dijous, 18 de maig de 2017

PASSANT-SE DE LLESTOS

La feina de traductor és quelcom força laboriós, doncs la persona que tradueix ha d'adaptar el sentiot dels textos a la nova llengua a la qual seran migrats.

  I, tot i que amb els textos en prosa el problema no sigui possiblement tant, la poesia comporta més riscos, un de quins exemples més gràfics el pòdem trobar a les cançons, doncs una cançó pot ser molt alegre en una llengua, i molt trista en una altra.

Si es convoqués un concurs d'idees esbojerrades, possiblement la que es presentava el dia 9 de Maig passat s'enduria la palma a casa.

  Resulta que, per sorpresa de trots, unm grup sindical andalús, amb afinitats amb "Podemos", ha encarregat una traducció a l'andalús. Sí, heu llegit bé, a l'ANDALÚS, del conte:"El Petit Príncep", copnsiderada una de les obres capìtalñs del pilot militar i escriptor francès; Antoine de Saint-Exupéry.

  "Er prinzipito", ral i com es titula en andalús, era presentat el dimarts, dia 9 de Maig, a Sevilla.

  De fet, no és la primera vegada que apareix quelcom ern aquesta variant del castellà, doncs fa uns anys varen aparèixer alguns textos, sobre tot poemes, escrits per autors d'aquella Comunbitat.

  Cal considerar que totes les llengües tenen diverses formes de paerlar-les, però aquestes no constitueixen, tal i com pretenen els impulsors d'aquestra excentricitat, llengües diferents, si no dformes de parlar les llengües originals, o llengües mare.

  Seria ina mica estrany i, fins i tot, un embolic, que en algun moment es féssin aparèixer en les diferents formes de parlar una mateixas llengua, d'obres literàri4es de renom. Una altra cosa és acostar aquestes form3s de parlar al públic, tal i com fa TV3 amb les diferents formes de parlar a Catalunya. Un cas completament diferent seria l'aranès que, en aquest cas, sí que és considerada llengua,i equiparada a l'occità.


 

dimecres, 10 de maig de 2017

ENTRE ANIMALISME I IRRACIONALITAT

  Vivim en una socvietat on es vetlla, d'aslguna manera, per la protecció dels animals, donat que hi ha espècies que estàn en franc perill d'extinció.

  Una de les expressions més clares del moviment que hom anomena; "animalisme", és el que lluita contra els espectacles en que es fa patri els animals; com les curses de braus, ja desterrades de terresw catalanes, malgrat que encara es fan alguns "correbous".

  El divendres, 5 de Maig passat, tot repassant els diferents portals informatius, em vaig trobar amb una d'aquelles notícies que, si més no, són, certament, esdfereïdores.

  Segobns la plataforma; "Aleertrra Digital", una noia que és aficionada a la caça, ha estat amenaçada, via xarxwes socials, per grups animalistes que, fins i tot, van gosar anar a ´l'empresa per la que treballa, per tal de demanar als seus superiors si podien acomiadar-la.

  Òbviamernt que aquesta noia ha denunciat els reiterats insults i amenaces que ha rebutr darreramenmt.

  Es pot setr animalista, però tampoc és legal anar insultant les persones que practiquen la caça,més quan aquesta activitat és completament legal, tan a Espanya, com a la resta de la UE. I, a més, per si els radicals no hjo sabien, els caçadors respecten moltíssim la llei en el sentit que, quan es declara la veda, deixen de caçar. Però quan cacen, també són respectuosos,  i només obtenen les peces justes, per no delmar les espècies.

dijous, 4 de maig de 2017

DE LA NOVA CANÇÓ A LES VELLES AMENACES

  Allà per els anys 60 del passat Segle XX, quan apareixien els primers artistes d'un moviment al que sembla que el periodista; Manuel Ibáñez Escofet, va batejar com a ; "Nova Cançó", un d'ells venia de la població empordanesa de Verges. Es deia, i es diu encara; Lluis Llach.

  Bén aviat aquell noiet de Verges a qui va costar una miqueta pujar als escvenaris, va començar a treure cançons que, en un primer moment, no eren de protesta, amb títols; com ara; "La Barca" o "El Bandoler", que explicaven algunes històries.

  Però bén aviat Lluis Llach va començat també a ficar-se en el món de la cançó "compromesa", un de quins primers exemples, que assolia més èxit quan més la prohibien és; "L'Estaca".

  Un cop retirat dels escenaris, Lluis Llach va sentir, com tants altres, les ganes de ficar-se en política. I un bon dia es va presentar a les Eleccions, aconseguint un escó.

  A finals del mes d'Abril passat es va fer públic que l'ex-cantant havia assistity a diverses poblacions, on havia pronunciat un incendiarei discurs, en el que amenaçava "amb sancions" els funcionaris que "no acatin" les que hom anomena; "lleis de desconnexió amb Espanya".

  Només cal comparar el Lluis Llach d'abans amb el d'ara i adonar-se que, encara que sembli mentida, sembla ser que al "Noi de Verges", se li ha pujat el poder al cap.

dimecres, 26 d’abril de 2017

UNA PLAÇA EN PERPÈTUES OBRES.

Situada just en el punt de confluència de la Diagonbal i la Meridiana de Barcelona, la Plaça de les Glòries ha eastat, i és encara, motiu de controvèrsia i `polèmica, degut a les moltes obres que s'hi han estat fent sempre.

  I és que, si en un passat enara recent la Plaça es veia envoltada per unes anelles de vies elevades que unieen, d'alguna manera, la Meridiana i la Diagonal amb altres punts de la ciutat, ara aquell entramat ha desaparegut  i es vol fer passar el transit per sota, per lo qual s'està excavant un túnel que, ja des del primer moment, ha portat també la polèmioca, sobre tot quan, en una ocasió, va caure material del que s'utilitza per la perforació sobre un tren.

  I ssembla que ara, des del Consistori barceloní es volen rescindir els contractes amb les empreses adjudicatàries de la construcció d'aquesta obra.

  El darrer cap de setrmana d'Abril podiem escoltar una veina que ja fa cinc anys que viu a la zona i, segons ella denunciava a TV3, des que viu allà, nonmés ha vist obres.

  Tot i que hom espera que no sigui així, sembla ser que la Plaça de les Glòries té provisionalitat per temps...

dijous, 20 d’abril de 2017

SEMBRANT POLÈMICA A DOJO

  Amb motiu de la passada Setmana Santa, van esser molts els actes religiosos, molts d'ells de gran popularitat, que es van celebrar arreu del territori espanyol. Fins i tot, un d'ells, la popularíssima; "Madrugá", de la ciutat del Guadalquivir, va ser víctima de l'acció incívica d'una sèrie d'individus que van sembrar-hi la confusió.

  Una altra de les imatges que també es podia veure aquells dies, i es veu cada any poer aquelles dates, van ser les banderes espanyoles a mig pal en determinades Seus institucionals, un fet que va ser aprofitat pel sempre polèmic Diputat d'ERC; Gabriel Rudián, per deixar anar, en aquesta ocasió via Twitter, una de les seves "perles" a les que ja ens té acostumats.

  La piulada,  reproduïdas per alguns mitjans de comunicació digittals, deia textualment: "Banderes a mig pal per la mort de l'aconfessionalitat". El cert ñes que aquest polític no va conèixer els anys foscos de la "religió oficial", si no que ja ha conegut aquesta època d'aconfessionalitat, és a dir, de l'acceptació del fet que, a més de la Catòlica, hi ha d'altres confessions, tan cristianes, com no-cristianes, a les que s'ha deixat "sortir de l'armari" i, fins i tot, poden tenir els seus llocs de pregària i reunió.

  Però això no passava durant bona part del segle XX  quan la Catòlica era, especialment després de la Guerra Civil, reconeguda oficialment, de tal manera que, a més de tenir separats als cementiris els catòlics i "protestants", o seguidors de Luter, tan aquesta com altres formes religioses; tan cristianes com no, estaven prohibides, quan no, perseguides..

  I és que, en ocasions, hi ha qui, només per fer-se notar, opina sense saber que, anys enrere, les coses no eren com ara.

dijous, 13 d’abril de 2017

UN TÒPIC JA OBSOLET

  Després de fer-se pública el diumenge, dia 9 d'Abril passat, la mort de Carme Chacón, tot l'arc polític aparcava les diferències, solidaritzant-se amb la família socialista arran de tan significativa perdua.

  I és que qui va ser primara Ministra de Defensa d'Espanya va demostrar en escreix que, malgrat tot el que s'entestin algúns en menysprear les dones, tal i com es fa en algunes societats, on s'apliquen arguments sense cap mena de fonament per deixar-les fora del món laboral i, fins i tot, social, les ones també serveixen per fer allò que, antigament, només estava reservaty als homes, i vetat al col·lectiu femení.

  I és que, des que ella va ser Ministra de Defensa, les coses han canviat, doncs si mirem al voltant, veurem com una dona dirigeix l'Hospital Trueta de la veina Girona, una alttra és l'Alcaldessa de la capital del Gironès, la delegació a Europa d'una important emporesa de begudes ensucrades també tñe una dona al seu front, així com també el totpoderós; Banc Santander. Alemanya i el ja amb un peu fora de la UE; Regne Unit, tenen cada un d'ells, una dona al front dels seus respectius Governs. I una dona està al front del Fons Monetari Internacional.

  El mateix cap de setmana que Chacón ens deixava, encara podia veure com, dissortadament, noves edicions dels Diccionaris de la Llengua; tan catalana, com castellana, continuen aplicant a la dona l'errònia i obsoleta definició de "sexe dèbil", una definició que ja hauria d'estar desterrada per sempre.

dijous, 6 d’abril de 2017

JA HAN TRENCAT EL FIL

El dia 29 de Març passat, Regne Unit enviava a les Institucions Europees el document oficial, on sol·licitava, de manera formal i oficial, el seu "divorci" de la Unió Europea, tot fent cas a la voluntat popular, expressada ja fa temps en un Referèndum.

  La recepció de l'esmentat document va posar força tristos els representants de les Institucions Europees en veure que un soci deixa aquesta unió després de 44 anys afiliat a la mateixa.

  El tan famós; "Brexit", ha provocat força comentaris; com per exemple un en el que es deia que, arran de la sortida de Regne Unit de la Unió, quan els ciutadans d'aquell pais vinguin ade vacances als paisos europeus ja no podran, com fins ara, portar-se el gos.

  Deixant de banda l'humoe, marxa de la Unió un pais que, entre altres coses, és una potència mundial pel que fa la música pop. No oblidem que bandes de la talla dels Beatles, o artistes tan representatius; com ara Engelbert Humperdinck, Tom Jones, Sir Elton John o el mateix Sting, han revolucionat i revolucionen encara el panorama musical internacional.

  Possiblement aquest "terreny desconegut" en el que s'ha ficat Regne unit al demanar sortir de la UE, també signifiqui quelcom a nivell musical, tal i com sembla que representara a molts altres nivells de la vida quotidiana.