BON NADAL

 

LA TECNOLOGIA QUE TOT HO POT.

 Les noves tecnologies estan cada cop més presents a les nostres vides. Una prova d'això és que ja tenim la intel·ligència artificial entre nosaltres.

  Està encara en fases poc avançades en certs aspectes. Però ja ens permet fer quantoioses coses. Pêr exemplem, per poder posar la música que sona en aquest programa, abans havíem de desplaçar-nos als estudis amb un maletí ple de discos, generalment, de vinil, encara que més tard ja van ser CD's, a més dels que ja hi havia a l'Emissora. Això ha canviat, i ara està tot dins dels ordinadors.

De la mateixa manera, un sistema nou, creat recentment, permet aprendre, des de casa, i amb el mòbil o la tauleta, a tocar qualsevol instrument sense tenir-lo a casa ni haver de fer grans despeses econòmiques ni haver de transportar-lo.

  I és que les noves tecnologi4es ens permeten miniaturitzar tot allò que abans era immens , com els aparells de televisió, abans voluminosos, i anomenats, irònicament; "caixes tontes", i ara s'han transformat en uns panells, cada cop més prims, mercès a la tecnologia.

  La tecnologia, cada cop més present a les nostres vides, és sempre benvinguda sempre que ens ajudi a millorar la nostra qualitat de vida. Però cal esperar que aquesta no caigui en mans equivocades.

L'ADÉU A LA DICTADURA DEL FUM

   Des que va ser portat a casa nostra, des del Continent Americà el tabac, quins orígens se situen, segons Viquipèdia, a la zona andina, entre Perú, Equador i Colòmbia és una substància, procedent de la planta; "Nicotina Tabacum", ha tingut diversos usos, el darrer dels quals és el de fumar-lo, tot i que en alguns indrets, també el masteguen.

  El cinema i, sobre tot, les pel·lícules de Holywood, van elevar el costum de fumar a la categoria de "moda" o símbol de "classe".

  Amb el temps s'ha demostrat científicament que el fum del tabac és perjudicial, no només per aquells que fumen de manera "activa", si no també per aquells que els envolten, o "fumadors passius".

  Darrerament els fumadors estàn tenint vetada la seva entrada en diversos locals tancats. Els primers van ser els Hospitals, als que va seguir la Hostaleria i Restauració.

  De fet, ja hi ha un país al Món que es pot considerar "país lliure de fum". $Es el petit regne de Bhutan, en ple Himàlaia. Allà, no només està prohibida la seva venda si no que, si a algú n'hi troben, es pot enfrontar a una greu sanció.

  Darrerament, i amb motiu de lluitar contra els estralls del fum del tabac, s'han pres diverses mesures; com la de fer poc atractius els paquets de tabac, sobre tot, amb fotos punyents sobre els seus molts perills. També se'n ha elevat el preu que es preveu que segueixi pujant per dissuadir encara més els fumadors.

  Aquesta setmana passada es feia públic que, a Nova Zelanda, es començarà a prohibir "de per vida" la seva venda, començant per aquells que van néixer l'any 2008.

  A nivell d'Espanya, Sanitat proposa prohibir fumar a les terrasses dels bars, així com a les parades de bus amb lo qual hi haurà, sortosament, més espais lliures de fum fins i tot, a l'exterior.

  I, si tot això prospera, algun dia podrem dir que veure una persona fumant ja no sigui la norma, si no una excepció.

JA TENIM UN NOU PARLAR

  Un llibre, de títol; "Palabras Moribundas", ens explica, de manera detallada, com la forma de parlar ha canviat en els darrers 300 anys. Així, els autors ens citen paraules que, possiblement per haver desaparegut el concepte en que s'empraven, han deixat d'usar-se. Però en reflecteixen d'altres que, amb les noves tecnologies, han adquirit un valor afegit.

  Tal és el cas del "servidor", que ha passat de designar aquella persona que "serveix" a un amo, generalment adinerat, a designar un ordinador gegantí o una bateria d'aquests, que, materialment, "serveix" informació a la Xarxa, recollint i abocant quantitat de dades a aquesta.

  El diumenge, 5 de desembre, als informatius territorials en desconnexió per a Catalunya del primer canal de TVE,  una de les peces es feia ressò del diccionari que, publicat a Xarxes socials, recull el nou parlar dels infants i adolescents actuals, certament diferent del que s'emprava durant la nostra infantesa i adolescència.

  la forma de parlar dels joves d'ara està, tal i com reflectia la notícia, plena de paraules que, o bé provenen d'altres llengües; com ara l'anglès, o bé són paraules que ja existien , però modificades.

  Experts, entrevistats per TVE a Catalunya, van assegurar, per una banda, que aquest nou vocabulari serveis als joves per aprendre gramàtica d'una manera  més "amena". I, per altra banda, també asseguraven que les mateixes paraules i expressions no fan malbé la llengua.

  Si bé ja fa uns anys que una prestigiosa revista divulgativa assegurava que dintre de 100 anys les llengües que parlem actualment canviaran, el cert és que un "nou ordre lingüístic" ja ha arribat, i per quedar-se entre nosaltres.

QUAN ELS EXTREMS ES TOQUEN...

 Darrerament han aparegut diverses opinions, segons les quals cal considerar els animals com si realment fossin persones.

  Aquest fet es dona sobre tot, amb els gossos, unes mascotes quines característiques les fan molt diferents d'altres animals; com ara els gats. En certa manera, els gossos són molt més fidels als amos.  I més sociables.

  Darrerament s'han proposat projectes de llei en defensa del benestar dels animals , uns projectes en els que hem pogut llegir propostes que, a diferents països, tenen característiques peculiars.

  La setmana passada llegíem a la plataforma; "Alerta Digital", la curiosa notícia de que, en una proposta de llei de benestar animal, feta a Regne unit, s'assegurava que animals,; tals com llagostes, pops o crancs, tots ells animals marins, senten dolor i angoixa.

  Tot i que no n'hem sabut mai més res, va ser presentada a nivell espanyol una proposició de llei similar, que tenia coses molt bones; com que els amos de gossos haurien de passar un curset o que la "perillositat" d'un gos es mesuraria segons comportament social, i no segons la classe de l'animal.

  Però, contràriament a aquests conceptes, la proposta deixa de banda el patiment i angoixa que els toros segurament senten durant els 25-30 minuts en que se'ls sotmet a tota mena de tortures abans de matar-los. I tot això davant del públic, en un espectacle realment nefast.

  Són extrems que es toquen, com diu el tòpic. I són consideracions que ja no sé si s'adopten per "ecologisme" unes i les altres, senzillament pels diners que, segurament, deu donar cada "corrida", encara que la gent ja no hi va a riuades com abans.