LA NOVA MANERA DE COMPRAR MÚSICA

  El fet de comporar música enregistrada ha variat amb els anys, i hem passat dels vells discos "de pedra" a comprar-los còmodament des de casa, des del nostre ordinador.

  Allò que s'havia convertit en tradició; anar a la botiga i triar i remenar discos a les prestatgeries on estaven, en algunes d'elles, molt ben classificats per intèrprets, estils i, fins i tot, nacionalitats, es va perdent amb la progressiva perdua de les botigues de discos que, a part de les dels grans magatzems, les petites han anat tancant poc a poc.

  I és que el comerç, tan de discos com també de llibres i pel·lícules està canviant. I la botiga o el videoclub es van sustituïnt poc a poc per la pantalla de l'ordinador, on se'ns obre el catàleg per que triem i remenem, tan per comprar com per consumir-ho en "streaming", és a dir, des del "núvol", com ara es diu.

  Esperem, però, que això tampoc signifiqui la mort de les petites, i encara existents, botigues, on es pot triar i remenar a gust.

LLARGUES FESTES!

  Anys enrere quan arribava Desembre, sobre tot a la segona meitat del darrer mes de l'any, els carrers de les ciutats s'engalanaven i els comerços, com no podia ser d'altra manera, lluïen les seves millors gales als aparadors per anunciar que el Nadal estava proper.

  Amb els anys, això s'ha anat ampliant en el temps, i ja el 22 de Novembre, un mes i dos dies abans que les Festes arribin el cert és que, sobre tot els grans magatzems ja llueixen les seves gales nadalenques amb la il·luminació, al menys interior, encesa en algúns d'ells, les joguines ja arrenglerades al departament corresponent i, en una secció especialment preparada, els r3egals.

  Certament que hem passat del Nadal que durava des de la setmana abans fins el dia 7 de Gener a un període nadalenc que, si fa o no fa, arriba a durar gairebé un mes i mig. Això si deixem de banda algúns indrets, sobre tot d'alta muntanya, als Alps, un l'arbre de Nadal desapareix gairebé abans de Stmana Santa.

QUAN MANA LA "PARTITOCRÀCIA"

  Qualsebvol de les llengües parlades en l'actualitat disposen, segurament, d'organismes que vetllen per la seva conservació, difusió i promoció de les cultures que duen associades. Així, mentre el castellà o "español", tal i com se la coneix arreu del Món, disposa per a tal finalitat de l'Instituto Cervantes, amb delegacions arreu del Món i Càtedres i Lectorats de la llengua castellana a les més reconegudes Universitats del planeta, també d'altres llengües molt parlades, com ara el francès, l'anglès o el rús, també poden tenir els séus organismes conservadors i difusors de la llengua i cultura dels respctius paísos.

  El català, com no pidia ser d'altra manera, també té el seu, que és l'Institut Ramón Llull, una institució que, igual que les que anteriorment hem esmentat, té com a missió la conservació i difusió de la llengua catalana i la cultura del nsotre país.

  El dijous, 8 de Novembre passat, arribava la trista notícia de que, igual com ja havia fet l'Executiu autonòmic del Pais Valencià, el de Ses Illes ha donat l'esquena a aquesta Instituciò, una decissió que, certament, és més de caire polític que econòmic.

  Catalans, valencians i balears parlem una mateixa llengua; el CATALÀ, que tmbé es parla a la Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Cada territori amb les seves variants, però català, lliure de "partitocràcia", com deia un cap de llista durant l'inici de la campanya electoral per les passades eleccions al Parlament de Catalunya, doncs no són els ciutadans, si no els polítics els qui creen divisions com la que acaba de succeïr

UNA NOVA I ESTRANYA FORMA DE TURISME

  Durant els anys 50 i 60 del segle passat, quan es parlava de "turisme", generalment enteniem aquell turisme de sol i platja. I a la tarda, "corridas", mentre que de nit, el que dominava eren les festes flamenques. Era un turisme fàcil que, evidentment, portava diner fàcil a les zones turístiques de tot el territori espanyol.

  Els temps, però, han canviat. I al sol i la platja, que agraden a tothom, s'ha afegit també el turisme cultural, amb visites a ciutats i poblacions del voltant d'on estiguem allotjats, ja per tenir monuments, museus, especialitats gastronòmiques, fires o festivals de música reconeguts, entre d'altres.

  De fet, el turisme cultural ha anat darrerament en alça. I no és estrany veure autocars aparcats a "La Copa" de la capital del Gironès, que han portat grups de turistes que visiten el Barri Vell, la Catedral, la que actualment és Basílica de Sant Fèlix ó el Call Jueu, un dels més importants de la costa mediterrània.

  Tot i això, darreramemt ha començat a posar-se en pràctica en algúns paísos europeus un alttre tipus de turisme "cultural", si alxí volem anomenar-lo. És l'anomenat necroturisme, o turisme pels cementiris. De fet ja hi ha, segons publicava fa pocs dies EP, algúns cementiris a tot el continent europeu que s'han constituït en xarxa visitable. Uns per que al seu interior hi ha obres d'art, però també uns altres, per que hi ha enmterrats personatges importants, com ara Beethoven, Mozart, Shakespeare, Manuel de Falla o Molière, només per posar uns exemples.

  Encara que soni una mica malament, el nmecroturisme pot ser, sens dubte, la darrera moda en turisme.