dimecres, 26 d’abril de 2017

UNA PLAÇA EN PERPÈTUES OBRES.

Situada just en el punt de confluència de la Diagonbal i la Meridiana de Barcelona, la Plaça de les Glòries ha eastat, i és encara, motiu de controvèrsia i `polèmica, degut a les moltes obres que s'hi han estat fent sempre.

  I és que, si en un passat enara recent la Plaça es veia envoltada per unes anelles de vies elevades que unieen, d'alguna manera, la Meridiana i la Diagonal amb altres punts de la ciutat, ara aquell entramat ha desaparegut  i es vol fer passar el transit per sota, per lo qual s'està excavant un túnel que, ja des del primer moment, ha portat també la polèmioca, sobre tot quan, en una ocasió, va caure material del que s'utilitza per la perforació sobre un tren.

  I ssembla que ara, des del Consistori barceloní es volen rescindir els contractes amb les empreses adjudicatàries de la construcció d'aquesta obra.

  El darrer cap de setrmana d'Abril podiem escoltar una veina que ja fa cinc anys que viu a la zona i, segons ella denunciava a TV3, des que viu allà, nonmés ha vist obres.

  Tot i que hom espera que no sigui així, sembla ser que la Plaça de les Glòries té provisionalitat per temps...

dijous, 20 d’abril de 2017

SEMBRANT POLÈMICA A DOJO

  Amb motiu de la passada Setmana Santa, van esser molts els actes religiosos, molts d'ells de gran popularitat, que es van celebrar arreu del territori espanyol. Fins i tot, un d'ells, la popularíssima; "Madrugá", de la ciutat del Guadalquivir, va ser víctima de l'acció incívica d'una sèrie d'individus que van sembrar-hi la confusió.

  Una altra de les imatges que també es podia veure aquells dies, i es veu cada any poer aquelles dates, van ser les banderes espanyoles a mig pal en determinades Seus institucionals, un fet que va ser aprofitat pel sempre polèmic Diputat d'ERC; Gabriel Rudián, per deixar anar, en aquesta ocasió via Twitter, una de les seves "perles" a les que ja ens té acostumats.

  La piulada,  reproduïdas per alguns mitjans de comunicació digittals, deia textualment: "Banderes a mig pal per la mort de l'aconfessionalitat". El cert ñes que aquest polític no va conèixer els anys foscos de la "religió oficial", si no que ja ha conegut aquesta època d'aconfessionalitat, és a dir, de l'acceptació del fet que, a més de la Catòlica, hi ha d'altres confessions, tan cristianes, com no-cristianes, a les que s'ha deixat "sortir de l'armari" i, fins i tot, poden tenir els seus llocs de pregària i reunió.

  Però això no passava durant bona part del segle XX  quan la Catòlica era, especialment després de la Guerra Civil, reconeguda oficialment, de tal manera que, a més de tenir separats als cementiris els catòlics i "protestants", o seguidors de Luter, tan aquesta com altres formes religioses; tan cristianes com no, estaven prohibides, quan no, perseguides..

  I és que, en ocasions, hi ha qui, només per fer-se notar, opina sense saber que, anys enrere, les coses no eren com ara.

dijous, 13 d’abril de 2017

UN TÒPIC JA OBSOLET

  Després de fer-se pública el diumenge, dia 9 d'Abril passat, la mort de Carme Chacón, tot l'arc polític aparcava les diferències, solidaritzant-se amb la família socialista arran de tan significativa perdua.

  I és que qui va ser primara Ministra de Defensa d'Espanya va demostrar en escreix que, malgrat tot el que s'entestin algúns en menysprear les dones, tal i com es fa en algunes societats, on s'apliquen arguments sense cap mena de fonament per deixar-les fora del món laboral i, fins i tot, social, les ones també serveixen per fer allò que, antigament, només estava reservaty als homes, i vetat al col·lectiu femení.

  I és que, des que ella va ser Ministra de Defensa, les coses han canviat, doncs si mirem al voltant, veurem com una dona dirigeix l'Hospital Trueta de la veina Girona, una alttra és l'Alcaldessa de la capital del Gironès, la delegació a Europa d'una important emporesa de begudes ensucrades també tñe una dona al seu front, així com també el totpoderós; Banc Santander. Alemanya i el ja amb un peu fora de la UE; Regne Unit, tenen cada un d'ells, una dona al front dels seus respectius Governs. I una dona està al front del Fons Monetari Internacional.

  El mateix cap de setmana que Chacón ens deixava, encara podia veure com, dissortadament, noves edicions dels Diccionaris de la Llengua; tan catalana, com castellana, continuen aplicant a la dona l'errònia i obsoleta definició de "sexe dèbil", una definició que ja hauria d'estar desterrada per sempre.

dijous, 6 d’abril de 2017

JA HAN TRENCAT EL FIL

El dia 29 de Març passat, Regne Unit enviava a les Institucions Europees el document oficial, on sol·licitava, de manera formal i oficial, el seu "divorci" de la Unió Europea, tot fent cas a la voluntat popular, expressada ja fa temps en un Referèndum.

  La recepció de l'esmentat document va posar força tristos els representants de les Institucions Europees en veure que un soci deixa aquesta unió després de 44 anys afiliat a la mateixa.

  El tan famós; "Brexit", ha provocat força comentaris; com per exemple un en el que es deia que, arran de la sortida de Regne Unit de la Unió, quan els ciutadans d'aquell pais vinguin ade vacances als paisos europeus ja no podran, com fins ara, portar-se el gos.

  Deixant de banda l'humoe, marxa de la Unió un pais que, entre altres coses, és una potència mundial pel que fa la música pop. No oblidem que bandes de la talla dels Beatles, o artistes tan representatius; com ara Engelbert Humperdinck, Tom Jones, Sir Elton John o el mateix Sting, han revolucionat i revolucionen encara el panorama musical internacional.

  Possiblement aquest "terreny desconegut" en el que s'ha ficat Regne unit al demanar sortir de la UE, també signifiqui quelcom a nivell musical, tal i com sembla que representara a molts altres nivells de la vida quotidiana.

dimecres, 29 de març de 2017

DECLARACIONS DESAFORTUNADES

 Fa dos anys que un tràgic accident aeri costava la vida a més de cent passatgers que volaven des de Barcwelona a un aeroport d'Alemanya. Volaven en un avió de la companyia de baix cost; "GermanWings", filial de la totpoderosa companyia alemanya; "Lufthansa".

  La setmana del 20 al 26 de Març varren celebrar-se diversos actes en memòria i homenatge a les víctimes de la tragèdia, provocada per la negligència d'un copilot.

  A principis del mateix mes de Març llegia unes desafortunades declaracions al compte d'una xarxa social, penjades per l'actor; Willy Toledo, en les que aquest mostrava la seva aversió i menyspreu pels catalans; tan els que vivim a CAtalunya, com els que varen morir en l'accident.

  El divendres, dia 24 de Març, el pare del copilot participava en una roda de premsa a la capital alemanya, en el decuers de la qual va renegar de com s'està duent a terme la inveswtigació . I, a més, assegurava que el seu fill no patia cap mena de malaltia, tot contradient els informes mèdicas.

  Sembla unba coïncideència una mica macabra el fet que, tan la piulada de l'actor podemita, com les declaracionasa del pare de qui va ser el copilot del vol arribin ara, quan es compleixen dos anys d'uns fets que varen trencar moltes famílies.

  I és que,  catalans o de la procedència que tinguéssin,  els qui varen trobar la moert en aquell desgraciat accident només eren una cosa; persones innocentrs.

dijous, 23 de març de 2017

SABER IDIOMES...COSA DE SECRET+ARIES?

  Durant el  mes de Març passat, el President del Govern espanyol; Maeriano Rajoy, va negar-se a respondre a una pregunta que un periodista de la BBC li feia, en anglès, òbviament, sonre el tan de moda; BREXIT. I, segomns sembla es va negar a respondre per que no parla, precisament, la llengua de Shakespeare.

  El dilluns, dia 13 de Març passat, Rajoy trobava, després que el vídeo es tornés viral, al menys un defensor a capa i espasa de la seva negativa en el columnista; Salvador Sostres.

  Aquest afirmava ern un article, publicat per un mitjà en paper, que "Saber idiomes és cosa de secretàries", com vollent dfir-nos que qui mana no té cap, ni una obligació de saber altres llengües. D'aquesta manera justificava que el periodista de la Ràdio-Televisió pública de Regne Unit tenia la obligació de conèixer la llengua de Cervantes.

  Segons sembla, hi ha en aquest pais qui pensa que el saber idiomes no és imprescindiblñe, quan el fet és que, qui més en sap, més possibilitats té d'anar pel Món. I, curiosament, l'anglès i el castellà són les dues llenghües que ens permeten anar a més paisos.

  I és que, a més llengües sabudes, més nivell cultural es demostra. Per si no ho sabia, senyor Sostres.

dimecres, 15 de març de 2017

UNA FÒBIA INFUNDADA

  Una opàgina web que, si la memòria no em falla, està dintre de la Viquipèdia,  parla de les diferents fòbies. Si hi anem, descobrirem per la nostra sorpresa que n'hi ha de totes classes, condicions i mides; des de la clàssica fòbia a l'aigua que pateixen els gats fins alguneas de tan sorprenents que, la veritat sigui dita, n ni tan sols sabiem de la seva existència.

 A finals de Febrer o principis de Març, una associació que es fa anoimenar; "Hazte oir", va posar en marxa un autobús que, precisament en fomenta una; la transfòbia; és a dir, l'aversió cap a les persones transexualsn un fet que existeix i que, com a tal, hauriem d'acceptar-lo sense cap mena de restriccions. I molt menys  de caire religiós.

  Sembla que l'autobús i també l'autocaravana que han posat en circulació volen serr una mena de reclam per tal de "fer sentir"· la seva opinió malgrat que el divendres, 10 de Març, ja no va ser així, si no que agú que anava dalt del vehicle va baixar d'ell i es va enfrontar amb el Degà de Dret de la madrilenya; UNiversidad Complutense.

  Sembla que hi ha qui vol anar enrere, conm els crancs i, amb accions com aquesta, només creen crispació i malestar.

  I sembla que hi ha qui no té altra cosa a fer més que anar imposant les seves idees encara que aquestes siguin errònies en lloc de contribuïr a solucionar problemes més urgents; com la pobresa, que va en augment.