dijous, 23 de març de 2017

SABER IDIOMES...COSA DE SECRET+ARIES?

  Durant el  mes de Març passat, el President del Govern espanyol; Maeriano Rajoy, va negar-se a respondre a una pregunta que un periodista de la BBC li feia, en anglès, òbviament, sonre el tan de moda; BREXIT. I, segomns sembla es va negar a respondre per que no parla, precisament, la llengua de Shakespeare.

  El dilluns, dia 13 de Març passat, Rajoy trobava, després que el vídeo es tornés viral, al menys un defensor a capa i espasa de la seva negativa en el columnista; Salvador Sostres.

  Aquest afirmava ern un article, publicat per un mitjà en paper, que "Saber idiomes és cosa de secretàries", com vollent dfir-nos que qui mana no té cap, ni una obligació de saber altres llengües. D'aquesta manera justificava que el periodista de la Ràdio-Televisió pública de Regne Unit tenia la obligació de conèixer la llengua de Cervantes.

  Segons sembla, hi ha en aquest pais qui pensa que el saber idiomes no és imprescindiblñe, quan el fet és que, qui més en sap, més possibilitats té d'anar pel Món. I, curiosament, l'anglès i el castellà són les dues llenghües que ens permeten anar a més paisos.

  I és que, a més llengües sabudes, més nivell cultural es demostra. Per si no ho sabia, senyor Sostres.

dimecres, 15 de març de 2017

UNA FÒBIA INFUNDADA

  Una opàgina web que, si la memòria no em falla, està dintre de la Viquipèdia,  parla de les diferents fòbies. Si hi anem, descobrirem per la nostra sorpresa que n'hi ha de totes classes, condicions i mides; des de la clàssica fòbia a l'aigua que pateixen els gats fins alguneas de tan sorprenents que, la veritat sigui dita, n ni tan sols sabiem de la seva existència.

 A finals de Febrer o principis de Març, una associació que es fa anoimenar; "Hazte oir", va posar en marxa un autobús que, precisament en fomenta una; la transfòbia; és a dir, l'aversió cap a les persones transexualsn un fet que existeix i que, com a tal, hauriem d'acceptar-lo sense cap mena de restriccions. I molt menys  de caire religiós.

  Sembla que l'autobús i també l'autocaravana que han posat en circulació volen serr una mena de reclam per tal de "fer sentir"· la seva opinió malgrat que el divendres, 10 de Març, ja no va ser així, si no que agú que anava dalt del vehicle va baixar d'ell i es va enfrontar amb el Degà de Dret de la madrilenya; UNiversidad Complutense.

  Sembla que hi ha qui vol anar enrere, conm els crancs i, amb accions com aquesta, només creen crispació i malestar.

  I sembla que hi ha qui no té altra cosa a fer més que anar imposant les seves idees encara que aquestes siguin errònies en lloc de contribuïr a solucionar problemes més urgents; com la pobresa, que va en augment.

dijous, 9 de març de 2017

TORNAR A ARMAR-SE FINS LES DENTS

Fa un mes i pocs dies que els Estats Units estrenàven President, un Donald Trummp que, com hem pogut comprovar, està tremendament obssessionat en governar per "decretasso", tot saltant-se a la torera els protocols.

  i és que, tal i com feia durant la campanya, contimnua, no ja fent proposts, si no executant accions tremendament incendiàries; com ara el mur que vol aixecar per separar el seu pais de la veina Mèxiv construcció que, per a més despropòsits, vol que la pagui el seu pais veí.

  Però aquest mandatari que, per tal de portar la contrària ha començat a vetar mitjans de comunicació a les rodes de premsa i, fins i tot, no va assistir al sopar que, amb motiu de la seva entrada a la Casa Blanca, s'ofereix als mebres de la Premsa acreditata, ara també pretén portar la contrària als demés, tot augmentant les despeses en defensa. I és que, segons ell mateix declarava fa pocs dies, la seva pretensió és "guanyar totes les guerres on els Estats Units participin".

  I, com no podia ser d'altra manera, els diners sortiran, segons sembla, d'importants retallades en partides més necessaàries, com partides socials o les dedicades al medi ambient, doncs Trump es va declarar escèptic respecte al canvi climàtic.

  Si heu vist; "Joc de Guerra", al final de la cinta el superordinador; "WOPR", un giny que, fins i tot, parla, deixa anar una afirmació que, segurament, el senyor Trump no coneix. I és que la única forma de guanyar una guerra no és altra que no provocar-la.

dimecres, 1 de març de 2017

UNA GUERRA MUNDIAL

  Fa uns dies que sortia a la llum un annunci, publicat per una coneguda discoteca de Barcelona, on es convidava les dones a anar-hi amb la promesa de que, si hi hanaven no vestrides del tot, els hi donaven 100 euros, a més d'una consumició gratuïta.

  El cartell va enccendre totes les alarmes, malgtrat quer la discoteca, després de retirar-lo, va aclarir que es tractava d'una senzilla broma. Això si, de molt mal gust per part de qui ho havia planejat.

  Però si donem una volta ràpida al Món veurem com hi ha una mena de "guerra" masclista en vers les dones a moolts paisos. Menree que alguns hio fan de manera gairebé encoberta; com el conegudíssim; "NO woman, no drive", que es van imventar a l'Aràbia Saudita per impesdit amb raons sense cap mena de fonament científic que les dones conduïssin,, en d'altres la vida de les dones és tan o més difícil. Tan fins el punt que, des dòbligar-les a portar el "burka", que no es més quer una mena de presó portàtil, fins a mutilar-les sota estranys preceptes pseudorreligiosos, com fan en alguns paisos africans, o com passa en alguns paisos islàmics, assassinant-les amb els anomenats; "crims d'honor". (Un crim mai no és honorífic, per si aquests no ho sabien.

  Ja deia Karl Marx que la religió és l'opi dels poibles. El cert és que, en algunsd paisos, aquersta es torna masclisme institucionalitzat i margina les dones, fins a considerar-les zeros a l'esquerra.

dijous, 23 de febrer de 2017

DE NOU, ESPANYA EN ANGLÈS

    D'un temps ençà el Concurs d'Eurovisió ha esdevingur cada cop més artificial i monòton, sobre tot si tenim en compte que s'ha deixat pel camí diversos aspectes que, en una època, el van fwr quelcom realment únic, festiu i ple de cançons que, cantades en les divrses llengües, s'han fet, d'alguna manera, dignes de recordar i de considerar ja clàssiques del concurs

  Però amb el pas del temps, Eurovisió ha anat esdevenint cada cop més enigmàtic cada any. I, rere les orquestres i directors que cada pais es portava, així com als presentadors, també han desaparegut les cançons en la llengua pròpia de cada pais, fet que ha convertit Eurovisió en una colla de cançons que,presentades per diversos paisos, competeixen. Això si, però, dissfestiuortadament, en anglès

  I ja és el segón any que Espanya hi va en aquesta llengua, en detriment del castellà, amb un desconegut; Manel Navarro que, segons sembla, tampoc agrada gaire als entesos.

  Possiblement seria hora de reivindicar de nou aquelles cançons interpretades en la llengua de cada pais, que ens donaven cada primavera una sensació de viure una Festa de la Diversitat lingüística d'una Europa unida.

dimecres, 15 de febrer de 2017

INDÚSTRIA, CULTURA O CRUELDAT?

  El dissabte, 11 de Febrer passat, mentre estava buscxant notícies pel "De tot, una mica", un dels mitjans digitals que normalment colsulto em posava en pantalla dues notícies amb titulars que, si més no, són esfereïdors.

  El títol de la primera d'elles deia que "La indústria de la tauromaquia" havia generat 1600 milions d'euros l'any passat, i en una segona es citava, en gran titular, que el PP havia declarat la taurtomaquia com quelcom "cultural".

  Possiblement és avui dia un contra sentit veure com des dels estaments oficials encara s'està protegint quelcom que ja ni tan sols volen els turistes, per que ells, quan venen aqui venen per altres coses, però no pels toros.

  Contràriament a aquestes afirmacions, el materix dissabte a la nit podia escoltar, a travcés d'un dels canals provats de televisió una noia que afienaava ser espanyola, però antitaurina. I ho deia sense més, senzillament expressant el rebuig que sentia per aqyuesta no-festa i cruel espectacle de fer patir un pobre animal fins arribar a matar-lo.

  I és que si volem visitar Espanya, aquesta té moltres coses, que no tenen res a veure amb aquesta burrada amb els animals.

dijous, 9 de febrer de 2017

JARDÍ DE L'EDÉN O INFERN?

  Encara no fa un mes que els Estats Units canviaven de President, essent Barack Obama sustituït per qui havia guanyat les passades Eleccions Presidencials; un excèntric; Donald Trump, empresari i neòfit en els assumptes polítics que, a tenor del que hem pogut veure, està disposat a governar per "decretasso".

  La primera de les mostres d'aquest sistema va consistir en signar una Ordre Executiva que prohibia l'entrada al pais de ciutadans de set paisos musulmans lo qual, fins i tot, va afectar ciutadans d'aquells paisos que, per una o altra raó, tenen permís legal per estar en territori nord-americà. La decissió ja ha estat revocada, al menys temporalment, per dos Tribunals.

  A més, el nou President està resultant incòmode per a molts pàisos; cmençant per la Xina i acabant per la UE,encara que no és així amb Regne Unit, doncs la Primera Ministra d'aquell pais ja l'ha convidat a visitar-lo, malgrat les protestes d'una ciutadania que no el vol veure ni en pintura.

  Però si recorrem el Continent Americà des del Sud fins el Nord, podem veure com, entre la devastació que ha provocat el foc a Xile, els problemes que ha viscut el Brasil, tan polítics, com mediambientals, la inseguretat que es viu a paisos com Hondures, Mèxic o Veneçuela, on governa un Nicolàs Maduro que es creu un déu i ara la forma caciquil amb que Donald Trump ha començat a governar els Estats Units, veiem que tots aquests dfets posen en dubte la condició d'"immens jardí", com una coneguda cançó dels anys 70 del passat segle XX qualificava el Contoinent.