canals de TVE, n'oferien de manera intermitent..

  A finals dels 80 o principis dels 90, va irrompre la televisió local i la privada, essent en l'actualitat, i mercès a la tecnologia; "TDT", un ventall immens de canals els que es poden sintonitzar, molts d'ells, monotemàtics; com els de caire esportiu o els que ofereixen només sèries televisives.

  Darrerament s'han incorporat a la llista una nova sèrie de canals. Aquests arriben o bé via satèl·lit o via cable o Internet. Uns són lliures, mentre que d'altres, sobre tot de caire esportiu, són de pagament.

  El diumenge passat es va celebrar el Dia de la Televisió, un mitjà que, amb el temps, ens l'hem fet nostre, i és actualment molt rar trobar una casa on no hi hagi, al menys, un receptor.

  Amb l'aparició de tants i tants canals, caldrà preguntar-se on arribarà i, sobre tot, còm serà la televisió del futur.

dimecres, 18 de novembre de 2020

BO PER UNS, DOLENT PER ALTRES...

   Tota innovació tecnològica porta aparellades les opinions favorables d'uns i contràries dels altres, els detractors. Així ha passat al llarg de la Història. I, com no podia ser d'altra forma, ens esrà passant en els nostres dies.

  Fent una ullada a la Història, la invenció del ferrocarril, va fer que negocis de transport, tan de persones, com de mercaderies, que anaven amb carros, poséssin el crit al cel, esgrimint, fins i tot, idees ben absurdes en contra del nou sistema de transport, aparegut allà pel segle XIX.

  Gairebé el mateix va passar amb el telèfon, doncs els telegrafistes van veure perillar el seu negoci. O, amb la revolució industrial del segle XIX que, segurament va posar en peu de guerra els artesans de l'època.

  El darrer crit de la tecnologia s'anomena; "5G". A nivell de carrer el veurem, sobre tot, en els telèfons mòbils de nova generació, més ràpids i capaços d'establir connexions més segures i privades.

  Dissortadament, el "5G" ja té detractors, i són uns detractors als que podriem anomenar gairebé; "catastrofistes", doncs en alguns mitjans digitals ha aparegut la idea, evidentment, errònia, de que aquesta tecnologia és la responsable de la COVID-19. I, fent cas a tal mentida, tan tècnics, que instal·len dispositius per aquesta nova tecnologia, com torres de distribució, han restat, dissortadament, víctimes del vandalisme i la ràbia de detractors fanatitzats.

  Fins i tot, llegia fa molt pocs dies en un mitjà digital les suposades declaracions d'una científica, en el sentit de que el "5G", no és si no una nova arma.

  Com totes les tecnologies, si el "5G" ha d'ajudar a millorar la nostra vida com a tecnologia auxiliar per fer més fiables aspectes de la mateixa; com per exemple la medicina. Benvinguda sigui. 

dimecres, 11 de novembre de 2020

TÉ GÈNERE LA ROBA?

  Té gènere la roba?

   Aquesta és una d'aquelles "preguntes del milió", quina resposta seria diferent en diferents èpoques de la Historia i, fins i tot en diferents cultures.

  Una convenció no-escrita fa que, si un nadó és nen, se'l vesteixi de blau. I, si és nena, de rosa.

  Aquesta qüestió ha sorgit arran del que va passar fa poc en un Institut, on un professor va enviar al psicòleg un alumne que va anar a classe amb una faldilla.

  Tai situació ha fet que, a la xarxa social; "Tik Tok", es multipliquéssin les imatges de nois i noies vestint aquesta peça de roba, sota l'epígraf; "La roba NO té gènere".

  No és la primera vegada i, segurament que no serà la darrera que passa tal fet, doncs ja en un Institut de Regne unit, va passar quelcom semblant quan la Direcció del centre es va negar a que els alumnes portéssin pantalons curts en època de calor.

  Tot i que la roba, per convenció no-escrita, té "gènere", seria gairebé com un insult dir-li a un escocès que porti una "faldilla" escocesa, que porta una "skirt", tal i com es diu; "faldilla", en anglès, doncs l'esmentada peça escocesa s'anomena; "kilt", per diferenciar-la d'una faldilla qualsevol.

  D'altres elements de l'aspecte d'una persona que han passat a tenir "gènere", són les sabates de taló, inventades, segons sembla, per maniobrar millor quan es monta a cavall, doncs aquesta peça encaixava millor en els estrebs . I, tot i que en un principi les portàven majoritàriament els guerrers que montàven a cavall, bén aviat va estendre's també a les dones, per convertir-se en una peça netament femenina.

  El mateix va passar amb els cabells llargs i les arracades que, en èpoques passades, els lluien  els homjes de casta noble tot i que, finalment, es convertirien en trets més femenins.

  De moment, una "protesta" al "Tik Tok", s'ha fet viral , però sembla que el col·lectiu que l'ha protagonitzada pretén seguir endavant, segons es feia públic el diumenge, dia 8 de Novembre.

  I, qui sap si, en un futur, la roba pot deixar de tenir "gènere". 


dimecres, 4 de novembre de 2020

REALITATS I FICCIONS

   Estem vivint una altra onada de la pandèmia de la COVID-19, una malaltia que ens té a tots en guàrdia, doncs hem de prendre algunes mesures per evitar-la, tals com les tres mesures, abreujades com a; "DMM", (Distància-Mans-Mascareta).

  I, com en tots els aspectes de la nostra vida, hi ha informacions autèntiques i, evidentment, també n'hi ha de falses.

  El cap de setmana del 31 d'Octubre a l'1 de Novembre, arribava a les meves mans un article, escrit en un mitjà digital que, de forma clara, es dedica, entre altres coses, a defensar amb ungles i dents el llavors encara President dels Estats Units; Donald Trump qui, el dimarts, dia 3 de Novembre, es sotmetia a la confiança (o no) del poble nord-americà en unes renyides Eleccions Presidencials.

  El cert és que l'article era tota una declaració catastrofista, doncs ens presentava un món tan absurd com el que reflecteixen pel·lícules distòpiques, de la talla de; "La Fuga de Logan" o "La fortalesa Infernal".

  En aquest article, algú que, a tenor del text, es declara un negacionista empedreït de les vacunes i, gosaria dir que, fins i tot, de la mateixa; COVID, culpava el 5G de tot plegat, arribant a proferir afirmacions tan distòpiques; com que les vacunes duran un "xip", o que les nostres monedes actuals; com l'euro, es convertiran en moneda virtual, com el bitcoin, i que tot estaria controlat.

  El cert és que, de pandèmies, que no; "plandèmies", com l'autor defineix l'actual, n'hi ha hagudes, i molt greus, al llarg de tota la Història. I, en el passat, no hi havia; ni laboratoris, ni enginyeria genètica de cap classe. Dissortadament, els nostres abans-passats, tampoc disposaven de cap medicament dels que disposem ara.

  Possiblement seria millor, abans de dir barrabassades així, informar-se, i donar-se un bon bany d'Història, per saber que el que estem passant no és si no una mena de "déjà vu", amb la diferència de que avui hi ha armes per combatre-ho cosa que, per no anar tan lluny, l'any 1918, quan va declarar-se la mal anomenada; "grip espanyola", no n'hi havia. I, de la mateixa manera que l'actual; COVID, aquella grip, que es va endur per davant 50 milions de persones, no va sortir de cap mena de laboratori. I, curiosament, el 5G encara trigaria un segle en arribar!.

dimecres, 21 d’octubre de 2020

UN CINEMA MENYS...

   El dia 17 d'Octubre passat es feia públic el tancament dels bars i restaurants, per part de la Generalitat, com una mesura més contra la COVID-19.

  Però també saviem que els cinemes; "Texas", de Barcelona, tancaven, en aquest cas, per no obrir portes mai més.

  Tot i que ja havien estat tancats, l'any 2014 el cineasta; Ventura Pons, va reobrir-los. En aquelles sales, es projectaven pel·lícules, a manera de re-estrena, en versió original, subtitulades en català.

  Des de ja fa uns quants anys, el degoteig de sales de cinema que han tancat ha estat constant. O dit d'altra forma, més que constant. I, fins i tot, sales que, en un moment donat, van gaudir de gran afluència, han hagut d'abaixar persianes.

  Una cançó, dels anys 70 del passat segle, predeia que el llavors incipient i encara rudimentari vídeo, mataria l'estrella de la ràdio.

  El cert és que la ràdio encara perviu. I per molts anys.

  Però, primer els videoclubs, després els DVD i ara les plataformes d'"streaming", estàn matant poc a poc l'estrella de la gran pantalla, sobre tot, donat que algunes produccions cinematogràfiques de nova  creació, ja ni tan sols s'estrenen als cinemes, si no en aquells nous "videoclubs" en linia que, dissortadament, encara tenen un aliat més per acabar amb les sales de projeccions;, com és la COVID-19.







  Foto: Entrada principal de leds sales; TEXAS. Font; CCMA 3/24.cat


dimecres, 14 d’octubre de 2020

ENCARA HA D'APRENDRE MOOLT

  Fa uns anys s'estrenava una pel·lícula, de títol; "Intel·ligència Artificial". Ambientada en un futur, la cinta explica la història d'una adopció, en aquest cas, d'un nen-androide per part d'una família quin pare treballa en una empresa, dedicada a la Intel·ligència Artificial.

  No en forma d'androides, però sí en la de xarxes informàtiques, tenim una intel·ligència artificial que, des de la gestiò de bancs, fins les xarxes socials, passant per les compres en linia, ja podem dir que ho controla tot o gairebé tot.

  Però com reflectia l'agència EP el cap de setmana dels dies 13 i 14 d'Octubre, els sistemes d'I. A. també cometen errors, com el que la xarxa social; "Facebook", ha comès, quan ha blocat un anunci de llavors d'una determinada classe de ceba que una empresa canadenca, dedicada a aquesta hortalissa, havia inserit a la xarxa social. A l'anunci hi apareix una fotografia d'unes quantes cebes senceres i una d'elles, separada de la resta, partida per la meitat. Tal imatge va ser qualificada, per part del sistema d'I. A
. com a; "Obertament sexual" i blocada.

  De fet, no és la primera vegada que això passa, doncs hi ha hagut altres casos, encara que, dsesprés, la xarxa social s'ha disculpat, reactivant els comptes o desblocant els anuncis.

  Tenim una I. A., que ha arribat per quedar-se. Però, la veritat sigui dita,encara li queda molt per aprendre, si volem que actui de manera correcta.




Foto: Captura de l'anunci, objecte de la polèmica. Font: Agència EUROPA PRESS.


dijous, 8 d’octubre de 2020

DEL MAL GUST A LA DESTRUCTIVITAT

 Rebre informació és tot un dret. I, per altra banda, informar correctament és un deure dels qui estem davant d'un micròfon o de les càmeres.

  Però hi ha determinats mitjans que, més que a informar, es dediquen a "fer llenya" de determinades notícies des d'una doble perspectiva; per una banda, acarnissant-se amb els protagonistes de les mateixes, sobre tot, si aquests són famosos i, d'altra banda, tractant una determinada notícia a tota la graella de programació, lo qual podria, d'alguna manera, cansar l'audiència.

  Tal és el que hem vist aquest dies passats amb el que li ha passat a Josep-Maria Mainat, ex-component de "La Trinca" i, actualment, productor televisiu.

  Un determinat canal televisiu (O, millor dit, anti-televisiu), ha estat, per una banda, assetjant aquesta persona mentre que, per l'altra, ha inclòs el tema a la totalitat de la programació de diversos dies, convertint un problema personal en una mena de "culebrot" de baixa qualitat.

No sé si, en aquest canal, saben que hi ha un Llibre d'Estil i una normativa per informar de manera imparcial i sense cap mena de biaix.

  Si no se l'han llegit, que se'l llegeixin. I, si ho han fet, sembla que ho hagin oblidat.