dimecres, 10 de gener de 2018

DIALECTES...PERÒ DE QUÈ?

  A Espanya es parlen quatre llengües; el castellà, que és la comuna a tot el territori, a més de les tres autonòmoques; català, euskera i gallec a les tres Comunitats on aquestes estàn implantades.

  Hom pot comprovar com, en ocasions, la ignorància o, en altres també, el menyspreu de les  lllehgües minoritàries per part d'algunes persones, fan que aquestes confonguin els termes; "llengua" i "dialecte".

  En aquest sentit, els qui defineixen les tres llengües autonòmiques com a "dialectes", es queden muts quan se'ls pregunta de què en són dialectes, doncs no ho saben. O, en ocasions, responen de manera errònia que "de l'espanyol".

  Seria dialecte del castellà. O, millor dit, una forma particular de parlar-lo, l'andalús, parlat a Andalusia que, a més, varia una miqueta segons la província d'on procedeixin els parlants. Fins i tot varia del camp a la ciutat.

  Però el català també té diferents formes de parlar-lo, doncs no és el mateix el parlar de Girona que el de Barcelona, Tarraggona o Lleida. I en aquestes darreres demarcacions, els parlants del Sud de Tarragona, que limiten amb la província de Castelló aixíi com  els de la Franja, també tenen una forma diferent de parlar el català.

  Seria necessari que aquestes persones es llegíssin alguin tractat de Llengua o Lingüística, per tal que poguéssin aprendre què és una llengua i què un dialecte.

dimecres, 13 de desembre de 2017

LA GUERRA DE LES LLENGÜES

  Divendrese, 8 de Desembre passat, llegia en un mitjà informatiu digital un comentari sobre una organització que, amb el nom d'"Hablemos español", sembla que pretén repetir allò que molts de nosaltres varem viure de petits, és a dir, una escola castellanitzada a Catalunya, Euskadi i Galícia.

  En la seva opinió; "No estan aqui per conservar llengües minoritàries", una forma de l'"A por ellos" que afectaria, si és que presenten una Imniciativa Legislativa Popular (ILP) les escoles d'aquestes tres Comunitats.

  Ja hem dit moltes vegades en aquest programa que  a Catalunya, al menys fins on nosaltres coneixem, català i castellà conviuen en perfecta armonia, i no fan falta iniciatives com aquestes per tal de tornar a començar a aixafar la nostra llengua.

  Al Món hi havia hagut unes 10.000 llengües, de les que (només) en queden 2500 algunes d'elles, més minoritàries encara que el mateix català, parlat aquest per uns 10 milions de persones, aproximadament.

  Moltes llengües varen sucumbirt en els segles de dominació europea, /Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Portugal i Regne Unit, majoritàriament.

  Tornanrt a la guerra català-castellà, un amic, que també és català, i que ha viatjat per diversos punts d'Espanya, m'explicava ja fa temps la trista experiència que aquest va viure a casa d'uns amics que aquest té a Cantàbria. Des d'allà, el meu amic va trucar a casa seva, a Catalunya. I, com és molt normal, va parlar amb la seva família n català.

  Una de les persones que hi havia allà i que, dissortadament, no estava en plenitud de facultats, , va recrominar el meu amic per que parlava en la nostra llengua, a lo qual ell va respondre amb una pregunta; "I què hauria passat si jo hagués sigut francès o alemany?.

  Els seus amics li van dir; "I si nosaltres comencem a parlar en araucà?" (L'araucà és una llengua pràcticament desapareguda, que es parlava a Xile). Ell va respondre que amb moolt de gust li agradaria aprendre aquella llengua doncs, a més llengües sabudes, més cultura es demostra.

  No és necessari oposar-se lingüísticament,. si no compatibilitzar català i castellà a les escoles, com dues llengües germanes i riques que són.

dimarts, 12 de desembre de 2017

FELI1718

  Des del "De tot, una mica"

  Bones Festes i feliç Any Nou, 2018 a tots

dimecres, 6 de desembre de 2017

UN SOROLL "LEGAL" I PERMÈS

  Fa uns dies llegia en un butlletí de notícies eñ fet insòlit de que, segons sembla, els veins d'una zona residencial s'han queixat del soroll que fan els nens d'una escola propera quan aquests surten al pati.

  Segons semblas, els veins se senten "molt molestos" al respecte, i han presentat una queixa formal.

  Aquests fets han estat, en molts altres llocs, motiu de polèmica entre els veins d'escoles.

  I, amb els Drets dels Infants a la ma, ja fa uns anys que, a Alemanya, l'òrgan informatiu oficial del Govern, que és un equivalent al BOE o al DOGC, publicava una Disposició Oficial, segons la qual es declarava "legal a tots els efectes" el soroll que els infants fan s l'hora del pati.

  I és que, aquest soroll, podriem dir que és una característica que ja fa molts anys que es dona a les escoles a l'hora del pati.

  I, contràriament al que pensin aquest veins, tamòc es pot fer que els escolars juguin, a l'hora del pati, amb la boca tapada.

dimarts, 28 de novembre de 2017

NOVES TECNOLOGIES. NOUS PROBLEMES?

Fa pocs dies podia veure una pel·lícula de la nissaga; "Fast and Furious" en la que, per espiar diverses persones , utilitzen un sistema, al que anomenen; "L'ull que tpo tot ho veu". Amb ell, piratejaven tota mena de càmeres de seguretat, per tal d'identificar persones i/o matrícules de cotxe.

  També el dimecres, 15 de Novembre, m'arribacva la notícia de que, segons sembla, hi ha uns rellotges intel·ligents que ténen una funció d'escolta per part de persones que puguin estar connmectades a ells.

  Tals rtellotges s'havien posat a la venda com a "sistemas de control parental", per que els pares poguéssin saber que fan els seus fills, una escolta que es fa mitjançant una "app", instal·lada en un mòbil, ordinador o tauleta.

  Però la polèmica està ja servida, doncs a Alemanya ja n'han prohibit la venda, tot argumentant que aquest sistema, a més de suposar una forma de saber què estan fent els menors, podria suposar també una forma d'espiar els professors.

  I és que, progressivament, les noves tecnologies han anat envaïnt les nostres vides. I, si en un primncipi va ssr l'ordinador, ara ja són les càmeres de videovigilància que estàn als carrers de les nostres ciutats i, fins i tot, l'anomenada; "Internet de les coses" uns perfectes sistemes de control.

  Esperem que tota aquesta "Big data", que és com s'anomena tot el volúm d'informació que generen aquests dispositius, no caigui en males mans.

dimecres, 22 de novembre de 2017

"NOVA HISTÒRIA" MENTIDA SOBRE MENTIDA

  Pel que sembla, hi ha uns quants intel·lectuals, per d'alguna manera anomenar-los, que ja fa algun temps que estan "reescribint" una Història que,com tots sabem, no es pot modificar.

  Ja fa un temps que aquestes persones varen començar a atribuïr catalanitat a personatges de la Història que, com ja és sabut, de catalans no en tenien res. Tal és el cas de Cristòfor Colom, que era genovès,o el gran escriptor; Miguel de Cervantes, en quoin honor s'atorga anualment un premi literari a autors de novel·la.

  Segons podia llegir fa pocs dies en un mitjà digital, aquests "renovadors" de la Història sembla que han anat una mica més lluny en la seva contínua fabricació de mentides, doncs segons ells, Cervantes (Alcalá de Henares, 25 de Setembre de 1574-Madrid, 22 d'Abril de 1616) no sabia escriure en castellà. Greu errada, doncs la seva obra és considerada clàssica en aquesta llengua.

  Coata de creure que les afirmacions d'aquest "Institut de Nova Història" tinguin alguna credibilitat ni en el present, ni en el futur, a menys que facin com un dels protagonistes d el'obra; "Un món feliç", d'Aldous Huxley, qui tenia la Biblia dins d'una caixa forta i, per tot llibre religiós, n'utilitzava un que un tal Ford havia escrit. Senzillament... Wait and see.

dimecres, 15 de novembre de 2017

ELS E-SPORTS, UNA NOVA MODA

  Primer se'ls va anomenar; "videojocs". Uns eren per a les màquines, anomenades; videoconsoles, de les que en van començar a sortir grans quantitats; tan a nivell de sobretaula, com portàtils; aldunes d'elles, de gran popularitat.

  Més tard, i amb l'arribada dels ordinadors, més potents, els videojocs es varen incorporar progressivament a aquestes noves i poderoses eines que, a més de servir-nos per treballar, ens van començar a servir tambvé per a jugar, sobre tot en jocs que, entre d'altres, simulen partits de futbol, de bàsquet o curses de MotoGP o de Fòrmula 1.

  Però amb el temps, aquests jocs han anat demanant cada cop més potència als equips informàtics, amb lo qual els gegants del sector han hagut d'actualitzqar els sistemes operatius, de tal manera que, a cada nova versió, s'han començat a suprimir prestacions en benefici, precisament, dels "gamers", és a dir, els qui utilitzen la màquina exclusivament per a jugar.

  Amb aquesta premisa, un bon dia se'ns comunicava que la més popular versió d'un dels sistemes operatius; el Windows XP, deixava de rebre actualitzacions, i pàssava a la obsolecència, deixant pas a d'altres versions amb unes mancances, sobre tot a noivell de pode veure els textos dels menús i de certs aplicatius més ampliats , lo qual obliga a fer més esforços a qui tinguii problemes de visió.

  I ´ñes que,si hi ha qui tant s'omplena la boca d'una paraula qu e és; "integració",  i que sona molt bé, sembla que, a l'hora de la veritat, sembla que aquesta s'ignora en benefici d'un quants.