ARA FA 50 ANYS...

 En aquest món digitalitzat, en que les pantalles estan per tot arreu, també es pot mirar una mica enrere.

  Concretament podriem mirar 50 anys enrere, quan un 24 d'Abril de 1972, la llavors única, i encara en escala de grisos; TVE, posava en marxa el que, amb tota probabilitat, seria el darrer programa-concurs que va veure tota la família reunida; "Un, dos, tres...Responda otra vez".

  Era un programa d'entreteniment que, ideat i realitzat pel ja desapareegut; Narciso Ibáñez Serrador, més conegut com a; "Chicho", va estar en antena durant set etapes, que van anar des de 1972, fins 1992.

  Presentat, entre d'altres, per Kiko Ledgard, o Mayra Gómez Kemp, el concurs era, en certa manera, un "tot-en-un", doncs en ell, a més de veure els concursants contestar preguntes, s'oferien gran varietat d'entreteniments, amb algunes actuacions musicals i, sobre tot, a la segona part del programa, una mena de subhasta, normalment de caire temàtic, amb dues constants; un cotxe i una...carbassa!

  En entrevista,m concedida a l'agència EFE, la que fou presentadora del programa; Mayra Gómez Kemp, assegurava que, a l'hora del programa, les famílies al complet s'interessaven per saber què passava en ell.

  I és que donar un petit cop dull al passat també té quelcom de bo, sobre tot per recordar algunes coses que ja mai tornaran doncs, possiblement, avui es considerarien d'alguna manera; "obsoletes".

  FOTO; Les hostesses o secretàries de l'"Un, dos, tres". Font: agència EFE

EL RETORN DELS MÚSICS DE CARRER

  La progressiva tornada a la normalitat pre-pandèmia ha fet que, de manera gradual, anessin caient totes les restriccions. La darrera, la mascareta en interiors, la veiem caure ahir, dimecres, tot i que amb algunes excepcions.

Però també hem viscut una Setmana Santa molt semblada ja a la que es vivia abans que la COVID ens capgirés la vida.

  I un dels aspectes que també ha anat retornant als nostres pobles i ciutats són els músics de carrer, uns artistes que ens mostren el seu art a qualsevol racó de les nostres poblacions; ja sigui en places, andanes de les estacions de Metro o, senzillament, en una cruïlla de carrers.

  Des de ja fa molts anys que existeixen aquests artistes que, amb una senzilla guitarra, o altre instrument musical, i la seva veu ens ofereixen melodies a canvi d'algunes monedes.

  Els músics de carrer han existit sempre, malgrat que aquests dos darrers anys els ha tocat desaparèixer  dels carrers de les poblacions i ciutats.

  Però tornen i són molt ben vinguts.

  FOTO; Una cantant de carrer, a Girona

 

LES MASCARETES, A PUNT DE CAURE.

 

  Des que va esclatar la pandèmia de la COVID-19 les mascaretes han estat un element gairebé indispensable de la nostra vida. De moment van ser-ho, tan a forta, com a dintre de locals, autobusos, taxis i, fins i tot, quan havíem d'anar a visitar un familiar o amic, a casa seva.

N'hem vistes de tota mena, amb tots els colors o combinacions de colors hagudes i per haver, així com n'hi ha , fins i tot, logotipades amb diferent simbologia; com poden ser escuts de clubs esportius, banderes de diferents paisos o de diferents col·lectius. O, fins i tot, el logo d'alguna empresa. També han rebut diversos noms, com ara; "tapaboques", "nassobucco" o, senzillament, com algú em deia; "morrió".

  Des de ja fa un temps, podem anar pel carrer sense elles encara que, quan entrem en un local o transport, sí que ens hem de posar la mascareta.

  Però, des del dimarts vinent per els alumnes d'escoles i Instituts, i des del dia següent per a tothom, la mascareta ja no serà obligatòria a dintre de locals, a menys que les empreses que els regenten  segueixin obligant, o recomanant, portar-les, doncs es dóna llibertat a les mateixes per decidir.

  Estem tornant poc a poc a la normalitat que coneixiem abans que la COVID ens afectés. I, com era d'esperar, finalment la mascareta també cau. Això si, per anar al metge, a l'Hospital o a veure una persona gran que estigui ingressada en una residència, així com a l'autobús, tren, metro o avió, encara caldrà portar-la.

FOTO:  Diversos tipus de mascareta

UN PLA BRILLANT

 Per els grans centres de logística, com poden ser MercaBarna o MercaGirona, hi passen  cada dia  molts dels aliments que podem comprar a la botiga o al supermercat.

  Entre la fruita i verdura que arriba a aquests centres, hi ha peces que són "lletges", és s dir, tenen algun petit detall que no les fa aptes per ser comercialitzades.

  Aquest "rebuig" ara tindrà una "segona vida", per així dir-ne.

  S'anomena; "foodback". I no és més que un centre on es recollirà aquesta fruita i verdura "defectuosa" tot i que apta per el consum. Aquesta és una bona idea, doncs ajudarà al Banc dels Aliments a repartir aliments frescos; com fruites i hortalisses que, d'altra manera, quedaven fora dels circuits comercials convencionals. Serà un considerable estalvi en tots els sentits.

  Aquesta iniciativa ve a sumar-se a d'altres ja existents, que fan possible que aliments amb  alguna imperfecció o no comercialitzats siguin encara aprofitables, n una lluita contra el malbaratament.